Recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà)
Fonts d’informació
… Per això he dit que Cabanes és un poble mesopotàmic, perquè és entremig de dos rius, que,
encara que no siguin el Tigris i l’Èufrates, a vegades també fan el seu respecte la seva basarda. Joan Guillamet. “Coses i gent de l’Empordà”
Nota: Per canvis en les aplicacions que gestionen els arxius i les hemeroteques es poden trobar enllaços inactius.
Catalina Hortal i Gimbernat (Cabanes,1947)
Fa temps que la Catalina dedica el seu temps lliure a l’art de crear imatges amb sorres de colors.
A l’exposició «Art amb sorra» ens dóna a conèixer una part de la seva obra, majoritàriament paisatges.
Aquesta mostra, que també és una petita guia turística, té un valor afegit. La major part de les imatges dels quadres provenen de les fotografies que la Catalina i en Rafel han anat fent en les seves sortides. Per això hi trobem escenes de Cabanes i altres indrets propers, però també imatges que han obtingut al llarg dels seus viatges per diferents països.
Què es necessita per fer quadres amb sorres de colors?
Una foto o dibuix, paper vinílic adhesiu, paper de calcar, llapis o bolígraf, tisores, cúter, sorra de diferents colors, un pinzell i un esprai de vernís fixador.
El cognom Aguer, que encara és viu a Cabanes, està documentat als registres parroquials des de l’any 1613, cosa que ens permet resseguir la línia genealògica de les diferents branques que es van anar formant a partir del matrimoni concertat entre Antic Aguer (Cabanes,?-1640) i Montserrada Teixidor (Valldevià,?-Cabanes,1649), casats a principis del 1600.
Abans d’aquesta data en tenim múltiples referències a partir de documents notarials que no ens permeten resseguir la línia familiar però sí que ens permeten assegurar que els Aguer són la nissaga cabanenca de la qual tenim els documents més antics i l’única que s’ha mantingut al poble durant més de 775 anys.
Quatre pergamins, signats els anys: 1248, 1377 i 1435, estan protagonitzats per un Bernat Aguer. Probablement tots ells eren de la mateixa línia familiar i s’anaren transmeten el nom d’avis a nets.
El contingut d’aquests documents ens avala la bona posició de la família, una situació que van mantenir fins el 1780 quan Antònia Aguer i Puigferrer, filla de Rafel Aguer i Aguer i hereva de la nissaga, es va casar amb Jaume Pont i Puig Casadevall i tot el patrimoni dels Aguer va passar a formar part de l’heretat dels Romaguera. El cognom es va perpetuar gràcies al fadristern Joan Aguer i Aguer.
Ca l’Escolà i Ca l’Espitaler (o Hospitaler) són dos noms de casa que, fins fa ben poc, era la manera com els cabanencs anomenaven les famílies Terrats i Pijoan. Els llibres parroquials ens ajuden a conèixer l’origen i l’antiguitat d’aquests noms de casa.
Família Terrats: Ca l’Escolà
«Escolà» és una persona, especialment jove, que serveix en els monestirs i les esglésies per a ajudar a missa i altres ministeris de l’altar.
Quin pot ser l’origen del nom de la família Terrats? Hi ha referències des de fa 200 anys.
El 31 de desembre de 1823, es va celebrar un casament doble entre germans:
1. Josep Monicoy Pedragós (* 24/10/1803) es casava amb Magdalena Massot Pijoan (*26/11/1799), filla de Silvestre Massot Azemar i la seva primera esposa, Caterina Pijoan Cortada
2. Jaume Massot Pomés (* 3/1/1808), fill de Silvestre Massot Azemar i la seva segona esposa Maria Pomés Marunys, es casava amb Maria Monicoy Pedragós (*22/9/1799)
El registre ens dona algunes dades interessants:
• Les edats dels nuvis: 20 i 24 anys, en el cas de Josep i Magdalena, la primera parella; i 16 anys (no complerts) i 24 anys, en el cas de Jaume i Maria, la segona parella. Un fet habitual quan se celebrava un casament doble.
• Els testimonis de les dues parelles van ser: Joan Martí, mestre de deixebles, i Josep Terrats, escolà.
Possiblement aquest Josep Terrats, escolà, sigui Josep Terrats Puig (Cabanes, 1810-1888), avantpassat dels Terrats actuals, que llavors tindria 13 anys i devia ser l’escolà de la parròquia.
Cal tenir present que no trobem cap Terrats a Cabanes fins l’any 1779 quan Felicià Terrats Domènec, avi d’aquest noi escolà, va arribar al poble per fer-se càrrec de la masoveria del mas del Porxo de la família Romaguera.
Família Pijoan, ca l’Espitaler o Hospitaler
«Espitaler o Hospitaler» és la persona que té cura d’un hospital.
El nom “hospitaler” segurament es deu a què els Pijoan treballaven a l’hospital de Cabanes. Es troben referències des de mitjans del segle XVIII.
El 23 de juliol de 1792, la família Massot-Pijoan havia fet un casament doble, en aquest cas entre els pares vidus i els seus respectius fills. Els registres parroquials ens avalen la tasca dels Pijoan com a hospitalers:
1. Miquel Massot, vidu de Magdalena Azemar, es casava amb Caterina Cortada, vídua de Jaume Pijoan
2. Silvestre Massot Azemar (*30/12/1776), fill de Miquel, es casava amb Caterina Pijoan Cortada (*19/7/1780), filla de Caterina
Gràcies als llibres parroquials sabem:
• L’edat de la parella jove: 16 anys, en Silvestre i 12 anys, la Caterina. No van ser pares fins l’any 1799.
• Un dels testimonis dels dos enllaços va ser Vicenç Pijoan Vicenç, hospitaler, qui devia haver «heretat» el càrrec del seu pare, Jaume Pijoan Lassus.
◦ Vicenç Pijoan, batejat el 19/7/1764, era fill de Jaume Pijoan Lassus, hospitaler de Cabanes, i de Magdalena Vicenç Nadal, de Vilarnadal (casats el 1761). Possiblement Jaume Pijoan fos el primer Pijoan que va accedir al càrrec d’hospitaler.
Els Pijoan que encara viuen al poble són descendents de Jaume Pijoan Lassus, el primer hospitaler documentat.
Més informació: Família Sarrahí – La Torre i el castell de Cabanes – Els Barutell-Bestracà – Can Carreras
Els Vallgornera, vassalls dels vescomtes de Rocabertí i dels comtes de Peralada, foren un llinatge de cavallers que prengué el nom del domini del castell de Vallgornera (Alt Empordà), documentat des del 1123, que havia format part del comtat d’Empúries.
El primer senyor del Castell de Vallgornera fou Jaume de Vallgornera († 1271), fill de Berenguer Sord, que prengué el cognom del feu. Jaume es casà amb Sibil·la de Vilallonga, filla d’en Simó, senyor de Vilarnau d’Avall, del Rosselló,
Del castell, situat al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada, en resta un gran casal amb dues torres de defensa, conegut també com a can Modest de les Torres, propietat de Santiago de Sentmenat de Urruela (1936-2020), baró de Santa Pau i marquès de Sentmenat, d’Orís i de Castelldosrius, descendent directe del primer ocupant del castell, documentat l’any 1271 i anomenat Jaume de Vallgornera. El BOE de 13/7/2005 publica el reconeixement a Santiago de Sentmenat com a Baró de Santa Pau per defunció del seu germà Carlos de Sentmenat i de Urruela. Al BOE de 26/7/2010hi apareix la concessió de la Real Carta de Sucesión en el títol de Marquès de Castelldosrius, amb Grandesa d’Espanya, a favor d’Agatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat (13a marquesa de Castelldosrius (2010-), Gran d’Espanya, 29a baronessa de Santa Pau) que va guanyar un litigi amb el seu oncle Santiago de Sentmenat, gràcies a la “Ley de Igualdad en la Sucesión de los Títulos Nobiliarios” de 2006.
El títol de Príncep de Vallgornera fou concedit l’any 1626, a Sicília, a Francesc de Vallgornera i de Carretto, del qual existeixen antecedents a l’Arxiu General de Simancas. El títol de Marquès de Vallgornera és concedit, l’any 1796, per Carles IV a Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot, 1758-1836), baró de Sant Miquel de Pera, familiar del Sant Ofici de la Inquisició de Catalunya. L’any 1951 es va expedir una carta de successió a favor d’Eduardo Balle Campassol. Font: PARES. Codi: ES.08019.ACA/3.56
La línia dels Vallgornera, senyors de Cabanes, neix a partir de Joan de Vallgornera Sant Dionís i Florença de Fontcoberta. Dos dels seus fills, Jaume i Pere, donen origen a dues branques que mantenen lligams amb Cabanes, almenys fins a finals del segle XVIII.
Mentre que Jaume, l’hereu, rebia la senyoria de Vallgornera, Pere i la seva esposa Rafela ostentarien el títol de senyors de Cabanes i Vilanova de la Muga, entre d’altres.
Quina relació hi pot haver entre els Serrahí-Vallgornera i la Torre?
Com a senyors de Cabanes i vassalls del comte de Peralada, és possible que els Serrahí i els Vallgornera haguessin estat propietaris de la Torre. No tenim cap document que ho avali però podríem aventurar dues hipòtesis:
1 – Cronologia de la branca dels Vallgornera, senyors de Cabanes
Nota: moltes de les dates no s’han pogut documentar i són aproximades
2 – Cronologia de la branca dels Orís-Puiggener-Vallgornera
Al Cadastre de Cabanes de l’any 1779 hi consta el tribut que han de pagar el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís, pels delmes i tasques que cobren.
Aquest any el comte de Peralada era Ferran Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (1745?- Viena,1805) qui també era propietari del molí de Cabanes.
Carles de Puiggener devia ser el fill de Carles d’Orís i de Puiggener (primer marquès d’Orís), i d’Anna d’Alemany Descatllar i de Solanell.
Després que Pere de Sentmenat i de Copons, net del primer marquès de Castelldosrius, es casés amb Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl d’Arenós, va integrar aquests títols a la seva família.
Ja en el segle XIX, l’enllaç de Carles de Sentmenat i de Puiggener amb Raimunda de Riquer i de Ros, de la família dels marquesos de Benavent, permeté la posterior vinculació d’aquest títol al llinatge.
Notes històriques
Comtat d’Empúries. Territori centrat en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte. Comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona. Als segles IX, X i XI, el territori situat aproximadament a l’entorn de la vila de Peralada, des del principi del domini carolingi a Catalunya, estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política. Els seus comtes foren els d’Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixés al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat. L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius.
El Vescomtat de Peralada era un vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada que comprenia el pagus de Peralada. El primer vescomte documentat és Bonfill (s. X).
El Vescomtat de Rocabertí fou una jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Morellàs i Bellaguarda del Capcir. A mitjan segle XV pertanyien a la jurisdicció del vescomte Rocabertí les poblacions següents: Peralada, els veïnatges de les Costes, les Olives i el Morassac, la Jonquera, Agullana, Cantallops, Campmany, Cabanes, Vilarnadal, Vilatenim, Vilabertran i Palol de Vila-sacra, amb els castells fronterers de Canadal, Rocabertí i Requesens, probablement, la batllia d’Espolla, Sant Climent amb Vilartolí i Masarac, la població de Terrades, la baronia muntanyenca de Sant Llorenç de la Muga, la baronia de Navata prop del riu Manol, l’extensa baronia de Vilademuls al sud del Fluvià, amb els llogarets d’Orfes, Galliners, Vilavenut, Esponellà, Romanyà, Calabuig, Parets, Ollers i Viladamí, el poble de Camallera, Santa Llogaia del Terri, la baronia de Verges al baix Ter, amb la Tallada i Bellcaire, i la vila de Vinçà al Conflent.
Els Rocabertí han estat una de les nissagues nobiliàries més importants de Catalunya i Mallorca i, per
tant, de la Corona d’Aragó. Aquest llinatge, que té el seu origen el s. IX amb Dalmau de Rocabertí, portava, també, altres cognoms com els Verí, Boixadors, Dameto, Cotoner, Pacs/ Pax…
Comtat de Peralada. A les Corts de Barcelona, celebrades l’any 1599, el rei Felip III atorga el primer títol de comte de Peralada a Francesc Jofre de Rocabertí (†1634).
Després de Joana Adelaidaa (1898-1899), hereta el títol el nét de la seva tia-àvia Aina de Boixadors Cotoner, Joan Miquel de Sureda i Verí Boixadors (†1912), marquès de Vivot, circumstància amb la qual es perd el cognom Rocabertí. A aquest el succeeix la seva filla Josepa de Sureda Fortuny (†1955). És en aquest moment que Antoni de Montaner Sureda esdevé comte de Peralada i el seu germà Pere, comte de Savallà. Segueix la línia comtal el fill d’Antoni de Montaner i de Margalida Cerdà Cifre, Pere de Montaner Cerdà.
Els Montagut són originaris de Montagut (La Garrotxa). El 1504 van donar la “baronia” als Vallgornera quan Antoni de Vallgornera Montagut i Bosch es va casar amb Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll.
Cap el 1700, un descendent, Baltasar de LLunes i Montagut, va passar a anomenar-se Baltasar de Vallgornera Montagut i Llunes, mantenint el cognom matern.
Fonts:
D’acord amb la Llei electoral de 18/3/1846, Figueres era cap de districte electoral i, a Cabanes, només hi va haver 9 persones amb dret a vot, tots ells tributaven més de 400 rals.
El BO de la província de Girona de 2/2/1857 publicà el llistat d’electors de l’any 1854. Llavors Cabanes depenia del districte de Figueres, secció de La Jonquera, i només va tenir 5 electors amb dret a vot.
Anys enrere, poques persones podien votar. El dret a vot estava condicionat a la riquesa dels electors.
El 1836, només votaven els homes majors de 25 anys que fossin els majors contribuents de cada província i els professionals amb títol acadèmic.
La llei electoral de 1837 limitava el dret a vot als contribuents que paguessin 200 rals anuals o tinguessin un renda mínima de 1.500 rals
La llei electoral de 1846 encara va ser més restrictiva i es van doblar les exigències contributives, passant dels 200 als 400 rals de tributació.
El 1869, es va establir el sufragi universal masculí per a major de 25 anys, però la restauració borbònica va suposar que el 1878 s’aprovés una nova llei que, altra vegada, limitava el dret a vot condicionant-lo a la riquesa i la instrucció.
El 1873, l’edat per votar va baixar als 21 anys … Va durar poc, el 1876/77 es va tornar a condicionar el vot a la riquesa, fins arribar a la llei electoral de 1890 quan de forma definitiva es va establir el sufragi universal per a homes majors de 25 anys.
Les dones no van poder exercir el dret a vot fins a les eleccions del 19 de novembre del 1933.
Qui eren aquests cabanencs que el 1846 i el 1854 van gaudir del dret a votar?
Font: PADROSA I GORGOT, Inés
El plànol parcel·lari de Francesc Soriano: Molins i propietats del germans Rocabertí a Peralada i Cabanes
El Butlletí de Peralada, núm. 69, tardor 2023, pàg. 34-42
Més informació: Rius i recs. Pous i fonts
Transcripció de la llegenda del plànol:
Plano Geografico en que se demuestra una porción del Rio Muga, el Molino de Borras, [de] los Egios Exselentícimos Señores Condes de Peralada situados el uno en el Pueblo de Cabanas, y el otro en el termino de Peralada, su Azequia, Resclosa Actual, y demas parages que antiguamente se tomaba el agua del Rio Muga para moler el Molino de Peralada y demas bajo Yndividua.
L’article d’Inés Padrosa ens aporta documents i dades interessants:
Notes:
[1]
[2]
Més informació sobre cadastres: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (2)
Recull de documents que es troben a l’Arxiu Històric de Girona (Fons: Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Hisenda. Cartografia de la implantació del cadastre, 1950-1984)
Més informació: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (3)
Libro de Apeo (1842)
Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Fons: Ajuntament de Cabanes. Codi: ACAE110-114-T1-319
Publicat a l’aplicació arxius en línia el dia 1 de juny de 2023
El document, de 62 fulls, va ser signat a Cabanes el 14 de desembre de 1841. Conté:
Resum final del “Libro de Apeo” de 1842
En el término de este pueblo de Cabanas segun el apeo verificado en el año 1842, consta de cinco mil ciento cincuenta y siete vesanas de tierra distribuidas en las siguientes clases a saber:
– Cete cientas sesenta y tres vesanas y tres … y cuatro avos de primera calidad de tierra campa, mil dos cientos veinte y tres vesanas y veinte y dos veinte y cuatro avos de tierra campa de seguna calidad, nueve cientas sesenta y cuatro diez veinte y cuatro avos tierra campa de tercera.
– Tres cientas cincuenta y cuatro vesanas veinte y dos veinte y cuatro avos Olivar de primera calidad, tres cientas treinta y dos vesanas veinte veinte y cuatro avos ydem de segunda. Tres cientas veinte y seis once veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento catorce vesanas tres veinte y cuatro avos viña de primera calidad, dos cientas ochenta y seis vesanas doce veinte y cuatro avos ydem de segunda, dos cientas treinta y nueve seis veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento sesenta y una nueve veinte y cuatro avos de yermos y noventa y una de arenal.
Lo que segun la peritacion que ha hecho la Junta Pericial de este pueblo debe satisfacer cada una de las vesanas de su respectiva especie la cantidad que se expresa en la escala que a continuacion se manifiesta, advirtiendo que la graduacion que consta en la escala solo servira de base para repartir proporcionalmente entre los contribuyentes de este termino la contribución de … que tenga marcada este pueblo.
Comparant la situació dels deu majors contribuents del cadastre de 1779 i la dels terratinents del “apeo” de 1842, es constata que, després de seixanta-tres anys, els descendents han mantingut l’heretat familiar. Només el cognom Roqui, que el 1779 ocupava el desè lloc, no apareix al llistat de 1842, segurament perquè l’heretat degué passar a una noia i va canviar de nom.
Per altra banda també es poden observar algunes millores econòmiques i augments de patrimoni. Aquest és el cas de la família Brusés que, si a principis del segle XVIII eren bracers, a finals de segle van passar a la categoria de masovers, i al segle XIX ja es consideraven hisendats.
– El 1779, Joan Brusés Vergés (Cabanes,1745-1824) és propietari de vuit camps (unes 15 vessanes) i una casa deshabitada. Juntament amb el seu germà Jaume, eren els masovers d’Antoni de Carreras. Joan segurament vivia a l’actual masoveria de can Carreras.
– El 1842 el seu net, Joan Brusés Portell (Cabanes,1812-Figueres,1869), posseeix quinze peces de terra (unes 37 vessanes) i tres cases i ja es relacionava amb els hisendats del poble i de la comarca. Aviat els Brusés van mantenir una estreta relació amb els Conill i els Puig de can Carreras i el 1888 van construir el casal, ara enderrocat, que es trobava a l’actual parc de can Brusés. Poc a poc el seu interès per l’explotació agrària va anar de baixa i la major part dels personatges de la nissaga es van dedicar al món de la sanitat, la milícia, l’advocacia o l’ensenyament.
Pallisser i Camps, Gregori: “Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers. 1730“
Obra inèdita i desapareguda.
Còpia facilitada per l’investigador figuerenc, Antoni Egea Codina, d’un original perdut que, a la vegada, és una transcripció mecanografiada feta el 1930 aprox. per Casimir Casagran Duran, advocat de Barcelona, natural i propietari de Llers.
Font: ACAE110-109-T2-673. Col·lecció de manuscrits i documentació esparsa de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.
En 1704, el vecino de Llers Gregorio Pallisser escribió la historia de este pueblo, la cual lleva por título: «Llibre de racionaris de la Vila i Castell de Llers»; consta de 394 páginas en folio mecanografiadas a doble espacio. El original se extravió, no sin que antes el Procurador de los Tribunales, hijo de Llers, don Casimiro Casagrán, hubiese hecho sacar una copia del mismo, que pasó en poder de su hijo don Pedro. De ella se sacaron nueve copias más …
… Asimismo se hace relación del «racionari» de los derechos y domini o del monasterio de monjas de Sant Feliu de Cadins, de la parroquia de Sant Vicenç de Cabanes, trasladado al Mercadal de Gerona, antes dominio del Castell Serrahí de la Parroquia de Sant Julia de Llers …
Vegeu: Historia de la Villa y Castillo de Llers. Revista de Girona, núm. 34 (1966)
Notes biogràfiques:
– CASAGRAN DURAN, Casimir (Llers, 11.IV.1870 – Barcelona, 15.II.1929) Advocat
– PALLISSER CAMPS, Gregori (Llers, s. XVIII) Historiador i regidor. Va ser regidor de la universitat de Llers. És considerat per alguns especialistes com el primer historiador local. Va escriure una obra, en dos volums, fonamental per a la vila de Llers Llibre dels racionaris de la vila i castell de Llers (el primer datat l’any 1730, mentre que el segon és posterior a la segona meitat del s. XVIII), que fins al dia d’avui ha romàs inèdit.
___Font: PADROSA I GORGOT, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009
La situació de veïnatge dels dos municipis, Llers i Cabanes, fa que el llibre de Gregori Pallisser sigui una bona font per descobrir uns quants detalls interessants de la història de Cabanes.
Recull de fragments que aporten dades sobre Cabanes
Nota manuscrita (mitjans del segle XX) (f. 399)
Es dona raó com el dia 8 de febrer de l’any 1939 i en ocasió de la Guerra Civil entre’l Govern de la República i els elements acabdillats pel General Francisco Franco, fou encés per tropes del primer un diposit d’explosius que tenien en l’Esglesia Parroquial, quedant destruida la mateixa amb tota la part del poble situada a Solixent de la Plassa Major, despareixent, entre alters llocs el carrer Major, carrer Nou, corriol d’en Batlla, Plassa de l’Església, Pouet. etc.
Pocs anys després, i per compensar dita perdua, fou edificada la barriada coneguda per Poble Nou en el lloc comprés entre la Font de la Vilademont i la carretera que va de Llers a Figueras. No obstant restá amb menys habitants, uns 800 en total, el poble.
En el mes de Febrer de l’any 1956 una fred excepcional, (la temperatura baixà fins a 14 graus baix zero) acompanyada de forta tramuntana, ocasionà greus danys en l’agricultura, principalment la mort de gran part de les oliveres del terme, quedant gairebé abandonades les partides de les (Hoternies y Plavinyessos?) que així restaren convertides en erms i pinedes bordes.
Més informació:
Aiguats – L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari
L’aiguat de Sant Miquel, un dels més greus que ha patit Cabanes, va afectar gairebé tot Catalunya provocant el desbordament de nombrosos rius i rieres del sector nord-est del país, del 28 al 29 de setembre de 1913. Les zones més afectades van ser el Baix Llobregat, l’Empordà i el Penedès.
Els màxims de precipitació es van produir el dia 28, a St. Feliu del Llobregat, amb 262,0 mm. El dia 29, els valors màxims van tenir lloc a l’Empordà amb 202,6 mm a Lladó, 181,0 mm a Peralada i 150,6 mm a Empúries.
A conseqüència de la gran quantitat de precipitació caiguda es van desbordar el Foix, l’Anoia, el Cardener, el Llobregat, el Ripoll, el Congost, el Besòs, la Muga, el Manol, el Llobregat d’Empordà i nombroses rieres del Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i l’Empordà, produint danys importants en molts indrets. En relació als danys cal destacar el violent desbordament de la Riera de la Salut a St. Feliu de Llobregat que va trencar els murs del cementiri municipal arrossegant molts taüts cap al Riu Llobregat. Al Vendrell, el Torrent del Lluc s’emportà el pont del ferrocarril i a Cubelles el Foix va destruir un altre pont. Finalment, a l’Empordà tots els ponts de la carretera de Roses a Vilajuïga es van col·lapsar pels importants desbordament de les diverses rieres que creuen aquella carretera. Les conseqüències d’aquest aiguat van ser ben visibles durant molt de temps, deixant una empremta molt important en la memòria dels habitants de totes les comarques afectades.
Font: Meteo.cat. 100 anys de l’Aiguat de Sant Miquel de 1913 (27/09/2013)
Del 2 a l’11 d’octubre, la premsa local es va fer ressò l’aiguat i de les destrosses ocasionades a tot l’Empordà i a Cabanes en concret.
Pocs dies després, les actes municipals també ens parlen de les actuacions que es portaven a terme per refer-se de les destrosses i fortificar els marges dels rius. El consistori estava format per:
Josep Pagès Batlle, alcalde; Andreu Serra Pagès, tinent d’alcalde; Josep Terrats Carbó, síndic;
i Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura, Jaume Pagès Massot, Narcís Parada Riquet i Joan Ribera Corominas, regidors. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
Font: Libro de actas de las sesiones del Ayuntamiento [de Cabanas] (1913-1916) (ACAE).
Ple Municipal de 14 d’octubre de 1913
El consistori va celebrar sessió extraordinària, posant de manifest que … habiendo visitado al Sr. Gobernador para hablarle de las enormes pérdidas ocasionadas en este pueblo por la inundación y desbordamiento de los ríos Muga y Llobregat y habiéndose personado dicha autoridad en este pueblo para apreciar todo ello y hecho cargo de la urgencia que reviste la inmediata reconstrucción de los cauces de dichos ríos a fin de evitar nuevas inundaciones y desgracias y consultado respecto a la forma de satisfacer los gastos importantes que ello ha de ocasionar, el mismo Sr. Gobernador aconsejó al municipio que sin perjuicio de solicitar del Gobierno la concesión de auxilios y como tales obras de encauzamiento no permiten demora se formase un presupuesto extraordinario incluyendo la cantidad necesaria para las mismas a satisfacer con el producto de un repartimiento general entre los vecinos y propietarios forasteros …
Ple Municipal del 15 de novembre de 1913
El consistori va discutir i aprovar un pressupost extraordinari … para satisfacer los gastos que ocasionará el encauzamiento y reconstrucción de las obras de protección y defensa de los ríos Muga y Llobregat que fueron destruidas con motivo del desbordamiento de los indicados ríos la noche del 29 de septiembre último y además el repartimiento general que para cubrir aquellos gastos calculados en 28.324’35 pesetas se ha formado entre todos los vecinos y terratenientes forasteros en proporción a las utilidades que obtienen en este término … habiéndose presentado en contra del presupuesto setenta reclamaciones iguales suscritas por contribuyentes forasteros y en contra del reparto cuarenta y tres reclamaciones también iguales de aquellos mismo contribuyentes pidiendo que se les releve de la obligación de contribuir en el aludido repartimiento por cuanto las propiedades que cultivan se hallan del otro lado del río Muga y por consiguiente como las obras de defensa que tratan de reconstruirse no les ha de beneficiar no es tampoco justo que satisfagan el coste de las mismas …
Els efectes dels aiguats encara van ser ben presents, al poble i a les sessions del ple municipal, al llarg dels anys 1914 i 1915. Ara el consistori estava format per:
Josep Pagès Batlle, alcalde; Narcís Municoy Quera, tinent d’alcalde; Jaume Pagès Massot, síndic. Regidors: Joan Gratacós Pellicer, Josep Quera Isern, Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura i Amadeu Vergés Vila. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
Ple Municipal del 19 de juliol de 1914
Es llegeix la comunicació emesa pel Govern Civil: El Presidente de la Diputación Provincial en 19 junio me dice lo que sigue: Visto el expediente instruido por el Ayuntamiento y Junta Pericial de Cabanas en solicitud de perdón de contribución territorial por haber perdido dicho pueblo mucho más de la mitad de las cosechas de 1913 a consecuencia de la inundación que sufrió dicho término municipal el dia 29 de septiembre del propio año.
Resultando que aportada la instancia y documentación reglamentaria se publicó el hecho por el término de 30 días … pidiendo asimismo informe a los pueblos limítrofes de Figueras, Masarach, Perelada, Vilabertran, Pont de Molins y Viure. Resultando que en virtud del anuncio antes mencionado acudió a información pública el Ayuntamiento de Capmany informando que al Municipio de Cabanas lejos de perjudicarle la inundación de referencia le favoreció por las tierras que los terrenos montañosos le transportó añadiendo que todos los pueblos de aquella comarca sufrieron más que el de que se trata.
Masarach, Perelada y Vilabertran, informan oponiéndose a la consecución del perdón, alegando que son exageradas las cantidades de frutos que se consignan como perdidos y estimando el Ayuntamiento de Vilabertran en una mitad de los daños calculados por el Ayuntamiento de Cabanas los que realmente sufrió el expresado municipio; únicamente los municipios de Figueras y Pont de Molins informan en el sentido de que se conceda el perdón de la contribución solicitado; pues el Ayuntamiento de Viure tan solo afirmó que la meritada inundación causó daños de consideración al municipio solicitante, si bien manifieste les causó mayores al término municipal del Ayuntamiento informante y no por ello ha solicitado ninguna clase de perdón.
Resultando que la administración de contribuciones dictamina que examinado el apéndice de amillaramiento y el reparto de 1913 del pueblo de Cabanas, aparece que en este último documento figuran todos los individuos que se consignan en la relación nominal de contribuyentes damnificados con las cuotas que se les señalan y como por otra parte las sumas no contienen errores aritméticos y en el expediente aparece que se han llevado todos los requisitos reglamentarios ascendiendo las pérdidas a gran parte de las cosechas del pueblo, es procedente la concesión del perdón que se solicita …
… Considerando que … dicha ley dispone que podran concederse perdones de contribución territorial por causa de calamidad extraordinaria debidamente justificada correspondiendo otorgarlos a la Diputación provincial previo informe de la Administración de Hacienda cuando se trata de un pueblo o distrito.
Considerando que de la mayoría de los informes relacionados unidos al expediente queda evidenciada la exageración cometida por el Ayuntamiento de Cabanas al calcular las pérdidas experimentadas por la inundación del 29 del pasado septiembre pues de los siete pueblos informantes únicamente los de Figueras y Pont de Molins no encuentran exageradas dichas pérdidas, pronunciándose abiertamente en contra de la concesión del perdón los Ayuntamientos de Masarach, Vilabertran, Perelada y Capmany emitiendo un informe ambiguo el Ayuntamiento de Viure …
… La Diputación provincial acuerda denegar al pueblo de Cabanas el perdón de contribución territorial solicitado …
Ple Municipal del 15 de novembre de 1914
El 12 de setembre de 1914, diversos veïns i contribuents havien enviat a la Diputació Provincial de Girona una instància … contra el repartimiento extraordinario formado en octubre del año pasado para arreglo de cauces y demás obras de defensa del río Muga y Llobregat fundamentando dicha instancia con argumentos que en su totalidad se hallan desprovistos de lógica, de razón y de justicia, y pidiendo se declare la nulidad del meritado repartimiento y excluyendo a los peticionarios del pago de las cuotas a ellos asignadas …
Resultando que aquel reparto … fue aprobado por esta Junta Municipal, así como lo fue también el presupuesto y reparto aludido por el Sr. Gobernador civil … con fecha 29 de noviembre de 1913, de donde aparece claramente que el recurso ha sido interpuesto después de once meses …
Considerando por lo tanto que dicho recurso está interpuesto en forma colectiva y no admisible, fuera del plazo …
Considerando que la excusa dada por los recurrentes de que no han tenido conocimiento de tal reparto y presupuesto es igualmente improcedente y falsa …
Considerando además que es mucho menos digno de tenerse en cuenta aquel pretexto si se advierte que entre los firmantes del recurso está el Consejal D. Juan Gratacós Pallicer quien precisamente ha tenido conocimiento al menos desde enero y de Juan Tuébols Pellicer que fue uno dels individuos de la Comisión gestora del asunto é hizo con el Ayuntamiento varios viajes a Gerona para tratar la cuestión, que todos los firmantes y recurrentes reconocen expresamente en el mismo recurso que tenían conocimiento, prueba de ello que la mayoría entregó cantidades á cuenta de su cuota asignada con fecha de enero y febrero de este año …
Considerando que por todo ello procede considerar improcedente y presentado fuera de plazo el mismo recurso sin necesidad de entrar á discutir el fondo del asunto …
La Junta Municipal acuerda por unanimidad informa á la Exma. Diputación provincial con devolución de dicho recurso en el sentido de que procede desestimar el mismo.
Habiendo concurrido a esta sesión el Concejal D. Juan Gratacós que es uno de los firmantes del recurso … el Sr. Presidente … le invitó a que se retirase de la misma, mientras se discute y vota el asunto y como se negase aquel a retirarse la Presidencia no le permitió que hiciese manifestación alguna … por lo qual el citado consejal hizo constar su protesta.
Ple Municipal del 25 de juliol de 1915
Es dóna compte de la circular publicada al BOP del 20 de juliol sobre el recurs d’alçada interposat per l’Ajuntament de Cabanes sobre el recurs interposat per diferents veïns en relació al repartiment extraordinari fet el 1913 per tal de reparar els desperfectes dels terraplens de la Muga i el Llobregat … Després de considerar els fets … El Ayuntamiento por unanimidad acuerda informar el recurso en el sentido de que proceda desestimado en todas sus partes porque la reclamación primera fue interpuesta en forma improcedente y fuera de plazo, y porque el fallo desestimatorio pronunciado por la Diputación Provincial causó estado en via administrativa, y no es susceptible de alzada ante el Ministerio de Gobernación … y acordándose también por unanimidad que se remite copia certificada de esta acta al Ilustrísimo Sr. director General de Administración para que surta sus efectos en la resolución que de dicho recurso se dicte per el Ministerio de la Gobernación.
Bibliografia
Cabanes - Alt Empordà 