Més informació: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (3)

Libro de Apeo (1842)
Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Fons: Ajuntament de Cabanes. Codi: ACAE110-114-T1-319
Publicat a l’aplicació arxius en línia el dia 1 de juny de 2023

El document, de 62 fulls, va ser signat a Cabanes el 14 de desembre de 1841. Conté:

• Llistat dels contribuents amb el número de cada finca, el seu nom i superficie en «vesanas y avos», els cultius (camps, olivars, vinyes, sorrals i erms), la ramaderia i les cases. Els contribuents estan separats per poblacions: 181 són propietaris de Cabanes (foli 2), mentre que els altres són de Figueres, Vilabertran, Peralada, Llers i altres municipis.
• Contribuents afegits l’any 1852 (foli 58)
• “Relación de rebajas y traslaciones de fincas verificadas y que sirven para 1852” separats per poblacions: Cabanes, Figueres, Vilabertran (foli 60)
• “Nota de la ganadería añadida de orden de la misma Junta Pericial que se ha de contar al Repartimiento a mas de la que ja estaba continuada”
• Resum final amb les bases de cotització i la qualificació de les 5.157 de vessanes registrades: (foli 62)
  • Camps: 2950 vessanes (763 de 1a qualitat – 1223 de 2a i 964 de 3a)
  • Olivars: 1312 vessanes (354 de 1a qualitat – 632 de 2a i 326 de 3a)
  • Vinyes: 631 vessanes (114 de 1a qualitat – 286 de 2a i 231 de 3a)
  • Terres improductives: 255 vessanes (161 d’erms i 94 de sorrals)

Resum final del “Libro de Apeo” de 1842

En el término de este pueblo de Cabanas segun el apeo verificado en el año 1842, consta de cinco mil ciento cincuenta y siete vesanas de tierra distribuidas en las siguientes clases a saber:
– Cete cientas sesenta y tres vesanas y tres … y cuatro avos de primera calidad de tierra campa, mil dos cientos veinte y tres vesanas y veinte y dos veinte y cuatro avos de tierra campa de seguna calidad, nueve cientas sesenta y cuatro diez veinte y cuatro avos tierra campa de tercera.
– Tres cientas cincuenta y cuatro vesanas veinte y dos veinte y cuatro avos Olivar de primera calidad, tres cientas treinta y dos vesanas veinte veinte y cuatro avos ydem de segunda. Tres cientas veinte y seis once veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento catorce vesanas tres veinte y cuatro avos viña de primera calidad, dos cientas ochenta y seis vesanas doce veinte y cuatro avos ydem de segunda, dos cientas treinta y nueve seis veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento sesenta y una nueve veinte y cuatro avos de yermos y noventa y una de arenal.
Lo que segun la peritacion que ha hecho la Junta Pericial de este pueblo debe satisfacer cada una de las vesanas de su respectiva especie la cantidad que se expresa en la escala que a continuacion se manifiesta, advirtiendo que la graduacion que consta en la escala solo servira de base para repartir proporcionalmente entre los contribuyentes de este termino la contribución de … que tenga marcada este pueblo.

---

Comparant la situació dels deu majors contribuents del cadastre de 1779 i la dels terratinents del “apeo” de 1842, es constata que, després de seixanta-tres anys, els descendents han mantingut l’heretat familiar. Només el cognom Roqui, que el 1779 ocupava el desè lloc, no apareix al llistat de 1842, segurament perquè l’heretat degué passar a una noia i va canviar de nom.

1. Josep de Terrades – Ara: Maurici Albert i Terrades, descendent de Josep de Terrades
2. Francesca Puig Casadevall i Jaume Pont i Germànico – Ara: Josep Pont de Vinyals, el seu besnét. De 34 parcel·les i 3 cases passa a 73 parcel·les i 6 cases per annexió del patrimoni Aguer
   • Rafel Aguer i Aguer – Ara Josep Pont de Vinyals, el seu besnét
3. Ventura Anglada – Ara Antoni Ribas Vidal. Ventura Anglada era el sogre de Vicenç Maimó Falgàs i usufructuari de l’heretat Maimó. Vicenç Maimó era cosí de Quirç Ribas Maimó i avi d’Antoni Ribas Vidal. No se sap en quin moment la propietat va passar dels Maimó als Ribas
4. Rosa de Carreras i Avinyó i Antoni de Carreras i Carles – Ara: Ignasi de Conill i de Solà, net de Rosa de Carreras i descendent d’Antoni.
5. Josep de Cremadells – Ara: Baltasar de Cremadells, descendent de Josep de Cremadells
6. Clara Ramis, vídua – Ara: Antoni Ramis Pagès, el seu besnét
7. Maria Roca, vídua – Ara: Joan Albert Roca, el seu fill
8. Vicenç Roqui. Es desconeix qui va heretar la propietat

Per altra banda també es poden observar algunes millores econòmiques i augments de patrimoni. Aquest és el cas de la família Brusés que, si a principis del segle XVIII eren bracers, a finals de segle van passar a la categoria de masovers, i al segle XIX ja es consideraven hisendats.
– El 1779, Joan Brusés Vergés (Cabanes,1745-1824) és propietari de vuit camps (unes 15 vessanes) i una casa deshabitada. Juntament amb el seu germà Jaume, eren els masovers d’Antoni de Carreras. Joan segurament vivia a l’actual masoveria de can Carreras.
– El 1842 el seu net, Joan Brusés Portell (Cabanes,1812-Figueres,1869), posseeix quinze peces de terra (unes 37 vessanes) i tres cases i ja es relacionava amb els hisendats del poble i de la comarca. Aviat els Brusés van mantenir una estreta relació amb els Conill i els Puig de can Carreras i el 1888 van construir el casal, ara enderrocat, que es trobava a l’actual parc de can Brusés. Poc a poc el seu interès per l’explotació agrària va anar de baixa i la major part dels personatges de la nissaga es van dedicar al món de la sanitat, la milícia, l’advocacia o l’ensenyament.