Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Segles XVIII-XIX. Documents

Recull de 10 documents datats entre 1723 i 1826, donats a l’Ajuntament de Cabanes pel Sr. Jordi Roura i Hortal el dissabte 17 de novembre de 1918.

Els documents són notes, uns quants rebuts i una sentència que formarien part de l’arxiu patrimonial de la família Vidal i un establiment a favor de Jaume Garriga:

  • Una nota del 1723 que fa referència a l’establiment d’un aigualleix situat al riberal de la Muga, a la zona del Salitar, pel qual es van pagar 280 lliures barceloneses d’entrada i un cens d’1 lliura i 10 sous. D’aquest establiment signat a favor dels regidors i la universitat de Cabanes el 8 de desembre de 1723 fa poc n’hem trobat una traducció del 18 de juliol de 1910
  • Una nota del 1761 i una nota d’entrega del 1770?
  • Alguns rebuts per pagament de censos i misses
  • Una sentència per dret de pas
  • L’escriptura d’un establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagar una entrada de 20 sous i un cens anual irredimible de 9 diners. Data: 7 de juny de 1783

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Descripció dels documents

1).- 1723  Nota relacionada amb l’establiment de 86 vessanes de terra d’aigualleix del terme de Cabanes (8 de desembre de 1723) (16×21,5 cm)

2).- 1749  Rebut signat pel procurador Francesch Aloy a favor de Josep Vidal, pagès de Cabanes per l’import de 3 lliures 14 sous (21×15,5 cm)

3).- 1761  Nota del 17 de juny de 1761. Firma: un fill de Josep Vidal de Cabanes (17x7cm.)

4).- 1762  Rebut per l’import de 6 lliures i 18 sous, lliurat a Pere Vidal de Les Escaules, per la novena i dotze misses resades en memòria de la seva mare Maria Vidal Abat. Signat el 6 de gener de 1762 per Francesc Fageda, sagristà de Cabanes (21×15 cm)

5).- 177?  Nota de lliurament de palla a nom de Pere Vidal de Cabanes. Data: un 5 de novembre de la dècada del 1770 (7,5×10,5 cm)

6).- 1779 Sentència sobre la qüestió entre Pere Vidal de Les Escaules i Mariano Hortal i Josep Vidal i Oliver de Cabanes per regular el dret de pas. La setència determina que es marcarà amb fites un tros de vuit pams del camp de Pere Vidal i que Mariano Hortal i Josep Vidal no poden passar per cap altre lloc. Data: 17 de gener de 1779 (16×21,5 cm)

7).- 1783  Rebut a favor de Pere Vidal de tres cortans d’ordi, pagats el dia de Sant Pere i Sant Feliu, primer d’agost, pel censos al Comte de Peralada. Signa Joan Labori, Batlle i Batlle de sac, el 8 d’agost de 1783 (16×19 cm)

8).- 1783  Escriptura de l’establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat del terme de Cabanes firmat per Tomàs Bataller, procurador del Comte de Peralada, a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagar una entrada de 20 sous i un cens anual irredimible de 9 diners que vencia el primer d’agost diada de Sant Pere i Sant Feliu. L’escriptura va ser signada davant Joan Pagès, notari de Peralada, el 7 de juny de 1783 (44×31 cm – 2 fulls plegats)

Text de l’escriptura d’establiment

9).- 1826 El batlle Rafel Ramis insta Josep Vidal a portar al dipositari Felix Gras, de Figueres, la quantitat de dos lliures, vuit sous i cinc diners pel pagament de la meitat de l’import de la pesa de terra compresa en la recomposició del terraplè de la Muga (data: 31 d’agost de 1826). Al revers hi ha el rebut signat per Felix Gras el sis de setembre (15×10,5 cm – 2 cares)

10).- 1826/27 Rebut emès a Josep Vidal de les Escaules, per l’import de 9 lliures i una quartera d’ordi, import dos anys de cens d’unes terres de Cabanes. Signat per Prim, recaptador dels Comtes de Peralada (15×10 cm)


De moment no s’ha pogut determinar si les famílies Vidal i Garriga van continuar al poble i si en queden descendents. Tampoc sabem si hi havia alguna relació familiar entre els Vidal i els Garriga.

El rebut del capellà ens confirma Pere Vidal, bracer de les Escaules, era fill de Maria Abat. A partir dels registres parroquials sabem que:

  • Josep Vidal i Oliver era fill de Jaume Vidal i Elisabet, el 8 de desembre de 1721 es va casar a Cabanes amb Maria Abat, filla de Miquel Abat, pagès de Cabanes i Mariàngela. Els testimonis van ser Rafel Ramis i Josep Roqui.
  • Pere Vidal va ser batejat a Cabanes el 10 de febrer de 1726. Pere era fill de Josep Vidal, un pagès que vivia al Corral del Comte, i de Maria Abat i va ser apadrinat per Pere Aymar de Les Escaules i Caterina Roqui de Cabanes.

Quan a Jaume Garriga (document 8) sabem que el 9 de febrer de 1777 un Jaume Garriga, jornaler, vidu de Caterina Valls de Cabanes, es casa amb Antònia Llanta, vídua del rajoler Francesc Llanta, de Cabanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mariano Hortal (document 6) podria ser fill del sastre de Cabanes Miquel Hortal i de Marianna Terres qui el 31 de gener de 1743 es va casar amb Marianna Gispert, vídua de Josep Rost. El 31 de desembre de 1767, el seu fill Joan Hortal Gispert es va casar amb Llúcia Vidal Torrent, filla de Joseph Vidal i Isabel Torrent

El 1736, Francesc Fageda (document 4) clergue de les Preses, fa professió de fe  obté la sagristia de Cabanes

El batlle Rafel Ramis (document 9) probablement sigui Rafel Ramis Clarà (1763-1836) casat el 1786 amb Antònia Pont i Puig-Casadevall (àlias Romaguera), avantpassats de Josep Monegal Ramis

El batlle i batlle de sach Joan Labori (document 7) segurament seria Joan Labori Ramis, emparentat amb els Aguer i els Ramis.


Establiment a favor de Jaume Garriga

Transcripció de l’escriptura d’establiment del 1783

Establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat del terme de Cabanes firmat per Tomàs Bataller, procurador del Comte de Peralada, a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagat una entrada i un cens que vencia el primer d’agost. L’escriptura va ser signada davant Joan Pagès, notari de Peralada, el 7 de juny de 1783.
Sia a tots notori com jo Thomás Bataller domiciliat en la Vila de Peralada del Bisbat de Girona, com a Procurador del Excelentíssim Senyor D. Fernando, Feli, Basili de Rocabertí, Boxadors, Chaves, Mesía, Aragón, Anglezola, Pax y de Orcau, per la gracia de Deu, Viscompte de Rocavertí, Compte de Peralada, y de Zevellá, Marqués de Anglesola, Grande de Espanya, Gentil Home de Camara ab exercici de S. Magestat, (que Deu guarde) en la Vila, y cort de Madrid resident, substituhit per lo Magnífich Don Bernat Brasi, y Plans, Ciutadá honrát de Barcelona, y Advocat de la Real Audiencia de Cathalunya, en dita Ciutat domiciliat, Administrador, y Procurador general del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, ab facultat de substituhir, com consta amb escriptura otorgada per S. Excelencia, en Actes de Joaquim Alonso Alvarez, Notari Real, del Collegi de la Vila, y Cort de Madrid, al primer dia del Mes de Agost del any mis setcents setanta y set ; y de la substitucio a favor de mi dit Batallér consta ab altre escriptura en poder de Joseph Bonaventura Fontana, Notari Public de Numero de dita ciutat de Barcelona, als quatre dias del Mes de Juny del Ay mil setcents setanat, y nou, de que dona fée lo citat Notari Fontana, y queda registrada en Actes de mi lo Notari baix firmat. Per quant lo Ajuntament de Batlle, Regidors, Diputats, y los dos Sindichs del Lloch de Cabanas, ab Memorial, que presentaren á S. Excelencia, de set Abril de mil setcents vuytanta y un, suplicaren se dignás concedir Establiments dels Terrenos Herms dels Territoris Riberals de Llobregát, y de la Muga, ab facultat de reduhirlos à cultura, à favor de tots los habitants ab Casa, y familia del dit Lloch de Cabanas sos Vassalls, ab respectiva proporció; A qual fi estaban promptes en Renunciar lo Capitol, ò Pacte vuyt, y catorzse, de la Concordia, y Transacció feta ab Escriptura, rebuda en poder de Elizeo Oliva Notari de Peralada, als disset Octubre de mil, y setcents: Y havent S. Excelencia concedit la gracia demanada en aquella Suplica, y manat se otorgassen los Establiments ab son Decrét firmát en Madrid, a vint y dos de Aril ultim passat, qual Memorial, y Decrét, queda registrat en Actes de mi lo Notari. Per tant inseguint lo citat Decrét, de mon grat, y certa ciencia, per millorar lo Patrimoni de S. Excelencia, y en res no deteriorarlo en nom de dit Excelentissim Senyor Compte de Peralada mon Principal Establesch, y en Emfiteusim Concesdesch, y entrego à Jaume Garriga treballador havitant ab Casa, y familia en lo dit Lloch de Cabanas, del Comptat de Perelada pressent , y acceptant, y à sos Successors, y à qui ell voldrá perpetuament, com sian habils, y capaces de alienar, y no altres, y à efecte de reduhir, y mantenir sempre à cultura, un cortó canat, que es la quarta part de una vessana de terra herma, y Aygualeix de aquella gran Partida de terra herma y y Aygualeix anomenada lo Riberal de Llobregat, situada en lo Terme de dit Lloch de Cabanas que afronta à Solixent ab lo tros de terra establert a Raymunda Pagés Viuda, a mitg dia ab restant terra de sa Exca, que se establirá, a Ponent a lo tros establidor á Pau Brugat texidor tots de Cabanas, y a tramontana ab lo terraple construhidor mediant camí, que se deixa. Aquesta Concessió, y Establiment fas en dit nom, y en virtut del citát Decret a favor, y utilitat del mateix Jaume Garriga Adquisidor aixis com millos se pot dir, y entender, baix los pactes, y condicions seguents, que deurá puntualment observar, = Primo ab pacte; que lo dit Jaume Garriga Adquisidor y demés Possessors de la dita Terra establerta dalt afrontada, degan fer, y prestar al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y à sos successors perpetuament de Cens anual, irredimible Nou diners Moneda Barcelonesa, que se imposa sobre la mateixa terra establerta, ab tots los drets Dominicals pagador dit Cens, en lo dia primer del mes de Agost, de cada un Any, comensant à primer Agost del Any mil set cents vuytanta y quatre y aixis consecutivament en los demés anys, y aportát lo diner del dit cens en la Casa del Batlle de Sach, que te S. Exca. en dit Lloch de Cabanes. = Item, que lo dit Jaume Garriga Aquisidor deurà reduhir à cultura luego dita terra establerta, y millorar la condició de present Establiment, y en res no deteriorarla, y sobre la mateixa terra no podrá proclamar altre Senyor Directe, que al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, podrá si vendrerla, y alienarla à personas capaces de alienar, y no altrement, salvát sempre lo dret de prelació, y fatiga legal per S. Exca. = Item, que lo mateix Jaume Garriga Adquisidor, y demés Possessors de dita Terra Establerta, degan pagar, y correspondrer als Senyors Decimadors de Cabanas, que junt ab S. Excelencia, percebeixen la Decima de dit Lloch, y Parroquia, lo Delme dels fruyts à la quota, que se acostuma en la mateixa Parroquia = Item se prohibeix al dit Jaume Garriga y als demés Possessors, de dita Terra establerta, posar vincle, ni fideicomís, ni cap altre gravamen de esta naturalesa, si que qualsevol Possessor la tindra libre per alienarla, y disposarne. = Item, que lo dit Jaume Garriga à sos gastos dega entregar una Copia autentica del present Establiment al Procurador de S. Excelencia. Y salvo, y reservo, per lo dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y sos Successors, en dit Comptat perpetuament lo domini Directe, y major, y la civil Possessió sobre las confrontadas, y establerta terra, y també lo dit Cens perpetuo dalt imposát, junt ab los tersos, lluismes, y foriscapis, la firma, la fatiga legal de trenta dias, y tots los altres drets al domini Directe, alodial, y major pertanyents, y annexos, debedors, y satisfadors, a S. Excelencia, en totas alienacions, y transportacions, que se farán de dita terra establerta, ab obligació, de haver de regoneixer y capbrevar ab jurament lo domini Directe, y major, à favor de S. Excelencia, sempre que lo possessor del domini util será instat. Y ab los sobredits pactes, y condicions, y no sens ells otorgo en dit nom, y en virtut del referit Decrét la present Concessió Emfiteutica, y cedesch , y transferesch al dit Jaume Garriga Adquisidor, tots los drets, y accions, del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, en quant à la Possessió natural, que podrá prendrer real, corporal, actual, ò quasi de la dita terra establerta de proia autoritat, ab totas clausulas de constitut, y usar, y valerse dels dits Drets, y accions, en Judici, y fora de ell, com millor li convinga. La entrada del pressent Establiment son vint sous Moneda Barcelonesa: Que confesso haver rebuda en diner comptant realment, y de fet en presencia del Notari, y Testimonis baix escrits; Per lo que otorgo, y firmo Apocha, de la paga de la dita entrada, ab pacte de no demanarla mes; y dono, y cedesch en dit nom, al dit Jaume Garriga Adquisidor tot lo mes que pogés valér la dita terra establerta el Cens, y entrada predits. Mes avant en nom del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, declaro no voler estat de Evicció, y solament convinch, y en bona fé prometo al dit Jaume Garriga Adquisidor, que lo mateix Excelentissim Senyor Compte de Perelada, mon principal tindrá per ferm, y valido, lo present Establiment, y que en ningun temps no lo contravindrá, ni lo revocará per motiu algun; y al cumpliment de esta promesa obligo tots los Bens, Drets, y Reddits de S. Excelencia, tan Mobles, com Immobles presents, y esdevenidors; (los propis de mi dit Batallér, no entench obligarlos per tractar solament de interés de S. Excelencia). Y renuncio à tot, y qualsevol Dret, y Lley, que afavorir puga al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y juro en sa Anima, que tindrá per ferma, y valida esta Escriptura. Y present Jo dit Jaume Garriga treballador Adquisidor aprobo las sobreditas cosas, y accepto lo referit Establiment ab los pactes, y condicions dalt expressats, à que concento, y de ma espontanea voluntat per mi, y mos Hereus, y Sucessors en lo millor modo de dret renuncio, y annullo la Condició estipulada en los Capitulos, ò Items vuyt, y catorse, de la Transacció, y Concordia de 17 de Octubre del Any mil secents, rebuda en poder de Elizeo Oliva, Notari de Perelada, ab los quals se pactà, que las Terras dels Riberals de Llobregat, y de la Muga, debian quedar perpetuament hermas per pastos comuns dels Bestiars, dels Particulars havitants de Cabanas, y no poguessin reduhirse a cultura; de manera que en virtut de esta Renuncia, y de la dels demés havitants de Cabanas, no obste aquella Condició, al efecte de poder S. Excelencia establir dits Terrenos, Riberals, als Particulars habitants de Cabanas, y pugan estos reduhirlos à cultura, y prometo, que no me valdré, ni mos Succesors se valdràn, de la citada Concordia, per impugnar los Establiments, que dels dits Terrenos Riberals otorgue lo dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada; y de mon grat, y certa sentencia convinch, y en bona fée, prometo al mateix Excelentissim seyor Comte de Perelada, y à sos Successors en son Comptàt, que cumpliré, tots los pactes dalt continuàts, y pagaré en cada Any lo Cens impossàt de Nou Diners Moneda Barcelonesa en lo dia, y termini, dalt previngút, y aportaré lo dit Cens en la Casa del Batlle de Sach, que te S. Excelencia en lo dit Lloch de Cabanas; y per pacte particular prometo: que com à possessor de dita terra establerta contribuhiré à proporció del número de vessanas, que se me han establert, junt ab los demés havitants de Cabanas, als quals se establesca Terreno en dits Riberals, en tots los gastos, que en qualsevol temps se oferiràn, per defensar la valitat, y subsistencia de aquest, y demés Establiments, y qualsevols Plets, que se intentassen sobre lo domini Directe, y repartimnet Decrét de S. Excelencia, de vint y dos Abril ultim se jauràn firmat; igualment prometo, que contribuhiré, y mos Successors contribuhiran proporcialment en los gasotas, que se oferiràn en la construcció del Terraple, y plantada de Arbres, y Canyas, que se faràn per total resguart de las innundacions de las ayguas del dit Riu de Llobregat, y en la recomposició sempre, que aquellas fessen algun estrago, ò rompiment; y observaré tot lo demés, que vinga à mon carrech: Tot lo que prometo cumplir sens allegar dilació, excepció, ni escusa alguna, ab salari acostumat de Procurador, y Oficials, y ab restitució, y esmena de tots danys, gastos, y despesa estipuladas segons estil, causadors en Judici, y fora de ell per lo cumpliment de tot lo dalt estipulàt, y promés, especialment hypoteco la dita terra establerta dalt afrontada, en lo dret Eufiteutich, que en ella me competeix ab totas las milloras fahedoras; y generalment, sens perjudici de la dita Hipoteca especial, obligo tots mos Bens, Drets, y Accions, tant Mobles, com Immobles, presents, y esdevenidors; Y renuncio à la Lley, que diu, que primer se dega passar per la cosa especial, que per la general obligada; y à mon for propi, que de nou obtinga, y à ma Jurisdicció, y Domicili, y me submeto à qualsevol Tribunal Secular, y emfiteuticari; y fas, y firmo Escriptura de ters, y consento ser apremiat via executiva, segons totas clausulas guarentigias, y lo estil de la Escriptura de ters, y del emfiteusim, per lo que obligo dits mos Bens, y dita terra: Y juro en ma Anima tenir per ferma, y valida esta Escriptura, que dins lo termini de un Mes, se deu haver fet prendrer la rahó de esta Escriptura, en lo ofici de Hipotecas, de la Capital del Partit, en cumpliment de la Real Pragmatica de Hipotecas, que ho disposa, y quedàm previnguts de sos efectes. En testimoni de lo que otorgàm, y firmàm, la present Escriptura en la vila de Perelada als set dias del Mes de Juny delanÿ mil setcents vuytanta y tres, essent presents per testimonis Franco Pagés escribent de la vila de Perelada y Joan Labori pagés del Lloch de Cabanes. Y los dits otorgants (als quals Jo lo Notari dono fee cononeixer) firmar en mans propias = Thomas Bataller em dit no = Jaume Garriga = en presencia de mi Joan Pages Notari
Y Jo Joan Pagés per las Auctoritats Apostolica y Real Notari Publich y regentant la Notaria y Escribania publicas districtuals de la vila y comtat de Perelada, per lo Duenyo de elllas; present vuy al otorgament de aquesta escriptura en fee de lo que la signo y firmo en aquest paper del Real sello quart en Perelada dits dia Mes y any.
En testimoni de veritat. Joan Pagés Notari
Thomada la razón al fol. 443 de libro primero del presente año en el ofo. de Hip. de las Real Villa de Figueras a los diez junio 1783
Por Buenaventura San….


Deixa un comentari

Cementiri i enterraments

Vegeu també: Enterraments dins de l’església  –   Cementiri de forasters  –

El cementiri de Cabanes es troba a uns 200 m. de població. Sempre ha estat en el mateix lloc i és una pervivència del primitiu, situat a la sagrera medieval de l’església de Sant Maurici. Documentada des del s. IX, l’església va ser enderrocada per l’aiguat de 1784 i només se’n conserva una pared.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Títol funerari-1954

L’any 1902 va ser necessari ampliar el cementiri per la banda on havia hagut l’església, de manera que va quedar adossat a aquesta.  El conjunt, com es habitual, està envoltat per una paret de tanca emblanquinada. L’accés té lloc per un portal enreixat al damunt de quatre graons. A l’interior fileres de nínxols tot voltant amb jardins a la part intermitja.

A: Cementiri Municipal de Cabanes. Col·legi d’arquitectes de Catalunya

Amb una superfície de 1250 m2, el cementiti llinda per la cara oest amb el passeig del cementiri, pel sud amb el camí de la font, i pel nord amb el mur de l’antiga església i camps de conreu i per l’oest amb camps de conreu. La part més antiga de 750 m2 és la que llinda amb la pared de l’ésglésia. Els 500 m2 restants provenen d’una ampliació posterior i ocupen part de l’antic cementiri civil.

Làpides i panteons

1.- Capellans

A l’entrada del cementiri s’hi poden veure unes quantes lloses, tres d’elles amb inscripcions funeràries que són, junt amb la pica baptismal, unes de les poques restes que ens queden de l’antiga església parroquial.  Són les làpides de quatre capellans, morts al llarg del segle XVIII.
Vegeu: Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

  • Jaume Puig (Cabanes, 1652-1708)
  • Els germans: Salvador Miró (Navata, 1679? – Cabanes, 1729) i Vicens Miró (Navata? – Cabanes, 1735)
  • Julià Roca (Sant Feliu de Pallerols, 1728 – Cabanes, 1788)

Altres rectors de la parròquia. Vegeu: Rectors de la parròquia des de 1820

  • Benet Bosch i Busquets (1846-1894)
  • Josep Costa i Massot (1868-1936). Mort de malaltia durant la guerra
  • Joan Roura Batlle (1931-1986)

2.- Famílies rellevants

3.- Guerra Civil. Placa en record als morts a causa de la Guerra Civil (1936-1939)

Detalls històrics

1902

El Sr. Pere Salleras Soler renuncia a favor del poble dels drets que pugui tenir sobre un terreny situat a l’est del cementiri. Aquest terreny serà tancat per l’Ajuntament, seguint una línia recta a continuació de la part nord fins arribar al camí de la Font. També fa renúncia a favor del municipi dels drets que pugui tenir sobre un altre terreny que llinda a l’oest del cementiri, traurà la tanca que hi ha des de l’escala de l’entrada al cementiri fins a l’últim plàtan o el més allunyat dels dos o tres que hi ha dins el terreny tancat. Font: Acta del ple municipal

1928

“Libro registro de nichos del cementerio”. Llibre anul·lat per rectificació de noms dels propietaris actuals. Hi ha un llistat dels nínxols que hi ha al cementiri i el compte que presenta el dipositari encarregat del cementiri. ACAE110-114-T1-448

Compra del cotxe fúnebre.-A: “Libro de actas de la Junta municipal permanente [de Cabanas]” (1928-1930)
Reunió de la Comissió Permanent del 2 d’agost de 1928. … Manifiesta el Sr. Alcalde que como puede comprobarse, resulta, además de anticuado, muy pesado el transporte o conducción de cadáveres al cementerio a brazo y que es de parecer que disponiendo el Ayuntamiento de medios seria conveniente adquirir un coche fúnebre para suplir la actual conducción. S’acorda: Primero: adquirir un coche fúnebre para el traslado de cadáveres al cementerio …. Segundo: La conducción de cadáveres será gratuita por parte del Ayuntamiento, debiendo no obstante la familia interesada abonar los gastos u honorarios del conductor… El 20 de setembre es fa una reserva de crèdit de 1.300 pts. per pagar el cotxe

1932

El Ple del 21 de març de 1932 dóna compte de la secularització del cementiri,d’acord amb a llei de 30/1/1932 i el Reglament de 8/4/1932. La secularització suposava, entre altres mesures, la unificació dels cementiris civils i religiosos, i la capacitat de l’Ajuntament d’administrar les necròpolis i de regular els enterraments catòlics, amb la potestat de prohibir-los o de gravar-los amb impostos.

Encara que el text parla de “cicuralización” hem de suposar que volia dir “secularización”.

1939

El règim del general Franco va anul·lar la secularització. Durant el franquisme, el cementiri estava format per dues parcel·les separades per una reixa. Eren el cementiri catòlic i el civil on s’hi enterraven per exemple els suïcides i altres pecadors que no podien ser enterrats en sòl sagrat.

1953/54

Expedient d’obres del cementiri. Conté els acords dels treballs d’arranjament del cementiri municipal. ACAE110-114-T1-463

1966/1975.- Nínxols, carro fúnebre i enterrament en festius:  Actes de Cabanes (1966-1975)

Se acuerda proceder a la reparación y adecentamiento de los nichos del Cementerio, construyendo aquellos que no llegan al tercer piso y reparando los que presenten mal estado ….

Se acuerda establecer el servicio funerario mediante coche de tracción mecánica, a cargo del industrial de Figueras Sr. Vicens quien se compromete a realizar todos los servicios de entierro y transporte hasta el Cementerio per la suma de 400 ptas. el cual dará principio a partir de esta fecha previo convenio a contratar.

Acta del Ple municipal, 28/1/1967 – Foli 14 v

Es dóna compte de la “circular de la Agrupación Sindical Provincial de Pompas Fúnebres por la que se traslada acuerdo de no celebrar entierro en las tardes de los domingos y dias festivos ….

Acta del Ple municipal, 28/2/1974 – Foli 174

1986

S’instal·la un monòlit en record de totes les víctimes de la Guerra Civil amb el text: “A tots els que perderen la vida per causa de la guerra 1936-1939” – 1975/80 Llibre actes: foli 129v

1992

S’adjudica a Construccions Llanet S.L. la construcció de 48 nínxols.

2010

Es va portar a terme un projecte de reforma i ampliació que no es va realitzar.

2012

Reforma i manteniment del cementiri, sense augmentar-ne la superfície. Poc després, a finals d’octubre,  una forta tramuntanada va tirar a terra un dels xiprers i es va malmetre algun nínxol.

Es construeixen nínxols per a recollir les cendres dels difunts incinerats

Bibliografia:

Enterraments dins de l’església

Tot i no ser una norma habitual alguns enterraments s’han fet dins de l’església, sigui per la dignitat del difunt, sacerdot o membre d’una família rellevant, o sigui perquè un aiguat no permetia arribar al cementiri. Aquests enterraments es feien a la capella de Sant Sebastià o a l’església parroquial de Sant Vicenç. També hi ha constància d’un enterrament dins l’església de Cadins.

A partir del segle XV, l’autoritat eclesiàstica va permetre fer enterraments dins les esglésies, la pressió dels fidels, uns per religiositat i altres per prestigi varen acabar per aconseguir-ho. Però la demanda fou tan nombrosa que per limitar l’espai, es varen tenir que reservar les concessions a persones benestants i/o lliures. A: Les tombes de l’església. Revista Forn d’Anells núm. 126 (2016)

1683.- Reverent Anton Cortey. El 30 de gener, va morir a Cabanes el prevere de Castelló d’Empúries, Anton Cortey i el primer de febrer va ser enterrat al qual se li dona sepultura eclesiastica en la capella de St. Sebastia cituada en lo present pole de Cabanas …  amb l’assistència de nou sacerdots, dos religiosos dominics i el mestre. Al testament signat el dia 19 havia demanat que a l’enterrament ser enterrat dins la capella de Sant Sebastià i que no es toqués altra campana que la de la capella.

1708.- Reverent Jaume Puig. Als vint a vuyt dies del mes de setembre del any mil set cents vuyt dins la Iglesia Parroquial de Sant Vicens de Cabanas y devant lo altar del Sant Christo de dita iglesia fou enterrat lo Reverent Jaume Puig prebere y Domer de dita Iglesia de Cabanas …

1709.-

Dr. Joan Millesa. El 8 d’abril en la iglesia de sant Vicens del lloch y castell de Cabanas y devant lo altar de Nostra Senyora dels Angels es estat enterrat lo doctor Joan Millesa Prevera y domer de la dita Iglesia fill del lloch de Pardinas vall de Ribas Bisbat de Urgell ….

Reverent Baldiri Usall. El 27 d’octubre dins la isglesia prb de St Vicens de Cabanes devant lo Altar mayor de St Vicens fou donada sepultura a lo Rnt Baldiri Usall pre y Sacrista de dita Isglesia

1722.- Pere Tubert, de Oix (Talaixà) és enterrat dins l’església de Sant Feliu de Cadins. Pere fou portat a Sant Feliu, perquè en aquells anys el Rei l’havia convertit en un “llatzaret” on havien de passar la quarentena totes aquelles persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.

Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.

1729.- Reverent Salvador Miró. Als dotse mori y als tretse del mes de desembre del any mil set cens vint y nou se ha donada ecclesiastica sepultura dins de la Parroquial Iglesia devant lo altar major de Sant Vicens del lloch y castell de Cabanes an al Reverent Salvador Miró Prevere y Domer de dita parroquial iglesia …

1735.- Reverent Vicenç Miró. Als trenta del mes mars del any mil cetcents trenta y sinch mori lo Reverent Vicens Miro prevere i sagrista de la Parroquial Iglesia del lloch i castell de Sant Vicens de cabanas y lo dia trenta hu se li donà Ecclesiastica sepultura ab assistencia de dotse sacerdots dient tots lo offici doble y missa per lo difunt y fou enterrat devant de Sant Vicens al costat de son germà …

1788.- Reverent Julià Roca. Als vuy de desembre del any mil set cens vuytanta y vuyt mori de mort natural lo Rt. Julia Roca sacrista de Cabanas de edat sexanta anys poch mes o menos y feu testament y rebe tots los sacraments pro tali articulo y lo dia nou se li dona sepultura eclesiastica dins la Iglesia Parroquial de St. Vicens de Cabanas …

1815.- Reverent Josep Carrera. El 19 de febrer se ha donat sepultura eclesiàstica dins la Iglesia de S. Vicens de Cabanas al cadaver del Rt. Jpt Carrera Pbre y Scr de dita… Josep Carrera era fill de Martí Carrera, de Vilallonga i de Caterina Puigdevall, segons consta en el testament signat el 8 de febrer.

Cementiri de forasters

1786.- El 16 de setembre morí Josep Pagès?, jove pastor d’Espinavell, parròquia de Molló. L’endemà va ser enterrat a la part del canto que dona a ponent devant la creu per ser elegit sementiri de forasters 

Altres cementiris

Encara que no n’hi ha constància documental és molt possible que també hi hagués un cementiri al costat del monestir de Cadins i també al costat de les esglésies antigues del terme.


1 comentari

Isidre Porterias i Clos (1890-1955)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pagès, sindicalista, torero … va néixer a Cabanes el 30 de maig de 1890, fill de Joan Porterias Rebarter i de Llúcia Clos Pagès (germana d‘Isidre Clos Pagès i cosina de Josep Clos Sot)

Arbre geneològic de la família Clos

El 20 de maig de 1911 es va casar amb Ramona Pujol Llansó, batejada a Cabanes el 14 de juny de 1891, filla de Miquel Pujol Pagès, de Figueres  i de Maria Llansó Cantenys, de Cabanes.

Aproximadament entre 1909 i 1915 va formar part de la Cuadrilla juvenil cabanense, actuant com a banderiller.

El 1923 era regidor amb  Teodor Salleras Pagès com a alcalde i al Ple Municipal de 7 d’abril de 1924 va ser nomenat primer tinent d’alcalde junt amb Joaquim Prats Minobis, alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater,  Joaquim Viarnès Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pallicer i Josep Batllori Pijoan, regidors.

El 1928 va ser nomenat cap dels somatents. La Vanguardia 10/06/1928, pàg. 11/12

El 20 de febrer de 1936 el Ple municipal acorda donar interinament la plaza d’agutzil a Isidre Porterias. Va ser cessat el 29 de març del mateix any i va cobrar 55,55 ptes. (9/8/1936)

Durant la Guerra Civil (1936-39) el trobem com a secretari del Sindicato Agrario y Oficios Varios. Acabada la guerra va sortir  d’Espanya,  va ser sotmès a Consell de guerra (núm. 54883) i condemnat a reclusió perpetua com a dirigent sindicalista. Va tornar aviat a casa i va ser tancat a la presó de Girona. Es desconeix quan va ser alliberat. El 1939 feia de pagès i tenia 48 anys. També va fer de lampista. Va morir l’any 1955.

El seu fill, Nemesio Porterias Pujol, apareix al llistat del “Batallones disciplinarios de soldados trabajadores penados” (1941-42). Archivo General Militar de Guadalajara. BDSTP. 1ª Agrupación, cajas 2745 a 2952

 

 


Deixa un comentari

Els fogons de les àvies

Els fogons de les àvies⇐ ⇐ ⇐ Els fogons de les àvies&petits xefs: Llibre digital

El grup Amics d’Albera neix fruit d’un projecte comunitari impulsat des del procés de Promoció de la Salut i Salut Comunitària d’Albera Salut, en estreta col·laboració amb Dipsalut i la Universitat de Girona.

L’any 2015 els municipis de Vilajuïga, Garriguella, Cabanes, Peralada i Vilanova de la Muga s’agrupen amb la voluntat de portar a terme diversos projectes comunitaris i donar suport a les accions i activitats que des de les poblacions es duen a terme. Aquest mateix any a Cabanes es comença a treballar en el desenvolupament d’un projecte de xarxa de suport veïnal amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïns, impulsar l’envelliment actiu i potenciar el voluntariat i la solidaritat veïnal creant vincles socials entre les persones, fomentant l’intercanvi generacional i cultural.

Fruit del treball de grup neix aquest receptari intergeneracional i intercultural que us presentem i que esperem que gaudiu tant com ha fet la nostra mainada i les nostres àvies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dissabte 10 de febrer de 2018, a les 16:30h, a la Sala El Sindicat de Cabanes, el grup “Amics d’Albera” presenta el llibre de receptes tradicionals “Els fogons de les àvies & petits xefs”. Aquest és un treball que han realitzat veïnes de Cabanes provinents de diferents orígens, destacant especialment les àvies que ens proposen els seus plats més entranyables il·lustrats pels seus néts. El llibre compta amb 25 receptes que inclouen primers i segons plats, postres i conserves. L’activitat s’emmarca en el treball de salut comunitària que des de l’ABS de Peralada s’està impulsant, fent acompanyament a un grup de voluntàries i voluntaris del poble a tirar endavant els projectes d’ajuda mútua i promoció de la ciutadania.

L’acte comptarà amb la presencia de la blogger Marta Cos, especialitzada en programes de formació entorn de la salut i l’alimentació, autora del blog: Què cuino avui. La Marta entre fogons. Un cop finalitzat l’acte de presentació es farà un taller i concurs de berenars d’abans.

Organitzat conjuntament per
Albera Salut, l’Ajuntament de Cabanes, Dipsalut, amb la col·laboració de Ràdio Cabanes

La cuina antiga és la de la mare o la de l’àvia.
Aquesta representa el llegat culinari de totes les famílies i, perquè això continuï al llarg del temps, se n’ha de deixar constància als nostres descendents.
Això és el que farem nosaltres, posar-hi el nostre granet de sorra per deixar una herència culinària.

Carolina Nogués

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos: Facebook Ajuntament de Cabanes

Recull de premsa:

 


Deixa un comentari

Campionat d’arada (1995)

El 1995, l’Associació de Llauradors Professionals va convocar la 27a edició del concurs d’arada provincial i comarcalCampionat arada a Cabanes. La competició va tenir lloc el dia 12 de març a la finca “el Mas Nou” i es va complementar amb una exposició de maquinària agrícola.

El dossier, que es conserva a l’Arxiu Municipal, conté 2 cartells, el fulletó i l’acta del campionat, sis fotos,  retalls de premsa i còpia del “saluda” de l’alcalde.

Recull de premsa:

Campionat arada (1995)


1 comentari

Miracle de la muda de Cabanes (1686)

Dins dels protocols del notari peraladenc Roc Albareda s’hi troba un atestat molt curiós datat l’any 1686 en el qual es dóna fe d’un miracle ocorregut a una nena de Cabanes. Magdalena Salvayre, habitant del castell de Cabanes, explica al notari, sota jurament, com la seva filla de quatre anys va recuperar la parla. En agraïment, va prometre fer donació al santuari de “la millor joya o prenda tenia en casa“.

L’expedició del document notarial fou possiblement el desig de la mare que aquest fet fos reconegut com a “diví” per part de les autoritats ecoesiàstiques del Bisbat de Girona.

Document notarial:
Arxiu Històric de Girona-Notaria de Peralada, Manual de Roc Albareda, número 785
Escriptura signada a Peralada el dia 13 d’octubre de 1686

A: Serna i Coba, Èrika. Un curiós atestat d’un notari peraladenc (1686)
A: El butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 10 (1999). Pàg. 21-22 (El 10 de novembre de 1999, considerant que el tema era d’interès local, l’Ajuntament de Peralada va donar un exemplar de la revista a l’Ajuntament de Cabanes.

Segons el «Llibre de l’obra de l’Om», el 13 d’octubre de 1686 el notari de Peralada, En Roc Albareda, signà una escriptura en la qual dóna fe del miracle de la muda de Cabanes, anomenada la dulaire; en posseir l’ús de la paraula, la seva mare, agraïda, donà a la Verge el millor que tenia, una tovallola.

A: Caussa Sunyer, Jaime. El Santuari de la Mare de Déu de l’Om, patrona de l’Empordà i advocada del bell parlar. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1 (1959) Pàg. 178

Família Salvayre

Maria Salvayre, la nena muda de Cabanes, era filla de Ferriol Salvayre, teixidor de lli de Figueres i de Magdalena Sibecas, vídua de Figueres, casats l’abril de 1670.

Fills de Ferriol i Magdalena:

  • ????.- Esteve. El 24 d’octubre de 1689 es casà a Cabanes amb Anna Maria Ventós, filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent Sescebes.
  • ????.- Pere
  • 1679, 12 de juliol.- Caterina, batejada a Cabanes. Degué morir abans del 1693, ja que no apareix al testament del seu pare
  • ????.- Maria. No s’ha trobat el registre de bateig, sigui per un problema de digitalització dels llibres o sigui perquè no va ser batejada a Cabanes. Es desconeix si va arribar a gran, només sabem que el 1693, encara vivia.

Ferriol Salvayre, pare de la muda de Cabanes, va ser enterrat al cementiri del poble el dia 1 d’agost de 1693, en presència de 7 sacerdots. Segons el registre … se li es celebrada la Novena y las honras ab assistencia de set sacerdots. 15 misses en la iglesia de Cabanes testamentarias celebradas, dich 30 missas y quinse en lo convent de St Francesch de Figueres y 15 en lo Carme de Peralada.

D’acord amb el testament,  en poder del capellà Josep Fuster i signat el 30 de juliol, a Ferriol el sobreviuen dos nois, Esteve i Pere i una noia, Maria. El document determina:

  • Nomena marmessors a la seva dona Magdalena, al seu fill Esteve i al capellà Josep Fuster
  • Vol ser enterrat al cementiri de Cabanes
  • La cerimònia de l’enterrament ha de ser amb 7 sacerdots. Celebrant Missa i nocturno de difunts
  • A l’església de Cabanes se li ha de fer una novena de 9 misses baixes amb oferta de pa, vi i llum i els sacrificis de Novenal i Cap d’Any, amb 7 sacerdots
  • Vol 60 misses. Trenta a l’església de Sant Vicenç de Cabanes i la resta a gust dels marmessors, per la qual cosa deixa dos rals de plata per cada missa.
  • Deixa una dobla d’or a repartir: dotze rals de plata a l’església de Sant Sebastià, sis rals de plata al baci de Sant Antoni de l’Església de sant Vicenç i la resta ha de quedar per l’obra de l’església … per las faltas haure jo fetas en la administratio de dits bacins…
  • Deixa a la seva filla Maria, quaranta lliures de plata, en cas de col·locar-se i no altrament. El dia que es casi se li ha de fer un vestit d’estamenya
  • Deixa al seu fill Pere, quinze lliures de plata en cas de col·locar-se i no altrament. Vol que se li doni un gambeto dels dos que té a casa.
  • A la seva dona la nomena usufructuària dels bens, sempre que no es casi. En cas de tornar-se a casar, l’usdefruit passaria a l’hereu. Mentre Magdalena sigui usufructuària ha d’alimentar els fills i família en menjar, beure, calçar i vestir segons les possibilitats de la casa, fent tots una taula i treballant per la casa.
  • Una vegada mort, vol que dels seus béns es facin i donin unes faldilles de drap a Maria Salvayre, la seva mare (devia viure amb ell)
  • Encomana a l’hereu que en tot quan pugui assisteixi a la seva àvia
  • Nomena hereu universal al seu fill Esteve. En cas de no poder-se fer càrrec de l’herència, la propietat passaria als seus altres fills, per aquest ordre: primer en Pere i després la Maria
  • Testimonis: Andreu Pagès, bracer, Quirç Brugat, bracer, Rafel Pallola, bracer, Pere Aguer, pagès, Joan Gispert, bracer, Domingo Llaona i Bernat La Costa, tots de Cabanes.

Magdalena va morir, també a Cabanes, el 4 d’octubre de 1694.

Bibliografia:


1 comentari

Cabanes als anys 60

Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012)
Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill
Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El fons fotogràfic d’en Joan Noguer està format per més de 50 sobres de negatius i una vintena de capses de diapositives. Després d’una revisió molt superficial s’hi han trobat moltes imatges d’indrets i persones no identificades però també algunes de temàtica local:

  • Nevada (1963)
  • Benedicció de les campanes (1964)
  • La Sembra de pinyons (anys 1963 i 1965)
  • Processó de Corpus – Equip de futbol – Imatges de racons del poble – Fotos personals i de la seva família – Fotos de veïns del poble …

Amb aquesta petita exposició aprofitem per agrair la donació de la família Altimira-Noguer i donem a conèixer l’existència d’aquest fons de l’Arxiu Municipal, mentre esperem que més endavant es pugui revisar tot el material i se’n pugui fer una exposició com cal.