Més informació: Família Brusés  –  Cabanes. Casals amb història

A la Guía de Figueras y pueblos del Ampurdán comprendidos en su partido judicial  (*) Ramón Noguer y Bosch (any 1888) fa aquesta descripció del nostre poble:

CABANAS. A 5 kilómetros de Figueras atraviesa este camino el cauce del río Muga, y á unos 1.200 metros mas allá encuéntrase el pueblo de Cabanas, cabeza de Ayuntamiento y de distrito municipal, con 278 casas y 1.052 habitantes.
El pueblo es de aspecto pobre en su generalidad; tiene una plaza de regulares dimensiones, Casa consistorial y escuela pública en buen estado, é Iglesia de bastante magnitud. Frente a esta Iglesia y en el lado oriental de la pequeña plazoleta allí formada, existe junto á la casa del señor Brusés la ruinosa Capilla de San Sebastián…

(*) Obra premiada con mil pesetas en el Certamen científico-literario
celebrado en Figueras el día 4 de mayo de 1888 (Premio Rubau-Donadeu)

Fotos cedides per Pere Serra Colomer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La casa del senyor Brusés esmentada en aquest text no és altra que la que coneixem com a can Mont. 

• Quina és la història de la casa?
  El llibre d’actes de l’Ajuntament de Cabanes, de l’any 1856, ens en explica alguna cosa…

Al llibre  d’acords de l’Ajuntament de l’any 1856, hi ha un munt d’actes municipals que fan referència al conflicte obert entre l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Sr.  Bonaventura Salleras Bru i el Sr. Josep Brusés, acompanyat algunes vegades pel seu germà Joan, i que tenia el seu origen en la construcció d’aquest edifici.  Després de detectar-se diferents irregularitats i de demanar el peritatge de l’arquitecte Josep Roca Bros, l’Ajuntament determina com s’ha de construir la pared de la façana i el Sr. Bruses rep una indemnizació de 76 duros per la pared  i el terreny.

(Resum de les actes municipals)

Aquestes actes  ens confirmen el que diu la “Guia de Figueras”, can Mont en els seus inicis havia estat can Brusés. També ens permeten entendre dues característique arquitectòniques de l’edifici, primer la seva façana,  que s’assembla més a la d’una casa senyorial que no a la casa d’un treballador i en segon terme la manera com està enganxada amb la capella de Sant Sebastià.

• Quina relació hi ha entre els Brusés i els Mont?
  La resposta la trobem als registres parroquials…

Vegeu també: Famíla Brusés

La propietat de l’immoble construït pel Sr. Josep Brusés va anar passant als seus descendents fins arribar a la família Serra-Recasens, els seus bésnets. El canvi de nom ve determinat per la manca de descendència masculina.

A principis del segle XIX es casaven Vicenç Brusés Pagès (1785-1848) i Teresa Portell Aguer. Entre 1812 i 1827, van tenir vuit fills.  Joan Brusés Portell, fill gran i hereu de la família, el 1845, es va casar amb Orosia Pérez Yuste i el petit, anomenat també Joan Brusés Portell i metge de professió, el 1855, es va casar amb Magdalena Vergés Daunis. Els altres fills foren tres nois i tres noies. Precisament un d’aquests nois, Josep, nat el 1816, és el protagonista del conflicte amb l’Ajuntament i l’amo de la casa en qüestió.

A mitjans del segle XIX, Josep Brusés Portell es va casar amb Isabel Lleonsí Forest i se’ls coneix dos fills, Pelaio nat el 1856 (any de construcció de la casa) i Antònia, nada el 1863. Possiblement el noi va morir i Antònia Brusés Lleonsí, va heretar la casa.

L’abril de 1885, Antònia es casava amb Marià Mont Carbó, també de Cabanes i gràcies a aquest matrimoni can Brusés va passar a ser can Mont. Marià Mont i Antònia Brusés van tenir dues filles, Pilar, nada el 1886 i Maria, el 1892 i regentaven una botiga de comestibles i altres articles.

Publicitat al Llibre de la Festa Major de Sant Vicenç de 1929

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ja al segle XX, l’any 1909, la filla gran, Pilar Mont Brusés es casava amb Pere Serra Oliveras, de Boadella. Pere Serra i Pilar Mont van ser els pares d’en Modest (1910-2008) i en Joan (1916-?) .

Pere Serra Oliveras va ser nomenat agutzil interí de Cabanes al Ple municipal del dia 23 de juny de 1912. El Ple del 5 d’abril de 1914 el nomenava empleat municipal amb un sou de 100 pessetes anuals. Entre les seves tasques hi havia: tenir cura del cementiri, dels enterraments i del rellotge, portar el registre dels nínxols, tots els dies laborables fer el toc de la 1, …. Dos anys després, el Ple del dia 12 de març de 1916, informa que Florenci Budó ha sol·licitat el càrrec de “sepulturero”. La corporació respon que no ha lugar lo solicitado por cuanto ya desde bastante tiempo que está nombrado, y que la Corporación ve el gran interés con que lleva a cabo su cometido el sepulturero Pedro Serra Oliveras. El Ple del 27 de maig de 1917 es va nomenar un nou enterramorts, Ramon Porchas Batllori. Es desconeix si va mantenir el càrrec d’agutzil.

Així arribem a la família que molts del poble vam conèixer.

Família Serra Oliveras, de Boadella

Carrer Nou. Casa núm. 8. Cal l’Andreu, Cal Ros o Ca l’Andreu
A: Llibre del secretari de l’Ajuntament, Sr. Marcé on recull notícies entre històriques i populars des dels orígens d’aquest municipi i les Escaules, fundació de l’església, i una relació de cada una de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases … (1915-1916) [Llibre] Foli 131. ACAE110-64-T1-428

Més informació: Serra i Busquets, David. Cases pairals de Boadella: Ca l’Andreu, Cal Ros de l’Andreu i Can Pere-Esteve. A: 20, 21, 22 de novembre 2015 [Programa de la festa]

• Modest Serra Mont (1910-2008). Es va casar amb Rosa Colomer Aguer (1913-2005). Tot i ser l’hereu no va seguir el negoci familiar i va preferir estudiar. Va treballar a l’administració local, com a secretari. Bibliografia:
  • Cronista
    • Aspectes de Cabanes. Publicacions de la Terra, 1929
    • Des de Boadella. Festa major. Acte civil. Empordà federal, 03/12/1932. Pàg. 3
    • De Cabanes. La nova Catalunya. Avant..! , 02/11/1932. Pàg. 4
    • Cartas al director. El Ampurdanés (novembre, 1950) Pàg. 32
    • Notas sobre la vida agullonense. Canigó, 6 (Extraordinari. Agost, 1954) Pàg. 19
    • En el X aniversario de la muerte de Lídia de Cadaqués. Canigó, 35 (gener, 1957)
    • Más sobre el astrónomo Don Antonio Ribas de Conill. Canigó, 42 (agost, 1957)
  • Soci fundador de la U.E. Cabanes, ens ha deixat un manuscrit amb una acurada descripció de la fundació del club i dels diferents partits que es van jugar entre el 1928 i el 1931
  • Tot i que ja feia temps que actuava com a Secretari de Cabanes, el Ple municipal de 20 de gener de 1937 el va nomenar secretari en propietat amb el sou anual de 3.000 ptes. El 12 d’octubre va deixar la plaça per incorporar-se a l’exèrcit.
  • El 1950, va ser nomenat Secretario de Administración Local, d’Agullana
  • El 1958, va ser nomenat Secretario de Administración Local, de Bordils
  • El 1978, va ser nomenat Secretario de Administración Local, d’Arenys de Munt

• Joan Serra Mont i la seva dona Caterina Recasens foren els propietaris de la casa i encarregats de la característica botiga de “can Mont”. El 9 d’agost de 1936, Joan va ser nomenat Auxiliar de Secretaria. A l’acta municipal hi diu:  … es nomena Auxiliar de la Secretaria a en Joan Serra Mont, quin auxiliar podrà suplir al Secretari titular … Aquest nomenament ha d’entendrer’s amb caràcter gratuit, això, no obstant els serveis que presti es consideraran com un mèrit com un favor fet a l’Ajuntament…  A llarg de la seva vida fou cronista local i secretari de la Hermandad de Cabanes, des de 1961. Bibliografia:
  • Cronista
    • La siembra de los piñones en Cabanas. Vida parroquial, 20/05/1955. Pàg. 4
    • San Feliu de Cadins. Vida parroquial, 19/06/1955. Pàg. 3
    • Los pueblos ampurdaneses. Cabanas. Ampurdán, 18/01/1956. Pàg. 7
    • Cabanas. Recuerdos del viaje a Lourdes. Ampurdán, 19/06/1963. Pàg. 6
    • Cabanas. Cursillo de orientación ganadera. Ampurdán, 09/03/1966. Pàg. 10
    • Cabanas. Interesante Asamblea de la Hermandad Sindical de Labradores. Ampurdán, 22/01/1969. Pàg. 4
    • Cabanas. Consagración del nuevo altar de nuestro templo parroquial. Ampurdán, 19/01/1972. Pàg. 11

El 12 de febrer de 1976, consta com a secretari de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de Figueres.

Tenim documentat que des del 9 d’abril de 1951 era el delegat de Previsió Social el secretari de la hermandad Julio Viñas (Agullana – 1914), el qual el 1963 fou també cap comarcal de Organización Sindical de Previsión Social i secretari comarcal de sindicats. Posteriorment, en accedir al càrrec de secretari (1972) ho fou Juan Serra Mont (Cabanes – 1916), que ho havia estat a la Hermandad de Cabanes des de 1961. Ambdós eren militants de Falange.

A: Testart i Guri, Albert. La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Figueres (1943-1977)
Annals de d’Institut d’Estudis Empordanesos, 36 (2003)

Arbre genealògic de la família

Resum de les actes municipals

• 14 de març.- Reunió … para tratar y resolver lo conveniente sobre el permiso que ha pedido D. Jose Bruses para tapiar los pórticos ó arcos de la casa que está derribando situada en la plaza Constitucional por la parte de medio día …. després de deliberar, atès … que no había plan que rigiere en la población; que deseaban en todo lo posible mejorar resolvieron que lejos de dejarlos tapiar que si  … podrian obligarle a levantarlos por ser conveniente al hermoseo y ornato público de la población …
• 17 de març.- L’alcade manifesta que … siendo mucho las quejas que se le habían dado de que D. Jose Bruses confitero y vecino de este pueblo se habia apropiado de una parte de la calle que dirige desde la plaza Constitucional a la Iglesia parroquial al construir la casa … adelantando la pared que construye en la expresada calle de manera que se apropiaba también del angulo ó esquina de la Capilla de San Sebastian …. los habia reunido para deliberar … ya que el expresado señor Bruses sin pedir permiso a nadie se abrogaba tales facultades …
• A continuació la corporació es va presentar al lloc per comprovar la veracitat de les queixes i obrirenn una diligència amb aquestes termes … han mandado al referido Bruses retirar la nueva pared al lugar en donde se encontraba la antigua sin querer que quite ni dé al comun…
• 18 de març.- L’alcalde manifesta que … habiendosele presentado D. Jose Bruses pidiendole que si querian haria venir un arquitecto a inspeccionar la pared en cuestion de la casa que esta construyendo pagandole a sus costas y que se conformaria con su dictamen … La corporació va acceptar la petició i es va nomenar l’arquitecte D. Jose Roca y Bros (més informació) … unico arquitecto que existe a este … de Figueras ofreciendose ademas al pago por mitad a aquel de sus honorarios para inspeccionar la susodicha pared y asi mismo los arcos y que se estaria en todo y se observaria el dictamen que daria dicho señor arquitecto …
• 22 de marzo.- L’alcalde manifesta que per boca del mateix arquitecte sabien que … su parecer era que se quite el angulo hecho de la pared existente y se establezca la alineacion perfecta con el frontis de San Sebastian; o bien que si por causa de indemnizacion que necesariamente deberia de hacerse de la pared y terreno que Jose Bruses construya la pared que le falta uniendola sin resalto con la de la capilla haciendo que la pequeña imperfeccion se encuentre entre la nueva y vieja pared de su casa formando de este modo un angulo que apenas se verá sobre todo si la pared nueva se procurase que tuviese la anchura de veinte a veinte y dos palmos; se llamó a D. Jose Bruses y a su hermano D. Juan á quines se les hizo presente el dictamen … emitido por D. Jose Roca y Bros al que no quisieron conformarse … L’alcalde va proposar una reunió amb els majors contribuents del poble per tal d’arribar un acord que fos bo per a les dues parts en conflicte.
• 31 de març.- L’alcalde informa que la reunió prevista entre dels germans D. Jose y D. Juan Bruses i els majors contribuents del poble no va poder tenir lloc a causa de les pluges i el desbordaments dels rius i el fet de què algunes de les persones que havien d’assistir a la reunió estaven fora del poble i que … instando dicho D. Jose Bruses poder emprender cuanto antes las obras de la casa … convinieron que procediese á la construccion de la pared en cuestion, ateniendose al segundo extremo del dictamen del dicho arquitecto D. Jose Roca Bros, mediante su correspondiente indemnizacion si fuese necesaria …
• 1 de abril.- L’alcalde manifesta que consta … por algunos individuos del Ayuntamiento que D. Jose Brusea en la construccion de la pared se separaba completamente en una parte de lo que se le había prescrito y pareciendoles ademas que de la otra entraba a edificar en la calle que no le pertenecia era de parecer que se recibiera una justificacion de vecinos honrados para examinar lo respectivo al segundo extremo ….
• 2 de abril.- L’alcalde manifesta que … recibida la declaracion de siete testigos … despues de haber examinado escrupulosamente el terreno en cuestion resulta que dicho Bruses ha construido parte de la pared en la calle y no en terreno propio formando un angulo … y usurpando unos dos palmos del frontispicio de San Sebastian que por tanto visto el desacato del dicho Bruses a las ordenes de la autoridad y usurpacion del terreno del comun estrechando la calle es de parecer que … se le manda derribar la pared principiada por toda la mañana del mismo dia bajo la multa de cien reales a los albañiles y de otros cien al primero para que en el mismo termino volviera a poner la pared del edificio de San Sebastian en el estado en que antes se hallaba …
• Diligencia. Acto continuo … se ha presentado en el sitio de la cuestion mandando al referido Bruses bajo multa de cien reales volviere a poner la pared de la capilla de San Sebastian en el estado en que estaba antes de destruirla y a los albañiles con otra igual sino derribaban el trozo de pared nuevamente construida por toda la mañana del mismo dia…
• 2 de maig.- Es reuneixen el consistori i el Sr. Brusés amb l’objectiu de … arreglar de un modo amistoso las disputas que mediaron entre dicha corporacion de una parte y el referido Bruses de otra sobre la lineacion de la casa que compro este, sita en el mismo pueblo y calle que dirige desde la Plaza Constitucional a la Iglesia. Entrambas partes han acordado seguir la misma linea de la fachada de la Capilla de San Sebastian mediante la correspondiente indemnizacion de la pared y terreno por parte del Ayuntamiento de los intereses del comun respecto a la pared lindante á la calle que dirige a la Iglesia. En cuanto al frontis de la plaza el arco y sus estribos del portico se formaran a cuenta del mismo Ayuntamiento siendo su elevacion tanto el que debe formar el Ayuntamiento como el que deber formar el referido Bruses de la parte de la calle proporcionados a la elevacion del plan terreno al primer piso que sera de diez y siete palmos cuyo importe sera satisfecho segun una peritacion verificada por dos … albañiles nombrados uno por parte y un tercero en caso de discordia recayendo el nombramiento por parte del Ayuntamiento en D. Juan Palagri y por la parte de Bruses en D. Bartolome Quera los dos de esta vecindad y por tercero nombran las dos partes a D. Jayme Cufi de la villa de Figueras, debiendo quedar terminada la tazacion y satisfecho el importe de la indemnizacion dentro el termino de quinze dias … y en caso de no verificarse en el tiempo prefijado podra el referido Bruses edificar en el mismo pasage en que el Ayuntamiento le mando derribar ; pagando por mitad los gastos originados hasta esta fecha tanto si se verifica la indemnizacion como si no se verifica …
• 11 de maig.- Reunida la corporació amb els germans Josep i Joan Bruses, l’alcalde proposa que … en vista de las razones expuestas por los peritos tasadores sobre la pared en cuestion del acuerdo anterior y vistas las equivocacions que habian padecido aquellos sobre la medicion de la misma pared atendido el importe que podria resultar medidas exactamente; incluso el terreno que debe indemnizarse; resultaria ser el importe de setanta y seis duros aproximadamente y que mi parecer seria hacer efectiva esta suma al referido Bruses si tenia a bien aceptarla con la correspondiente intervencion del Ayuntamiento, pudiendo dicho Bruses aprovechar aquel cimiento que forma esquina a la arrancada del arco en vista de las razones expuestas del Señor Alcalde dichos señores Bruses han aceptado en convenir con el importe de setenta y seis duros por la correspondiente indemnizacion de pared y terreno siguiendo la linea marcada por el arquitecto en el acuerdo anterior…

La corporació municipal estava formada per:

• El Alcalde Constitucional. Bonaventura Salleras Bru
• El regidor 1º. Vicente Prim
• El regidor 2º. Jose Brugat
• El regidor 3º . Estevan … (que no sap escriure)
• El regidor 4º. Jose Heras
• El Sindico. Miguel Vergés

En alguna ocasió, també signen: Jose Bruses, Juan Bruses, Antonio Ramis, Jose Pont de Vinyals, Juan Riquet, Jayme Brugat

Aquestes voltes que, amb molt bon criteri, l’ajuntament de l’any 1856 va considerar que era convenient que no fossin enderrocades per tal de contribuir “al hermoseo y ornato público de la población”, a la nit de Reis del 2023 van acollir un pessebre i l’adoració dels Reis d’Orient.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Descripció de l’immoble:

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre el carrer d’Espolla i les places de l’Església i de l’Ajuntament. Es troba adossada a l’antiga capella de Sant Sebastià. Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats, el principal orientat a la plaça de l’Església i el posterior a la de l’Ajuntament. L’edifici principal, format per tres crugies, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i tres pisos, mentre que el cos posterior té la coberta plana i consta de dues plantes. La façana principal presenta, a la planta baixa, tres senzills portals rectangulars d’accés a l’interior. Al primer pis hi ha dos balcons exempts, amb les llosanes semicirculars i les baranes de ferro treballat. Una motllura bastida amb maons emmarca la part superior de les obertures a mode de timpans semicirculars, tot i que el de l’extrem sud no emmarca cap obertura. Als pisos superiors les obertures són rectangulars i presenten l’emmarcament d’obra motllurat. A la segona planta hi ha dos balcons exempts, mentre que a l’últim pis es localitzen dues finestres balconeres. La façana orientada a la plaça de l’Ajuntament presenta, a la planta baixa, dos arcs de mig punt amb l’emmarcament arrebossat que donen accés als dos portals d’accés a l’interior. Aquest espai interior presenta dos sistemes diferents de coberta, un sostre embigat i una volta rebaixada bastida amb maó pla. La resta d’obertures de la façana són rectangulars i amb els emmarcaments d’obra. La construcció està arrebossada i pintada. A: patmapa.gencat.cat