Antonia Gimbernat i Gou – Cabanes (Alt Empordà) – Correu: agimbergou@gmail.com

---

El 22 de juliol de 2013, l’Ajuntament de Salt va editar el llibret:

Prat i Pons, Jaume ; Paredes, Quim
30 anys de Salt independent
Salt, 2013

un dosssier amb els retalls de prensa que ens recorden la cronologia dels fets d’aquell periode històric en què Salt va deixar d’ésser un poble per convertir-se en un barri perifèric de la ciutat de Girona.

Per la meva col·laboració en la preparació d’aquest recull de premsa, se’m va demanar d’escriure el pròleg del llibret. Encara que situat en un altre context, el seu contingut reflecteix la motivació que m’ha portat a iniciar aquest bloc.

El recull de premsa: la història més propera

Quan a finals del 1981 vaig començar a treballar a la biblioteca, Salt era un barri més de Girona, però gràcies a les inquietuds d’una colla de veïns i entitats ja s’havia creat el Consell Municipal i la Comissió per a la Independència.
El 1978, la biblioteca municipal havia estat la seu de les Primeres Jornades d’Estudis Saltencs, amb un tema important al programa: Salt ha de tenir algun tipus d’autonomia? i la Sra. Carme Bover, directora de la biblioteca, feia temps que havia iniciat un recull de premsa amb totes les notícies relacionades amb l’annexió de Salt a Girona i la lluita per tornar aconseguir la independència. Continuar aquest recull de premsa va ser una de les primeres tasques que vaig assumir com a bibliotecària.
A primers dels 80, no sabíem res de les TIC, els diaris només podien ser en format paper i, ni en somnis, ens imaginàvem que un dia podríem consultar una hemeroteca des de la pantalla d’un ordinador personal. La nostra capacitat tecnològica es limitava a una fotocopiadora que es trobava a l’edifici de l’antic Ajuntament, seu del Consell Municipal. Cada matí, després de fullejar els diaris i seleccionar les notícies que mereixien anar al recull de premsa, travessava el carrer Major carregada amb la premsa del dia per fotocopiar els articles que calia guardar. Després venia la feina de retallar i enganxar, fet i fet igual que ara, però, amb una petita diferència, en comptes de tecles i ratolí tenia tisores i cola.
Des del primer moment, la feina em va engrescar. Seguir el dia a dia de les activitats de l’Associació de Veïns, les entitats i els ciutadans implicats en la lluita per la independència em va ajudar a conèixer i estimar Salt, el meu poble des que hi vaig arribar amb vint-i-un anys. Però també vaig descobrir que la història no era només el que havia trobat als llibres de text farcits de grandeses, fets bèl·lics i personatges importants i que mai m’havia agradat, hi havia una altra història, la que naixia del treball, les il·lusions i els fets de la gent del carrer, una història senzilla, sense grans proeses, que ens explica les vivències i l’evolució de cada poble, una història propera que cal preservar.

Antònia Gimbernat