Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Cabanes (Alt Empordà). Retalls d’història

Recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà)
Fonts d’informació

… Per això he dit que Cabanes és un poble mesopotàmic, perquè és entremig de dos rius, que,
encara que no siguin el Tigris i l’Èufrates,  a vegades també fan el seu respecte la seva basarda. Joan Guillamet. “Coses i gent d
e l’Empordà”

Nota: Per canvis en les aplicacions que gestionen els arxius i les hemeroteques es poden trobar enllaços inactius.

Avís legal – Política de privacitat – Política de cookies


Deixa un comentari

Aquy se trubarà …

Pere Serra i Prim. Aquy se trubarà …
Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes. Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889)
Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou
Ajuntament de Cabanes, 2022

Vegeu també:
Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889) | Llibreta de memòries digitalitzada (ACAE)

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències familiars, del que passava al seu entorn i també d’alguns dels episodis que van marcar la política de l’època.

Com a paborde de l’església, ens ha transmès un bon testimoni de les pràctiques religioses del poble, dels capellans que regien la parròquia i de les obres que es feien al temple.

La seva llibreta de memòries és un valuós document per conèixer detalls de les guerres carlines en terres empordaneses i descobrir la història i els fets viscuts a Cabanes durant el segle XIX.

Coberta || Ressenya de la presentació

ÍNDEX

  • Introducció
  • Pere Serra i Prim (1820-1889). Pagès i cronista de Cabanes
  • Enric Miró i Serra (1875-1960). Net de Pere Serra i Prim. Combatent a la Guerra de Cuba
  • Genealogia de les famílies Serra i Miró
    • Genealogia de la família Serra
    • Genealogia de la família Miró
  • Cabanes al segle XIX
    • Les guerres carlines
    • Primera Guerra Carlina (1833-1840)
    • Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849)
    • Guerra d’Àfrica (1859-1860)
    • Revolució de 1868. Junta Revolucionària de Cabanes
    • Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
    • Primera República (1873-1874)
    • El dia a dia dels veïns de Cabanes
    • Recull d’esdeveniments (Cabanes, 1800-1899)
  • Llibreta de memòries de Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889)
    • Fitxa del document
    • Crònica històrica
    • Memòries familiars i crònica local
    • Llibreta de comptes
  • Annex
    • Actes del Ple de l’Ajuntament de Cabanes
    • Fonts documentals i bibliografia

Acte de presentació del llibre, 4 de novembre de 2022
Fotos i Ressenya de la presentació

Premsa i xarxes socials:


Deixa un comentari

Visita de la Verge de Fàtima (1950)

La Verge de Fàtima és una de les designacions atribuïdes a la Verge Maria, que segons els relats de l’Església catòlica, es va aparèixer a tres infants pastors, a Fàtima, una localitat portuguesa, entre el 13 de maig i el 13 d’octubre del 1917. Els tres pastorets de Fàtima eren Llúcia de Jesús dos Santos i els seus cosins, Francesc i Jacinta Marto.

L’any 1950, amb motiu de la celebració de l’any sant, l’església va organitzar un pelegrinatge de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que la portà a recórrer moltes poblacions de Catalunya.

A principis d’estiu de 1950 la imatge arribava a l’Empordà. El 23 de juny era a Figueres, el dia 24 a Cabanes i d’aquí va passar a Cantallops, La Jonquera i altres poblacions.

Cabanes, igual com a pertot arreu, va engalanar els carrers i la imatge va ser passejada pel poble amb l’assistència de veïns i autoritats. La comitiva estava encapçalada per dues nenes i un nen, vestits de pastors, i un xai, que representaven els pastorets a qui es va presentar la Verge. Eren Àngels Tuébols, Quimeta Lloveras i Miquel Salleras. L’Ajuntament va col·laborar a l’acte amb l’aportació de 500 ptes. malgrat l’opinió en contra de l’alcalde Heras i el regidor Pellicer.

Aquells anys a l’escola es cantava l’himne de la Verge de Fàtima: El tretze de maig la Verge Maria baixà des del cel a Cova d’Iria. Ave, Ave, Ave Maria ….

Recull de premsa: Vida Parroquial:  16/6/1950 | 27/6/1950 |


Deixa un comentari

Rentadors públics

Un rentador és un espai habilitat per rentar la roba. Antigament poques cases tenien safareig propi i menys aigua corrent. Per això, a la majoria de pobles hi havia un safareig públic o, si més no, s’habilitaven els marges de rius i recs per facilitar la tasca de fer la bugada. Aquesta feina, llarga i feixuga, convidava a la conversa però també a la xafarderia. D’aquí ve l’expressió fer safareig.

No hi ha constància que Cabanes hagi tingut mai un safareig públic però sí que, per facilitar la feina de les bugaderes, l’Ajuntament es va encarregar d’adaptar uns espais amb llosses inclinades a les vores dels recs que travessen el poble. També s’anava a rentar a la Muga, especialment, quan es tractava de peces molt grans o quan calia rentar coves plens de la llana dels matalassos.

Encara ara, al rec del Senyor, es conserven les restes de dos rentadors públics, un a l’entrada del poble, davant del portal de can Carreras, i l’altre al camí del cementiri. També n’hi havia hagut a la zona del Pedró i en diferents punts del carrer Canal. Aquests rentadors es degueren construir a principis del segle XX i van ser utilitzats fins als anys 60 del segle passat. Antigament també s’havia rentat en un rec de l’entrada del poble com ens mostra una fotografia de l’àlbum Rubaudonadeu.

A mitjans del segle XX, ja eren moltes les famílies que gaudien de safareig propi. L’aigua l’obtenien dels pous que obrien als baixos de la casa o al pati.
Els propietaris dels horts del camí de la Bassa, aprofitaven l’aigua del rec del Molí que els arribava directament a la seva finca per mitjà d’una canonada. D’aquesta manera no solament regaven l’horta sinó també omplien el safareig que tots tenien al final de l’hort, al costat del camí. Encara ara se’n conserva algun d’aquests safareigs.
Molts anys enrere, una canonada portava aigua de la bassa del molí fins a la Fruitareda i el jardí de can Carreras. Així regaven les dues finques i omplien el gran safareig del jardí.

El buidat de totes les actes del Ple Municipal possiblement ens donarien una bona informació de la construcció dels rentadors públics. Ara mateix tenim coneixement d’aquests:

  1. Entrada al poble. Rec situat just davant de la Creu. En resta la foto de Josep M. Cañellas, de l’àlbum Rubaudonadeu (1888-1889) que ens mostra unes dones rentant i pilons de roba al seu costat.
  2. Rec del Senyor
    1. Davant del portal de can Carreras.– Encara s’hi conserva l’escaló d’accés i la llosa. Era un petit rentador, per a dues o tres persones. Fins ara no s’ha trobat cap referència a la seva construcció.
    2. Des del carrer Escudellers fins al petit pont d’accés a un camp.– S’hi accedia directament des del camí que va al cementiri i, a l’estiu, quedava protegit per l’ombra d’uns plàtans. Segons l’acta del Ple del 28 de gener de 1917, els arbres es plantarien el dia 2 de febrer, uns mesos abans de la construcció del rentador que va ser acordada a primers de juliol del mateix 1917: … el Presidente expuso a la Corporación que podrá principiar de construir el lavadero en el Poral del Sr. según está consignado en presupuesto … Encara s’hi poden veure les lloses, molt deteriorades.
  3. Rec del Molí. Es conserva el Plano topográfico del canal a través de la población (1952) de l’aparellador R. Castells Torrent (190×32 cm) on hi s’hi poden veure dos rentadors, els quals van desaparèixer quan es va cobrir el rec del Molí i es va urbanitzar el carrer Canal.
    1. Carrer Canal, cantonada carrer Tetuan, davant del Casino.– S’hi accedia amb una petita escala.
    2. Carrer Canal, poc abans d’arribar al carrer Sanitat.
    3. Abans del 1950 també hi havia hagut un baixant amb rentador davant l’actual dispensari.
  4. El Pedró. Des que es va urbanitzar l’espai del Pedró van desaparèixer el rentador i el mateix rec. Es desconeix la data de construcció del rentador que és anterior al 1916. Al Ple de l’Ajuntament de Cabanes del dia 23 de gener de 1916 s’acordà que, en motiu de la Festa de l’Arbre del dia 2 de febrer, es plantarien dos plàtans i una acàcia al rentador públic anomenat del Portal d’en Brugat i tres acàcies a la placeta de davant del cementiri catòlic. El dia 28 de gener de 1917 el Ple va acordar que tornarien a celebrar la Festa de l’Arbre plantant dos plàtans al rentador públic anomenat Portal d’en Brugat (Pedró) i els que fossin necessaris al rentador del Portal del Senyor.


Deixa un comentari

Elles també hi eren

Aquesta frase que sovint es fa servir per reivindicar el paper de la dona en determinats moments històrics, avui, diada del 8 de març, és perfecta per encapçalar el llistat d’una colla de cabanenques que entre 1870 i 1939 van començar una nova vida lluny de casa. Algunes només amb el marit, d’altres amb criatures ben petites, es van embarcar cap un destí desconegut i la seva tasca va ser fonamental per tal que la família s’integrés al nou país i prosperés econòmicament.
De la quarentena de veïns de Cabanes que, entre 1870 i 1920, van embarcar cap a Amèrica buscant una vida millor i dels que van marxar l’any 1939 fugint de la repressió franquista, fins ara s’han localitzat 13 dones, cadascuna d’elles amb les seves vivències i dificultats.

Més informació: Cabanencs a l’Argentina | Cabanencs al món


3 comentaris

Secció Teatral de la “Associació Instructiva Recreativa Joventut Democràtica” (1933/37)

Vegeu també: Joventut DemocràticaSindicat AgrícolaInicis del teatre a Cabanes

Després que el 14 d’abril de 1931 es constituís la Segona República es van portar a terme un seguit d’iniciatives locals per promoure els ideals polítics i socials del nou règim. L’1 de febrer de 1932, a Cabanes, es va constituir formalment l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» amb la finalitat de fomentar la cultura i l’esbarjo. Aquesta associació, creada el 1931, es va instal·lar a la sala del municipi a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc el 13 de maig de 1932.

Una de les activitats que va portar a terme l’associació va ser formació d’una “Secció Teatral” de la qual en tenim notícia gràcies al llibre de comptes (1933/1937), signat pel Caixer Josep Noguer i escrit per Modest Serra.

Aquest llibre ha estat cedit a l’arxiu municipal per Pere Serra i Colomer, fill de Modest.

La primera anotació del llibre es remunta al 16 d’abril de 1933, amb el detall de les 128 ptes recaptades en la primera funció celebrada, en la qual es representaren “Gent d’ara” i “De panxa al sol”. L’últim apunt és del 20 de gener de 1937, quan es lliuren al Dipositari del Sindicat les 581,65 ptes existents a caixa. Des de la festa de Sant Isidre de 1936, la Guerra Civil no havia permès fer cap activitat, ni festiva ni teatral.

Gràcies a les anotacions comptables podem conèixer l’activitat de la Secció Teatral amb la relació d’obres representades i alguna de les festes que organitzaven, així com les despeses ocasionades per l’activitat: viatges, materials diversos, lloguer de cadires, electricitat, fusteria, altres serveis professionals, programes, decorats, lletres de gramola, llibrets, begudes pels músics, autobús pels desplaçaments, vestuari, etc.

En 3 anys, entre drames, comèdies i sainets, es van portar a terme 27 representacions teatrals diferents.

Altres activitats de la Secció Teatral de l’Associació “Joventut Democràtica” van ser:

  • Octubre de 1933.- Organització de la festa d’homenatge al nou mestre, Sr. Ramon Tamarit, amb la representació de l’obra “Maleïda guerra” i l’actuació de l’orquestra “Peps” (probablement fos l’Antiga Pep)
  • 2 de febrer de 1934.- Preparació de la festa que abans havia estat de la Candelera, amb una representació teatral i l’actuació de l’orquestrina “Mendoza”
  • Creació d’una secció infantil que actuà, per primera vegada, l’agost de 1934 amb l’obra “Les sabates de Lídia”.

Ramon Tamarit Pérez, el mestre homenatjat, va arribar a Cabanes l’any 1933 per ocupar-se de l’escola de nens i es desconeix quan va deixar la plaça.

Relació de representacions segons els apunts del llibre de comptabilitat

  • 1933
    • abril. “Gent d’ara“, comèdia en 2 actes i “De panxa al sol“, comèdia en 1 acte i en vers
    • maig. “La pols del camí“, drama en 3 actes i “L’amor vigila“, comèdia en 2 actes
    • juny. “Covardies“, comèdia en 2 actes i “Sabates noves“, joguina en un acte y en prosa
    • juliol. “Don Pau dels Consells“, assaig de comèdia en 2 actes i “Clínica de bellesa“, fantasia en 1 acte. Aquest mes es va rebre una gratificació per deixar l’escenari a uns còmics de Pont de Molins
    • agost. “Maleïda guerra“, episodi dramàtic en 3 actes
    • octubre. “Lo desheretat“, drama en 3 actes y en prosa. També es van fer dues representacions de “Maleïda guerra“, una a Colera i l’altra en homenatge al mestre Sr. Ramon Tamarit.
    • novembre. Es va deixar l’escenari per a l’actuació de la companyia “El trasatlántico de la alegría” i es va representar “Lo desheretat” a Verges
    • desembre. “Lo ferrer de tall“, drama en 3 actes i en vers
  • 1934
    • gener. “Solitud“, drama en 3 actes i “Covardies“. La premsa comarcal va publicar una crítica molt favorable de la representació “Solitud”
      • 1934.- Comarcals. De Cabanes. El passat dia 22, la Secció «Joventut Democràtica» posà en escena el drama en tres actes «Solitut» … Empordà Federal, 27/1/1934
    • febrer. “El cor del poble“, comèdia dramàtica en 3 actes. La Secció Teatral també es va fer càrrec de l’orquestrina “Mendoza” que va actuar a la festa del 2 de febrer
    • març. “La dida“, drama en 3 actes i en vers
    • maig. “El pati blau“, idil·li dramàtic en 2 actes
    • juliol. “En pólvora” (Àngel Guimerà), drama en 3 actes
    • agost. “La germaneta“, comèdia en 2 actes i “Les sabates de Lídia“, comèdia en 1 acte. Aquesta última, a càrrec de la secció infantil que actuà per primera vegada
    • octubre. “Maria Rosa” (Àngel Guimerà), drama en 3 actes i prosa
    • desembre. “El carro del vi“, quadre de costums vilatanes en 1 acte i “Com els ocells“, comèdia en 1 acte
  • 1935
  • 1936
    • gener. “La llar apagada” i la comèdia en 2 actes “Ell m’estima
    • febrer. “El fill del senyor Gold“, comèdia en 3 actes
    • maig. No es cita el nom de l’obra representada


1 comentari

Grup de Teatre 125 Volts de Cabanes

Una passejada per la seva història [Exposició]
Cabanes, 2022 – Del 22 de gener al 6 de febrer

Vegeu també: El teatre a Cabanes

Activitats:

  • Del 22 de gener al 6 de febrer: A la sala El Sindicat. Exposició del Grup de teatre 125 Volts
  • 22 de gener: A la plaça dels doctors Heras, a les 12 h. Inauguració de l’exposició
  • 28 de gener: A la sala El Sindicat, a les 20 h. Taula rodona: Vivències d’un grup de teatre amateur, amb la participació de les tres directores que ha tingut el grup: Ciel Brooijmans, Anna Sanz i Sole Santos
  • 29 de gener: A la plaça dels doctors Heras, a les 12 h. Presentació del núm. 26 de la revista Alberes, dedicada al món del teatre. Hi participarà: Àlex Hernández, alcalde de Cabanes; Eloi Falguera, dramaturg i col·laborador d’Alberes i Roser Bech, directora d’Alberes.
  • 5 de febrer: A la Sala de Ball del Local Social, a les 17,30h. Representació de l’obra “El problema” a càrrec de l’Espai Jove.
  • Projeccions a la sala El Sindicat:
    • Dissabte, 29 de gener
      • 16,30h. Les cartes d’Hèrcules Poirot || 18,30. El Florido pensil
    • Diumenge 30 de gener.
      • 11,30h. Històries d’un Arlequí
    • Dissabte, 5 de febrer
      • 11,00h. Les cartes d’Hèrcules Poirot || 12,30h. Històries d’un Arlequí
    • Diumenge 6 de febrer
      • 11,00h. El Florido pensil || 12,30h. Sense títol

Inauguració de l’exposició (22 de gener)

El Grup de Teatre de Cabanes 125 Volts repassa la seva història amb una exposició
Tramuntana TV

Detalls de l’Exposició

Una passejada per la seva història [Llibret]

Taula rodona (28 de gener)
amb la participació de les 3 directores del grup de teatre, Sole, Anna i Ciel

Presentació del núm. 26 de la Revista Alberes (29 de gener)

Hi han participat Roser Bech Padrosa, directora de la revista, el dramaturg Eloi Falguera i l’actriu llançanenca Susanna Bosch Barbosa amb la lectura d’un text de Víctor Català. Hèrcules Poirot i el seu seguici, interpretats per integrants del grup “125 Volts”, s’han encarregat de rebre el públic.

Representació teatral a càrrec de l’Espai Jove (5 de febrer)

Recull de premsa:


1 comentari

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Vegeu també: Castell de Vilarnadal

Masarac – Vilarnadal. Passeig sobre el riu Llobregat i dona rentant.
Autor: Josep Maria Cañellas (1888-1889). Àlbum Rubaudonadeu. Font: Biblioteca de Figueres

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
– Dossier –

Històricament el curs del Llobregat ha marcat el límit entre els termes de Vilarnadal i Cabanes i quan els aiguats n’han desviat el camí ha calgut determinar el terreny que corresponia a cada municipi i l’ús que se’n feia dels béns comunals, per aquest motiu, periòdicament, els dos pobles revisen les fites que delimiten el territori. La proximitat entre els dos pobles ha propiciat les relacions d’amistat entre els seus veïns i ha generat més d’un casament però també ha estat font de conflictes. Per una qüestió o altre, les disputes entre senyors, veïns i ajuntaments es remunta a sis-cents anys enrere.

L’origen documentat del conflicte entre Vilarnadal i Cabanes rau en una donació de l’any 1432, feta a favor dels Canadal, els primers senyors del Castell de Vilarnadal. La poca concreció dels drets i deures que implicaven aquesta donació va fer que, més endavant, s’obrissin litigis per determinar la propietat d’aquests paratges, qui tenia dret a cobrar-ne els delmes i quin ús se’n podia fer. Amb el temps, els cabanencs es van negar a capbrevar a favor del senyors del Castell de Vilarnadal i només reconeixien com a senyor el comte de Peralada, alhora que volien el dret a l’ús comunal d’unes terres de l’entorn del Llobregat que formaven part del terme municipal de Cabanes i que els senyors del Castell de Vilarnadal reclamaven com a seves en virtut de la donació feta pels vescomtes de Rocabertí.

Diferents documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà fan esment a aquestes terres i als béns comunals i la documentació aplegada al Fons del Marquesat Moja, propietaris del castell de Vilarnadal entre els segles XVIII i XIX, ens mostren l’origen i les diferents etapes del conflicte, si bé no ens acaba d’explicar com es va resoldre.

Resum cronològic dels fets:

  • 1336.- El vescomte Jofre de Rocabertí dona la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal, a Pere Canadal i Guillem d’Avinyó. Ja feia temps que els Canadal mantenien una estreta relació amb els Rocabertí
  • 1432.- Dalmau de Rocabertí dona a Berenguer de Canadal, senyor del castell de Vilarnadal, no solament la jurisdicció, sinó també directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Aquesta primera escriptura, signada a l’illa de Gerba, en mig de l’eufòria de la victòria, no va deixar prou clars els drets i atribucions de cadascú i en el futur va ser motiu de litigis.
  • 1550.- Veïns de Vilarnadal obren causa judicial contra uns cabanencs per haver segrestat uns caps de bestiar. És probable que pasturessin dins les terres de «La Resclosa».
  • 1563/1564.- Miquel de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal, embarga bestiar de pagesos cabanencs que pasturaven a les Deveses, un espai sota jurisdicció del castell de Cabanes i del vescomte de Rocabertí, i el porta fins al castell de Vilarnadal.
  • 1582.- El procurador de Galceran de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal actua contra Quirze Ferrer, del castell de Cabanes, per pasturar bestiar dins el terme de Vilarnadal, per la qual cosa li van intervenir 3 eugues. El juny de 1583, Quirze Ferrer reconeix deure 18 lliures a Galceran de Cartellà per les despeses ocasionades per les eugues.
  • 1591.- La cúria de Vilarnadal actua contra veïns de Cabanes per infringir les normes que prohibeixen caçar i portar armes.
  • 1600.- S’inicia un plet que, el 1832, encara no s’havia resolt, per la vinya de la Consolva, propietat d’uns avantpassats del llinatge de can Carreras.
  • 1605.- Es signa una Concòrdia entre Galceran de Cartellà i representants de la universitat i veïns de Cabanes, amb intervenció de Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, sobre el bosc anomenat la “Resclosa” del terme de Cabanes.
  • 1610.- Continua la causa oberta contra la gent de Cabanes sobre la possessió de la terra de Les Deveses i els seus drets i usos. També es demana parer sobre la pretensió que té el senyor de Vilarnadal de no deixar entrar a Les Deveses de Cabanes a la gent d’aquest lloc.
  • 1614/1615.- Galceran i Francesc de Cartellà reben capbreu, com a senyors directes, de diferents propietaris cabanencs.
  • 1615.- La Reial Audiència cita al batlle i jurats de Cabanes. A la citació s’exposa que Galceran de Cartellà té una devesa al terme de Cabanes, anomenada «lo bosch i resclosa»; que la posseeix perquè, antigament, el vescomte de Rocabertí l’havia donada a Berenguer de Canadal, un seu avantpassat; que serveix per a caçar i pasturar bestiar i que ara els veïns de Cabanes li volen usurpar la possessió.
  • 1618.- Vilarnadal i Cabanes, signen una concòrdia sobre els drets de pastura al paratge anomenat «los Corrals del Compte». Galceran de Cartellà, senyor del Castell de Vilarnadal, posa de manifest la donació del bosc anomenat “Resclosa“, situat dins el terme de Cabanes, que el 1432 va rebre Berenguer de Canadal per mèrits militars. Per altra banda es fa constar que la donació no podia incloure les herbes salvatges perquè eren comunals als habitants del Castell de Cabanes i que els límits de l’escriptura de la donació són molt poc clars i que ja donaren lloc a controvèrsies entre el difunt Ponç de Malla, antecessor de Galceran de Cartellà, i els veïns de Cabanes, per això convenen acta de concòrdia en la qual marquen els límits del bosc així com els usos i drets.
  • 1648. La Reial Audiència s’adreça al batlle i jurats de Cabanes, a petició de Francesc de Cartellà qui exigeix la facultat de pasturar en un bosc del terme de Cabanes.
  • 1649,- Francesc de Cartellà, com a senyor del Castell de Vilarnadal, demanda a uns quants cabanencs i emfiteutes de terres del lloc anomenat “Les Deveses” per no voler capbrevar.
  • 1670.- Es redacta un informe anònim relatiu als drets del senyor del Castell de Vilarnadal, Lluís de Cartellà, s’esmenta que aquests drets són apropiats pels veïns del poble de Cabanes i es detallen quins són: el delme i reconeixement del dret del senyor a capbrevar la peça de les Deveses i el dret a tallar verns i altres arbres.
  • 1700.- Gertrudis de Cartellà denuncia que, malgrat estar en possessió de la jurisdicció de Vilarnadal, Josep Casadevall i Puig, oficial del comte de Peralada, va empresonar a Baldiri Closas, pagès i batlle de Vilarnadal. Baldiri Closas respon al requeriment fent constar que si havia capturat dos cabanencs i requisat dues escopetes i una burra ho va fer en nom del senyor i baró del lloc i Castell de Vilarnadal qui disposa de la jurisdicció, tant civil com criminal, des de 1432. Tres anys més tard, aquest plet encara estava actiu.
  • 1703.- El procurador de Gertrudis de Cartellà envia requeriment a uns quants cabanencs, encausats per negar-se a capbrevar terres del lloc anomenat Les Deveses. El recurs és desestimat. Seguidament és el comte de Peralada qui obre causa judicial contra Gertrudis de Cartellà per haver-los citat a capbrevar donat que el senyor jurisdiccional és ell i no el marquès de Cartellà.
  • 1704.- La Universitat de Cabanes demanda a Gertrudis de Cartellà per establir una peça de terra pròpia del terme i Universitat de Cabanes.
  • 1734.- Joseph Farreró y Jordà obre causa contra gent de Cabanes que li discuteixen els drets de possessió d’una peça de terra anomenada “La Llonganya”, situada en el terme de Cabanes.
  • 1780.- Es va fer un croquis del riu Llobregat en el pas que serveix de fita divisòria entre el terme de Vilarnadal i el de Cabanes, amb el dibuix d’una resclosa feta pels veïns de Cabanes i el llit del riu primitiu.
  • 1805.- Josep Farreró, pagès i procurador de Maria Lluïsa de Copons, marquesa de Moja, atorga escriptura d’establiment a favor de Rosa de Carreras i Conill, viuda d’Ignasi Conill, d’una peça de terra amb la intenció de finir així una causa judicial pendent des de feia més de 100 anys.
  • 1826.- Un aiguat va malmetre l’entorn del Llobregat. Pere Serra Prim, a les seva crònica, explica que «… la mitja vesana de Llubregat se ensurra lo añ de 1826 y al meu pare Pere Serra ho plantá de tamariu … y arbras per fer lleña …»
  • 1831.- Ignasi Conill i de Solà s’adreça a la marquesa de Moja i de Cartellà exposant que és exempt de satisfer el delme d’una peça de terra que fou establerta per Lluïsa de Copons a Rosa de Conill, viuda d’Ignasi de Conill, l’any 1805. Finalment Ignasi Conill accepta de pagar.
  • 1898.- El BOP de Girona publica el pla d’aprofitament autoritzat «en los montes a cargo de la Hacienda» i no es consigna cap «estéreo» al «Monte Llongaña y Solita de Vilarnadal» (un estéreo o esteri equival a un metre cúbic de llenya) A: La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona: Año XXVIII Número 6624 – 1898 noviembre 26 [S.l. : s.n], 26/11/1898
  • 1901.- Sobre un nou conflicte quan els veïns de Vilarnadal llauren uns terrenys de La Llonganya que formen part del terme municipal de Cabanes. A la primera meitat del segle XX es porten a terme diferents accions per marcar els límits entre termes.
  • 1974.- S’obre un nou expedient de delimitació dels termes de Vilarnadal i Cabanes en motiu d’un permís d’extracció de sorra.
  • 2021.- El 20 d’abril es va fer una revisió de la delimitació entre els termes de Masarac i Cabanes i el 18 de novembre es van realitzar unes esmenes per unes errades detectades en 2 fites.

Bibliografia


1 comentari

Castell de Vilarnadal

Castell de Vilarnadal [fitxa] Ubica’t. Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Castell de Vilarnadal. Can Pol: El castell, els senyors i la gent
– Dossier –

Vilarnadal, entitat de població del municipi de Masarac des del 8 de juny de l’any 1846, es troba al nord del terme de Cabanes. El límit entre els dos termes el marca el riu LLobregat. La poca distància que separa els dos municipis ha determinat les relacions entre els seus veïns, des de casaments i amistats fins a picabaralles pels límits entre els dos termes. El seu castell, malgrat que des de fa segles només té funcions de casa de pagès, té una llarga història i els seus senyors van tenir més d’un conflicte amb la universitat de Cabanes.

El Castell de Vilarnadal està considerat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. No es troba informació clara del seu origen però, en documents dels segles XIII i XIV ja és esmentat com a castrum Villarnatallo. El més probable és que el 1327 estigués sota el domini dels Rocabertí, en virtut dels reconeixements signats, el 1294 i 1295, entre el comte d’Empúries i el vescomte de Rocabertí. El 25 de novembre de 1336, Jofre de Rocabertí, senyor del Castell de Peralada, fa donació de la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal a Pere de Canadal i a Guillem d’Avinyó. Uns cent anys tard, el 2 de setembre de 1432, Dalmau de Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, referma la donació, en aquest cas només a Berenguer de Canadal, i li confereix el títol de senyor del Castell de Vilarnadal, en atenció als serveis militars prestats en la conquesta de l’illa de Gerba (Tunísia). El vescomte fa donació de tota la jurisdicció civil i criminal i de tota la directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “La Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Amb el temps aquesta donació va ser motiu de litigis i concòrdies.

Des del segle XIV, al llarg de més de 500 anys, la propietat es va transmetre per via matrimonial i/o hereditària, dels Canadal, als Malla, als Cartellà i finalment al Marquesat de Moja, fins arribar a l’any 1865, quan Josepa de Sarriera i Copons i Cartellà, marquesa de Moja, va morir sense descendència. Llavors va ser la primera vegada que el canvi de propietari va ser motivat per una compravenda. El 1866, Rafel Jordà i Pont comprava la propietat als marmessors de la marquesa de Moja i l’any 1964, van ser els néts de Rafel Jordà els qui vengueren el castell a Joan Pagès i la seva esposa.

Gràcies al Fons del Marquesat de Moja podem fer una petita cronologia del que ha estat la història del castell i dels seus senyors, des del segle XIV fins al segle XIX. Aquest fons també ens informa dels tripijocs que sovint van enterbolir les relacions entre els senyors i la gent de Vilarnadal, els comtes de Peralada i la universitat i els veïns de Cabanes.

Vegeu: Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Senyors del castell de Vilarnadal

  1. Els Canadal, senyors del castell de La Jonquera (s. XIV-XV)
  2. Els Malla, originaris d’Osona (s. XV-XVI)
  3. Els Cartellà, llinatge gironí (s. XVI-XVIII)
  4. El Marquesat de Moja, procedents de l’Alt Penedès (s. XVIII-XIX)
  5. Els Jordà de Pont de Molins (s. XIX-XX)
  6. Els Pagès de can Pol (s. XX-XXI)

Notícies històriques relacionades amb el Castell de Vilarnadal

  • 1653. El rei de França va fer donació del lloc de Vilarnadal a Joan de Bassedas i de Biure, canonge de la seu d’Elna i de Girona, amb la possessió de la jurisdicció civil i criminal i el domini útil i les rendes del castell.
  • 1675. Els francesos van ocupar Agullana i La Jonquera i van saquejar les esglésies. Van acampar entre Figueres i Cabanes, fins que van tenir acabades les fortaleses de Maçanet i Bellaguarda, des d’on el 1676 van ocupar l’Empordà.
  • 1677. El 27 de juny, l’exèrcit espanyol es trobava a Medinyà des d’on sortí cap a Bàscara. Els francesos, assentats a Castelló d’Empúries, van tocar retirada i el dia 30, els dos exèrcits es van trobar entre Peralada i Vilanova. Els francesos es dirigiren al pla de Masarac, tenien el castell i el turó de Vilarnadal a la dreta i Montpedrós a l’esquerra. Els exèrcits espanyol i francès lluitaren just davant del castell de Vilarnadal. Era el moment de la sega i els van arrabassar tota la collita.
  • 1794. Durant la Guerra Gran, el terme de Vilarnadal va ser atrinxerat i després de la batalla del Roure del 20 de novembre, el castell, convertit ja en casal agrícola, fou pres pels republicans francesos, saquejat i incendiat.
  • 1810. Dins el marc de la Guerra del Francès el castell i algunes de les cases de Vilarnadal també van patir saqueig i foc.

Bibliografia:

  • ABELLAN I MANONELLAS, JOAN ANTON ; GRABULEDA I SITJÀ, JOSEP. ELS SENYORS DE BANYOLES. Els abats del monestir de Sant Esteve. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, 2012
  • BADIA I HOMS, JOAN. L’arquitectura medieval a l’Empordà. Diputació de Girona, 1978
  • BAIG I ALEU, MARIÀ ; BOSCH I ESTANY, SIMON. El castell de Biure de Queixàs. Origen del llinatge dels Biure de l’Empordà.
  • CAMPO I JORDÀ, FERRAN del
    • Carles Jordà i Fages (1883-1935). Dirigent d’Acció Catalana i de la Unió Sindical Agrària. AIEE, volum 45 (2014), pàg.115-134
    • Castells medievals. 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà. Carles Vallès, ed. 1989
    • Set segles d’una família empordanesa. Els Jordà de Molins. Brau, 2000
  • Carles Jordà i Fages. Dossier. Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán : revista quincenal. 1/9/1935
  • COMPTE I FREIXANET, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)
  • CRUZADO I ALORDA, Antoni. La Força de Cartellà tremola (I). Taller d’Història de Maçanet de la Selva
  • GIMBERNAT I GOU, Antònia. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021
  • GIFRE RIBAS, PERE. Ressenya del llibre: Carles Jordà i Fages.Un home de la terra, de Ferran del Campo Jordà, publicat el 2006. AIEE, volum 39 (2008), pàg. 616-619.
  • MARQUÈS, JOSEP M. Canadal i Caneres, serrells del Roure. AIEE, volum 32 (1999), pàg. 99-111.
  • PELLA Y FORGAS, José. Historia del Ampurdán.
  • TORRES, Xavier. Girona al segle XVI (1519-1599) Cavallers i menestrals. Ajuntament de Girona, 2017
  • VINYOLES, C.; TORNS, M. ; LANAO, P. Castells vius. Diputació de Girona, 1993

Webgrafia

Arxius

  • Fons Família de Pagès, de Vilatenim. ACAE110-293
  • Família Ferraró de can Batista, de Vilarnadal. ACAE112-343
  • Fons Família Jordà, de Pont de Molins. ACAE110-288
  • Fons Marquesat de Moja. Biblioteca de Catalunya
  • Arxiu familiar de can Pol de Vilarnadal
  • Arxiu Diocesà de Girona. ADG
  • Archives Hauts-de-Seine
  • Portal de Archivos Españoles (PARES)
  • Premsa digitalitzada
  • Memòria digital de Catalunya


Deixa un comentari

L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari

El 8 d’octubre de 2021 es complien 600 anys de l’aiguat que, tal com descriu un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries: «fou en Empurda tant gran diluui daigues que …. derruï e sen mana tot lo lloch de Cabanas».
Per aquest motiu, el divendres 22 d’octubre, amb la col·laboració de l‘Institut d’Estudis Empordanesos, va tenir lloc, a la Sala El Sindicat de Cabanes, una taula rodona en la qual els ponents ens parlaren dels efectes de l’aiguat als entorns de la Muga, el Fluvià i el Ter i del que pot suposar el canvi climàtic per a l’Alt Empordà.

Hi van participar: Antònia Gimbernat, pel municipi de Cabanes; Albert Reixach, per l’entorn de la Muga; Marisa Roig, per l’entorn del Fluvià; Salvador Vega, per l’entorn del Ter i el climatòleg Marc Prohom. Anna Maria Puig s’encarregà de moderar el debat.

Cabanes. L’aiguat de 1421 i altres inundacions (ponència)

L’aiguat de 1421 a l’Empordà: de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 53 (2022) pàg. 81-102

Després d’una introducció sobre els aiguats de Cabanes, l’Albert, la Marisa i en Salvador ens van parlar dels principals episodis d’inundacions que es documenten al nord-est de Catalunya, de quins tipus d’inundacions hi ha i de com ens afecten cadascuna. L’Albert i la Marisa van descriure els tipus de fonts documentals que ens permeten resseguir els aiguats i la Marisa i en Salvador ens explicaren quines mesures i estratègies tenien les comunitats pageses de cara a evitar o, al menys pal·liar, els efectes dels aiguats. Finalment l’Antònia va descriure què van suposar per Cabanes l’aiguat de 1421 i també el de 1784.
L’acte va acabar amb la intervenció d’en Marc que ens explicà les principals característiques del canvi climàtic a l’Empordà i del que ens diuen les projeccions del canvi climàtic sobre els extrems de precipitació.

L’aiguat de 1421 afectà tot l’Empordà, però també les conques del Fluvià i el Ter. Poca cosa sabem del que va passar a Cabanes, només en tenim tres referències i una suposició …

  1. En el segon full d’un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries, del temps de Berenguer Pla, notari de Castelló d’Empúries, que comença el 13 de juliol de 1421, es diu que a Cabanes l’aiguat … Derruí e sen mana tot lo lloch de Cabanas en que estauen ultra sexanta fochs e noy romas res, mori molta gents, perderen tots los bestiars, viures y bens, les gents quis restauraren, restaurarense a la torra de Cabanas... Font: Revista de Gerona : (Literatura-Ciencias-Artes) : Tomo IV Año V Número IX – 1880 septiembre 1, pàg. 24
  2. Un esborrany de carta, escrit el 1716, en la qual els veïns de Cabanes demanen que la Torre no sigui enderrocada, ens descriu un aiguat que és molt probable que sigui el de 1421 i altres que es van anar produint fins el 1715 [Fons ANC-1187 Can Carreras d’Empordà]. Es desconeix si la carta finalment es va enviar. El destinatari devia ser Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, segle XVII — Madrid, 1723), capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722) qui, finalitzada la Guerra de Successió, el 4 de gener de 1716 publicava l’edicte del rei sobre la demolició de fortaleses del Principat, amb la prohibició expressa d’aixecar nous edificis militars. Es puntualitzava, però, que en cas que algun castell no hagués de ser aterrat, se n’informaria convenientment. L’esborrany de carta es troba a l’ANC, dins el Fons de Can Carreras d’Empordà, possiblement perquè Francesc de Carreras i Raguer, governador del comtat d’Empúries, capità d’infanteria i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i a la Guerra de Successió, estava ben relacionat amb les autoritats i ell devia ser l’encarregat d’assessorar el veïns i de fer arribar la carta al Capità General. L’esborrany en una format semblant a les actuals instàncies comença explicant el contingut i les exigències del decret. Tal com es demana a al decret, el text descriu com és la força de Cabanes i detalla uns quants aiguats, en els quals la torre ha estat utilitzada com a refugi. El text acaba amb la corresponent “súplica” i el compromís que les fortificacions només s’utilitzarien com a defensa davant els aiguats.

Exmo. Sr.

Inseguint lo Real ordre de VE de 4 janer 1716 en que ordena y mana que tots los Castells murallas # [obehint primer al dit R. ordre] Com narra en lo dit Real ordre sian demollits per tot lo pnt mes de mars de dit any # [o, entregar a VE y per escrit, la cituatio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas sircunstantias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir] el lugar lo lloch de Cabanas y sos particulars, supliquen a VE perque endit pnt lloch se troba un Castell de pedra picada, ab partida de murallas part de pedra y part de paret de terra # [molt dolentas y part de casas que confrontan y servexan de muralla] las altres portals, la qual torra serveix y ha servit, en particular lo any … … vingue un aigat ÿ sen aporta que se encontren dos rius junts anomenats la muga y llobregat y altro riu petit ques anomena ricardell, los quals tres rius anundaren totas # [las casas de] est poble de Cabanas y se troba ab nota en la Secrestia de dita Isglesia, que sols se salvaren los que tingueran temps de recullir de en dita Torra que vui es y permanex – aixi mateix experimentara # [los habitants de dit lloch] los demes anys, y en particular lo any … … que vingueran los dits rius y los particullars dedit poble, que vuy molts de ells vihuan corregueran a tancar los portals, y no pugueren resistir; entra endit poble dit aigat pasant per los Carrers y Casas alsant dels Cellers las botas de vi enlo aire- y seguidament- altres anys vingueren dits rius entrant la gran moltitut de aigua dins # [dit poble] y la Isglesia parroquial de dit lloch poble, arribant un palm més alt del Sacrari y Reserva ÿ en lo los demes anys y en particular los anys 1714 i 1715 venir dits aiguats y aver tambe de farrar benforts dits portals.

Del qual oferix dit lloc ÿ particulars de Cabanas donar plena prova a VE de tot lo sobredit, ÿ sent de la forma dita suplica postrats tots los dedit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe, en que dit Castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta, de resguart per las vingudas dedits aiguats, o, avingudas de rius, tansolament, y en cas dita torra y murallas haja de … mantenir en de servey del Rey nostre Sr. que Deu … no preten dit lloch mantenir aquellas, si sols per la defensa sola de ditas avingudas del rius

  1. L’Arxiu Diocesà de Girona fa esment a l’aiguat en un document o notícia encapçalat per aquesta descripció: Joan Valls, de Cabanes, afectat per una inundació en que ho ha perdut tot (1421) ADG Llibre: Q-3 (1411-1442) full: 78v
  2. Cal suposar que l’aiguat també afectà les edificacions i les cases de l’entorn de Cadins. Narcís Puigdevall explica que l’església del monestir restà intacta, però que no se sap què va passar amb l’abadia i amb les cases del veïnat adjunt. Sigui com sigui, el perill d’inundacions va ser una de les causes, sinó la més important, del trasllat de la comunitat a Girona, l’any 1492.

Bibliografia i recull de premsa