Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


3 comentaris

La segona guerra carlina a Cabanes (1846-1849)

Vegeu també:

Coneguda també com a Guerra dels matiners va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.

La premsa ens confirma el pas per Cabanes de la facció montemolinista (Partidaris del pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín.)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crònica de Pere Serra i Prim (1820-1889)

Lo dia 24 de Dbre [desembre] de 1847 se alsaren una partida anumenats Matines contra al Gubern Actual y al dia 31 del presen tingueren hordra tots lus Ajuntamens de alsan.. sumaten tot al paysanatja y cada hu revista las sebas propietats y casas de cam. 

Als hultims del mes de fabré de 1848 y ague hun gran alborot a dins Fransa entra las Tropas y Paysans pero las tropas se empesaren ab la paysanatja y al Rey y su familia sen fugiren á Inglaterra per no aber de pendrer mort y axis sesá [parà] la guerra y pusáren la lley anumenada Republica.

Recull de premsa:

  • 1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballos», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3
  • 1848.- Castelló de Ampurias, 15 (Del Clamor) Esta madrugada es la segunda vez que los montemolinistas han invadido nuestra villa. La primera con el objeto de conminarnos con una multa si el dia 9 del corriente no les hacíamos efectiva la contribución de 40.000 rs. que pagamos al gobierno en dos plazos, y que hoy se han presentado para percibirla y multarnos porque aquella no se les hizo efectiva tal cual habian dispuesto.
    Todo esto acontece en un país en que la facción no podria parar un solo minuto mientras existe una columna para proteger al Ampurdán; porque el carlista que entra en esta “ratonera” no es susceptile que salga sin ser copado, batido o reventado; al revés de la tropa que apenas con marchas forzadas, les puede salir siempre al encuentro.- Sin embargo, la facción se ha acostumrado a vivir en estos alrededores, cebada con los grandes recursos que encuentra; no es ostigada y hace tres días que de fijo se sabe su existencia en los vecinos pueblos de … Garriguella, etc. y que otros tantos la hermosa columna del comandante  Lafont, fuerte de tres o cuatro compañías de cazadores, un piquete dd caballería y otro de mozos de escuadra, se encuentra en Figueras y no obstante no busca a la facción cuyo número y valor no iguala en mucho al de la tropa …
    … Al Sr. Romaguera, vecino de Cabanas, media legua de Figueras de Figueras, la facción le exige 30 onzas en oro ó el caballo; este rico hacendado ha consultado a las autoridades de Figueres que le contestan que si entrega el caballo pagará los 4.000r. y marchará en seguida a la disposición del capitán general
    A su tránsito por Peralada la facción ha hecho seguir presos a los dos propietarios Sr. Molinaret y Sr. Carbó. Se asegura que es a causa de que se negaron a satisfacer las respectivas cuotas por la contribución que les paga aquella villa. Al Sr. cura de Garriguella la facción le ha impuesto la multa de 25000 rs. exactamente no se sabe el motivo; pero se cree que es porque temerariament se negó en aprontar el respectivo contingente por el patrimonio que posee..
    A: La Esperanza (Madrid. 1844). 22/8/1848, pàgina 3.

    • El Sr. Romaguera havia de ser Vicenç Pont i Aguer (1786-1849) o bé el seu fill Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)
  • Figueras 4 de marzo. Al mismo tiempo que unos doscientos facciosos al mando segun parece de Serrats y Saragatal se corrieron anoche hasta Darnius en cuyas inmediaciones permanecieron parte del día de hoy recaudando contribuciones o amenazando a los alcaldes para que pasen dentro un cierto plazo a satisfacerlas en los puntos que se les designa. Marsal con unos 100 infantes y 40 caballos se ha dirigido con igual objeto a San Pedro Pescador, Vilacolum, Armentera y otros pueblos del centro del llano, que durante la pasada guerra no se las pagaron jamás y que no se vieron invadidos per ellos mas que una rara vez.
    Sobre la una de la tarde ha salido una columna de esta villa pero ha regresado al anochecer, no habiendo pasado de Cabanas ….
    A: El Clamor público, 13/3/1849

Més informació:


3 comentaris

La primera guerra carlina a Cabanes (1833-1840)

Vegeu també:

Tot i que es diu que als primers anys de la guerra les partides carlines van ser poc importants a Catalunya, la premsa , els registres parroquials i la crònica de Pere Serra i Prim ens confirmen que va afectar a Cabanes.

Quan va començar la guerra, Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric, només tenia 13 anys, però tot i així a les seves memòries que va començar a escriure el 1938 en fa una crònica que comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

 Transcripció del text

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entre la primera i la segona guerra carlina, Cabanes també va patir problemes i actes de violència.

Documents:

  • 1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistats dels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
  • 1837.- Registres de defunció
    • El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
  • 1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembre logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
  • 1843.- En el dia 8 de enero de 1843 hallandose Martin Albreda en el Castillo de S. Fernando de orden del Sr. Gobernador para declarar sobre lo acontecido en Cadaques en la expedicion de que formó parte por disposicion superior la Milicia de Perelada capitaneada por los Albreda despues de haber el propio Martin evacuado su cometido pasó a Llers, donde se le avisó, que junto con otros jóvenes de Perelada que se hallaban alli serian insultados per los de Cabanas al regreso, por lo que salieron luego de Llers y experimentaron lo que se les habia dicho, pues que los de Cabanas les siguieron apedreandolos, accion que reprendió un parcero de D. Mauricio Albert y Terrades, y lo declaró despues en la causa de Martin: adelantaronse despues y al llegar a una senda se pararon aguardando a los de Perelada y como al parar estos por aquella mi hermano iba delante al pasar el referido Martin le tiraron en la cabeza dos piedras, de que quedó enteramente trastornado; y habiendose reparado, tiró de su cuchillo, y envistió a los de Cabanas, abriendose paso y escapando de este modo, con lo que dió ocasión a dos de sus compañeros, que pasaron a Cabanas a dar parte a la Autoridad…. A: Arxiu Palau de Peralada. APP. Reg. 752

Recull de premsa:

  • 1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y tambien Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina los facciosos. El castellano, 585, 23/6/1838, pàg. 3
  • 1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un
    punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de  203 libras en poco tiempo. A: El Guardia Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
  • 1837.- … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2


1 comentari

La tercera guerra carlina a Cabanes (1872-1876)

Vegeu també: 

La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretenent al tro del Regne d’Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d’abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.

Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714).

El febrer de 1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà Alfons Carles de Borbó, va haver de passar a França l’octubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875.

Tercera Guerra Carlina. Viquipèdia

La darrera guerra carlina començà a les contrades gironines, amb l’entrada, procedent de França, de Francesc Savalls, el mes de maig de 1872. Penetrà pel costat de Maçanet de Cabrenys al front d’algunes forces i acompanyat d’altres caps carlins. Una vegada dintre territori espanyol es dedicà a reclutar gent prenent com a base d’operacions la zona muntanyosa de la Garrotxa, portà a cap nombroses i ràpides incursions vers la plana litoral a fi de recollir diners -recaptació de contribució per al nou estat carlí- i enganxar voluntaris per a reforçar les seves tropes.

L’any 1873, Cabanes viu intensament els efectes de la tercera guerra carlina. Així ho podem constatar a partir de diferents fonts documentals: Actes municipals dels anys 1873-1876 | Crònica de Pere Serra i Prim | Registres parroquials

1.- Actes municipals dels anys 1873-1876

2.- Crònica de Pere Serra i Prim (1820-1889)

3.- Registres parroquials (només matrimonis)

Durant els cinc anys que va durar la guerra es van celebrar 54 matrimonis eclesiàstics. De les 108 persones que van contraure matrimoni hi havia:

  • Solters = 98
  • Vidus = 10
  • Menors de 20 anys = 21
    • 2 de 15 anys
    • 1 de 16 anys
    • 5 de 18 anys
    • 13 de 19 anys
  • Entre 20 i 30 anys = 73
  • Més de 30 anys = 14

L’any 1873 (màxima activitat guerra carlina a l’Empordà) es constata que durant algun temps moltes parròquies es van quedar sense capellà. Arran de l’entrada en vigor de la Llei provisional 2/1870, de 17 de juny del Registre Civil, s’havia decretat l’obligació del matrimoni civil i el 1873 va ser la primera vegada que a Cabanes un casament no va ser segons el ritus religiós. De maig a octubre no hi ha cap casament eclesiàstic.

aqui se trubara que en 7bra de 1870 vingue hordra [ordre] del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá… A: Crònica local de Pere Serra i Prim

Bibliografia:

Recull de premsa:


3 comentaris

Guerres carlines

Vegeu també:

El moviment carlista es va iniciar el 31 de desembre de 1832, quan el rei Ferran VII va derogar la llei sàlica per permetre a la seva filla Isabel heretar la corona en detriment del seu germà Carles.

A la mort de Ferran VII, el 1833, els insurrectes carlistes van proclamar rei al príncep Carles Maria Isidre i van confiar-li la defensa de l’absolutisme i la societat tradicional. D’aquesta manera esclatava una guerra civil, un conflicte que, més enllà de la lluita dinàstica, suposava la lluita entre la pervivència de l’absolutisme extremadament reaccionari i la implantació d’una monarquia constitucional que permetés la introducció del liberalisme moderat a Espanya.

Per tant, l’expressió guerres carlines o “carlinades”  és emprada per referir-se a les tres guerres civils espanyoles del segle XIX entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d’Isabel II d’Espanya.

  • Primera Guerra Carlina (1833-1840) Durant els primers anys, les partides carlines van ser poc importants a Catalunya. A partir de 1935, els carlins catalans es van organitzar i controlaren bona part del territori de l’interior i de muntanya: el Solsonès, el Bergadà, el Lluçanès, el Ripollès, bona part de la Garrotxa i la zona dels Ports i Tortosa. La militància carlina estava formada per pagesos, petits propietaris rurals, masovers, el clergat rural i la petita noblesa. Per contra els liberals eren membres de la burgesia i l’incipient proletariat. Les grans viles i ciutats industrials i les comarques litorals i de la plana eren afins als liberals. També Olot i Ripoll.
  • Segona Guerra Carlina [Guerra dels matiners] (1846–1849) Va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.
  • Tercera Guerra Carlina (1872-1876) La darrera guerra carlina començà a les contrades gironines, amb l’entrada, procedent de França, de Francesc Savalls, el mes de maig de 1872

Per conèixer la seva incidència a Cabanes tenim diferents documents pendents d’analitzar:

  • Actes municipals de l’Ajuntament  (del 1856 i a partir de 1872)
  • Memòries de Pere Serra i Prim (1820-1889)
  • 1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistatsdels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
  • 1843.- Conflicte entre Martí Albreda, de la Milícia de Peralada, i un grup de cabanencs que els van apedregar (Biblioteca-Arxiu del Castell de Peralada)
  • Llibres parroquials de Cabanes
    • Registres de casaments
    • Registres de defunció
      • 1837.- El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
      • 1844.- El 18 de gener, Miquel “Xato”, soldat, fill de Sta. Coloma de Queralt, mor per un tret

Recull de premsa:

  • 1837. … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2
  • 1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y también Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina a los facciosos. A: El castellano, 23/6/1838,  pàg. 3
  • 1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un
    punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de  203 libras en poco tiempo. A: El G. Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
  • 1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembrc logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
  • 1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballo», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3

Bibliografia:

===


10 comentaris

Pere Serra i Prim (1820-1889)

Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric

memòriesFill de Pere Serra Brusés i de Caterina Prim Pagès, va néixer a Cabanes, el 10 d’abril de 1820.

El 23 de setembre de 1848, es va casar amb Magdalena Malloll Giralt, filla de Pere Mallol i de Francesca Giralt, de Cabanes. Pere i Magdalena van tenir cinc fills, dels quals en van sobreviure dues noies, Francesca i Caterina. Francesca es va casar amb Francesc Miró Fortià i van ser els pares d’Enric Miró i Serra.

El seu nom apareix en algunes de les actes municipals. El 25 de desembre de 1872, junt amb els altres pabordes,  signa l’acta de la reunió convocada per parlar de l’organització de la propera festa de Sant Vicenç i el 23 d’octubre de 1876, la seva firma apareix junt a la d’altres veïns convocats per tractar de la reparació dels camins i marges afectats per les avingudes de la Muga i el Llobregat.

Així descriu Pere Serra els seus orígens:

Aquy se trubaran als difuns de esta casa des de que se es furmada que es en dos matrimonis als cuatra consortes fadristerns los dos: Pere Serra y Labori y Margarida Bruses y altres dos Juan Prim y Catalina Pages y Arnall. Areu de Pere Serra y pubilla de Juan Prim furmaren hun matrimoni y jo Pere Serra y Prim fill dels dos.

i el seu matrimoni:

Matrimoni se ha cuncurdat entra jo Pere Serra y Prim y Matdalena Mallol y Giral filla tambe del pobla de Cabanas encuntranma jo Pera en edats de 28 añs y la Matdalena en edats de 24 cumplits en 11 de febrer hultims y esta funsiho fou al dia 23 de 7bra de 1848.

Pere Serra Primarbre genealògic de Pere Serra

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.

Document digitalitzat [ACAE111-98-T2-1] |  Fitxa

Transcripcions: Llibreta de comptes | Crònica familiar i local | Crònica històrica

Crònica local-segle XIX

Els textos, que tracten tres temàtiques ben diferenciades, es troben aplegats en dues llibretes, tamany quartilla:

  1. Llibre de comptes.- La llibreta petita, explica les collites d’olives i raïm. Consta de 24 fulls plegats, amb només quinze planes escrites, de les quals set parlen quasi exclusivament de les collites d’olives, des del 1857 al 1888 i les altres vuit descriuen les collites de raïm, des del 1843 al 1888, acabant amb una petita referència a la fil·loxera. És interessant la descripció dels fenòmens meteorològics i de les malalties que malmetien les anyades. [Any de 1884] Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas … … Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla…
  2. La llibreta gran, formada per 32 fulls plegats, descriu vivències de l’autor. El text es pot llegir pel davant i pel darrera.
    • Crònica local i familiar: Començant per davant, hi ha trenta cinc planes dedicades a explicar temes familiars: naixements, defuncions, compres, despeses d’obres … però també anècdotes i fets del poble: construcció del campanar i altres obres que es feien a l’església, conflictes entre el poble i algun capellà, epidèmies, etc … Les entrades no segueixen un ordre cronològic, cosa que fa pensar que Pere Serra escrivia el seu diari tot intercalant records del que havia viscut des del seu naixement, el 1820, fins al 1888, poc abans de la seva defunció. La nota sobre la seva mort  i les tres últimes planes estan escrites pel seu gendre, Francesc Miró y Fortià.  Vegeu: Crònica local-segle XIX
    • Crònica històrica.- Girant la llibreta i començant per l’altre costat, trobem vuitanta set planes dedicades bàsicament a les guerres carlines, incidint especialment en els aspectes que afectaven a Cabanes i al seu entorn, però sense oblidar fets ocorreguts a Navarra o Madrid. També explica la guerra de l’Àfrica i altres fets polítics. La crònica comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

Notes:

  • El relat es pot considerar una crònica del seu temps, basada en el que veia, el que li explicaven i el que llegia a la premsa, poques vegades expresa opinions o valoracions personals.
  • La major part de les entrades del diari comencen amb l’expressió: Aqui se trubaran …

Recull de premsa:


Deixa un comentari

La Torre i el castell de Cabanes

Torre de Cabanes

Josep M. Cañellas (1/1/1888–31/12/1889). Àlbum Rubaudonadeu. Biblioteca de Figueres

Vegeu també: La Torre

El Castell de Cabanes 

El jaciment es localitza dins del nucli antic de Cabanes, entre el carrer dels Escudellers, el carrer de la Sanitat i el carrer de les Escoles. Es tracta d’un recinte emmurallat o castell d’època medieval, del que només es conserva una torre de planta circular.

Segons la documentació antiga, recollida per Badia (1985), al segles XIV i XV el castell de Cabanes era possessió dels vescomtes de Rocabertí. No s’ha documentat cap tipus de troballes de material arqueològic o estructures que es puguin relacionar amb el recinte emmurallat, a excepció d’un pany de muralla, amb merlets i espitlleres, localitzat pels autors de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca de l’Alt Empordà de l’any 1994, que pertanyia, possiblement, a una torre de planta quadrada o a una important casa fortificada. Malauradament, aquest pany de muralla va ser destruït i en aquest indret, al nord del nucli antic, hi ha cases de nova construcció. L’estat de conservació de la torre és excel·lent, però la del recinte emmurallat o castell no es pot determinar atès que només es coneix a través de textos medievals i mai s’ha realitzat una intervenció arqueològica en aquesta zona.

A: Wiquipèdia

Notícies històriques
En un document datat l’any 1013 s’esmenta una nova vila de Cabanes, refeta als voltants del castell que hi havia al lloc actual que ocupa la població. A principis del segle XI, a la vila se la comença a anomenar parròquia de Sant Vicenç, probablement perquè aquesta era l’església del castell. Per tant, el castell de Cabanes fou construït, probablement, a finals del segle X.

La primera vegada que s’esmenta el nom del senyor del castell de Cabanes és l’any 1397 amb el vescomte Gaufred de Rocabertí. És probable que el matacà situat damunt la porta d’accés i les restes dels merlets originals que s’observen en el coronament de l’estructura es puguin datar al segle XIV.

Segons uns plànols datats al segle XVIII, el castell era de dimensions reduïdes i estava situat a la part sud de la vila, on encara es conserva la torre de l’homenatge i arribava fins al mur de la carretera de Figueres i, probablement, s’estenia cap al carrer d’Escudillers. A l’interior hi havia un reduït nombre de cases i l’església de Sant Vicenç documentada ja el 1070. Tenia pont llevadís davant una gran plaça en la que sobresortia l’antiga ermita de Sant Sebastià. La resta del nucli, es trobava emmurallat, amb torres integrades al sistema defensiu i envoltat de valls. Tenia quatre portals: el de l’Església o cementiri, el de les Eres i els de la sèquia al carrer del Canal.

Durant la guerra carlina, l’any 1873, la torre va reforçar la seva part superior tapant els merlets originals i obrint algunes espitlleres. Al segle XIX es va utilitzar de presó durant una temporada.

Les altres restes del castell no s’han conservat. Probablement la pedra fou aprofitada durant els segles posteriors per construir les cases de la vila.

A: Patrimoni.gencat (arquitectura)

Imatges de les restes del castell i del recinte emmurallat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El segle XII, el senyoriu de Cabanes devia estar a mans d’Arnau de Cabanes i la seva família

El 1333, el castell de Cabanes pertanyia a Ramon de Canyelles, que el va cedir a la seva germana Agnès, vda de Bernat de Cartellà. Pocs anys més tard, Berenguer de Santvicenç que va morir sense descendència i arruïnat, va vendre el castell que era propietat d’Agnès.

Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes (14/12/1333). Font: ANC1-167-T-774

Per un document de l’any 1336 sabem què en cas de guerra o d’inseguretat els habitants de Vilatenim, població que no comptava amb elements de fortificació s’havien de refugiar a la força o castell de Cabanes. (Font: Antoni Egea)

Al llarg del segle XV, diferents personatges de la família Sarraí (Serrahí o Çarrahi), de Llers, consten com a senyors del castell de Cabanes.

Pere Serrahí (+ ja en 1450), donzell de Cabanes, estava casat amb Francesca. Tingueren dos fills: Jaume i Guillem. Jaume Serrahí, donzell i senyor de la força o castell de Serrahí de Llers (Ref. 1466 i 1469) es va casar amb Antònia de Peguera i Ferrer. La seva filla Rafela de Serrahí i de Peguera, el 1473 es va casar amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta. El seu fill fou Joan de Vallgornera i de Serrahí, senyor de Vilanova de la Muga.

Font: Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Documents d’interès:

1333 (desembre, 14).- Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes.

1340 (abril, 8).- Bernat Salendí, ciutadà de Catània, procurador de Bernardí de Cartellà, signa àpoca a favor de Galceran de Cartellà, germà de Bernardí, de 1000 sous llegats per la seva mare, Agnès, a l’esmentat Bernardí en pagament del drets de llegítima. Els 1000 sous formen part dels 21200 sous pels quals Berenguer de Santvicenç va vendre el castell de Cabanes i el delme de Martorelles que Agnès de Cartellà, filla de Bertran de Canyelles i de Sibil·la, va posseir mentre va viure al Vallès.

1397.- En un manuscrit de Sant Pere de Rodes hi consta que Janfred, vescomte de Rocabertí, era senyor del castell de Cabanes.

1403/05.- Diversos testaments estan signats per: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.

A: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Vol. I. Fundació Noguera, 2005

1405 (11 de juliol).- Capitulacions matrimonials de Bernat Teixidor, amb Guillema, filla d’Arnau Mitjà, de Cabanes, que fou esposa de Guillem Teylloni, del mateix lloc…. Notari: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.

1838/39.- Aplec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistatsdels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456

1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria, amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28

1855.- La muralla, apareix citada en un document del 3 d’agost  dins la relació de propietats municipals on es descriuen dues finques:

  • 10.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “tres cuartons de vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con D. José Pont. A mediodia con la muralla del pueblo. A Poniente y a Zierso con camino publico – Observacions: “Esta finca para lo unico que puede servir es para sotos al objeto de edificar en ellos salvando algunas puertas y ventanas de particulares que tienen salida a la dicha finca”
  • 11.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “media vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con Juan Sivecas. A Poniente con camino publico de Figueras. A mediodia con el rech madral. A Zierzo con la muralla del pueblo – Observacions: “Esta extensión de terreno por formar parte de la anterior esta sujeta a las mismas observaciones”

El 1946 es va eixamplar el Portal del Senyor per facilitar el pas dels carros. (Actes del Ple Municipal del 5 d’octubre i del 16 de novembre de 1946)


La Torre

BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional): 561-MH-ZA   |   BIC (Bé d’Interès Cultural): RI-51-0005821

IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya): 641

Catalunya Romànica – Enciclopèdia.cat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Descripció

Torre de Cabanbes

1.- Primer pis amb porta
2.- Pis inferior
3.- Merlets de mantellet
4.- Porta
5.- Escala construida posteriorment

Situada dins del nucli antic de la població de Cabanes, a l’extrem sud-oest del terme, a la plaça de la Torre. Es tracta d’un extraordinari i ben conservat exemple de torre d’homenatge d’un castell feudal.

Gran torre cilíndrica d’uns deu metres d’alçada i de diàmetre, actualment adossada a una de les cases de la població. Està bastida per un mur de carreus de pedra ben desbastats de gairebé tres metres d’amplada, disposats formant filades perfectament regulars. Presenta la coberta plana i està distribuïda en dues plantes. L’única obertura és la porta principal que dóna accés directe al pis, situada a la banda de migdia de l’estructura. És d’arc de mig punt, amb la llinda plana i s’hi arriba mitjançant una escala exterior de pedra refeta amb maons, adossada a la torre posteriorment. Damunt la porta d’entrada, a la part superior del parament, hi ha un matacà bastit amb carreus el qual presenta dues petites espitlleres de maons. El coronament de la torre està bastit amb còdols, pedra desbastada i maons i conserva poca alçada, aproximadament un metre. S’observen diverses espitlleres bastides amb maons i pedra, i algunes restes de possibles merlets originals. A l’interior, la torre presenta els dos pisos coberts amb voltes semiesfèriques bastides amb pedres de mida petita, disposades formant filades concèntriques, que conserven restes dels encanyissats. El parament deixa vistos els forats de les bastides.

Podem datar-la com del segle XII o finals de l’XI, però no se sap qui foren els seus senyors originaris ni en quines guerres o setges es veié involucrada. A la part superior hi ha una construcció posterior amb merlets de mantellet del segle XIV o XV, que demostra que en aquesta època encara era d’utilitat.

A:
Patrimoni.gencat (arquitectura)
Campo i Jordà, Ferran del. Castells medievals : 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà.
Francesc Guillamet [fot.] [Figueres] : Brau, 1997

1421 (8 d’octubre).- En un exemplar de la Revista de Gerona de 1880 hi apareix la transcripció d’un manuscrit del segle XV on s’expliquen els efectes de l’aiguat que el 8 d’octubre de 1421 va afectar tot l’Empordà i que va enderrocar el poble de Cabanes. Com explica el text, l’aigua s’emportà tot “lo lloch de Cabanas” on dels seixanta “fochs” que hi havien no en quedà cap. Morí gent i es perderen el bestiar, les reserves de menjar i els béns. Només van sobreviure els qui es van poder refugiar a la Torre.

1716.- Els veïns es mobilitzen per evitar l’enderrocament de la torre. D’acord amb la Reial Ordre de 4 de gener que ordena y mana que tots los Castells murallas … sian demollits per tot lo pnt  mes de mars de dit any [o, entregar a VE y per escrit, la cituacio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas circunstancias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir], els veïns de Cabanes expliquen, en un esborrany de carta, que des de fa molts anys la torre ha servit de refugi quan els els rius han inundat el poble i demanen … postrats tots lo de dit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe en que dit castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta de resguart per les vingudas de dits aiguats ….

Es desconeix a qui es volia adreçar la carta i si finalment va arribar al seu destinatari.

Transcripció del text

A: Petició dels veïns de Cabanes perque no sigui enderrocada l’única torre de defensa del poble. ANC1-1187-T-106. Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà Torre i aiguats

Abans de 1870.- El propietari de la Torre és Josep Pagès i Carbonell. Es desconeix com la va adquirir.

1870.- Joaquim Pagès i Portell (fill de Josep Pagès i Carbonell) es fa càrrec de la Torre després de la mort del seu pare que va tenir lloc el 15 de juliol

1873.- La Torre consta com a propietat dels hereus de Joaquim Pagès Portell. Joaquim havia mort el 12 de febrer de 1872, als 55 anys.

L’acta municipal del 3 d’abril de 1873 recull l’acord d’incautació de l’edifici en motiu de les guerres carlines….

… nombrandose para hacer el servicio de vigilancia en la torre de la Iglesia durante el dia asi como de apoderarse de la torre de la pertenencia de los herederos de D. Joaquin Pagés

El 4 d’agost es constata a necessitat de reforçar la Torre …

aparedar todo lo que sea necesario en el otro punto denominado la Torre y en fin que se haga cuanto cuanto se crea útil y necesario por la defensa y seguridad de las vidas é intereses de la población ….

També el 26 d’agost …

esponer a su aprobacion dar por contrata a los albañiles de este pueblo los trabajos que deban producirse á aumentar la fortificacion y asegurar los fuertes de la Torre y la Iglesia Parroquial donde poder refugiarse en caso necesario las familias todas de la localidad

i el 30 d’agost …

Tapar las aberturas de la Torre con pared de piedra y cal de cuatro palmos de espesor

El 28 de setembre de 1873, l’alcalde Joan Pou i Brusés proposa exigir a la Sra. Carme Prim, vidua de Joaquim Pagès, que tregui la palla que guarda a la Torre per habilitar-la com a punt de defensa. [Carme Prim, era filla de Vicenç Prim Brusés i M. Anna de Conill i de Solà i néta d’Antoni de Conill i Lluïsa de Solà, mentre que Caterina Brusés Pagès, la seva àvia paterna, era tia del metge Joan Brusés Portell.]

el Señor Alcalde Presidente D Juan Pou i Bruses declaró la sesión ordinaria abierta, manifestando que debia esponer a su consideracion que: a su entender debía sacarse la paja que tiene depositada en la Torre la Señora viuda de D. Joaquin Pages Doña Carmen Prim, de lo qual tenia permiso ja de la espresada dueña, mediante que los gastos que esta operacion ocasione deben venir a cargo de la Corporacion, y que se haga una gavilla ó “Pallera” en la era de la Señora viuda Conill, asi como quedaba a cargo de la municipalidad abonar a la referida Da Carmen Prim todo el perjuicio que le pueda resultar en la paja por caso de fuego ó otra calamidad, ocasionada por una partida carlista. Enterados los señores aqui reunidos … y considerando la necesidad de recuperar la Torre toda vez que se ha de habilitar como punto fuerte para la defensa de la poblacion en caso de ser invadida por los carlistas, asi como la conveniencia de abonar todo perjuicio a la dueña de la paja, asi como a los jornaleros que en esta operacion se ocupen. Unanimes acuerdan que debe aceptarze y aceptan lo manifestado, y al propio tiempo acuerdan que se pague todo el gasto que se origine con este motivo de fondos del reparto extraordinario de … que se esta cobrando en esta fecha …
Signen: Juan Pou, alcalde, Mariano Ramis, Jose Bascu, sindico, Jose Serra, Salvador Pi, Jose Brugat, Jayme Pumes, Jose Municoy, Jose Lleonsi, secretario

1876.- Carme Prim Conill i els seus fills Josep i Antònia Pagès i Prim són els propietaris de la finca. Un document del Registre de la Propietat de Figueres  descriu una casa con un patio contiguo a ella … y con una torre de los madre é hijos Doña Carmen Prim y Conill y Don José Pagés y Prim y Doña Antonia Pagés y Prim … i fa constar que els tres … en qualidad de herederos del difunto Don Joaquín Pagés y Portell… demanen que l’Ajuntament certifiqui que … Don Joaquín Pagés y Portell pagó a título de dueño las contribuciones correspondientes a la descrita finca y otras, las cuales poseyó como heredero de su padre Don José Pagés y Carbonell, 

1884.- El mes de març, Antònia Pagès i Prim, filla de Joaquim Pagès i Portell i Carme Prim de Conill es va casar amb Josep Centelles Aragó, natural de Coves de Vinromà (Tortosa), metge i veí de Peralada.

1888/89.- Josep Maria Canyelles fotografia la Torre (Àlbum Rubaudonadeu)

1891.- El 4 de febrer Antònia Pagès Prim va morir. L’hereu era el seu fill Josep Centelles Pagès, un nen de 7 o 8 anys.

1917.– El 22 de maig, mort Carme Prim i Conill. Havia signat testament l’octubre de 1914 deixant hereu el seu net Josep Centelles Pagès. Entre altres propietats hi ha una casa con un patio y torre contigua a ella en el pueblo de Cabanas ….

1925.- El 22 de juny, Josep Centelles i Aragó i el seu fill Josep Centelles i Pagès, venen la Torre i la casa que hi llindava a Jaume Pagès Massot i a la seva filla Caterina Pagès i Borrell.

1938.- Acta del Ple Municipal del 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.

1940.- Mor Jaume Pagès i Massot i l’any següent la seva filla Caterina Pagès. El jutge determina que l’hereu serà el seu fill Jaume Puig i Pagès.

1941.- Jaume Puig i Pagès rep l’herència de la seva mare Caterina i passa a ser el propietari de la Torre.

1944.- Jaume Puig i Pagès ven la Torre a Margarida Bech Carbó i als seu fills Josep, Joan i Antoni Centelles Bech. Amb aquesta venda, després de 19 anys, la Torre retorna a la família Centelles.

1989.- El 1989, la Direcció General del Patrimoni Cultural inclou la Torre en el Registre General de Béns d’Interès Cultural.

Descripció que en fa Montserrat Vayreda i Trullol a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”.

Recull de premsa

Bibliografia

  • La Torre. Castell de Cabanes. Patrimoni. Gencat
  • La TorrePobles de Catalunya. Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Art medieval
  • La Torre de Cabanes. Vegeu: Cabanes. A: Badia i Homs, Joan. L’arquitectura medieval de l’Empordà (II). Diputació de Girona, 1978, pàg. 69
  • La Torre de Cabanes”. A: Els castells catalans, vol. 2. Rafael Dalmau, ed. 1991, pàg. 362-364
  • Torre (o castell) de Cabanes. Vegeu: Cabanes d’Empordà. A: Catalunya Romànica, vol. 9.  Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, pàg. 33-35
  • Torre de Cabanes. Art medieval
  • Torre de Cabanes d’Empordà. Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat
  • Actes municipals (1873)

Castell de Sarraí (Llers). Les seves restes són encara visibles prop del mas de la Pujada entre els veïnats de la Vall i el dels Hostalets. Els seus senyors en el segle XIV eren els Sarraí, segurament originaris d’aquest castell però que en 1331 ja vivien a Cabanes i a mitjans del segle XV encara continuaven residint-hi. Posteriorment no trobem cap més dada fins el segle XVIII en que la família de Prats i Matas, coneguts botiflers primer residents a Figueres i posteriorment a Barcelona n’eren els propietaris i s’anomenaven barons de Sarraí . A l’única paret que encara avui resta d’aquest castell hi ha una làpida de pedra amb l’escut d’armes d’aquests darrers barons. Vegeu: