El nucli urbà de Cabanes està format per:

1. El barri vell. Primer nucli del poble. Ocupa el marge dret del rec del molí i es va començar construir a l’entorn de la torre i l’antic castell.
2. L’eixample. Construït a partir del segle XVI, es va iniciar amb les edificacions senyorials de l’actual carrer Canal i ocupa el marge esquerre del rec del molí.
3. Carrers fora muralles. Van néixer a partir del segle XIX
4. Les masies de dalt i altres cases disperses i els masos

CABANES
Carrers i noms casa  |   Masies i cases rurals

No tenim informació dels carrers medievals del poble. Segurament un dels més antics sigui el carrer dels Escudillers.

Els llibres parroquials i documents antics tampoc ens donen gaires dades dels noms dels carrers, fins ara he trobat la plaça de l’Oli, en un contracte d’arrendament del 1706, el carrer de les Cavalleries en un registre parroquial del 1707 i el carrer del Portal del Molí (carrer Canal), en un inventari del 1720.

Tenim notícia d’alguns carrers que Albert Compte cita en el seu treball “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues”, com poden ser els carrers de les Ferreries, dels Cistellers, de la Font, de la Muralla, de la Processó o la plaça de l’Oli. De la major part d’aquests carrers se’n desconeix la localització.

Al cens electoral dels anys 1890/94 hi apareixen 16 carrers del nucli urbà. Tots ells coincideixen amb la nomenclatura actual, mentre que s’identifiquen com a “Despoblat” les cases dels carrers Colón i Dos de maig

• Canal, Castillejos, Cavalleries, Escoles, Escudillers, Espolla, Fondach, Oli, Passeig, Plaça, Presó, Sanitat, Sant Isidre, Tetuán, Torre, Tres cantons
  • A: Censos electorals impresos de Cabanes. Codi de referència: ACAE110-109-T2-722

El 1860, any de l’acabament de la primera guerra del Marroc (1859/60) o guerra d’Àfrica, es va donar nom als carrers Castillejos, Fondach i Tetuán, que abans es deien: Processó, Orient i Nou.

• Castillejos. La batalla de Castillejos fou la segona gran batalla de la Guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Es va lliurar l’1 de gener de 1860, quan l’exèrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetuan, amb el general Joan Prim i Prats a l’avantguarda.
• Tetuán. Tetuan era l’objectiu final de l’exèrcit espanyol en la guerra. La batalla de Tetuan fou el tercer gran combat de la guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya del 1859 i 1860. L’atac es va iniciar el dia 4 de febrer de 1860.
• Fondach. El Fondak és un pas muntanyós del Marroc, relacionat amb la quarta i darrera batalla de la guerra d’Àfrica, la batalla de Wad-Ras que va tenir lloc el 23 de març de 1860. El generalísimo marroquí Muley el Abbas, hermano del Sultán, prefirió capitular ante los españoles antes que correr el riesgo de cerrarles el paso del Fondak de Ain Yedida y, con él, el paso hasta Tánger … Como curiosidad, los cañones capturados a los marroquíes en la batalla de Wad-Ras fueron fundidos y con su metal se construyeron los leones que hoy presiden el Congreso de los Diputados del Estado Español. Son obra del escultor Ponciano Ponzano Gascón. Vegeu també: Guerra de África (1859/60)

Ja al segle XX, en proclamar-se la República, es canvien els noms d’alguns carrers.

L’acta municipal del dia 25 d’abril de 1931 dona fe d’aquests noms:

• Plaça Francesc Macià, a la plaça major
• Plaça del 14 d’abril, a la plaça de l’oli
• Carrer de Fermín y Galán, al carrer Canal
• Carrer de García Hernández, al carrer Espolla

L’acta del 9 de maig exposa que es ratifica el canvi de noms acordat el passat 25 d’abril, però la descripció no concorda en tots els casos.

• La Plaça ara serà Plaça de la República
• El carrer Canal serà el Carrer Francesc Macià
• El carrer Tetuán passa a ser Carrer de Fermín y Galán
• Cal suposar que es mantenen els noms de plaça del 14 d’abril i carrer de García Hernández

A només s’esmenta el primer canvi, no hi apareixen les rectificacions posteriors: La Vanguardia del 13 de maig de 1931: En sesión últimamente celebrada en este ayuntamiento fué aprobada una proposición del señor Llombart, referente al cambio de rótulos de calles, acordándose dar el nombre de:

• Plaça de Francesc Macià, a la Plaça Major
• Plaça del 14 d’Abril, a la plaça de l’Oli
• Carrer de Fermín Galán, al carrer del Canal
• Carrer de García Hernández, al carrer d’Espolla.

1934

• Al Ple del 25 d’agost de 1934 s’acorda de donar el nom de Passeig de la Llibertat al camí que passa davant del Sindicat i que en aquells moments, i de forma anòmala, es deia carrer 2 de maig.
• Al Ple del 15 de setembre de 1934 s’aprova que la part del carrer Colón que està davant de les escoles s’anomeni Avinguda del doctor Pagès amb una làpida explicativa que descrigui el donatiu com a memoria eterna del acte de Cultura i Humanitari digne del senyor Josep Pagès Dalmau. Ja el 3 de desembre de 1932, en motiu de la defunció del Sr. Pagès, el Ple havia proposat de donar el nom de carrer del Dr. Pagès al carrer Escoles. En cap dels 2 casos es va portar a terme en canvi de nom dels carrers.

Una vegada acabada la Guerra Civil es van tornar a modificar els noms d’alguns carrers. El Ple municipal del 2 de juliol de 1939 va aprobar aquests canvis:

• La plaça passa a ser Plaza Generalísimo Franco
• L’entorn del Sindicat s’anomena Plaza José Antonio
• La plaça de l’Oli serà la Plaza General Mola
• El carrer Canal s’anomenarà Calle Calvo Sotelo
• El carrer Escudillers serà Calle de los Reverendos Mártires

Al padró municipal de l’any 1940 hi trobem aquests carrers:

• Plaza Aceite, a la plaça de l’Oli
• General Mola, podria ser un carreró que sortia de la plaça de l’Oli cap al carrer Colón
• Calvo Sotelo, al carrer Canal
• El carrer d’Espolla va recuperar el seu nom original
• Plaza del Caudillo, a la plaça de l’Ajuntament
• Reverendos mártires, al carrer dels Escudillers

Aquests canvis no van durar massa temps i el padró de 1945 ja va recuperar els noms tradicionals d’abans de la República. Al padró del 1950, a la plaça de l’Ajuntament se l’anomena “Plaza” i la de la Torre hi consta com a Plaza de la Cárcel. Els noms eren en castellà, excepte el carrer Escudillers que es mantenia en català.

El 1950 es va fer la relació d’entitats que constituïen el municipi de Cabanes. El text parla de vuit entitats i només en descriu set. Podria ser que haguessin oblidat el Mas de Sant Feliu?

1. Aigueta: Masos de l’Aigueta, Canyet, Gitano, Fàbrica de la Dinamita
2. Cabanes: nucli urbà
3. Caseta: mas de la Caseta
4. Forn d’en Gestí: Pairó, Pujol, Roma, Simon, Ministre, Llopart, Feixas, Ricardo, Forn d’en Gestí
5. Masies de Dalt: 33 edificis
6. Can Ribas
7. Mas Pardal

Ple municipal del 6 d’abril de 1950

Al Ple Municipal del 18 d’octubre de 2018 es va aprovar la proposta per donar nom a dos carrers del municipi, el carrer del Clos i el carrer del Pedró i el 14 de març de 2019 es va aprovar la pl. dels doctors Heras i el carrer d’Abelard Fàbrega.

El corriol d’en “Savenes?” és un pas estret que dóna pas a una sola persona. Uneix el camí de la Bassa amb el carrer Colón i es troba entre dues finques que havien estat propietat de les famílies Noguer i Tuébols, les quals van cedir una petita part del seus terrenys per facilitar l’entrada a casa seva i estalviar-se una bona volta. Amb els anys aquest pas privat va passar a ser de domini públic. Sembla que el nom de “Savenes?” era el motiu d’una persona de la família Noguer.

Documents

•  1860.- “Denominación de calles y números antiguos y modernos de las casas”. ACAE110-114-T1-17

Versió digital

Aquest recull s’ha pogut fer gràcies a la tasca de recerca de Gil Capallera, que va passejar-se per tot el poble i va preparar els esborranys, amb la descripció de cada carrer i cada casa, i als records d’en Josep Serra “Fredo”

Fotos antigues: Àlbum Rubaudonadeu, famílies Capallera-Duch i Pey-Viñolas
Fotos actuals: Antònia Gimbernat