Recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà)
Fonts d’informació
… Per això he dit que Cabanes és un poble mesopotàmic, perquè és entremig de dos rius, que,
encara que no siguin el Tigris i l’Èufrates, a vegades també fan el seu respecte la seva basarda. Joan Guillamet. «Coses i gent de l’Empordà»
Nota: Per canvis en les aplicacions que gestionen els arxius i les hemeroteques es poden trobar enllaços inactius.
2026
19 de setembre. Acte de pubillatge 2026 de Cabanes. Amb l’acompanyament d’Hereus i Pubilles d’arreu i l’actuació d’en Fredrik
– Comiat de la Laia Polonio, Pubilla 2025
– Proclamació de la Pubilla i Dama 2026 (Júlia Cortada, pubilla; Georgina Oliva, Dama)
3 d’octubre, a Capmany. Júlia Cortada, de Cabanes i Oriol Mención, de Figueres, han estat proclamats Pubilla i Hereu 2026 de l’Alt Empordà.
Més informació: Facebook Ajuntament de Cabanes
Cabanes dona la benvinguda a la nova Pubilla i Dama 2026 (CRAE, 22/9/2026)
2025
El dissabte 4 d’octubre de 2025 es va celebrar a Cabanes l’acte de proclamació dels nous hereu, pubilla i dama de l’Alt Empordà 2025, alhora que el poble recuperava la seva tradició de pubillatge.
Al llarg del matí es van realitzar els exàmens als candidats i candidates, que van respondre preguntes de cultura empordanesa i van exposar al jurat les seves motivacions per optar al càrrec.
L’acte de proclamació va tenir lloc a la tarda amb la rebuda dels hereus i pubilles d’arreu de Catalunya, després d’haver fet una petita cercavila pel poble.
Els nous representants de l’Alt Empordà
– Hereu de l’Alt Empordà 2025: Adrià Planas, hereu de Vilanova de la Muga –
– Pubilla de l’Alt Empordà 2025: Judit Oriol, pubilla de Vilatenim –
– Dama de l’Alt Empordà 2025: Marina Xaudiera, pubilla de Figueres –
Fonts: Consell Comarcal de l’Alt Empordà | Ajuntament de Cabanes. Instagram
Imatges de la diada (4 d’octubre de 2025)
L’Alt Empordà ha proclamat nous hereu, pubilla i dama comarcal. CRAE,7/10/2025
Pubilles de Cabanes
El pubillatge és una tradició que agafa com a referent nominal la figura del dret civil català present a la nostra societat des de l’edat mitjana: la figura de l’hereu (en el cas dels homes) i la pubilla (en el cas de les dones). Aquests eren els designats a rebre una herència de forma exclusiva, ja que històricament existia la necessitat d’evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l’economia familiar, basada llavors en l’agricultura. Amb aquesta idea de no perdre el patrimoni apareix el pubillatge a principis del segle XX a diversos municipis de Catalunya, amb la voluntat d’escollir algú que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d’un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular. Font: Foment del publillatge català
El 14 de juny de 2025, es commemoren els 425 anys que Antic Puig, un pagès de Cabanes, va comprar l’heretat que havia estat de la comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins.
Des del segle XII, el monestir havia anat adquirint un important patrimoni per mitjà de compra de finques, però sobretot per donacions de fidels i pels llegats de les noies que anaven entrant al monestir, la majoria filles de famílies benestants.
Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: Can Carreras de Cabanes d’Empordà (ANC1-1187-T-11)
Cronologia de l’heretat de Cadins
Vegeu també:
Sant Feliu de Cadins || Sant Feliu de Cadins. Història d’una heretat (dossier)
(1517-1600) Cadins va ser propietat de tres famílies:
Rocacorba, Rocabertí/Maymó i Boquet.
(1600-1954/56). La propietat es transmet únicament per via hereditària dins el llinatge:
Puig-Casadevall-Pont-Gorgot
(1954/56 – … ) Transmissió patrimonial per compra-venda
Bibliografia
Monografies
Articles de revista
Documents
Webs
A banda dels vestigis de l’aeròdrom republicà, actiu des de l’estiu de 1937 fins el 5 de febrer de 1939,(aeròdrom 312 i SAF-26), Cabanes conserva les restes de les fortificacions que es van fer, una vegada acabada al Guerra Civil, per evitar una possible invasió des del nord.
Es coneixen sis construccions, dues al marge dret del Llobregat, a la banda sud del pont; dues al marge dret de la Muga, a la banda nord del pont; i dues al costat de la carretera que va de Cabanes a Figueres, a l’alçada dels hangars de l’aeròdrom republicà. Algunes han desaparegut però encara es poden veure les restes d’un dels búnquers del Llobregat, d’un dels de la GIV-6024 i els dos de la Muga.
Vegeu: Gas Montain: Els vigilants de Figueres | Prop del Llobregat
Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Figueres
Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Masarac
Bibliografia:
Font: Pergamins (Biblioteca de Catalunya)
G. Nicolás, Antonio (Granada, 1955)
Exposició “Art km 0″. Sala el Sindicat, 29 de novembre/1 de desembre de 2024
Antonio G. Nicolás neix el 1955 a Granada. Aviat va passar a Madrid i després a Suïssa, fins que el 1998 es va instal·lar a Catalunya. Des del 2020 viu a Cabanes.
Treballa tant l’escultura amb materials reciclats, com la pintura sobre llenç o paper.
Des de 1996 ha presentat el seu treball en exposicions individuals a Suïssa, Espanya, França i Itàlia. Té obres en diferents col•leccions privades i algunes públiques a Espanya, França i Suïssa.
Xavier Serra i Llobet ; Antònia Gimbernat i Gou
Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries
Ajuntament de Cabanes, 2024
Capbussar-se en aquest recull d’imatges antigues de Cabanes es una aventura apassionant, una aventura que ens crida a caminar al costat dels cabanencs de l’època pels carrers, racons i indrets del nostre poble, alguns d’ells ja desapareguts, mentre compartim el seu dia a dia.
Aquesta proposta de viatge al passat ens fa volar la imaginació, mentre redescobrim una part de la nostra història a través d’aquells escenaris bellíssims, durs i aspres d’anys enrere.
Presentació del llibre: 15 de novembre de 2024
Índex
Presentació
(comentaris d’algunes fotos)
Premsa i xarxes socials
Vegeu també: Creus de terme – Pedró
Seguint el carrer Tramuntana en direcció nord trobem el camí d’Espolla. Just després d’atravessar l’actual carrer del Pedró, a banda i banda del camí hi ha dos camps. Segons el cadastre el de la dreta s’anomena el Pedró i el de l’esquerra el Reliquer.
Amb tota probabilitat a l’entorn d’aquest punt hi havia hagut una creu de terme i un reliquer, formant una sola unitat o bé separats per pocs metres.
Alguns documents ho avalen …
El topònim «Pedró» ha arribat als nostres dies. La part del terme municipal que va del poble a la Muga era un terreny d’aigualleixos i pastures, mentre que la majoria dels camps conreats eren a la part de tramuntana, per tant el pedró havia de ser l’indret més idoni per beneir el terme.
De la creu de terme del Pedró només se’n conserva un peu de pedra amb la data de 1604 gravada sobre la mateixa pedra. Josep Serra «Fredo» explicava que la creu es va trencar amb l’aiguat de Sant Miquel de l’any 1913, mentre que un informe del 1944 diu que va ser “destruida hace más de 40 años, por acción del tiempo”. Els dos relats que no es contradiuen pas. Més tard, potser arran d’aquests informes, es va retirar el peu de pedra i ara es conserva en una finca particular.
Fins a finals de l’any 2024 del «Reliquer o Relliquer» només en teníem referències com a topònim d’alguns camps situats al nord del nucli urbà. Actualment el cadastre dóna aquest nom a unes quantes finques que voregen el camí d’Espolla i el marge dret de la carretera que va a Sant Climent Sescebes.
Ara ja podem assegurar que Cabanes tenia un conjurador o reliquer al costat del cementiri, tot i que no podem saber si era la típica edificació quadrada oberta als quatre vents, amb el pedró i la creu al seu interior, i coberta amb teulada, o si la construcció era més senzilla, sense teulada, només amb la creu sobre un peu de pedra. Al manuscrit «Llibre de notes de la Univesitat de Cabanes, ACAE110109-T2-10259» en un apartat que parla d’un aiguat de l’any 1701 i diu: … Antes sen porta lo Conjurador del sementiri y un tros de paret de dit sementiri …
En un document que abasta des del 1400 a finals del 1600 s’hi troben descripcions de finques de l’heretat de can Carreras que parlen de camins que van a la Creu del Pedró o al Reliquer cosa que, per primera vegada, ens avala que efectivament aquests elements patrimonials van existir i que des d’aquell punt es beneïa el terme i es conjuraven les tempestes.
Llibreta d’actes i escriptures de les famílies de Prats i Corcoll de Cabanes.
Fons can Carreras d’Empordà (ANC1-1187-T-22)
Enric Miró i Serra (Cabanes, 1875-1960).
Des de finals de 1895 fins a principis de 1898, soldat a la Guerra d’Independència de Cuba (Batalló Bailén núm. 24)
Cartes d’un soldat. Guerra de Cuba (1895-1898) (resum)
Vegeu també: Enric Miró i Serra || Guerra de Cuba
L’Enric tenia 20 anys quan, igual que altres joves, va haver d’anar a lluitar a la «maldita guerra» de Cuba.
El 22 de novembre de 1895, sortia de Santander, per arribar a La Havana el 7 de desembre. No va ser fins el 3 de febrer de 1899, que va embarcar a Cienfuegos per arribar a Barcelona el dia 20.
Més de tres anys fora de casa! Més de tres anys de joventut perduda!
Des del 7 de juliol de 1895, que va sortir de Girona, fins els últims dies de 1898, va escriure un munt de cartes als pares i als padrins. Se n’han conservat seixanta quatre d’aquestes cartes, en les quals l’Enric ens parla de Cuba i la seva gent, d’accions de guerra, del sofriment i la gana que havia de soportar, però també ens mostra el seu tarannà quan parla dels seus interessos i il·lusions, dels seus amics, dels seus sentiments i temors …
Els fets històrics són fiables, tot el que explica concorda amb el que podem trobar als llibres d’història, amanit amb detalls inèdits dels «focs» que va viure amb el seu batalló i dels llocs on va estar destacat. Els seus sentiments i temors, no ho són tant, tot fa pensar que per evitar l’angoixa de la família, els amagava molts dels seus neguits i patiments i poques vegades es deixava anar per explicar cruament la seva situació (Dossier i transcripció: ACAE11198-T2-348)
Agraeixo a la Dolors Miró i Puig, néta de l’Enric Miró i Serra, l’accés la correspondència del seu avi, una documentació de gran valor històric per conèixer petits detalls de la Guerra de Cuba però, sobretot, per entendre el que van ser aquells anys de conflicte per als soldats i les seves famílies.
L’Associació Grup Amics Senderistes, GAS MOUNTAIN®, és una entitat excursionista nascuda l’any 2015 amb l’objectiu de fomentar l’activitat esportiva i amb un fort compromís per la preservació del medi ambient, la conservació i recuperació del patrimoni natural i cultural de la comarca de l’Alt Empordà i la Garrotxa.
El seu treball ens permet redescobrir elements patrimonials que restaven oblidats però que són importantíssims per explicar la història de Cabanes.
Catalina Hortal i Gimbernat (Cabanes,1947)
Fa temps que la Catalina dedica el seu temps lliure a l’art de crear imatges amb sorres de colors.
A l’exposició «Art amb sorra» ens dóna a conèixer una part de la seva obra, majoritàriament paisatges.
Aquesta mostra, que també és una petita guia turística, té un valor afegit. La major part de les imatges dels quadres provenen de les fotografies que la Catalina i en Rafel han anat fent en les seves sortides. Per això hi trobem escenes de Cabanes i altres indrets propers, però també imatges que han obtingut al llarg dels seus viatges per diferents països.
Què es necessita per fer quadres amb sorres de colors?
Una foto o dibuix, paper vinílic adhesiu, paper de calcar, llapis o bolígraf, tisores, cúter, sorra de diferents colors, un pinzell i un esprai de vernís fixador.
