Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Homenatge a la Vellesa

El 18 d’octubre de 1987, Cabanes va celebrar la primera festa de la vellesa. Els primers temps l’homenatge es programava cada dos anys i a partir de l’any 2001 es va celebrar anualment.

La festa consisteix en una missa i un dinar popular que sovint acaba amb alguna actuació musical. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble. Els últims anys les activitats comencen uns dies abans amb narració de contes als infants a càrrec d’un grup d’àvies, concerts, xerrades, etc. Algun any els nens de l’escola també han participat a la festa cantant a la missa.

26è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (18/11/2018) – Reportatge a la Revista CRAE

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

25è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (19/11/2017) – Reportatge a la Revista CRAE

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

24è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (20/11/2016)

Exposició història dels detalls i cartells

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


4 comentaris

La sembra de pinyons

Més informació:
Racó de Sant Isidre   |   Local de Sant Isidre  |  Cartells de la festa |  Díptics “La sembra de pinyons”  | Fotos de la representacióVideos de la representacióBall de Sant Isidre: partitura

La Sembra de Pinyons de Cabanes és una manifestació de teatre popular única a tot Catalunya i que ha estat representada des de finals del s. XIX. Se celebra el tercer diumenge de maig, dins la Festa Major de Sant Isidre.

Breu ressenya històrica

logoEls orígens de la festa de «La sembra de pinyons» es remunten a l’any 1869 en motiu de la fundació d’una Societat de Socors creada sota l’advocació de Sant Isidre. Als seus estatuts ja hi consta que tots els anys se celebrarà una funció religiosa en honor del seu patró.

L’11 de maig de 1871, el diari «El Ampurdanés» explica que: Según se nos ha dicho, la Sociedad de socorros mútuos de Cabanas, se propone celebrar el aniversario de su fundación el dia de S. Isidoro …. saldrá la histórica y alegórica carreta tirada por dos bueyes adornada con profusión de lazos y flores … dirigiéndose a la plaza en donde se trazarán varios surcos y se sembrarán piñones

El 1882 el cronista de la publicació «La Unión» ens explica que a les vuit del matí es farà una cercavila acompanyant una carreta que repartirà pinyons als veïns i el 1893, una nota publicada a La Vanguardia ens descriu una festa semblant a l’actual: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…». Una altra nota de La Vanguardia de l’any 1928 ens parla de la Societat «Caridad y Recreo» com a organitzadora de la festa i dóna a conèixer el repartiment dels personatges de la representació: Josep Terrats, actuant com a Sant Isidre; Teresita Planella, de rebostera i Joan Tuèbols i Joan Pellicer fent de mossos.

La primera foto que ens ha arribat la situem al 1940, amb Josep Rebarter com a Sant Isidre i Maria Serra Massot com a rebostera. El noi del pa fou Josep Serra i Miquel Massot portava el barral.

El 1942 va ser el primer any que es va tancar la plaça amb cordes i el 1950 Sant Isidre va canviar l’abric que l’havia caracteritzat per un vestit semblant a l’actual.

Antigament, la representació teatral de Sant Isidre feia referència a la vida del sant, però no tenia cap argument prefixat i el diàleg era improvisat. No va ser fins el 1960 que Josep Rebarter i Bech, sense sortir-se de la tradició, va escriure un guió i es van incorporar les figures de l’amo i l’àngel, qui recita el poema escrit per Ramon Bech.

Aquests últims anys s’ha donat un impuls a la festa incorporant-hi la participació d’un grup d’infants que aprofiten el moment de l’esmorzar per convidar els assistents a acompanyar-los amb els «isidrets».


Text de la representació de Sant Isidre –  (Josep Rebarter i Bech, 1960)
El poema de l’àngel va ser escrit per Ramon Bech
Goigs i cançons dedicats a Sant Isidre
Refranyer:
Quan sant Isidre és arribat / tot el blat ja és igualat.
Per sant Isidre / el blat comença a treure espiga.
Per sant Isidre el melonar / ni nascut ni per sembrar.
Sant Isidre, favater, / roba faves qui no en té.
Sant Isidre llaurador / s’emporta la pluja’/ i porta el sol.

díptic, 2016  –  díptic, 2017  –  díptic, 2018diptic, 2019

Representació de la sembra de pinyons (19/5/2019)
Video a càrrec de “centsetesports

– Capítol 1 –

– Capítol 2 – 


recull_historic

Recull històric de la representació (incomplet)

Bibliografia:

Fotos de la representació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Díptics

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Racó de Sant Isidre

El “Racó de Sant Isidre” és un petit espai que es troba al c/ Espolla, just al costat de la plaça, on antigament hi havia una casa que es va enderrocar per facilitat la mobilitat.

En aquest espai desaprofitat, el 2013 s’hi van instal·lar uns plafons amb un seguit de fotos de la representació de la sembra de pinyons, des del 1940 fins a l’actualitat. La inauguració va tenir lloc el 17 de maig.

S’ha vist que les fotos eren d’interès per a les persones que visiten ocasionalment el poble, però hi faltava informació, per això per la festa de Sant Isidre de 2018 l’espai es va complementar amb un plafó explicatiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Local de Sant Isidre

Un dels objectius de la Comissió de Sant Isidre era tenir un espai, un «petit museu», on guardar i exposar el vestuari, materials i estris que necessiten per portar a terme la representació de la sembra de pinyons i així donar un «valor afegit» a la festa i revaloritzar el nostre patrimoni cultural i tradicional.

El 2107 es va decidir d’aprofitar una part del magatzem de darrera el local social per cedir-lo a la comissió. Aquest espai s’ha condicionat amb mobiliari antic restaurat per algunes persones de la comissió i amb un armari-expositor. El 19 de maig de 2018 es va presentar al poble en una jornada de portes obertes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més fotos: Facebook (Àlex Hernández)

Cartells de la festa de Sant Isidre

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ball de Sant Isidre: partitura

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


3 comentaris

Festa Major – s. XIX

Alguns documents ens parlen de les incidències i organització de la Festa Major de Sant Vicenç, a finals del segle XIX. Vegeu també: Festes

1864-73

Pere Serra Prim, a la seves cròniques, ens explica els enfrontaments entre l’Ajuntament, el poble i el rector Mn. Joaquim Geli que no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa, mentre el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anteriors capellans.

Segons la crònica de Pere Serra, el 1864 es va fer la festa sense músics … vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica … El 1867 encara es mantenia la desunió … al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer

1872-74

Dues actes municipals de l’any 1872 i una del 1874 fan referència a l’organització de la Festa de Sant Vicenç.

Festa Major

Gràcies a aquests documents podem saber que:

  • Els encarregats de preparar la festa eren els “pabordes” de Sant Vicenç, Sant Sebastià i el Rosari, avantpassats de les actuals “comissions de festes”
  • La funció dels pabordes era contractar els músics, allotjar-los a casa seva donant-los menjar i llit i pagar la cera necessària per a les funcions religioses
  • L’import de les despeses s’obtenia del que es recaptava durant la festa, de les almoines recollides durant l’any i del “llevant de taula” (Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa). Les “pabordesses” de la Candelera van seguir amb la tradició del llevant de taula per mantenir l’altar i pagar la festa
  • Segons la disponibilitat de l’Ajuntament, si no es cobrien les despeses, es pagava amb diners dels fons comunals. Tot i que els anys 1873 i 1874, l’Ajuntament no va destinar cap quantitat a la festa i es desentengué de les possibles pèrdues.
  • Si després de pagar les despeses sobraven diners, passaven a disposició dels pabordes per destinar-los a la millora de l’església o al que creguessin convenient
  • El 1874, els pabordes es desentengueren de l’organització la festa i va ser el veí Josep Clos Sot, qui es va oferir a fer-se càrrec de contractar els músics. L’Ajuntament va acceptar l’oferta exigint que els músics havien d’actuar a les funcions religioses, si algú ho demanava,  a les cercaviles acostumades, als balls i a les sardanes sense cap ajuda econòmica per part de la Corporació

Festa Major

Transcripció de les actes:

10 de gener de 1872

… reunido el Ayuntamiento con los pubordres de San Vicente, San Sebastian y del Rosario, presididos por el Señor alcalde … … acuerdan unanimes que los expresados pubordres se cuydaran de contratar la musica y les daran la manutencion como de costumbre en sus respetivas casas, cuydando de la Iglesia como se ha verificado aqui, pagandose el gasto tanto de los musicos cera y demas que se ofrezca de lo que se recaude en dichos dias de saraos llavan de taula y limosnas recaudadas y que se recaudaran y si faltan alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que de segun para sufragarlo de fondos comunales, pero si sobra alguna cantidad quedara a disposicion de los pubordres para que lo inviertan de comun acuerdo en lo que consideren mas de utilidad… Signen: José Ribas, alcalde; José Oliba, Rafael Aguer, José Monicoy, José Terrats, Miguel Blay. Los pubordres: Pedro Heras, Jayme Palliser, Miguel Tuebols, José Pomes, Salvador Pi

25 de desembre de 1872

… reunidos en el Ayuntamiento con los pabordeses de San Vicente, San Sebastian y del Rosario …  …el objeto de la sesion era a consecuencia de ácercarse la fiesta mayor de este pueblo y por lo tanto para ponerse de acuerdo del modo como debia celebrarse, por la musica demas que se acostumbra en dichos dias, en los años anteriores, debiendoles advertir que la comision de presupuestos no habia dejado consignada en el mismo, cantidad alguna por funciones religiosas…. acuerdan que los expresados pabordres se cuydaran de la musica, dandoles la manutencion y cama en sus casas, como se acostumbra, cuydando de la Iglesia como se ha verificado hasta aqui y que se pague el gasto tanto de la musica, cera y demas que se ofrezca, de lo que se recauda en dichos dias en los saros, “llevan de taula” y limosnas recaudadas y que se recauden; y si falta alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que se saque de los fondos comunales insiguiendo la costumbre de los años anteriores, peró que si a la rendicion de cuentas de este ayuntamiento no se aprobaba el recivo de la cantidad que puede recorre del fondo comun quedaban todos obligados á pagarlo por partes iguales de sus respectivos bolsillos y si por el contrario resultaba alguna cantidad sobrante, quedaba á disposicion de los pabordres para invertirla del modo que estimen prudente en adorno y mejora de la Iglesia. Signen: Jose Bascu, alcalde, Juan Pou, Jose Serra, Geronimo Font, Jayme Pumes, Jose Brugat, Mariano Ramis, Fco Municoy. Los pabordres: Miquel Palliser, Rafael Giralt, Juan Pey, Jayme Brugat, Pedro Serra, Salvador Pi

4 de gener de 1874

… el señor presidente Don Juan Pou y Bruses … manifesto que debian tomar resolucion acerca la costumbre establecida desde tiempos muy remotos, de solemnizar los dias de la fiesta mayor de este pueblo en referencia a la musica y funciones de iglesia, vista la actitud tomada por los mayordomos (pabordes) desentendiendose de toda obligacion … unanimes acuerdan …. …  3º y último que en virtud de haberse desentendido los pabordes de toda obligacion acerca la musica y demas anexidides en los dias de la fiesta mayor y no teniendo cantidad alguna presupuestada para festejos o funciones de Iglesia y publicas, el Ayuntamiento debe desentenderse y se desentiende de toda obligacion o compromiso para los fines indicados; y considerando que el vecino de este pueblo Don Jose Clos y Sot se presento manifestando que en caso de desacuerdo con los pabordes el se ofrecia para hacerse cargo de los musicos para los dias expresados a cuenta suya, el Ayuntamiento acuerda, ceder este derecho al expresado Jose Clos y Sot mediante empero la obligacion de ceder la musica para las funciones de Iglesia si alguno tiene deseo de que los haya como los años anteriores y la de hacer todas las pasadas por el pueblo de costumbre y bayle publico o sardanas por la tarde en la plaza de la Republica de este pueblo sin ninguna clase de retribucion por parte del Ayuntamiento …


2 comentaris

Cròniques de Josep Rebarter

Cronica de Josep RebarterManuscrit català format per dos fulls de llibreta, escrits a dues cares.

D’una manera molt resumida l’autor, Josep Rebarter i Bech, explica la situació de Cabanes i les seves festes i tradicions, tant les que li són contemporànies com les que coneix de boca del seu avi. Com diu a l’últim paràgraf: Es un petit resum del que era Cabanes altres temps i el que agrada a nels cabanens conserva les tradicions antigues

La crònica va ser escrita el 1989, poc temps abans de la seva mort, però les festes i tradicions que explica eren les pròpies de la segona meitat del segle XIX, tot i que alguna ha arribat fins els nostres dies.

El document ha estat cedit pel seu nét, Genís Mención Rebarter

fitxa del document  |  document en format pdf

El text comença amb una petita descripció de Cabanes:

Al mig de dos rius, Muga i Llobregat d’Empordà es troba la població de Cabanes, aquesta situació ha fet que els seus habitants hagin passat moments de pànic i perill ja que han sigut moltes les vegades que l’aigua d’aquests rius ha inundat la població. Afortunadament al llarg de la història no es té cap notícia de desgràcies personals, això ha fet que als cabanencs se’ls conegui amb el nom de Potamolls

cronica de Josep Rebarter

Segueix amb una relació de les societats recreatives i culturals del poble:

Coral “El Maíz”, “Socorros Mutuos”, coral  “Fraternidad agrícola”, societat “Caridad Paz y Recreo”, grups de teatre d’aficionats i la “Unió Esportiva Cabanes”. També recorda el seu amic Modest Serra Mont, soci fundador de la Unió Esportiva.

A continuació descriu les festes i tradicions de Cabanes:

  • Setmana Santa: Processó.
    • La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.
  • Carnaval
    • Ball del Drac. Consistia en una llarga cua d’homes agafats l’un darrera l’altre i que ballaven al compàs de l’orquestra, portant a la mà un grapat de carmuixes (palla del cànem) enceses amb l’intenció d’encendre uns sacs de palla que portaven a l’esquena els balladors contraris, els quals procuraven escapolir-se. A vegades el cap de cua de balladors  s’infiltrava al mig d’un grup de dones provocant un gran xivarri, rialles i alegria.
    • Ball dels confits. Començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d’agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes vegades algun noi en resultava ferit. Mentre durava el combat, les noies es recollien vora l’arbre, abrigades amb el tapaboques del noi (el tapaboques era una espècie de manta que duien els joves com abric).
    • Societat d’en Carnestoltes.  Cada festa es pagava una quantitat per poder fer front a les despeses del Carnaval. Els organitzadors de la festa, que durava 5 dies, eren els tres taverners que vivien al carrer del 2 de maig coneguts pel Sireno, el Bigoti i en Nuri. Un any no trobaven músics i els tres taverners anaren a peu al Castell de Figueres per parlar amb el cap de la fortalesa. Van aconseguir que els atenguessin i plorant van obtenir uns músics soldats. Al poble ja els esperava tota la comitiva i es diu que va ser un dels millors carnavals. Descripció de la festa:
      • Dissabte. Dia d’anar a buscar el carnaval. La gent sortia disfressada i amb carros enramats, cavalls, bicicletes o a peu i anaven a berenar a un poble veí.
      • Diumenge. Grans balls amb disfresses.
      • Dilluns. No es feia ball, però anaven a algun mas a berenar i ballar sardanes amb orquestra.
      • Dimarts. Era el dia més important. Tota la primera part del ball no es podia ballar de tant ple que estava el local de disfresses.
      • Dimecres. Alguns també sortien disfressats a sopar en un bar del poble. Aquest dia era conegut per l’enterro d’en Carnaval.
  • Festes majors
    • Sant Vicenç. Es feien tres dies de festa major.
    • Sant Isidre. El sant era el patró d’alguna de les societats cabanenques. Es feien dos dies de festa.
    • Candelera. Les organitzadores eren dues dones anomenades pabordesses que cuidaven un altar de l’Església i organitzaven la festa llogant una orquestra. Aconseguien els diners captant pel poble els diumenges i altres dies determinats. També es feia la capta del blat de moro,  que consistia en què la gent donés una mica d’aquest gra que després les pabordesses es venien. Més tard es va mantenir la capta però es pagava amb diners. La festa durava un dia.
      • Al matí es feia ofici amb orquestra, allà les pabordesses velles donaven entrada a les noves, entregant-los un cistell de plata a cadascuna, un ciri especial amb molts un ciri fet especial amb molts adornos , un pa rodó, amb una rosa vermella plantada al mitg es ballaven sardanes a la plaça amb molta gentada
      • A la tarda, també audició de sardanes, seguit d’un ball de vetlla
      • A la nit, també ball que començava amb dues sardanes, jo crec que no quedava ningú a la vora, semblava que l’alegria els sobrava, es deia que el poble ja portava la il·lusió del Carnaval que s’acostava. (Altres persones han comentat que els cabanecs fruïen més d’aquesta festa per què no tenien el tràfec dels convidats)
  • Ball des muts. Així ho explica Josep Rebarter:

A la taverna de can Nuri, ja no en queda recordança, es feia el Ball dels muts, ball una mica original i força brut, però ja que parlem del poble en vull fer esment. Era una vetllada de la vigília de la festa major, a la cuina estaven fent els preparatius del menjars per al dia de la festa, la cuinera ja molt atrafegada si li presenten uns deu homes ja coneguts clients de la casa i li diuen que es retiri que volen ballar el ball dels muts, ella diu que no pot deixar els fogons i que facin el que vulguin.
– Doncs així ens despullem.
Un meu avantpassat, amb una espècie de tiple que encara conservo, interpreta una sardana, els balladors no poden parlar i el que primer riu ha de pagar la despesa i parar l’esquena i el segon és el que beu. Qui no riu amb l’efecte que feien uns homes despullats, ballant la sardana! per aquí, per allà, tot devia remenar! Al que li va tocar parar, una mica tirant endavant, li tiraven garnatxa darrera el clatell, baixant esquena avall, fent canal a la raguera, al que li va tocar, bevia a galet, assaborint la bona garnatxa. Tot anava molt bé, sinó que al que parava l’esquena se li van escapar uns gasos que al bevedor n’hi va quedar la boca plena, produint-li uns vòmits. Sort que amb nova garnatxa se li va solucionar.

  • Matança del porc. A les cases semblava festa major.
  • Pasqua: Cant dels goigs.  Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:

Quan vendrem el blat de moro
a cinc duros el quartà
ja no farem més rodona
ni tampoc voldrem cantar.

Si els melonars de Cabanes
tot l’any tinguessin melons
tot el que ara ens fa falta
sobraria pels caixons.

  • Sembra dels pinyons. Així ho explica Josep Rebarter:

… Això ho demostra que amb molts sacrificis s’ha aguantat fins els nostres temps la gran Sembra dels pinyons, canviada i reformada pel meu avi Josep, introduint a la representació nous personatges, acostant-nos més al que llegim de la vida del sant. No hi ha cap sacrifici en trobar personal per a la representació, el que resulta molt difícil és trobar un parell de vaques que llaurin. Els temps moderns ho han canviat i per això s’ha d’anar per les muntanyes d’Olot, per uns camins, amb treballs per passar-hi, per anar a buscar aquelles vaques que tanta il·lusió fan a la mainada, que llauren per sembrar els pinyons.

Cronica de Josep Rebarter


Deixa un comentari

Sardanes i sardanistes

Pep Ventura – Jaume Cristau i BrunetColla sardanista “Dançaires” de Cabanes

Pep Ventura (1817- 1875)

Per les Festes de la Mercè de 1872, Pep Ventura havia estrenat a l’envelat de la plaça Catalunya, de Barcelona la sardana Per tu ploro, amb lletra de Joan Maragall, però inicialment fou una peça poc coneguda a l’Empordà.

Per la festa de Sant Vicenç de l’any 1875, la Cobla d’en Pep va estrenar -a la comarca- la sardana Per tu ploro, interpretada a la tenora pel mateix Pep Ventura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu: Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Diputació de Girona, 2001, pàg. 84-85. Informació extreta del llibre:Per tu ploro

  • Coromines, Pere. Vida d’en Pep de la Tenora. Barcelona : Barcino, 1953 (Biblioteca folklòrica Barcino ; 8)
  • En “Domingo” ens explica que un any per Sant Vicens va anar a Cabanes a on tocava En Pep … // … va compondre el «Per tu ploro» sardana d’angoixa, amor i tristesa; l’estrenà a Cabanes…    A: “La conferència de Pere Coromines” La Dansa més Bella, 1/3/1928, pàg. 4-9

Al document: “Ventura, Josep M. (en Pep). Per tu ploro” hi apareix un article sobre Pere Corominas i la “Llegenda de Cabanes” que suposa que la sardana es va estrenar l’any 1875 a la plaça de Cabanes, però també hi consta que Josep  Mainar demostra de manera inequívoca que l’estrena va tenir lloc a Barcelona el 1872.

Es recorda l’anècdota explicada per Josep Joli a Gil Capallera: El  dia 22 de gener de 1875, festa major de Cabanes, Pep Ventura estava a punt d’interpretar, per primera vegada a la comarca, la sardana “Per tu ploro”. Va mirar l’arbre, petit i poc ufanós, que hi havia al mig de la plaça i va comentar “Noi estàs més fotut que jo” i li va dedicar la sardana.

Plaça de Cabanes amb l'arbre de la llibertat

Josep Joli i Blanch, instrumentista de contrabaix i violí i compositor de sardanes, ha format part de les següents formacions musicals: Antiga Pep, de Figueres (1948-1952); Els Verds, de Mataró (1952-1955); Costa Brava, de Palafrugell (cofundador, 1956-1966); Mauné i els seus Dinàmics (cofundador, 1966-1976); Combo Gili, de Perpinyà (1974); Ciutat de Girona (fundador, 1975-1979); Orquestra de Cambra de Girona dirigida per Lluís Albert i membre fundador de la nova Cobla Cadaqués. Ha estat integrant dels grups d’havaneres: Roses canta, Les veus de Besalú i Pescadors de l’Escala i ja jubilat ha col·laborat amb el grup “Calidae”.

Més informació:

Més informació:

Colla sardanista “Dançaires” de Cabanes (1935). Documents cedits per Pere Serra Colomer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jaume Cristau i Brunet (Figueres, 1940)

En Jaume Cristau va ser deixeble d’en Mauné i sempre ha dit que la seva primera sardana TERRA I MAR, va ser escrita amb l’ajut del seu mestre de solfeig, Florenci Mauné.

El 2009, Jaume Cristau va compondre la sardana “Els rossinyols de Cabanes” i va fer donació de la partitura a l’Ajuntament de Cabanes. La sardana està dedicada a Ràdio Cabanes i més concretament a en Lluís i la Rosa, llavors els únics encarregats de la gestió i programació.

Els rossinyols de Cabanes

Jaume Cristau volia compondre una sardana dedicada a Cabanes. Un dia, parlant amb Lluís Fabregat, aquest li va explicar que quan acababa el programa del dia i abans de marxar cap a casa acostumava a quedar-se una estona a l’escala de l’edifici escoltant el cant dels rossinyols. Aquell moment en Jaume va decidir quin seria el títol de la sardana: “Els rossinyols de Cabanes“. Tot i que la sardana està dedicada als rossinyols, en Jaume amb aquesta sardana també va voler fer un homenatge a en Lluís i la Rosa, els locutors i “rossinyols” de la Ràdio. 

La sardana té un tiratge de: 35-81-65 i existeix un enregistrament de l’abril de 2011, amb el títol: Recordant els 45 anys del càmping. VII Càmping Botànic Bona Vista, a càrrec de la Cobla Girona

Han passat els anys i Ràdio Cabanes s’ha transformat en un referent molt important com a mitjà de comunicació de proximitat. Aprofitant la seva popularitat,  Jaume Cristau es va dir que havia arribat l’hora que l’emissora d’aquest poble i a la vegada de l’Empordà tingués un lloc dins del món de la sardana.

Pels volts del Nadal de 2017, en Jaume va portar la partitura a Ràdio Cabanes com a primer pas d’aquest regal i coincidint amb la festa del 12è aniversari de Ràdio Cabanes (22/4/2018) hem pogut escoltar per primera vegada la peça enregistrada per la Cobla La Principal de La Bisbal i que porta per nom “Ràdio Cabanes …. La Nostra“.

Amb això, el món de la sardana i en especial aquest gran compositor altempordanès fan un homenatge a la Petita de l’Empordà per la seva trajectòria i les hores de programació que dedica a la nostra dansa.

Ràdio Cabanes … La Nostra

La sardana formarà part del nou àlbum de la Cobla La Principal de la Bisbal amb composicions del Mestre Jaume Cristau.

Més informació:

Recull de premsa:


Deixa un comentari

Programes de Festes

Recull de programes de festes : Cabanes. Figueres : [s.n.], 1928-1958

Conté: Cabanes (programa Festa de Sant Vicenç 1929, 2 cartells festa major Sant Vicenç 1944, programa, cartells i programa de mà de la Festa de Sant Isidre 1946, programa partit futbol Viejas Glorias contra Juventud la Flor, [194-?], programa de mà Festa de Sant Vicenç 1947, programa de mà partit futbol 1943.

A: Biblioteca Fages de Climent. Figueres Magatzem. Topogràfic: CL R C Festes pobles/Cabanes_04

  • 1929. Festa Major de Sant Vicenç
  • 194?. Partit de futbol. Seria el partit jugat el 2 de juny de 1946 entre “Viejas Glorias” i “Juventud la Flor”
  • 1943. Partit de futbol
  • 1944. Festa Major de Sant Vicenç (2 doc.)
  • 1946. Festa de Sant Isidre (2 doc.)
  • 1946. Festa Major de Sant Vicenç
  • 1947. Festa Major de Sant Vicenç

Més informació:

  • 1930. Es llogada a Cabanes per les festes de Sant Isidre, la renomenada Cobla «Antiga Pep». Publicacions de la terra, 3/1930
  • 1936. Festa Major de Sant Vicenç. Agrupacions musicals que cooperen a aquestes festes. Cobles: La principal de Cassà de la Selva i Girona de Girona. Cabanes, l’atractívola població feinera i festívoIa, té llogfades dues Cobles. L’animació que regna, és remarcable. Publicacions de la terra, 81, 21/1/1936, pàg. 1 i 3