Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Festes

Vegeu també:
Festa Major – s. XIX  |  Programes de festes  |  La Candelera  |  La sembra de pinyons (S. Isidre)

Carnaval. Sabem poca cosa de la història del Carnaval a Cabanes.

  • Gràcies a la crònica de Josep Rebarter  tenim una petita descripció de les activitats i balls propis del Carnaval de la segona meitat del segle XIX. La festa durava cinc dies, des del dissabte que s’anava a buscar el Carnaval, fins el dimecres, dia del seu enterrament.
  • Joaquim Gimbernat en un treball escolar, titolat Carnaval en Cabanas – 1930, ens descriu la festa d’aquell any: El dia 2 de marzo se celebro en Cabanas el Carnaval, y todos los 3 dias hubo musicos. Y los primeros dia llovió, y habia hombres que hacián reir mucho,  los dos primeros dias habia pocos disfraces. El ultimo dia no llovio y hubo bayle todos los dias, y por la noche hubo muchos disfraces que hacen reir mucho, pero nosotros tuvimos que ir a clase todos los dias, pues este año no hemos hecho ningun dia de vacación.
  • El febrer de 1937, en atención a las circunstancias excepcionales porque atraviesa el país, es van suspendre les festes de Carnaval. Una vegada acabada la Guerra Civil, el febrer de 1940, el Ministerio de Gobernación va ratificar la suspensió. En arribar el 1950 es degué flexibilitzar una miqueta la normativa i  Cabanes, durant uns anys, va celebrar un ball de disfresses, controlat per la Guàrdia Civil, però no va durar massa temps. A finals del franquisme o a partir de l’adveniment de la democràcia es va recuperar la festa, tot i que de manera més austera.

Festes Majors: Sant Vicenç i Sant Isidre

La Galeria, 14/1/1931

  • Maig. Festa dedicada a Sant Isidre (15 de maig). Actualment se celebra el tercer diumenge de maig i es caracteritza per la representació del miracle de Sant Isidre i la tradicional sembra dels pinyons

Festa de la Candelera (2 de febrer)

Es va celebrar fins el 1986. Vegeu: La Candelera

Festa de l’arbre

La Veu de l’Empordà, 5/2/1916

Informació comarcal. Cabanes. Aquesta població se proposa celebrar d’una manera molt lluida la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera … els nois i noies de les escoles nacionals i tots els que vulguin concorrer-hi se dirigiran acompanyats de la orquesta al lloc destinat per a plantar-hi els arbresVeu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 29/1/1916.

Cabanes. Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre, tal com estava anunciat en les
planes d’aquest periòdic en el nombre proppassatVeu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 5/2/1916.

Fiesta de la Liberación (segurament el 10 de febrer)

Es degué començar celebrar a partir de 1939, per commemorar l’entrada de les tropes nacionals a la població. Es desconeix fins quan es va mantenir la festa.

1957:  La orquesta «Río» amenizó todos los actos, destacando entre ellos el solemne oficio seguido de Tedeum y la vibrante alocución de nuestro Sr. Alcalde desde el balcón del Ayuntamiento. A: Ampurdán, 20/02/1957

Festa de la vellesa

Se celebra des del 1987. La festa consisteix en una missa i un dinar popular. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble.

Altres festes

Josep Rebarter i Bech ens va deixar uns apunts amb una petita descripció de les festes i tradicions dels nostres avis: la Festa Major, la Sembra dels pinyons o el Carnestoltes que encara gaudim cada any;  la Candelera que va deixar de celebrar-se el 1986,  i altres com la Processó de Setmana Santa, els Goigs de Pasqua, el Ball dels muts, el Ball dels confits o el Ball del drac, que hem de suposar que eren pròpies de finals del s. XIX i/o primers del XX. Vegeu: Cròniques de Josep Rebarter

El Corpus en Cabanas. El Orden (7/6/1896) pàg. 2

Recull de premsa:


5 comentaris

Festa Major – s. XIX

Alguns documents ens parlen de les incidències i organització de la Festa Major de Sant Vicenç, a finals del segle XIX.

Vegeu també:  Festes  |  Programes de festes

1864-73

Pere Serra Prim, a la seves cròniques, ens explica els enfrontaments entre l’Ajuntament, el poble i el rector Mn. Joaquim Geli que no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa, mentre el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anteriors capellans.

Segons la crònica de Pere Serra, el 1864 es va fer la festa sense músics … vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica … El 1867 encara es mantenia la desunió … al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer

1872-74

Dues actes municipals de l’any 1872 i una del 1874 fan referència a l’organització de la Festa de Sant Vicenç.

Festa Major

Gràcies a aquests documents podem saber que:

  • Els encarregats de preparar la festa eren els “pabordes” de Sant Vicenç, Sant Sebastià i el Rosari, avantpassats de les actuals “comissions de festes”
  • La funció dels pabordes era contractar els músics, allotjar-los a casa seva donant-los menjar i llit i pagar la cera necessària per a les funcions religioses
  • L’import de les despeses s’obtenia del que es recaptava durant la festa, de les almoines recollides durant l’any i del “llevant de taula” (Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa). Les “pabordesses” de la Candelera van seguir amb la tradició del llevant de taula per mantenir l’altar i pagar la festa
  • Segons la disponibilitat de l’Ajuntament, si no es cobrien les despeses, es pagava amb diners dels fons comunals. Tot i que els anys 1873 i 1874, l’Ajuntament no va destinar cap quantitat a la festa i es desentengué de les possibles pèrdues.
  • Si després de pagar les despeses sobraven diners, passaven a disposició dels pabordes per destinar-los a la millora de l’església o al que creguessin convenient
  • El 1874, els pabordes es desentengueren de l’organització la festa i va ser el veí Josep Clos Sot, qui es va oferir a fer-se càrrec de contractar els músics. L’Ajuntament va acceptar l’oferta exigint que els músics havien d’actuar a les funcions religioses, si algú ho demanava,  a les cercaviles acostumades, als balls i a les sardanes sense cap ajuda econòmica per part de la Corporació

Festa Major

Transcripció de les actes:

10 de gener de 1872

… reunido el Ayuntamiento con los pubordres de San Vicente, San Sebastian y del Rosario, presididos por el Señor alcalde … … acuerdan unanimes que los expresados pubordres se cuydaran de contratar la musica y les daran la manutencion como de costumbre en sus respetivas casas, cuydando de la Iglesia como se ha verificado aqui, pagandose el gasto tanto de los musicos cera y demas que se ofrezca de lo que se recaude en dichos dias de saraos llavan de taula y limosnas recaudadas y que se recaudaran y si faltan alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que de segun para sufragarlo de fondos comunales, pero si sobra alguna cantidad quedara a disposicion de los pubordres para que lo inviertan de comun acuerdo en lo que consideren mas de utilidad… Signen: José Ribas, alcalde; José Oliba, Rafael Aguer, José Monicoy, José Terrats, Miguel Blay. Los pubordres: Pedro Heras, Jayme Palliser, Miguel Tuebols, José Pomes, Salvador Pi

25 de desembre de 1872

… reunidos en el Ayuntamiento con los pabordeses de San Vicente, San Sebastian y del Rosario …  …el objeto de la sesion era a consecuencia de ácercarse la fiesta mayor de este pueblo y por lo tanto para ponerse de acuerdo del modo como debia celebrarse, por la musica demas que se acostumbra en dichos dias, en los años anteriores, debiendoles advertir que la comision de presupuestos no habia dejado consignada en el mismo, cantidad alguna por funciones religiosas…. acuerdan que los expresados pabordres se cuydaran de la musica, dandoles la manutencion y cama en sus casas, como se acostumbra, cuydando de la Iglesia como se ha verificado hasta aqui y que se pague el gasto tanto de la musica, cera y demas que se ofrezca, de lo que se recauda en dichos dias en los saros, “llevan de taula” y limosnas recaudadas y que se recauden; y si falta alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que se saque de los fondos comunales insiguiendo la costumbre de los años anteriores, peró que si a la rendicion de cuentas de este ayuntamiento no se aprobaba el recivo de la cantidad que puede recorre del fondo comun quedaban todos obligados á pagarlo por partes iguales de sus respectivos bolsillos y si por el contrario resultaba alguna cantidad sobrante, quedaba á disposicion de los pabordres para invertirla del modo que estimen prudente en adorno y mejora de la Iglesia. Signen: Jose Bascu, alcalde, Juan Pou, Jose Serra, Geronimo Font, Jayme Pumes, Jose Brugat, Mariano Ramis, Fco Municoy. Los pabordres: Miquel Palliser, Rafael Giralt, Juan Pey, Jayme Brugat, Pedro Serra, Salvador Pi

4 de gener de 1874

… el señor presidente Don Juan Pou y Bruses … manifesto que debian tomar resolucion acerca la costumbre establecida desde tiempos muy remotos, de solemnizar los dias de la fiesta mayor de este pueblo en referencia a la musica y funciones de iglesia, vista la actitud tomada por los mayordomos (pabordes) desentendiendose de toda obligacion … unanimes acuerdan …. …  3º y último que en virtud de haberse desentendido los pabordes de toda obligacion acerca la musica y demas anexidides en los dias de la fiesta mayor y no teniendo cantidad alguna presupuestada para festejos o funciones de Iglesia y publicas, el Ayuntamiento debe desentenderse y se desentiende de toda obligacion o compromiso para los fines indicados; y considerando que el vecino de este pueblo Don Jose Clos y Sot se presento manifestando que en caso de desacuerdo con los pabordes el se ofrecia para hacerse cargo de los musicos para los dias expresados a cuenta suya, el Ayuntamiento acuerda, ceder este derecho al expresado Jose Clos y Sot mediante empero la obligacion de ceder la musica para las funciones de Iglesia si alguno tiene deseo de que los haya como los años anteriores y la de hacer todas las pasadas por el pueblo de costumbre y bayle publico o sardanas por la tarde en la plaza de la Republica de este pueblo sin ninguna clase de retribucion por parte del Ayuntamiento …


2 comentaris

Programes de Festes

Vegeu també: Festes  |  Festa Major – s. XIX

Recull de programes de festes : Cabanes. Figueres : [s.n.], 1928-1958

Conté: Cabanes (programa Festa de Sant Vicenç 1929, 2 cartells festa major Sant Vicenç 1944, programa, cartells i programa de mà de la Festa de Sant Isidre 1946, programa partit futbol Viejas Glorias contra Juventud la Flor, [194-?], programa de mà Festa de Sant Vicenç 1947, programa de mà partit futbol 1943.

A: Biblioteca Fages de Climent. Figueres Magatzem. Topogràfic: CL R C Festes pobles/Cabanes_04

  • 1929. Festa Major de Sant Vicenç
  • 194?. Partit de futbol. Seria el partit jugat el 2 de juny de 1946 entre “Viejas Glorias” i “Juventud la Flor”
  • 1943. Partit de futbol
  • 1944. Festa Major de Sant Vicenç (2 doc.)
  • 1946. Festa de Sant Isidre (2 doc.)
  • 1946. Festa Major de Sant Vicenç
  • 1947. Festa Major de Sant Vicenç

Més informació:

  • 1930. Es llogada a Cabanes per les festes de Sant Isidre, la renomenada Cobla «Antiga Pep». Publicacions de la terra, 3/1930
  • 1936. Festa Major de Sant Vicenç. Agrupacions musicals que cooperen a aquestes festes. Cobles: La principal de Cassà de la Selva i Girona de Girona. Cabanes, l’atractívola població feinera i festívoIa, té llogfades dues Cobles. L’animació que regna, és remarcable. Publicacions de la terra, 81, 21/1/1936, pàg. 1 i 3