Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Inundacions

… Per això he dit que Cabanes és un poble mesopotàmic, perquè és entremig de dos rius, que, encara que no siguin el Tigris i l’Èufrates també fan el seu respecte i la seva basarda …

Joan Guillamet. Coses i gent de l’Empordà. Joventut, 1990

Vegeu també:

Cabanes, per la seva situació entre dos rius –la Muga i el Llobregat– ha patit un seguit d’aiguats al llarg de la història:

  • Segle XII
  • Segle XV
    • 1421 (8 d’octubre).- En un exemplar de la Revista de Gerona de 1880 hi apareix la transcripció d’un manuscrit del segle XV on s’expliquen els efectes de l’aiguat que el 8 d’octubre de 1421 va afectar tot l’Empordà i que va enderrocar el poble de Cabanes. Com explica el text, l’aigua s’emportà tot “lo lloch de Cabanas” on dels seixanta “fochs” que hi havien no en quedà cap. Morí gent i es perderen el bestiar, les reserves de menjar i els béns. Només van sobreviure els qui es van poder refugiar a la Torre. Vegeu: L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari
      • A l’Arxiu Diocesà de Girona s’hi conserva un document amb la descripció: Joan Valls, de Cabanes, afectat per una inundació en que ho ha perdut tot (1421) Llibre: Q-3 (1411-1442) full: 78v
      • Al llibre mestre de la casa Puig Casadevall, escrit pel clergue Vicenç Puig Casadevall l’any 1758 hi apareix un document que ens explica que l’aiguat va derruir el mas Maymó.
      • A Peralada l’aiguat enderrocà 40 canes de la muralla de la vila
      • A Vilanova de la Muga “derruí, derrocà i se’n menà 47 alberchs, ab mort de molta gent … temps després els trobà la clau d’arc d’un edifici soterrada mig metre …” A: Gurri, Francesc. Pobles de Catalunya
  • Segle XVII
    • Aportació a la biografia de Jeroni Pujades. Una biblioteca particular de començament del segle XVII. Annals Empordanesos, 18 (1985)
      • Es produïen freqüents males anyades a causa dels aiguats i inundacions que afectaven d’una manera molt particular l’Empordà en aquest primer terç del segle, i sobretot la més general per tot Catalunya l’any 1617. Més devastadores foren encara les sequetats, extraordinàriament persistents les dels anys 1627-1628 i 1630-1631.
      • 1605.- El 20 de desembre vingué lo riu de La Muga grossísim (Castelló d’Empúries)
      • 1622 i 1623.- Un dijous de novembre de 1622, a causa dels llevants La Muga anava tan grossa que arribà més enllà de la creu de l’actual pont Vell (Castelló d’Empúries) … el 22 de novembre de l’any següent a la mitja nit y tota la matinada plogué continuament y ab los poderosos llevants avia fet los tres dies abans foren tantes les pluges a la montanya y baxaren las ayguas dels rius tan poderosas … A fet grans danys y se són vistos juntar al pla de Empurdà los tres rius La Muga, Fluvià y Ter … Pujol i Canelles, Miquel. Aportació a la biografia de Jeroni Pujades. Una biblioteca particular de començament del segle XVII. Annals Empordanesos, 18 (1985)
    • 1612.- Uns aiguats provocats per la Muga i el Manol inundaren la plana empordanesa. “Aquestes aigües embassades van provocar una epidèmia de pesta, que va durar 10 anys, i que s’escampà per tota la comarca. La gent moria com mosques, es perdien les collites, semblava com si s’hagués arribat a la fi del món. Els figuerencs desolats, invocaren a la Verge de l’ermita (Requesens) demanant que s’endugués totes les malures. Sembla ser, que immediatament començà a sentir-se bufar la tramuntana.”. Font: Plius Carbonell, Josefina. Sant Climent Sescebes. Records i tradicions. A partir dels anys 50. Brau, 2014
    • 1684.- El 20 gener de 1684 Cabanes estava inundat, tal com ens explica aquest registre parroquial. Als vint del mes de gener del any mil sis cents vuitanta y quatra en lo sementiri de la Iglesia Parrochial de St Vicens del castell de Cabanas es enterrat un albat de Pere Aguer pages de Cabanas y de Maria Angela muller sua ab assistencia dels dos curats sens offici ni sens missa perque nos pogue anar en la iglesia per causa de la aygua de la Muga que passava davant de la iglesia y un home lo qual se anomenava Pere Fortiana lo aporta en lo sementiri a caball de un rossi y tenia aygua fins en lo ventre y dit albat fonch batejat de necessitat dins casa de dit Pere Aguer per Rafel Aguer major de dies de las sobredites cosas fas fe jo Joan Bonafos prevere y sacrista de dita iglesia.
  • Segle XVIII
  • Segle XIX.
    • 1810.- Les aigües de la Muga inunden els camps de Peralada
    • 1835.- El 4 de setembre el poble estava inundat. El registre de defunció de Miquel Vergés i Fages, jove de 25 anys, mort de repent hi diu: … Al cadaver del qual se dio sepultura … en la capilla … de S. Sebastian por no poder hir al sementerio por demasiadas aguas que imbadian al camino a dicho sementerio …
    • 1842.- Massanet de Cabrenys 26 de agosto. Esta villa acaba de ver con admiración un aguacero que jamás se había vislunbrado …. Se sabe además que por estas cercanías han sufrido igualment algunos pueblos pérdidas de consideración: …. Cabanas se llevó ocho personas … Eco del Comercio, 6/9/1842  | El Corresponsal, 6/9/1842
    • 1843.- … si se repiten en muchas partes aluviones tan memorables como los que hemos presenciado en este país en 1843 y en 1850, y que designaremos en adelante por primera y segunda de San Ferreol. Jaime Prax.  A: El Heraldo, 8/10/1850
    • 1845.- En el año 45 rompióse el terraplén del rio Muga en el paso llamado den Maquina frente del pueblo de Cabanas y sus aguas se esparramaron por el llano en una extensión bastante considerable, formando varias charcas v obstruyendo multitud de azarbes quedando estancadas las aguas que contenian … A: La Granja. Revista de agricultura  y biblioteca rural, juliol 1953. Pàg. 19
    • 1850.- 
      Con fecha del 18 de setiembre se nos remite por el Sr. Prax desde la Peraleda (Cataluña) el siguiente artículo: Húmedos levantes anunciaban otro de los frecuentes diluvios en este país, que a mas de la lluvia local, recibe las aguas de la parte meridional de los Pirineos Orientales …  En 1843 una inundación de tristísima memoria, cual no habían visto los vivientes, cual no nos había trasmitido la tradición, y que pasó en mucho las señales que se hicieron en los siglos pasados sobre los edificios ribereños, tuvo también nuevas señales con el nombre de riada de San Ferreol …. Ahora, 18 de setiembre de 1850, sucede otra peor, también por los dias del mismo glorioso San Ferreol …
      La represa que eleva las aguas al cauce del molino de Castellon esta derribada, y el rio, mas precipitado con ese accidente, ha derribado varias casas del pueblo de Villanova; no se habla de ninguna desgracia ni se sabe de los habitantes de Cabanas rodeados y como sitiados por los rios …      . A: El Heraldo, 8/10/1850… Acabamos de sufrir una nueva inundación y con ella dias enteros de angustia, de angustia por la suerte de nuestras propiedades, por la existencia de pueblos enteros, como los de Canet de Verges, de San Pedro Pescador, de Cabanas. Felizmente ha querido el cielo, que el daño no haya sido lo que se creía que fuese, bien que ha sido grande, sobre todo en las orillas de nuestro Llobregat... A: Inundaciones. La Granja, 11
      (novembre) pàg. 2-3
    • 1853.-
      En carta del 9 dicen de Gerona lo siguiente sobre los fuertes temporales de lluvias que allí se experimentaban: •«El diluviar de estos dias , consecutivo y al parecer suave, ha producido avenidas y desbordamientos de los ríos, furiosas y generales» La Muga, reventando los firmes terraplenes en varios puntos del Ampurdan , anunciaba sumergir todas las inmensas llanuras de Castelló de Ampurias» El Llobregat, el Manol y el Urbina (Orlina), hinchándose estrepitosamente y engrosando el caudal de la Muga, contribuían en anegar los campos de Perelada, Cabanas , Villanueva, etc., y en asediar en Figueras a los concurrentes atraidos por la feria y sus diversiones  … A: La Esperanza, 20/5/1853La revista La Granja publica un article sobre els efectes de les inundacions sobre la salut pública on parla de les “calenturas intermitentes” que apareixen després dels aiguats i als arrossars i recorda les experiències del 1845 i del 1853
    • 1855. Al llibret que es va editar, el 1950, en motiu de la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament s’hi explica que per la llei de desamortització del 1855, la capella de Sant Sebastià s’havia de vendre i que l’Ajuntament va reclamar l’edifici per destinar-lo a “enterramiento de cadáveres en las épocas que por las inundaciones no podían trasladarlos al cementerio como ya venía haciéndose desde tiempo inmemorial”.
    • 1876.- … pero en particular en Cabanas en donde los torrentes de agua arrebataron un rebaño, alvándose el pastor milagrosamente, en la copa de un árbol … La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona, 1152 (25/10/1876)
    • 1889.- Inundacions als camps de Vilabertran i a Peralada. El Distrito (1893-1907), 23/1/1898 “No hay que decir que en Vilabertrán, Cabanas, Vilanova, etc. durante los tres ó cuatro días de mayor peligro fueron desalojados todos los bajos, y hubieron de subirse los animales de cría y bestias de labor a las habitaciones de sus dueños…” El Distrito (1893-1907), 30/1/1898 parla del litigi entre Cabanes i Vilabertran per una illa que s’havia format al mig de la Muga i que podia ser un perill.
    • 1898.- Inundación de los terrenos bajos pertenecientes a los distritos de Vilabertran, Cabanas, …La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona, 6416 (15/3/1898) – Regional, El. 20/10/1898. El Distrito (1893-1907), 30/1/1898 parla del litigi entre Cabanes i Vilabertran per una illa que s’havia format al mig de la Muga i que podia ser un perill.
  • Segle XX   
    • 1902
    • El Temporal1903
    • 1907
    • 1908.- El temporal en la província. Baralles entre els de Cabanes i els de Vilabertran. La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona, 9605 (18/11/1908)

      aiguat

      1908

    • 1913. Aiguat de sant Miquel (29 de setembre). El Ple del 19 de juliol de 1914 esmenta que havien demanat  el perdó de la contribució territorial perquè, amb aquest aiguat, el poble havia perdut més de la meitat de la collita. La petició va sortir a informació pública i diversos pobles veïns van enviar informes contraris a la petició, al·legant que els cabanencs no havien perdut tant com deien o que fins i tot n’havien quedat afavorits. Van informar en contra: Capmany, Masarac, Peralada i Vilabertran i ho van avalar, Figueres i Pont de Molins. Biure va fer un informe ambigu. Aquestes al·legacions van avalar la denegació del perdó de la contribució.
    • 1921 (agost).- L’alçada de l’aigua del Llobregat, al seu pas per Peralada, arriba als 5 metres i danya els molins que es troben en el curs de la Muga
    • 1924 (22 i 23 de febrer).- La Muga llençà més de 15 milions de m³ d’aigua a l’Empordà
    • 1932 (15 de desembre). Des de Cabanes fins a Castelló d’Empúries tot era un llac i moltes masies tingueren treballs per salvar el bestiar. Durant vuit dies la comarca empordanesa va quedar totalment incomunicada.
    • 1932 El nostre Galligans porta un riada imponent, extenent-se damunt les hortes de la part baixa. Moltes masies situades vora dels rius tinguéren treballs per salvar el bestiar i a l’Aigueta i …. Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 17/12/1932.

L’Opinió, 23/12/1932

    • 1940 (17-18 d’octubre). Aiguat, conegut també com l‘aiguat de Sant Lluc, és considerat el més important del segle. El desbordament del Llobregat va inundar el nucli urbà de Peralada afectant un gran numero de vivendes i afectant les principals vies de comunicació. La nit del 17 d’octubre del 1940, les comarques gironines van viure les inundacions més espectaculars del segle XX. El Ter, el Fluvià i la Muga van assolir cabals que s’han mantingut com a rècord històric i les precipitacions acumulades en 24 hores van ser les més elevades de què es té constància a Europa. Van caure entre 500 i 2.000 litres/m2 de pluja en un dia.L’aigua va afectar sobretot municipis riberencs i a les parts altes del riu on es va endur bona part de la indústria tèxtil del Ripollès. En canvi en els trams baixos l’aigua no va provocar danys personals però l’aigua va ocupar tota la plana agrícola.Les conseqüències van ser 90 persones mortes a Catalunya (200 més a la Catalunya Nord), la majoria a Osona, van quedar destruits 380 cases i 58 ponts, van quedar afectades 165 indústries i 149 comerços i 175.000 hactàrees de conreu.”. Vegeu:
    • 1941 (28 de setembre) La crescuda de la Muga i dels seus afluents van produir danys important al nucli urbà de Peralada, on el nivell d’aigua va superar les motes d’endegament afectant vivendes, vies d’accés al nucli i inundant tots els camps col.lindants.
    • 1944 (24 de febrer).- Desbordament de la Muga que afecta la zona de l’estació de Peralada
    • 1959 (1a quinzena de febrer).-  Desbordament de la Muga que afecta tota la part baixa de la plana
    • 1962 (11 d’octubre).- Un dels aiguats més desastrosos. Malmet el pont sobre l’Orlina, a Peralada, i els rius surten de les seves lleres
    • 1965
      • AHG170-231-T2-12284. Expedient per danys causats per inundacions. Núm. expedient(s) 8 [ABAST I CONTINGUT]: Inundacions de 1965.Informes rebuts de les Germandats Locals [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 2638
      • AHG170-231-T2-12385. Expedient per danys causats per inundacions. Núm. expedient(s) 91 [ABAST I CONTINGUT]: Inundacions de 1965. Informes rebuts dels ajuntaments afectats . [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 2637
    • 1967.- Entra en servei l’embassament de Boadella
    • 1969 (4-5 d’abril). Fotos: Arxiu Municipal
      • Es va trencar el pas del Llobregat. Los Sitios de Gerona, 8/4/1969; Los Sitios de Gerona, 10/04/1969; Canigó, 1/6/1969. Travessant el Llobregat, va morir ofegada una cosina de Jaime de Mora y Aragón. Va ser enterrada a Peralada i a la seva làpida hi ha una inscripció que més o ménys diu així: “Aquí descansa la xicota d’un soldat que va morir ofegada al Llobregat“
      • La Jefatura provincial de Tráfico informa que continuará cortada al tránsito, hasta finales de año, la carretera de Cabanas a Masarach, en el punto kilométrico 4,3, por estar hundido el puente sobre el rio Llobregat, a consecuencia de los temporales de lluvias de la primavera pasada. Ampurdan (16/7/1969) pàg. 4
    • 1970 (octubre).- La Muga i el Llobregat experimenten crescudes importants
    • 1971 (20 i 21 de setembre).- La Muga surt de mare
    • 1982 (20 de gener) El desbordament de la Muga produí inundacions a Cabanes, Vilanova i Castelló, perdent-se collites d’hortalisses i cereals
    • 1982 (15-18 de febrer) L’embassament de Boadella es va emplenar al màxim (arribà al 93% de la seva capacitat). Va desbordar la Muga, el riu Orlina i de la riera de Mal Pas
    • 1986 (principis de març).- Algunes cases de Peralada resulten inundades per la crescuda de la Muga
    • 1986 (15 d’octubre) La principal causa d’aquestes inundacions va ser els incendis de l’estiu anterior. Les muntanyes havien quedat pràcticament privades de vegetació i la pluja va provocar l’escolament de molt cabal sòlid, de tal forma que obstruïa el pas natural de l’aigua. Peralada, Campmany, Biure, Masarac, Vilarnadal i Cabanes demanen la canalització del riu Llobregat. El Full Informatiu, 17 (novembre-desembre 1987) informa que les persones perjudicades per les inundacions poden omplir els impresos de declaració de pèrdues i danys i agraeix la col·laboració de la població el dia de l’aiguat.
    • 1987 (3 d’octubre).-  La Muga i el Llobregat creixen sobtadament i afecten els pobles de Cabanes i Peralada.
    • 1987 (4 de desembre)  El pantà de Boadella no va poder aguantar la gran acumulació d’aigua que baixava de les muntanyes, i es van haver d’obrir tres de les seves comportes. Es va decretar l’estat d’alerta màxima. Es van evacuar una mitjana de 860 m3/seg d’aigua. L’aigua que va deixar anar l’embassament va fer créixer espectacularment el cabal del riu Muga, coincidint també amb augment del cabal del riu Llobregat.
      Es van inundar totalment els pobles de Cabanes i Peralada.

    • 1988 (12-13 de novembre) Desbordament del Llobregat. Fotos (Muga): Arxiu Municipal
    • 1989 (18 de novembre) La comarca de l’Alt Empordà passà de la sequera a les inundacions. La forta pluja caiguda deixà incomunicats molts pobles empordanesos. El Llobregat se’n va emportar el pont de Peralada. El poble va quedar aïllat durant unes hores. Els regants van ser uns dels més afectats ja que l’aigua va provocar la destrucció de 10 km de canalitzacions, valorats en cent cinquanta milions de pessetes. El Full Informatiu, núm 33 de nov.-des. de 1989 informa que després de les inundacions, la Generalitat no ha aportat solucions per resoldre la situació de perill i que es plantegen suspendre els actes públics de la Festa Major si no és possible garantir la seguretat de veïns i visitants.
      • Els regants de la Muga confien tenir les sèquies arreglades la primavera vinent. El Punt, 22/11/1989. Fotos (Llobregat): Arxiu Municipal
  • Segle XXI
    • 2002 (11 d’abril) Desbordament del Llobregat. El pantà de Boadella es veu obligat a obrir comportes perque arriba al 87% de la seva capacitat. El desbordament provoca danys a l’agricultura i camins del poble. Es demana la declaració de zona catastròfica. El Consell Comarcal valora els danys en 36.793€. Fotos: Arxiu Municipal
    • 2006 (gener).- Desbordament del Llobregat que afecta Peralada
    • 2010 (13 d’octubre) Esfondrament parcial del dic del marge esquerre a l’alçada del T.M. de Peralada, degut a que l’aigua va sobrepassar dita obra i va negar el camp existent a la seva alçada.
    • 2011 (15-16 març) Inundació de zona d’excavació que estava fora de la llera i per sota del nivell de llera, que ha afectat la maquinària que tenien per a fer l’ampliació de l’autopista
    • 2014 (30 de novembre, Sant Andreu) TV3. El temps (30/11/2014): La segona part del temporal ha començat amb més força a l’extrem nord-est, amb unes pluges extraordinàries durant la matinada de dissabte a diumenge a l’Alt Empordà, amb efectes més destructius a Figueres. Els registres han anat des dels 140 mm de Llançà fins als 186 de Cabanes, passant pels 157 mm de Cadaqués o els 141 de la capital empordanesa. A Cabanes, 170 mm han caigut en 4 hores. [mapa de pluges] En tot el procés es van recollir 262 litres. A Figueres es va ensorrar una part de la Rambla.

Vegeu també: La Llonganya i el riberal del Llobregat

Bibliografia:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.