Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


4 comentaris

La sembra de pinyons

Més informació:
Racó de Sant Isidre   |   Local de Sant Isidre  |  Cartells de la festa |  Díptics “La sembra de pinyons”  | Fotos de la representacióVideos de la representacióBall de Sant Isidre: partitura

La Sembra de Pinyons de Cabanes és una manifestació de teatre popular única a tot Catalunya i que ha estat representada des de finals del s. XIX. Se celebra el tercer diumenge de maig, dins la Festa Major de Sant Isidre.

Breu ressenya històrica

logoEls orígens de la festa de «La sembra de pinyons» es remunten a l’any 1869 en motiu de la fundació d’una Societat de Socors creada sota l’advocació de Sant Isidre. Als seus estatuts ja hi consta que tots els anys se celebrarà una funció religiosa en honor del seu patró.

L’11 de maig de 1871, el diari «El Ampurdanés» explica que: Según se nos ha dicho, la Sociedad de socorros mútuos de Cabanas, se propone celebrar el aniversario de su fundación el dia de S. Isidoro …. saldrá la histórica y alegórica carreta tirada por dos bueyes adornada con profusión de lazos y flores … dirigiéndose a la plaza en donde se trazarán varios surcos y se sembrarán piñones

El 1882 el cronista de la publicació «La Unión» ens explica que a les vuit del matí es farà una cercavila acompanyant una carreta que repartirà pinyons als veïns i el 1893, una nota publicada a La Vanguardia ens descriu una festa semblant a l’actual: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…». Una altra nota de La Vanguardia de l’any 1928 ens parla de la Societat «Caridad y Recreo» com a organitzadora de la festa i dóna a conèixer el repartiment dels personatges de la representació: Josep Terrats, actuant com a Sant Isidre; Teresita Planella, de rebostera i Joan Tuèbols i Joan Pellicer fent de mossos.

La primera foto que ens ha arribat la situem al 1940, amb Josep Rebarter com a Sant Isidre i Maria Serra Massot com a rebostera. El noi del pa fou Josep Serra i Miquel Massot portava el barral.

El 1942 va ser el primer any que es va tancar la plaça amb cordes i el 1950 Sant Isidre va canviar l’abric que l’havia caracteritzat per un vestit semblant a l’actual.

Antigament, la representació teatral de Sant Isidre feia referència a la vida del sant, però no tenia cap argument prefixat i el diàleg era improvisat. No va ser fins el 1960 que Josep Rebarter i Bech, sense sortir-se de la tradició, va escriure un guió i es van incorporar les figures de l’amo i l’àngel, qui recita el poema escrit per Ramon Bech.

Aquests últims anys s’ha donat un impuls a la festa incorporant-hi la participació d’un grup d’infants que aprofiten el moment de l’esmorzar per convidar els assistents a acompanyar-los amb els «isidrets».


Text de la representació de Sant Isidre –  (Josep Rebarter i Bech, 1960)
El poema de l’àngel va ser escrit per Ramon Bech
Goigs i cançons dedicats a Sant Isidre
Refranyer:
Quan sant Isidre és arribat / tot el blat ja és igualat.
Per sant Isidre / el blat comença a treure espiga.
Per sant Isidre el melonar / ni nascut ni per sembrar.
Sant Isidre, favater, / roba faves qui no en té.
Sant Isidre llaurador / s’emporta la pluja’/ i porta el sol.

díptic, 2016  –  díptic, 2017  –  díptic, 2018diptic, 2019

Representació de la sembra de pinyons (19/5/2019)
Video a càrrec de “centsetesports

– Capítol 1 –

– Capítol 2 – 


recull_historic

Recull històric de la representació (incomplet)

Bibliografia:

Fotos de la representació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Díptics

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Racó de Sant Isidre

El “Racó de Sant Isidre” és un petit espai que es troba al c/ Espolla, just al costat de la plaça, on antigament hi havia una casa que es va enderrocar per facilitat la mobilitat.

En aquest espai desaprofitat, el 2013 s’hi van instal·lar uns plafons amb un seguit de fotos de la representació de la sembra de pinyons, des del 1940 fins a l’actualitat. La inauguració va tenir lloc el 17 de maig.

S’ha vist que les fotos eren d’interès per a les persones que visiten ocasionalment el poble, però hi faltava informació, per això per la festa de Sant Isidre de 2018 l’espai es va complementar amb un plafó explicatiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Local de Sant Isidre

Un dels objectius de la Comissió de Sant Isidre era tenir un espai, un «petit museu», on guardar i exposar el vestuari, materials i estris que necessiten per portar a terme la representació de la sembra de pinyons i així donar un «valor afegit» a la festa i revaloritzar el nostre patrimoni cultural i tradicional.

El 2107 es va decidir d’aprofitar una part del magatzem de darrera el local social per cedir-lo a la comissió. Aquest espai s’ha condicionat amb mobiliari antic restaurat per algunes persones de la comissió i amb un armari-expositor. El 19 de maig de 2018 es va presentar al poble en una jornada de portes obertes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més fotos: Facebook (Àlex Hernández)

Cartells de la festa de Sant Isidre

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ball de Sant Isidre: partitura

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


2 comentaris

Actes municipals – s. XIX-XX

Documents digitalitzats per Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
FONS ACAE112-321 (1856  – 1872/1876 – 1900/1975)

Recull de premsa: L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha conclòs la digitalització de les actes d’aquest ajuntament, les quals es poden descarregar i consultar a ‘Arxius en Línia’, 8/1/2018

1856, 8 de març.- Hospital de Cabanes

La Corporació municipal, després d’haver rebut un ofici de la Junta de Beneficència de la Província, es reuneix per decidir què han de fer amb l’Hospital de Cabanes, si tancar-lo o bé donar-li un nou impuls.

1856 (març-maig).- Can Mont

En només dos mesos es van redactar onze actes per tractar els conflictes que van sorgir en motiu de la construcció de la casa de Can Mont

1872.- Josep Ribas i Vidal

Es dediquen tres actes als requeriments fets a l’exalcalde Josep Ribas i Vidal, pare d’Antoni Ribas de Conill, per tal que retorni o pagui la “vara d’alcalde” i uns diners que va recaptar però no va ingressar a la caixa municipal

  • 14 de juliol … Acuerda esta Corporación que el Señor Alcalde haga comparecer ante el tribunal competente al exalcalde D. José Ribas al objeto de que page la bara ó bastón de mando de su cargo y que manifestó haber perdido durante su administración …
  • 21 de juliol  … Acto seguido se acordó igualmente comisionar y autorizar debidamente al Señor Alcalde Presidente para reclamar judicialmente por ante el Señor Juez Municipal a D. José Ribas y Vidal ex alcalde de este pueblo, el bastón de Alcalde que se le entregó al tomar posesión que es propiedad del municipio y que no ha devuelto todavía; o vien que indemnize su valor en caso de no poseerlo…
  • 24 de setembre … el Alcalde saliente ó séa Don José Ribas y Vidal retiene en su poder una suma no despreciable procedente de lo recaudado del reparto de las decimas y que por tanto espera de ellos manifiesten su opinión acerca este particular …
    … Enterados los Señores aquí reunidos de lo expuesto por el Señor Presidente y después de una razonada discusión unánimes acuerdan reclamar a Don José Ribas y Vidal la cantidad de cuarenta y tres duros, once reales ó lo que sea que retiene en su poder procedente del reparto que se verificó en veinte de mayo del año mil ochocientos sesenta y nueve…

1872-1874.- Festa Major

Les actes del 10 de gener i 25 de desembre de 1872 i la del 4 de gener de 1874, tracten de l’organització de la Festa Major de Sant Vicenç

1872-1875.- Escola i mestres

Algunes actes ens mostren l’activitat de la “Junta local de instrucción pública“, reprovant el comportament del mestre Jaume Coll, atenent l’Inspector, proposant l’ampliació de l’escola o nomenant el nou mestre, Joaquim Ripoll.

1873, 12 de febrer.- Proclamació de la Primera República

En motiu de la proclamació de la República es decreta repic de campanes i el canvi de la placa de la plaça de l’Ajuntament.

1875, 17 de desembre.- Guàrdia Civil

Es reuneixen el Consistori i els majors contribuents per tal d’analitzar la comunicació de la Guàrdia Civil de Pont de Molins que sondeja la possibilitat d’obrir una caserna a Cabanes.

1876.- Passera sobre la Muga

D. Francisco de Asis Fortunet, D. Juan Municoy i D. Salvador Vilanoba, demanen poder construir una passera a la Muga.


2 comentaris

Josep Rebarter Bech

Josep Rebarter i Bech (Cabanes, 1919-1989)

Descendent de la família coneguda com a Can Nuri, Josep Rebarter, fill de Joan Rebarter i de Quimeta BSant Isidreech, va néixer a Cabanes el 1919. El 1947 es va casar amb Remei Gou Ginjaume i van tenir una filla. Sempre va viure al carrer Dos de maig, a la casa on antigament hi havia hagut la taberna de “Ca l’avi Nuri”, el seu avantpassat. La família també era coneguda amb el nom de “can Brusés” perquè el seu avi que era boter, amb l’entrada de la fil·loxera, es va quedar sense feina i va passar a ser el masover de la casa dels Brusés.

Pagès de professió, Josep Rebarter va ser un home amb grans inquietuds artístiques i culturals i un gran enamorat del poble. En el seu temps lliure pintava, treballava la fusta, es dedicava a l’artesania i donava suport a la Unió Esportiva Cabanes. Seguint la tradició familiar, va col·laborar activament en el manteniment i millora de la festa de la Sembra de Pinyons. El 1960 va escriure el nou text de la representació i durant molts anys la va dirigir i hi va actuar representant diferents papers, destacant especialment com a Sant Isidre.

També va actuar i dirigir obres de teatre. El 1960 va impulsar i dirigir l’agrupació teatral de Cabanes, que en només tres anys va representar: Doña Clarines, Mal año de lobos, Els germans Ferrarons, El llop, Els milions de l’oncle i alguns sainets. Però Josep Rebarter no solament dirigia els actors, també feia d’apuntador i s’encarregava dels decorats.

Josep Rebarter va morir a Cabanes, el 15 d’abril de 1989.

Bibliografia:

Recull de premsa:


2 comentaris

Cròniques de Josep Rebarter

Cronica de Josep RebarterManuscrit català format per dos fulls de llibreta, escrits a dues cares.

D’una manera molt resumida l’autor, Josep Rebarter i Bech, explica la situació de Cabanes i les seves festes i tradicions, tant les que li són contemporànies com les que coneix de boca del seu avi. Com diu a l’últim paràgraf: Es un petit resum del que era Cabanes altres temps i el que agrada a nels cabanens conserva les tradicions antigues

La crònica va ser escrita el 1989, poc temps abans de la seva mort, però les festes i tradicions que explica eren les pròpies de la segona meitat del segle XIX, tot i que alguna ha arribat fins els nostres dies.

El document ha estat cedit pel seu nét, Genís Mención Rebarter

fitxa del document  |  document en format pdf

El text comença amb una petita descripció de Cabanes:

Al mig de dos rius, Muga i Llobregat d’Empordà es troba la població de Cabanes, aquesta situació ha fet que els seus habitants hagin passat moments de pànic i perill ja que han sigut moltes les vegades que l’aigua d’aquests rius ha inundat la població. Afortunadament al llarg de la història no es té cap notícia de desgràcies personals, això ha fet que als cabanencs se’ls conegui amb el nom de Potamolls

cronica de Josep Rebarter

Segueix amb una relació de les societats recreatives i culturals del poble:

Coral “El Maíz”, “Socorros Mutuos”, coral  “Fraternidad agrícola”, societat “Caridad Paz y Recreo”, grups de teatre d’aficionats i la “Unió Esportiva Cabanes”. També recorda el seu amic Modest Serra Mont, soci fundador de la Unió Esportiva.

A continuació descriu les festes i tradicions de Cabanes:

  • Setmana Santa: Processó.
    • La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.
  • Carnaval
    • Ball del Drac. Consistia en una llarga cua d’homes agafats l’un darrera l’altre i que ballaven al compàs de l’orquestra, portant a la mà un grapat de carmuixes (palla del cànem) enceses amb l’intenció d’encendre uns sacs de palla que portaven a l’esquena els balladors contraris, els quals procuraven escapolir-se. A vegades el cap de cua de balladors  s’infiltrava al mig d’un grup de dones provocant un gran xivarri, rialles i alegria.
    • Ball dels confits. Començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d’agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes vegades algun noi en resultava ferit. Mentre durava el combat, les noies es recollien vora l’arbre, abrigades amb el tapaboques del noi (el tapaboques era una espècie de manta que duien els joves com abric).
    • Societat d’en Carnestoltes.  Cada festa es pagava una quantitat per poder fer front a les despeses del Carnaval. Els organitzadors de la festa, que durava 5 dies, eren els tres taverners que vivien al carrer del 2 de maig coneguts pel Sireno, el Bigoti i en Nuri. Un any no trobaven músics i els tres taverners anaren a peu al Castell de Figueres per parlar amb el cap de la fortalesa. Van aconseguir que els atenguessin i plorant van obtenir uns músics soldats. Al poble ja els esperava tota la comitiva i es diu que va ser un dels millors carnavals. Descripció de la festa:
      • Dissabte. Dia d’anar a buscar el carnaval. La gent sortia disfressada i amb carros enramats, cavalls, bicicletes o a peu i anaven a berenar a un poble veí.
      • Diumenge. Grans balls amb disfresses.
      • Dilluns. No es feia ball, però anaven a algun mas a berenar i ballar sardanes amb orquestra.
      • Dimarts. Era el dia més important. Tota la primera part del ball no es podia ballar de tant ple que estava el local de disfresses.
      • Dimecres. Alguns també sortien disfressats a sopar en un bar del poble. Aquest dia era conegut per l’enterro d’en Carnaval.
  • Festes majors
    • Sant Vicenç. Es feien tres dies de festa major.
    • Sant Isidre. El sant era el patró d’alguna de les societats cabanenques. Es feien dos dies de festa.
    • Candelera. Les organitzadores eren dues dones anomenades pabordesses que cuidaven un altar de l’Església i organitzaven la festa llogant una orquestra. Aconseguien els diners captant pel poble els diumenges i altres dies determinats. També es feia la capta del blat de moro,  que consistia en què la gent donés una mica d’aquest gra que després les pabordesses es venien. Més tard es va mantenir la capta però es pagava amb diners. La festa durava un dia.
      • Al matí es feia ofici amb orquestra, allà les pabordesses velles donaven entrada a les noves, entregant-los un cistell de plata a cadascuna, un ciri especial amb molts un ciri fet especial amb molts adornos , un pa rodó, amb una rosa vermella plantada al mitg es ballaven sardanes a la plaça amb molta gentada
      • A la tarda, també audició de sardanes, seguit d’un ball de vetlla
      • A la nit, també ball que començava amb dues sardanes, jo crec que no quedava ningú a la vora, semblava que l’alegria els sobrava, es deia que el poble ja portava la il·lusió del Carnaval que s’acostava. (Altres persones han comentat que els cabanecs fruïen més d’aquesta festa per què no tenien el tràfec dels convidats)
  • Ball des muts. Així ho explica Josep Rebarter:

A la taverna de can Nuri, ja no en queda recordança, es feia el Ball dels muts, ball una mica original i força brut, però ja que parlem del poble en vull fer esment. Era una vetllada de la vigília de la festa major, a la cuina estaven fent els preparatius del menjars per al dia de la festa, la cuinera ja molt atrafegada si li presenten uns deu homes ja coneguts clients de la casa i li diuen que es retiri que volen ballar el ball dels muts, ella diu que no pot deixar els fogons i que facin el que vulguin.
– Doncs així ens despullem.
Un meu avantpassat, amb una espècie de tiple que encara conservo, interpreta una sardana, els balladors no poden parlar i el que primer riu ha de pagar la despesa i parar l’esquena i el segon és el que beu. Qui no riu amb l’efecte que feien uns homes despullats, ballant la sardana! per aquí, per allà, tot devia remenar! Al que li va tocar parar, una mica tirant endavant, li tiraven garnatxa darrera el clatell, baixant esquena avall, fent canal a la raguera, al que li va tocar, bevia a galet, assaborint la bona garnatxa. Tot anava molt bé, sinó que al que parava l’esquena se li van escapar uns gasos que al bevedor n’hi va quedar la boca plena, produint-li uns vòmits. Sort que amb nova garnatxa se li va solucionar.

  • Matança del porc. A les cases semblava festa major.
  • Pasqua: Cant dels goigs.  Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:

Quan vendrem el blat de moro
a cinc duros el quartà
ja no farem més rodona
ni tampoc voldrem cantar.

Si els melonars de Cabanes
tot l’any tinguessin melons
tot el que ara ens fa falta
sobraria pels caixons.

  • Sembra dels pinyons. Així ho explica Josep Rebarter:

… Això ho demostra que amb molts sacrificis s’ha aguantat fins els nostres temps la gran Sembra dels pinyons, canviada i reformada pel meu avi Josep, introduint a la representació nous personatges, acostant-nos més al que llegim de la vida del sant. No hi ha cap sacrifici en trobar personal per a la representació, el que resulta molt difícil és trobar un parell de vaques que llaurin. Els temps moderns ho han canviat i per això s’ha d’anar per les muntanyes d’Olot, per uns camins, amb treballs per passar-hi, per anar a buscar aquelles vaques que tanta il·lusió fan a la mainada, que llauren per sembrar els pinyons.

Cronica de Josep Rebarter