Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Cabanes als anys 60

Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012)
Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill
Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El fons fotogràfic d’en Joan Noguer està format per més de 50 sobres de negatius i una vintena de capses de diapositives. Després d’una revisió molt superficial s’hi han trobat moltes imatges d’indrets i persones no identificades però també algunes de temàtica local:

  • Nevada (1963)
  • Benedicció de les campanes (1964)
  • La Sembra de pinyons (anys 1963 i 1965)
  • Processó de Corpus – Equip de futbol – Imatges de racons del poble – Fotos personals i de la seva família – Fotos de veïns del poble …

Amb aquesta petita exposició aprofitem per agrair la donació de la família Altimira-Noguer i donem a conèixer l’existència d’aquest fons de l’Arxiu Municipal, mentre esperem que més endavant es pugui revisar tot el material i se’n pugui fer una exposició com cal.


2 comentaris

Matrimoni infantil

El 2005, Santiago de Llobet Masachs va publicar el treball: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Fundació Noguera (Estudis, 31).Ramis_Gomis

El matrimoni infantil ve condicionat, en la majoria dels casos, per interessos econòmics i/o per la mort del pare i per la necessitat d’assegurar un hereu a la casa, fet que sovint comportava casaments dobles en els quals es casaven dos vidus i els seus fills.

A l’estudi de Santiago de Llobet hi apareixen tres fets relacionats amb Cabanes:

  • 1635.- A catorse de febrer any mil sis sents trenta y sinch fores esposats Guillem Mateu ferrer del regne de fransa y Anna Maria donsella filla de Antoni Bosch ferrer habitant en Cabanes …  Anna Maria, filla d’Antoni Bosch i Elisabet Ferrer, havia nascut a Perelada el 10 de juny de 1623 i en el moment del casament tenia 11 anys, 8 mesos i 4 dies.
    • 1662.- El dia 13 de setembre, Anna Maria, que llavors tenia 39 anys i vivia a Albatera del regne de València, va fer arribar a la cúria del bisbat de Girona un escrit en què demanava la nul·litat del matrimoni. Al·legava que ella s’oposava al casament i que havia rebut amenaces i violència, entre elles el seu pare l’amenaçà que si no es volia casar “li posaria una soga al coll y la estranyarian”…. Un va dir que a la vila de Perelada es deia públicament que els seus pares feien una gran bestiesa casant-la tan petita. Un altre va confirmar haver vist el seu pare perseguint-la amb una verga perquè volia fugir de casa abans que casar-se. I encara un altre va confirmar haver sentit dir al pare que l’ofegaria si no es casava. A les preguntes de si hi va haver consumació matrimonial, tothom va dir que no, perquè, després de la boda, Guillem Matheu va marxar del poble i del Principat, i ningú no sabia si era viu o mort, perquè ningú l’havia tornat a veure, però se suposava que havia retornat a França. Davant la no-aparició, el 26 d’octubre de 1662, abans de 2 mesos d’ingressada la demanda al bisbat, es declarava per sentència la nul·litat del matrimoni contret per temor entre els dos cònjuges.
  • 1673.- El 25 de juliol, Pere Aguer de Cabanes (1655-1687), es casava amb Maria Llovera Ventós (1661-1706), d’Òrfans, que llavors té 11 anys. Els capítols matrimonials es van signar l’endemà. Als llibres parroquials hi ha una entrada del 24 de febrer de 1679, que diu: Pere Auguer i Maria Llovera sa muller an pres Benedictio als 24 de febrer 1679. El casament va tenir lloc a Cabanes i allà hi van néixer alguns dels seus fills, després van anar a viure a la casa pairal de Maria, pubilla dels Llovera, per aquest motiu el seu fill Francesc consta amb els cognoms “Llovera Aguer”. Pere Aguer va morir a Òrfans el 25 d’octubre de 1687 i dos anys més tard, la seva vídua es va casar amb Joan Damont, vidu de … Sarquella. Més endavant, el 12 de juny de 1694, Francesc Llovera Aguer (1678-1696) i Maria Damont Sarquella(1678-1698), fills de la parella es casaven als 16 anys d’edat.
  • 1689.- Rafel Ramis, de Cabanes (15 anys), es casa amb Caterina Gomis, de Vulpellac (10 anys i 6 mesos)

Els registres parroquials ens confirmen que Rafel Ramis es va casar molt jove, igual que la seva mare i el seu avi. El mateix van fer altres familiars seus.

  • 1657.-  Rafel Aguer Gibert (1642-1692), de 14 anys es casava amb Maria Maselli,  vídua de Miquel Ramera de Vilabertran, amb qui s’havia casat feia un any. Maria va morir el 1666 i, dos anys més tard Rafel, que llavors tenia 26 anys,  es va tornar a casar amb Marianna, vídua de Bellcaire.
  • 1672.- La seva filla Isabel Aguer (1658-1710), amb només 13 anys es va casar amb Pere Ramis (1643-1684) que ja en tenia 29. Quan el 1684 Pere Ramis va morir, la seva esposa Isabel, que estava a punt de complir vint-i-sis anys, havia tingut cinc fills dels quals en vivien tres. L’hereu, Rafel Ramis Aguer (1673-1734), només tenia deu anys i necessitaven algú que tingués cura del patrimoni i dels fills.
  • 1689.- Al mes de gener es va celebrar el casament doble entre Isabel Aguer, vidua de Pere Ramis de Cabanes i Jaume Vidal (àlies Gomis), de Vulpellach i els seus fills Rafel Ramis Aguer i Caterina Gomis. Rafel tenia 15 anys i la núvia 10 anys i mig. Rafel i Caterina van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure tres: Isabel (1697), Josep (1699) i Vicenç (1708)
  • 1716.- Josep Ramis Gomis (1699-?), fill de Rafel Ramis i Caterina Gomis, es casava amb Maria Vilanova. Tenia 17 anys
  • 1723.- Llúcia Aguer Barris (1708-1769), cosina de Rafel Ramis Aguer, va quedar orfe als 12 anys i el 1723, amb 15 anys, es va casar amb el seu cosí Antoni Aguer Cervera (1699-1760) que feia poc havia quedat vidu.


Deixa un comentari

Homenatge a la Vellesa

El 18 d’octubre de 1987, Cabanes va celebrar la primera festa de la vellesa. Els primers temps l’homenatge es programava cada dos anys i a partir de l’any 2001 es va celebrar anualment.

La festa consisteix en una missa i un dinar popular que sovint acaba amb alguna actuació musical. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble. Els últims anys les activitats comencen uns dies abans amb narració de contes als infants a càrrec d’un grup d’àvies, concerts, xerrades, etc. Algun any els nens de l’escola també han participat a la festa cantant a la missa.

26è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (18/11/2018) – Reportatge a la Revista CRAE

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

25è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (19/11/2017) – Reportatge a la Revista CRAE

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

24è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (20/11/2016)

Exposició història dels detalls i cartells

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


3 comentaris

La sembra de pinyons

Més informació:  Racó de Sant Isidre   |   Local de Sant Isidre
Cartells de la festa |  Díptics “La sembra de pinyons”  | Fotos de la representacióBall de Sant Isidre: partitura

La Sembra de Pinyons de Cabanes és una manifestació de teatre popular única a tot Catalunya i que ha estat representada des de finals del s. XIX. Se celebra el tercer diumenge de maig, dins la Festa Major de Sant Isidre.

Breu ressenya històrica

logoEls orígens de la festa de «La sembra de pinyons» es remunten a l’any 1869 en motiu de la fundació d’una Societat de Socors creada sota l’advocació de Sant Isidre. Als seus estatuts ja hi consta que tots els anys se celebrarà una funció religiosa en honor del seu patró.

L’11 de maig de 1871, el diari «El Ampurdanés» explica que: Según se nos ha dicho, la Sociedad de socorros mútuos de Cabanas, se propone celebrar el aniversario de su fundación el dia de S. Isidoro …. saldrá la histórica y alegórica carreta tirada por dos bueyes adornada con profusión de lazos y flores … dirigiéndose a la plaza en donde se trazarán varios surcos y se sembrarán piñones

El 1882 el cronista de la publicació «La Unión» ens explica que a les vuit del matí es farà una cercavila acompanyant una carreta que repartirà pinyons als veïns i el 1893, una nota publicada a La Vanguardia ens descriu una festa semblant a l’actual: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…». Una altra nota de La Vanguardia de l’any 1928 ens parla de la Societat «Caridad y Recreo» com a organitzadora de la festa i dóna a conèixer el repartiment dels personatges de la representació: Josep Terrats, actuant com a Sant Isidre; Teresita Planella, de rebostera i Joan Tuèbols i Joan Pellicer fent de mossos.

La primera foto que ens ha arribat la situem al 1940, amb Josep Rebarter com a Sant Isidre i Maria Serra Massot com a rebostera. El noi del pa fou Josep Serra i Miquel Massot portava el barral.

El 1942 va ser el primer any que es va tancar la plaça amb cordes i el 1950 Sant Isidre va canviar l’abric que l’havia caracteritzat per un vestit semblant a l’actual.

Antigament, la representació teatral de Sant Isidre feia referència a la vida del sant, però no tenia cap argument prefixat i el diàleg era improvisat. No va ser fins el 1960 que Josep Rebarter i Bech, sense sortir-se de la tradició, va escriure un guió i es van incorporar les figures de l’amo i l’àngel, qui recita el poema escrit per Ramon Bech.

Aquests últims anys s’ha donat un impuls a la festa incorporant-hi la participació d’un grup d’infants que aprofiten el moment de l’esmorzar per convidar els assistents a acompanyar-los amb els «isidrets».


Text de la representació de Sant Isidre –  (Josep Rebarter i Bech, 1960)
El poema de l’àngel va ser escrit per Ramon Bech
Goigs i cançons dedicats a Sant Isidre
Refranyer:
Quan sant Isidre és arribat / tot el blat ja és igualat.
Per sant Isidre / el blat comença a treure espiga.
Per sant Isidre el melonar / ni nascut ni per sembrar.
Sant Isidre, favater, / roba faves qui no en té.
Sant Isidre llaurador / s’emporta la pluja’/ i porta el sol.

díptic, 2016  –  díptic, 2017  –  díptic, 2018diptic, 2019

Representació de la sembra de pinyons (19/5/2019)
Video a càrrec de “centsetesports

– Capítol 1 –

– Capítol 2 – 


recull_historic

Recull històric de la representació (incomplet)

Bibliografia:

Fotos de la representació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Díptics

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Racó de Sant Isidre

El “Racó de Sant Isidre” és un petit espai que es troba al c/ Espolla, just al costat de la plaça, on antigament hi havia una casa que es va enderrocar per facilitat la mobilitat.

En aquest espai desaprofitat, el 2013 s’hi van instal·lar uns plafons amb un seguit de fotos de la representació de la sembra de pinyons, des del 1940 fins a l’actualitat. La inauguració va tenir lloc el 17 de maig.

S’ha vist que les fotos eren d’interès per a les persones que visiten ocasionalment el poble, però hi faltava informació, per això per la festa de Sant Isidre de 2018 l’espai es va complementar amb un plafó explicatiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Local de Sant Isidre

Un dels objectius de la Comissió de Sant Isidre era tenir un espai, un «petit museu», on guardar i exposar el vestuari, materials i estris que necessiten per portar a terme la representació de la sembra de pinyons i així donar un «valor afegit» a la festa i revaloritzar el nostre patrimoni cultural i tradicional.

El 2107 es va decidir d’aprofitar una part del magatzem de darrera el local social per cedir-lo a la comissió. Aquest espai s’ha condicionat amb mobiliari antic restaurat per algunes persones de la comissió i amb un armari-expositor. El 19 de maig de 2018 es va presentar al poble en una jornada de portes obertes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més fotos: Facebook (Àlex Hernández)

Cartells de la festa de Sant Isidre

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ball de Sant Isidre: partitura

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Setmana Santa

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua. Actualment moltes d’aquestes tradicions només queden al record de la gent gran.

Gràcies als manuscrits de Gil Capallera, Josep Rebarter i Pere Serra Prim podem conèixer alguns detalls del que es feia aquests dies a Cabanes al llarg dels segles XIX i XX.

Gil Capallera ens explica la Quaresma dels anys 40 per a la gent del futur

L’amiga, Antònia Gimbernat, em va dir: «Gil, perquè no ens fas un resum de com era la Quaresma dels anys 40? Aviat la gent d’avui en dia i del futur no tindran constància de com se celebrava» Aquest és el resum de les seves memòries …

Dimecres de cendra

Pels anys quaranta, recordo que quan arribava la Quaresma, Mossèn Pere feia una missa per a tothom, però en especial per als nens i nenes de l’escola i al final de la missa ens posàvem en fila tant la gent gran com els petits i anàvem passant, un darrera l’altre, davant del capellà que portava una safata de plata on hi havia cendra molt neta i mentre et feia una creu al front amb la cendra deia: «pols ets i en pols et tornaràs».

Salpàs

Al cap d’uns dies el Mossèn i els escolans passaven per tots els masos del poble a fer el «salpàs» que consistia en una barreja de sal i aigua beneita que es tirava amb una cullereta a la paret de la casa, a tocar de la porta d’entrada. Després, si els amos de la casa ho volien, ho tirava a totes les corts del bestiar, per tal que tot quedés beneït. Aleshores els amos li donaven diners o ous. Després dels masos, el capellà passava per totes les cases del poble on també posava una cullereta de sal i li regalaven el mateix, cèntims o ous. De diners en recollia pocs, perquè en aquells anys, acabada la guerra, no n’hi havia gaires. Quan s’acabava el «salpàs», el capellà venia els ous que havia recollit i amb els cèntims feia caritat a la gent necessitada, que en aquella època n’hi havia molta.

Quaresma

Tots els diumenges de Quaresma, a la tarda, es feia el Via Crucis dins de l’església, amb gran assistència de gent. Els homes i nois portaven la Creu i a cada dues o tres estacions es canviava el portador.
També recordo haver sentit explicar que anys enrere, a Cabanes, es feia una processó molt important pels carrers del poble. Es portava el Sant Crist gran que hi ha a l’església, però amb la Guerra Civil es va perdre el costum.

Dijous Sant

Quan arribava el Dijous Sant, el primer que feia el mossèn era lligar les campanes perquè no podien tocar, només funcionava el rellotge. La missa era a les cinc de la tarda i a les quatre fèiem passacarrers cridant: «a missa, a missa». Quan havíem acabat la volta al poble i a les masies anàvem al davant de l’església i quan només faltava un quart tornàvem a sortir cridant: «falta un quart, falta un quart». Nosaltres fèiem de rellotge!
El Dijous Sant també es feien grups de dones i joves per fer una hora de vetlla resant al Santíssim, fins i tot s’havia fet tota la nit, i tothom complia amb el torn que li tocava.

El monument es preparava a l’altar del Roser, decorat amb flors de paper i, la Xaviera Pradel, mestra de les nenes, era l’encarregada y els torns de vetlla.

tenebrari

Divendres Sant

matraca

matraca o matajueus

Com que Jesús va expirar, el Divendres Sant totes les creus es tapaven amb una caputxa morada per representar que Jesús no es podia veure perquè estava mort i enterrat. La caputxa no es treia fins el diumenge quan Jesús ja havia ressuscitat, per això es cantaven les caramelles davant de l’església i les campanes repicaven per celebrar la Resurrecció.
Aleshores tots els nens del poble teníem uns estris que en dèiem «mata jueus». El tinc guarda’t a casa i encara funciona.
El divendres la missa o ofici de tenebres era a les onze del matí i la mainada tornava a passar pel poble i les masies, tot cridant: «a missa, a missa» i quan faltaven quinze minuts: «falta un quart, falta un quart». El Mossèn llegia un llibre en llatí, des de dalt del cor i cada deu minuts donava un cop de puny a la barana, mentrestant, a baix hi havia una altra persona que a cada cop apagava una de les espelmes. Tots esperàvem que s’apagués l’última perquè en aquell moment tota la mainada picàvem amb el «mata jueus» durant una bona estona, fins i tot hi havia gent gran que picaven els bancs de l’església. Després d’això s’acabava la funció del divendres, tot esperant la Pasqua de Resurrecció.

Pasqua de Resurrecció

Quan arribava la Setmana Santa, tots els nois grans de Cabanes s’ajuntaven i feien colles de sis o set per assajar les cançons que cantarien. A vegades eren quatre o cinc colles, i quan arribava el Dijous Sant ja començaven a anar a cantar les Caramelles, que és com es diu ara tot i que abans en dèiem Goigs. El diumenge de Pasqua, totes les colles es posaven dalt de l’altar major amb les cistelles al davant, feien molt de goig. L’església estava atapeïda de gent del poble, abans el poble de Cabanes era molt creient i els diumenges l’església era plena. Quan s’acabava la missa de Pasqua totes les colles es posaven davant de l’església i tots cantaven el seu repertori i al final, crec recordar, que tots cantaven una sardana. Tot allò era molt bonic i emocionant.

També em venen a la memòria records una mica confusos que se celebraven unes prèdiques que en deien «novenaris» i a l’any següent fèiem el «septenari», però no recordo a quins mesos se celebraven aquests actes, però si recordo que hi havia molta gent i que hi anàvem amb els meus pares i germà. Sí que recordo que a les prèdiques, que duraven una setmana, hi participaven dos capellans i que un deia una cosa i l’altre el contradeia.

Josep Rebarter ens parla de la processó i les caramelles

La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.

Pasqua: Cant dels goigs.  Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:

Quan vendrem el blat de moro
a cinc duros el quartà
ja no farem més rodona
ni tampoc voldrem cantar.

Si els melonars de Cabanes
tot l’any tinguessin melons
tot el que ara ens fa falta
sobraria pels caixons.

Crònica de Pere Serra i Prim

1854 o 1855.- El pare Mach, missioner, va portar les Estacions del Via Crucis. Possiblement fos el jesuïta José Mach (Barcelona, 1810 – Saragossa, 1885).

Als 4 de fabre del añ … al pare Mach Sr Misihonista purta las Estasihons del dia cru… [Via crucis ?]

1877.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá.

Bibliografia:


Deixa un comentari

Sufragi femení

8 de marestatut municipalzo,
aniversario de la concesión parcial del voto a la mujer española por D. Miguel Primo de Rivera
A: Plataforma 2003

La primera vegada que es va admetre a Espanya el sufragi femení va ser el 1924 quan les dones cap de família van ser reconegudes com a electores i elegibles. Segons l’Estatut Municipal (*), del 8 de març de 1924, aquest electorat femení s’incorporà al cens electoral amb el resultat de 1.729.793 dones sobre un cens de 6.783.629 votants.

(*) Estatuto Municipal. Gaceta de Madrid, 69 (09/03/1924) pàg. 1223

Artículo 51. Serán electores en cada Municipio los españoles mayores de veintitrés años, y elegibles los mayores de veinticinco que figuren en el Censo electoral formado por el Centro correspondiente del Estado. Tendrán el mismo derecho de sufragio las mujeres cabeza de familia, con cuyos nombres se formará un apéndice al Censo electoral de cada Municipio. Figurarán en este apéndice las espa­ñolas mayores de veintitrés años que no estén sujetas a patria potestad, autoridad marital ni tutela, y sean vecinas, con casa abierta en algún término municipal.

Al llibre Jefatura Superior de Estadística. Renovación total del Censo Electoral ordenada por Real Decreto de 10 Abril 1924. Provincia de Gerona, Cabanes hi apareix amb un cens de 242 homes i 57 dones, dels quals se n’especifica nom i cognoms, edat, domicili, professió i si saben llegir i escriure. De les persones censades es constata que saben llegir i escriure un 87,2% dels homes i només un 38,6% de les dones

cens electoral

Entre els oficis hi trobem:

  • homes
    • labrador (186)
    • propietario (12)
    • albañil (3)
    • bracero (3)
    • carpintero (3)
    • carretero (3)
    • herrero (3)
    • pastor (3)
    • comercio (2)
    • guarnicionero o talabartero (2)
    • jornalero (2)
    • molinero (2)
    • secretario (2) José Pou Brusés (80 anys), vivia al carrer Canal, 1 – José Gimbernat Municoy (40 anys) vivia al carrer Castillejos, 1cens electoral
    • barbero (1)
    • carnicero (1)
    • panadero (1)
    • cortante (1)
    • cubero (1)
    • empleado (1)
    • estudiante (1)
    • guarda (1)
    • industrial (1)
    • maestro (1) Mateo Coll Juncà (28 anys), vivia al carrer Espolla, 3
    • músico (1) Enrique Cullel Sagols (27 anys), vivia a carrer de la Torre, 7
    • peón caminero (1)
    • retirado (1)
    • sacerdote (1) José Costa Masot (56 anys), vivia a la rectoria, carrer Escudillers,3
    • sirviente (1)
    • veterinario (1) Francisco Tuébols Bigas (61 anys), vivia al carrer 2 de maig, 12. Era germà de l’avi de Joan Guillamet Tuèbols
  • dones
    • su sexo (43) Entre elles Concepció Ribas de Conill (49 anys) i Roser Ribas Vidal (72 anys), germana i tia d’Antoni Ribas de Conill
    • jornalera (6)
    • labradora (3)
    • propietaria (2) Dolors Pagès Dalmau (67 anys), vivia al carrer Colón, 2 – Isabel Tuébols Pallicer (49 anys)
    • maestra (1) Soledad Nart Condó (28 anys), vivia al carrer Colón, 37
    • panadera (1)
    • sirvienta (1)

Bibliografia:


Deixa un comentari

La Gabella (s. XVIII) i les botigues (s. XX)

GabellaMonopoli de l’estat sobre certs productes de primera necessitat.
Impost sobre la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat, com ara el vi, l’oli o la sal.

Taba: Plec de condicions d’un encant, d’una venda, d’un arrendament, etc. 

Junta de propis i arbitris: Creada el 1760 per centralitzar la gestió municipal
era l’encarregada de controlar els comptes dels arrendaments d’arbitris municipals. 

Antigament no existien els establiments de venda al detall, eren les universitats o ajuntaments qui posseïen el monopoli -gabella- d’aquests serveis i els arrendaven als particulars, pel termini d’un any.

La persona que optava a la concessió havia de pagar un arbitri per oferir un servei semblant a les actuals botigues de queviures i drogueria.

gabella

Alguns documents notarials donen fe dels contractes entre la universitat de Cabanes i els particulars i ens expliquen les condicions del servei:

  • El 1699 es van posar a subhasta la gabella -per poder vendre oli, sardines salades, sal, bacallà durant la quaresma, aiguardent- i la fleca i taverna on es venia pa i vi, si cal haurà de fer d’hostaler i també vendre neu entre els mesos de juny a setembre.
  • El 1706, el contracte obliga a tenir provisions de: cotó, pebre, clavell, alls, cireres, agulles, perdigons, pólvora, tatxes, claus de ensostrar, sardines salades, sal, bacallar, oli i aiguardent.
  • La gabella de 1718 obliga a tenir oli, pebre, agulles, aiguardent, claus, tatxes, clavells i peix salat
  • Arrendament de la carnisseria (1800)
  • Als “Manuals” del notari Josep de Aloy Llach (1755-1801) s’hi troben molts documents relacionats amb la gabella i els arrendaments de la fleca, la taverna o la carnisseria de Cabanes i l’Aigueta
    • 1769
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 116
      • Arrendament de la Gabella. Foli 119
      • Arrendament de la fleca i hostal. Foli 121
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 123
    • 1770
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 155
      • Arrendament de la Gabella. Foli 157
    • 1775
      • Arrendament de la Gabella. Foli 120
      • Arrendament de la fleca i taveran. Foli 122
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 124
      • Arrendament de la Gabella de l’Aigueta. Foli 126
    • 1776
      • Arrendament de la carnisseria a Joan Martí. Foli 735
      • Arrendament de la fleca i taverna a Mariano Hortal. Foli 738
      • Arredament de la Gabella a Josep Llanet. Foli 741
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Joan Espí
      • Arrendament de la Gabella i taverna de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 747
    • 1778
      • Arrendament de la fleca a Mariano Hortal. Foli 38
      • Arrendament de la Gabella a Jaume Pagès. Foli 41
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 44
    • 1783
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 7
      • Arrendament de la Gabella i hostal. Foli 21
      • Arrendament de la fleca, taverna i Gavella. Foli 245
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 513
    • 1784
      • Arrendament de la fleca i tavera. Foli 31
    • 1785
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 38
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 40
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 547
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 549
    • 1786
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 459
    • 1797
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 50
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 400
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 402
    • 1788
      • Arrendament de la Gabella. Foli 25
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 464
      • Arrendament de la Gabella. Foli 466
    • 1789
      • Arrendament de l’hostal de l’Aigueta. Foli 25
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 442
      • Arrendament de la Gabella. Foli 445
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 448
    • 1790
      • Arrendament de la carnisseria
      • Arrendament de la fleca i taverna
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 7
      • Arrendament de la fleca. Foli 11
    • 1792
      • Arrrendament de la Gabella. Foli 496
    • 1793
      • Arrendament de la Gabella. Foli 1
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 3
    • 1796
      • Arrendament de la Gabella. Foli 53
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 56
      • Arrendament de la fleca i tavernade l’Aigueta. Foli 58
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 60
      • Arrendament de l’Aigueta. Foli 583
    • 1797
      • Arrendament de la Gabella. Foli 1
      • Arrendament de la fleca. Foli 5
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 91
    • 1798
      • Arrendament de l’Aigueta. Foli 59
      • Arrendament de la Gabella. Foli 61
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 63
      • Arrendament de la fleca. Foli 65
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 571
      • Arrendament de la Gabella. Foli 579
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 581
      • Arrendament de la fleca i taverna de l’Aigueta. Foli 598
    • 1800
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 13
      • Arrendament de la Gabella. Foli 17
      • Arrendament de l’hostal. Foli 20
      • Arrendamnet de la fleca i taverna. Foli 23
      • Arrendament de la carnisseria
      • Arrendament de l’Aigueta
    • 1801
      • Arrendament de la Gabella a Ramon Prim. Foli 5
      • Arrendament de la fleca i tavena a Gabriel Pujol. Foli 8
      • Fadiga de … de la carnisseria fa Pere Palomeras. Foli 33

La Gabella: segles XVII – XVIII

1699, febrer.-  gabellaMiquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la gabella del castell, que comporta la venda d’oli, sardines, sal, bacallà i aiguardent.

Qualsevol persona qui vulla entendrer en arrendar la Gabella del lloch y castell de Cabanes sapia que aquella se arrendara per temps y espay de un any que comensara a correr lo die de nostra Sra Candalera del any mil siscents noranta nou y finira lo primer die del mes de fabrer del any mil setcens y perço los ne fara acta de arrendament los honorables consols de dit lloch y castell de Cabanes ab totas clausules en semblants actes y renunciacions necessarias posar acostumades y ab los pactes baix escrits y seguents

E primerament sapia lo qui arrendara que hage de tenir oli bo y rebedor tot lo any sots pena de deu sous per quiscuna vegada ser atrobat fer lo contrari

Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sardinas saladas tot lo any y ditas sardinas tinga de vendrer conforme aniran en la vila de Figueres de un dijous en altre y nomes pero si en la vila de Figueres se vendran a mes de un diner flach la pessa que dit arrendatari les tinga de vendrer ha diner flach la pessa y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.

Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sal tot lo any y dita sal tinga de vendrer a la menuda ço es a mesurons y cortans y corteras al preu que es vendra en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.

Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir bacalla tota la quaresma y dit bacalla tinga de vendrer conforme anira en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.

Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir ayguardent y la vila li dona un sou de artdits per lliura y no mes ultra del preu ne pagara sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari lo qual ayguardent hage de vendrer ha lliuras y mitjas lliuras

Item sapia lo qui arrendara que tindra deu rals de plata de ganancia per quiscuna bota de oli que vendra y que lo dit oli hage de vendrer ab mesuras afinadas per lo honorable mostassaf de dit Castell.

Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanas que aquell no puga vendrer que primer no sie passat per dit arrendador y lo que lo sobredit peix vendra hage de donar ha dit arrendador un sou de plata per quiscuna roba de peix salat entes empero que lo tal peix ha de haver vint y quatre horas que sera salat y no altrament sots pena de tres lliures barceloneses aplicadoras la tercera part al acusador y la altre tercera art al arrendatari y la altre tercera part al official exequtor.

Item sapia lo qui arrendara que sempre y quant no tindra peix salat per vendrer que qualsevol persona tant habitant com forastera puga vendrer de dit peix sens caurer en ninguna pena ni pagar ningun dret al arrendatari.

Item sapia lo qui arrendara que haura de firmar lo acte al cap de vuyt dies apres que la present taba li sera lliurada donant bonas fermansas a coneguda de dits honorables consols altrament sera tornada al encant y pagara lo menos preu si trobara

Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra aquell pagara ab tres iguals pagas ab bona moneda de oro plata ha raho de deu reals de plata la lliura y ultra lo preu que y prometra pagara al notari y corredor llurs deguts y condecents salaris. Edigay … Eliseu Oliva nott Publicus Petrelate

Segueix un text en llatí.
Els arrendataris van ser Jaume Planas, sastre i Geroni Roqui, vidu
Testimonis: Miquel Brugat, pagès de Vilanova i Antoni Monicoy, pagès de Cabanes

1699, maig.- Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la fleca i taverna del poble, amb aquestes condicions:

Totom qui vulla entendrer en arrendar la fleca y taverna del lloch y terme del castell de Cabanes se arrenda per temps i espay de un any que comensera a correr lo primer die del mes de juny del any mil sis cens noranta y nou y finira lo ultim die del mes de maitg de mil setcens los honorables consols de dit castell de Cabanas los he faran acte de arrendament amb totas clausulas de constitut cessionaria de drets y accions y altres estiladas y en semblants actes osar acostumades ab promesa de … sots obligacio dels bens y emolumens de dita universitat ab los pactes empero baix escrits y seguens.

E primerament sapia lo qui arrendara que tindra obligacio de tenir pa y vi per vendra a la menuda a tots los habitans de dit lloch de Cabanas y forasters sots pena de deu sous per quiscuna vegada que faltara alguna de ditas cosas aplicadora dita pena al official exequtant y que dit pa y vi haje de vendrar co es lo pa ab balansas y “pesos” y lo vi asb mesuras tot afinat per lo honor Mostasa de dit lloch y castell de Cabanas.

Item sapia lo qui arrendera que dits honorables consols prometen donarli deu reals de plata per ganansia per quiscuna cortera de blat y altres deu reals de plata per quiscuna bota de vi que vendra declarant que lo pa y vi que vendra tinga de esser bo y rebedor a coneguda de dit honor Mostasa.

Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de recullir en la casa los forasters y pasatgers que recullir se voldran en las nits sots la matexa pena aplicadora com dalt esta dit.

Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de tenir neu per vendrar a tots los habitants de dit Castell de Cabanas qui comprarne voldran a raho de quatre diners flachs per lliura y la tindra des del die primer de juny de mil siscents noranta nou fins a Sant Miquel de setembre venent aquella ço es los tres mesos del estiu a raho de quatre diners per lliura com dalt esta dit y lo mes de setembre a sinch diners tot moneda barcelonesa inclusive sots la matexa pena de deu sous aplicadora com dalt esta dit.

Item sapia qui arrendara que ninguna persona tant si e habitant com forastera de dit castell de Cabanes que no gose ni presumesca en vendrer pa ni vi a la menuda ni donar a menjar ni beurer ni recullir en sa casa pagant sens llicencia y concentiment del dit arrendatari sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.

Item ordenan dits honorables consols que no he alguna persona que gos ni presumesca tenir lochs de cartas en part publica de dit castell de Cabanas per jugar publicament sens llicencia de dit arrendatari sots la pena dalt dita aplicadora com sobre esta dit si ja no ere que dit arrendatari no tingues que en tal cas si e licita qualsevol persona tenirne.

Item ordenan dits honors consols que ninguna persona no puga afisenar dit arrendament.

Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra sera ab moneda de plata a raho de deu rals de plata la lliura y aquell haura de donar y pagar al honor clavari de dit castell de Cabanas ab dos iguals pagas ço es la primera al cap de sis mesos haura comensat lo present arrendament y laltra a la fi del any de dit present arrendament y aquell haura de assegurar ab bonas y idoneas fermansas aconeguda de dits honors consols dins vuy dies apres que la present taba li sera lliurada altrement sera tornada al encant a risch y perill del que la haura treta de mans del corredor per lo menos preu si trobara.

Item sapia lo qui arrendara que a mes del preu hi prometra haura de pagar al notari y corredor sos justos y condecens salaris loego de fet lo acte de arrendament. Edigay …

Segueix el text en llatí.
Sembla que l’arrendatari va ser Miquel Joher, treballador.
No hi consten els testimonis ni la data, que devia ser al maig de 1699.
Font dels dos documents: Llibre de Cabanes (1698, des 27 – 1699, des. 24). Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808

1706.- Josep Aguer, Salvi Valls i Pere Laboria, actualment cònsols de la universitat del Castell de Cabanes i Pere Aguer, clavari d’aquesta universitat … posen a subhasta pública l’arrendament de la gavella del castell …Gabella

… E primerament sapia lo qui arrendara que durant dit temps haura de tenir bona y bastanta provisio de coto pebra clavells alls sireras agullas perdigons polvora tatxas y claus de ensostrar sardinas saladas sal y bachallar per tots los habitants de dit Castell de Cabanas y de ditas cosas ne haura de vendrer a la menuda. Y las sardinas y bacalla en la conformitat se vendran en la vila de Figueres de un dijous en altre …

… Item sapia dit arrendatari que tambe haura de tenir bastanta provisio de oli y ayguardent y aquells haura de vendrer a la menuda…

… Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanes no puga vendrer aquell que primer no sie pesat per dit arrendatari …

… E mes sapia dit arrendatari que sempre que no tinga provisio de peix salat qualsevol persona tant habitant com forastera ne pora vendrer sens pagar dret algu a dit arrendatari ni caurer en pena alguna …

El text final és en llatí, però sembla que es pot deduir que la concessió la va obtenir Jaume Planes, sastre, i que en va pagar set lliures de plata. Signen com a testimonis Pere Aguer, pagès i Antoni Cremadells, obrer, tots del castell de Cabanes. La data del document és del 8 de maig de 1706.

Font: AHPG, “Prot. Peralada”, 1706, Ll. núm. 819

1718.- Francesc Casadevall, Marià Roqui i Esteve Salvayre, cònsols de la universitat del Castell de Cabanes arrenden a Isidre Prim, fuster, la gavella del poble ….

… Primo sapia lo qui arrendara que haura de tenir per tots los habitants oli pebra agullas aygardent claus tatxas y clavells…

… Item sapia lo qui arrendara que tinga obligacio de vendrer aygardent a lliuras mitjas lliuras y tassas tot afinat per lo señor mostassaph a pena y bant de deu sous aplicadors com salt resta dit y se li donara de ganancia per quiscuna lliura nou diners barcelonesos.

Item sapia qui arrendara que tinga obligacio de tenir peix salat tot lo any y aquell no puga vendrer sino al preu que se vendra en la plassa de Figueres de un marcat al altre y que hage de tenir bacalla tota la quaresma y arros tot lo any a lliures y mitjas lliures …

Testimonis: honorable Rafel Ramis i Miquel Bes, treballador … Roqui i Salvayre, consuls.
Data: 26 de maig de 1718
Font: AHG. Pe 867

1800, desembre.- Rafel Ramis, batlle; Martí Casanovas, Jaume Pomés i Narcís Costey, regidors, Marturia Terrats, diputat i Jaume Garriga, Síndic Procurador general de Cabanas,  l’Ajuntament i la Junta de Propis signen l’arrendament de la carnisseria amb aquestes condicions:

…  lo Arrendatari deura tenir carn de moltó des del dia que comensará á correr lo arrendament fins al ultim de Desembre per tothom que lin demanará com sien habitants del Poble y terme …carnisseria

…  qui arrendará  haura de matar Anyell des del dia de Pasqua de resurrecció fins al Die de Pasqua del Esperit Sant …

… lo Arrendatari  tindrá obligació de matar y vendrer carn de ovella a tothom qui ne voldra des de lo primer die de setembre fins a Sant Andreu …

… sapia qui arrendara que per los dies de Sant Vicens deurá matar bou y vendrerne á tothom qui ne voldra …  y tots los demés temps del any sin matan a las Aiguetes que cada vegada ne hagian de tenir un quarto de bou á lo menos als dissaptes, y per los cas que no matan a las Aiguetes a demés de Sant Vicens hagin de tenir bou per Sanquagesma, Nostra Sra de Agost y Septembrey los dies de Corpus i Nadal.

… sapia qui arrendara que a més del preu  haura de entregar en lo dia de sant Vicens al Batlle de Sac del Excellentissim Señor Comte de Peralada quatre carniceras de carn de Bou per censos del comte de Peralada y axi mateix la llengua del Bou al sobredit Batlle de Sach.

…  sapia qui arrendará que podrá apacentar en lo terme de Cabanas cent bestias de llana sans donar dany a ningú …  ab la advertencia que des de lo die primer de Quaremsa fins al die de Pasqua de Esperit Sant no podrá apacentar cabras ni crestats …

…  lo arrendatari deurá entregar per lo die de Sant Sebastia deu lliuras de ciris de cera blanca de casa Bataller de Peralada al obrer de la Obra de Sant Sebastià de dit lloch de Cabanas.

…  haura de pagar en moneda de plata a rahó de deu rals plata …  y deura pagarlo ab dos iguals pagas so es una per Sant Joan de Juny y la altre per sant Miquel de Setembre del mateix any.

… sapia qui arrendará que haura de pagar al Notari y Secretari per lo dret del present Acte … paper sellat y hipotecas tres lliuras quinze sous y al corredor tres pessetas en plata per son treball de encantar la present tabba.

… sapia qui arrendara que no podrá matar bestia alguna sens avisar algun individuo del Ajuntament o algun que ja tindra destinat lo mateix Ajuntament 

… sapia qui arrendara que no podra matar bestia alguna menos que sia en la Plaza o Porxo de la plassa a pena de ser peñorat

Arrendatari: Pere Palomeras, negociant de Vilabertran, avalat per  Joan Ayats, també de Vilabertran
Testimonis: Joseph Farraró i Joan Martí
Notari: Miquel Sans y Oliva que intervé per indisposicio de D. Joseph de Aloy i Llach. Data: 31/12/1800
Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. ACAE110-225-T1-121 – ACAE Fi 74 (1800-1801)

Alfolí (magatzem de grans o de sal)

  • 1834.- Rebut d’un particular de l’extracció d’un sac de sal del Real Alfolí del poble. ACAE110-114-T1-566

Escorxador

  • 1890.-  Inventari.- Matadero situado en la plaza Mayor, linda a la derecha con hermano de Gil Comabella, a la izquierda con Francisco Costey y a la espalda con el mismo Costey, tiene una superficie de 10 metros cuadrados y es de valor 50 pesetas. Arxiu Municipal

Les botigues – segle XX

Carnisseria

1907.- Dos carnissers, Joaquín Pujadas i Martín Cufí van ser denunciats per no cumplir amb el descans dominical. Diario de Gerona de avisos y noticias, 05/09/1907. En Cufí devia ser Martí Cufí Salleres, de Sant Climent Sescebes, qui el 1904 s’havia casat amb Mercè Batlle Font, de Vilanova de la Muga.

Flecaflequers

  • 1936.- Un document del 16 de desembre descriu els forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
    • Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (carrer d’Escudillers)
    • Frederic Porterias. Tenia == kg i en necessita 50 kg diaris (carrer d’Espolla, després can Licus)
    • Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (carrer d’Espolla, després cal Bigoti)

Peixateria

  • 1936.- L’encarregat de la peixeteria era el Sr. Francesc Planas. L’acta municipal del 29 de juliol de 1936 informa que des del mes de febrer, en què prengué possessió del càrrec, fins a darrers de juny, havia recaptat 100 ptes. per l’expedició de 100 tiquets, de les quals tenia dret a deduir-ne el 35%, quedant un líquid de 65 ptes. a favor de l’Ajuntament.
  • 1937.- L’acta del 31 de juliol de 1937 acorda que l’arbitri sobre la venda del peix enlloc de ser d’una pesseta al dia cada peixater dedicat a la venda, sigui d’una pesseta per cada caixa, corresponent a l’encarregat el mateix 35%
  • 1994.- L’Ajuntament autoritza el Sr. Pere Pujol Planas per a la venda de peix a la peixateria de la Plaça
  • 1996.- Es concedeix llicència per vendre peix a la Sra. Joana Bosch Buxeda els dimarts i dissabtes (només matí). El Sr. Pujol en ven els dilluns (tarda) i els dimecres i divendres (matí i tarda)

Font: Arxiu Municipal de Cabanes

Bibliografia: