Al punt del migdia del dimecres 15 de maig de 1957, sota un sol primaveral, tot Cabanes era a la plaça per gaudir d’una nova representació de la «Sembra de pinyons».
Entre els espectadors d’aquell dia, a més dels veïns i convidats a la festa, hi havia dos personatges reconeguts:
– 1) El poeta, narrador i dramaturg empordanès Carles Fages de Climent (Figueras,1902-1968).
D’aquesta visita, en va sorgir un interessant reportatge dedicat a Cabanes: … para mi que fué este lugar el oasis elegido por la sirena y el pastor maragallianos para plantar su primera choza o «cabana» … i a la festa de Sant Isidre: … Es la fiesta presidida por la advocación de San Isidro, y saliendo de Misa Mayor, los celadores, con luengas perchas de caña en la mano y pintorescos chalecos de fantasia, hacen hueco a la pasacalle y la «cobla» avanza al son de una irónica tonadilla: «San Isidre, Zidre, Zidre, Sant Isidre llaurador»… Dos mozos de labranza con bucólicos sombreros sobrecargados de flores extraen a San Isidro de una auténtica cabana de enramada que viene montada sobre la carreta anacrónica, y pasando bajo un arco triunfal de fresnos, introducen en el gran escenario de la plaza el buen Santo tiritando de frío…
L’article va ser publicat a la revista Canigó: FAGES DE CLIMENT, Carles. Primavera en el Ampurdán A: Canigó : revista literaria-cultural deportiva, 1 de juny de 1958, p. 5
– 2) El reconegut folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959), acompanyat d’un fotògraf del «Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona».
Del reportatge que es va fer aquell dia, l’Associació Cultural Joan Amades té constància de disset imatges, algunes fetes des del balcó de l’Ajuntament, que ens mostren els detalls que més podien interessar a un etnògraf: la carreta ben guarnida, els diferents personatges, l’acte de la sembra, l’esmorzar amb l’obligat traguinyol de vi i la recollida dels pinyons. En una de les fotos hi apareix Carles Fages de Climent bevent vi del porró. El fotògraf encarregat del reportatge degué ser Joan Francesc Estorch (Barcelona, 1926-2007) que, durant la dècada dels cinquanta del segle passat, va participar en la creació de l’arxiu fotogràfic de Joan Amades, i va continuar la tasca dels seus parents a l’arxiu fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Repartiment de la Sembra de pinyons de l’any 1957 Isidre: Josep Rebarter Rebostera: Ma Àngels Tuébols Mossos: Josep Hubach i Josep Terrats Nens: Blas Pijoan, Agustí Pujolar i Josep M. Cufí
Recull de fotos cedides per l’Associació Cultural Joan Amades (data: 15/05/1957)
En motiu de la diada de Sant Jordi, el Club de lectura de Cabanes va organitzar una lectura de poemes.
Tot recordant Margarit es va programar en memòria de Joan Margarit i Consarnau (1938-2021), poeta i arquitecte, mort a Sant Just Desvern el 16 de febrer de 2021. La majoria dels poemes llegits foren d’ell, però tothom hi podia participar amb qualsevol poesia.
La festa de Sant Isidre del 2020 ha caigut en ple confinament per la COVID-19 i no s’han pogut portar a terme ni la representació de la Sembra de pinyons ni cap altra de les activitats pròpies de la festa, tot i això, s’han preparat un seguit d’activitats per seguir des de casa organitzades per la Comissió de Sant Isidre, Potamolls, Ràdio Cabanes, l’Escola de Cabanes i el propi l’Ajuntament.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Pregóde Mn. Joan d’Arquer
Sant Isidre confinat Vídeo amb els personatges de la representació de la sembra de pinyons
Cabanes 2020. Any del confinament per la COVID 19. La tradicional festa de la Sembra dels Pinyons de Sant Isidre esdevé original, confinada i de rabiosa actualitat! Aquest vídeo ha estat realitzat i produït per la Comissió de Sant Isidre i l’Associació Cultural Potamolls. Gràcies a totes les persones que han fet possible la representació. Visca Sant Isidre! Visca Cabanes!
Sant Isidre a l’Escola de Cabanes, 2020 Vídeo dels treballs de la mainada-concurs de plantes inventades-els meus records de la festa.
Sant Isidre confinat a l’Escola de Cabanes, 2020
Taller de manualitats. A càrrec d’Activijoc
Entrenament des de casa. A càrrec de Dolors Sirvent
Representació de la Sembra dels pinyons del 2019 VÍdeo a càrrec de “Centsetesports”
Records de Sant Isidre. Any 2020 (Potamolls) Recull de vídeos gravats per veïns i veïnes de Cabanes en motiu d’un Sant Isidre inusual.
Sant Isidre als balcons. 2020 Recull de fotografies dels balcons i finestres engalanades per Sant Isidre. Aplegades per l’Ajuntament de Cabanes i l’Associació Cultural Potamolls Música: Per tu ploro – La santa espina
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Malauradament aquest 2020 no hem pogut portar a terme la diada de Sant Jordi que ens hauria agradat de celebrar, amb parada de llibres i roses a càrrec de l’Escola de Cabanes i “mini marató” de lectures a la plaça dels Drs. Heras.
Des del Club de Lectura es van presentar dues propostes per pal·liar aquest entrebanc: guarnir els balcons i finestres que són la cara visible del nostre confinament i editar un vídeo amb les lectures de tots els veïns que hi volguessin participar.
Mar Morollón s’ha encarregat de recollir les fotos i els vídeos de les lectures i de portar a terme els muntatges.
Carnaval. Sabem poca cosa de la història del Carnaval a Cabanes.
Gràcies a la crònica de Josep Rebarter tenim una petita descripció de les activitats i balls propis del Carnaval de la segona meitat del segle XIX. La festa durava cinc dies, des del dissabte que s’anava a buscar el Carnaval, fins el dimecres, dia del seu enterrament.
Joaquim Gimbernat en un treball escolar, titolat Carnaval en Cabanas – 1930, ens descriu la festa d’aquell any: El dia 2 de marzo se celebro en Cabanas el Carnaval, y todos los 3 dias hubo musicos. Y los primeros dia llovió, y habia hombres que hacián reir mucho, los dos primeros dias habia pocos disfraces. El ultimo dia no llovio y hubo bayle todos los dias, y por la noche hubo muchos disfraces que hacen reir mucho, pero nosotros tuvimos que ir a clase todos los dias, pues este año no hemos hecho ningun dia de vacación.
El febrer de 1937, en atención a las circunstancias excepcionales porque atraviesa el país, es van suspendre les festes de Carnaval. Una vegada acabada la Guerra Civil, el febrer de 1940, el Ministerio de Gobernación va ratificar la suspensió. En arribar el 1950 es degué flexibilitzar una miqueta la normativa i Cabanes, durant uns anys, va celebrar un ball de disfresses, controlat per la Guàrdia Civil, però no va durar massa temps. A finals del franquisme o a partir de l’adveniment de la democràcia es va recuperar la festa, tot i que de manera més austera.
Festes Majors: Sant Vicenç i Sant Isidre
La Galeria, 14/1/1931
Gener. Festa dedicada a Sant Vicenç (22 de gener), patró de la parròquia. Actualment se celebra el quart diumenge de gener. Goigs de sant Vicenç
1872-74.- Tres actes municipals i les cròniques de Pere Serra ens parlen de l’organització de la Festa Major al segle XIX
Maig. Festa dedicada a Sant Isidre (15 de maig). Actualment se celebra el tercer diumenge de maig i es caracteritza per la representació del miracle de Sant Isidre i la tradicional sembra dels pinyons
Informació comarcal. Cabanes. Aquesta població se proposa celebrar d’una manera molt lluida la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera … els nois i noies de les escoles nacionals i tots els que vulguin concorrer-hi se dirigiran acompanyats de la orquesta al lloc destinat per a plantar-hi els arbres … Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 29/1/1916.
Cabanes. Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre, tal com estava anunciat en les planes d’aquest periòdic en el nombre proppassat … Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 5/2/1916.
Fiesta de la Liberación (segurament el 10 de febrer)
Es degué començar celebrar a partir de 1939, per commemorar l’entrada de les tropes nacionals a la població. Es desconeix fins quan es va mantenir la festa.
1957: La orquesta «Río» amenizó todos los actos, destacando entre ellos el solemne oficio seguido de Tedeum y la vibrante alocución de nuestro Sr. Alcalde desde el balcón del Ayuntamiento. A: Ampurdán, 20/02/1957
Se celebra des del 1987. La festa consisteix en una missa i un dinar popular. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble.
Altres festes
Josep Rebarter i Bech ens va deixar uns apunts amb una petita descripció de les festes i tradicions dels nostres avis: la Festa Major, la Sembra dels pinyons o el Carnestoltes que encara gaudim cada any; la Candelera que va deixar de celebrar-se el 1986, i altres com la Processó de Setmana Santa, els Goigs de Pasqua, el Ball dels muts, el Ball dels confits o el Ball del drac, que hem de suposar que eren pròpies de finals del s. XIX i/o primers del XX. Vegeu: Cròniques de Josep Rebarter
El 18 d’octubre de 1987, Cabanes va celebrar la primera festa de la vellesa. Els primers temps l’homenatge es programava cada dos anys i a partir de l’any 2000 es va celebrar anualment.
La festa consisteix en una missa i un dinar popular que sovint acaba amb alguna actuació musical. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble. Els últims anys les activitats comencen uns dies abans amb narració de contes als infants a càrrec d’un grup d’àvies, concerts, xerrades, etc. Algun any els nens de l’escola també han participat a la festa cantant a la missa.
29è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (4,5,6/11/2022)
El dia 4 es va presentar el llibre “Aquy se trubarà ….“, el dissabte 5 va tenir lloc el concert “Música de cine” i el diumenge es va celebrar amb un dinar de germanor amenitzat per integrants de la Betty Orquestra. El detall d’enguany va ser una ampolla termo. Els veïns més grans, Enric Coloma i Teresa Mayà van ser obsequiats amb una placa.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
28è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (13/11/2021)
Continuant amb les mesures de prevenció de la Covid19, aquest any tampoc es va poder portar a terme el dinar de germanor. La festa d’enguany es va limitar a l’homenatge a la Vellesa en el qual es va donar un obsequi a les persones més grans de Cabanes, una manta a l’Enric Coloma i un ram de flors als familiars de Teresa Mayà que no va poder assistir a l’acte. Seguidament va tenir lloc el “Concert de tardor” a càrrec de Carles Coll, al piano; Maria Geli, al contrabaix i Rosa Maria Oliveras, rapsoda.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Novembre 2020
Degut a les limitacions imposades per prevenir contagis de la Covid19, l’any 2020 no s’ha celebrat la festa d’homenatge, però s’ha mantingut l’obsequi que ha consistit en una mascareta personalitzada i una manta per a l’avi i l’avia més grans.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
27è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (17/11/2019)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
La Sembra de Pinyons de Cabanes és una manifestació de teatre popular única a tot Catalunya i que ha estat representada des de finals del s. XIX. Se celebra el tercer diumenge de maig, dins la Festa Major de Sant Isidre.
Breu ressenya històrica
Els orígens de la festa de «La sembra de pinyons» es remunten a l’any 1869 en motiu de la fundació d’una Societat de Socors creada sota l’advocació de Sant Isidre. Als seus estatuts ja hi consta que tots els anys se celebrarà una funció religiosa en honor del seu patró.
L’11 de maig de 1871, el diari «El Ampurdanés» explica que: Según se nos ha dicho, la Sociedad de socorros mutuos de Cabanas, se propone celebrar el aniversario de su fundación el dia de S. Isidoro …. saldrá la histórica y alegórica carreta tirada por dos bueyes adornada con profusión de lazos y flores … dirigiéndose a la plaza en donde se trazarán varios surcos y se sembrarán piñones …
El 1882 el cronista de la publicació «La Unión» ens explica que a les vuit del matí es farà una cercavila acompanyant una carreta que repartirà pinyons als veïns i el 1893, una nota publicada a La Vanguardia ens descriu una festa semblant a l’actual: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…». Una altra nota de La Vanguardia de l’any 1928 ens parla de la Societat «Caridad y Recreo» com a organitzadora de la festa i dóna a conèixer el repartiment dels personatges de la representació: Josep Terrats, actuant com a Sant Isidre; Teresita Planella, de rebostera i Joan Tuèbols i Joan Pellicer fent de mossos.
La primera foto que ens ha arribat la situem al 1940, amb Josep Rebarter com a Sant Isidre i Maria Serra Massot com a rebostera. El noi del pa fou Josep Serra i Miquel Massot portava el barral.
El 1942 va ser el primer any que es va tancar la plaça amb cordes i el 1950 Sant Isidre va canviar l’abric que l’havia caracteritzat per un vestit semblant a l’actual.
Antigament, la representació teatral de Sant Isidre feia referència a la vida del sant, però no tenia cap argument prefixat i el diàleg era improvisat. No va ser fins el 1960 que Josep Rebarter i Bech, sense sortir-se de la tradició, va escriure un guió i es van incorporar les figures de l’amo i l’àngel, qui recita el poema escrit per Ramon Bech.
Aquests últims anys s’ha donat un impuls a la festa incorporant-hi la participació d’un grup d’infants que aprofiten el moment de l’esmorzar per convidar els assistents a acompanyar-los amb els «isidrets».
Refranyer: Quan sant Isidre és arribat / tot el blat ja és igualat — Per sant Isidre / el blat comença a treure espiga — Per sant Isidre el melonar / ni nascut ni per sembrar — Sant Isidre, favater, / roba faves qui no en té — Sant Isidre llaurador / s’emporta la pluja’/ i porta el sol.
Degut a les restriccions causades per la Covid-19, per dues vegades s’ha canviat la programació de la festa.
L’any 2020 no es va poder celebrar cap acte al carrer i es van programar un seguit d’activitats en línia.
L’any 2021 només es programà la missa i un concert a la plaça: Terra de Monestirs, a càrrec de la cobla La Flama de Farners
Representació de la sembra de pinyons (19/5/2019) Video a càrrec de “centsetesports“
CABANES – “La sembra dels pinyons de sant Isidre de Cabanes”. Fotocòpies explicatives de la representació teatral realitzada anualment per la Festa Major de Sant Isidre, el text és escrit per Josep Rebarter Bech i inclou el poema de l’àngel escrit per Ramon Bech. Hi ha també cartel·les amb partitures. A: FONS ACAE111-98 / Col·lecció de manuscrits i documentació esparsa digital de l’ACAE. Codi: ACAE111-98-N-467. Signatura: 462
Fotos de la representació:
2023.-
Video: Toral, Xavi. Així arrenca la festa d’aquest any, com cada any, i que molts no poden veure ja que guarden un lloc privilegiat a la plaça on es fa la representació de la sembra dels pinyons: [Facebook: video]
Fotos de la sembra de pinyons: Facebook – Revista CRAE
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1882.- Fiesta. La Unión, 14/05/1882, pàg. 3. Explica que una carreta passeja pel poble repartint pinyons
1893.- La quincena agrícola. La Vanguardia, 03/06/1893, pàg. 4. Descriu la festa i diu: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…»
1927.- Cabanas. La Vanguardia, 25/05/1927, pàg. 15. Aquest any no es va portar a terme la representació: … Por divergencias surgidas a última hora no se hizo este año la tradicional siembra de “pinyes y pinyons”, que se hacia en la plaza mayor con la cooperación de orquesta y que reunía a buen número de forasteros…
1928.- Cabanas. La Vanguardia, 22/05/1928, pàg. 31. La nota explica la festa amb aquests termes: Después del oficio se hizo en al plaza la tradicional siembra de «pinyes i pinyons», costumbre antigua, que reúne a un gran contingente de personas en la plaza, siendo uno de los actos principales del programa. El joven José Terrats representó al popular San Isidro labrador, siendo sus mozos los jóvenes Juan Tuebols y Juan Pellicer. La rebostera que sirvió el almuerzo fue la distinguida y linda señorita Teresita Planella…
1929.- Cabanas. La Vanguardia, 22/03/1929, pàg. 29. No s’esmenta la sembra de pinyons
1930.- De Cabanes. La Galeria, 12/03/1930 – De Cabanes. La Galeria, 14/05/1930, pàg. 11. El programa d’actes de la festa no fa esment a la representació de la sembra de pinyons
1932.- De Cabanes. Emporda Federal, 14/05/1932, pàg. 5. No s’esmenta la sembra de pinyons
2017.- Vilà, Cristina. El miracle de Sant Isidre Llaurador torna a la festa major de Cabanes. Empordà, 16/05/2017
2020.- Ajuntament de Cabanes. Aquesta setmana estaríem de Festa Major. Tot i això hem preparat un seguit d’activitats per seguir des de casa. En breu trobareu a la web de Cabanes tota la informació per participar a cada activitat. Us anirem avisant. Agraïm la participació de la Comissió de Sant Isidre, Potamolls, Ràdio Cabanes i l’Escola de Cabanes.
2021.- A: Mención Rebarter, Genís. Sant Isidre, a Cabanes. El teatre [dossier]. Alberes, 26, tardor-hivern, 2021, pàg. 62/63.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Racons de Sant Isidre
A Cabanes hi ha dos espais dedicats a explicar i donar a conèixer la festa de Sant Isidre i la representació de la sembra de pinyons: el “racó de Sant Isidre” i el mural dedicat a “La sembra de pinyons”.
1.- El “racó de Sant Isidre” és un petit espai que es troba al c/ Espolla, just al costat de la plaça, on antigament hi havia una casa que es va enderrocar per facilitat la mobilitat. En aquest espai desaprofitat, el 2013 s’hi van instal·lar uns plafons amb un seguit de fotos de la representació de la sembra de pinyons, des del 1940 fins a l’actualitat. La inauguració va tenir lloc el 17 de maig. Veient que les fotos eren d’interès per a les persones que visiten ocasionalment el poble, per la festa de Sant Isidre de 2018 l’espai es va complementar amb un plafó explicatiu.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
2.- El mural dedicat a la “sembra de pinyons” ha estat dissenyat per Fert (Jordi Comas Casanovas) i es va instal·lar el 25 de maig de 2023. Es troba al carrer Canal, al costat del Local Social. Cal destacar que, entre el dia i la nit, la seva aparença canvia. A la nit hi apareixen uns textos que queden amagats durant el dia.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Local de Sant Isidre
Un dels objectius de la Comissió de Sant Isidre era tenir un espai, un «petit museu», on guardar i exposar el vestuari, materials i estris que necessiten per portar a terme la representació de la sembra de pinyons i així donar un «valor afegit» a la festa i revalorar el nostre patrimoni cultural i tradicional.
El 2107 es va decidir d’aprofitar una part del magatzem de darrera el local social per cedir-lo a la comissió. Aquest espai s’ha condicionat amb mobiliari antic restaurat per algunes persones de la comissió i amb un armari-expositor. El 19 de maig de 2018 es va presentar al poble en una jornada de portes obertes.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1961 – Sant Isidre: Josep Rebarter – Rebostera: Teresita Olivet – Amo: Josep Marcè – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Ramon Prunella i Isidre Olivet – Nens: Vicenç Cusí i Joan Marcè – Organització i direcció: Companyia local d’aficionats
1962 – Sant Isidre: Pere Mención – Rebostera: Teresita Olivet – Amo: Josep Marcé – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Ramon Prunella, Isidre Olivet i Josep M. Cufí – Nens: Vicenç Cusí i Joan Marcè – Organització i direcció: Companyia local d’aficionats – Orquestra: La principal de Tortellà
1963 – Sant Isidre: Pere Mención – Rebostera: Joaquima Rebarter – Amo: Josep Marcé – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Ramon Prunella, Isidre Olivet i Joaquim Santiago – Nens: Vicenç Cusí i Joan Marcè – Organització i direcció: Agrupació teatral – Orquestra: Mediterránia de Gerona
1964 – Sant Isidre: Miquel Pijoan – Rebostera: Dolors Mayà – Amo: Jaume Puig – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Josep Duch i Blas Pijoan – Nens: Tomàs Gardell i Joan Marcè
1965 – Sant Isidre: Miquel Pijoan – Rebostera: Carme Badet – Amo: Jaume Puig – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Josep Duch i Blas Pijoan – Nens: Conrad Cortada i Jaume Puig
1966 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Maria Prim – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Pere Coloma – Mossos: Jordi Heras i Jaume Campdelacreu – Nens: Xavier Clos i Dídac Lloveras
1967 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Maria Prim – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Pere Coloma – Mossos: Jordi Heras i Jaume Campdelacreu – Nens: Xavier Clos i Dídac Lloveras
1968 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Paquita Pey – Amo: Joaquim Pey – Àngel:? – Mossos: Jordi Heras i Jaume Campdelacreu – Nens: Xavier Clos i Dídac Lloveras
1969 – Sant Isidre: Miquel Pijoan – Rebostera: Quimeta Viñolas
1970 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Quimeta Viñolas – Nens: Xavier Clos i Dídac Lloveras
1971 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Elena Moreno – Amo: Josep Teixidor – Àngel: ? – Mossos: Jordi Heras i Miquel Oliva – Nens: Josep Puig i Robert Blanch
1972 – Àngel: Margarida Girgas
1973 – Sant Isidre: Miquel Oliva – Rebostera: Ester Lloveras – Amo: Josep Teixidor – Àngel: ? – Mossos: Xavier Clos i Dídac Lloveras – Nens: Jordi Capallera i Albert Llanet
1976 – Sant Isidre: Miquel Oliva – Rebostera: Ester Lloveras – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Ma Rosa Girgas – Mossos: Xavier Clos i Dídac Lloveras – Nen: Jordi Capallera i Josep Serra
1977 – Sant Isidre: Miquel Oliva – Rebostera: Ester Lloveras – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Ma Rosa Girgas – Mossos: Xavier Clos i Dídac Lloveras – Nens: Jordi Capallera i Josep Serra
1978 – Sant Isidre: Josep Aguer – Rebostera: Nuri Tubau – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Jordi Capallera – Mossos: Andreu Serra i Joan Paret – Nens: Pere Ylla i Genís Mención || Ball de Sant Isidre – Sant Isidre: Jordi Capallera – Santa Ma de la Cabeza: Anna Serra – Llauradors: Ma Blanca Blanch, Albert Llanet, Ma Teresa Aguer, Josep Heras – Àngels: Lourdes Serra, Marina Serrra, Margarida Icart, Montserrat Davesa, Judit Olivet, Marisol Capallera – Altres: Núria Hubach, Núria Vidal, Susanna Pujolar, Carles Llanet
1979 (Desfilada de carrosses de Fires de Figueres, 3r premi entre les carrosses forasteres) – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Núria Tubau – Amo: Andreu Serra – Àngel: Jordi Capallera – Mossos: Fran Cervilla i Josep Paret – Nens: Pere Ylla i Genís Mención || (Cabanes) – Sant Isidre: Josep Aguer – Rebostera: Núria Tubau – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Jordi Capallera – Mossos: Genís Aguer i Andreu Serra – Nens: Pere Ylla i Genís Mención – Direcció: Pere Mención
1980 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: ? – Amo: Andreu Serra – Àngel: Jordi Capallera- Mossos: Genís Aguer i Josep Paret – Orquestra: Caravana
1981 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Anna Tubau – Amo: Josep Aguer – Àngel: Elisabet Salleras – Mossos: Robert Blanch i Josep Paret – Nens: Genís Mencion – Joan González – Orquestra: Caravana
1982 – Sant Isidre: Robert Blanch – Rebostera: Blanca Blanch – Amo: Pere Salleras – Àngel: Maria Terrats – Mossos: Josep Serra i Albert Llanet – Nens: Carles Llanet i Jordi Simon – Orquestra: Marina
1983 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Anna Serra – Amo: Josep Heras – Àngel: Cristina Simón – Mossos: Albert Llanet i Genís Mención – Nens: Jaume Ylla i Jordi Soler – Direcció: Pere Mención – Orquestra: La Selvatana
1984 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Cati Aguer – Amo: Josep Aguer – Àngel: Maria Terrats – Mossos: Jordi Capallera i Genís Mención – Mainada: Susanna Pujolar i Carles Llanet – Direcció: Pere Mención – Orquestra: La principal de Llagostera
1985 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Cati Aguer – Amo: Pere Salleras – Àngel: Marisol Capallera – Mossos: Josep Paret i Josep Serra – Mainada: Susanna Pujolar i Carles Llanet – Orquestra: Girona
1986 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Maria Terrats – Amo: Pere Salleras – Àngel: Marisol Capallera – Mossos: Josep Paret i Jordi Capallera – Mainada: Ester Duch i Àlex Hernández – Orquestra: Amoga
1987 – Sant Isidre: Genís Mención – Rebostera: Ma. Teresa Aguer – Amo: Josep Aguer – Àngel: Marisol Capallera – Mossos: Joan Pellicer i Joaquim Coloma – Nens: Joan Ylla i Lluís Pijoan – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Principal de Cassà de la Selva
1988 – Sant Isidre: Miquel Pijoan – Rebostera: Dolors Ferrusola – Amo: Joan Bech – Àngel: Ma Elena Puig – Mossos: Robert Blanch i Pere Salleras – Mainada: Mireia Poch i Gerard Llanet – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1989 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Lourdes Serra – Amo: Joan Bech- Àngel: Teresa Pujolar – Mossos: Joan Pellicer i Robert Blanch – Mainada: Mireia Poch i Gerard Llanet – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1990 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Anabel Arranz – Amo: Josep Aguer – Àngel: Ramona Heras – Mossos: Jordi Capallera i Genís Aguer – Mainada: Natàlia Llanet i Robert Sánchez
1991 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Maria Terrats – Amo: Josep Aguer – Àngel: Àlex Hernández – Mossos: Jordi Simón i Pere González – Mainada: Marina Casademont i Joan Cufí – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1992 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Cristina Simon – Amo: Josep Aguer – Àngel: Olga Santalla – Mossos: Carles Llanet i … – Mainada: Neus Aguer i Òscar Santalla
1993 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Teresa Pujolar – Amo: Robert Blanch – Àngel: Núria Bech – Mossos: Joan Pellicer i Jordi Soler – Mainada: Sandra Campdelacreu i Xavier Montero – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1994 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Ramona Heras – Amo: Josep Aguer – Àngel: Mireia Poch – Mossos: Eliseu Oliva i Roger Torrent – Mainada: Vanessa Santalla i Eduard Rubio – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1995 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Ma Àngels Font – Amo: Joaquim Coloma – Àngel: Sandra Sánchez – Mossos: Rafel Roura i Lluís Nierga – Mainada: Maria Aguer i Marc Aguer – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Emporium
1996 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Joaquima Rebarter – Amo: Joan Bech – Àngel: Marta Quintana – Mossos: Agustí Pujolar i Josep Aguer – Mainada: Sandra Cervilla i Joaquim Olivés – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1997 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Núria Campdelacreu – Amo: Josep Aguer – Àngel: Sara Bech – Mossos: Rafel Roura i Joaquim Coloma – Mainada: Alícia Álvarez i Marc Clos – Direcció: Pere Mención Orquestra: Selvamar
1998 – Sant Isidre: Pere Salleras Parer – Rebostera: Núria Campdelacreu Teixidor – Amo: Joaquim Coloma Brugués – Àngel: Neus Aguer Paronella Mossos: Ernest Sala Pujolar i Fran Hernández González – Mainada: Brígida López Forés i Albert Clos Madern – Direcció: Pere Mención Pelegrí – Orquestra: Selvamar
1999 – Sant Isidre: Pere Salleras Parer – Rebostera: Olga Santalla Vico – Amo: Joaquim Coloma Brugués – Àngel: Neus Aguer Paronella – Mossos: Gerard Llanet Pey i Fran Hernández González – Mainada: Carla Salleras Padern i Jonathan Cardoner Pérez – Direcció: Pere Mención Pelegrí – Orquestra: Selvamar
2000 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Yolanda Bayona – Amo: Ferran Alcolea – Àngel: Marta Terrón – Mossos: Fran Hernández i Ramon Bayona – Mainada: Carla Salleras i Cristian López – La UE Cabanes organitzà l’exposició «La festa de Sant Isidre a través dels anys i de les persones»
2001 – Sant Isidre: Joaquim Coloma – Rebostera: Yolanda Bayona – Amo: Ferran Alcolea – Àngel: Sara Bech – Mossos: Ramon Bayona i Jordi Palou – Mainada: Helena García i Biel Martínez – Orquestra: Selvamar
2002 – Sant Isidre: Joaquim Coloma – Rebostera: Neus Aguer – Amo: Ferran Alcolea – Àngel: Aida Cantenys – Mossos: Rafel Roura i Lluís Nierga – Mainada: Júlia Blanch i Gerard Blanch – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
2003 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Roser Bech – Amo: Joaquim Coloma – Àngel: Brígida López – Mossos: Gerard Llanet i Òscar Santalla – Mainada: Rosa Ma Mezquita – Nen del barral: Jordi Puig – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Emporium
2004 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Ciel Brooijmans – Amo: Jordi Sánchez – Àngel: Carla Salleras – Mossos: Òscar Santalla i Gerard Llanet – Mainada: Victòria Comas i Cristian López – Direcció: Dolors Padrosa i Joaquim Coloma
2005 – Sant Isidre: Joaquim Coloma – Rebostera: Mireia Poch – Amo: Jordi Sánchez – Àngel: Dolça Poch – Mossos: Òscar Santalla i Gerard Llanet – Mainada: Míriam López i Octavian Bleaja – Direcció: Anna Sanz – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra: La Genissenca
2006 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Neus Aguer – Amo: Òscar Santalla – Àngel: Dolça Poch – Mossos: Sergi Montero i Manel Castellnou – Mainada: Mireia González i Arnau González – Direcció: Joaquim Coloma i Jordi Sánchez – Amo del cavall: Francesc Sánchez
2007 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Neus Aguer – Amo: Jordi Sánchez – Àngel: Emma Riera Aguer – Mossos: Jordi Comas i Jhony Cardoner – Mainada: Laura Riera Aguer i Àlex Sánchez – Direcció: Joaquim Coloma – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra: Maravella
2008 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Neus Aguer – Amo: Joaquim Coloma – Àngel: Emma Riera Aguer – Mossos: Jordi Comas i Jhony Cardoner – Mainada: Laura Riera Aguer i Joan Aguer – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra: Maravella
2009 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Elisabet Serra – Amo: Òscar Santalla – Àngel: Emma Riera – Mosses: Carla Salleras i Emma Llanet – Mainada: Sara Llanet i Oriol Serra – Direcció: Joaquim Coloma – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra: Maravella
2010 – Sant Isidre: Joaquim Coloma – Rebostera:? – Amo: ? – Àngel: Joan Aguer – Mossos: Jordi Comas i Jhony Cardoner – Mainada: Maria González i Lluc Paret – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra Maravella
2011 – Sant Isidre: Lluís Nierga Rebostera: Geanina Morela – Amo: Marc Clos – Àngel: Mireia Costa – Mossos: Rafel Roura, Julian Alvarez i Jordi Puig – Mainada: Rita Miret i Marc Martínez
2012 – Sant Isidre: Lluís Nierga – Rebostera: Geanina Morela – Amo: Joaquim Coloma – Àngel: Mireia Costa – Mossos: Rafel Roura, Julian Alvarez i Jordi Puig – Mainada: Maria Guillamet i Jordi Ruiz – Comitiva infantil: Nerea Rojo, Joan Aguer, Alba Morollón, Lluc Paret, Rita Miret, David Pi, Aina Pujolar, Júlia Llanet, Sara Llanet, Eduard Martínez, Núria Coloma, Guillem Pérez, Marca Polonio, Hèlia Salleras – Orquestra: Osona
2013 – Sant Isidre: Lluís Nierga – Rebostera: Sara Clos – Amo: Joan Bonsoms – Àngel: Ian Fernández – Mossos: Àlex Arranz, Àlex Martínez i Joan Paret – Mainada: Alba Paret i Martí Serrano – Comitiva infantil: Ainoa Vílchez, Aina Pujolar, Rita Miret, Edu Martínez, Laura Zuita, Lluc Paret, Maria Guillamet, Núria Coloma, Àlex Sánchez, Marc Polonio, Jorge Garcia, Sara Llanet, Arnau González, Maria González, Víctor Zuita, Carla Roura, Hèlia Salleras, Joana Roura, Pep Roura, Júlia Llanet, Joan Aguer, Daroka Chacón. (S’estrenen els domassos per decorar les tanques de la plaça)
2014 – Sant Isidre: Lluís Nierga – Rebostera: Sara Clos – Mestressa: Neus Aguer – Àngel: Laura Suita – Mossos: Àlex Arranz, Àlex Martínez i Joan Bonsoms – Mainada: Nicole García i Jorge García – Comitiva infantil: Ian, Alba Paret, Darius Bruma, Eduard Martínez, Oriol Martínez, Roger Ferreres, Jordi García, Pep Roura, Martí Serrano, Gorka García, Rita Miret, Núria Coloma, Joana Roura, Ainhoa Víchez, Maria Guillamet, Carla Roura, Teddy Bleaja, Marcel Cortada, Daroka Chacón, Maria González, Aina Pujolar, Ona Sánchez – Amo del cavall: Andreu Viarné (Per primera vegada una mestressa fa el paper d’amo)
2015 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Dolors Sirvent – Mestressa: Neus Aguer – Àngel: Lluc Paret – Mossos: Teddy Bleaja, Darius Bruma i Daroka Chacón – Mainada: Júlia Cortada i Aniol Bret – Comitiva infantil: Laia Polonio, Martí Serrano, Ona Sánchez, Ada Serrano, Ariana Alonso, Oriol Martínez, Gorka García, Laia Domènech, Nicole García, Roger Ferreres, Arnau Ferreres, Alba Paret, Núria Coloma, Joan Aguer, Joana Roura, Eduard Martínez, Pep Roura, Jorge García, Carla Roura, Maria Guillamet, Rita Miret, Marc Polonio, Ainhoa Sánchez, Aina Pujolar, Àlex Sánchez, Ian, Marina Mach, Marta. – Amo del cavall: Andreu Viarnés
2016 – Sant Isidre: Arnau González – Rebostera: Dolors Sirvent – Amo: Carles Vidal – Àngel: Aina Pujolar – Mossos: Teddi Marius i Daroka Chacón – Mainada: Laia Roman i Josep Guillamet – Comitiva infantil: Jorge García, Joana Roura, Núria Coloma, Nai Cuesta, Rita Miret, Eduard Martínez, Marc Polonio, Lluc Paret, Gorka Chacón, Pau Domènec, Júlia Cortada, Maria Guillamet, Laia Domènec, Laura Lara, Martina Sala, Pol Pujolar, Laia Polonio, Nicole García, Lola Soler, Ada Serrano, Ona Sánchez, Ariana Alonso, Carla Roura, Alba Paret, Oriol Martínez, Aniol Bret, Pep Roura, Pau Miret, Cristian Cuesta, Martí Serrano – Amo del cavall: Andreu Viarnés
2017 – Isidre: Arnau González – Amo: Rafel Roura – Rebostera: Maria González – Àngel: Joana Roura – Mosso i mossa: Lluc Paret i Aina Pujolar – Mainada: Joan Ylla i Alana García – Cavall: Vencedor – Comitiva infantil: Jorge García, Núria Coloma, Rita Miret, Marc Polonio, Maria Guillamet, Alba Paret, Carla Roura, Pep Roura, Pol Pujolar, Ona Sánchez, Ariana Alonso, Laura Lara, Aniol Bret, Pol Romero, Carla Torrent, Ada Serrano, Nicole García, Júlia Cortada, Noa Valenzuela, Laia Román, Laia Polonio, Pau Miret, Josep Guillamet, Lola Soler, Ènia Batlle – Cobla: Nova Blanes – Direcció escènica: Jordi Sánchez
2018 – Isidre: Bibiana Cortada Pomés – Mestressa: Laura Viarnès Mach – Rebostera:Vanesa Lemo González – Àngel: Carla Roura Castells – Mosses: Irma Ruiz Coma i Naiara Cuesta Lemo – Mainada: Laia Roura Castells i Queralt Cortada Lladó – Cavall: Vencedor – Comitiva infantil: Núria Coloma, Júlia Cortada, Ariadna Alonso, Marc Polonio, Laia Polonio, Ada Serrano, Martí Serrano, Maria Guillamet, Lola Soler, Josep Guillamet, Christian Cuesta, Marcel Cortada, Pau Miret, Laura Lara, Estel Garcia, Pol Pujolar, Regina Augé, Pep Roura Alba Paret, Nicole García, Anton Medinilla, Emma Medinilla, Oriol Martínez Aniol Bret – Direcció escènica: Jordi Sánchez – Cobla: Nova Blanes
2019 – Isidre: Pere Salleras Parer – Mestressa: Caterina Casanovas Llaona – Rebostera: Maria Prim Payró – Àngel: Pep Roura Cortada – Mossos i mossa: Gil Capallera Teixidor, Lluc Paret Aguer i Aina Pujolar Vidal – Mainada: Aitor Arranz Tarrés i Lola Soler Monczar – Siurell: Andreu Serra Rebarter – Comitiva infantil: Júlia Cortada, Biel Cortada, Ariana Alonso, Alana Garcia, Adriana Garcia, Ada Serrano, Martí Serrano, Rita Miret, Pau Miret, Alba Paret, Laia Polonio, Laia Roura, Carla Roura, Laia Roman, Carla Torrent, Adrià Torrent, Queralt Cortada, Joana Roura, Núria Coloma, Aniol Bret, Josep Guillamet, David Flores, Joan Ylla, Pol Pujolar, Regina Augé – Direcció escènica: Jordi Sánchez Crespo – Orquestra: La Nova Blanes – Cavall: Vencedor
2020 i 2021 – Degut a les restriccions de la COVID no es va fer representació
2022 – Isidre: Rafel Roura – Mestressa: Laura Viarnés – Rebostera: Carla Roura – Àngel: Júlia Cortada – Mosses i mosso: Laia Polonio, Alba Paret, Pep Roura – Mainada: Guiu Llanet i Naia LLanet – Siurell: Andreu Serra – Comitiva infantil: Regina Augé, Arnau Bret, Biel Cortada, Queralt Cortada, Adriana Garcia, Alana Garcia, Estel Garcia, Nil Grauvilardell, Josep Guillamet, Pau Miret, Georgina Oliva, David Pujol, Laia Roman, Laia Roura, Nil Trujillo, Isona Valverde, Jan Valverde, Joan Ylla – Direcció escènica: Jordi Sánchez – Orquestra: Rosaleda – Cavall: Idílico || Responsables – Comitiva infantil: Nuri Campdelacreu i Anna Cortada – Isidrets: Núria Tubau – Vestuari: Sara Ortega i Maria Rosa Batista – Decoració de la plaça: Cati Aguer i Anna Sanz- Díptic: Antònia Gimbernat – Coordinació: Maria Rosa Serra
2023 – Isidre: Gerard Llanet. Mestressa: Laura Viarnés. Rebostera: Mireia Costa – Àngel: Júlia Cortada – Mossos: Joan Ylla, Biel Cortada i Josep Guillamet – Mainada: Uri Valverde i Paula Valverde – Comitiva infantil: Aitor Arranz, Arnau Bret, Alesia Filipoi, Adriana García, Estel García, Blanca Lara, Pau Miret, David Pujol, Sandra Rodríguez, Paula Terradas, Nil Trujillo, Isona Valverde i Jan Valverde – Direcció escènica: Jordi Sánchez – Cobla-orquestra: La Principal de la Bisbal – Cavall: Azabache – Responsables – Comitiva infantil: Núria Campdelacreu i Montse Giménez – Isidrets: Núria Tubau – Vestuari: Maria Rosa Batista – Decoració de la plaça: Marissa Almar, Antoni Poch, Quimeta Viñolas i Quimet Pey – Díptic: Antònia Gimbernat – Coordinació: Maria Rosa Serra
Pere Serra Prim, a la seves cròniques, ens explica els enfrontaments entre l’Ajuntament, el poble i el rector Mn. Joaquim Geli que no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa, mentre el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anteriors capellans.
Segons la crònica de Pere Serra, el 1864 es va fer la festa sense músics … vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica … El 1867 encara es mantenia la desunió … al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer…
1872-74
Dues actes municipals de l’any 1872 i una del 1874 fan referència a l’organització de la Festa de Sant Vicenç.
Gràcies a aquests documents podem saber que:
Els encarregats de preparar la festa eren els “pabordes” de Sant Vicenç, Sant Sebastià i el Rosari, avantpassats de les actuals “comissions de festes”
La funció dels pabordes era contractar els músics, allotjar-los a casa seva donant-los menjar i llit i pagar la cera necessària per a les funcions religioses
L’import de les despeses s’obtenia del que es recaptava durant la festa, de les almoines recollides durant l’any i del “llevant de taula” (Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa). Les “pabordesses” de la Candelera van seguir amb la tradició del llevant de taula per mantenir l’altar i pagar la festa
Segons la disponibilitat de l’Ajuntament, si no es cobrien les despeses, es pagava amb diners dels fons comunals. Tot i que els anys 1873 i 1874, l’Ajuntament no va destinar cap quantitat a la festa i es desentengué de les possibles pèrdues.
Si després de pagar les despeses sobraven diners, passaven a disposició dels pabordes per destinar-los a la millora de l’església o al que creguessin convenient
El 1874, els pabordes es desentengueren de l’organització la festa i va ser el veí Josep Clos Sot, qui es va oferir a fer-se càrrec de contractar els músics. L’Ajuntament va acceptar l’oferta exigint que els músics havien d’actuar a les funcions religioses, si algú ho demanava, a les cercaviles acostumades, als balls i a les sardanes sense cap ajuda econòmica per part de la Corporació
Transcripció de les actes:
10 de gener de 1872
… reunido el Ayuntamiento con los pubordres de San Vicente, San Sebastian y del Rosario, presididos por el Señor alcalde … … acuerdan unanimes que los expresados pubordres se cuydaran de contratar la musica y les daran la manutencion como de costumbre en sus respetivas casas, cuydando de la Iglesia como se ha verificado aqui, pagandose el gasto tanto de los musicos cera y demas que se ofrezca de lo que se recaude en dichos dias de saraos llavan de taula y limosnas recaudadas y que se recaudaran y si faltan alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que de segun para sufragarlo de fondos comunales, pero si sobra alguna cantidad quedara a disposicion de los pubordres para que lo inviertan de comun acuerdo en lo que consideren mas de utilidad… Signen: José Ribas, alcalde; José Oliba, Rafael Aguer, José Monicoy, José Terrats, Miguel Blay. Los pubordres: Pedro Heras, Jayme Palliser, Miguel Tuebols, José Pomes, Salvador Pi
25 de desembre de 1872
… reunidos en el Ayuntamiento con los pabordeses de San Vicente, San Sebastian y del Rosario … …el objeto de la sesion era a consecuencia de ácercarse la fiesta mayor de este pueblo y por lo tanto para ponerse de acuerdo del modo como debia celebrarse, por la musica demas que se acostumbra en dichos dias, en los años anteriores, debiendoles advertir que la comision de presupuestos no habia dejado consignada en el mismo, cantidad alguna por funciones religiosas…. acuerdan que los expresados pabordres se cuydaran de la musica, dandoles la manutencion y cama en sus casas, como se acostumbra, cuydando de la Iglesia como se ha verificado hasta aqui y que se pague el gasto tanto de la musica, cera y demas que se ofrezca, de lo que se recauda en dichos dias en los saros, “llevan de taula” y limosnas recaudadas y que se recauden; y si falta alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que se saque de los fondos comunales insiguiendo la costumbre de los años anteriores, peró que si a la rendicion de cuentas de este ayuntamiento no se aprobaba el recivo de la cantidad que puede recorre del fondo comun quedaban todos obligados á pagarlo por partes iguales de sus respectivos bolsillos y si por el contrario resultaba alguna cantidad sobrante, quedaba á disposicion de los pabordres para invertirla del modo que estimen prudente en adorno y mejora de la Iglesia. Signen: Jose Bascu, alcalde, Juan Pou, Jose Serra, Geronimo Font, Jayme Pumes, Jose Brugat, Mariano Ramis, Fco Municoy. Los pabordres: Miquel Palliser, Rafael Giralt, Juan Pey, Jayme Brugat, Pedro Serra, Salvador Pi
4 de gener de 1874
… el señor presidente Don Juan Pou y Bruses … manifesto que debian tomar resolucion acerca la costumbre establecida desde tiempos muy remotos, de solemnizar los dias de la fiesta mayor de este pueblo en referencia a la musica y funciones de iglesia, vista la actitud tomada por los mayordomos (pabordes) desentendiendose de toda obligacion … unanimes acuerdan …. … 3º y último que en virtud de haberse desentendido los pabordes de toda obligacion acerca la musica y demas anexidides en los dias de la fiesta mayor y no teniendo cantidad alguna presupuestada para festejos o funciones de Iglesia y publicas, el Ayuntamiento debe desentenderse y se desentiende de toda obligacion o compromiso para los fines indicados; y considerando que el vecino de este pueblo Don Jose Clos y Sot se presento manifestando que en caso de desacuerdo con los pabordes el se ofrecia para hacerse cargo de los musicos para los dias expresados a cuenta suya, el Ayuntamiento acuerda, ceder este derecho al expresado Jose Clos y Sot mediante empero la obligacion de ceder la musica para las funciones de Iglesia si alguno tiene deseo de que los haya como los años anteriores y la de hacer todas las pasadas por el pueblo de costumbre y bayle publico o sardanas por la tarde en la plaza de la Republica de este pueblo sin ninguna clase de retribucion por parte del Ayuntamiento …
Manuscrit català format per dos fulls de llibreta, escrits a dues cares.
D’una manera molt resumida l’autor, Josep Rebarter i Bech, explica la situació de Cabanes i les seves festes i tradicions, tant les que li són contemporànies com les que coneix de boca del seu avi. Com diu a l’últim paràgraf: Es un petit resum del que era Cabanes altres temps i el que agrada a nels cabanens conserva les tradicions antigues …
La crònica va ser escrita el 1989, poc temps abans de la seva mort, però les festes i tradicions que explica eren les pròpies de la segona meitat del segle XIX, tot i que alguna ha arribat fins els nostres dies.
El document ha estat cedit pel seu nét, Genís Mención Rebarter
El text comença amb una petita descripció de Cabanes:
Al mig de dos rius, Muga i Llobregat d’Empordà es troba la població de Cabanes, aquesta situació ha fet que els seus habitants hagin passat moments de pànic i perill ja que han sigut moltes les vegades que l’aigua d’aquests rius ha inundat la població. Afortunadament al llarg de la història no es té cap notícia de desgràcies personals, això ha fet que als cabanencs se’ls conegui amb el nom de Potamolls …
Coral “El Maíz”, “Socorros Mutuos”, coral “Fraternidad agrícola”, societat “Caridad Paz y Recreo”, grups de teatre d’aficionats i la “Unió Esportiva Cabanes”. També recorda el seu amic Modest Serra Mont, soci fundador de la Unió Esportiva.
A continuació descriu les festes i tradicions de Cabanes:
Setmana Santa: Processó.
La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.
Carnaval
Ball del Drac. Consistia en una llarga cua d’homes agafats l’un darrera l’altre i que ballaven al compàs de l’orquestra, portant a la mà un grapat de carmuixes (palla del cànem) enceses amb l’intenció d’encendre uns sacs de palla que portaven a l’esquena els balladors contraris, els quals procuraven escapolir-se. A vegades el cap de cua de balladors s’infiltrava al mig d’un grup de dones provocant un gran xivarri, rialles i alegria.
Ball dels confits. Començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d’agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes vegades algun noi en resultava ferit. Mentre durava el combat, les noies es recollien vora l’arbre, abrigades amb el tapaboques del noi (el tapaboques era una espècie de manta que duien els joves com abric).
Societat d’en Carnestoltes. Cada festa es pagava una quantitat per poder fer front a les despeses del Carnaval. Els organitzadors de la festa, que durava 5 dies, eren els tres taverners que vivien al carrer del 2 de maig coneguts pel Sireno, el Bigoti i en Nuri. Un any no trobaven músics i els tres taverners anaren a peu al Castell de Figueres per parlar amb el cap de la fortalesa. Van aconseguir que els atenguessin i plorant van obtenir uns músics soldats. Al poble ja els esperava tota la comitiva i es diu que va ser un dels millors carnavals. Descripció de la festa:
Dissabte. Dia d’anar a buscar el carnaval. La gent sortia disfressada i amb carros enramats, cavalls, bicicletes o a peu i anaven a berenar a un poble veí.
Diumenge. Grans balls amb disfresses.
Dilluns. No es feia ball, però anaven a algun mas a berenar i ballar sardanes amb orquestra.
Dimarts. Era el dia més important. Tota la primera part del ball no es podia ballar de tant ple que estava el local de disfresses.
Dimecres. Alguns també sortien disfressats a sopar en un bar del poble. Aquest dia era conegut per l’enterro d’en Carnaval.
Festes majors
Sant Vicenç. Es feien tres dies de festa major.
Sant Isidre. El sant era el patró d’alguna de les societats cabanenques. Es feien dos dies de festa.
Candelera. Les organitzadores eren dues dones anomenades pabordesses que cuidaven un altar de l’Església i organitzaven la festa llogant una orquestra. Aconseguien els diners captant pel poble els diumenges i altres dies determinats. També es feia la capta del blat de moro, que consistia en quèla gent donés una mica d’aquest gra que després les pabordesses es venien. Més tard es va mantenir la capta però es pagava amb diners. La festa durava un dia.
Al matí es feia ofici amb orquestra, allà les pabordesses velles donaven entrada a les noves, entregant-los un cistell de plata a cadascuna, un ciri especial amb molts un ciri fet especial amb molts adornos , un pa rodó, amb una rosa vermella plantada al mitg es ballaven sardanes a la plaça amb molta gentada
A la tarda, també audició de sardanes, seguit d’un ball de vetlla
A la nit, també ball que començava amb dues sardanes, jo crec que no quedava ningú a la vora, semblava que l’alegria els sobrava, es deia que el poble ja portava la il·lusió del Carnaval que s’acostava. (Altres persones han comentat que els cabanecs fruïen més d’aquesta festa per què no tenien el tràfec dels convidats)
Ball des muts. Així ho explica Josep Rebarter:
A la taverna de can Nuri, ja no en queda recordança, es feia el Ball dels muts, ball una mica original i força brut, però ja que parlem del poble en vull fer esment. Era una vetllada de la vigília de la festa major, a la cuina estaven fent els preparatius del menjars per al dia de la festa, la cuinera ja molt atrafegada si li presenten uns deu homes ja coneguts clients de la casa i li diuen que es retiri que volen ballar el ball dels muts, ella diu que no pot deixar els fogons i que facin el que vulguin. – Doncs així ens despullem. Un meu avantpassat, amb una espècie de tiple que encara conservo, interpreta una sardana, els balladors no poden parlar i el que primer riu ha de pagar la despesa i parar l’esquena i el segon és el que beu. Qui no riu amb l’efecte que feien uns homes despullats, ballant la sardana! per aquí, per allà, tot devia remenar! Al que li va tocar parar, una mica tirant endavant, li tiraven garnatxa darrera el clatell, baixant esquena avall, fent canal a la raguera, al que li va tocar, bevia a galet, assaborint la bona garnatxa. Tot anava molt bé, sinó que al que parava l’esquena se li van escapar uns gasos que al bevedor n’hi va quedar la boca plena, produint-li uns vòmits. Sort que amb nova garnatxa se li va solucionar.
Matança del porc. A les cases semblava festa major.
Pasqua: Cant dels goigs. Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:
Quan vendrem el blat de moro a cinc duros el quartà ja no farem més rodona ni tampoc voldrem cantar.
Si els melonars de Cabanes tot l’any tinguessin melons tot el que ara ens fa falta sobraria pels caixons.
Sembra dels pinyons. Així ho explica Josep Rebarter:
… Això ho demostra que amb molts sacrificis s’ha aguantat fins els nostres temps la gran Sembra dels pinyons, canviada i reformada pel meu avi Josep, introduint a la representació nous personatges, acostant-nos més al que llegim de la vida del sant. No hi ha cap sacrifici en trobar personal per a la representació, el que resulta molt difícil és trobar un parell de vaques que llaurin. Els temps moderns ho han canviat i per això s’ha d’anar per les muntanyes d’Olot, per uns camins, amb treballs per passar-hi, per anar a buscar aquelles vaques que tanta il·lusió fan a la mainada, que llauren per sembrar els pinyons.
Per les Festes de la Mercè de 1872, Pep Ventura havia estrenat a l’envelat de la plaça Catalunya, de Barcelona la sardana Per tu ploro, amb lletra de Joan Maragall, però inicialment fou una peça poc coneguda a l’Empordà.
Per la festa de Sant Vicenç de l’any 1875, la Cobla d’en Pep va estrenar -a la comarca- la sardana Per tu ploro, interpretada a la tenora pel mateix Pep Ventura.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Vegeu: Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Diputació de Girona, 2001, pàg. 84-85. Informació extreta del llibre:
Coromines, Pere. Vida d’en Pep de la Tenora. Barcelona : Barcino, 1953 (Biblioteca folklòrica Barcino ; 8)
… En “Domingo” ens explica que un any per Sant Vicens va anar a Cabanes a on tocava En Pep … // … va compondre el «Per tu ploro» sardana d’angoixa, amor i tristesa; l’estrenà a Cabanes… A: “La conferència de Pere Coromines” La Dansa més Bella, 1/3/1928, pàg. 4-9
Al document: “Ventura, Josep M. (en Pep). Per tu ploro” hi apareix un article sobre Pere Corominas i la “Llegenda de Cabanes” que suposa que la sardana es va estrenar l’any 1875 a la plaça de Cabanes, però també hi consta que Josep Mainar demostra de manera inequívoca que l’estrena va tenir lloc a Barcelona el 1872.
Es recorda l’anècdota explicada per Josep Joli a Gil Capallera: El dia 22 de gener de 1875, festa major de Cabanes, Pep Ventura estava a punt d’interpretar, per primera vegada a la comarca, la sardana “Per tu ploro”. Va mirar l’arbre, petit i poc ufanós, que hi havia al mig de la plaça i va comentar “Noi estàs més fotut que jo” i li va dedicar la sardana.
Josep Joli i Blanch, instrumentista de contrabaix i violí i compositor de sardanes, ha format part de les següents formacions musicals: Antiga Pep, de Figueres (1948-1952); Els Verds, de Mataró (1952-1955); Costa Brava, de Palafrugell (cofundador, 1956-1966); Mauné i els seus Dinàmics (cofundador, 1966-1976); Combo Gili, de Perpinyà (1974); Ciutat de Girona (fundador, 1975-1979); Orquestra de Cambra de Girona dirigida per Lluís Albert i membre fundador de la nova Cobla Cadaqués. Ha estat integrant dels grups d’havaneres: Roses canta, Les veus de Besalú i Pescadors de l’Escala i ja jubilat ha col·laborat amb el grup “Calidae”.
En Jaume Cristau va ser deixeble d’en Mauné i sempre ha dit que la seva primera sardana TERRA I MAR, va ser escrita amb l’ajut del seu mestre de solfeig, Florenci Mauné.
El 2009, Jaume Cristau va compondre la sardana “Els rossinyols de Cabanes” i va fer donació de la partitura a l’Ajuntament de Cabanes. La sardana està dedicada a Ràdio Cabanes i més concretament a en Lluís i la Rosa, llavors els únics encarregats de la gestió i programació.
Els rossinyols de Cabanes
Jaume Cristau volia compondre una sardana dedicada a Cabanes. Un dia, parlant amb Lluís Fabregat, aquest li va explicar que quan acababa el programa del dia i abans de marxar cap a casa acostumava a quedar-se una estona a l’escala de l’edifici escoltant el cant dels rossinyols. Aquell moment en Jaume va decidir quin seria el títol de la sardana: “Els rossinyols de Cabanes“. Tot i que la sardana està dedicada als rossinyols, en Jaume amb aquesta sardana també va voler fer un homenatge a en Lluís i la Rosa, els locutors i “rossinyols” de la Ràdio.
Cobla La Principal de la Bisbal
La sardana té un tiratge de: 35-81-65 i existeix un enregistrament de l’abril de 2011, amb el títol: Recordant els 45 anys del càmping. VII Càmping Botànic Bona Vista, a càrrec de la Cobla Girona
Han passat els anys i Ràdio Cabanes s’ha transformat en un referent molt important com a mitjà de comunicació de proximitat. Aprofitant la seva popularitat, Jaume Cristau es va dir que havia arribat l’hora que l’emissora d’aquest poble i a la vegada de l’Empordà tingués un lloc dins del món de la sardana.
Pels volts del Nadal de 2017, en Jaume va portar la partitura a Ràdio Cabanes com a primer pas d’aquest regal i coincidint amb la festa del 12è aniversari de Ràdio Cabanes (22/4/2018) hem pogut escoltar per primera vegada la peça enregistrada per la Cobla La Principal de La Bisbal i que porta per nom “Ràdio Cabanes …. La Nostra“.
Amb això, el món de la sardana i en especial aquest gran compositor altempordanès fan un homenatge a la Petita de l’Empordà per la seva trajectòria i les hores de programació que dedica a la nostra dansa.
Ràdio Cabanes … La Nostra
La sardana formarà part del nou àlbum de la Cobla La Principal de la Bisbal amb composicions del Mestre Jaume Cristau.
L’arribada d’en Marc
Sardana infantil del mestre Josep Cassú i Serra (Bordils, 1941), amb un tiratge de 35-79-63. Composta el 2014, es va estrenar a Tossa, al Concert Cap d’Any (01/01/2015).
La sardana va ser un dels regals que els avis d’en Marc Palou van fer al seu nét, un nen de Cabanes, per celebrar el seu naixement. El PuntAvui, 27/3/2017.
Aplec de Calella (2016)
El 26 de gener de 2020, dins els actes de la Festa Major de Sant Vicenç, la Cobla de la Principal de la Bisbal va interpretar dues sardanes relacionades amb Cabanes:
Cabanes - Alt Empordà 