Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


7 comentaris

Família Brusés

Família BrusésD’origen humil, la família Brusés amb els anys van millorar la seva posició econòmica i social.

La primera vegada que apareix un Brusés als registres parroquials és el 1653, amb el casament de Josep Brusés i Cecília Abat. Cinc generacions més endavant, a principis del 1800, es casen Vicenç Brusés Pagès i Teresa Portell Aguer (germana de l’àvia de Josep Pagès Dalmau). Joan el seu hereu, nat el 1812, es va quedar a la casa familiar, mentre el fill petit, nat el 1827 i que també es deia Joan, va estudiar medicina i va viure a Figueres. La seva filla Dolors es va casar amb Enric Ferran Xirau, farmacèutic.

Al segle XIX, destaca la figura del metge Joan Brusés Portell i, a principis del segle XX, els germans Antoni i Joan Brusés Majó que també van ser metges de Cabanes.

Els Brusés tenien la casa al carrer Colom. En traslladar-se a Figueres, l’edifici només s’utilitzava com a residència d’estiu. Fa uns anys, l’Ajuntament va comprar la finca per destinar-la a espai públic,  és la zona del “parc de can Brusés”.

Vicenç Brusés i Pérez (Cabanes, 1846-?)

Propietari rural amb patrimoni a Cabanes. Fill de Joan Brusés Portell i de Orosia Pérez Yuste, es va casar amb Perfecta Vives Solana.

Fou jutge municipal de Cabanes (1885-1887). Formà part del Comitè local de Figueres del Partit Conservador i president del Liceo Figuerense. Exercí de vocal de la Cambra Agrícola de l’Empordà. El 1891 va ser nomenat “Comisario regio de Agricultura

Se’ls coneix dos fills: Joan i Daniel

Bibliografia:

  • Armangué, Joan ; Falgueras, Joan ; Testart, Albert. Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat. Brau, 2016

 

Joan Brusés Vives (Cabanes, 1871-Barcelona, 1941). Fill de Vicenç Brusés Pérez

Advocat i secretari del Jutjat d’Instrucció i Primera Instància, núm. 16 de Barcelona (nomenament: setembre de 1932), el 1900 es va casar amb Maria Carme Danís Maranges. Fills: Josep Ma i Elena Sans, Ma Pilar, Ma Concepció, Daniel i Rafel.

El 1910, en commemoració del Primer Centenario de los Gloriosos Sitios de Gerona, va rebre la medalla de plata amb distintiu morat.

D’acord amb el que explica l’ofici (24/3/1939?) de l’alcalde president de la Comissió Gestora de Cabanes l 20 de juliol de 1936, el seu fill gran, Josep M. capità d’enginyers, va ser empresonat i condemnat a mort, pena que posteriorment es va reduir a 20 anys de presó. Van tenir dos fills més, Daniel (advocat) i Rafel que durant la Guerra Civil van passar la fronterer per unir-se a les tropes nacionals, servint el primer com a Tinent d’Enginyers a l’exèrcit d’Aragó i el segon al Tercio de Montserrat.

Va morir a Barcelona el 2 de maig de 1941

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Daniel Brusés Vives (Cabanes, 1879-Figueres, 1962)

Daniel BrusésCasat amb Isabel Simart Boerner, natural d’Hamburg (Alemanya). Isabel va morir a Figueres, als 58 anys, i el 13 de gener de 1941 la família va demanar el trasllat del cadàver a Cabanes.

El 21 d’octubre de 1927 va pendre possessió de l’acta de regidor de l’Ajuntament de Figueres. L’any 1931 els dos feien classes d’idiomes i traduccions a Figueres. El curs 1948/49 era professor de francès a l’Institut de Figueres. El 1959 va ser nomenat catedràtic numerari d’anglès de l’Institut Ausiàs March, de Barcelona.

També administrava la propietat de la família Puig de can Carreras. Va morir a Figueres i va ser enterrat a Cabanes.

Daniel Brusés Danís (1911-1999). Advocat, fill de Joan Brusés Vives. Està enterrat al cementiri de Cabanes.

El setembre de 1938 va ser ascendit a Alférez  del Batallón de Zapadores núm. 5, amb antiguitat des del 14 de juny.

Recull de premsa:

Més informació:

  • Família Brusés (s. XVII-XIX). A: Gimbernat Gou, Antònia. Cabanes (1701-1714). Cabanes, setembre 2014, pàg. 85
  • Arbre genealògic de la família Brusés
  • Can Mont: Josep Brusés Portell (Cabanes, 1816-?)
  • Joan Brusés Portell (Cabanes, 1812-?). Alcalde de Cabanes entre 1840 i 1843 i comdemnat per republicà
  • Joan Brusés i Portell (Cabanes, 1827 – Figueres, 1891). Metge. Germà de l’anterior
  • Josep Brusés i Portell (Cabanes, 1816) – Can Mont
  • Antònia Brusés i Portell (Cabanes, 1814). El 1836 es va casar amb Marià Pou Gibert, de Cabanes. Marià i alguns dels seus fills van ser alcaldes del poble i Josep, el 1924, era secretari
    • 1852-55.- Alcalde: Marià Pou
    • 1868-69.- President de la Junta Revolucionària: Josep Pou Brusés. Nat el 1844, el 1879 es va casar amb Ramona Conill Ramis. Amb aquest casament s’estableixen lligams familiars entre els Brusés i les altres famílies rellevants del poble, ja que Ramona era néta de les famílies Conill, Ramis i Romaguera.
    • 1873, de gener a juliol i de finals d’any i principis del 1874.-  Alcalde: Josep Pou Brusés
    • 1879-80.- Alcalde: Joan Pou Brusés. Nat el 1837, es va casar amb Tomasa Anglada. La seva filla, Elvira, es va casar amb Josep Llombart Pagès, metge i investigador.
    • 1883-86.- Alcalde: Joan Pou Brusés
    • 1915.- El mes de juliol, als 79 anys, va morir Joan Pou Brusés. A la necrològica se’l defineix com a veterà de la causa republicana que havia col·laborat amb Suñer, Matas, Bofill i Arderius. Fou candidat a la Diputació provincial junt amb els companys Burgas i Corbera. A: Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R., 10/7/1915.
  • Mención Genís. Can Brusés. Revista de Cabanes, 2 (gener, 1989)

Documents:

1798.- Procés de la cort del batlle de Pau instat per Joan Heras, parcer de Marzà, contra Jaume Brusés de Cabanes. Procés de la cort del batlle de Pau instat per Joan Heras, parcer de Marzà, contra Jaume Brusés de Cabanes, en relació a la venda d’una vaca a Joan Carbó.

Codi de referència: AMCE560-4-T2-74
Núm. expedient(s): 74
Descriptors onomàstics: Miquel Juanola de Sureda / Tomàs Delclós de la Roca.
Data: 1798, maig, 18 – 1798, juliol, 3.
Format: paper; foli; 9 f.
CORT DEL BATLLE DE PAU > Processos > Causes, plets. Arxiu Municipal Castelló d’Empúries. FONS AMCE560-4 / Corts foranes. Tipus de fons: Administració Reial i Senyorial


5 comentaris

Can Mont

Can MontA la Guía de Figueras y pueblos del Ampurdán comprendidos en su partido judicial  (*) Ramón Noguer y Bosch (any 1888) fa aquesta descripció del nostre poble:

CABANAS. A 5 kilómetros de Figueras atraviesa este camino el cauce del río Muga, y á unos 1.200 metros mas allá encuéntrase el pueblo de Cabanas, cabeza de Ayuntamiento y de distrito municipal, con 278 casas y 1.052 habitantes.
El pueblo es de aspecto pobre en su generalidad; tiene una plaza de regulares dimensiones, Casa consistorial y escuela pública en buen estado, é Iglesia de bastante magnitud. Frente a esta Iglesia y en el lado oriental de la pequeña plazoleta allí formada, existe junto á la casa del señor Brusés la ruinosa Capilla de San Sebastián…

(*) Obra premiada con mil pesetas en el Certamen científico-literario
celebrado en Figueras el día 4 de mayo de 1888 (Premio Rubau-Donadeu)

Fotos cedides per Pere Serra Colomer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La casa del senyor Brusés esmentada en aquest text no és altra que la que coneixem com a can Mont. 

  • Quina és la història de la casa?
    El llibre d’actes de l’Ajuntament de Cabanes, de l’any 1856, ens en explica alguna cosa…

Al llibre  d’acords de l’Ajuntament de l’any 1856, hi ha un munt d’actes municipals que fan referència al conflicte obert entre l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Sr.  Bonaventura Salleras Bru i el Sr. Josep Brusés, acompanyat algunes vegades pel seu germà Joan, i que tenia el seu origen en la construcció d’aquest edifici.  Després de detectar-se diferents irregularitats i de demanar el peritatge de l’arquitecte Josep Roca Bros, l’Ajuntament determina com s’ha de construir la pared de la façana i el Sr. Bruses rep una indemnizació de 76 duros per la pared  i el terreny.

(Resum de les actes municipals)

Aquestes actes  ens confirmen el que diu la “Guia de Figueras”, can Mont en els seus inicis havia estat can Brusés. També ens permeten entendre dues característique arquitectòniques de l’edifici, primer la seva façana,  que s’assembla més a la d’una casa senyorial que no a la casa d’un treballador i en segon terme la manera com està enganxada amb la capella de Sant Sebastià.

  • Quina relació hi ha entre els Brusés i els Mont?
    La resposta la trobem als registres parroquials…

Vegeu també: Famíla Brusés

La propietat de l’immoble construït pel Sr. Josep Brusés va anar passant als seus descendents fins arribar a la família Serra-Recasens, els seus bésnets. El canvi de nom ve determinat per la manca de descendència masculina.

A principis del segle XIX es casaven Vicenç Brusés Pagès (1785-1848) i Teresa Portell Aguer. Entre 1812 i 1827, van tenir vuit fills.  Joan Brusés Portell, fill gran i hereu de la família, el 1845, es va casar amb Orosia Pérez Yuste i el petit, anomenat també Joan Brusés Portell i metge de professió, el 1855, es va casar amb Magdalena Vergés Daunis. Els altres fills foren tres nois i tres noies. Precisament un d’aquests nois, Josep, nat el 1816, és el protagonista del conflicte amb l’Ajuntament i l’amo de la casa en qüestió.

A mitjans del segle XIX, Josep Brusés Portell es va casar amb Isabel Lleonsí Forest i se’ls coneix dos fills, Pelaio nat el 1856 (any de construcció de la casa) i Antònia, nada el 1863. Possiblement el noi va morir i Antònia Brusés Lleonsí, va heretar la casa.

L’abril de 1885, Antònia es casava amb Marià Mont Carbó, també de Cabanes i gràcies a aquest matrimoni can Brusés va passar a ser can Mont. Marià Mont i Antònia Brusés van tenir dues filles, Pilar, nada el 1886 i Maria, el 1892 i regentaven una botiga de comestibles i altres articles.

Publicitat al Llibre de la Festa Major de Sant Vicenç de 1929

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ja al segle XX, l’any 1909, la filla gran, Pilar Mont Brusés es casava amb Pere Serra Oliveras, de Boadella. Pere Serra i Pilar Mont van ser els pares d’en Modest (1910-2008) i en Joan (1916-?) . Així arribem a la família que molts del poble vam conèixer.

Família Serra Oliveras, de Boadella

Carrer Nou. Casa núm. 8. Cal l’Andreu, Cal Ros o Ca l’Andreu
A: Llibre del secretari de l’Ajuntament, Sr. Marcé on recull notícies entre històriques i populars des dels orígens d’aquest municipi i les Escaules, fundació de l’església, i una relació de cada una de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases … (1915-1916) [Llibre] Foli 131. ACAE110-64-T1-428

Més informació: Serra i Busquets, David. Cases pairals de Boadella: Ca l’Andreu, Cal Ros de l’Andreu i Can Pere-Esteve. A: 20, 21, 22 de novembre 2015 [Programa de la festa]

El 12 de febrer de 1976, consta com a secretari de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de Figueres.

Tenim documentat que des del 9 d’abril de 1951 era el delegat de Previsió Social el secretari de la hermandad Julio Viñas (Agullana – 1914), el qual el 1963 fou també cap comarcal de Organización Sindical de Previsión Social i secretari comarcal de sindicats. Posteriorment, en accedir al càrrec de secretari (1972) ho fou Juan Serra Mont (Cabanes – 1916), que ho havia estat a la Hermandad de Cabanes des de 1961. Ambdós eren militants de Falange.

A: Testart i Guri, Albert. La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Figueres (1943-1977)
Annals de d’Institut d’Estudis Empordanesos, 36 (2003)

Arbre genealògic de la família

Resum de les actes municipals

Actes 1856

  • 14 de març.- Reunió … para tratar y resolver lo conveniente sobre el permiso que ha pedido D. Jose Bruses para tapiar los pórticos ó arcos de la casa que está derribando situada en la plaza Constitucional por la parte de medio día …. després de deliberar, atès … que no había plan que rigiere en la población; que deseaban en todo lo posible mejorar resolvieron que lejos de dejarlos tapiar que si  … podrian obligarle a levantarlos por ser conveniente al hermoseo y ornato público de la población
  • 17 de març.- L’alcade manifesta que … siendo mucho las quejas que se le habían dado de que D. Jose Bruses confitero y vecino de este pueblo se habia apropiado de una parte de la calle que dirige desde la plaza Constitucional a la Iglesia parroquial al construir la casa … adelantando la pared que construye en la expresada calle de manera que se apropiaba también del angulo ó esquina de la Capilla de San Sebastian …. los habia reunido para deliberar … ya que el expresado señor Bruses sin pedir permiso a nadie se abrogaba tales facultades
  • A continuació la corporació es va presentar al lloc per comprovar la veracitat de les queixes i obrirenn una diligència amb aquestes termes … han mandado al referido Bruses retirar la nueva pared al lugar en donde se encontraba la antigua sin querer que quite ni dé al comun
  • 18 de març.- L’alcalde manifesta que … habiendosele presentado D. Jose Bruses pidiendole que si querian haria venir un arquitecto a inspeccionar la pared en cuestion de la casa que esta construyendo pagandole a sus costas y que se conformaria con su dictamen … La corporació va acceptar la petició i es va nomenar l’arquitecte D. Jose Roca y Bros (més informació) … unico arquitecto que existe a este … de Figueras ofreciendose ademas al pago por mitad a aquel de sus honorarios para inspeccionar la susodicha pared y asi mismo los arcos y que se estaria en todo y se observaria el dictamen que daria dicho señor arquitecto
  • 22 de marzo.- L’alcalde manifesta que per boca del mateix arquitecte sabien que … su parecer era que se quite el angulo hecho de la pared existente y se establezca la alineacion perfecta con el frontis de San Sebastian; o bien que si por causa de indemnizacion que necesariamente deberia de hacerse de la pared y terreno que Jose Bruses construya la pared que le falta uniendola sin resalto con la de la capilla haciendo que la pequeña imperfeccion se encuentre entre la nueva y vieja pared de su casa formando de este modo un angulo que apenas se verá sobre todo si la pared nueva se procurase que tuviese la anchura de veinte a veinte y dos palmos; se llamó a D. Jose Bruses y a su hermano D. Juan á quines se les hizo presente el dictamen … emitido por D. Jose Roca y Bros al que no quisieron conformarse … L’alcalde va proposar una reunió amb els majors contribuents del poble per tal d’arribar un acord que fos bo per a les dues parts en conflicte.
  • 31 de març.- L’alcalde informa que la reunió prevista entre dels germans D. Jose y D. Juan Bruses i els majors contribuents del poble no va poder tenir lloc a causa de les pluges i el desbordaments dels rius i el fet de què algunes de les persones que havien d’assistir a la reunió estaven fora del poble i que … instando dicho D. Jose Bruses poder emprender cuanto antes las obras de la casa … convinieron que procediese á la construccion de la pared en cuestion, ateniendose al segundo extremo del dictamen del dicho arquitecto D. Jose Roca Bros, mediante su correspondiente indemnizacion si fuese necesaria
  • 1 de abril.- L’alcalde manifesta que consta … por algunos individuos del Ayuntamiento que D. Jose Brusea en la construccion de la pared se separaba completamente en una parte de lo que se le había prescrito y pareciendoles ademas que de la otra entraba a edificar en la calle que no le pertenecia era de parecer que se recibiera una justificacion de vecinos honrados para examinar lo respectivo al segundo extremo ….
  • 2 de abril.- L’alcalde manifesta que … recibida la declaracion de siete testigos … despues de haber examinado escrupulosamente el terreno en cuestion resulta que dicho Bruses ha construido parte de la pared en la calle y no en terreno propio formando un angulo … y usurpando unos dos palmos del frontispicio de San Sebastian que por tanto visto el desacato del dicho Bruses a las ordenes de la autoridad y usurpacion del terreno del comun estrechando la calle es de parecer que … se le manda derribar la pared principiada por toda la mañana del mismo dia bajo la multa de cien reales a los albañiles y de otros cien al primero para que en el mismo termino volviera a poner la pared del edificio de San Sebastian en el estado en que antes se hallaba
  • Diligencia. Acto continuo … se ha presentado en el sitio de la cuestion mandando al referido Bruses bajo multa de cien reales volviere a poner la pared de la capilla de San Sebastian en el estado en que estaba antes de destruirla y a los albañiles con otra igual sino derribaban el trozo de pared nuevamente construida por toda la mañana del mismo dia
  • 2 de maig.- Es reuneixen el consistori i el Sr. Brusés amb l’objectiu de … arreglar de un modo amistoso las disputas que mediaron entre dicha corporacion de una parte y el referido Bruses de otra sobre la lineacion de la casa que compro este, sita en el mismo pueblo y calle que dirige desde la Plaza Constitucional a la Iglesia. Entrambas partes han acordado seguir la misma linea de la fachada de la Capilla de San Sebastian mediante la correspondiente indemnizacion de la pared y terreno por parte del Ayuntamiento de los intereses del comun respecto a la pared lindante á la calle que dirige a la Iglesia. En cuanto al frontis de la plaza el arco y sus estribos del portico se formaran a cuenta del mismo Ayuntamiento siendo su elevacion tanto el que debe formar el Ayuntamiento como el que deber formar el referido Bruses de la parte de la calle proporcionados a la elevacion del plan terreno al primer piso que sera de diez y siete palmos cuyo importe sera satisfecho segun una peritacion verificada por dos … albañiles nombrados uno por parte y un tercero en caso de discordia recayendo el nombramiento por parte del Ayuntamiento en D. Juan Palagri y por la parte de Bruses en D. Bartolome Quera los dos de esta vecindad y por tercero nombran las dos partes a D. Jayme Cufi de la villa de Figueras, debiendo quedar terminada la tazacion y satisfecho el importe de la indemnizacion dentro el termino de quinze dias … y en caso de no verificarse en el tiempo prefijado podra el referido Bruses edificar en el mismo pasage en que el Ayuntamiento le mando derribar ; pagando por mitad los gastos originados hasta esta fecha tanto si se verifica la indemnizacion como si no se verifica
  • 11 de maig.- Reunida la corporació amb els germans Josep i Joan Bruses, l’alcalde proposa que … en vista de las razones expuestas por los peritos tasadores sobre la pared en cuestion del acuerdo anterior y vistas las equivocacions que habian padecido aquellos sobre la medicion de la misma pared atendido el importe que podria resultar medidas exactamente; incluso el terreno que debe indemnizarse; resultaria ser el importe de setanta y seis duros aproximadamente y que mi parecer seria hacer efectiva esta suma al referido Bruses si tenia a bien aceptarla con la correspondiente intervencion del Ayuntamiento, pudiendo dicho Bruses aprovechar aquel cimiento que forma esquina a la arrancada del arco en vista de las razones expuestas del Señor Alcalde dichos señores Bruses han aceptado en convenir con el importe de setenta y seis duros por la correspondiente indemnizacion de pared y terreno siguiendo la linea marcada por el arquitecto en el acuerdo anterior

La corporació municipal estava formada per:

  • El Alcalde Constitucional. Bonaventura Salleras Bru
  • El regidor 1º. Vicente Prim
  • El regidor 2º. Jose Brugat
  • El regidor 3º . Estevan … (que no sap escriure)
  • El regidor 4º. Jose Heras
  • El Sindico. Miguel Vergés

En alguna ocasió, també signen: Jose Bruses, Juan Bruses, Antonio Ramis, Jose Pont de Vinyals, Juan Riquet, Jayme Brugat

Descripció de l’immoble:

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre el carrer d’Espolla i les places de l’Església i de l’Ajuntament. Es troba adossada a l’antiga capella de Sant Sebastià. Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats, el principal orientat a la plaça de l’Església i el posterior a la de l’Ajuntament. L’edifici principal, format per tres crugies, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i tres pisos, mentre que el cos posterior té la coberta plana i consta de dues plantes. La façana principal presenta, a la planta baixa, tres senzills portals rectangulars d’accés a l’interior. Al primer pis hi ha dos balcons exempts, amb les llosanes semicirculars i les baranes de ferro treballat. Una motllura bastida amb maons emmarca la part superior de les obertures a mode de timpans semicirculars, tot i que el de l’extrem sud no emmarca cap obertura. Als pisos superiors les obertures són rectangulars i presenten l’emmarcament d’obra motllurat. A la segona planta hi ha dos balcons exempts, mentre que a l’últim pis es localitzen dues finestres balconeres. La façana orientada a la plaça de l’Ajuntament presenta, a la planta baixa, dos arcs de mig punt amb l’emmarcament arrebossat que donen accés als dos portals d’accés a l’interior. Aquest espai interior presenta dos sistemes diferents de coberta, un sostre embigat i una volta rebaixada bastida amb maó pla. La resta d’obertures de la façana són rectangulars i amb els emmarcaments d’obra. La construcció està arrebossada i pintada. A: patmapa.gencat.cat


3 comentaris

Joan Brusés Portell

Foto cedida per M. Teresa Ferran

Foto cedida per M. Teresa Ferran

Brusés Portell, Joan (Cabanes, 1827 – Figueres, 1891)

Metge. Fill de Vicens Brusés Pagès, de Cabanes i de Teresa Portell Aguer, de Peralada, Joan Brusés Portell, neix a Cabanes (Alt Emporda) el 21 de juny de 1827. Va ser batejat l’endemà, essent padrí  el seu germà gran, que també es deia Joan i en aquells moments tenia 14 anys.

Al registre de defunció del seu pare, Vicens Brusés,  mort a Cabanes, el 24 de març de 1848, als 60 anys d’edat, ens diu que deixa 6 fills: Joan (1812), Antonia (1814), Josep (1816), Maria (1819) i Rosa (1825), Joan (1827), tot i que n’havien tingut 2 més, Jaume (1821) i Andreu (1823).

El 23 d’octubre de 1855, es va casar amb Magdalena Vergés Daunis, natural de Llers (Alt Emporda). Magdalena Vergés era filla de Primo Vergés, doctor en medicina i d’Anna Daunis. La cerimònia es va oficiar a Llers i possiblement hi degueren viure un temps ja que allà hi van néixer dos dels seus fills.

  1. Primo Brusés Vergés. Batejat a Llers el 9 de novembre de 1856, va morir el 6 de juliol de 1857.
  2. Dolors Brusés Vergés, també va ser batejada a Llers, el 6 de maig de 1858. Es va casar amb l’apotecari Enric Ferran Xirau (AHCS) i van tenir tres fills, Maria, Antoni i Enric. Dolors va morir a Barcelona, el 12 de març de 1934 (La Veu de l’Empordà, 17/03/1934)
  3. Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925). Exercí de metge forense i com  a tal intervingué en la exhumació de la Sra. Joana Adelaida de Rocabertí, comtessa de Peralada (El Regional, 12/10/1902) Visqué a Figueres, al carrer de Sant Pau, 30. El desembre de 1891, es va casar amb Teresa Majó Vidal, de Barcelona. Els seus fills, Antoni i Joan també van ser metges.
    Joan Brusés Majó

    Cabanes, 1936 Nomenament

    1. Antoni, el 1944, formava part de l’equip directiu de la Clínica Santa Creu | Expedient de depuració
    2. Joan Brusés Majó (1894-1970). Fill de Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925) i de Teresa Majó Vidal, de Barcelona.
      1. El 1912 va obtenir el títol de Batxiller.
      2. El 1922 va obtenir el títol de metge. Metge nou. Acaba d’obtenir el títol de metge després de lluïts exàmens el nostre jove amic don Joan Bruses Majó, al qual felicitem cordialment pel seu èxit, felicitació que fem extensiva al seu pare, el conegut metge i volgut amic don Josep BrusesAlt Empordà – 01/07/1922
      3. El 1923 es va casar amb Maria Carles Salleras (1899-1977).
      4. El 1934 Joan Brusés ofereix els seus serveis de Medicina general i malalties de
        l’aparell respiratori.
      5. El 1934 va ser nomenat tisiòleg del “Dispensario de lucha antituberculosa“.
      6. El 31 d’agost de 1936 va obtenir la plaça de metge interí de Cabanes, el 1941, va obtenir la plaça de metge de Llers i el 1944, la de Begudà.
      7. 1970.- Joan Brusés va morir a Figueres, als 76 anys. Ha fallecido en esta ciudad el médico titular Jubilado don Juan Bruses Majó, a los 76 años de edad. Reciba su esposa, hermanos y demás familiares nuestro sentido pésame. (Ampurdán, 18/11/1970)
      8. 1978.- A los 78 años ha fallecido la señora D. María Carles Salleras, viuda del médico D. Juan Bruses Majó. A sus familiares expresamos nuestro pésame (Ampurdán, 16/02/1977)

Al cens electoral de Figueres de l’any 1890, hi consten:

  • amb el número 78, Joan Brusés Portell, médico, domiciliat al carrer de Sant Pau, 28, i diu que té 61 anys, edat que no s’avé amb l’any de naixement que cita un altre document, segons el qual en tindria 63
  • Vicente Brusés Pérez, propietari de 43 anys (el seu nebot, fill de Joan Brusés Portell i Orosia Pérez), domiciliat al mateix carrer
  • Josep Brusés Vergés (fill de Joan Brusés Portell) En el cens electoral de Figueres de l’any 1890 consta que tenia 25 anys d’edat i no 26, i vivia al carrer de Sant Pau, 28 (AHCF), lloc on seguia vivint el 7 de gener de 1909, segons el Diario de Tarragona (AHCS).

Una germana de la seva mare, Antònia Portell i Aguer, va ser l’àvia d’un altre metge de Cabanes, Josep Pagès i Dalmau (Cabanes, 25/02/1864 – Juan-les-Pins, França, ?)

Bibliografia:


1 comentari

Metges

Vegeu també: Dispensari municipal

  • Blaha Casals, Gregori (Mataró, ?-Cabanes, 1836)
  • Brusés Majó, Joan (Figueres, 1894-1970). Fill de Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925) i de Teresa Majó Vidal, el 31 d’agost de 1936 va obtenir la plaça de metge interí de Cabanes.
  • Brusés Portell, Joan (Cabanes, 1827-Figueres, 1891)  Fill de la família Brusés va néixer a Cabanes l’any 1827 i va exercir com a metge a Figueres.
  • Campmany Coll, Ramon. Era fill de farmacèutic. Mentre estudiava a l’Institut, el 1907, va ser premiat en Religió, Física i Fisiologia i Higiene i el 1908, en Història Natural. El 1913 va participar en el sorteig per entrar a l’exèrcit.
    Es desconeix quan va arribar a Cabanes, però el 1919 ja hi està documentat. L’acta municipal del 30 d’agost de 1936 hi diu … Vist que el Metge …  d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll …  han abandonat llurs cárrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel cárrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó

  • Carreras y Ugas, Pelegrin de.- Natural de Viladamat, metge de Cabanes a mitjans del s. XIX. El 14 de desembre de 1863, ja vidu, es va casar a Llers amb Anna Sibecas Bonal, de Llers.
  • Guardiola Mallol, Veremundo (1928-2016)
  • Heras, pare i fill
    • Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979)
    • Jordi Heras i Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)
  • Llombart Pagès, Josep (Cabanes, 1857-1905). Metge i investigador, va inventar el Trabmull, un medicament per curar ferides i cremades.
  • Pagès i Dalmau, Josep (Cabanes, 1864-?)
  • Sunyer, Tomàs i Pere (pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.
    • Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
    • Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)

Relació temporal de metges:

  • 1941/1973.- Heras Vicens, Narcís
  • 1960/1977.- Heras Trias, Jordi. Els primers anys com a metge ajudant i des del 1973 com a titular
  • 1977/1993(abril).- Veremundo Guardiola Malloll
  • 1993.- El metge titular fou Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.
  • 1993 (octubre).- Josefina Santiago i Pla (metgessa interina). El 31 d’octubre de 1998 se li va retre l’acte d’acomiadament.
  • 1998 (octubre).- Sebastià Alvarez i Rigol
  • Des de poc després de la creació d’Albera Salut: Rosa Fortià Camós