Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Cementiri i enterraments

Vegeu també: Enterraments dins de l’església  –   Cementiri de forasters  –

El cementiri de Cabanes es troba a uns 200 m. de població. Sempre ha estat en el mateix lloc i és una pervivència del primitiu, situat a la sagrera medieval de l’església de Sant Maurici. Documentada des del s. IX, l’església va ser enderrocada per l’aiguat de 1784 i només se’n conserva una pared.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Títol funerari-1954

L’any 1902 va ser necessari ampliar el cementiri per la banda on havia hagut l’església, de manera que va quedar adossat a aquesta.  El conjunt, com es habitual, està envoltat per una paret de tanca emblanquinada. L’accés té lloc per un portal enreixat al damunt de quatre graons. A l’interior fileres de nínxols tot voltant amb jardins a la part intermitja.

A: Cementiri Municipal de Cabanes. Col·legi d’arquitectes de Catalunya

Amb una superfície de 1250 m2, el cementiti llinda per la cara oest amb el passeig del cementiri, pel sud amb el camí de la font, i pel nord amb el mur de l’antiga església i camps de conreu i per l’oest amb camps de conreu. La part més antiga de 750 m2 és la que llinda amb la pared de l’ésglésia. Els 500 m2 restants provenen d’una ampliació posterior i ocupen part de l’antic cementiri civil.

Làpides i panteons

1.- Capellans

A l’entrada del cementiri s’hi poden veure unes quantes lloses, tres d’elles amb inscripcions funeràries que són, junt amb la pica baptismal, unes de les poques restes que ens queden de l’antiga església parroquial.  Són les làpides de quatre capellans, morts al llarg del segle XVIII.
Vegeu: Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

  • Jaume Puig (Cabanes, 1652-1708)
  • Els germans: Salvador Miró (Navata, 1679? – Cabanes, 1729) i Vicens Miró (Navata? – Cabanes, 1735)
  • Julià Roca (Sant Feliu de Pallerols, 1728 – Cabanes, 1788)

Altres rectors de la parròquia. Vegeu: Rectors de la parròquia des de 1820

  • Benet Bosch i Busquets (1846-1894)
  • Josep Costa i Massot (1868-1936). Mort de malaltia durant la guerra
  • Joan Roura Batlle (1931-1986)

2.- Famílies rellevants

3.- Guerra Civil. Placa en record als morts a causa de la Guerra Civil (1936-1939)

Detalls històrics

1902

El Sr. Pere Salleras Soler renuncia a favor del poble dels drets que pugui tenir sobre un terreny situat a l’est del cementiri. Aquest terreny serà tancat per l’Ajuntament, seguint una línia recta a continuació de la part nord fins arribar al camí de la Font. També fa renúncia a favor del municipi dels drets que pugui tenir sobre un altre terreny que llinda a l’oest del cementiri, traurà la tanca que hi ha des de l’escala de l’entrada al cementiri fins a l’últim plàtan o el més allunyat dels dos o tres que hi ha dins el terreny tancat. Font: Acta del ple municipal

1928

“Libro registro de nichos del cementerio”. Llibre anul·lat per rectificació de noms dels propietaris actuals. Hi ha un llistat dels nínxols que hi ha al cementiri i el compte que presenta el dipositari encarregat del cementiri. ACAE110-114-T1-448

Compra del cotxe fúnebre.-A: “Libro de actas de la Junta municipal permanente [de Cabanas]” (1928-1930)
Reunió de la Comissió Permament del 2 d’agost de 1928. … Manifiesta el Sr. Alcalde que como puede comprobarse, resulta, además de anticuado, muy pesado el transporte o conducción de cadáveres al cementerio a brazo y que es de parecer que disponiendo el Ayuntamiento de medios seria conveniente adquirir un coche fúnebre para suplir la actual conducción. S’acorda: Primero: adquirir un coche fúnebre para el traslado de cadáveres al cementerio …. Segundo: La conducción de cadáveres será gratuita por parte del Ayuntamiento, debiendo no obstante la familia interesada abonar los gastos u honorarios del conductor… El 20 de setembre es fa una reserva de crèdit de 1.300 pts. per pagar el cotxe

1932

El Ple del 21 de març de 1932 dóna compte de la secularització del cementiri,d’acord amb a llei de 30/1/1932 i el Reglament de 8/4/1932. La secularització suposava, entre altres mesures, la unificació dels cementiris civils i religiosos, i la capacitat de l’Ajuntament d’administrar les necròpolis i de regular els enterraments catòlics, amb la potestat de prohibir-los o de gravar-los amb impostos.

Encara que el text parla de “cicuralización” hem de suposar que volia dir “secularización”.

1939

El règim del general Franco va anul·lar la secularització. Durant el franquisme, el cementiri estava format per dues parcel·les separades per una reixa. Eren el cementiri catòlic i el civil on s’hi enterraven per exemple els suïcides i altres pecadors que no podien ser enterrats en sòl sagrat.

1953/54

Expedient d’obres del cementiri. Conté els acords dels treballs d’arranjament del cementiri municipal. ACAE110-114-T1-463

1966/1975.- Nínxols, carro fúnebre i enterrament en festius:  Actes de Cabanes (1966-1975)

Se acuerda proceder a la reparación y adecentamiento de los nichos del Cementerio, construyendo aquellos que no llegan al tercer piso y reparando los que presenten mal estado ….

Se acuerda establecer el servicio funerario mediante coche de tracción mecánica, a cargo del industrial de Figueras Sr. Vicens quien se compromete a realizar todos los servicios de entierro y transporte hasta el Cementerio per la suma de 400 ptas. el cual dará principio a partir de esta fecha previo convenio a contratar.

Acta del Ple municipal, 28/1/1967 – Foli 14 v

Es dóna compte de la “circular de la Agrupación Sindical Provincial de Pompas Fúnebres por la que se traslada acuerdo de no celebrar entierro en las tardes de los domingos y dias festivos ….

Acta del Ple municipal, 28/2/1974 – Foli 174

1986

S’instal·la un monòlit en record de totes les víctimes de la Guerra Civil amb el text: “A tots els que perderen la vida per causa de la guerra 1936-1939” – 1975/80 Llibre actes: foli 129v

1992

S’adjudica a Construccions Llanet S.L. la construcció de 48 nínxols.

2010

Es va portar a terme un projecte de reforma i ampliació que no es va realitzar.

2012

Reforma i manteniment del cementiri, sense augmentar-ne la superfície. Poc després, a finals d’octubre,  una forta tramuntanada va tirar a terra un dels xiprers i es va malmetre algun nínxol.

Es construeixen nínxols per a recollir les cendres dels difunts incinerats

Bibliografia:

Enterraments dins de l’església

Tot i no ser una norma habitual alguns enterraments s’han fet dins de l’església, sigui per la dignitat del difunt, sacerdot o membre d’una família rellevant, o sigui perquè un aiguat no permetia arribar al cementiri. Aquests enterraments es feien a la capella de Sant Sebastià o a l’església parroquial de Sant Vicenç. També hi ha constància d’un enterrament dins l’església de Cadins.

A partir del segle XV, l’autoritat eclesiàstica va permetre fer enterraments dins les esglésies, la pressió dels fidels, uns per religiositat i altres per prestigi varen acabar per aconseguir-ho. Però la demanda fou tan nombrosa que per limitar l’espai, es varen tenir que reservar les concessions a persones benestants i/o lliures. A: Les tombes de l’església. Revista Forn d’Anells núm. 126 (2016)

1683.- Reverent Anton Cortey. El 30 de gener, va morir a Cabanes el prevere de Castelló d’Empúries, Anton Cortey i el primer de febrer va ser enterrat al qual se li dona sepultura eclesiastica en la capella de St. Sebastia cituada en lo present pole de Cabanas …  amb l’assistència de nou sacerdots, dos religiosos dominics i el mestre. Al testament signat el dia 19 havia demanat que a l’enterrament ser enterrat dins la capella de Sant Sebastià i que no es toqués altra campana que la de la capella.

1708.- Reverent Jaume Puig. Als vint a vuyt dies del mes de setembre del any mil set cents vuyt dins la Iglesia Parroquial de Sant Vicens de Cabanas y devant lo altar del Sant Christo de dita iglesia fou enterrat lo Reverent Jaume Puig prebere y Domer de dita Iglesia de Cabanas …

1709.-

Dr. Joan Millesa. El 8 d’abril en la iglesia de sant Vicens del lloch y castell de Cabanas y devant lo altar de Nostra Senyora dels Angels es estat enterrat lo doctor Joan Millesa Prevera y domer de la dita Iglesia fill del lloch de Pardinas vall de Ribas Bisbat de Urgell ….

Reverent Baldiri Usall. El 27 d’octubre dins la isglesia prb de St Vicens de Cabanes devant lo Altar mayor de St Vicens fou donada sepultura a lo Rnt Baldiri Usall pre y Sacrista de dita Isglesia

1722.- Pere Tubert, de Oix (Talaixà) és enterrat dins l’església de Sant Feliu de Cadins. Pere fou portat a Sant Feliu, perquè en aquells anys el Rei l’havia convertit en un “llatzaret” on havien de passar la quarentena totes aquelles persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.

Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.

1729.- Reverent Salvador Miró. Als dotse mori y als tretse del mes de desembre del any mil set cens vint y nou se ha donada ecclesiastica sepultura dins de la Parroquial Iglesia devant lo altar major de Sant Vicens del lloch y castell de Cabanes an al Reverent Salvador Miró Prevere y Domer de dita parroquial iglesia …

1735.- Reverent Vicenç Miró. Als trenta del mes mars del any mil cetcents trenta y sinch mori lo Reverent Vicens Miro prevere i sagrista de la Parroquial Iglesia del lloch i castell de Sant Vicens de cabanas y lo dia trenta hu se li donà Ecclesiastica sepultura ab assistencia de dotse sacerdots dient tots lo offici doble y missa per lo difunt y fou enterrat devant de Sant Vicens al costat de son germà …

1788.- Reverent Julià Roca. Als vuy de desembre del any mil set cens vuytanta y vuyt mori de mort natural lo Rt. Julia Roca sacrista de Cabanas de edat sexanta anys poch mes o menos y feu testament y rebe tots los sacraments pro tali articulo y lo dia nou se li dona sepultura eclesiastica dins la Iglesia Parroquial de St. Vicens de Cabanas …

1815.- Reverent Josep Carrera. El 19 de febrer se ha donat sepultura eclesiàstica dins la Iglesia de S. Vicens de Cabanas al cadaver del Rt. Jpt Carrera Pbre y Scr de dita… Josep Carrera era fill de Martí Carrera, de Vilallonga i de Caterina Puigdevall, segons consta en el testament signat el 8 de febrer.

Cementiri de forasters

1786.- El 16 de setembre morí Josep Pagès?, jove pastor d’Espinavell, parròquia de Molló. L’endemà va ser enterrat a la part del canto que dona a ponent devant la creu per ser elegit sementiri de forasters 

Altres cementiris

Encara que no n’hi ha constància documental és molt possible que també hi hagués un cementiri al costat del monestir de Cadins i també al costat de les esglésies antigues del terme.


1 comentari

Isidre Porterias i Clos (1890-1955)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pagès, sindicalista, torero … va néixer a Cabanes el 30 de maig de 1890, fill de Joan Porterias Rebarter i de Llúcia Clos Pagès (germana d‘Isidre Clos Pagès i cosina de Josep Clos Sot)

Arbre geneològic de la família Clos

El 20 de maig de 1911 es va casar amb Ramona Pujol Llansó, batejada a Cabanes el 14 de juny de 1891, filla de Miquel Pujol Pagès, de Figueres  i de Maria Llansó Cantenys, de Cabanes.

Aproximadament entre 1909 i 1915 va formar part de la Cuadrilla juvenil cabanense, actuant com a banderiller.

El 1923 era regidor amb  Teodor Salleras Pagès com a alcalde i al Ple Municipal de 7 d’abril de 1924 va ser nomenat primer tinent d’alcalde junt amb Joaquim Prats Minobis, alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater,  Joaquim Viarnès Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pallicer i Josep Batllori Pijoan, regidors.

El 1928 va ser nomenat cap dels somatents. La Vanguardia 10/06/1928, pàg. 11/12

El 20 de febrer de 1936 el Ple municipal acorda donar interinament la plaza d’agutzil a Isidre Porterias. Va ser cessat el 29 de març del mateix any i va cobrar 55,55 ptes. (9/8/1936)

Durant la Guerra Civil (1936-39) el trobem com a secretari del Sindicato Agrario y Oficios Varios. Acabada la guerra va sortir  d’Espanya,  va ser sotmès a Consell de guerra (núm. 54883) i condemnat a reclusió perpetua com a dirigent sindicalista. Va tornar aviat a casa i va ser tancat a la presó de Girona. Es desconeix quan va ser alliberat. El 1939 feia de pagès i tenia 48 anys. També va fer de lampista. Va morir l’any 1955.

El seu fill, Nemesio Porterias Pujol, apareix al llistat del “Batallones disciplinarios de soldados trabajadores penados” (1941-42). Archivo General Militar de Guadalajara. BDSTP. 1ª Agrupación, cajas 2745 a 2952

 

 


Deixa un comentari

Els fogons de les àvies

Els fogons de les àvies⇐ ⇐ ⇐ Els fogons de les àvies&petits xefs: Llibre digital

El grup Amics d’Albera neix fruit d’un projecte comunitari impulsat des del procés de Promoció de la Salut i Salut Comunitària d’Albera Salut, en estreta col·laboració amb Dipsalut i la Universitat de Girona.

L’any 2015 els municipis de Vilajuïga, Garriguella, Cabanes, Peralada i Vilanova de la Muga s’agrupen amb la voluntat de portar a terme diversos projectes comunitaris i donar suport a les accions i activitats que des de les poblacions es duen a terme. Aquest mateix any a Cabanes es comença a treballar en el desenvolupament d’un projecte de xarxa de suport veïnal amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïns, impulsar l’envelliment actiu i potenciar el voluntariat i la solidaritat veïnal creant vincles socials entre les persones, fomentant l’intercanvi generacional i cultural.

Fruit del treball de grup neix aquest receptari intergeneracional i intercultural que us presentem i que esperem que gaudiu tant com ha fet la nostra mainada i les nostres àvies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dissabte 10 de febrer de 2018, a les 16:30h, a la Sala El Sindicat de Cabanes, el grup “Amics d’Albera” presenta el llibre de receptes tradicionals “Els fogons de les àvies & petits xefs”. Aquest és un treball que han realitzat veïnes de Cabanes provinents de diferents orígens, destacant especialment les àvies que ens proposen els seus plats més entranyables il·lustrats pels seus néts. El llibre compta amb 25 receptes que inclouen primers i segons plats, postres i conserves. L’activitat s’emmarca en el treball de salut comunitària que des de l’ABS de Peralada s’està impulsant, fent acompanyament a un grup de voluntàries i voluntaris del poble a tirar endavant els projectes d’ajuda mútua i promoció de la ciutadania.

L’acte comptarà amb la presencia de la blogger Marta Cos, especialitzada en programes de formació entorn de la salut i l’alimentació, autora del blog: Què cuino avui. La Marta entre fogons. Un cop finalitzat l’acte de presentació es farà un taller i concurs de berenars d’abans.

Organitzat conjuntament per
Albera Salut, l’Ajuntament de Cabanes, Dipsalut, amb la col·laboració de Ràdio Cabanes

La cuina antiga és la de la mare o la de l’àvia.
Aquesta representa el llegat culinari de totes les famílies i, perquè això continuï al llarg del temps, se n’ha de deixar constància als nostres descendents.
Això és el que farem nosaltres, posar-hi el nostre granet de sorra per deixar una herència culinària.

Carolina Nogués

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos: Facebook Ajuntament de Cabanes

Recull de premsa:

 


Deixa un comentari

Campionat d’arada (1995)

El 1995, l’Associació de Llauradors Professionals va convocar la 27a edició del concurs d’arada provincial i comarcalCampionat arada a Cabanes. La competició va tenir lloc el dia 12 de març a la finca “el Mas Nou” i es va complementar amb una exposició de maquinària agrícola.

El dossier, que es conserva a l’Arxiu Municipal, conté 2 cartells, el fulletó i l’acta del campionat, sis fotos,  retalls de premsa i còpia del “saluda” de l’alcalde.

Recull de premsa:

Campionat arada (1995)


1 comentari

Miracle de la muda de Cabanes (1686)

Dins dels protocols del notari peraladenc Roc Albareda s’hi troba un atestat molt curiós datat l’any 1686 en el qual es dóna fe d’un miracle ocorregut a una nena de Cabanes. Magdalena Salvayre, habitant del castell de Cabanes, explica al notari, sota jurament, com la seva filla de quatre anys va recuperar la parla. En agraïment, va prometre fer donació al santuari de “la millor joya o prenda tenia en casa“.

L’expedició del document notarial fou possiblement el desig de la mare que aquest fet fos reconegut com a “diví” per part de les autoritats ecoesiàstiques del Bisbat de Girona.

Document notarial:
Arxiu Històric de Girona-Notaria de Peralada, Manual de Roc Albareda, número 785
Escriptura signada a Peralada el dia 13 d’octubre de 1686

A: Serna i Coba, Èrika. Un curiós atestat d’un notari peraladenc (1686)
A: El butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 10 (1999). Pàg. 21-22 (El 10 de novembre de 1999, considerant que el tema era d’interès local, l’Ajuntament de Peralada va donar un exemplar de la revista a l’Ajuntament de Cabanes.

Segons el «Llibre de l’obra de l’Om», el 13 d’octubre de 1686 el notari de Peralada, En Roc Albareda, signà una escriptura en la qual dóna fe del miracle de la muda de Cabanes, anomenada la dulaire; en posseir l’ús de la paraula, la seva mare, agraïda, donà a la Verge el millor que tenia, una tovallola.

A: Caussa Sunyer, Jaime. El Santuari de la Mare de Déu de l’Om, patrona de l’Empordà i advocada del bell parlar. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1 (1959) Pàg. 178

Família Salvayre

Maria Salvayre, la nena muda de Cabanes, era filla de Ferriol Salvayre, teixidor de lli de Figueres i de Magdalena Sibecas, vídua de Figueres, casats l’abril de 1670.

Fills de Ferriol i Magdalena:

  • ????.- Esteve. El 24 d’octubre de 1689 es casà a Cabanes amb Anna Maria Ventós, filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent Sescebes.
  • ????.- Pere
  • 1679, 12 de juliol.- Caterina, batejada a Cabanes. Degué morir abans del 1693, ja que no apareix al testament del seu pare
  • ????.- Maria. No s’ha trobat el registre de bateig, sigui per un problema de digitalització dels llibres o sigui perquè no va ser batejada a Cabanes. Es desconeix si va arribar a gran, només sabem que el 1693, encara vivia.

Ferriol Salvayre, pare de la muda de Cabanes, va ser enterrat al cementiri del poble el dia 1 d’agost de 1693, en presència de 7 sacerdots. Segons el registre … se li es celebrada la Novena y las honras ab assistencia de set sacerdots. 15 misses en la iglesia de Cabanes testamentarias celebradas, dich 30 missas y quinse en lo convent de St Francesch de Figueres y 15 en lo Carme de Peralada.

D’acord amb el testament,  en poder del capellà Josep Fuster i signat el 30 de juliol, a Ferriol el sobreviuen dos nois, Esteve i Pere i una noia, Maria. El document determina:

  • Nomena marmessors a la seva dona Magdalena, al seu fill Esteve i al capellà Josep Fuster
  • Vol ser enterrat al cementiri de Cabanes
  • La cerimònia de l’enterrament ha de ser amb 7 sacerdots. Celebrant Missa i nocturno de difunts
  • A l’església de Cabanes se li ha de fer una novena de 9 misses baixes amb oferta de pa, vi i llum i els sacrificis de Novenal i Cap d’Any, amb 7 sacerdots
  • Vol 60 misses. Trenta a l’església de Sant Vicenç de Cabanes i la resta a gust dels marmessors, per la qual cosa deixa dos rals de plata per cada missa.
  • Deixa una dobla d’or a repartir: dotze rals de plata a l’església de Sant Sebastià, sis rals de plata al baci de Sant Antoni de l’Església de sant Vicenç i la resta ha de quedar per l’obra de l’església … per las faltas haure jo fetas en la administratio de dits bacins…
  • Deixa a la seva filla Maria, quaranta lliures de plata, en cas de col·locar-se i no altrament. El dia que es casi se li ha de fer un vestit d’estamenya
  • Deixa al seu fill Pere, quinze lliures de plata en cas de col·locar-se i no altrament. Vol que se li doni un gambeto dels dos que té a casa.
  • A la seva dona la nomena usufructuària dels bens, sempre que no es casi. En cas de tornar-se a casar, l’usdefruit passaria a l’hereu. Mentre Magdalena sigui usufructuària ha d’alimentar els fills i família en menjar, beure, calçar i vestir segons les possibilitats de la casa, fent tots una taula i treballant per la casa.
  • Una vegada mort, vol que dels seus béns es facin i donin unes faldilles de drap a Maria Salvayre, la seva mare (devia viure amb ell)
  • Encomana a l’hereu que en tot quan pugui assisteixi a la seva àvia
  • Nomena hereu universal al seu fill Esteve. En cas de no poder-se fer càrrec de l’herència, la propietat passaria als seus altres fills, per aquest ordre: primer en Pere i després la Maria
  • Testimonis: Andreu Pagès, bracer, Quirç Brugat, bracer, Rafel Pallola, bracer, Pere Aguer, pagès, Joan Gispert, bracer, Domingo Llaona i Bernat La Costa, tots de Cabanes.

Magdalena va morir, també a Cabanes, el 4 d’octubre de 1694.

Bibliografia:


1 comentari

Cabanes als anys 60

Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012)
Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill
Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El fons fotogràfic d’en Joan Noguer està format per més de 50 sobres de negatius i una vintena de capses de diapositives. Després d’una revisió molt superficial s’hi han trobat moltes imatges d’indrets i persones no identificades però també algunes de temàtica local:

  • Nevada (1963)
  • Benedicció de les campanes (1964)
  • La Sembra de pinyons (anys 1963 i 1965)
  • Processó de Corpus – Equip de futbol – Imatges de racons del poble – Fotos personals i de la seva família – Fotos de veïns del poble …

Amb aquesta petita exposició aprofitem per agrair la donació de la família Altimira-Noguer i donem a conèixer l’existència d’aquest fons de l’Arxiu Municipal, mentre esperem que més endavant es pugui revisar tot el material i se’n pugui fer una exposició com cal.


2 comentaris

Matrimoni infantil

El 2005, Santiago de Llobet Masachs va publicar el treball: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Fundació Noguera (Estudis, 31).Ramis_Gomis

El matrimoni infantil ve condicionat, en la majoria dels casos, per interessos econòmics i/o per la mort del pare i per la necessitat d’assegurar un hereu a la casa, fet que sovint comportava casaments dobles en els quals es casaven dos vidus i els seus fills.

A l’estudi de Santiago de Llobet hi apareixen tres fets relacionats amb Cabanes:

  • 1635.- A catorse de febrer any mil sis sents trenta y sinch fores esposats Guillem Mateu ferrer del regne de fransa y Anna Maria donsella filla de Antoni Bosch ferrer habitant en Cabanes …  Anna Maria, filla d’Antoni Bosch i Elisabet Ferrer, havia nascut a Perelada el 10 de juny de 1623 i en el moment del casament tenia 11 anys, 8 mesos i 4 dies.
    • 1662.- El dia 13 de setembre, Anna Maria, que llavors tenia 39 anys i vivia a Albatera del regne de València, va fer arribar a la cúria del bisbat de Girona un escrit en què demanava la nul·litat del matrimoni. Al·legava que ella s’oposava al casament i que havia rebut amenaces i violència, entre elles el seu pare l’amenaçà que si no es volia casar “li posaria una soga al coll y la estranyarian”…. Un va dir que a la vila de Perelada es deia públicament que els seus pares feien una gran bestiesa casant-la tan petita. Un altre va confirmar haver vist el seu pare perseguint-la amb una verga perquè volia fugir de casa abans que casar-se. I encara un altre va confirmar haver sentit dir al pare que l’ofegaria si no es casava. A les preguntes de si hi va haver consumació matrimonial, tothom va dir que no, perquè, després de la boda, Guillem Matheu va marxar del poble i del Principat, i ningú no sabia si era viu o mort, perquè ningú l’havia tornat a veure, però se suposava que havia retornat a França. Davant la no-aparició, el 26 d’octubre de 1662, abans de 2 mesos d’ingressada la demanda al bisbat, es declarava per sentència la nul·litat del matrimoni contret per temor entre els dos cònjuges.
  • 1673.- El 25 de juliol, Pere Aguer de Cabanes (1655-1687), es casava amb Maria Llovera Ventós (1661-1706), d’Òrfans, que llavors té 11 anys. Els capítols matrimonials es van signar l’endemà. Als llibres parroquials hi ha una entrada del 24 de febrer de 1679, que diu: Pere Auguer i Maria Llovera sa muller an pres Benedictio als 24 de febrer 1679. El casament va tenir lloc a Cabanes i allà hi van néixer alguns dels seus fills, després van anar a viure a la casa pairal de Maria, pubilla dels Llovera, per aquest motiu el seu fill Francesc consta amb els cognoms “Llovera Aguer”. Pere Aguer va morir a Òrfans el 25 d’octubre de 1687 i dos anys més tard, la seva vídua es va casar amb Joan Damont, vidu de … Sarquella. Més endavant, el 12 de juny de 1694, Francesc Llovera Aguer (1678-1696) i Maria Damont Sarquella(1678-1698), fills de la parella es casaven als 16 anys d’edat.
  • 1689.- Rafel Ramis, de Cabanes (15 anys), es casa amb Caterina Gomis, de Vulpellac (10 anys i 6 mesos)

Els registres parroquials ens confirmen que Rafel Ramis es va casar molt jove, igual que la seva mare i el seu avi. El mateix van fer altres familiars seus.

  • 1657.-  Rafel Aguer Gibert (1642-1692), de 14 anys es casava amb Maria Maselli,  vídua de Miquel Ramera de Vilabertran, amb qui s’havia casat feia un any. Maria va morir el 1666 i, dos anys més tard Rafel, que llavors tenia 26 anys,  es va tornar a casar amb Marianna, vídua de Bellcaire.
  • 1672.- La seva filla Isabel Aguer (1658-1710), amb només 13 anys es va casar amb Pere Ramis (1643-1684) que ja en tenia 29. Quan el 1684 Pere Ramis va morir, la seva esposa Isabel, que estava a punt de complir vint-i-sis anys, havia tingut cinc fills dels quals en vivien tres. L’hereu, Rafel Ramis Aguer (1673-1734), només tenia deu anys i necessitaven algú que tingués cura del patrimoni i dels fills.
  • 1689.- Al mes de gener es va celebrar el casament doble entre Isabel Aguer, vidua de Pere Ramis de Cabanes i Jaume Vidal (àlies Gomis), de Vulpellach i els seus fills Rafel Ramis Aguer i Caterina Gomis. Rafel tenia 15 anys i la núvia 10 anys i mig. Rafel i Caterina van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure tres: Isabel (1697), Josep (1699) i Vicenç (1708)
  • 1716.- Josep Ramis Gomis (1699-?), fill de Rafel Ramis i Caterina Gomis, es casava amb Maria Vilanova. Tenia 17 anys
  • 1723.- Llúcia Aguer Barris (1708-1769), cosina de Rafel Ramis Aguer, va quedar orfe als 12 anys i el 1723, amb 15 anys, es va casar amb el seu cosí Antoni Aguer Cervera (1699-1760) que feia poc havia quedat vidu.