Capítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer, el 14 d’octubre de 1780.

El casament es va celebrar el dia 29 del mateix mes i any.

Joan i Esteve, els dos possibles hereus de la família Aguer, feia menys de dos mesos que havien mort, possiblement d’alguna epidèmia. Joan, amb dotze anys, va morir el 28 d’agost i Esteve, el 3 de setembre, als cinc anys.

El document, amb tots els seus acords i puntualitzacions, és una bona eina per entendre les relacions familiars de l’època i per constatar que els contractes matrimonials eren, de fet, pactes econòmics, on no es deixava res a l’atzar,

Transcripció de l’acta notarial dels Capítols Matrimonials

Resum del sis apartats del document

1. Jaume Pont i Germànico i Francesca de Casadevall i Puig nomenen hereu i fan donació de les propietats al seu fill Jaume Pont de Casadevall i Puig, amb la condició de què ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimonis y familia”. Del patrimoni familiar, el pare es reserva 1000 lliures i la mare “trescentas doblas vellas de cinch lliuras dotze sous barcelonesos la dobla”. També es reserven una quantitat per dotar les seves filles: Rosa, Francesca i Maria Antònia. Es pacten les condicions davant la possibilitat que la mare mori i el pare es torni a casar i tingui fills amb la nova esposa. Es detalla qui seria l’hereu si el fill morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (la signatura d’aquest inventari va tenir lloc el 9 de novembre de 1789)
2. Rafel Aguer Aguer i Caterina Puigferrer fan donació de les propietats i nomenen hereva la seva filla Antònia Aguer Puigferrer, amb la condició que ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimoni de Aguer y familia”. S’acorda que si Rafel morís, la família Pont Casadevall “hagen de alimentar en sa casa y compañia á la dita Sra Catherina Aguer y Puigferrer … y demes familia de ell dit Sr Rafel Aguer, en cas de no ser esta acomodada, de tots aliments á la vida humana necessaris en sanitat y malaltia en menjar, beurer, calsar y vestir ab tota decencia y segons son estat y qualitat .. sens haber de treballar la dita Sra Catherina Aguer, y que á esta li tingan de donar annualment trenta lliuras per sa botxaca”. Del patrimoni Aguer, el pare es reserva 1000 lliures i la mare 475 lliures, així com el dot de les seves filles Maria i Teresa. Es pacten les condicions a complir davant d’un possible nou matrimoni dels pares. Es disposa qui seria l’hereu si Antònia morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (de moment es desconeix si es va fer). Es puntualitza que si, en el futur, els pares tenien un fill mascle, o si el pare es tornava a casar i tenia un fill mascle, Antònia deixaria de ser l’hereva i rebria el mateix dot que les seves germanes, quatre centes lliures, vestits i calaixeres.
3. Antònia Aguer accepta la donació dels béns Aguer, amb totes les condicions i ho aporta com a dot del casament.
4. Jaume Pont de Casadevall i Puig accepta la donació dels béns Pont i Casadevall, amb totes les condicions.
5. Antònia Aguer, amb la presència i consentiment de Jaume Pont Casadevall Puig, accepta que si el seu pare tenia un fill mascle, renunciaria a la herència universal i acceptaria el dot estipulat.
6. S’acorda que Jaume Pont i Germànico pagarà “los vestits nubcials tan de gala, com interiors, dos caleixeras, y las joyas per adorno de … la Sra Antonia Aguer y Puigferrer sa nora esdevenidora” i se’n descriuen les condicions, la més important la que fa referència la possibilitat de què Antònia tingués un germà i perdés l’herència. En aquest cas “el Sr Rafel Aguer pagará y satisfará al dit Sr Jaume Pont y Germanico tot lo valor é import dels dits vestits y de las dos caleixeras, que haurá costejat per lo present matrimoni y adorno de la dita Sra Antonia sa filla, segons constará de la nota del import dels dits vestits y caleixeras”.

Pel document sabem que, els tres membres de la família Pont Casadevall sabien escriure, però de la família Aguer, només sabia escriure el pare.