Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari

El 8 d’octubre de 2021 es complien 600 anys de l’aiguat que, tal com descriu un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries: «fou en Empurda tant gran diluui daigues que …. derruï e sen mana tot lo lloch de Cabanas».
Per aquest motiu, el divendres 22 d’octubre, amb la col·laboració de l‘Institut d’Estudis Empordanesos, va tenir lloc, a la Sala El Sindicat de Cabanes, una taula rodona en la qual els ponents ens parlaren dels efectes de l’aiguat als entorns de la Muga, el Fluvià i el Ter i del que pot suposar el canvi climàtic per a l’Alt Empordà.

Hi van participar: Antònia Gimbernat, pel municipi de Cabanes; Albert Reixach, per l’entorn de la Muga; Marisa Roig, per l’entorn del Fluvià; Salvador Vega, per l’entorn del Ter i el climatòleg Marc Prohom. Anna Maria Puig s’encarregà de moderar el debat.

Cabanes. L’aiguat de 1421 i altres inundacions (ponència)

L’aiguat de 1421 a l’Empordà: de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 53 (2022) pàg. 81-102

Després d’una introducció sobre els aiguats de Cabanes, l’Albert, la Marisa i en Salvador ens van parlar dels principals episodis d’inundacions que es documenten al nord-est de Catalunya, de quins tipus d’inundacions hi ha i de com ens afecten cadascuna. L’Albert i la Marisa van descriure els tipus de fonts documentals que ens permeten resseguir els aiguats i la Marisa i en Salvador ens explicaren quines mesures i estratègies tenien les comunitats pageses de cara a evitar o, al menys pal·liar, els efectes dels aiguats. Finalment l’Antònia va descriure què van suposar per Cabanes l’aiguat de 1421 i també el de 1784.
L’acte va acabar amb la intervenció d’en Marc que ens explicà les principals característiques del canvi climàtic a l’Empordà i del que ens diuen les projeccions del canvi climàtic sobre els extrems de precipitació.

L’aiguat de 1421 afectà tot l’Empordà, però també les conques del Fluvià i el Ter. Poca cosa sabem del que va passar a Cabanes, només en tenim tres referències i una suposició …

  1. En el segon full d’un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries, del temps de Berenguer Pla, notari de Castelló d’Empúries, que comença el 13 de juliol de 1421, es diu que a Cabanes l’aiguat … Derruí e sen mana tot lo lloch de Cabanas en que estauen ultra sexanta fochs e noy romas res, mori molta gents, perderen tots los bestiars, viures y bens, les gents quis restauraren, restaurarense a la torra de Cabanas... Font: Revista de Gerona : (Literatura-Ciencias-Artes) : Tomo IV Año V Número IX – 1880 septiembre 1, pàg. 24
  2. Un esborrany de carta, escrit el 1716, en la qual els veïns de Cabanes demanen que la Torre no sigui enderrocada, ens descriu un aiguat que és molt probable que sigui el de 1421 i altres que es van anar produint fins el 1715 [Fons ANC-1187 Can Carreras d’Empordà]. Es desconeix si la carta finalment es va enviar. El destinatari devia ser Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, segle XVII — Madrid, 1723), capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722) qui, finalitzada la Guerra de Successió, el 4 de gener de 1716 publicava l’edicte del rei sobre la demolició de fortaleses del Principat, amb la prohibició expressa d’aixecar nous edificis militars. Es puntualitzava, però, que en cas que algun castell no hagués de ser aterrat, se n’informaria convenientment. L’esborrany de carta es troba a l’ANC, dins el Fons de Can Carreras d’Empordà, possiblement perquè Francesc de Carreras i Raguer, governador del comtat d’Empúries, capità d’infanteria i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i a la Guerra de Successió, estava ben relacionat amb les autoritats i ell devia ser l’encarregat d’assessorar el veïns i de fer arribar la carta al Capità General. L’esborrany en una format semblant a les actuals instàncies comença explicant el contingut i les exigències del decret. Tal com es demana a al decret, el text descriu com és la força de Cabanes i detalla uns quants aiguats, en els quals la torre ha estat utilitzada com a refugi. El text acaba amb la corresponent “súplica” i el compromís que les fortificacions només s’utilitzarien com a defensa davant els aiguats.

Exmo. Sr.

Inseguint lo Real ordre de VE de 4 janer 1716 en que ordena y mana que tots los Castells murallas # [obehint primer al dit R. ordre] Com narra en lo dit Real ordre sian demollits per tot lo pnt mes de mars de dit any # [o, entregar a VE y per escrit, la cituatio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas sircunstantias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir] el lugar lo lloch de Cabanas y sos particulars, supliquen a VE perque endit pnt lloch se troba un Castell de pedra picada, ab partida de murallas part de pedra y part de paret de terra # [molt dolentas y part de casas que confrontan y servexan de muralla] las altres portals, la qual torra serveix y ha servit, en particular lo any … … vingue un aigat ÿ sen aporta que se encontren dos rius junts anomenats la muga y llobregat y altro riu petit ques anomena ricardell, los quals tres rius anundaren totas # [las casas de] est poble de Cabanas y se troba ab nota en la Secrestia de dita Isglesia, que sols se salvaren los que tingueran temps de recullir de en dita Torra que vui es y permanex – aixi mateix experimentara # [los habitants de dit lloch] los demes anys, y en particular lo any … … que vingueran los dits rius y los particullars dedit poble, que vuy molts de ells vihuan corregueran a tancar los portals, y no pugueren resistir; entra endit poble dit aigat pasant per los Carrers y Casas alsant dels Cellers las botas de vi enlo aire- y seguidament- altres anys vingueren dits rius entrant la gran moltitut de aigua dins # [dit poble] y la Isglesia parroquial de dit lloch poble, arribant un palm més alt del Sacrari y Reserva ÿ en lo los demes anys y en particular los anys 1714 i 1715 venir dits aiguats y aver tambe de farrar benforts dits portals.

Del qual oferix dit lloc ÿ particulars de Cabanas donar plena prova a VE de tot lo sobredit, ÿ sent de la forma dita suplica postrats tots los dedit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe, en que dit Castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta, de resguart per las vingudas dedits aiguats, o, avingudas de rius, tansolament, y en cas dita torra y murallas haja de … mantenir en de servey del Rey nostre Sr. que Deu … no preten dit lloch mantenir aquellas, si sols per la defensa sola de ditas avingudas del rius

  1. L’Arxiu Diocesà de Girona fa esment a l’aiguat en un document o notícia encapçalat per aquesta descripció: Joan Valls, de Cabanes, afectat per una inundació en que ho ha perdut tot (1421) ADG Llibre: Q-3 (1411-1442) full: 78v
  2. Cal suposar que l’aiguat també afectà les edificacions i les cases de l’entorn de Cadins. Narcís Puigdevall explica que l’església del monestir restà intacta, però que no se sap què va passar amb l’abadia i amb les cases del veïnat adjunt. Sigui com sigui, el perill d’inundacions va ser una de les causes, sinó la més important, del trasllat de la comunitat a Girona, l’any 1492.

Bibliografia i recull de premsa


Deixa un comentari

Límits del municipi de Cabanes

El Mapa municipal és el document resultant de la delimitació completa d’un municipi. Vegeu: ICGC. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

A l’Arxiu municipal hi podem trobar actes de delimitació i fitació del terme de Cabanes.

  • 1889.- Acta del deslinde y amojonamiento del término municipal del pueblo de Cabanas. Amb la descripció de les 16 fites que marquen els límits amb el terme de Peralada
  • 1928.- Acta de deslinde y amojonamiento … Amb la descripció de les 4 fites que marquen els límits amb Llers
  • 1928?.- Acta de deslinde y amojonamiento … Amb la descripció de les 16 fites que marquen els límits amb Peralada
  • 1929.- Deslinde del término Municipal de Figueras con el de Cabanas [mapa]
  • 1929.- Acta de deslinde y amojonamiento de los términos municipales de Figueras y Cabanas (2 còpies)
  • 1943/4.- Copia del acta de reconocimieto de la línia límite y señalamiento de los mojones comunes a los términos municipales de Cabanas y de Figueras, Llers, Masarac, Peralada, Pont de Molins i Vilabertran amb la descripció de les fites (7 carpetes)

1929

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

La Llonganya i el riberal del Llobregat

Vegeu també:
Gimbernat i Gou, Antònia.
Can Pol de Vilarnadal: el castell, els senyors i la gent – Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
[Esborrany] (98 pàgines), Desembre 2021

La Llonganya és un terreny de la zona del riberal del Llobregat, un paratge que va ser cedit a l’Ajuntament pel comte de Peralada i que el 1974 va portar conflictes amb el poble veí de Masarac.

Un document del 1855 : “Lindes y Cumuns de Cabanes (7 fulls, 42×30 cm) que conté la relació de finques propies del municipi amb la seva descripció, límits, valor, producció … dóna informació de la finca.

  • Núm. d’ordre: 3
  • Classificació: erm
  • Propietat: Comte de Peralada
  • Cabuda: 50 vessanes
  • Plantes que conté: joncs i altres
  • Límits: al nord amb el riu Llobregat, a l’oest i al sud amb l’heretat de Maurici Albert de Figueres
  • Valor: res
  • Renda en espècies: res
  • Càrregues en metàl·lic o en espècies: res
  • Observacions: las 50 vesanas que se continuan en esta finca son calculadas poco mas o menos, pues que la escritura solo dice aygualeixos del rio Llobregat considerandolo el Ayuntamiento de aprovechamiento comun pues conviene mucho no cultivarlas por los peligros que hay de los aguaceros del rio Llobregat; pues de este punto depende la salvacion de una parte del término en los frecuentes aguaceros que esperienta este pueblo; no da valor alguno, solo sirve para apacentar ganados.
  • Núm. d’ordre: 5
  • Classificació: erm
  • Propietat: “segun se presume” pertany al comte de Peralada
  • Cabuda: 25 vessanes
  • Valor: res
  • Renda en espècies: res
  • Plantes que conté: espines i joncs
  • Càrregues en metàl·lic o en espècies: res
  • Límits: a l’est amb Maurici Albert, a l’oest amb el camí que va de Vilarnadal a Figueres, al sud amb Joan Olivas, al nord amb el riberal del riu Llobregat
  • Observacions: estando situada esta finca a lo largo del rio Llobregat es de absoluta necesidad se conserve como de aprovechamiento comun afin de salvar el termino de las avenidas que continuamente le inundan o al menos reservarse una veinte y cinco canas de ancho a lo largo del río para formar terraplen

Aquests documents també esmenten altres paratges del riberal del Llobregat

El 1889 al “Inventario que con arreglo al R.D. de 16 Diciembre de 1889 forma este Ayunto de todos los bienes valores y derechos pertenecientes á este municipio” també es descriu la finca:

  • La “Llongaña” yermo, linda al N. con rio Llobregat, al s. con Joaquin Olives y Albert, al E. con fincas de Joaquin Oliva y al O. con término de Pont de molins; tiene de cabina unas 30 vesanas siendo su valor de 1500 ptas.

1901. En dos Plens municipals es tracta el tema de la LLonganya

  • 14 de maig.- L’alcalde, Josep Ribas, manifesta haver rebut avisos que els veïns de Vilarnadal havien llaurat terres de la Llonganya que pertanyen al terme municipal de Cabanes. Per assegurar-se’n proposa visitar la zona personalment. Aquests terrenys sempre s’han mantingut com a pastures per mantenir el terra més ferm i evitar aiguats. S’esmenta que fa uns deu anys ja s’havia obert un expedient per tractar aquesta problemàtica i s’acorda buscar-lo.
  • 1 de juny. L’Ajuntament acordar demanar a les autoritats que suspenguin els treballs que fan els veïns de Vilarnadal.

El 1952 en una relació de “los terrenos comunales; estensión de cada una de las fincas y destino dado  cada una de ellas hi trobem

  • Nº 7 – Yermo – La Llongaña – 30 vesanas – 6ha 56a 23ca – no produce

1964.- Expediente de deslinde de un tramo del rio Llobregat de Muga, en término municipal de CABANAS (finca Llongaña, propiedad del Ayuntamiento) [Carpeta. Arxiu Municipal] Conté documents dels anys 1925 i 1963/66

1974.- La sessió extraordinària del ple municipal del 17 d’octubre de 1974 tracta àmpliament el tema de la Llongaña arran de l’acord pres per l’Ajuntament de Masarac que exigia que no es tregués sorra del paratge de la Llongaña. A l’acta es fa esment dels diferents inventaris del patrimoni municipal on hi consta la finca com a propietat de l’Ajuntament per cessió del Comte de Peralada, del plànol de l’Institut Topogràfic i Cadastral del 10 d’octubre de 1858 i es demana que s’iniciïn les gestions per registrar aquesta finca i altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com a curiositat cal dir que en aquest paratge és fàcil veure-hi abellerols.


1 comentari

Rius i recs. Pous i fonts

POUS i FONTS

Cabanes es troba al mig de dos rius, la Muga i el seu afluent el Llobregat, els quals amb les seves aigües han afavorit els cultius de regadiu però també han estat els causants de molts aiguats.

La Muga (abans Sambuga, Sambuca, Anystus…)

Pla i Marcé, Pere. La Muga [poesia] A: Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017, pàg. 15-20
La Muga a Cabanes [fragment] A: Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017, pàg. 342-355

Plá Mercé, Pere. La Muga. Publicacions de la terra, 4/7/1929

Plá Mercé, Pere. La Muga (Boadella, agost de 1882). Publicacions de la terra, 9/8/1934

La Muga, provinent d’Albanyà, és el riu principal del terme de Cabanes. Creua el municipi d’oest a est, entrant pel Pas de les Moles i sortint per Peralada.

Bibliografia

  • Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017 – Presentació del llibre a Cabanes
  • Pou, Anna; Martínez, M. Vicenta; Moret, Rosa. Quan la Muga remuga. Catàleg de l’exposició “Les mugades a Castelló d’Empúries. Un record que hem de tenir present”. Ajuntament de Castelló d’Empúries, 1999
  • Vila, Marc-Aureli. Catalunya: rius i poblament. Barcelona : Abadia de Montserrat, 1998 (Cavall Bernat ; 30)
  • Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Diputació de Girona, 2001 (pàg. 58-65)

El Llobregat

El Llobregat neix a La Jonquera i separa el terme de Cabanes del de Masarac (en construcció)

Fotos cedides per Pere Serra Colomer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recs

La canalització que abastia els molins de Cabanes, era un dels recs més importants. Sembla que la seva construcció es va fer per prevenir inundacions, després de la devastadora crescuda de la Muga i el Llobregat, tot i que moltes referències són de mitjans del segle XIII (1253) quan ja hi havia almenys dos molins, el d’en Taverner i el de la Cavalleria o la Milícia. Se sap que la sèquia passava al costat del nucli urbà i podria ser que coincidís amb les valls o fossats del castell. Font: Gironella i Granés, Josep M. La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2013. Volum I  |  Volum II

El rec del molí

  • 1169. Permuta. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 48, Reg. 5504 (25 d’octubre)
    • Contingut: Permuta que fa l’abat Ramon de Vilabertran, que concedeix a Raimunda de Cabanes de tenir per ell la terra de Fogeta, situada a Cabanes, a canvi d’altra terra, situada prop del rec del molí, al mateix lloc
  • 1220. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 455, Reg. 9984 (9 de març de 1220)
    • Contingut: Definició que fa Beatriu d’Hortal, esposa de Pere d’Orriols, a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre el rec del molí de Santa Maria, situat al terme de Cabanes, entre el molí de Pere d’Hospital i el molí dit de Santa Maria, i de les justícies i exaccions que rep a Sant Pere dels Vilars, per 200 sous

POUS i FONTS

La font més antiga que coneixem fa temps que està inactiva, possiblement des que, amb la construcció de l’embassament de Darnius-Boadella, va baixar el nivell de l’aqüífer. La font es trobava al costat d’un rec, al camí vell de Peralada. Als mapes actuals aquest rec se’l coneix amb el nom de Rec del Pont Retrocidor.

La font era un bon lloc per recuperar forces quan els veïns anaven sovint a Peralada per resoldre qualsevol tràmit i també per posar el beure en fresc els pagesos que treballaven els camps propers. D’aquí ve que el camí hagi pres el nom de Camí de la Font.

L’aigua hi brollava naturalment i tenia una taula rodona, de pedra i un banc també de pedra. Es desconeix quan es va construir i qui en va ser el promotor, només sabem que el 1859 va ser reconstruïda amb fons públics i aquesta data està gravada a la pedra que encara es conserva, mig tapada per les bardisses.

Al setmanari Ampurdán del 18 de gener de 1956, Joan Serra Mont explica una llegenda que assegura que aquesta font es trobava al mig de la plaça de l’antic poble de Cabanes, mentre que l’església parroquial era al costat de l’actual cementiri. La situació de l’església està documentada i encara se’n conserven les restes però tot fa pensar que el poble mai va ser a l’entorn d’aquesta font sinó a la mateixa zona del cementiri.

Fonts públiques que actualment estan actives:

  • Les fonts de Sant Isidre, a la plaça, i Sant Vicenç, al carrer dos de maig, construïdes l’any 1953. En els seus inicis, les dues fonts funcionaven manualment i la de Sant Vicenç tenia un abeurador per als animals.
  • La font de les Manies, antiga font i abeurador, al carrer Tetuan, restaurada l’any 2015. La nova bomba de la font va ser cedida per Gil Capallera. La llegenda explica que les cuineres de Cabanes cuinaven els llegums amb aquesta aigua perquè tenien més bon gust.
  • Les fonts del cementiri (abans de 2011), parc de can Brusés (2013) i plaça dels doctors Heras (2018)
  • Les fonts del recinte escolar i zona esportiva.

Antigament hi havia hagut altres fonts públiques, algunes ja desaparegudes:

  • La font del Capellà o de la Rectoria, a la façana de la casa rectoral, al carrer Escudellers
  • La font del carrer de Cavalleries, al porxo de can Frasquet
  • La font i abeurador de la plaça de la Torre, on ara hi ha un banc.
  • La font i abeurador del carrer Tetuan. Actualment està restaurada, és la Font de les Manies.

Les fonts de la Rectoria, carrer Cavalleries i la Torre ja fa temps que no existeixen i no en queda cap resta. Amb l’arribada dels tractors l’abeurador de la font de Sant Vicenç i els que hi havia a la plaça de la Torre i al carrer Tetuan van perdre la seva utilitat i es van enderrocar.

Documents. Acords del Ple municipal que fan referència a antics pous i fonts:

  • 1930, 8 de novembre. L’alcalde manifesta … poner unas bombas en algunos de los pozos que dan a la via pública … se acuerda colocar una bomba en el pozo denominado del Capellà (rectoria), otra en el de la Forsa (Torre) i otra en el llamado de la Angeleta Costa (?).
  • 1935, 12 de maig.- … se acuerda por unanimidad arreglar la bomba pública instalada en el pozo de la rectoría ….
  • 1936, 13 de setembre.- Malgrat que no hi ha constància que aquest projecte s’hagués portat a terme, el Ple d’aquest dia va acordar: … Vista la conveniència de dotar la població d’una complerta xarxa de pous per a millor comoditat dels veïns … s’acorda … colocar, tant prompte la situació econòmica de la Corporació ho permeti pous semi-artesians … en els llocs següents:
    • A la plaça de la República, davant de la peixateria
    • A la carretera, davant la casa d’en Benet Prim
    • Al carrer García Hernández (c/ Espolla), davant la casa d’en Benet Pomés
    • A les escoles, al mig del pati d’esbarjo
  • 1936, 14 de novembre.- El regidor Planella s’encarregarà de … vendre els cairats i socs sobrers de l’enderrocament de la casa del cantó del carrer Fermí Galan (c/ Tetuan), situada davant de l’antiga Casa Puig. En aquest espai ara hi ha la Font de les Manies.
  • 1937, 29 de maig. El Ple esmenta que s’han pagat 66 pessetes a Ferreol Brugués per l’arranjament de les bombes de l’escola de nois i de la casa del mestre.
  • 1942, 12 de setembre. L’Ajuntament paga 23 pessetes al paleta Josep Gibert per “reformar la fuente del Camino de La Font