Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Urbanisme


by Deixa un comentari

Cadastres de Cabanes (3): Segle XX

Més informació sobre cadastres: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (2)

Recull de documents que es troben a l’Arxiu Històric de Girona (Fons: Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Hisenda. Cartografia de la implantació del cadastre, 1950-1984)


by Deixa un comentari

Placeta del carrer Canal

** Placeta del carrer Canal: dossier **

Aquesta placeta, accessible des del carrer Canal, es trobava darrera de les cases que ara s’identifiquen amb els números del 28 al 34.
La plaça servia de pati de les dues cases de la família Pujol i era lloc de trobada dels veïns. Segons la tradició oral, a la plaça hi havia un pou que també era d’accés públic. S’hi arribava per un carreró que ara està tancat formant dos patis que s’obren al carrer Canal (núm. 28 i s/n). Amb tot, l’antiga servitud de llum encara és vigent i es mantenen les finestres que s’obren directament sobre aquests dos patis.

No tenim prou dades per poder determinar d’una manera fiable la història de la placeta i segurament mai podrem saber amb total certesa qui n’era el propietari legal ni tampoc com i quan va passar de ser un espai d’accés públic a pati particular.
La poca documentació que s’ha aconseguit, de mitjans del segle XIX, afirma que la plaça era el pati de les dues cases de la família Pujol, assenyalades amb els números 20 i 22 i que la casa número 24 també hi tenia sortida, però en cap cas s’acredita que la propietat sigui comunal. El 1875 un altre document avala que el pati era propietat de l’amo de la casa núm. 22, llavors Josep Aguer, i que aquesta propietat estava obligada a preservar les servituds de pas i de llum a la casa núm. 24, sense que esmenti l’ús públic de la placeta. El 1922, quan Josep Gimbernat és autoritzat a obrir finestres sobre part del carreró que menava a la plaça no es fa cap referència a la propietat de l’espai, només a la servitud de llum i el 1948, en esclatar el conflicte veïnal entre Carme Mis, Francesca Vergés i Maria Pujol, malgrat que tant el consistori com els veïns afirmen tenir constància que la placeta sempre havia estat d’accés públic, l’Ajuntament reconeix que no té cap document que ho acrediti. Tot i això, i a pesar de les advertències del secretari, el consistori dictamina a favor de mantenir la placeta com espai públic.


by Deixa un comentari

El Portal del Senyor i altres portals del poble

Vegeu també: La Torre i el castell de Cabanes

El Portal del Senyor, conegut també com a portal de l’Església, portal del Cementiri o portal de Peralada, estava situat al carrer Escudillers, al costat del rec del Senyor. Aquest portal era el pas obligat per anar a Peralada, al mas Ribas, al cementiri i també a l’església. Cal tenir present que l’actual església parroquial es va començar a construir el 1803 i va ser beneïda el 1820 després que el temple parroquial de Cabanes, que es trobava al costat del cementiri, s’acabés d’ensorrar amb l’aiguat de 1784.

No ens ha arribat documentació que ens expliqui el procés de fortificació del poble, els primers plànols coneguts són de finals del segle XVII.

Cal suposar que en època medieval les muralles només tancaven el recinte del castell i que a mesura que el poble creixia es van anar ampliant, primer fins al rec del molí, a l’actual carrer Canal, i posteriorment encerclant tot nucli urbà: carrer dos de maig, carrer Colón, carrer del Clos i rec del Senyor, amb tres punts d’entrada:

  • des de Peralada, pel portal del Senyor
  • des de Figueres, pel portal del Molí
  • des d’Espolla i Sant Climent Sescebes, pel portal de les Eres

Tant la muralla com els portals van fer la seva funció defensiva fins a les guerres carlines.

El Portal del Senyor és l’únic que es va mantenir en peu fins a mitjans del segle XX concretament fins a l’any 1958. Les actes municipals ens expliquen el procés del seu enderrocament a partir del 1946.

  • 1946, 5 d’octubre. Per primera vegada es proposa la reforma del portal per eixemplar la sortida del poble: El Sr Alcalde propone … que el porche existente al principio de la calle de Escudillers y que en tiempos antiguos formaba fortín y muralla, propiedad actualment de D. Anselmo Duch Miró [Cabanes, 1912] seria muy conveniente fuera ensanchado a fin de que los carros cargados de gavillas o alfalfa pudieran pasar libremente. Como se trata de una mejora muy necesaria para la parte de población que debe utilizar este paso con los citados carros, puede declararse de utilidad pública y en caso de pugna con el propietario (que no es probable) ser objeto de expropiación …
  • 1946, 16 de novembre. … se aprueba el presupuesto de obras efectuadas para ensanchamiento del “Portal del Señó” por la cantidad de Mil seiscientas cincuenta y cinco pesetas cuarenta céntimos.
  • 1947, 13 de desembre. Se trató asimismo del llamado Portal del Señó y aun cuando el Ayuntamiento considera que dicho Portal es histórico en los anales de la población, no teniendo otra entrada por aquella parte resulta estrecho para pasar los carros cargados de gavillas y alfalfa, acordándose que antes de proceder a la formalización del expediente de expropiación a su actual propietario Sr. Anselmo Duch se entreviste el Sr. Alcalde y otro miembro de la Corporación con el referido Sr. Duch a fin de formalizar el contrato de lo cual darán cuenta en la próxima sesión que se celebre. Para que acompañe al Sr. Alcalde queda designado el gestor de Obras Públicas Sr. Gou.
  • 1948, 3 de gener. Referente a la Comisión nombrada para la adquisición del llamado “Portal del Señó” no se han puesto de acuerdo con el Sr. Duch.
  • 1948, 3 d’abril. … la Presidencia recuerda que ya en otras ocasiones se ha hablado de ensanchar el portal llamado “del Señó” pero hay la dificultat de que según manifiesta Don Anselmo Duch, las paredes y cubierta son de su pertenencia. Como considera la Corporación que el Sr. Duch estaria en este momento en disposición de ceder al Ayuntamiento el derecho de las citadas paredes sin llegar a la expropiación forzosa, siempre desagradable en poblaciones de escaso vecindario, se encarga que el Alcalde Sr. Heras y el Sr. Gou se entrevisten con el Sr. Duch y presente proposición de venta al Ayuntamiento, señalando el precio que considere valen las citadas paredes, y si es posible todo el edificio, ya que sería muy útil al Ayuntamiento para depósito o matadero ya que se encuentra casi a las afueras de la población.
  • 1948, 14 d’abril. Seguidament el Sr. Alcalde pone en conocimiento de la Corporación que se ha entrevistado con el Sr. D. Anselmo Duch para la compra del llamado “Portal del Señó” manifestando que la propuesto del Sr. Duch era de cinco mil pesetas todo el edificio y 2000 pesetas el portal solo. El Ayuntamiento considera exagerados los precios propuestos por el Sr. Duch y acuerdan lo siguiente: Que el Sr. Gou se entreviste con el repetido Sr. Duch y le ofrezca por el portal 750 u 800 peseteas y que el resto del edificio no interesa ya que se trata de un rincón inútil, inservible para el Ayuntamiento. Del contrario, si el Sr. Duch no procura proponer un precio justo al repetido portal, el Ayuntamiento aún sintiéndolo mucho, se verá precisado a recurrir a la expropiación forzosa del citado inmueble, por necesitar su derribo para ensanche de via publica en aquel lugar.
  • 1950, 19 d’octubre. El sr. Alcalde comunica asimismo que D. Catalina Serrats ha propuesto en nombre de su hija (Maria Noguera Serrats) la venta al Ayuntamiento de la casa núm. 1 de la Calle de Escudillers. El Ayuntamiento lo toma en consideración y pide al Sr. Interventor si hay capital disponible para la compra de la referida casa, contestando el Secretario Interventor que durante este año no es posible pero que si el Estado paga los atrasos de 1948 y 1949 que suman mas de veinte mi pesetas, a pesar de que la mayoría de ellas estan comprometidas pueda que sobrara de algún capítulo. El Alcalde dice a la Comisión de Obras Públicas que en este caso puede entrar en negociaciones y si interesa la oferta al Ayuntamiento puede formarse el expediente de adquisición si se acuerda.

Anys més tard, el portal havia canviat d’amo. Ara consta com a propietat d’Amadeu Recasens i la seva esposa Maria Noguera Serrats. Maria (coneguda per Maria Peua) havia nascut a Cabanes, mentre que l’Amadeu venia de Barcelona. El 1956, la parella tenia casa al número 6 de la plaça de l’Ajuntament.

  • 1955, 24 d’abril. … Es objeto de comentario … la necesidad sentida para el pueblo de que la casa-portal propiedad de Don Amadeo Recasens, vecino de Barcelona, desaparezca. Y teniendo en cuenta que este Sr. viene muy amenudo Se Acuerda: gestionar del mismo su adquisición a fin de demoler la misma, facilitando el mayor acceso a todos los carruajes y vehículos en general que vienen cargados procedentes del camino de la Font o camino de Peralada.

La demolició es va portar a terme tres anys després:

  • 1958, 26 d’abril. … Igualmente se da cuenta de la petición formulada por los consortes D. Amadeo Recasens [Socias] y Da Maria Noguera [Serrats] en súplica de cambio de alineación de la casa o finca de su propiedad, de la calle Escudillers o Reverendos mártires, immediata al “porchu” de la entrada de la población, por la parte del cementerio, conforme al croquis adjunto, lo que tiende a hacer desaparecer el ángulo recto o rinconcito existente, logrando con ello una perfecta línea recta de la fachada de su edificio, donde proyectan reconstruir una o dos viviendas, conforme al proyecto que someterán a la aprobación de esta Corporación, cediendo ello, a cambio de la pequeña ocupación de via o espacio libre, el derribo del “porchu” que en varias ocasiones se les había interesado; derribo que corre de cuenta y riesgo del Ayuntamiento … Se acuerda: aceptar la propuesta de alineación de la casa nº 1 de la calle Escudillers … Aceptar la oferta de cesión del “porchu” o “portal” de entrada a la población, que antiguamente fue puerta de la muralla de la localidad, previo derribo, a fin de facilitar el transito de los carros y vehículos en general con carga de alfalfa u otros productos agrícolas … Correrá de exclusiva cuenta del Ayuntamiento el derribo del “porchu o portal” para lo cual oportunamente se contratará el personal oportuno y el traslado de piedras y demás materiales existentes.
  • 1958, 26 de juliol. D. Amadeo Recasens Socias, vecino de Barcelona, solicita permiso para construir dos viviendas en la finca solar o patio, señalado de número 1 de la calle Escudillers de conformidad al proyecto presentado. Se acuerda Autorizar su construcción, sujetándose empero a las normas que prevé la Orden de 29 de febrero de 1944 y demás de general aplicación ...
    … Y por último, de conformidad al acuerdo del 26 de abril último respecto a la cesión y derribo del “porchu”, atendida la oferta de derribo gratuita formulada por el industrial albañil Sr. Llanet, condicionada a retirar los escombros, tanto del expresado portal como de la pared próxima al mismo, a derribar para la construcción de las vivienda de D. Amadeo Recasens, Se acuerda: aceptar la oferta, quedándose en su compensación los materiales aprovechables existentes. Los escombros serán sacados por los propietarios de los predios vecinos del llamado “Camí de la Pedra d’en Bes” para reparar aquel camino.

Una vegada enderrocat, el portal encara fou motiu de dedicació per part de l’ajuntament, degut a què la zona, als afores del poble, es va convertir en abocador d’escombraries.

  • 1960, 26 de març. L’Ajuntament paga 1.056 pts al paleta Vicenç Llanet per: trabajos y material invertidos en reparació paso “Portal del Senyó”.
  • 1961, 28 d’octubre. S’autoritza a Vicenç Ylla Llombart per treure el dipòsit d’escombraries de l’entorn del Portal del Senyor, netejant-lo cada un o dos mesos. A partir d’aquesta data i de manera periòdica l’Ajuntament recull les escombraries i neteja el Portal del Senyor, cosa que fa pensar que la zona era utilitzada com a abocador.

Plànols amb la situació de les muralles i els portals

Plànols: bibliografia

  • Segle XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Autor: desconegut. Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des Armes. L2 B3 117 4.4.B.480. Chateau de Vicennes. Font: Castells, Ramon M. [i altres]. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994
  • 1700 (aproximadament). Plano de la villa de Cavanes – Territorio de Cabanes. A: “Vilabertrán (Gerona) (Territorio) Mapas topográficos. Anterior a 1716”.
  • 1823. [Manuscrit] Reconnaissance a la boussole et a vue autour de Sn. Fernando [Figueres] (mapa 6). Autor: França. Exèrcit. Corps du Génie. Plànol aixecat probablement durant la guerra del Francès (1808-1814).
  • 1823/24. Cabanes. Autor: Lebas, Bedigie, Delhaye. Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Archives du Génie. Article 14. Chateau de Vicennes. Plànol extret del mapa: Plan de Figuieres et des environs …. Font: Castells, Ramon M. [i altres]. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994
  • 1854. Plano geométrico de las Balls de Comuns, situadas al lado de la muralla del pueblo de Cabanes / [Rafael Batlle. 1854]. Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373

Portal de les Eres i portal de la Sèquia

  • Portal de les Eres, conegut també amb els noms de: portal del Pedró, de la Cavalleria, del Puig, de can Brugat o del carrer Espolla, es trobava al carrer d’Espolla, prop d’on ara hi ha el trull Ylla, fundat per Andreu Brugat, el pedró del municipi i els camps del Puig de la Cavalleria.
    Després de la primera guerra carlina, va quedar molt malmès i es va decidir enderrocar-lo. Posteriorment, en els moments de perill, va ser aparedat per impedir l’entrada dels enemics.
    • 1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria, amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28
    • 1873 (tercera guerra carlina).- … y acto seguido acuerdan: que se proceda, desde luego, a poner los portales como tiene de costumbre la población habilitando los mismos si están en aptitud de servir y encaso contrario que se hagan nuevos; aparedar el otro llamado de Brugat aparedarlo fuertemente … Acta del Ple Municipal, 27 de febrer de 1873
    • 1874.- … que el Ayuntamiento ecsaminase con detención las obras medio destruídas por los carlistas sobre todo las de la entrada de la Iglesia mayor y las del punto denominado de la calle Espolla de la salida del pueblo de cerca de can Brugat, las cuales amenazan ruina y algun día serán causa de alguna desgracia personal … Acta del Ple municipal, 27 de juliol de 1874
  • Portal de la Sèquia (c/ Canal), conegut també com a portal del Molí, de Figueres o d’en Porrís, es trobava a l’encreuament entre els actuals carrers: dos de maig i Canal.
    No es té cap dada de la seva demolició, només en tenim alguna referència a partir de les guerres carlines quan, el 1873, encara conservava la seva funció de defensa.
    • 1873.- … nombrar a Don Salvador Llensa y Ribas encargado de los de la puerta de Figueras o den Porris; y a Don Jaime Rebarter y Valls, de los de la puerta de Peralada o del Señó, con la obligación ambos de cerrar y abrir los espresados a las horas que oportunamente y por medio de pregón se designará … Acta del Ple Municipal, 13 d’abril de 1873


by Deixa un comentari

Rentadors públics i safareig municipal

Projecte de safareig municipal (1960-1967)

Un rentador és un espai habilitat per rentar la roba. Antigament poques cases tenien safareig propi i menys aigua corrent. Per això, a la majoria de pobles hi havia un safareig públic o, si més no, s’habilitaven els marges de rius i recs per facilitar la tasca de fer la bugada. Aquesta feina, llarga i feixuga, convidava a la conversa però també a la xafarderia. D’aquí ve l’expressió fer safareig.

Cabanes mai ha tingut un safareig públic, el projecte de safareig iniciat el 1960 va quedar en no res, però sí que abans d’aquesta data, per facilitar la feina de les bugaderes, l’Ajuntament s’havia encarregat d’adaptar uns espais amb llosses inclinades a les vores dels recs que travessen el poble. També s’anava a rentar a la Muga, especialment, quan es tractava de peces molt grans o quan calia rentar coves plens de la llana dels matalassos.

Encara ara, al rec del Senyor, es conserven les restes de dos rentadors públics, un a l’entrada del poble, davant del portal de can Carreras, i l’altre al camí del cementiri. També n’hi havia hagut a la zona del Pedró i en diferents punts del carrer Canal. Aquests rentadors es degueren construir a principis del segle XX i van ser utilitzats fins als anys 60 del segle passat. Antigament també s’havia rentat en un rec de l’entrada del poble com ens mostra una fotografia de l’àlbum Rubaudonadeu.

A mitjans del segle XX, ja eren moltes les famílies que gaudien de safareig propi. L’aigua l’obtenien dels pous que obrien als baixos de la casa o al pati.
Els propietaris dels horts del camí de la Bassa, aprofitaven l’aigua del rec del Molí que els arribava directament a la seva finca per mitjà d’una canonada. D’aquesta manera no solament regaven l’horta sinó també omplien el safareig que tots tenien al final de l’hort, al costat del camí. Encara ara se’n conserva algun d’aquests safareigs.
Molts anys enrere, una canonada portava aigua de la bassa del molí fins a la Fruitareda i el jardí de can Carreras. Així regaven les dues finques i omplien el gran safareig del jardí.

El buidat de totes les actes del Ple Municipal possiblement ens donarien una bona informació de la construcció dels rentadors públics. Ara mateix tenim coneixement d’aquests:

  1. Entrada al poble. Rec situat just davant de la Creu. En resta la foto de Josep M. Cañellas, de l’àlbum Rubaudonadeu (1888-1889) que ens mostra unes dones rentant i pilons de roba al seu costat.
  2. Rec del Senyor
    1. Davant del portal de can Carreras.– Encara s’hi conserva l’escaló d’accés i la llosa. Era un petit rentador, per a dues o tres persones. Fins ara no s’ha trobat cap referència a la seva construcció.
    2. Des del carrer Escudellers fins al petit pont d’accés a un camp.– S’hi accedia directament des del camí que va al cementiri i, a l’estiu, quedava protegit per l’ombra d’uns plàtans. Segons l’acta del Ple del 28 de gener de 1917, els arbres es plantarien el dia 2 de febrer, uns mesos abans de la construcció del rentador que va ser acordada a primers de juliol del mateix 1917: … el Presidente expuso a la Corporación que podrá principiar de construir el lavadero en el Poral del Sr. según está consignado en presupuesto … Encara s’hi poden veure les lloses, molt deteriorades.
  3. Rec del Molí. Es conserva el Plano topográfico del canal a través de la población (1952) de l’aparellador R. Castells Torrent (190×32 cm) on hi s’hi poden veure dos rentadors, els quals van desaparèixer quan es va cobrir el rec del Molí i es va urbanitzar el carrer Canal.
    1. Carrer Canal, cantonada carrer Tetuan, davant del Casino.– S’hi accedia amb una petita escala.
    2. Carrer Canal, poc abans d’arribar al carrer Sanitat.
    3. Abans del 1950 també hi havia hagut un baixant amb rentador davant l’actual dispensari.
  4. El Pedró. Des que es va urbanitzar l’espai del Pedró van desaparèixer el rentador i el mateix rec. Es desconeix la data de construcció del rentador que és anterior al 1916. Al Ple de l’Ajuntament de Cabanes del dia 23 de gener de 1916 s’acordà que, en motiu de la Festa de l’Arbre del dia 2 de febrer, es plantarien dos plàtans i una acàcia al rentador públic anomenat del Portal d’en Brugat i tres acàcies a la placeta de davant del cementiri catòlic. El dia 28 de gener de 1917 el Ple va acordar que tornarien a celebrar la Festa de l’Arbre plantant dos plàtans al rentador públic anomenat Portal d’en Brugat (Pedró) i els que fossin necessaris al rentador del Portal del Senyor.

1960. Es proposa la construcció d’un safareig sobre el rec del Molí. Estaria situat al carrer Dos de maig, a la bifurcació propera al transformador de la Hidro-Eléctrica del Ampurdán, al costat de l’hort de Joaquim Gimbernat Bascu. El projecte de l’obra, valorat en 103.426’05 pts., va ser redactat per l’arquitecte Joaquim M. Masramon. La construcció estava justificada per l’augment de població dels últims tres anys – el cens municipal que el 1950 era de 482 havia augmentat en 250 -, una població que vivia en edificacions poc condicionades i sense servei d’aigua corrent.

  • 1960, 25 de juny: Dada cuenta del acuerdo de la Excma. Diputación Provincial del 22 abril ppdo., por el que se acordó conceder a esta Ayuntamiento la ayuda técnica para la redacción de un proyecto de construcción de un Lavadero consistente en un 50 por ciento, esta Corporación municipal se compromete al pago del otro CINCUENTA por 100.
  • 1960, 11de juliol: … Aprobar en principio el proyecto de obras sobre construcción de un lavadero público, a emplazar sobre el cauce del canal del molino, en la bifurcación de la calle Dos de mayo, limítrofe con el huerto de Joaquín Gimbernat y la calle citada …
  • 1961, 25 de febrer: El projecte ha passat a informació pública sense cap reclamació, però degut a la manca de pressupost, l’ajuntament demana que la Diputació l’inclogui dins el pla del 1961.

Projecte de safareig municipal (1960-1967)


by Deixa un comentari

Inscripció(2): Ca l’Aguer

LLoc: Ca l’Aguer. Finestral de la casa del carrer Canal, 24
Text de la inscripció: “ IHS (o MS o NS) (AM) ANTICR …… VTR (1554?) “

La inscripció, amb data de 1554 i situada a la llinda del finestral, està molt deteriorada i és difícil poder fer-ne una transcripció fiable. Tampoc sabem si la decoració que emmarca el finestral té alguna simbologia. D’aquesta època es té notícia d’un Antic Aguer, casat amb Joana, de qui no se’n coneix res i que podria ser el promotor de la casa. El que probablement seria el seu fill fou un altre Antic Aguer (Cabanes,?-1640) casat amb Montserrada Teixidor, neta d’un “honorable” de Valldevià.

Després de consultar diferents persones amb experiència dins el món de l’epigrafia, se’ns presenten diferents possibilitats que potser amb temps es podran aclarir:

_ Els primers traços del gravat representarien una invocació religiosa. Primerament, un anagrama que podria representar IHS (Jesús), o les abreviacions NS (nostra senyora), o MS (monsenyor). A continuació un símbol, creat amb dues formes entrellaçades (AM), que podria ser l’abreviatura de les expressions “Ave Maria” o “Amen”
_ La paraula ANTIC es probable que faci referència a Antic Aguer, propietari de la casa
_ Les lletres VTR tanquen un text que comença amb la lletra R …. Podrien ser una abreviatura de la paraula llatina uester (vostre). Al final de la inscripció hi hauria la data

Descripció (Generalitat de Catalunya):
De la façana destaca el finestral situat a la primera planta. Es tracta d’una finestra balconera rectangular, emmarcada per pilastres amb capitells decorades amb motius florals i, al centre, medallons amb busts sostenen un entaulament motllurat damunt del qual hi ha la llinda, coronada per un frontó triangular amb la decoració força mutilada. La llinda està gravada amb l’any 1554 i un lema il·legible degut a l’erosió de la pedra. A banda de la finestra, cal destacar el portal d’accés a l’interior, d’arc rebaixat adovellat en pedra.


by Deixa un comentari

Inscripció(1): Can Carreras

LLoc: Can Carreras. Cantonada entre el carrer Canal i el carrer Tetuán
Text de la inscripció en llatí: “MINE, DEMOSTRA“

L’epígraf és un fragment del salm 25 de David: Uias tuas, Domine, demonstra mihi, et semitas tuas edoce me

-?- uias tuas, Do]MINE, DEMO(n)STRA[mihi, et semitas tuas edoce -?-

que es pot traduir com a: “Senyor mostra’m els teus camins i ensenya’m els teus senders“.

Només ens ha arribat un fragment de la pedra i no podem saber si, originàriament, la cita solament contenia aquesta frase o si la inscripció incloïa altres versos o, fins i tot, la totalitat del salm. També desconeixem el seu origen, atès que tant podria ser una resta d’alguna de les dependències de l’antic castell que ocupava l’espai on ara es troba can Carreras, com un vestigi del monestir de Sant Feliu de Cadins.

Que el text sigui de caràcter religiós ens indueix a suposar que el seu emplaçament original fou un edifici eclesiàstic, un monestir, una església …, però hi ha altres coincidències que ens reforcen la seva hipotètica localització dins el monestir de Sant Feliu de Cadins:

1.- La mateixa inscripció i d’altres es troben al locutori del monestir cistercenc femení de Las Huelgas (Burgos)

2.- La inscripció també es troba encastada a la façana d’una casa de Pitillas (Navarra) situada a pocs quilòmetres del monestir cistercenc de La Oliva. Un programa de festes de la població de Pitillas (2018) parla d’origen d’aquesta casa, un palau que abans havia estat seu de la comunitat religiosa de l’ordre i hospitalitat de Roncesvalles. Tinguin el seu origen en monestir cistercenc o a la comunitat de Roncesvalles, les pedres provenen d’un edifici religiós

3.- La frase forma part del text que il·lustrava el segell papal d’Alexandre III, el mateix papa que, el 1169, va erigir en abadia el monestir que feia poc s’havia creat a Cadins


by 12 comentaris

Cabanes. Casals amb història

Antònia Gimbernat i Gou. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

A totes les poblacions s’hi apleguen unes quantes famílies que durant llargs períodes de temps, per la seva situació econòmica i social, han ocupat els llocs clau des d’on han determinat el desenvolupament del municipi. Amb el temps, aquests llinatges han bastit els edificis singulars que, encara avui en dia, marquen empremta dins el teixit urbanístic dels nostres pobles i, alhora, són les famílies que ens ofereixen més informació documental.
Prenent com a punt de partida la descripció dels grans casals de Cabanes, alguns encara ara ben conservats, i d’altres malmesos o ja desapareguts, el llibre ressegueix l’origen i les vivències de les famílies que hi van viure i els lligams que es van establir entre les diferents nissagues alhora que ens desvetlla petites històries i anècdotes del municipi i de l’època.
Després d’un apartat dedicat als orígens del poble, amb el recull cronològic d’alguns documents que donen fe de la seva existència des de fa més de 1000 anys, aquest llibre segueix un itinerari a través de diversos indrets i carrers per descriure els diferents casals i la genealogia, fets, i anècdotes de les famílies que els van aixecar i mantenir, algunes documentades des dels segles XIII i XIV.
Les descripcions, entre poètiques i realistes, que Montserrat Vayreda va dedicar a Cabanes dins la seva obra «Els pobles de l’Alt Empordà», publicada per primera vegada el 1979, ens acompanyen a l’inici de cadascun dels capítols.

Introducció – Fonts i bibliografia

Casals i famílies:

  1. Mas de Sant Feliu de Cadins: Els Puig Casadevall · Els Pont (àlies Romaguera) · Els Gorgot · Els Aguer
  2. Can Carreras: Dels Corcoll als Despuig · Els Carreras · Els Conill · Els Puig
  3. Mas Ribas: Els Maimó i els Ribas
  4. Can Brusés i can Mont
  5. Els Ramis
  6. Can Turà: Els Pagès-Bassols
  7. Can Vanover: Els Vergés-Brugat
  8. Porxada de Les Voltes-Mas Roca: Els Roca i els Albert
  9. El Casino: Els Gimbernat

Algunes de les imatges del llibre

  • Mas de Sant Feliu de Cadins
  • Església i mas de Sant Feliu de Cadins. Autor: Joan Noguer. Any 1960. Font: Arxiu Municipal de Cabanes
  • Séquia del carrer Canal i casal dels Puig Casadevall. Autor: Joan Noguer. Any 1963. Font: Arxiu Municipal de Cabanes
  • El Casino i ca l’Aguer. Autor desconegut. Any 1940/50. Font: Gil Capallera
  • Jardí de can Carreras. Font: Cecília de Puig Arbolí
  • Escut heràldic de les famílies Carreras i Conill
  • Carrer Tetuán i casal de can Carreras. Autor: Joan Noguer. Any 1963. Font: Arxiu Municipal de Cabanes
  • Mas Ribas. Segle XX. Font: Família Pujolàs-Massoni
  • Carrer Fondac i portal de can Brusés. Any 1982. Font: Gil Capallera
    Carrer Fondac i portal de can Brusés. Any 1982. Font: Gil Capallera
  • Capella de Sant Sebastià i Can Mont. Data 1935. Autor: Joan Serra Mont. Font: Pere Serra Colomer
  • Can Ramis. Carrer Canal. Any 1960/70. Font: Gil Capallera
  • Cambra de can Turà. Any 1919. Font: Sergi Pagès Bolíbar
  • Saló de can Turà. Any 1919. Font: Sergi Pagès Bolíbar
  • Carrer porticat del Canal de Cabanes, 1988. Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Joan Segur)
  • Les Voltes. Solar público de bóvedas edificadas por Juan Albert. Año 1858
  • Can Vanover
  • Can Vanover. Detall del portal
  • El Casino. Any 1940/50. Font: Gil Capallera
  • Carrer Canal i el Casino. Any 1960. Autor: Joan Noguer. Font: Arxiu municipal de Cabanes


Cartell i fotos de presentació del llibre (14/7/2021) – Fotos de Xavi Toral i Josep M. Dacosta

Text de la xerrada de presentacióBaixa
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Àlex Hernández
  • Hora Nova, 20/7/2021

Mapa de situació dels casals


by Deixa un comentari

Carrers i noms de casa

El nucli urbà de Cabanes està format per:

  1. El barri vell. Primer nucli del poble. Ocupa el marge dret del rec del molí i es va començar construir a l’entorn de la torre i l’antic castell.
  2. L’eixample. Construït a partir del segle XVI, es va iniciar amb les edificacions senyorials de l’actual carrer Canal i ocupa el marge esquerre del rec del molí.
  3. Carrers fora muralles. Van néixer a partir del segle XIX
  4. Les masies de dalt i altres cases disperses i els masos

CABANES
Carrers i noms casa  |   Masies i cases rurals

No tenim informació dels carrers medievals del poble. Segurament un dels més antics sigui el carrer dels Escudillers.

Els llibres parroquials i documents antics tampoc ens donen gaires dades dels noms dels carrers, fins ara he trobat la plaça de l’Oli, en un contracte d’arrendament del 1706, el carrer de les Cavalleries en un registre parroquial del 1707 i el carrer del Portal del Molí (carrer Canal), en un inventari del 1720.

Tenim notícia d’alguns carrers que Albert Compte cita en el seu treball “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues”, com poden ser els carrers de les Ferreries, dels Cistellers, de la Font, de la Muralla, de la Processó o la plaça de l’Oli. De la major part d’aquests carrers se’n desconeix la localització.

Al cens electoral dels anys 1890/94 hi apareixen 16 carrers del nucli urbà. Tots ells coincideixen amb la nomenclatura actual, mentre que s’identifiquen com a “Despoblat” les cases dels carrers Colón i Dos de maig

  • Canal, Castillejos, Cavalleries, Escoles, Escudillers, Espolla, Fondach, Oli, Passeig, Plaça, Presó, Sanitat, Sant Isidre, Tetuán, Torre, Tres cantons

El 1860, any de l’acabament de la primera guerra del Marroc (1859/60) o guerra d’Àfrica, es va donar nom als carrers Castillejos, Fondach i Tetuán, que abans es deien: Processó, Orient i Nou.

  • Castillejos. La batalla de Castillejos fou la segona gran batalla de la Guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Es va lliurar l’1 de gener de 1860, quan l’exèrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetuan, amb el general Joan Prim i Prats a l’avantguarda.
  • Tetuán. Tetuan era l’objectiu final de l’exèrcit espanyol en la guerra. La batalla de Tetuan fou el tercer gran combat de la guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya del 1859 i 1860. L’atac es va iniciar el dia 4 de febrer de 1860.
  • Fondach. El Fondak és un pas muntanyós del Marroc, relacionat amb la quarta i darrera batalla de la guerra d’Àfrica, la batalla de Wad-Ras que va tenir lloc el 23 de març de 1860. El generalísimo marroquí Muley el Abbas, hermano del Sultán, prefirió capitular ante los españoles antes que correr el riesgo de cerrarles el paso del Fondak de Ain Yedida y, con él, el paso hasta Tánger … Como curiosidad, los cañones capturados a los marroquíes en la batalla de Wad-Ras fueron fundidos y con su metal se construyeron los leones que hoy presiden el Congreso de los Diputados del Estado Español. Son obra del escultor Ponciano Ponzano Gascón. Vegeu també: Guerra de África (1859/60)

Ja al segle XX, en proclamar-se la República, es canvien els noms d’alguns carrers.

L’acta municipal del dia 25 d’abril de 1931 dona fe d’aquests noms:

  • Plaça Francesc Macià, a la plaça major
  • Plaça del 14 d’abril, a la plaça de l’oli
  • Carrer de Fermín y Galán, al carrer Canal
  • Carrer de García Hernández, al carrer Espolla

L’acta del 9 de maig exposa que es ratifica el canvi de noms acordat el passat 25 d’abril, però la descripció no concorda en tots els casos.

  • La Plaça ara serà Plaça de la República
  • El carrer Canal serà el Carrer Francesc Macià
  • El carrer Tetuán passa a ser Carrer de Fermín y Galán
  • Cal suposar que es mantenen els noms de plaça del 14 d’abril i carrer de García Hernández

A només s’esmenta el primer canvi, no hi apareixen les rectificacions posteriors: La Vanguardia del 13 de maig de 1931: En sesión últimamente celebrada en este ayuntamiento fué aprobada una proposición del señor Llombart, referente al cambio de rótulos de calles, acordándose dar el nombre de:

  • Plaça de Francesc Macià, a la Plaça Major
  • Plaça del 14 d’Abril, a la plaça de l’Oli
  • Carrer de Fermín Galán, al carrer del Canal
  • Carrer de García Hernández, al carrer d’Espolla.

1934

  • Al Ple del 25 d’agost de 1934 s’acorda de donar el nom de Passeig de la Llibertat al camí que passa davant del Sindicat i que en aquells moments, i de forma anòmala, es deia carrer 2 de maig.
  • Al Ple del 15 de setembre de 1934 s’aprova que la part del carrer Colón que està davant de les escoles s’anomeni Avinguda del doctor Pagès amb una làpida explicativa que descrigui el donatiu com a memoria eterna del acte de Cultura i Humanitari digne del senyor Josep Pagès Dalmau. Ja el 3 de desembre de 1932, en motiu de la defunció del Sr. Pagès, el Ple havia proposat de donar el nom de carrer del Dr. Pagès al carrer Escoles. En cap dels 2 casos es va portar a terme en canvi de nom dels carrers.

Una vegada acabada la Guerra Civil es van tornar a modificar els noms d’alguns carrers. El Ple municipal del 2 de juliol de 1939 va aprobar aquests canvis:carrers, 1939

  • La plaça passa a ser Plaza Generalísimo Franco
  • L’entorn del Sindicat s’anomena Plaza José Antonio
  • La plaça de l’Oli serà la Plaza General Mola
  • El carrer Canal s’anomenarà Calle Calvo Sotelo
  • El carrer Escudillers serà Calle de los Reverendos Mártires

Al padró municipal de l’any 1940 hi trobem aquests carrers:

  • Plaza Aceite, a la plaça de l’Oli
  • General Mola, podria ser un carreró que sortia de la plaça de l’Oli cap al carrer Colón
  • Calvo Sotelo, al carrer Canal
  • El carrer d’Espolla va recuperar el seu nom original
  • Plaza del Caudillo, a la plaça de l’Ajuntament
  • Reverendos mártires, al carrer dels Escudillers

Aquests canvis no van durar massa temps i el padró de 1945 ja va recuperar els noms tradicionals d’abans de la República. Al padró del 1950, a la plaça de l’Ajuntament se l’anomena “Plaza” i la de la Torre hi consta com a Plaza de la Cárcel. Els noms eren en castellà, excepte el carrer Escudillers que es mantenia en català.

El 1950 es va fer la relació d’entitats que constituïen el municipi de Cabanes. El text parla de vuit entitats i només en descriu set. Podria ser que haguessin oblidat el Mas de Sant Feliu?

  1. Aigueta: Masos de l’Aigueta, Canyet, Gitano, Fàbrica de la Dinamita
  2. Cabanes: nucli urbà
  3. Caseta: mas de la Caseta
  4. Forn d’en Gestí: Pairó, Pujol, Roma, Simon, Ministre, Llopart, Feixas, Ricardo, Forn d’en Gestí
  5. Masies de Dalt: 33 edificis
  6. Can Ribas
  7. Mas Pardal

Ple municipal del 6 d’abril de 1950

El Ple Municipal del 26 de maig de 1973 proposava posar nom a dos carrers de les Masies de Dalt. Es va decidir posar el nom de Montroig al tram del camí del Mas Nou que va des de la carretera de Pont de Molins fins a can Mayà. El camí de can Nicèforo que va des del carrer Colón fins a la zona esportiva de moment va quedar pendent.

Al Ple Municipal del 18 d’octubre de 2018 es va aprovar la proposta per donar nom a dos carrers del municipi, el carrer del Clos i el carrer del Pedró i el 14 de març de 2019 es va aprovar la pl. dels doctors Heras i el carrer d’Abelard Fàbrega.

El corriol d’en “Savenes?” és un pas estret que dóna pas a una sola persona. Uneix el camí de la Bassa amb el carrer Colón i es troba entre dues finques que havien estat propietat de les famílies Noguer i Tuébols, les quals van cedir una petita part del seus terrenys per facilitar l’entrada a casa seva i estalviar-se una bona volta. Amb els anys aquest pas privat va passar a ser de domini públic. Sembla que el nom de “Savenes?” era el motiu d’una persona de la família Noguer.

Documents

  •  1860.- “Denominación de calles y números antiguos y modernos de las casas”. ACAE110-114-T1-17

Versió digital

Aquest recull s’ha pogut fer gràcies a la tasca de recerca de Gil Capallera, que va passejar-se per tot el poble i va preparar els esborranys, amb la descripció de cada carrer i cada casa, i als records d’en Josep Serra “Fredo”

Fotos antigues: Àlbum Rubaudonadeu, famílies Capallera-Duch i Pey-Viñolas
Fotos actuals: Antònia Gimbernat