Cabanes – Alt Empordà

Els orígens familiars de l’Antoni Ribas de Conill es troben en la parella formada per Pere Ribas Bonal, del mas Ribas de Boadella i Anna Maria Maimó Casadevall, del mas Maimó, de Cabanes (ara mas Ribas).

Més informació: Cabanes. Casals amb història

A Boadella, el cognom Ribas es troba documentat des del segle XV. Actualment encara hi ha dos masos, construïts en època medieval, que conserven el record del nom de la família:

• El mas Ribas del Pla, actual can Bió, que va ser propietat dels Ribas de Cabanes fins al segle XX
• Can Benet, conegut també i certificat documentalment com a mas Ribas d’Amunt, i probablement el primer mas Ribas de Boadella.

Diferents publicacions ens parlen del Ribas de Boadella

• L’article «Cases pairals de Boadella», de David Serra Busquets, publicat per l’Associació Cultural i Juvenil Amics de Boadella d’Empordà dins el Programa de la Festa Major de 2010, on apareixen diferents personatges de la família Ribas a partir del segle XVI.
• La monografia “Les valls de Boadella i les Escaules”, del mateix autor, també s’explica que degué ser al llarg del segle XVII quan els Ribas es van constituir en dues branques. Mentre una família es quedava al mas de can Benet, l’altra, sorgida d’aquesta, fundà el mas de can Ribas del Pla, actual can Bió, a la carretera que va de les Escaules a Pont de Molins. La família d’aquest mas va ser l’origen dels Ribas de Cabanes i en van ser els propietaris fins que el van vendre, cap a l’any 1936.
• El llibre “A l’escola falta gent!. Les escoles de les Escaules i Boadella d’Empordà”, de Pere Salvatella i Armengol i Núria Trobajo i Pujada, editat per l’Ajuntament de Boadella d’Empordà el 1998, recull l’article de David Serra «Els carrers del poble». Quan parla del carrer Nou hi diu textualment: El carrer data de finals del segle XVIII i fou edificat sobre uns terrenys de la família Ribas de Cabanes. Encara a principis del segle XX les cases del carrer pagaven censos a aquesta família.
• Dos documents notarials que parlen de Pere i Quirç Ribas també ajuden a conèixer qui foren els Ribas de Boadella i quin era el seu patrimoni: un censal del 1759 i un capbreu del 1769.
• El llibre del senyor Marcé, secretari de l’Ajuntament, recull notícies entre històriques i populars sobre els orígens Boadella i les Escaules, la fundació de l’església, i una relació de cadascuna de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases …  (1915-1916) [Llibre] Foli 207. ACAE110-64-T1-428

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El document, de principis del segle XX, descriu:

• Can Ribas o mas d’en Ribas – propietat des de molts anys enrere dels Ribas de Cabanes. Conté la relació de masovers
• Can Benet – un dels masos més antics de Boadella. Propietat dels Ribas
• Carrer Nou – edificat sobre una finca de can Ribas de Cabanes

Els Ribas de Boadella
Arbre geneològic

• Joan Ribas (Boadella)
• Rafel Ribas, fill de Joan. Natural de Boadella on va néixer a la segona meitat del segle XVII. El 14 de novembre de 1693, Rafel va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Maria Bonal, de Terrades.
• Dels seus fills només coneixem a Pere Ribas Bonal (Boadella,1695?-El Far,1769?) qui, pels volts de 1725, es va casar amb Anna Maria Maimó Casadevall, de Cabanes.
  Suposadament van viure un temps a Boadella, on van néixer Margarida, Dorotea i Rafel. A finals de 1728 o principis de 1729 la família es va traslladar a Cabanes on, el març de 1729 moria el seu fill Rafel, nat vuit mesos abans a Boadella. El 1730, Quirç, l’hereu, va néixer a Cabanes i també Maria i Miquel.
  El gener de 1743, Anna Maria Maimó va morir als quaranta-dos anys d’edat i, el desembre del mateix any, Pere Ribas es casava en segones núpcies amb Maria Casadevall, vídua de Josep Daniel, de Garriguella. Van tenir quatre fills, que van néixer a Cabanes: Magdalena, Vicenç, Josep i M. Àngela. Pels volts de 1750 la família es traslladà a l’heretat de «Dalt al Puig» del Far, on van fer de masovers. Es desconeix el motiu de la mudança, que podria estar motivada per unes millors condicions de la masoveria en un poble que els era familiar, ja que Maria hi havia viscut amb el seu primer marit, o potser perquè Francesc Maimó, el nou hereu del mas de Cabanes, ja s’havia casat i no es preveia que Quirç Ribas tingués cap opció a l’heretat Maimó. El 1763 Maria Casadevall va fer testament i, possiblement, morí poc temps després.
  Quatre anys més tard, el 1767, Pere Ribas es casava en terceres núpcies amb Maria Boixeda, vídua de Joan Marunys i el 1769 ja havia mort.
• Quirç Ribas Maimó (Cabanes, 1730 – ?), l’hereu dels Ribas, tenia uns vint anys quan va deixar Cabanes per anar al Far amb la família. Va ser en aquest poble on, el 1755, es va casar amb Caterina Daniel, la seva germanastra. Entre 1756 i 1770 van tenir vuit fills. Un d’ells, Josep, va ser-ne l’hereu.
  El 1773 Quirç es casava per segona vegada, ara a Tossa, amb Clara Vidal Esteve, vídua de Guerau Vidal, negociant de Tossa de Mar, i tenia una filla.
• Tres anys després, el 1776, Josep Ribas Daniel (El Far, 1760 – Cabanes, 1834), fill de Quirç, es va casar a Tossa amb la seva germanastra, Anna Vidal Esteva. Entre 1777 i 1791 van tenir almenys sis fills, tots nats a Tossa, dels quals Antoni, que havia nascut el 1787, va ser l’hereu.
  En un moment indeterminat, però abans de l’any 1819, Josep Ribas i Anna Vidal van deixar Tossa per instal·lar-se a Cabanes. Amb ells devien venir almenys Antoni, l’hereu, i Ramon, però també Clara Vidal Esteve, la mare de Josep.
  Josep Ribas Daniel va morir a Cabanes el 1834 deixant cinc fills vius. És probable que fos ell qui adquirí l’antic mas Maimó i qui va impulsar la rehabilitació per convertir-lo en el nou casal dels Ribas.
• Antoni Ribas Vidal, l’hereu, (Tossa, 1787 – Cabanes, 1877) tenia quaranta-cinc anys quan, el 1832, es va casar a Garriguella amb Margarida Vidal Domènech, filla de l’hisendat Pere Vidal Planes i de Maria Domènech, natural del Rosselló. Entre 1834 i 1852, Antoni i Margarida van tenir tres nois, Josep, l’hereu, nat el 1834, Joaquim i Víctor, i quatre noies, Teresa, Antònia, Pilar i Roser.
• El 1870 Josep Ribas Vidal (Cabanes, 1833 – 1914), el nou hereu del mas Ribas, es va casar a Cabanes amb Dolors de Conill i Solà, filla d’Ignasi de Conill i Ignàsia de Solà, propietaris del casal de can Carreras. Van tenir tres fills, Maria, Concepció i el reconegut astrònom Antoni Ribas de Conill, l’hereu.

Documents relatius a la propietat del mas Ribas de Boadella:

• 1759.- Censal (Fons ACAE111-93-T1-1/Districte Notarial de Figueres (AHG)- Manual (1759)
  Signat el 8 d’octubre de 1759
  Notari: Josep Aloy i Llach
  • Pere Ribas Bonal, el seu fill Quirç Ribas Maimó i l’esposa d’aquest, Caterina Daniel, venen un censal per l’import de 175 lliures a la comunitat de preveres de Sant Pere de Figueres, un import que redimiran pagant 5 lliures i 5 sous anuals. Pere i Quirç signen com a propietaris útils del mas Ribas de Boadella i Caterina com a propietària de l’heretat de can Daniel de Garriguella, heretada del seu pare. Fan fermança: Josep Forcada, metge de Llers, i cunyat de Quirç Ribas i Joan Baptista Batlle, adroguer i propietari de Figueres. El notari és Josep Aloy i Llach, de Figueres. Pere i Quiç asseguren el pagament de la fermança que pugui obligar a Joan Baptista Batlle amb l’import de l’arrendament anual del mas Ribas (110 lliures) que reben del seu masover Isidre Bertran, natural de Sant Llorenç de la Muga.
  • El mateix dia signen el document d’indemnitat i consigna en el qual es comprometen davant els avaladors a redimir el censal al cap de tres anys i a pagar les pensions anuals, per la qual cosa posen com a fiança l’import de l’arrendament del mas Ribas.
• 1769.- Capbreu (ACAE111-93-T1-1. Districte Notarial de Figueres AHG).
  Signat el 24 de maig davant el notari d’Arles Miquel Julià
  Procuradors: Rafel de Noell, cavaller, i Francisco Maler, doctor en drets
  Propietari útil dels béns capbrevats [el mas Ribas -abans mas Palaus-]: Quirch Ribas (ara veí de Tossa de Mar), fill de Pere Ribas Bonal.
  • El domini directe del mas recau en tres germanes que ostenten el càrrec de baronesses del castell i lloch de Boadella: Caterina Camps, donzella; Teodora Camps, muller del señor Francesc Maler, i Margarida Camps y de Noell, viuda de Rafel de Noell, Baró de Bilaró. Les tres dones són hereves a parts iguals del seu germà Abdó Camps i de Torrent, Burguès Noble de Perpinyà.
    Bens capbrevats que Quirç declara posseir: com a fill y hereu universal de Pere Ribas, difunt, pages de dit lloch, al qual pertanyia com a fill de Rafel, y a est com a fill de Joan Ribas, pages de dit lloch, al qual li espectaba per nou precari ne obtingue dels senyors de dit lloch ab acte rebut en poder del Dt. Anton Batlle notari de Barcelona als vint y set agost de mil sis cents y dos.
    • Propietat a Boadella:
      • casa
      • Camp de 8 vessanes (abans d’en Cadamont)
      • Coma dels Padaus (Palaus), 6 vessanes
      • Muntanya amb bosc
      • Pla de Palau, 2,5 vessanes
      • Platja verdal (terra inculta), 5 vessanes
      • Del Rec, peça llarga i estreta
      • Juncans, 5 vessanes
    • Propietat a Terrades: La Cot, 1 vessana. Podria formar part de l’heretat de la mare de Quirç Ribas

La propietat havia estat establerta a Benet Ribas l’11 de maig de 1561, davant el notari: Joan Honorat Jovell, de Barcelona. El 26 de juliol de 1587 es va signar un capbreu a favor de Benet Ribas, el 26/7/1587 amb el notari Josep Fexas, de Lladó i el 27 d’agost de 1602 se’n signà un altre amb el notari Anton Batlle, de Barcelona.