Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Cabanencs a l’Argentina (1880-1920)

Vegeu també: Cabanencs al món

Cabanencs que entre 1880 i 1920 van arribar a l’Argentina.

A més d’Antoni Ribas de Conill, coneixem disset cabanecs que, entre 1880 i 1920, van arribar a l’Argentina, molts dels quals es van establir a Santa Fe.

De moment es desconeixen les motivacions que els van portar a emigrar, però les causes que s’apunten als diferents estudis sobre l’emigració catalana d’aquesta època deuen ser, en bona part, les que els devien empènyer a sortir de casa: no ser l’hereu del patrimoni, haver perdut les vinyes amb la fil·loxera, buscar una sortida laboral millor que la que els esperava al poble, … Aquest, però, no serien els motius que va animar els dos metges Josep Pagès i Joan Salleras.

Mentre no trobem més documentació podem aventurar algunes hipòtesis que ens expliquin dels motius del viatge de cadascun d’aquests cabanencs:

  • Els primers a arribar a l’Argentina van ser els germans Vicenç i Josep Gimbernat Prim, era l’any 1881. La seva família estava ben situada però a la casa ja hi havia un hereu, si volien mantenir la mateixa posició social havien d’optar pel sacerdoci o per casar-se amb una pubilla. Marxar a un nou país els obria la possibilitat de desenvolupar iniciatives industrials i comercials i aconseguir una bona situació econòmica. Lluís, l’hereu, també els va acompanyar una temporada, segurament empès per la seva viudetat i qui sap si per una mala relació familiar, però després d’una temporada va tornar a casa per fer-se càrrec del patrimoni familiar. Margarida Serra Hortal hi va anar el 1888 després de casar-se amb Vicenç Gimbernat Prim. Del nebot que hi va arribar quasi 30 anys més tard no se’n sap res, però és possible que el fet de tenir tanta família a l’Argentina el va ajudar a prendre la decisió.
  • A finals de la dècada dels 80 del segle XIX hi va arribar Gregori Gimbernat Pomés. El 1888, Vicenç Gimbernat va venir a Cabanes per casar-se i durant la seva estada al poble degué parlar amb el seu cosí de les possibilitats del nou país. Gregori, que tampoc era hereu, hi va veure una oportunitat. Uns anys després, el 1889, la seva germana Joaquima, el marit i el fill 7 anys també es van embarcar camí de l’Argentina. Per quin motiu? no devien tenir gaires propietats, potser la fil·loxera els havia matat totes les vinyes i segurament buscaven millorar la seva economia seguint les petjades de Gregori.
  • Josep Pijoan i Josep Pagés Serra també hi degueren anar amb l’afany de millorar la seva situació laboral i moguts per l’experiència dels veïns que ja feia 20 ó 25 anys que hi eren. Carolina Serra hi va arribar el 1907 després del seu casament amb Josep Pijoan. Es possible que després de la mort de Josep Pagès, Josep i Carolina decidissin de tornar a Cabanes, però l’experiència no els degué convèncer i al cap d’un any i mig tornaven a Argentina. Vicenç Sala i el matrimoni format per Manel Aguer i Dolors Teixidor hi deguéren arribar després de 1910, però només Vicenç s’hi va establir definitivament.
  • El metge Josep Pagès i Dalmau va marxar el 1890. No sembla que ho fes ni per qüestions d’herència ni per necessitats econòmiques. Podria ser per motius polítics? o per considerar que allà hi trobaria més possibilitats de progrés social? Feia uns anys que els metges Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi havien anat, potser la seva experiència o la d’algun altre company el va animar. El viatge del seu nebot Joan Salleras Pagès que ja va acabar la carrera a Buenos Aires, podria deure’s al fet de tenir l’oncle ben situat a Argentina.

Aquests cabanencs els podem aplegar en tres grups familiars:

  • Gimbernat. Grup constituït per 9 persones de dues branques familiars:
    • 1.- Gimbernat Prim. La branca constava de tres germans, l’esposa d’un d’ells i un nebot
    • 2.- Gimbernat Pomés. En aquesta branca hi havia dos germans i el marit i fill d’un d’ells.
  • Pijoan. Grup format pel matrimoni Pijoan-Serra i el sr. Josep Pagès que podria ser cosí o amic de la família. Relacionats amb aquesta família també hi trobem Vicenç Sala Alegri i el matrimoni format per Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell.
  • Pagès. Grup format pels metges Josep Pagès Dalmau i el seu nebot Joan Salleras Pagès

Agraïments: a Graciela Neri i Ignacio Cuscueta, descendents de dues famílies de cabanencs arrelats a l’Argentina que han aportat documents, fotos i records.


Famílies Gimbernat Prim  Gimbernat Pomés

Els Gimbernat Prim

1.- Lluís Gimbernat Prim (Cabanes, 1849- ???). Era l’hereu de la família. El 1887 es va casar a Palafrugell amb Eulàlia Domènec Esteva i van tenir una filla, Anna. El 1880 Eulàlia va morir i se suposa que la nena va quedar a càrrec dels avis mentre Lluís va anar a l’Argentina amb els seus germans. Possiblement hi va anar una mica més tard que ells.

Un testament del 1891 el situa a Amèrica i explica que fa temps que la família no sap res d’ell. El 1901 ja tornava a residir a Cabanes i el 1906 va ser alcalde del poble. Es desconeixen les dades exactes dels viatges així com l’activitat que va portar a terme.

2.- Vicenç Gimbernat Prim (Cabanes, 1858-Argentina, 1903? ) El 1881 va anar a l’Argentina amb el seu germà Josep. En algun document se li atribueix la feina de dependent o comerciant. El 1888 es va casar a Cabanes amb Margarida Serra Hortal. La parella va viure a l’Argentina on van tenir un mínim de quatre fills nats a Santa Fe, l’últim nascut el 1900. Degué morir poc després, entre 1900 i 1904.

Vicente Raúl Gimbernat Stucky, nét de la parella, va ser dentista. El trobem viatjant al Brasil el 1947 i 1950 i també a Buenos Aires. El curs 1947/48 va fer un post grau a Michigan.

Més informació: Santa Fe. Censo de 1887

_ Margarida Serra Hortal (Cabanes, 1865) Filla de Vicenç Serra Prim i d’Ignàsia Hortal Terrats. Margarida era neboda Pere Serra Prim, cronista del poble.  Una vegada vídua, el març de 1904, Margarida es va tornar a casar amb Pedro Arenas Giménez, espanyol resident a Santa Fe i van tenir una filla, Florentina, nada a Santa Fe el 1905. Aquest matrimoni es va separar i es més endavant es va trencar el contacte entre els germanastres, mentre Margarida i la seva filla mantenien una estreta relació amb la família Pijoan-Serra, també de Cabanes.

A la foto familiar, del desembre de 1903, s’hi veu Margarida Serra, vda. de Vicenç Gimbernat Prim i els seus tres fills: Miguel (*1890), Vicente, el nen que fa la comunió (*1892) i Emilio (*1900). María Ana (*1898) que no apareix a la foto ja devia haver mort. A l’Argentina la comunió s’acostuma a fer el dia 8 de desembre. El fotògraf és Augusto Lutsch  (Alemanya,1856). El 1885 Augusto va arribar a Santa Fe on va obrir l’estudi “Fotografía de Viena” dedicat a la fotografia social i artística. Lutsch que va ser el fotògraf més important de Santa Fe de la época, va treballar entre 1885 i 1910.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.-Josep Gimbernat Prim (Cabanes, 1862-Argentina, 1937) El 1881, Josep Gimbernat va arribar a l’Argentina amb el seu germà Vicenç. Primer va residir a Santa Fe i després de dos anys es va traslladar a Sant Juan. El 1886 s’havia casat a Santa Fe amb Isabel Duques, de Montevideo. A San Juan, es va tornar a casar amb Amalia Marín, que havia viscut a Sevilla i a Madrid. Van tenir 6 fills.

Va ser l’únic Gimbernat que es va establir en la província de San Juan. Fou perruquer i comerciant de robes. La família va fundar una de les botigues més importants de San Juan, la Casa Prim, que va tenir una sucursal a Jáchal, administrada per dos dels seus fills. Casa Prim va funcionar fins el 1939, dos anys després de la seva mort. El terratrèmol que hi va haver a Argentina l’any 1944 va destruir moltes de les propietats i negocis dels seus fills que van haver de tornar a començar de nou.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

També va crear un article que fou molt popular «Agua Prim» un producte especial pel mal d’ulls.

Josep va ser soci fundador i president del Club Español, la Sociedad Española y el Centro Catalán i per dues vegades va ser regidor. Li agradava la música, en especial l’òpera. A casa seva va allotjar molts dels músics que, a principis del segle XX, anaven a San Juan a actuar.

Més informació: Gente de Sant Juan.

Gimbernat. Artistas, comerciantes y destacados profesionales  || 1957- Enlace Gimbernat – Riveros

4.- Lluís Vidal Gimbernat. Fill de Dolors Gimbernat Prim i Francesc Vidal Bonicoy i nebot dels germans Gimbernat Prim. Nascut a Cabanes, quan el 1909 es va casar amb Elvira Gol Sala ja vivia a Santa Fe. No es té cap informació de la seva activitat laboral ni personal.

Els Gimbernat Pomés 

1.- Gregori Gimbernat Pomés (Cabanes, 1864-Argentina,?) Es desconeix l’any d’arribada a l’Argentina, però el novembre de 1890, quan es casa per poders amb Anna Vila, filla d’Antoni Vila, espanyol i de Josepa, veïna de Vilafant ja consta com a resident a Santa Fe on treballava de perruquer. El 1888 va arribar la seva germana amb la família, van establir contacte i van apradrinar la seva primera filla nada al nou país. També mantenia contacte amb el seu cosí Vicenç Gimbernat Prim.

El 1917, Gregorio Gimbernat Vila el fill gran de la parella que era odontòleg, es va casar amb Josefa Cortés Pérez. El 1942, la publicació El Litoral fa esement de la festa que va organitzar la parella per celebrar les seves noces d’or, el compromís de la seva filla Salomé i la presentació en societat de seva filla Beatriz. Una resenya apareguda el març de 2016 a red-dental.com atribueix a Nicas Gregorio Gimbernat la participació en la constitució del COS (Círculo Odontológico Santafesino), l’any 1916. Possiblement sigui el mateix Gregorio Gimbernat Vila.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Joaquima Gimbernat Pomés (Cabanes, 1869-Argentina,1931) Germana de Gregori Gimbernat Pomés.

Joaquima Gimbernat Pomés

El 31 d’agost de 1889 es va casar a Cabanes amb Bartomeu Municoy Quera. Van tenir 2 fills nascuts a Cabanes dels quals només en va sobreviure segon. El 1898 els tres van marxar a l’Argentina on van néixer almenys quatre fills més. Els registres parroquials ens confirmen que mantenien relació amb el seu germà i també amb Margarida Serra, l’esposa de Vicenç Gimbernat Prim.

_ Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1948) Fill de Joan Municoy Hortensi  i Agustina Quera Campa. Marit de Joaquima Gimbernat

_ Josep Municoy Gimbernat (Cabanes, 1892-Argentina, 1972). Josep va néixer el 4 de juny de 1892. Fill de Bartomeu i Joaquima, va arribar a l’Argentina als 7 anys. El 12 de febrer de 1919 es va casar a Santa Fe amb Josefina Elisa Giobando Blanco i se li coneixen 2 fills. Josep era ferroviari i alhora un bon músic. Als anys 30, després de la jornada laboral, es dedicava a amenitzar vetllades en bars de nit i els caps de setmana actuava com a violinista de l’Orquestra Simfònica de Santa Fe. La família encara conserva el violí amb el qual Josep va ajudar a pujar la família.


Família Pijoan Serra   i   Josep Pagès Serra

1.- Josep Pijoan Pellicer (Cabanes, 1875-Argentina, 1943) Comerciant. Fill de Josep Pijoan Camps i Magdalena Pellicer Ferrer.

2.- Carolina Serra Salleras (Cabanes, 1885-Argentina, 1971) Filla d’Isidre Serra Buscató i Carme Salleras Municoy

A principis del s. XX, Josep Pijoan Pellicer viatja a  l’Argentina amb Josep Pagès Serra. Més endavant Josep Pijoan i Carolina Serra es casen i s’instal·len a l’Argentina. Durant un temps s’allotgen a la casa de Margarida Serra Hortal i Vicenç Gimbernat Prim mentre Josep Pijoan i Josep Pagès posen un forn de carbó a Campo Andino, a uns 40 km. de Santa Fe.

El 1908, Josep i Carolina, van tenir una filla, Carmen que va néixer a Campo Andino i el 1914 va néixer un nen, Felipe José. A principis del 1920 la família va retornar a Cabanes, però va ser per poc temps, a l’estiu del 1921 ja gestionaven el retorn a Santa Fe.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.- Josep (Pep) Pagès Serra (Cabanes, 11/12/1883- Santa Fe, ???) Comerciant. Fill d’Esteve Pagès Pomés i de Carme Serra Miró, tots de Cabanes.

Va viatjar a l’Argentina amb Josep Pijoan Pellicer. El 1903 va tenir lloc l’allistament per fer el servei militar però el seu pare va alegar que Josep Pagès no es podia presentar perquè estava “ausente”, per la qual cosa se’l va considerar “pròfugo”. Segurament ja era a l’Argentina.

No hi ha constància d’una relació familiar amb Josep i Carolina, però la coincidencia amb alguns cognoms fa pensar que a més de veïns del poble també fossin cosins. Sembla ser que no es va casar i que va morir jove a Santa Fe, possiblement abans del 1920 quan la família Pijoan-Serra va venir temporalment a Cabanes.

Vicenç Sala Alegrí

1.- Vicenç Sala Alegri. Fill de Josep Sala Xivecas i de Maria Alegri Ramis, casats a Cabanes el 1875. Vicenç degué néixer cap el 1885. Tot i que no es pot assegurar, és probable que arribés a l’Argentina el 1913, però sí que està documentat que el 30 d’abril de 1914 es va casar a Santa Fe amb Rita Cuesta Sánchez, nada el 1895. Els testimonis del seu casament van ser Joan Pijoan i Carolina Serra, dos cabanencs que ja feia anys que vivien a l’Argentina i amb qui els unia una relació familiar. En el moment del casament ell tenia 29 anys i ella 19 i els dos ja vivien a la parròquia. Rita possiblement fos natural d’Asturies.

Hi ha constància que al menys van fer un viatge a casa ja que el 24 d’agost de 1921 la parella acompanyats de Vicente, el seu fill de 7 anys, tornaven a l’Argentina amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. Altres documents avalen l’existència d’altres fills, dels quals consten:

  • José nat el 16 de novembre de 1920
  • Nélida Carlota. En una fitxa del 1963, Nélida Carlota Sala de Talarico, nada a Santa Fe el 10 de novembre de 1926, consta com una funcionària pública que viatja al Brasil. Casada amb Natalio Ricardo Talarico degà de la Facultad de Ciencias Económicas de Santa Fe, Nélida va morir en aquesta ciutat el 10 de juny de 2009.

Família Aguer Teixidor
Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell

1.- Manel Aguer Soler.- Fill de Joan Aguer Quera i de Maria Soler Pijoan, tots de Cabanes. Va néixer a Cabanes el 19 de novembre de 1889. Manel estava relacionat amb la família de Carolina Serra.

2. Dolors Teixidor Bolasell. Filla de Joan Teixidor Puig de Vilamacolum i de Emília Bolasell Barceló de Cabanes. Va néixer a Cabanes, el 15 de desembre de 1900. Dolors era germana de Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937) i de Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998), mecànics d’aviació.

No es coneix la data d’arribada a l’Argentina, però ja hi vivien quan el 14 de setembre de 1921 es van casar a Santa Fe. Els testimonis de la cerimònia foren Vicenç Sala i Rita Cuesta. Manel i Dolors van tenir una filla, Dolors, nada a Santa Fe el 1923 o 24.

El 1926, Dolors degué viatjar a Catalunya ja que consta que arriba a l’Argentina el 30 de novembre amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. La família no degué tardar gaire a tornar a casa. Una nota de la U.E. de Cabanes explica que el dia el 8 d’octubre  1932, “amb motiu de celebrar-se un Barcelona-Espanyol, van marxar cap a Barcelona amb l’autocar d’en Manuel Aguer … per gaudir d’una excursió”. El 1941 la Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Obres Públiques concedeix el servei de línies regulars de transports a Manuel Aguer Soler de Cabanes (FONS AHG170-325). Posiblement vivien a Figueres i el 1942 tenien un establiment des d’on es repartien els aliments de racionament.

Dolors va morir a Figueres el 1953 i Manel el 1966. La seva filla va morir també a Figueres el 2018, als 95 anys d’edat.


Família Pagès Dalmau – Salleras Pagès

1.- Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 1864 – França, 1932). Metge

Reconegut com a metge a la República Argentina. Cap el 1895 va viure i treballar a San Miguel del Monte, província de Buenos Aires on una sala de l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna porta el seu nom. Posteriorment va tornar a Catalunya i va morir a Niça el 1932 després de deixar diferents llegats: nova escola de nens de Cabanes, assistència gratuïta de metge i llevadora a persones sense recursos, llegat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llegats a diferents entitats argentines i a l’hospital on havia treballat …

Més informació: Josep Pagès Dalmau

2.- Joan Salleras Pagès (Perelada, 1886-Buenos Aires, 1939). Metge

Fill de Pere Salleras Soler (Cabanes, 1851-???) i de Dolors Pagès Dalmau (Peralada, 1858-???) i nebot de Josep Pagès Dalmau. Va néixer a Peralada el 17 d’agost de 1886. El 1916 es va casar amb Justa Inés Imaz Otegui, nada a Santa Rosa, La Pampa, Argentina l’any 1891 i van tenir 4 fills.

El 1905 va obtenir el batxiller a Barcelona. Va estudiar 4 cursos de medicina a la Universitat de Barcelona i va acabar la carrera a Buenos Aires on es va especialitzar en urologia. El 1912 va presentar la tesi doctoral apadrinat per Josep Pagès (es desconeix si era el seu oncle). El 30 de desembre de 1922 era professor de la Clínica Genitourinaria, el 1924 era cap del servei d’urologia de l’Hospital Fernández i el 1928 president de la SAU (Sociedad Argentina de Urología). El 1934 fou cap del servei d’urologia de l’Hospital Alvear on el 1935 es va encarregar de fer un curs per a graduats i va assistir al primer congrés americà de la especialitat que va tenir lloc a Río de Janeiro.

Va morir el 31 de juliol de 1939.

Graduado el 11 de mayo de 1912, presentó la tesis de doctorado “Síndrome meningitis cerebroespinal aguda específica”, siendo padrino de la misma el doctor José Pagés Inició la adscripción en la cátedra del profesor Benedit en el año 1918…. El 30 de diciembre de 1922 era profesor suplente de Clínica Genitourinaria … En 1924,  era jefe del Servicio de Urología del Hospital Fernández … 

A: Barisio, Roberto Juan. Las figuras prominentes de la urología argentina a través de un siglo. Pàg. 21. Rev. Arg. de Urología y Nefrología Vol. 51 – N° 2 – Año 1985

Més informació: Genealogia familiar

A la Revista Argentina de Urología fundada el 1932 hi apareixen els articles que va publicar entre 1932 i 1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antoni Ribas de Conill

Sabem que, després de visitar Mèxic, Antoni Ribas de Conill va passar temporades en diferents països sud americans i que residia a l’Argentina quan la família va demanar el seu retorn a casa per fer-se càrrec de la hisenda familiar. No es coneix res de la seva estada només tenim constància que el 1903 arribava a Mèxic i que el seu pare va morir el 1914.


Deixa un comentari

Sufragi femení

8 de marestatut municipalzo,
aniversario de la concesión parcial del voto a la mujer española por D. Miguel Primo de Rivera
A: Plataforma 2003

La primera vegada que es va admetre a Espanya el sufragi femení va ser el 1924 quan les dones cap de família van ser reconegudes com a electores i elegibles. Segons l’Estatut Municipal (*), del 8 de març de 1924, aquest electorat femení s’incorporà al cens electoral amb el resultat de 1.729.793 dones sobre un cens de 6.783.629 votants.

(*) Estatuto Municipal. Gaceta de Madrid, 69 (09/03/1924) pàg. 1223

Artículo 51. Serán electores en cada Municipio los españoles mayores de veintitrés años, y elegibles los mayores de veinticinco que figuren en el Censo electoral formado por el Centro correspondiente del Estado. Tendrán el mismo derecho de sufragio las mujeres cabeza de familia, con cuyos nombres se formará un apéndice al Censo electoral de cada Municipio. Figurarán en este apéndice las espa­ñolas mayores de veintitrés años que no estén sujetas a patria potestad, autoridad marital ni tutela, y sean vecinas, con casa abierta en algún término municipal.

Al llibre Jefatura Superior de Estadística. Renovación total del Censo Electoral ordenada por Real Decreto de 10 Abril 1924. Provincia de Gerona, Cabanes hi apareix amb un cens de 242 homes i 57 dones, dels quals se n’especifica nom i cognoms, edat, domicili, professió i si saben llegir i escriure. De les persones censades es constata que saben llegir i escriure un 87,2% dels homes i només un 38,6% de les dones

cens electoral

Entre els oficis hi trobem:

  • homes
    • labrador (186)
    • propietario (12)
    • albañil (3)
    • bracero (3)
    • carpintero (3)
    • carretero (3)
    • herrero (3)
    • pastor (3)
    • comercio (2)
    • guarnicionero o talabartero (2)
    • jornalero (2)
    • molinero (2)
    • secretario (2) José Pou Brusés (80 anys), vivia al carrer Canal, 1 – José Gimbernat Municoy (40 anys) vivia al carrer Castillejos, 1cens electoral
    • barbero (1)
    • carnicero (1)
    • panadero (1)
    • cortante (1)
    • cubero (1)
    • empleado (1)
    • estudiante (1)
    • guarda (1)
    • industrial (1)
    • maestro (1) Mateo Coll Juncà (28 anys), vivia al carrer Espolla, 3
    • músico (1) Enrique Cullel Sagols (27 anys), vivia a carrer de la Torre, 7
    • peón caminero (1)
    • retirado (1)
    • sacerdote (1) José Costa Masot (56 anys), vivia a la rectoria, carrer Escudillers,3
    • sirviente (1)
    • veterinario (1) Francisco Tuébols Bigas (61 anys), vivia al carrer 2 de maig, 12. Era germà de l’avi de Joan Guillamet Tuèbols
  • dones
    • su sexo (43) Entre elles Concepció Ribas de Conill (49 anys) i Roser Ribas Vidal (72 anys), germana i tia d’Antoni Ribas de Conill
    • jornalera (6)
    • labradora (3)
    • propietaria (2) Dolors Pagès Dalmau (67 anys), vivia al carrer Colón, 2 – Isabel Tuébols Pallicer (49 anys)
    • maestra (1) Soledad Nart Condó (28 anys), vivia al carrer Colón, 37
    • panadera (1)
    • sirvienta (1)

Bibliografia:


Deixa un comentari

Demografia

Idescat: El municipi en xifres  | Sèries històriques

S. XV i XVI. Els fogatges dels anys 1497 i 1552 certifiquen l’existència de 38 cases, a l’hora que ens permet constatar que 500 anys després alguns cognoms i topònims encara són vigents: Aguer, Ramis, Mas Mirapigues, el Sepulcre, mas de Sant Feliu, Vallgornera, Forn d’en Gestí… i altres com Maymó o Vanover els tenim presents pel mas Ribas o la casa del carrer Canal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

S. XIX

S. XX

  • 1936.- Segons documents signats per l’Alcalde, Josep Noguer i el Secretari, Modest Serra. Font: Arxiu municipal de Cabanes
    • 1 de juliol.
      • Població de fet: 750 habitants
      • Població de dret: 743 habitants
      • 11 residents absents i 18 transeünts
    • 29 de setembre (La població va disminuir, segurament en motiu de l’inici de la Guerra civil)
      • Població de fet (residents presents i transeünts): 370 homes + 372 dones = 742 habitants
      • Població de dret (residents presents i absents): 365 homes + 373 dones = 738 habitants
  • Censos (1940/50)  i Registres militars (1901/1950). FamilySearch

Vegeu també: Idescat


2 comentaris

Casernes militars-Padró municipal, 1945

Padro municipal…  El mes d’abril de 1945, arran de les incursions dels maquis per la zona fronterera, [Manuel Baturone] fou enviat amb la divisió 123 a l’Empordà i s’establí a Vilabertran per tal de reforçar el control del territori del nord-est català….

…  L’anomenada Línia P, abreviació de la “P” de Pirineus, també coneguda com a Pérez o Gutiérrez, no és més que un nom amb el que es va voler designar el conjunt d’obres fetes durant els anys quaranta i principis dels cinquanta per tal de fortificar els Pirineus d’una possible invasió externa …  … El conjunt dels búnquers de la Jonquera formen part de l’anomenada Línia P. Es va començar a construir l’any 1943. Aquest nom era amb el que es coneixia una línia defensiva i estratègica de búnquers que s’allargava al llarg del Pirineu, amb un traçat més o menys paral·lel al traçat de la frontera. La línia P era especialment consistent en els punts per on passaven les grans vies de comunicació. Això va fer que l’Alt Empordà i en concret la Jonquera i la N-II fossin un dels focus importants

Entre el 1944 i 1948, al nostre terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al costat de Cabanes n’hi havia dos, avui desapareguts, (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera.

Cabanes, com altres pobles de la comarca, va haver d’habilitar casernes per acollir les tropes encarregades de contenir un possible atac del maquis i controlar els diferents punts de la “Línia P”. Així ho reflecteix el padró municipal de desembre de 1945, amb quasi 400 soldats hostatjats en diferents indrets del poble.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, aquesta va ser la població cabanenca dels primers anys del franquisme:

  • 1936.-  742 habitants
  • 1940.-  663 habitants
  • 1945.-  1040 habitants, 696 homes i 344 dones
  • 1950.-  663 habitants

El padró de 1940, no contempla els soldats del Batalló de Treballadors, núm. 136, que ocuparen la casa de Can Turà, sigui per què no es va considerar convenient censar els soldats o per què a finals d’any la casa ja estava desocupada.

El llistat del cens de l’any 1945, ens explica el perquè de l’espectacular augment de població i la desproporció entre els dos sexes, ja que hi trobem 366 soldats i 16 militars empadronats a Cabanes. Més d’una tercera part de la població cabanenca era personal de l’exèrcit espanyol.

Els 16 militars estaven repartits en cases particulars. Nou eren solters i set estaven casats, dos d’ells estaven acompanyats de les seves esposes i un vivia amb la seva dona i la seva filla, una nena de 9 anys.

La tropa s’hostatjava en tres casernes:

  • Can Navarra
    • Plaça de l’oli, 3 –  136 soldats
    • Carrer d’Espolla, 15 – 72 soldats
  • Carrer Colón, s/n – 64 soldats. Encara que el document del padró municipal no ho aclareix exactament, sembla que seria als baixos de l’escola de nens
  • Carrer Escoles, s/n – 94 soldats. Possiblement a la Sala de l’Ajuntament

padro 1945

Aquests soldats, majoritàriament joves solters, havien nascut entre 1922 i 1924 en diferents indrets de Catalunya. No arribaven a la cinquentena els nascuts en altres províncies espanyoles, mentre que dels setze militars, només tres havien nascut a Catalunya.

El 1950 els soldats ja no eren al poble, es desconeix en quin moment es van retirar les tropes, tot i que se sap que entre 1947 i 48 encara hi havia militars hostatjats en cases particulars.

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia:


1 comentari

Fotografies antigues – 1917/18

Aquestes dues fotografies, del fons de Modest Serra i Mont,  tenen quasi cent anys. Han estat cedides pel seu fill, Pere Serra i Colomer

La primera imatge ens mostra 52 nens de l’escola de nois de Cabanes, amb el seu mestre, que podria ser Francesc Gilabert i Catà, que va ser mestre de Cabanes entre 1893 i 1920). Aquesta foto també apareix a la plana 42 del llibre “+ de 100 anys d’escoles a Cabanes“, editat el 2009.

Escola de Cabanes, 1917

La segona foto és del 24 d’abril del 1918. Mostra 13 nois i 13 noies, tots d’una edat semblant i tots molt mudats. Els nois porten gorra o barret i corbata i les noies mantellina, rosaris i un llibre a les mans. Això fa suposar que sigui una foto del dia de la Comunió.

Foto 1918

Encara que no poguem identificar qui són els nois i nois de les imatges, el dos documents ens donen algunes pistes interessants:

  • El 2014, Cabanes tenia censats 921 habitants, dels quals 152 estaven en la franja de 0 a 14 anys. La població dels anys 1917 i 1918 era semblant a l’actual ja que, el 1920, Cabanes tenia 860 habitants, però segurament el tant per cent de població infantil era superior a l’actual. La foto del 1917, ens mostra 52 nens, als que hi hem d’afegir un nombre similar de nenes, els nadons i infants fins als 5 o 6 anys i els nois i noies de 12 i 13 anys. Entre tots és molt possible que se superés els 142 que els correspondria si es mantigués la mateixa proporció d’avui en dia.
  • És interessant el vestuari. Dóna la impressió que els nens de la foto escolar no porten el vestit de cada dia, sinó que s’han “arreglat” per a la foto i els de la segona imatge van molt mudats
  • També és de destacar la positura dels nens, els més petits amb els braços creuats i els més grans amb la mà al pit.