Recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà)
Fonts d’informació
… Per això he dit que Cabanes és un poble mesopotàmic, perquè és entremig de dos rius, que,
encara que no siguin el Tigris i l’Èufrates, a vegades també fan el seu respecte la seva basarda. Joan Guillamet. “Coses i gent de l’Empordà”
Nota: Per canvis en les aplicacions que gestionen els arxius i les hemeroteques es poden trobar enllaços inactius.
Pere Serra i Prim. Aquy se trubarà …
Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes. Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889)
Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou
Ajuntament de Cabanes, 2022
Vegeu també:
Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889) | Llibreta de memòries digitalitzada (ACAE)
Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències familiars, del que passava al seu entorn i també d’alguns dels episodis que van marcar la política de l’època.
Com a paborde de l’església, ens ha transmès un bon testimoni de les pràctiques religioses del poble, dels capellans que regien la parròquia i de les obres que es feien al temple.
La seva llibreta de memòries és un valuós document per conèixer detalls de les guerres carlines en terres empordaneses i descobrir la història i els fets viscuts a Cabanes durant el segle XIX.
ÍNDEX
Acte de presentació del llibre, 4 de novembre de 2022
Fotos i Ressenya de la presentació
Premsa i xarxes socials:
La Verge de Fàtima és una de les designacions atribuïdes a la Verge Maria, que segons els relats de l’Església catòlica, es va aparèixer a tres infants pastors, a Fàtima, una localitat portuguesa, entre el 13 de maig i el 13 d’octubre del 1917. Els tres pastorets de Fàtima eren Llúcia de Jesús dos Santos i els seus cosins, Francesc i Jacinta Marto.
L’any 1950, amb motiu de la celebració de l’any sant, l’església va organitzar un pelegrinatge de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que la portà a recórrer moltes poblacions de Catalunya.
A principis d’estiu de 1950 la imatge arribava a l’Empordà. El 23 de juny era a Figueres, el dia 24 a Cabanes i d’aquí va passar a Cantallops, La Jonquera i altres poblacions.
Cabanes, igual com a pertot arreu, va engalanar els carrers i la imatge va ser passejada pel poble amb l’assistència de veïns i autoritats. La comitiva estava encapçalada per dues nenes i un nen, vestits de pastors, i un xai, que representaven els pastorets a qui es va presentar la Verge. Eren Àngels Tuébols, Quimeta Lloveras i Miquel Salleras. L’Ajuntament va col·laborar a l’acte amb l’aportació de 500 ptes. malgrat l’opinió en contra de l’alcalde Heras i el regidor Pellicer.
Aquells anys a l’escola es cantava l’himne de la Verge de Fàtima: El tretze de maig la Verge Maria baixà des del cel a Cova d’Iria. Ave, Ave, Ave Maria ….
Un rentador és un espai habilitat per rentar la roba. Antigament poques cases tenien safareig propi i menys aigua corrent. Per això, a la majoria de pobles hi havia un safareig públic o, si més no, s’habilitaven els marges de rius i recs per facilitar la tasca de fer la bugada. Aquesta feina, llarga i feixuga, convidava a la conversa però també a la xafarderia. D’aquí ve l’expressió fer safareig.
No hi ha constància que Cabanes hagi tingut mai un safareig públic però sí que, per facilitar la feina de les bugaderes, l’Ajuntament es va encarregar d’adaptar uns espais amb llosses inclinades a les vores dels recs que travessen el poble. També s’anava a rentar a la Muga, especialment, quan es tractava de peces molt grans o quan calia rentar coves plens de la llana dels matalassos.
Encara ara, al rec del Senyor, es conserven les restes de dos rentadors públics, un a l’entrada del poble, davant del portal de can Carreras, i l’altre al camí del cementiri. També n’hi havia hagut a la zona del Pedró i en diferents punts del carrer Canal. Aquests rentadors es degueren construir a principis del segle XX i van ser utilitzats fins als anys 60 del segle passat. Antigament també s’havia rentat en un rec de l’entrada del poble com ens mostra una fotografia de l’àlbum Rubaudonadeu.
A mitjans del segle XX, ja eren moltes les famílies que gaudien de safareig propi. L’aigua l’obtenien dels pous que obrien als baixos de la casa o al pati.
Els propietaris dels horts del camí de la Bassa, aprofitaven l’aigua del rec del Molí que els arribava directament a la seva finca per mitjà d’una canonada. D’aquesta manera no solament regaven l’horta sinó també omplien el safareig que tots tenien al final de l’hort, al costat del camí. Encara ara se’n conserva algun d’aquests safareigs.
Molts anys enrere, una canonada portava aigua de la bassa del molí fins a la Fruitareda i el jardí de can Carreras. Així regaven les dues finques i omplien el gran safareig del jardí.
El buidat de totes les actes del Ple Municipal possiblement ens donarien una bona informació de la construcció dels rentadors públics. Ara mateix tenim coneixement d’aquests:
Aquesta frase que sovint es fa servir per reivindicar el paper de la dona en determinats moments històrics, avui, diada del 8 de març, és perfecta per encapçalar el llistat d’una colla de cabanenques que entre 1870 i 1939 van començar una nova vida lluny de casa. Algunes només amb el marit, d’altres amb criatures ben petites, es van embarcar cap un destí desconegut i la seva tasca va ser fonamental per tal que la família s’integrés al nou país i prosperés econòmicament.
De la quarentena de veïns de Cabanes que, entre 1870 i 1920, van embarcar cap a Amèrica buscant una vida millor i dels que van marxar l’any 1939 fugint de la repressió franquista, fins ara s’han localitzat 13 dones, cadascuna d’elles amb les seves vivències i dificultats.
Més informació: Cabanencs a l’Argentina | Cabanencs al món
Vegeu també: Joventut Democràtica – Sindicat Agrícola – Inicis del teatre a Cabanes
Després que el 14 d’abril de 1931 es constituís la Segona República es van portar a terme un seguit d’iniciatives locals per promoure els ideals polítics i socials del nou règim. L’1 de febrer de 1932, a Cabanes, es va constituir formalment l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» amb la finalitat de fomentar la cultura i l’esbarjo. Aquesta associació, creada el 1931, es va instal·lar a la sala del municipi a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc el 13 de maig de 1932.
Una de les activitats que va portar a terme l’associació va ser formació d’una “Secció Teatral” de la qual en tenim notícia gràcies al llibre de comptes (1933/1937), signat pel Caixer Josep Noguer i escrit per Modest Serra.
Aquest llibre ha estat cedit a l’arxiu municipal per Pere Serra i Colomer, fill de Modest.
La primera anotació del llibre es remunta al 16 d’abril de 1933, amb el detall de les 128 ptes recaptades en la primera funció celebrada, en la qual es representaren “Gent d’ara” i “De panxa al sol”. L’últim apunt és del 20 de gener de 1937, quan es lliuren al Dipositari del Sindicat les 581,65 ptes existents a caixa. Des de la festa de Sant Isidre de 1936, la Guerra Civil no havia permès fer cap activitat, ni festiva ni teatral.
Gràcies a les anotacions comptables podem conèixer l’activitat de la Secció Teatral amb la relació d’obres representades i alguna de les festes que organitzaven, així com les despeses ocasionades per l’activitat: viatges, materials diversos, lloguer de cadires, electricitat, fusteria, altres serveis professionals, programes, decorats, lletres de gramola, llibrets, begudes pels músics, autobús pels desplaçaments, vestuari, etc.
En 3 anys, entre drames, comèdies i sainets, es van portar a terme 27 representacions teatrals diferents.
Altres activitats de la Secció Teatral de l’Associació “Joventut Democràtica” van ser:
Ramon Tamarit Pérez, el mestre homenatjat, va arribar a Cabanes l’any 1933 per ocupar-se de l’escola de nens i es desconeix quan va deixar la plaça.
Relació de representacions segons els apunts del llibre de comptabilitat
Una passejada per la seva història [Exposició]
Cabanes, 2022 – Del 22 de gener al 6 de febrer
Vegeu també: El teatre a Cabanes
Activitats:
Inauguració de l’exposició (22 de gener)
El Grup de Teatre de Cabanes 125 Volts repassa la seva història amb una exposició
Tramuntana TV
Detalls de l’Exposició
Una passejada per la seva història [Llibret]
Taula rodona (28 de gener)
amb la participació de les 3 directores del grup de teatre, Sole, Anna i Ciel
Presentació del núm. 26 de la Revista Alberes (29 de gener)
Hi han participat Roser Bech Padrosa, directora de la revista, el dramaturg Eloi Falguera i l’actriu llançanenca Susanna Bosch Barbosa amb la lectura d’un text de Víctor Català. Hèrcules Poirot i el seu seguici, interpretats per integrants del grup “125 Volts”, s’han encarregat de rebre el públic.
Representació teatral a càrrec de l’Espai Jove (5 de febrer)
Recull de premsa:
Vegeu també: Castell de Vilarnadal
Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
– Dossier –
Històricament el curs del Llobregat ha marcat el límit entre els termes de Vilarnadal i Cabanes i quan els aiguats n’han desviat el camí ha calgut determinar el terreny que corresponia a cada municipi i l’ús que se’n feia dels béns comunals, per aquest motiu, periòdicament, els dos pobles revisen les fites que delimiten el territori. La proximitat entre els dos pobles ha propiciat les relacions d’amistat entre els seus veïns i ha generat més d’un casament però també ha estat font de conflictes. Per una qüestió o altre, les disputes entre senyors, veïns i ajuntaments es remunta a sis-cents anys enrere.
L’origen documentat del conflicte entre Vilarnadal i Cabanes rau en una donació de l’any 1432, feta a favor dels Canadal, els primers senyors del Castell de Vilarnadal. La poca concreció dels drets i deures que implicaven aquesta donació va fer que, més endavant, s’obrissin litigis per determinar la propietat d’aquests paratges, qui tenia dret a cobrar-ne els delmes i quin ús se’n podia fer. Amb el temps, els cabanencs es van negar a capbrevar a favor del senyors del Castell de Vilarnadal i només reconeixien com a senyor el comte de Peralada, alhora que volien el dret a l’ús comunal d’unes terres de l’entorn del Llobregat que formaven part del terme municipal de Cabanes i que els senyors del Castell de Vilarnadal reclamaven com a seves en virtut de la donació feta pels vescomtes de Rocabertí.
Diferents documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà fan esment a aquestes terres i als béns comunals i la documentació aplegada al Fons del Marquesat Moja, propietaris del castell de Vilarnadal entre els segles XVIII i XIX, ens mostren l’origen i les diferents etapes del conflicte, si bé no ens acaba d’explicar com es va resoldre.
Resum cronològic dels fets:
Bibliografia
Castell de Vilarnadal [fitxa] Ubica’t. Consell Comarcal de l’Alt Empordà
Castell de Vilarnadal. Can Pol: El castell, els senyors i la gent
– Dossier –
Vilarnadal, entitat de població del municipi de Masarac des del 8 de juny de l’any 1846, es troba al nord del terme de Cabanes. El límit entre els dos termes el marca el riu LLobregat. La poca distància que separa els dos municipis ha determinat les relacions entre els seus veïns, des de casaments i amistats fins a picabaralles pels límits entre els dos termes. El seu castell, malgrat que des de fa segles només té funcions de casa de pagès, té una llarga història i els seus senyors van tenir més d’un conflicte amb la universitat de Cabanes.
El Castell de Vilarnadal està considerat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. No es troba informació clara del seu origen però, en documents dels segles XIII i XIV ja és esmentat com a castrum Villarnatallo. El més probable és que el 1327 estigués sota el domini dels Rocabertí, en virtut dels reconeixements signats, el 1294 i 1295, entre el comte d’Empúries i el vescomte de Rocabertí. El 25 de novembre de 1336, Jofre de Rocabertí, senyor del Castell de Peralada, fa donació de la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal a Pere de Canadal i a Guillem d’Avinyó. Uns cent anys tard, el 2 de setembre de 1432, Dalmau de Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, referma la donació, en aquest cas només a Berenguer de Canadal, i li confereix el títol de senyor del Castell de Vilarnadal, en atenció als serveis militars prestats en la conquesta de l’illa de Gerba (Tunísia). El vescomte fa donació de tota la jurisdicció civil i criminal i de tota la directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “La Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Amb el temps aquesta donació va ser motiu de litigis i concòrdies.
Des del segle XIV, al llarg de més de 500 anys, la propietat es va transmetre per via matrimonial i/o hereditària, dels Canadal, als Malla, als Cartellà i finalment al Marquesat de Moja, fins arribar a l’any 1865, quan Josepa de Sarriera i Copons i Cartellà, marquesa de Moja, va morir sense descendència. Llavors va ser la primera vegada que el canvi de propietari va ser motivat per una compravenda. El 1866, Rafel Jordà i Pont comprava la propietat als marmessors de la marquesa de Moja i l’any 1964, van ser els néts de Rafel Jordà els qui vengueren el castell a Joan Pagès i la seva esposa.
Gràcies al Fons del Marquesat de Moja podem fer una petita cronologia del que ha estat la història del castell i dels seus senyors, des del segle XIV fins al segle XIX. Aquest fons també ens informa dels tripijocs que sovint van enterbolir les relacions entre els senyors i la gent de Vilarnadal, els comtes de Peralada i la universitat i els veïns de Cabanes.
Vegeu: Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
Senyors del castell de Vilarnadal
Notícies històriques relacionades amb el Castell de Vilarnadal
Bibliografia:
Webgrafia
Arxius
El 8 d’octubre de 2021 es complien 600 anys de l’aiguat que, tal com descriu un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries: «fou en Empurda tant gran diluui daigues que …. derruï e sen mana tot lo lloch de Cabanas».
Per aquest motiu, el divendres 22 d’octubre, amb la col·laboració de l‘Institut d’Estudis Empordanesos, va tenir lloc, a la Sala El Sindicat de Cabanes, una taula rodona en la qual els ponents ens parlaren dels efectes de l’aiguat als entorns de la Muga, el Fluvià i el Ter i del que pot suposar el canvi climàtic per a l’Alt Empordà.
Hi van participar: Antònia Gimbernat, pel municipi de Cabanes; Albert Reixach, per l’entorn de la Muga; Marisa Roig, per l’entorn del Fluvià; Salvador Vega, per l’entorn del Ter i el climatòleg Marc Prohom. Anna Maria Puig s’encarregà de moderar el debat.
Cabanes. L’aiguat de 1421 i altres inundacions (ponència)
L’aiguat de 1421 a l’Empordà: de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 53 (2022) pàg. 81-102
Després d’una introducció sobre els aiguats de Cabanes, l’Albert, la Marisa i en Salvador ens van parlar dels principals episodis d’inundacions que es documenten al nord-est de Catalunya, de quins tipus d’inundacions hi ha i de com ens afecten cadascuna. L’Albert i la Marisa van descriure els tipus de fonts documentals que ens permeten resseguir els aiguats i la Marisa i en Salvador ens explicaren quines mesures i estratègies tenien les comunitats pageses de cara a evitar o, al menys pal·liar, els efectes dels aiguats. Finalment l’Antònia va descriure què van suposar per Cabanes l’aiguat de 1421 i també el de 1784.
L’acte va acabar amb la intervenció d’en Marc que ens explicà les principals característiques del canvi climàtic a l’Empordà i del que ens diuen les projeccions del canvi climàtic sobre els extrems de precipitació.
L’aiguat de 1421 afectà tot l’Empordà, però també les conques del Fluvià i el Ter. Poca cosa sabem del que va passar a Cabanes, només en tenim tres referències i una suposició …
Exmo. Sr.
Inseguint lo Real ordre de VE de 4 janer 1716 en que ordena y mana que tots los Castells murallas # [obehint primer al dit R. ordre] Com narra en lo dit Real ordre sian demollits per tot lo pnt mes de mars de dit any # [o, entregar a VE y per escrit, la cituatio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas sircunstantias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir] el lugar lo lloch de Cabanas y sos particulars, supliquen a VE perque endit pnt lloch se troba un Castell de pedra picada, ab partida de murallas part de pedra y part de paret de terra # [molt dolentas y part de casas que confrontan y servexan de muralla] las altres portals, la qual torra serveix y ha servit, en particular lo any … … vingue un aigat ÿ sen aporta que se encontren dos rius junts anomenats la muga y llobregat y altro riu petit ques anomena ricardell, los quals tres rius anundaren totas # [las casas de] est poble de Cabanas y se troba ab nota en la Secrestia de dita Isglesia, que sols se salvaren los que tingueran temps de recullir de en dita Torra que vui es y permanex – aixi mateix experimentara # [los habitants de dit lloch] los demes anys, y en particular lo any … … que vingueran los dits rius y los particullars dedit poble, que vuy molts de ells vihuan corregueran a tancar los portals, y no pugueren resistir; entra endit poble dit aigat pasant per los Carrers y Casas alsant dels Cellers las botas de vi enlo aire- y seguidament- altres anys vingueren dits rius entrant la gran moltitut de aigua dins # [dit poble] y la Isglesia parroquial de dit lloch poble, arribant un palm més alt del Sacrari y Reserva ÿ en lo los demes anys y en particular los anys 1714 i 1715 venir dits aiguats y aver tambe de farrar benforts dits portals.
Del qual oferix dit lloc ÿ particulars de Cabanas donar plena prova a VE de tot lo sobredit, ÿ sent de la forma dita suplica postrats tots los dedit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe, en que dit Castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta, de resguart per las vingudas dedits aiguats, o, avingudas de rius, tansolament, y en cas dita torra y murallas haja de … mantenir en de servey del Rey nostre Sr. que Deu … no preten dit lloch mantenir aquellas, si sols per la defensa sola de ditas avingudas del rius
Bibliografia i recull de premsa
Cabanes - Alt Empordà 