Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Elles també hi eren

Aquesta frase que sovint es fa servir per reivindicar el paper de la dona en determinats moments històrics, avui, diada del 8 de març, és perfecta per encapçalar el llistat d’una colla de cabanenques que entre 1870 i 1939 van començar una nova vida lluny de casa. Algunes només amb el marit, d’altres amb criatures ben petites, es van embarcar cap un destí desconegut i la seva tasca va ser fonamental per tal que la família s’integrés al nou país i prosperés econòmicament.
De la quarentena de veïns de Cabanes que, entre 1870 i 1920, van embarcar cap a Amèrica buscant una vida millor i dels que van marxar l’any 1939 fugint de la repressió franquista, fins ara s’han localitzat 13 dones, cadascuna d’elles amb les seves vivències i dificultats.

Més informació: Cabanencs a l’Argentina | Cabanencs al món


12 comentaris

Cabanes. Casals amb història

Antònia Gimbernat i Gou. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

A totes les poblacions s’hi apleguen unes quantes famílies que durant llargs períodes de temps, per la seva situació econòmica i social, han ocupat els llocs clau des d’on han determinat el desenvolupament del municipi. Amb el temps, aquests llinatges han bastit els edificis singulars que, encara avui en dia, marquen empremta dins el teixit urbanístic dels nostres pobles i, alhora, són les famílies que ens ofereixen més informació documental.
Prenent com a punt de partida la descripció dels grans casals de Cabanes, alguns encara ara ben conservats, i d’altres malmesos o ja desapareguts, el llibre ressegueix l’origen i les vivències de les famílies que hi van viure i els lligams que es van establir entre les diferents nissagues alhora que ens desvetlla petites històries i anècdotes del municipi i de l’època.
Després d’un apartat dedicat als orígens del poble, amb el recull cronològic d’alguns documents que donen fe de la seva existència des de fa més de 1000 anys, aquest llibre segueix un itinerari a través de diversos indrets i carrers per descriure els diferents casals i la genealogia, fets, i anècdotes de les famílies que els van aixecar i mantenir, algunes documentades des dels segles XIII i XIV.
Les descripcions, entre poètiques i realistes, que Montserrat Vayreda va dedicar a Cabanes dins la seva obra «Els pobles de l’Alt Empordà», publicada per primera vegada el 1979, ens acompanyen a l’inici de cadascun dels capítols.

IntroduccióFonts i bibliografia

Casals i famílies:

  1. Mas de Sant Feliu de Cadins: Els Puig Casadevall · Els Pont (àlies Romaguera) · Els Gorgot · Els Aguer
  2. Can Carreras: Dels Corcoll als Despuig · Els Carreras · Els Conill · Els Puig
  3. Mas Ribas: Els Maimó i els Ribas
  4. Can Brusés i can Mont
  5. Els Ramis
  6. Can Turà: Els Pagès-Bassols
  7. Can Vanover: Els Vergés-Brugat
  8. Porxada de Les Voltes-Mas Roca: Els Roca i els Albert
  9. El Casino: Els Gimbernat

Algunes de les imatges del llibre

  • Carrer Fondac i portal de can Brusés. Any 1982. Font: Gil Capallera


Cartell i fotos de presentació del llibre (14/7/2021) – Fotos de Xavi Toral i Josep M. Dacosta

  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Àlex Hernández

Mapa de situació dels casals


2 comentaris

Cabanencs a l’Argentina (1870-1920)

Vegeu també: Cabanencs al món

Cabanencs que entre 1870 i 1920 van arribar a l’Argentina.

A més d’Antoni Ribas de Conill, coneixem una bona colla de cabanencs que, entre 1870 i 1920, van arribar a l’Argentina, molts dels quals es van establir a Santa Fe i també a l’entorn de Buenos Aires.

Cabanencs

De moment es desconeixen les motivacions que els van portar a emigrar, però les causes que s’apunten als diferents estudis sobre l’emigració catalana d’aquesta època deuen ser, en bona part, les que els devien empènyer a sortir de casa: no ser l’hereu del patrimoni, haver perdut les vinyes amb la fil·loxera, buscar una sortida laboral millor que la que els esperava al poble, … Aquest, però, no serien els motius que va animar els dos metges Josep Pagès i Joan Salleras.

Mentre no trobem més documentació podem aventurar algunes hipòtesis que ens expliquin el perquè del viatge de cadascun d’aquests cabanencs:

  • Els primers veïns coneguts que arribaren a l’Argentina, entre 1871/72,  van ser els germans Frederic i Joan Municoy Baldú. Uns 22 anys després, s’hi va afegir en Joaquim, el seu germà petit. Tot sembla indicar que els motius foren econòmics. Els padrins de la família eren majoritàriament de la família Ramis i d’altres hisendats, cosa que ens fa pensar que podrien haver treballat per ells. La manca de recursos, l’incendi del mas de la Caseta d’en Ramis (juliol, 1872) o problemes polítics derivats de les guerres carlines i dels moviments obrers i republicans de l’època podrien haver estat l’empenta que els va portar a emigrar. Cap a 1890 un seu cosí, Josep Municoy Maurici, va anar a Uruguai i posteriorment un dels seus fills també es va establir a Argentina.
  • Van seguir els germans Vicenç i Josep Gimbernat Prim, era l’any 1881. La seva família estava ben situada però a la casa ja hi havia un hereu, si volien mantenir la mateixa posició social havien d’optar pel sacerdoci o per casar-se amb una pubilla. Marxar a un nou país els obria la possibilitat de desenvolupar iniciatives industrials i comercials i aconseguir una bona situació econòmica. Lluís, l’hereu, també els va acompanyar una temporada, segurament empès per la seva viudetat i qui sap si per una mala relació familiar, però després d’una temporada va tornar a casa per fer-se càrrec del patrimoni familiar. Margarida Serra Hortal hi va anar el 1888 després de casar-se amb Vicenç Gimbernat Prim. Del nebot Lluís Vidal, que hi va arribar quasi 30 anys més tard no se’n sap res, però és possible que el fet de tenir tanta família a l’Argentina el va ajudar a prendre la decisió. Ell no es va quedar al país i el 1943 el trobem a França. L’altre nebot, Conrad Caula, a principis del segle XX vivia a Santa Fe.
  • A finals de la dècada dels 80 del segle XIX hi va arribar Gregori Gimbernat Pomés. El 1888, Vicenç Gimbernat va venir a Cabanes per casar-se i durant la seva estada al poble degué parlar amb el seu cosí de les possibilitats del nou país. Gregori, que tampoc era hereu, hi va veure una oportunitat. Uns anys després, el 1889, la seva germana Joaquima, el marit i els seus fills de 7 anys i 1 anys també es van embarcar camí de l’Argentina. Per quin motiu? no devien tenir gaires propietats, potser la fil·loxera els havia matat totes les vinyes i segurament buscaven millorar la seva economia seguint les petjades de Gregori.
  • Josep Pijoan i Josep Pagés Serra també hi degueren anar amb l’afany de millorar la seva situació laboral i moguts per l’experiència dels veïns que ja feia 20 ó 25 anys que hi eren. Carolina Serra hi va arribar el 1907 després del seu casament amb Josep Pijoan. Es possible que a causa de la mort de Josep Pagès, Josep i Carolina decidissin de tornar a Cabanes, però l’experiència no els degué convèncer i al cap d’un any i mig tornaven a Argentina. Vicenç Sala i el matrimoni format per Manel Aguer i Dolors Teixidor hi degueren arribar després de 1910, però només Vicenç s’hi va establir definitivament. El 1914 s’hi van desplaçar Joan Sibeques Ribas i la seva esposa Montserrat Maurici Font que al cap d’un temps tornaven a casa. Mentre que Aurora, la germana de Joan Sibeques es va casar a Argentina. Després de 1921 s’hi afegiren Francesc Puig Olivet i la seva esposa Àngela Pijoan Sala.
  • El metge Josep Pagès i Dalmau va marxar el 1890. No sembla que ho fes ni per qüestions d’herència ni per necessitats econòmiques. Podria ser per motius polítics? o per considerar que allà hi trobaria més possibilitats de progrés social? Feia uns anys que els metges Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi havien anat, potser la seva experiència o la d’algun altre company el va animar. El viatge del seu nebot Joan Salleras Pagès que ja va acabar la carrera a Buenos Aires, podria deure’s al fet de tenir l’oncle ben situat a Argentina.

Aquests cabanencs els podem aplegar en quatre grups familiars:

  • 1.- Municoy. Grup constituït per 3 branques de la família
    • 1.- Municoy Baldú. Grup constituït per tres germans, dos d’ells amb esposa i fills i l’altre solter. Va ser la branca més arrelada al nou país.
    • 2.- Municoy Quera. Grup format per un sol germà. La seva trajectòria queda explicada a l’apartat dels Gimbernat Pomés
    • 3.- Municoy Maurici. Aquesta branca consta d’un sol germà que va marxar a Uruguai. Almenys un dels seus fills es va establir a Argentina
  • 2.- Gimbernat. Grup constituït per 11 persones de dues branques familiars:
    • 1.- Gimbernat Prim. La branca constava de tres germans, l’esposa d’un d’ells i dos nebots.
    • 2.- Gimbernat Pomés. En aquesta branca hi havia dos germans i el marit i dos fills d’un d’ells.
  • 3.- Pijoan. Grup format per diferents famílies amb algun lligam familiar amb els Pijoan
    • 1.- El matrimoni Josep Pijoan Pellicer i Carolina Serra Salleras, qui estava emparentada amb els Municoy
    • 2.- El sr. Josep Pagès, cosí llunyà de Francesc Puig Olivet i possiblement també de Josep Pijoan o Carolina Serra
    • 3.- El sr. Vicenç Sala Alegri, emparentat amb els Pijoan i els Sibeques
    • 4.- Els matrimoni Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell, parents llunyants dels Pijoan
    • 5.- El matrimoni Francesc Puig Olivet i Àngela Pijoan Sala
    • 6.- El matrimoni Joan Sibeques Ribas i Montserrat Maurici Font
    • 7.- Aurora Sibeques Ribas, la germana de Joan Sibeques
  • 4.- Pagès. Grup format pels metges Josep Pagès Dalmau i el seu nebot Joan Salleras Pagès

Agraïments:
a Graciela Neri i Ignacio Cuscueta, descendents de dues famílies de cabanencs arrelats a l’Argentina
que han aportat documents, fotos i records.

Pons, Marc. Quan a l’Argentina es parlava català. El Nacional, 16/5/2021

1) Famílies: Municoy-Baldú  |  Municoy-Quera  |  Municoy-Maurici

Monicoy_web2

Municoy-Baldú

Pel que s’ha trobat fins ara els Municoy Baldú serien els primers cabanencs establerts a Argentina. Hi van emigrar 3 germans, primer els dos grans i uns 20 anys després el germà petit. Només 1 dels nois i 2 noies de la família es van quedar a Catalunya i van viure entre Cabanes i Castelló d’Empúries.

El pare dels Municoy Baldú era germà de l’avi de Bartomeu Municoy Quera, malgrat això, als registres de bateig argentins no s’hi ha trobat cap relació entre les dues famílies. Es desconeix si mantenien algun tipus de contacte.

1.- Frederic Municoy Baldú (Cabanes,1839-Argentina???). L’any 1859, es va casar, a Cabanes, amb Joaquima Fortià Pou. Van tenir al menys 6 fills nats a Cabanes, dels quals dues nenes van morir a poc de néixer. Devia ser l’any 1871/72 quan la parella i 4 fills: Anna, Joan, Joaquima i Francesc van iniciar el viatge a l’Argentina. El 1873 ja eren a l’Argentina i la seva filla Júlia Municoy Fortià va ser batejada Cañuelas, Buenos Aires. Fins el 1879 van tenir 4 fills més. L’any 1881, Frederic, ja vidu, contreia nou matrimoni amb Florentina Bedoya Olla, nada a España el 1853, filla de Florentino y Manuela. Residien al partido de Las Heras. Entre 1882 i 1898, Frederic i Florentina van tenir 9 fills. Tota la família vivia a l’entorn de Buenos Aires i s’ha trobat descendència dels 4 fills nats a Cabanes i de 6 fills naturals d’Argentina. Els censos ens avalen que la família es dedicava al comerç.

Joaquima Fortià Pou, nada a Cabanes el 1839, era filla de Francesc Fortià Riera, sastre, i Magdalena Pou Capdevila, els dos de Cabanes.

2.- Joan Municoy Baldú (Cabanes,1846-Argentina???). Sembla que Joan va sortir de Cabanes junt amb el seu germà Frederic, tenia 7 anys menys i encara era solter. L’any 1875, residint a Cañuelas, Buenos Aires, es casava amb Maria Palomas Vival, nada a Espanya el 1837. Si van tenir descendència no se n’ha trobat cap rastre.

3.- Joaquim Municoy Baldú (Cabanes,1860-Argentina???). Era el petit dels germans, el 1888 es casà a Rabós amb Dolors Boadella Aiguaviva i es van establir en aquest poble on, el 1893, naixia el seu fill Francesc Municoy Boadella. Devia ser al cap d’un any quan els tres van emprendre el viatge a Argentina i, en un primer moment, es van establir al domicili del seu germà Frederic. A Argentina van tenir almenys 3 fills més:

    • Catalunya: 1893. Francesc, nat a Rabós, el 1919, i assentat a Argentina des del 1894, es va casar amb Filomena Fernández del Bello, nada a Argentina, filla de Manuel Fernández, de Espanya i Filomena del Bello, d’Itàlia.
    • Argentina: 1896-Emilia; 1897-Julián; 1899-Rufina

Municoy-Quera

1.- Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1931), fill de Joan Municoy Hortensi  i Agustina Quera Campa es casà a Cabanes amb Joaquima Gimbernat Pomés. El 1898, la parella, acompanyada de dos fills, van marxar a l’Argentina on van néixer almenys quatre fills més. La seva trajectòria s’explica a l’apartat dels Gimbernat Pomés.

Municoy-Maurici

1.- Josep Municoy Maurici (Cabanes,1865-Uruguai???). Fill de Francesc Municoy Hortensi i Llúcia Maurici Campins, Josep va néixer a Cabanes l’any 1865. Era el segon noi de la família. El 12 de desembre de 1885, es casava a Cabanes amb Maria Fortià Palé (Cabanes,1863), filla de Pere Fortià Torrent, de Cabanes i Magdalena Palé Fàbrega, natural de Garriguella. El 1886 va néixer la seva filla Maria Carme que va morir a l’any.

Entre 1888 i 1891, Josep i Maria van emigrar a Urugai on van néixer al menys 3 fills:

  • 1892.- José Municoy Fortià. Casat amb Maria Carmen Sarmiento es van establir a Buenos Aires, Argentina, on van néixer al menys 2 fills, Hilda Nélida(1918) i Hugo Omar(1922). Josep era comerciant i junt amb el seu pare i el seu germà viatjava sovint entre Uruguai i Argentina.
  • 1898.- Maria Isabel, qui podria haver mantingut relació amb els cosins de Cabanes
  • 1900.- Eduardo Francisco

2.- Maria Municoy Hortensi (Cabanes,1833-1904), tia dels Municoy-Maurici i els Municoy-Quera va viure sempre a Cabanes, però la seva néta, Carolina Serra Salleras (Cabanes,1884-Santa Fe,1971), casada amb Josep Pijoan Pellicer, a principis del segle XX, també es va establir a Argentina on van néixer els seus fills i on va morir.

Vegeu: Cabanencs al món


2) Famílies: Gimbernat-Prim  Gimbernat-Pomés
Gimbernat-Prim

1.- Lluís Gimbernat Prim (Cabanes, 1849- ???). Era l’hereu de la família. El 1876 es va casar a Palafrugell amb Eulàlia Domènec Esteva i van tenir una filla, Anna. El 1880 Eulàlia va morir i se suposa que la nena va quedar a càrrec dels avis mentre Lluís va anar a l’Argentina amb els seus germans. Possiblement hi va anar una mica més tard que ells.

El 1890 apadrina a Santa Fe a un fill del seu germà Vicenç. Un testament del 1891 el situa a Amèrica i explica que fa temps que la família no sap res d’ell. El 1901 ja tornava a residir a Cabanes i el 1906 va ser alcalde del poble. Es desconeixen les dades exactes dels viatges així com l’activitat que va portar a terme.

2.- Vicenç Gimbernat Prim (Cabanes, 1858-Argentina, 1903? ) El 1881 va anar a l’Argentina amb el seu germà Josep. En algun document se li atribueix la feina de dependent o comerciant. El 1888 es va casar a Cabanes amb Margarida Serra Hortal. La parella va viure a l’Argentina on van tenir un mínim de quatre fills nats a Santa Fe, l’últim nascut el 1900. Vicenç degué morir poc després, entre 1900 i 1904.

Vicente Raúl Gimbernat Stucky, nét de la parella, va ser dentista. El trobem viatjant al Brasil el 1947 i 1950 i també a Buenos Aires. El curs 1947/48 va fer un post grau a Michigan.

Més informació: Santa Fe. Censo de 1887

_ Margarida Serra Hortal (Cabanes, 1865) Filla de Vicenç Serra Prim i d’Ignàsia Hortal Terrats. Margarida era neboda Pere Serra Prim, cronista del poble.  El març de 1904 Margarida, que havia quedat vídua amb uns quants fills molt petits, es va tornar a casar amb Pedro Arenas Giménez, espanyol resident a Santa Fe i van tenir una filla, Florentina, nada a Santa Fe el 1905. Aquest matrimoni es va separar i es més endavant es va trencar el contacte entre els germanastres, mentre Margarida i la seva filla mantenien una estreta relació amb la família Pijoan-Serra i també amb els Municoy-Gimbernat, tots de Cabanes.

A la foto familiar, del desembre de 1903, s’hi veu Margarida Serra, vda. de Vicenç Gimbernat Prim i els seus tres fills: Miguel (*1890), Vicente, el nen que fa la comunió (*1892) i Emilio (*1900). María Ana (*1898) que no apareix a la foto ja devia haver mort. A l’Argentina la comunió s’acostuma a fer el dia 8 de desembre. El fotògraf és Augusto Lutsch  (Alemanya,1856). El 1885 Augusto va arribar a Santa Fe on va obrir l’estudi “Fotografía de Viena” dedicat a la fotografia social i artística. Lutsch que va ser el fotògraf més important de Santa Fe de la época, va treballar entre 1885 i 1910.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.-Josep Gimbernat Prim (Cabanes, 1862-Argentina, 1937) El 1881, Josep Gimbernat va arribar a l’Argentina amb el seu germà Vicenç. Primer va residir a Santa Fe i després de dos anys es va traslladar a Sant Juan. El 1886 s’havia casat a Santa Fe amb Isabel Duques, natural de Montevideo i veïna de Santa Fe, filla de Isidoro Duques i Micaela Villalva . A San Juan, es va tornar a casar amb Amalia Marín, que havia viscut a Sevilla i a Madrid. Van tenir 6 fills.

Va ser l’únic Gimbernat que es va establir en la província de San Juan. Fou perruquer i comerciant de robes. La família va fundar una de les botigues més importants de San Juan, la Casa Prim, que va tenir una sucursal a Jáchal, administrada per dos dels seus fills. Casa Prim va funcionar fins el 1939, dos anys després de la seva mort. El terratrèmol que hi va haver a Argentina l’any 1944 va destruir moltes de les propietats i negocis dels seus fills que van haver de tornar a començar de nou.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També va crear un article que fou molt popular «Agua Prim» un producte especial pel mal d’ulls.

Josep va ser soci fundador i president del Club Español, la Sociedad Española y el Centro Catalán i per dues vegades va ser regidor. Li agradava la música, en especial l’òpera. A casa seva va allotjar molts dels músics que, a principis del segle XX, anaven a San Juan a actuar.

Més informació: Gente de Sant Juan.

Gimbernat. Artistas, comerciantes y destacados profesionales  || 1957- Enlace Gimbernat – Riveros

4.- Lluís Vidal Gimbernat. Fill de Dolors Gimbernat Prim i Francesc Vidal Municoy i nebot dels germans Gimbernat Prim. Nascut a Cabanes el 1883, el 23 de gener de 1909 es va casar a Sant Feliu de Guíxols amb Elvira Gol Sala. La dispensa matrimonial del dia 19 indica que Lluís, natural de Cabanes, resideix a Santa Fe i Elvira, natural d’Osor resideix a Sant Feliu.

A La Vanguardia del 23/2/1909 Lluís i altres soldats del regimiento de Saboya són citats pel Gobierno Militar. A la Gaceta de Madrid de 15/3/1920 apareix una nota de l’Alcaldia d’Osor, de data 7 de març, on es demana la residència d’Elvira Gol, de 41 anys, casada i natural de la població.

És possible que a finals del 1908 o principis del 1909 Lluís Vidal deixés l’Argentina i més endavant s’instal·lés a França, ja que el 8 d’octubre de 1943 enviava una carta al Jutge municipal de Cabanes demanant la partida de nacimiento que la necesito por mi rétreta de la que et conprido 60 años el mes de junio y no puedo à reglar mis papeles sin la partida de nacimiento. Cita la seva adreça a Avignon Vaucluse (Avinyó, departament de la Valclusa).

5.- Conrad Caula Gimbernat. Fill d’Anna Gimbernat Prim, de Cabanes i de Miquel Caula Llauró, nascut a Orfes el 1838 i veí de Cabanes.

Conrad va néixer a Cabanes l’1 d’agost de 1878 i era nebot dels germans Gimbernat Prim. Els avis paterns eren Josep Caula Olivé de Sant Joan les Fonts i Francesca Llauró del veïnat de Canelles, parròquia de Romanyà d’Empordà.

Igual que els Pijoan-Serra, Conrad Caula també tenia un “almacén” al barri de Candioti, zona on es van establir molts catalans, andalusos i valencians. El 1901 el trobem a Santa Fe a ell i a Margarita Serra actuant com a padrins d’un fill de la família Municoy-Gimbernat.

Miguel Ángel Dalla Fontana a Memorias del barrio Candioti sur ens parla de El aporte inmigratorio en la faz comercial, se marcó significativamente en el barrio, con la presencia de muchos almacenes de italianos y españoles…  Un ejemplo lo marca el cordón de almacenes, que en 1904, existían sobre calle Las Heras: Budino Hnos., Francisco Focchi, Alejandro Corti, Pedro Delfino, Carlos Belinggieri y Conrado C. Gimbernat, …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Gimbernat-Pomés 

1.- Gregori Gimbernat Pomés (Cabanes, 1864-Argentina,?) Es desconeix l’any d’arribada a l’Argentina, però el novembre de 1890, quan es casa per poders amb Anna Vila, filla d’Antoni Vila, espanyol i de Josepa, veïna de Vilafant ja consta com a resident a Santa Fe on treballava de perruquer. El 1888 va arribar la seva germana amb la família, van establir contacte i van apradrinar la seva primera filla nada al nou país. També mantenia contacte amb el seu cosí Vicenç Gimbernat Prim.

El 1917, Gregorio Gimbernat Vila el fill gran de la parella que era odontòleg, es va casar amb Josefa Cortés Pérez. El 1942, la publicació El Litoral fa esment de la festa que va organitzar la parella per celebrar les seves noces d’or, el compromís de la seva filla Salomé i la presentació en societat de seva filla Beatriz. Una resenya apareguda el març de 2016 a red-dental.com atribueix a Nicas Gregorio Gimbernat la participació en la constitució del COS (Círculo Odontológico Santafesino), l’any 1916. Possiblement sigui el mateix Gregorio Gimbernat Vila.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Joaquima Gimbernat Pomés (Cabanes, 1869-Argentina,1931) Germana de Gregori Gimbernat Pomés.

Joaquima Gimbernat Pomés

El 31 d’agost de 1889 es va casar a Cabanes amb Bartomeu Municoy Quera. Van tenir 2 fills nascuts a Cabanes. El 1898 els quatre van marxar a l’Argentina on van néixer almenys quatre fills més. Els registres parroquials ens confirmen que mantenien relació amb el seu germà i també amb Margarida Serra, l’esposa de Vicenç Gimbernat Prim.

_ Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1931) Fill de Joan Municoy Hortensi  i Agustina Quera Campa. Marit de Joaquima Gimbernat. Va morir de càncer, l’any 1931.

_ Josep Municoy Gimbernat (Cabanes, 1892-Argentina, 1972). Josep va néixer el 4 de juny de 1892. Fill de Bartomeu i Joaquima, va arribar a l’Argentina als 7 anys. Com a soldat de la lleva del 13 va ser allistat a Cabanes i a partir del Vice Cònsol va fer arribar una comunicació informant que es posava a disposició de les autoritats militars espanyoles i adjuntant el certificat mèdic. No es va desplaçar per fer la mili en quedar-ne exclòs per una antiga fractura a la cama. El 12 de febrer de 1919 es va casar a Santa Fe amb Josefina Elisa Giobando Blanco i se li coneixen 2 fills. Josep era ferroviari i alhora un bon músic. Als anys 30, després de la jornada laboral, es dedicava a amenitzar vetllades en bars de nit i els caps de setmana actuava com a violinista de l’Orquestra Simfònica de Santa Fe. La família encara conserva el violí amb el qual Josep va ajudar a pujar la família.

_ Miquel Municoy Gimbernat (Cabanes, 1897- Argentina, 1921) Fill de Bartomeu i Joaquima, Miquel va néixer a Cabanes el 7 de setembre de 1897. Devia tenir un any quan es va desplaçar a l’Argentina amb els pares i el germà. Com a soldat de la lleva del 18 va ser allistat a Cabanes. En un primer moment se’l va considerar pròfug però posteriorment se’l va declarar útil quan el consolat espanyol a l’Argentina va fer arribar el certificat mèdic. Es desconeix si es va venir per fer la mili. Va morir de malaltia, a l’Argentina, era solter i tenia 24 anys causa d’una apendicitis.

Possiblement que, amb algunes errades, aquestes siguin les dades del viatge de la família:

vaixell

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


3) Famílies: Pijoan-Serra  |  Puig-Pijoan  |  Sibeques-Maurici  |  Josep Pagès Serra  |  Vicenç Sala Alegrí  |  Aurora Sibeques

Pijoan_Serra_3

Pijoan-Serra
Josep Pijoan Pellicer i Carolina Serra Salleras

1.- Josep Pijoan Pellicer (Cabanes, 1875-Argentina, 1943) Comerciant. Fill de Josep Pijoan Camps i Magdalena Pellicer Ferrer. La neboda de Josep, Àngela Pijoan Sala, també es va establir a Argentina.

2.- Carolina Serra Salleras (Cabanes, 1885-Argentina, 1971) Filla d’Isidre Serra Buscató i Carme Salleras Municoy. Carolina també està emparentada amb la nissaga dels Municoy, puix la seva àvia era Maria Municoy Hortensi.

A principis del s. XX, Josep Pijoan Pellicer viatja a  l’Argentina amb Josep Pagès Serra. Més endavant Josep Pijoan i Carolina Serra es casen i s’instal·len a l’Argentina. Durant un temps s’allotgen a la casa de Margarida Serra Hortal i Vicenç Gimbernat Prim.

Josep Pijoan i Josep Pagès van posar uns forns de carbó a Campo Andino, a uns 50 km. de Santa Fe. Amb un carro transportaven el carbó fins a Santa Fe i el venien. Més endavant van comprar un terreny al barri de Candioti (on també hi havia Conrado Caula Gimbernat). Amb les seves pròpies mans, Josep i Carolina van construir unes cases i van obrir un almacén de ramos generales, una botiga on es venia una mica de tot. Aquest establiment va funcionar fins cap el 1945.

El 1908, Josep i Carolina, van tenir una filla, Carmen que va néixer a Campo Andino i el 1914 va néixer un nen, Felipe José. A principis del 1920 la família va retornar a Cabanes, però va ser per poc temps, a l’estiu del 1921 ja gestionaven el retorn a Santa Fe.

Josep va ser enterrat a Barranquitas, l’any 1943. Carolina no va morir fins el 1971 i va ser enterrada a Santa Fe.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Josep Pagès Serra

Josep (Pep) Pagès Serra (Cabanes, 11/12/1883- Santa Fe, ???) Comerciant. Fill d’Esteve Pagès Pomés i de Carme Serra Miró, tots de Cabanes.

Va viatjar a l’Argentina amb Josep Pijoan Pellicer. El 1903 va tenir lloc l’allistament per fer el servei militar però el seu pare va alegar que Josep Pagès no es podia presentar perquè estava “ausente”, per la qual cosa se’l va considerar “pròfugo”. Segurament ja era a l’Argentina.

No hi ha constància d’una relació familiar amb Josep i Carolina, però la coincidencia amb alguns cognoms fa pensar que a més de veïns del poble també podrien ser cosins cosins, de la mateixa manera que també hi havia una llunyana relació familiar amb Francesc Puig Olivet. Sembla ser que no es va casar i que va morir jove a Santa Fe, possiblement abans del 1920 quan la família Pijoan-Serra va venir temporalment a Cabanes.

Puig-Pijoan
Francesc Puig Olivet, Àngela Pijoan Sala i Ermínia Puig Pijoan

  1. Francesc Puig Olivet (Cabanes,1899-Argentina,?). Fill de Joan Puig Quera i Carme Olivet Soler. El 1920 es casà amb Àngela Pijoan Sala. Francesc va treballar d’empleat de Correus d’Argentina. 
  2. Àngela Pijoan Sala (Cabanes,1901-Argentina,?). Filla de Miquel Pijoan Pellicer i Ermínia Sala Alegri. Era molt jove quan, el 1920, es va casar a Cabanes amb Francesc Puig Olivet i un any després va néixer la seva filla Ermínia. Van tenir dos fills més que se suposa que van néixer a Argentina. Àngela era neboda de Josep Pijoan Pellicer i Carolina Serra Salleras i també estava emparentada amb Vicenç Sala Alegrí. És probable que l’any 1921 quan Josep i Carolina van retornar a Argentina després de passar un any a Cabanes i Vicenç també havia vingut amb el seu fill de 7 anys, fos el moment que Francesc i Àngela decidissin acompanyar-los. Al nou país les tres famílies van mantenir un estret contacte.
  3. Ermínia Puig Pijoan (Cabanes,1921-Argentina,?). Filla de Francesc i Àngela va néixer a Cabanes el gener de 1921. Probablement aquest mateix any marxés amb els pares cap a Argentina, on el 1956 es va casar amb Manuel Ortiz. Va morir a Argentina.

Sibeques-Maurici
Joan Sibeques Ribas, Montserrat Maurici Font i Aurora Sibeques Ribas

  1. Joan Sibeques Ribas (Cabanes,1877-?). Fill de Josep Sibeques Ribas i de Maria Ribas Massot. Ja feia un temps que vivia a Buenos Aires quan, el 31 d’octubre de 1914, es va casar a Cabanes amb Montserrat Maurici Font. Amb ella es va embarcar amb el vaixell Reina Victoria Eugenia i van arribar a Argentina el 26 de novembre de 1914. És possible que el primer viatge l’hagués fet amb la seva germana Aurora abans de 1911.
  2. Montserrat Maurici Font (Cabanes,1893-?). Filla de Josep Maurici Costa i Carme Font Matas. El 26 de novembre de 1914 arribava a Argentina amb el vaixell Reina Victoria Eugenia. Malgrat que el cercador CEMLA la cita com a soltera s’havia casat a Cabanes el 31 d’octubre de 1914 amb Joan Sibeques Ribas amb qui va compartir el viatge.
    • Dèlia Sibeques Maurici (Argentina,1915-Cabanes,2008. Filla de Joan i Montserrat va néixer a Argentina el 25 de setembre de 1915 i va ser batejada el 28 gener de 1917 a la basílica de San José de las Flores, apadrinada per Aurora Sibeques de Ramis (probablement la seva tia) i José Ramis. En un moment indeterminat ella, i potser també els pares, va tornar a Cabanes on el 1943 es casava amb Vicenç Pijoan Sala.
  3. Aurora Sibeques Ribas (Cabanes,1880-?) Germana de Joan Sibeques, es desconeix en quina data va arribar a Argentina, però sí que va ser abans del setembre de 1911 quan es va casar, a la parròquia de Nuestra Señora de Balvanera  (Buenos Aires),  amb Juan Blando Andreu, de 31 anys, originari d’Espanya. Malgrat aquest registre de casament, al bateig de la seva neboda, que va tenir lloc el 1917, hi apareix com a padrina una Aurora Sibeques de Ramis, cosa que ens fa pensar que no hagués contret un segon matrimoni amb José Ramis. No se sap si va tornar a casa o si va morir a Argentina.

Vicenç Sala Alegrí
Vicenç Sala Alegrí (Cabanes, 1885- Argentina, ???)

1.- Vicenç Sala Alegri. Fill de Josep Sala Sibeques i de Maria Alegrí Ramis, casats a Cabanes el 1875. Vicenç degué néixer cap el 1885. Tot i que no es pot assegurar, és probable que arribés a l’Argentina el 1913, però sí que està documentat que el 30 d’abril de 1914 es va casar a Santa Fe amb Rita Cuesta Sánchez, nada el 1895. Els testimonis del seu casament van ser Joan Pijoan i Carolina Serra, dos cabanencs que ja feia anys que vivien a l’Argentina i amb qui els unia una relació familiar. En el moment del casament ell tenia 29 anys i ella 19 i els dos ja vivien a la parròquia. Rita possiblement fos natural d’Astúries. Vicenç va muntar a Santa Fe una important immobiliària i es va establir definitivament a Argentina.

Hi ha constància que al menys van fer un viatge a casa ja que el 24 d’agost de 1921 la parella acompanyats de Vicente, el seu fill de 7 anys, tornaven a l’Argentina amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. Probablement aquesta visita va ajudar a engrescar als seus familiars, la parella Puig-Pijoan, a emprendre l’aventura de l’emigració.

Altres documents avalen l’existència d’altres fills, dels quals consten:

  • José nat el 16 de novembre de 1920
  • Nélida Carlota. En una fitxa del 1963, Nélida Carlota Sala de Talarico, nada a Santa Fe el 10 de novembre de 1926, consta com una funcionària pública que viatja al Brasil. Casada amb Natalio Ricardo Talarico degà de la Facultad de Ciencias Económicas de Santa Fe, Nélida va morir en aquesta ciutat el 10 de juny de 2009.

Aguer-Teixidor
Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell

1.- Manel Aguer Soler.- Fill de Joan Aguer Quera i de Maria Soler Pijoan, tots de Cabanes. Va néixer a Cabanes el 19 de novembre de 1889. Manel estava relacionat amb la família de Carolina Serra.

2. Dolors Teixidor Bolasell. Filla de Joan Teixidor Puig de Vilamacolum i de Emília Bolasell Barceló de Cabanes. Va néixer a Cabanes, el 15 de desembre de 1900. Dolors era germana de Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937) i de Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998), mecànics d’aviació.

No es coneix la data d’arribada a l’Argentina, però ja hi vivien quan el 14 de setembre de 1921 es van casar a Santa Fe. Els testimonis de la cerimònia foren Vicenç Sala i Rita Cuesta. Manel i Dolors van tenir una filla, Emília, nada a Santa Fe el 1923 o 24.

El 1926, Dolors degué viatjar a Catalunya ja que consta que arriba a l’Argentina el 30 de novembre amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. La família no degué tardar gaire a tornar a casa. Una nota de la U.E. de Cabanes explica que el dia el 8 d’octubre  1932, “amb motiu de celebrar-se un Barcelona-Espanyol, van marxar cap a Barcelona amb l’autocar d’en Manuel Aguer … per gaudir d’una excursió”. El 1933 Manel Aguer Soler obté el Carnet de xófer de primera classe per a vehicles de servei públic, núm, 583. El 1939 Manel Aguer consta com a propietari de l’únic vehicle que hi ha a Cabanes. El 1941 la Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Obres Públiques concedeix el servei de línies regulars de transports a Manuel Aguer Soler de Cabanes (FONS AHG170-325). Posiblement vivien a Figueres i el 1942 tenien un establiment des d’on es repartien els aliments de racionament.

Dolors va morir a Figueres el 1953 i Manel el 1966. La seva filla va morir també a Figueres el 2018, als 95 anys d’edat.


4) Famílies: Pagès Dalmau  |  Salleras Pagès

1.- Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 1864 – França, 1932). Metge

Reconegut com a metge a la República Argentina. Cap el 1895 va viure i treballar a San Miguel del Monte, província de Buenos Aires on una sala de l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna porta el seu nom. Posteriorment va tornar a Catalunya i va morir a Niça el 1932 després de deixar diferents llegats: nova escola de nens de Cabanes, assistència gratuïta de metge i llevadora a persones sense recursos, llegat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llegats a diferents entitats argentines i a l’hospital on havia treballat …

Més informació: Josep Pagès Dalmau

2.- Joan Salleras Pagès (Perelada, 1886-Buenos Aires, 1939). Metge

Fill de Pere Salleras Soler (Cabanes, 1851-???) i de Dolors Pagès Dalmau (Peralada, 1858-???) i nebot de Josep Pagès Dalmau. Va néixer a Peralada el 17 d’agost de 1886. El 1916 es va casar amb Justa Inés Imaz Otegui, nada a Santa Rosa, La Pampa, Argentina l’any 1891 i van tenir 4 fills.

El 1905 va obtenir el batxiller a Barcelona. Va estudiar 4 cursos de medicina a la Universitat de Barcelona i va acabar la carrera a Buenos Aires on es va especialitzar en urologia. El 1912 va presentar la tesi doctoral apadrinat per Josep Pagès (es desconeix si era el seu oncle). El 30 de desembre de 1922 era professor de la Clínica Genitourinaria, el 1924 era cap del servei d’urologia de l’Hospital Fernández i el 1928 president de la SAU (Sociedad Argentina de Urología). El 1934 fou cap del servei d’urologia de l’Hospital Alvear on el 1935 es va encarregar de fer un curs per a graduats i va assistir al primer congrés americà de la especialitat que va tenir lloc a Río de Janeiro.

Va morir el 31 de juliol de 1939.

Graduado el 11 de mayo de 1912, presentó la tesis de doctorado “Síndrome meningitis cerebroespinal aguda específica”, siendo padrino de la misma el doctor José Pagés Inició la adscripción en la cátedra del profesor Benedit en el año 1918…. El 30 de diciembre de 1922 era profesor suplente de Clínica Genitourinaria … En 1924,  era jefe del Servicio de Urología del Hospital Fernández … 

A: Barisio, Roberto Juan. Las figuras prominentes de la urología argentina a través de un siglo. Pàg. 21. Rev. Arg. de Urología y Nefrología Vol. 51 – N° 2 – Año 1985

Més informació: Genealogia familiar

A la Revista Argentina de Urología fundada el 1932 hi apareixen els articles que va publicar entre 1932 i 1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Antoni Ribas de Conill

Sabem que, després de visitar Mèxic, Antoni Ribas de Conill va passar temporades en diferents països sud americans i que residia a l’Argentina quan la família va demanar el seu retorn a casa per fer-se càrrec de la hisenda familiar. No es coneix res de la seva estada només tenim constància que el 1903 arribava a Mèxic i que el seu pare va morir el 1914.

Vegeu: Antoni Ribas de Conill


3 comentaris

Juan Gil Argelés

Dolors i el seu fill

Fill de Salvador Gil Jacas i Dolors (Lola) Argelés Puig, casats a Cabanes el 24 de juliol de 1932, Juan Gil va néixer a Barcelona l’1 de juliol de de 1933.

Dolors Argelés Puig havia nascut a Cabanes el 26 d’abril de 1913. Era filla de Joan Argelés Montcanut, jornaler de Terrades, veí de Vilarig, i de Francesca Puig Roura, de Cabanes, casats el 1902. Els seus avis paterns eren Joan Argelés Coll de l’Estela i Rosa Montcanut Callís, de Sant Llorenç de la Muga (casats el 1864) i els avis materns, Bartomeu Puig Capallera, natural de Vilarig i domiciliat a Cabanes i Francesca Roura Cantenys, vidua de Cabanes (casats el 1881). Salvador Gil, fill d’Antoni Gil Soler i Àngela Jacas, era de Barcelona. Quan es van casar Salvador tenia 25 anys i ja era caporal mecànic d’aviació i Dolors tenia dinou anys.

Durant la Guerra Civil, Salvador Gil, el pare, va ser oficial d’aviació de l’exèrcit republicà. El germà de la seva mare, Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980) també va estar relacionat amb les Forces Aèries de la República Espanyola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

El 1939 la família, per evitar represàlies, va decidir marxar a França, primer el pare i el 13 de juliol de 1939 Juan hi va entrar per les muntanyes de Port Vendres fent el camí a peu acompanyat de la seva mare.

El 1940 Salvador, Dolors, el seu fill i l’àvia Àngela Jacas van sortir de Burdeos (Gironde, Francia) amb el vaixell Lasalle i van arribar a Puerto Plata (República Dominicana) el 23 febrer de 1940.

Salvador i Dolors van tornar a Cabanes en 1956, i van muntar una granja de pollastres. El 1958 la mare va morir als 44 anys i va ser enterrada al cementiri de Cabanes. El 1962 el pare va posar a la venda la casa de Cabanes i es va traslladar a Barcelona on va morir el 1985. Juan però, es va quedar a la República Dominicana on ha estat  reconegut per la seva tasca com a enginyer i per la seva implicació social al país que el va acollir.

Juan es presenta ell mateix amb aquestes paraules:

Soy descendiente de Dolores (Lola) Argeles Puig, hija de Juan Argelés Moncanut y Francisca Puig. Pasé parte de la Guerra Civil Española ahí [es refereix a Cabanes], y salí por la frontera a pie con mi madre en julio 1939. Mis padres volvieron a Cabanes en 1956, montaron una granja avícola y mi madre murió y está enterrada ahí des de 1958.

Es autor d’un bloc on sota el títol Yo: el hijo de Dolores Argelés (dilluns, 3/1/2011) fa un repàs de la seva infantesa i de la seva sortida cap a l’exili quan acabava de complir els 6 anys.

El 13 de julio de 1939 salimos mi madre y yo junto a un grupo de mujeres y niños al exilio desde Cabanes, llegamos el 15 a Port Vendres en Francia y más tarde tomamos un tren hacia Burdeos para reunirnos con mi padre, prisionero en el campo de concentración, primero en Argeles Sur Mer y después en Gurs para tomar el barco que nos llevaría a República Dominicana.

Recién el 1 de enero de 1940 mi padre logra salir de Gurs, se escapó de un tren en marcha y logró reunirse con nosotros en las oficinas del SERE, en Burdeos.

El 30 de enero tomamos el vapor La Salle en Burdeos rumbo a Santo Domingo.

El 23 de enero de 1940 llegamos a Puerto Plata, seguimos por tren a Navarrete y en camioneta del ejército a Dajabón.

També recorda la conversa que va tenir a Barcelona, el 1999, amb el seu cosí Sergio Argelés …

Durante la visita que le hice, hablando de la familia, terminamos hablando de mi madre que está enterrada en Cabanes, su pueblo natal, en donde él mantiene la casa de los abuelos que heredó.

Me contó que la tumba de mi madre, las veces que había ido al cementerio a ver la tumba de los abuelos, la había encontrado siempre con flores frescas. Me sorprendió sobremanera la noticia, a tal punto que comencé a investigar.

Descubrí que una señora, llamada Alegri, que en su niñez, cuando mis padres regresaron a Cabanas (1956), la acogieron y cuidaron en vista de la precaria situación de sus padres, se había tornado en la fiel cuidadora de sus restos por más de 41 años, desde 1958 hasta 1999″.

… i el seu pas per l’escola i la universitat. Ell volia estudiar enginyeria aeronàutica, seguint les passes del seu pare, però les circumstàncies el van portar a obtenir el títol d’enginyer civil, una activitat en la que ha destacat al llarg de la seva vida professional i de la que ens parla en la següent entrevista.

Entrevista a l’enginyer Juan Gil (YouTube, 29/8/2019)

Ressenya de l’entrevista:

Juan Gil Argelés, nacido el 1ro de junio de 1933 en Barcelona, España. A los 7 años de edad tuvo que emigrar de su país natal debido a la guerra civil española dirigido sin saberlo a la Republica Dominicana. A sus 16 años de edad entro a estudiar ingeniería civil en la Universidad de Santo Domingo donde culmino sus estudios en octubre de 1954.

Paso a formar parte como Encargado de la coordinación de los trabajos de campo de la empresa Mendoza y Armenteros, Estudios Hidraulicos (Mendar), la cual cumplimentó acuerdos para la asesoría en el desarrollo de programas de Evaluación y Aprovechamiento de los Recursos Hidráulicos del país.

En febrero de 1954 tomó unas cátedras del Cursillo de Prospecciones Geofísicas, dictado por el padre Jesús Emilio Ramírez, S. J., director del Instituto Geofísico de los Andes colombianos. En esa condición, otra de las atribuciones prioritarias que se le asignaron en la empresa fue la de coordinar y poner en ejecución los primeros programas de Prospecciones Geofísicas dedicadas a la Ingeniería Civil en la Rep. Dominicana.

Como Encargado de los trabajos de campo, sus funciones principales se circunscribieron a la coordinación de actividades de áreas de Topografía, Prospecciones Geofísicas, Sondeos Mecánicos, Aforos de Ríos, Medida de arrastres, instalación y mantenimiento de pluviógrafos y estaciones meteorológicas y Coordinación de recorridos técnicos de los Asesores Internacionales de ese Programa, para la determinación de los sitios de presas de las mas importantes presas de la República Dominicana.

Més informació:

Fitxes personals a PARES Portal de archivos españoles:

Gil Argelés, Juan Antonio (1933-?).

Hijo de Salvador Gil Jacas y de Dolores Argelés. Tras la guerra civil española, sus padres se exilian a la República Dominicana. Llega a Puerto Plata en febrero de 1940, acompañando a sus padres y a su abuela paterna (Ángela Jacas), a bordo del barco Lasalle. Lugar de partida: Burdeos (Gironde, Francia) Lasalle (barco de vapor) Medio de transporte: Barco. Fecha del evento: 1940-02-23. Lugar asociado a la fecha: Puerto Plata (República Dominicana)

Gil Jacas, Salvador (1907-?)

Mecánico. Casado con Dolores Argeles. Se exilia a la República Dominicana tras la guerra civil española. Llega a Puerto Plata (Rep. Dominicana) con su esposa, su hijo (Juan Antonio) y su madre (Ángela Jacas) a bordo del barco Lasalle en febrero de 1940. Lugar asociado a la fecha: Burdeos (Gironda, Francia) Lasalle (barco de vapor). Medio de transporte: Barco. Fecha del evento: 1940-02-25. Lugar asociado a la fecha: Puerto Plata (República Dominicana)

 


2 comentaris

Cabanencs al món

Vegeu també: Cabanencs a l’Argentina (1870-1920)

Tot i que a finals del s. XIX i principis del XX sortir a l’estranger no era tan fàcil com ara, sabem que una bona colla de cabanencs van anar a Amèrica. Alguns només va ser per una temporada però d’altres hi van arrelar i ja no es van plantejar de tornar a casa.

De tots ells, uns quants hi van anar forçats com a soldats o com a refugiats polítics:

Carme Aguer (Cabanes,1910-Béziers,2003). Filla de Josep Aguer Sabater, de Cabanes i Margarida Ginestera Pagès, de Peralada, va néixer a Cabanes el 18 de gener de 1910. No existeix cap document que ho avali però és possible que a principis de la guerra civil, l’agost de 1936, es casés a Cabanes, amb Casto Juan Santos (Elda-Alacant,1904-Hérault,1944), sense l’aprovació de la família. El 1937, Casto s’integrà a l‘Institut de Carabiners i el 1939 es van exiliar a França i es van establir a Magalas, un poble prop de Béziers al departament d’Hérault, on van néixer tres filles. Casto va ser assassinat per soldats alemanys, à Puissalicon (Hérault), el 20 d’agost de 1944,  pocs dies abans de l’alliberament de Béziers. Essent civil es va trobar al mig d’un intercanvi de foc entre resistents i soldats de la Wehrmacht. Una estela situada a la carretera entre Magalas i Puissalicon porta el seu nom, junt amb el dels companys massacrats. Des de l’any 2014, cada any s’organitza una cerimònia per retre-los un homenatge.

Les familles fidèles à la mémoire. Souvenir tragique du 20 août 1944.
Les familles Santos et Sopéna près de la stèle entourent le maire
. Le petit journal, 23/8/2021

Vegeu també:
Sylvain Sopena  –  Casto o Gaston Juan Santos.Né le 4 février 1904 à Elda (province d’Alicante, Espagne) ; mort à Puissalicon (Hérault) le 20 août 1944 ; ouvrier agricole.

D’altres, durant uns anys, van residir a Amèrica portats pel seu esperit aventurer com seria el cas d’Antoni Ribas

El 1903, amb 22 anys, va abandonar els estudis i  va anar a Amèrica. Després de passar un temps a Mèxic es va desplaçar per diferents països de l’Amèrica del Sud fins que essent a l’Argentina el van avisar que el seu pare estava molt malalt i que havia de tornar a casa. El pare va morir el 25 de febrer de 1914, per tant podem suposar que degué residir uns 10 anys fora de casa.

A banda del seu esperit aventurer també cal tenir present que potser no es trobava sol del tot. Des del 1868 i el 1875, a l’Argentina hi vivien els metges Felip i Josep Solà Vidal que eren fills d’una germana de la seva àvia i des del 1895 també hi vivia Josep Pagès Dalmau amb qui hi havia relació familiar per la banda dels Conill. Altres veïns de Cabanes també residien a l’Argentina

Molts d’altres es van engrescar a fer el viatge per qüestions familiars, laborals o econòmiques:

  • Antoni Aguer Oliva (Cabanes, 1881-Salt, 1949). Ja casat i pare d’un nen, va marxar una temporada a Cuba. No hi va passar massa temps i aviat va tornar a casa. Aproximadament devia ser entre 1915 i 1920.
  • Trinitat Gimbernat Teixidor (Cabanes, 1897-St. Adrià del Besós, 1986). Va sortir cap a Mèxic el 1919, pocs dies després del seu casament amb Modest Puigdevall que ja feia un quan temps que hi vivia. Allà hi van néixer tres dels seus quatre fills. La família va tornar a Catalunya el 1929.
    • Modest Puigdevall havia nascut el 1883 a Canet d’Adri (Gironès). Amb només 9 anys, va marxar sol cap a França on va viure uns anys. El 1906 va anar a Cuba on va residir 2 anys fins que va tornar a França. El 1911 va marxar a Mèxic on acabarà obrint un restaurant de cuina francesa. Va ser el 1919 en un viatge a Figueres que va conèixer Trinitat Gimbernat, la que seria la seva segona esposa.
  • Joaquim Buscató Albert (Cabanes, 1871-Mèxic, 1930) Fill de Joan Buscató Cabruja, de Cabanes i Maria Albert Pey, de Pau. Va arribar a Veracruz (Mèxic) l’1 d’abril de 1905. El 1920 va viatjar a Espanya. Queda constància que el 14 de maig, essent un comerciant de 45 anys solter i resident a Mèxic, fa el viatge de Nova York a Barcelona i el 17 d’octubre de 1920 arriba a Nova York, des de Barcelona, en les dues ocasions amb el vaixell P de Satústregui. El 1927, 28 i 19 passa la frontera de Mèxic a Estats Units possiblement per qüestions laborals. Va morir de càncer a l’Hospital Francès de Mèxic, l’any 1930. Era solter
    • 02/06/1927 arriba a Naco Arizona USA. Empresari: Suárez Orozco.
    • 25/07/1928 arriba a Naco Arizona USA. Empresari: Suárez Orozco. Amic: Eliseo Martínez
    • 17/06/1929 arriba a Douglas Arizona USA. Empresari: Manuel Suárez
  • Josep Municoy Maurici (Cabanes, 1865-?). Fill de Francesc Municoy Hortensi i Llúcia Maurici Campins, el 1885 es va casar a Cabanes amb Maria Fortià Palé, filla de Pere Fortià, de Cabanes, i Magdalena Palé, de Rabós. El 1886 van tenir una filla, M. Carme, nada a Cabanes on va morir a cap d’un any, Entre 1888 i 1891 degueren marxar cap a Uruguai on van néixer almenys tres fills:
    • José(1892) José Municoy Fortià es casà amb amb Maria Carmen Sarmiento i es van establir a Buenos Aires, Argentina, on van néixer almenys 2 fills, Hilda Nélida (nada el 1913 i batejada el 1918) i Hugo Omar (nat el 1921 i batejat el 1922). El 1956 Hilda va contraure matrimoni a Argentina.
    • M. Isabel(1898). Se sap que mantenia contactes amb els seus cosins de Cabanes.
    • Eduardo(1900). Es podria haver casat amb una dona anomenada Hilda Nélida.

Pels registres d’immigració podem saber que el pare i els dos nois, citats com a empleats o comerciants, viatjaven sovint amb vaixell entre Buenos Aires i Montevideo. No s’ha trobat cap relació amb els seus cosins Municoy-Gimbernat establerts a Argentina.

  • Dolors Resta Giralt (Cabanes,1892-?) Filla de Josep Resta Bonavia, ferrer, natural de Mollet de Peralada i veí de Cabanes i de Marcel·lina Giralt Tuébols de Cabanes, casats el 27/5/1891. El 30 d’agost de 1926, Dolors es va casar amb Francisco Pérez, a Quemados de Marianao, La Habana. No es coneixen més dades.

Altres cabanencs que per motius no identificats van sortir del poble i es van casar a França.

  • Joan Pey Bonet (Cabanes,11/11/1895) el 26 d’abril de 1919 es va casar a La Palme, França amb Alfonsina Pibouleu
  • Raimundo Hortal Ferrer (Cabanes,19/3/1896) el 7 de maig de 1927 es va casar a St. Rafael, diòcesi de Fréjus, França amb Teresa Zacheno
  • Aniceta Soler Busquets (Cabanes,22/10/1899) el 5 de febrer de 1921 es va casar a La Palme, França amb Jaume Ferreres

A aquests hi hem d’afegir els cabanencs que, entre 1870 i 1920, van anar a l’Argentina on molts d’ells s’hi van establir definitivament. De moment no sabem quines van ser les seves motivacions, però curiosament de tota la colla més de la meitat tenien alguna relació familiar: germans, nebots, cosins, cunyats, … Cal suposar que entre ells hi degué l’efecte crida, el que sí està assegurat és que van mantenir el contacte com es pot veure en els registres parroquials i que es van donar suport, especialment en els primers temps.

Cabanencs que van emigrar entre 1870 i 1940
Més informació

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Els cabanecs que coneixem i que van arribar a l’Argentina entre 1870 i 1920 els podem aplegar en diferents grups familiars:

  1. Municoy. Grup format per tres branques: els tres germans Municoy Baldú, dos d’ells amb esposa i fills;  Bartomeu Municoy Quera amb la seva esposa i dos fills i Josep Municoy Fortià i esposa que si bé van viure a Uruguai, un dels seus fills es va establir a Argentina.
  2. Gimbernat. Grup constituït per 9 persones de dues branques. La primera branca constava de tres germans, l’esposa d’un d’ells i un nebot i a la segona hi havia dos germans i el marit i fill d’un d’ells.
  3. Pijoan. Grup format pel matrimoni Pijoan-Serra i el sr. Josep Pagès que podria ser cosí o amic de la família. El matrimoni Aguer-Teixidor i el sr. Vicenç Sala Alegri també tenien lligams amb els Pijoan-Serra.
  4. Pagès. Grup format per Josep Pagès Dalmau i el seu nebot Joan Salleras Pagès
  • 1.- Famílies Municoy
    1. Els Municoy Baldú (tres germans)
      1. Frederic Municoy Baldú (Cabanes,1839-Argentina???).  Entre 1871 i 1872, ell i la seva esposa, Joaquima Fortià Pou, van sortir cap a l’Argentina, acompanyats d’uns quants fills que devien tenir entre 1 i 11 anys, Anna, Joan, Joaquima i Francesc. Pel que s’ha trobat fins ara, ells serien els primer cabanencs que van arribar al nou país
      2. Joan Municoy (Cabanes,1846-Argentina???). Possiblement va marxar entre 1871 i 1872, junt amb el seu germà. Tenia uns 25 anys i encara era solter.
      3. Joaquim Municoy Baldú (Cabanes,1860-Argentina???). Era el petit dels germans i no va emigrar fins l’any 1894, junt amb la seva esposa Dolors Boadella Aiguaviva i el seu fill Francesc d’1 any, els dos nascuts a Rabós. En un cens del 1895 consta que viuen amb el seu germà Frederic i la seva segona esposa.
    2. Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1931) Va sortir de Cabanes, el 1898, amb la seva esposa, Joaquima Gimbernat Pomés i dos fills de 6 i 1 anys, Josep i Miquel.
    3. Josep Municoy Maurici (Cabanes,1865-Uruguai???) Va emigrar amb la seva esposa Maria Fortià Palé, entre 1887 i 1892, dates que es corresponen a l’enterrament d’un filla a Cabanes i el naixement d’un fill a Uruguai. El seu fill José Municoy Fortià, natural d’Uruguai, va residir a Argentina.
  • 2.- Famílies Gimbernat
    1. Els Gimbernat Prim (tres fills i un net de: Miquel Gimbernat Valls i Maria Prim Conill)
      1. Lluís Gimbernat Prim (Cabanes, 1849). Se suposa que hi va anar aproximadament com els seus germans, però el 1901 ja se’l torna localitzar a Cabanes.
      2. Vicenç Gimbernat Prim (Cabanes, 1858-?) El 1881 va anar a l’Argentina amb el seu germà Josep. El 1888 es va casar amb Margarida Serra de Cabanes.
        1. Margarida Serra Hortal (Cabanes, 1865) Filla de Vicenç Serra Prim i de Ignàsia Hortal Terrats.
      3. Josep Gimbernat Prim (Cabanes, 1862-Argentina, 1937) Va anar a l’Argentina el 1881, amb el seu germà Vicenç.
      4. Lluís Vidal Gimbernat. Fill de Dolors Gimbernat Prim i Francesc Vidal Bonicoy i nebot dels germans Gimbernat Prim. Nascut a Cabanes, quan el 1909 es va casar amb Elvira Gol Sala ja vivia a Santa Fe.
      5. Conrad Caula Gimbernat. Nascut a Cabanes el 1878, hi ha constància que el 1901 vivia a Santa Fe i sembla ser que s’hi va establir.
    2. Els Gimbernat Pomés (dos germans, Gregori i Joaquima i el marit i dos fills de Joaquima)
      1. Gregori Gimbernat Pomés
      2. Joaquima Gimbernat Pomés
        1. Bartomeu Municoy Quera, marit de Joaquima
        2. Josep i Miquel Municoy Gimbernat, fills de Bartomeu i Joaquima
  • 3.- Família Pijoan i altres relacionades: els Pijoan Serra, els Puig Pijoan, els Sibeques Maurici, els Aguer Teixidor, Josep Pagès Serra, Vicenç Sala Alegrí i Aurora Sibeques Ribas
    1. Josep Pijoan Pellicer (Cabanes, 1875-Argentina, 1943) i la seva esposa Carolina Serra Salleras (Cabanes, 1885-Argentina, 1971) Filla d’Isidre Serra Buscató i Carme Salleras Municoy i cosina del Municoy-Maurici i dels Municoy-Quera.
    2. Francesc Puig Olivet (Cabanes,1899-Argentina,?), la seva esposa Àngela Pijoan Sala i la seva filla, Àngela Pijoan Sala (Cabanes,1901-Argentina,?)
    3. Joan Sibeques Ribas (Cabanes,1877-?) i la seva esposa Montserrat Maurici Font (Cabanes,1893-?)
    4. Manel Aguer Soler (Cabanes, 1889-Figueres, 1966) i Dolors Teixidor Bolasell (Cabanes, 1900-Figueres, 1953).
    5. Josep (Pep) Pagès Serra (Cabanes, 1883- Santa Fe, ???)
    6. Vicenç Sala Alegri (Cabanes, 1885). Es va casar a Santa Fe amb Rita Cuesta Sánchez
    7. Aurora Sibeques Ribas (Cabanes,1880-?). Possiblement va marxar amb el seu germà a Argentina. El 1911 es va casar a Buenos Aires.
  • 4.- Família Pagès-Salleras
    • Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 1864 – França, 1932). Metge. Fill de Vicenç Pagès Portell i de Rosa Dalmau Angelet
    • Joan Salleras Pagès (Perelada, 1886-Buenos Aires, 1939). Metge. Nebot de Josep Pagès Dalmau.

Gràcies als recursos en línia i a l’aportació d’alguns dels seus descendents, podrem refer una part de la nostra història.

Més informació:

L’emigració catalana a Amèrica

Diferents estudis sobre l’emigració catalana a Amèrica ens poden donar pistes per entendre perquè, en pocs anys, tants cabanencs es van atrevir a iniciar una nova vida lluny de casa.

La emigración española a ultramar (1492-1914). Antonio Eiras Roel, ed. 1991

  • La millora en les tècniques de navegació van reduir el temps de viatge i en va disminuir el preu.
  • Al llarg dels anys 80 del s. XIX Argentina va desenvolupar polítiques d’atracció d’emigrants. El 1889 va lliurar 52.288 passatges als seus agents a Espanya. A mitjans dels anys 80 el nombre de catalans que va marxar a Amèrica va superar les 2.000 persones. Aquest nombre va anar augmentant fins a passar de les 8.000 cap els anys 1912/13.
  • Els propietaris de plantacions de cafè del Brasil, una vegada abolida l’esclavitud,  van encarregar la contractació de colons a les companyies de navegació.
  • Tot i que el dinamisme econòmic de Catalunya no incentivava l’emigració massiva sí que es va donar una emigració més qualificada, formada per comerciants, empresaris i treballadors qualificats

Garzón, Luis. Catalanes en Argentina: la experiencia de la movilidad social a través de la migración en el siglo XX.

  • Segons explica José Moya a“Primos y extraños: inmigrantes españoles en Buenos Aires”,  a principis del S. XIX, els emigrants més ben rebuts a Argentina foren els catalans
  • A principis i mitjans del s. XIX els primers catalans que van arribar a l’Argentina eren petits empresaris industrials i comerciants que no viatjaven pas per necessitats econòmiques
  • A partir de 1880 l’emigració catalana es fa més “popular”, hi arriben treballadors que fugen del treball agrícola com a arrendataris i del proletariat industrial.
  • La figura de l’hereu obliga als cabalers a buscar alternatives per guanyar-se la vida. L’emigració o el sacerdoci eren un sortida a l’empobriment i al descens social.
  • S’estableixen contactes entre parents, amics i persones del mateix poble. Els que hi havien arribat abans ajuden els nouvinguts i fins i tot els acullen temporalment a casa seva

Yáñez Gallardo, César. Argentina como país de destino. La emigración española entre 1860 y 1930

Miró. Quim. Tomasotti: “Els catalans han estat sempre un model de migració exemplar”. Exterior. El portal que explica què fa Catalunya al món, 6/9/2019

  • Els primers catalans que arriben a Argentina van ser petits comerciants i empresaris amb la necessitat de fer créixer el seu negoci …  l’única prioritat que van tenir va ser la de fer calaix i tornar cap a Catalunya.
  • Entre 1850 i 1939 és el moment en què els catalans no només decideixen viure a Argentina sinó arrelar-s’hi. L’efecte crida i la recerca de mà d’obra qualificada a principis del segle XX van desencadenar l’arribada més massiva de catalans a Argentina.

També cal afegir que l’arribada de la fil·loxera, que el 1881 ja havia envaït les vinyes del terme, degué obligar alguns pagesos a buscar fortuna fora de casa.

La motivació dels dos metges pot ser diferent. Des del s. XVIII molts metges catalans marxaren a Amèrica i es van integrar als països que els van acollir, on van introduir millores socials i van contribuir al desenvolupament de la sanitat. Aquesta integració es va deure en part al fet que eren homes joves sense lligams familiars, que es van
casar amb dones americanes, amb les quals van tenir descendència que els va arrelar a aquelles terres. Alguns dels metges catalans que emigren a l’Argentina al segle XIX fugen per motius polítics, relacionats amb els conflictes entre liberals i absolutistes. Altres són metges de l’Armada cansats de viatjar i d’altres fugen d’algun conflicte personal o sentimental, o se’n van per un afany d’aventura, considerant que tenen més possibilitats de progrés personal i econòmic en un país en construcció.

No sabem quins van ser els motius que empenyeren a Josep Pagès Dalmau a anar a l’Argentina, però el fet que els germans Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi haguéssin anat el 1868 i el 1875, respectivament, podria tenir-hi alguna relació. Després d’ell hi va arribar el seu nebot Joan Salleras Pagès.

Bibliografia:


4 comentaris

Guerra Civil i exili. El testimoni de Salvador Prunella

Salvador Prunella Brancós (Vilamacolum, 1917 – Cabanes, 2011). Fill de Ramon Prunella Beya, natural de Molins i de Coloma Brancós, natural de Vilamacolum.

El 1917 els seus pares vivien a França però van voler que el seu fill neixés a Espanya i es van desplaçar a can Brancós de Vilamacolum on, el 8 de setembre de 1917, va néixer en Salvador.

Quan el 1936 va esclatar la guerra la família vivia a Cabanes, al mas Pujol,  una masia del marge dret de la Muga, però ja iniciat el conflicte es va haver de traslladar al nucli del poble, ja que la masia tocava al camp d’aviació. Fins acabada la guerra van tornar a la masia.

El setembre de 1937 va ser mobilitzat i es va incorporar a l’exèrcit republicà. Immediatament va ser traslladat a Lleida on va viure el bombardeig del 2 de novembre de 1937. Com a conseqüència d’aquell atac, hi va haver uns 300 morts i més de 500 ferits (Els edificis més afectats van ser un col·legi i la caserna de carrabiners).

Després de romandre quatre o cinc dies en un quarter a Lleida el van portar al front d’Aragó, als Monegros. S’hi va estar fins la primavera de 1938. La seva posició era la rereguarda. Feien la vida a les trinxeres que durant les nits els batallons de sapadors construïen. No va viure combats forts, la seva responsabilitat consistia en vigilar la línia i fer guàrdies nit i dia.

A mesura que l’exèrcit nacional avançava el seu grup anava retrocedint. Amb la retirada del front d’Aragó, va tornar  a la província de Lleida, al front del Segre, prop del pantà de Camarasa (març o abril de 1938). La vida en aquesta posició va ser molt dura pels continuats combats i morts que hi va haver. Els combats van durar uns quinze dies. L’objectiu del seu batalló, que es trobava en una vall, era conquistar una posició de l’exèrcit nacional que estava situada a dalt d’una muntanya.

Quan els nacionals van trencar la línia de foc a Camarasa, va passar a defensar la línia d’Artesa de Segre. L’ofensiva de l’exèrcit de Franco era imparable i a partir d’aquí va començar la desbandada cap a França.

Durant tot aquest temps de guerra va pertànyer a la 26 divisió de voluntaris de Durruti, sense ser voluntari.

Vegeu també:
Pérez Moreno, Rubén. LA 26ª DIVISIÓN Entre la retirada y el internamiento en el campo de concentración de Vernet D’Ariège. Cuadernos Republicanos, 88, primavera/estiu, 2015

Quan l’exèrcit nacional trencà la línia del Segre el grup va iniciar la retirada cap a la frontera i va entrar a França el 10 de febrer de 1939 passant per la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Montlluís, La Tor de Querol i Vernet d’Arieja).

Després de passar uns quants dies a la Tor de Querol, el 16 de febrer va ser traslladat al castell de Montlluis i d’aquí a un camp de refugiats a Vernet (Arieja). Durant el primer mes i mig, la vida al camp de refugiats va ser molt dura: solament 300 dels 15.000 refugiats podien estar en barracons; la resta, estaven a la intempèrie. Més tard un grup de treball de l’exèrcit francès va construir barracons per a tots els refugiats. La seva estada al camp va durar des del febrer de 1939 fins a l’agost del mateix any.

L’indult de Franco, per a tots aquells que no tenien les mans brutes de sang, li va permetre tornar a Catalunya. Quan va arribar a Figueres, un aval fet per l’Ajuntament de Cabanes li va permetre poder tornar a casa, però l’alegria va ser curta perquè l’octubre de 1939 va ser quintat per l’exèrcit de Franco. Això va suposar dos anys de mili.

Tal com diu ell mateix: El que m’esperava va ser gairebé pitjor que el que havia viscut.

Casat amb Margarita Teixidor Carbonés, Salvador Prunella Brancós ‘alies Vador Saneius’ va morir a Cabanes el 28 de desembre de 2011.

Salvador Prunella Brancós
entrevista [2 videos: 59:19′ + 27:43′]

Transcripció de l’entrevista

Font: memorialdemocratic.gencat.cat | ID390. Banc Audiovisual de Testimonis, Memorial Democràtic
Última modificació: 2019-03-05 10:01:04

La Depèche (febrer-març, 1939). Recull de premsa

  • 11/2/1939.- La columna anarquista Durruti ha entrat a França, amb una regularitat d’un camió cada 3 segons: guàrdies d’assalt, milicians, carabiners … Hi ha centenars de camions …
  • 17/2/1939.- Latour-de-Carol, 16 de febrer. La 26ª divisió, coneguda com a divisió anarquista Durruti i composada d’un 80% de catalans voluntaris, ha deixat aquest matí el camp de Latour-de-Carol per anar a l’antic castell de Montlouis, a causa de les baixes temperatures…. A cada un se’ls hi ha donat pa, sardines i formatge ….
  • 5/3/1939.- El general Noël, comandant del 17è cos armat, visita els camps de Vernet-d’Ariège i de Mazères. El camp que ahir va rebre un complement de milicians, compta amb 10.200 internats, 9.000 provinents de la 26a divisió que comandava el general Ricardo Sanz que es troba al camp amb tot el seu estat major… La gran majoria dels milicians provenen de Bourg.Madame, Mont-Louis i Latour-de-Carol
  • 6/3/1939.- F. Rouanet. Una visita al camp de concentració de Vernet-d’Ariege …. Cada home té dret a 200 gr de carn, 150 gr de llegums sécs, 600 grs de pa, 16 gr de cafè i 21 gr de sucre. La distribució es fa per crida en grups de 10 a qui se’ls dóna provisions per a tot el dia

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:

Camp de Vernet d’Ariège


2 comentaris

Llegat Fàbrega

El llegat Fàbrega és la col·lecció d’obres d’art que Abelard Fàbrega Esteve i la seva esposa, Joana Just Montané, van donar al Museu de l’Empordà l’any 1982. El llegat consta de 97 peces entre pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure l’exili mexicà. La recepció és feu efectiva davant notari el 21 de març de 1982, tot i que al document només hi consten 92 peces.

Les obres es troben descrites al catàleg de l’exposició “Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939” una mostra repartida en dos espais, el Museu de l’Empordà i el Museu Memorial de l’Exili i que es porta a terme durant el primer semestre del 2020.

Aquesta donació va ser objecte de dues exposicions monogràfiques els anys 1983 i 1984, amb el nom de Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili.  Com a agraïment al seu gest, el 1983,  l’Ajuntament de Figueres els lliurà la “Fulla de Figuera de Plata”.

El 2012, se’n van exposar una desena d’obres en motiu del centenari de Tísner i Calders.

El primer semestre de 2020, el Museu de l’Empordà junt amb el MUME presenten Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939, una mostra comissariada per Enric Pujol i dissenyada per Marcel Dalmau que està basada en el fons Abelard Fàbrega del Museu de l’Empordà i en el fons Josep Narro del MUME.

Vegeu també: Abelard Fàbrega Esteve  (Cabanes, 1894-Mèxic, 1991)

Seguranyes Bolaños, Mariona. Abelard Fàbrega Esteve. A:
Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya RCCAAC

NOTA:

Una vegada acabat el període de confinament decretat per la Covid19, els dos museus han prorrogat els terminis previstos inicialment per a les exposicions.

La pel·lícula d’animació franco-catalana “Josep” narra la commovedora història del dibuixant republicà al camp d’Argelers Josep Bartolí. La pel·lícula explica l’amistat al camp d’Argelers de dos homes, separats per un filat de punxes. Un d’ells és Josep Bartolí, un dibuixant que lluita contra el règim de Franco. L’altre és un gendarme francès que l’ajuda a sobreviure fins que aconsegueix escapar a Mèxic, on coneixerà Frida Kahlo. “Josep” és l’òpera prima del dibuixant francès Aurel, amb guió de Jean-Louis Milesi. Alguns dels dibuixos que han inspirat el film formen part del llegat que Abelard Fàbrega va lliurar el 1982 al Museu de l’Empordà i que es van presentar a l’exposició “Art i exili” al MUME, Museu Memorial de l’Exili.


Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939
Donació Fàbrega – Fons Narro
Comissari: Enric Pujol  –  Disseny: Marcel Dalmau  – Organització: Museu de l’Empordà i MUME
Del 8 de febrer al 14 de juny de 2020

Museu de l’Empordà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MUME
El Fons Josep Narro | Dibuixos camps de concentració 1939-1941

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dins el context de la recuperació del patrimoni artístic de l’exili republicà, aquesta exposició posa de relleu dues col·leccions pertanyents al Museu de l’Empordà i al MUME. El fons Fàbrega recull obres de diversos autors, com ara Josep Bartolí, Francesc Domingo, Roser Bru, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta, Pere Calders, Enric Climent, Carme Cortès i el Fons Narro (Viquipèdia) recull l’obra del l’il·lustrador feta als camps de concentració francesos entre 1939 i 1941. Tots aquests artistes van coincidir a Mèxic, on van ser acollits i hi van viure els seus respectius exilis després de la Guerra Civil. Aquesta exposició conjunta entre el MUME i el Museu de l’Empordà inclourà una síntesi seleccionada dels dos fons, que estaran repartits entre Figueres i La Jonquera.

  • L’exposició del Museu de l’Empordà tindrà lloc entre el 24 de gener i el 5 d’abril de 2020. Inauguració: divendres 24 de gener de 2020, a les 19h.
  • L’exposició del MUME (Museu Memorial de l’Exili-La Jonquera) tindrà lloc entre el 8 de febrer i el 14 de juny. Inauguració: dissabte, 8 de febrer de 2020. Aquesta inauguració està inclosa dins els actes commemoratius del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació 2020, que tindran lloc a La Jonquera i La Vajol.
    Programa:

    • 11h. Inici de la pujada al Coll de Lli des del camí de La Vajol al Santuari de les Salines (GI-505).
    • 11h30. Lectura de textos de Carles Pi i Sunyer i Pere Bosch-Gimpera i audició musical a càrrec d’Anna Ros (violoncel) i Mercè Miró (flauta travessera) amb la presència de la Consellera de Justícia Ester Capella.
    • 13h. Inauguració de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”, una exposició conjunta amb doble seu, amb el Museu de l’Empordà de Figueres. Parlaments institucionals (Alfons Quera, Alfons Martínez, Sònia Martínez i Ester Capella).
    • 13h30. Visita guiada a l’exposició a càrrec del comissari de la mostra, Enric Pujol.
    • 14h30. Dinar

La mostra tindrà associat un catàleg amb textos d’Enzo Traverso, Maria Lluïsa Faxedas i Enric Pujol, que es presentarà al Museu de l’Empordà de Figueres el 14 de febrer a les 19h, i un seguit d’activitats paral·leles al MUME i al mE:

  • Conferències i activitats al Museu de l’Empordà
    • Divendres 24 de gener, a les 19 h. Inauguració de l’exposició
    • Divendres 14 de febrer, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposició
    • Divendres 28 de febrer, a les 19 h, «Música als camps de concentració i en el camí de l’exili», conferència a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i directordel Museu de la Música de Barcelona.
    • Divendres 13 de març, a les 19 h, «L’art català a l’exili, Una història encara per escriure?», taula rodona a càrrec de Lluïsa Faxedas, Teresa Camps i Eric Forcada.
  • Visites comentadas, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont
    • diumenge 16 de febrer, a les 12h i dissabte 7 de març, a les 18h.
  • Activitats educatives
    • Escoles i famílies. Tallers: “Postals des de l’exili”
  • Activitats al MUME
    • Visita comentada, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont: dissabte 25 d’abril, a les 16h
    • Dissabte 9 de maig, de 10 a 13:30 h. Jornada La creació a l’exili. Elements de reflexió i testimonis
      • Conferència inaugural: «L’exili cultural català del 1939. Una visió des de Mèxic», a càrrec de José M. Murià, historiador i membre de l’Acadèmia de la Història de Mèxic.
      • Taula rodona A: «Crear a l’exili».
      • Taula rodona B: «Una literatura a l’exili».

VIDEOS: “Art i Exili” al Museu de l’Empordà de Figueres

Síntesi de les entrevistes efectuades pel periodista Gerard Bagué el mes d’octubre de 2019, amb el testimoniatge de José María Murià Rouret, Miquel Bofill i Antònia Gimbernat, vinculats estretament amb l’exili republicà a Mèxic i Xile i coneixedors de la figura d’Abelard Fàbrega, pedagog i editor empordanès exiliat a Mèxic. Aquestes entrevistes van ser encarregades pel MUME amb motiu de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili de 1939” que es va poder veure a La Jonquera i a Figueres (Museu de l’Empordà) el primer semestre de 2020.

Inauguració de l’exposició al Museu de l’Empordà. TramuntanaTV

Roda de premsa de presentació de l’exposició. TramuntanaTV

El museu de l’Empordà reflexiona sobre l’art i l’exili . Empordà TV

Museu Memorial de l’Exili. Exposició virtual

Com a proposta d’activitat cultural pels dies de confinament decretats en motiu de l’epidèmia del CoronaVirus, el MUME posa a l’abast del públic el fons de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”:

  • JOSEP NARRO (Barcelona, 1902 – Guadalajara, Mèxic, 1996).
  • AVEL·LÍ ARTÍS GENER (TÍSNER) (Barcelona 1912 – 2000).
  • POMPEU AUDIVERT (L‘Estartit, Baix Empordà, 1900 – Buenos Aires, 1977)
  • PERE CALDERS (Barcelona 1912 – 1994)
  • FRANCESC CAMPS-RIBERA (Barcelona, 1895 – 1991)
  • ENRIC CLIMENT PALAHÍ (València 1897 – Ciutat de Mèxic 1980)
  • MARCEL·LÍ PORTA (Barcelona, 1898 – Ciutat de Mèxic, 1959)
  • ANTONI (TONI) SBERT CALLAO (Perpinyà 1937 – Los Ángeles 2002)

MUME_descripció dels artistes  –  Facebook

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Xarxes socials. Gener/febrer 2020:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació:


Llegat Fàbrega
Pintors catalans a l’exili

Museu de l’Empordà (maig-agost, 1983) – (octubre-desembre, 1984)
Els catàlegs, cedits pel Museu de l’Empordà, es troben a l’Arxiu Municipal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

El Museu de l’Empordà rescata Tísner i Calders dels fons pel seu centenari . Exposa una desena d’obres dels dos escriptors i ninotaires procedents de la donació d’Abelard Fàbrega, a més de primeres edicions dels seus llibres.

2012

… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012

El Museu de l’Empordà exposarà dibuixos i aquarel·les de Pere Calders i Tísner. El museu se suma als actes del centenari del naixement dels dos escriptors a partir d’aquest dimecres

…. Aquests fons van ser donats al museu el 1982 per Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic, 1991). A: Ara, 18/12/2012

Pere Calders i Tísner al Museu de l’Empordà.

… El Museu de l’Empordà compta amb una petita mosta d’obres artístiques dels dos escriptors. Aquest fons es va incorporar a les col·leccions del mE l’any 1982 quan Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic 1991) fa donació al mE de la seva col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans exiliats a Mèxic per tal que, segon les seves pròpies paraules, “hi hagi constància de l’obra artística realitzada pels nostres compatriotes a terres d’Amèrica”... A: Bonart, 17/12/2012

Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983

L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert

A: Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008)

Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.

A: PROGRAMA OFICIAL DE LES FIRES I PESTES DE LA SANTA CREU / 1983. Marcador. Hoja informativa. 1983

… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983

 la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983

… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor
Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació…  A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15

… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983

Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983

Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.

…  Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.

Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….

A: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


3 comentaris

Josep Clos i Sot (1841-1893)

Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893). Militar retirat

Josep Clos Sot

Va nèixer a Peralada el 1841, fill de Sebastià Clos Arbosser, de Biure i de Tecla Sot Jubinyà, de Llers casats en aquest poble el 1832. Era cosí d’Isidre Clos Pagès, propietari, polític i maçó i de Llúcia Clos Pagès, mare d’Isidre Porterias Clos.

Arbre geneològic de la família Clos

Josep Clos va viure a Figueres però també a Cabanes ja que  l’11 de març de 1871 es va casar amb Rosalia Cusí i Rabert, natural de Cabanes i filla de Salvador i Emmanuela.

Va participar en la Guerra dels Deu anys de Cuba com a soldat de la 2a Companyia Peninsular del Batalló de Caçadors de Reus. Fou ferit i declarat inútil a l’hospital militar de Cuba por … en ambos ojos a consecuencia de herida de arma de fuego com consta al certificat signat el 25 d’octubre de 1870.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 25 de maig de 1871 se li concedeix una paga de “militar retirat” per import de 22,50 ptes mensuals més 7,50 ptes  per haver rebut la Creu al Mèrit Militar. El certificat es fa sobre paper timbrat amb el nom i càrrecs de D. Blas de Villate y de la Hera, conde de Valmaseda i un gran escut.

Quan el 1874, els pabordes es desentengueren de l’organització la Festa de Sant Vicenç, es va oferir a fer-se càrrec de contractar els músics. L’Ajuntament va acceptar l’oferta exigint que els músics havien d’actuar a les funcions religioses, si algú ho demanava, a les cercaviles acostumades, als balls i a les sardanes sense cap ajuda econòmica per part de la Corporació. (Acta Ple Municipal del 4/1/1874)

Va morir a Cabanes, l’11 de maig de 1893. Tenia 52 anys i no va deixar descendència.


1 comentari

Isidre Porterias i Clos (1890-1955)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pagès, sindicalista, torero … va néixer a Cabanes el 30 de maig de 1890, fill de Joan Porterias Rebarter i de Llúcia Clos Pagès (germana d‘Isidre Clos Pagès i cosina de Josep Clos Sot)

Arbre geneològic de la família Clos

El 20 de maig de 1911 es va casar amb Ramona Pujol Llansó, batejada a Cabanes el 14 de juny de 1891, filla de Miquel Pujol Pagès, de Figueres i de Maria Llansó Cantenys, de Cabanes.

Ramona era filla de Miquel Pujol, de Figueres i de Maria Llansó, de Peralada. En el moment del casament Isidre tenia 20 anys i Ramona 19.

Aproximadament entre 1909 i 1915 va formar part de la Cuadrilla juvenil cabanense, actuant com a banderiller.

El 1923 era regidor amb  Teodor Salleras Pagès com a alcalde i al Ple Municipal de 7 d’abril de 1924 va ser nomenat primer tinent d’alcalde junt amb Joaquim Prats Minobis, alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater,  Joaquim Viarnès Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pallicer i Josep Batllori Pijoan, regidors.

El 1928 va ser nomenat cap dels somatents. La Vanguardia 10/06/1928, pàg. 11/12

El 20 de febrer de 1936 el Ple municipal acorda donar interinament la plaza d’agutzil a Isidre Porterias. Va ser cessat el 29 de març del mateix any i va cobrar 55,55 ptes. (9/8/1936)

Durant la Guerra Civil (1936-39) el trobem com a secretari del Sindicato Agrario y Oficios Varios. Acabada la guerra va sortir  d’Espanya,  va ser sotmès a Consell de guerra (núm. 54883) i condemnat a reclusió perpetua com a dirigent sindicalista. Va tornar aviat a casa i va ser tancat a la presó de Girona. Es desconeix quan va ser alliberat. El 1939 feia de pagès i tenia 48 anys. També va fer de lampista. Va morir l’any 1955.

El seu fill, Nemesio Porterias Pujol, apareix al llistat del “Batallones disciplinarios de soldados trabajadores penados” (1941-42). Archivo General Militar de Guadalajara. BDSTP. 1ª Agrupación, cajas 2745 a 2952

 

 


Deixa un comentari

Veterinaris

Ferran Boix

Cabanes, 1936
Ferran Boix

1903. Al Ple del 7 d’agost el veterinari i llavors regidor, Francesc Tuébols Bigas, és nomenat inspector de carns interí per tal de fer el control sanitari de la carn que es venia a les botigues del poble.

1914. Francesc Tuébols Bigas va ser nomenat veterinari interí, amb un sou anual de 100 pessetes, al Ple del dia 20 de desembre de 1914.

1925. Al Ple Municipal del dia 14 de gener s’informa de la defunció del veterinari municipal i inspector d’higiene i sanitat i dipositari municipal Francesc Tuébols Bigas (el 1924, tenia 61 anys i vivia al carrer 2 de maig). Per proveir la plaça la corporació té dos candidats: Narcís Colls Pi, proposat per l’alcalde, i Pere Pujol Bigas, presentat per Isidre Porterias. A la sessió de l’endemà s’elegeix provisionalment a Narcís Colls Pi com a veterinari i inspector de carns i d’higiene pecuària, per haver presentat unes condicions més avantatjoses. El seu sou seria de 300 pessetes anuals, sense cobrar les guies de Sanitat.

1926. Al Ple de l’1 d’agost de 1926 el consistori rebutja l’agregació al districte de Peralada. Demanen un veterinari resident a Figueres ja que les comunicacions són millors amb Figueres que amb Peralada. Es comenta que des de la defunció del Sr. Tuébols actua el Sr Colls, que n’estan molt contents i no volen canviar i demanen mancomunar-se amb el Far i Vilatenim. Narcís Coll va continuar sent veterinari de Cabanes fins al setembre de 1930.

1930. Joan Carbó Carbó. Veterinari de Peralada i de Cabanes. El 1930 Josep Carbó va passar a viure a Cabanes i Narcís Colls va presentar la dimissió del càrrec per considerar que el Sr. Carbó podria complir millor les tasques de Veterinari i Inspector de carns i Higiene i Sanitat pecuària. (Acta del 27/9/1930)

Terminada la guerra civil española, el 7 de diciembre de 1940, se disolvió la “Mutua Veterinaria Gironina”, que pasó a integrarse en el organismo de Previsión del Colegio Oficial de Veterinarios de Gerona, cuya Comisión gestora estaba formada por: Presidente Juan Carbó Carbó. A: Roca i Torras, Jaume. Historia de la veterinaria en Cataluña (1400-1980)

1932. El Ple del 20 de febrer de 1932 va declarar vacant la plaça de Veterinari, Inspector de Carns i Higiene i Sanitat Pecuària amb el compromís de proveir-la en propietat. L’aspirant havia de residir a Cabanes.

1936. A l’acta municipal del 30 d’agost de 1936 hi diu … Vist que el Metge i el Veterinari titulars d’aquest Municipi Srs. Ramon Campmany Coll i Joan Carbó han abandonat llurs càrrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel càrrec de Metge titular a … Joan Brusés Majó i pel de Veterinari titular, també amb caràcter interí al veí de Peralada … Pere Pujol Bigas. En aquesta mateixa acta Ferran Boix i Vallicrosa, de Peralada.va ser nomenat Auxiliar de Veterinari, devent prestar els seus serveis amb caràcter gratuït. Més endavant, Ferran Boix va ser veterinari titular de Cabanes. Documents:

  • AHG170-326-T2-1290 Fitxa personal de Ferran Boix Vallicrosa Data(es) 1954-1975 [PROFESSIÓ]: Veterinari [MUNICIPI(S)]: Sant Climent Sescebes, Peralada, Cabanes [VOLUM I SUPORT]: Tres fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 400

Veterinaris nascuts a Cabanes: Josep Llombart Llensa (Cabanes, 1910-?,1991)