Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Abelard Fàbrega Esteve

2 comentaris

Abelard Fàbrega Esteve (Cabanes, 1894-Mèxic, 1991) Editor i pedagog

Revista d’Igualada, 58 (2018)

Dalmau i Ribalta, Antoni ; Gimbernat Gou, Antònia
Abelard Fàbrega,  mestre i editor. Director de les escoles de l’Ateneu Igualadí
Revista d’Igualada, 58. Anoia, abril de 2018, pàg. 14-25

Fill de Salvador Fàbrega Bosch, ferrer, natural de Sant Mori i de Maria Esteve Matlleria, mestra, natural de Figueres, Abelard va néixer a Cabanes (c/ Espolla, 5), el 20 de desembre de 1894.

De petit, Abelard va viure entre Cabanes i Figueres. En quedar orfe de pare, aviat va haver de treballar per pagar-se els estudis.  Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Girona, va exercir a l’Ateneu de la Classe Obrera d’Igualada (1925-1926) i va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona (1931-1933).

En acabar la guerra civil es va exiliar i es va traslladar a Mèxic, on col·laborà en diverses cases editorials, fins que, amb Pere Reverté, fundà l’Editorial Reverté i les Publicaciones Culturales. També va obrir una papereria anomenada La Protectora.

Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa col·lecció de pintures, sobretot de pintors catalans a l’exili, que va cedir al Museu de l’Empordà de Figueres i que foren exposades els anys 1983 i 1984 sota el nom Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili. El seu arxiu particular es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

El 1982, va ser guardonat amb el premi Juan Pablos al mèrit editorial. L’Institut d’Estudis Catalans ha establert la Borsa d’Estudis Abelard Fàbrega, instituïda l’any 1995.

Font:  Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona : Diputació de Girona, 2009Abelard Fàbrega

… Nascut a Cabanes al 1894 de pares empordanesos exercí de mestre i professor a Llagostera, Igualada i Barcelona. «Per l’Empordà —ens diu Abelard Fàbrega— hi vaig tornar a passar a primers de febrer del 1939 quan marxàvem cap a l’exili, vaig passar uns dies allotjat a Can Jordà. Aquells dies estaven bombardejant i recordo que el Ministeri de Treball havia instal·lat les seves oficines a Can Cusi, on ara hi ha un banc, i va caure una bomba en el jardí que va matar dues persones. De Figueres vam anar cap El Portús i vàrem passar la frontera xino-xano a peu cap el camp de concentració de Sant Cebrià. D’allà gràcies a la duquessa Athall, diputada socialista francesa, em traslladaren a mi i a altres a un Centre de Recuperació de Narbona des d’on vaig poder marxar cap a Mèxic». Els primers anys de l’exili van ser com per a molts força díficils. «Jo vaig fer una mica de tot, des de publicitat fins a vendre aigua mineral, vaig treballar de representant. Vaig tenir una papereria i als 60 anys vaig fundar amb l’editor Reverté de Barcelona l’editorial del mateix nom a Mèxic dedicada a llibres de text. Poc abans de cumplir els 70 anys fundava amb un editor cubà «Publicaciones Culturales S. A.» que ha arribat a exportar a Amèrica Llatina. Fruit d’aquest a tasca és el premi que l’any passat li atorgà al Mèrit Editorial la Cambra de la Indústria d’aquell país … … Totes aquestes coses recordava dies enrera Abelard Fàbrega en ocasió de la seva visita a Cabanes. En aquest poble hi va viure fins a la mort del seu pare, Salvador Fàbregas, de professió ferrer i fill de Sant Mori, ja que llavors hagué de traslladar-se a Figueres on comença a treballar d’aprenent a «Can Fina» en una botiga de robes. Per aquella mateixa època comença a estudiar el batxillerat que el permetri a anar a l’Acadèmi a Palafrugellenca primer i després a la Normal de Girona on obtingué el títol i al 1918 una plaça de mestre a Llagostera …

A: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983

Més informació:

El 19 de desembre de 1923, Abelard Fàbrega es va casar a Espolla, amb Ma Assumpció Costal i Gispert, mestra de grau elemental de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo i d’Anna Gispert  i Soler.

Quan, el 1931, Fàbrega se’n va d’Igualada, ho fa amb la seva mare i la seva esposa. Durant la República o bé durant la Guerra Civil, Abelard i Assumpció es van separar. Ella es va quedar al país i, el 1991, va morir a Sant Feliu de Guíxols, a la casa de la seva mare, on vivia amb la seva germana Carme, que era soltera. El 1939, ell es va exiliar a Mèxic, i allà es va casar amb una antiga alumna, setze anys més jove que ell, la Joana Just Montané (Joana també era mestra i havia estat alumne d’ell, a l’Ateneu Igualadí) que també residia a Mèxic amb els seus pares.

Font: Antoni Dalmau i Ribalta

Vida acadèmica i professional

Abelard Fabrega

Fons Antoni Varés Martinell. SGDAP, Girona

Possiblement la família Fàbrega-Esteba va residir a Cabanes entre 1893 i 1916, el mateix temps que Maria Esteba Matlleria hi va exercir de mestra i aquest deu ser el motiu pel qual Abelard va nèixer a Cabanes.

Després de cursar els estudis inicials i superar el batxillerat, Abelard Fàbrega va matricular-se a l’Escola Normal de Magisteri de Girona (1915-1917).

El desembre de 1910 va donar una conferència sobre “Sport en societats recreatives” al local de la “Juventud Recreativa Cabanense” (La Veu de l’Emporda, 31/12/1910, pàg. 3) i a l’agost de 1912 fa un discurs en l’acte contra el malparlar, organitzat per la “Juventut Cabanense” (La Veu de l’Emporda, 31/8/1912, pàg. 4)

La Veu de l’Empordà (17/6/1911, pàg. 3) va publicar la seva poesia “Comparació” dedicada à Na M. C. y à En J . M.

Abelard FabregaEl curs 1916/17 apareix a la llista de nois que han obtingut el títol de mestre. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984

El 1917 el diari la Veu de l’Empordà el reconeix com a persona rellevant a la necrològica del seu oncle Maurici Fàbrega i Bosch (24/2/1917)

El 1918 va guanyar les oposicions d’ingrés al magisteri, amb el núm. 1, mentre el seu company Julià Cutiller assolí el núm. 2. En aquells anys la Normal era dirigida per Cassià Costal, oncle de la futura esposa d’Abelard.(Boletín oficial de la provincia de Gerona, 101, 22/08/1918) – La Veu de l’ Empordà, 27/7/1918.

El 1912, exercia de professor al Col·legi Corominas, de Palafrugell.

De societat. Hem tingut la satisfacció de saludar en aquesta Redacció al benvolgut amich y coloborador, don Abelard Fàbrega, professor del Colegi Corominas a Palafrugell (La Veu de l’Enpordà, 21/9/1912, pàg. 4)

Possiblement es refereix a l’escola de Josep Sagrera Corominas. Josep Sagrera (Palafrugell, 1881-1934), va estudiar medicina i dret a Barcelona i va obtenir el títol de mestre a Girona. Des de 1899 es va encarregar de la direcció de l’Acadèmia Palafrugellense. En aquests anys l’escola es va caracteritzar pel bon tracte als alumnes, l’estudi de les matemàtiques, el catalanisme i el laïcisme.

El 1918, va arribar a Llagostera per exercir a les Escoles de la pujada de Can Grillons. Tot i que només va residir quatre anys a Llagostera -entre 1918 i 1922-, va destacar per les seves actuacions pedagògiques, va fomentar l’ús del català, seguint les normes creades recentment per Pompeu Fabra i va ser el primer mestre al poble que va fer practicar l’excursionisme.  (Vegeu: El Programa, 967 (7/10/1922) pàg. 6 – Bellmatí. Grup excursionista de Llagostera). També va ser fundador de la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir al poble.

El 1922 es va traslladar a Igualada, on també va exercir de mestre. El va acompanyar la seva mare que s’havia jubilat l’any anterior. Va ser director de l’Ateneu Igualadí i Secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament. Durant aquests anys va dirigir colònies d’estiu i participà en diferents seminaris pedagògics.

Com a director de l’Ateneu Igualadí, entre 1925 i 1926, va mantenir correspondència amb Carles Rahola i Llorens per convidar-lo a impartir una conferència organitzada per l’Ateneu. De les cartes es desprèn que Abelard Fàbrega coneixia i mantenia una bona relació amb personatges del món cultural gironí: Rafel Masó, Valentí Fargnoli, Josep M. Dalmau, Cassià Costal, Santaló …

El 1931, va fer oposicions i guanyà una plaça a les escoles públiques de Barcelona, ciutat on es traslladà, junt amb la seva esposa i la seva mare.

Entre 1931 i 1933, va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona . Implicat en la política de l’època, era militant de la Unió Socialista de Catalunya, i el setembre de 1935 va ser elegit membre del consell directiu d’aquesta organització. Quan, en esclatar la Guerra Civil, es va constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC),  Abelard Fàbrega va ser el president de la comissió de cultura adjunta al comitè executiu. Políticament formà part de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC, des del moment de la constitució, el juliol de 1936.

El 1939, amb 44 anys, arriba a Nova York amb el vaixell “Normandia”. Havia sortit de Le Havre (France), el 7 de juny de 1939. A la llista d’embarcament consta com a mestre, que coneix el castellà i el francès. Va arribar a Nuevo Laredo (Tamaulipas, México) el 19 juny de 1939.

Vegeu: Ficha personal de Abelardo Fábrega Esteba (Registro Nacional de Extranjeros en México).

Persona – Fábrega Esteba, Abelardo (1894-1991) (Pares. Registre d’Autoritat)

Abelardo Fábrega (Pares: fitxa i carta)

L’agost de 1948, amb 53 anys torna a Nova York amb el vaixell British Overseas Airways Corporation G Ahem. Hi va entrar amb passaport mexicà.

A Mèxic, vivia a Cuernavaca on, junt amb altres catalans, van llogar un conjunt de bungalows, que anomenaven “La petita Catalunya”

Allà va portar a terme diferents activitats. Es va especialitzar en l’edició de llibres sobre ensenyament, va fundar quatre editorials i el 1983 encara en dirigia una, especialitzada en editar llibres tècnics i científics, per la qual la Cambra d’Editors de Mèxic li va concedir el premi “Juan Pablos”.

El 1953 signa una carta com a vocal de la Institució de Cultura Catalana (Mèxic D.F.) A: Correspondència de Josep Trueta i Raspall 1930-1977

El 1982, va donar al Museu de l’Empordà una col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ell mateix, van viure a l’exili mexicà, i que va voler que es conservessin a Catalunya, per aquest motiu , durant les Fires de la Santa Creu de 1983, es van exposar, al mateix Museu , 50 quadres dels més de noranta que formen el llegat d’Abelard Fàbrega. Per aquest motiu, Ajuntament de Figueres, en un acord del 7 de setembre de 1982, va concedir al Sr. Fàbrega i a la seva esposa la “Fulla d’Argent de Figuera” per la seva fidelitat a la terra empordanesa. També van constituir una biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana que van cedir a la Biblioteca de Catalunya.

Programa oficial de les Fires i Festes de la Santa Creu, 30 d’abril de 1983. Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic. A: Marcador : hoja informativa. 1983.

El seu arxiu personal que comprèn els anys 1944-1953 i  ocupa 3,7 m. es troba inventariat totalment a Arxiu Nacional de Catalunya (pàg. 133)

Abelard Fàbrega, va morir el 16 de maig de 1991, als 96 anys d’edat, a Alvaro Obregón, Distrito Federal, Mexico  (Acta de defunció)

Genealogia i història familiar

Díptic editat en motiu de la 24a Festa d’Homenatge a la Vellesa (Cabanes, 2016)

Abelard Fabrega

Alguns articles escrits per Abelard Fàbrega

A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia

Documents

Biografies breus:

Buidat de premsa, webs  i monografies

Estudiant |  Pedagog  |  Polític i exiliat  |  Editor  |  Mecenes  |  Impulsor de l’esport

Abelard Fàbrega, estudiant

Essent estudiant de l’Escola Normal de Girona, Abelard Fàbrega publica un article sobre  “La importancia de las bibliotecas” a la revista “Minerva : publicación mensual de literatura, ciencia y arte, órgano oficial de la Agrupación Normalista de Gerona”, 5 (agost, 1915).

… El curs 1915/1916, va ser president de la Agrupación Normalista….

… Cassià Costal, Silvestre Santaló i Abelard Fàbrega visitaren l’escola que a Rubí dirigia el mestre gironí Joan Bosch Cusí (Espolla 1866 – Barcelona 1939), Abelard Fàbrega n’escriví una crònica amb les impressions de la visita per a El Magisterio Gerundense …

A: Puigbert, Joan, 1944-1997. La Normal i el magisteri primari a Girona, 1914-1936: ensenyament públic i ideologies a les comarques gironines. Girona, 1984 (Tesi doctoral – fitxers 02 i 15)

Abelard Fàbrega, pedagog

Hem tingut la satisfacció de saludar en aquesta Redacció al benvolgut amich y coloborador, don
Abelard Fàbrega, professor del Coiegi Corominas a Palafrugell.

A: La Veu de l’Empordà, 21/9/1912

August Vidal i Roget va ser alumne de l’Escola Graduada de Llagostera en una època en què hi exercien els mestres Julià Cutiller i Abelard Fàbrega, brillants exponents de la nova escola catalana

A: Ramionet i Lloveras, Enric. El traductor August Vidal i Roget (LLagostera, 1909-Barcelona, 1975). Personatges il·lustres del Gironès i la Selva, pàg. 68

August Vidal. Biblioteca Julià Cutiller. Llagostera

El 1915, Abelard Fàbrega era soci de “La Protectora”, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana-APEC i l’any següent era el secretari de la Comissió Delegada de Girona

A: Pujol, David. La cultura material de l’educació: l’obra editorial de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana

 … El primer soci gironí que va tenir la Protectora …  fou l’industrial i poeta Josep Tharrats. El 1915 hi ha el primer soci col·lectiu –el Centre Catalanista de Girona i sa Comarca– i ja hi ha quatre socis individuals més: Abelard Fàbrega, Joaquim Pla, Francesc Xiberta i Joaquim de Camps i Arboix …

A: La Protectora a la ciutat de Girona. “Ensenyar i aprendre. Mestres i estudiants a la Girona del segle XX”. Girona, 2010. Pàg. 136

Associació Protectora de l’Ensenyansa Catalana. Assemblea Magna a Girona. A: Diario de Gerona 1889, 28/10/1916, pàg. 2

Abelard Fàbrega entra a la Junta Executiva de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. A: La Veu de l’ Emporda, 4/11/1916, pàg. 2

V. Concurs Nacional d’Historia de Catalunya. Les tasques que la benemèrita Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i especialment la Comissió Delegada de la mateixa a Girona ….Llegí desprès el Secretari de la Comissió Delegada, nostre company estimadíssim l’Abelard Fàbrega, una senzilla i ben escrita memòria relatant la tasca d’ organització del Concurs….

A: La Veu de l’ Emporda, 3/11/1917, pàg. 2

La Bisbal … Dissapte de la setmana passada va tenir lloc la conferencia anunciada en l’Ateneu Pi i Margall a carreo de l’ il·lustrat ajudant de l’ escola nacional graduada N’ Abelard Fábrega… El Sr. Fábregas, amb páraula fácil i eloqüent desenrotllá el tema Federalisme i cultura….

A: El Programa. Sant Feliu de Guíxols, 13/04/1918

Propaganda cultural … ha celebrat darrerament dos actes públics pro cultura, els quals han anat
a carrec dels distíngits professors  N’Abelard Fábrega i En M. Tolosá Surroca…

A: El Programa. Sant Feliu de Guíxols, 25/03/1922

El 1924 apareix en un llistat d’alumnes o visitants catalans de l’Institut Rousseau de Ginebra

A: Soler i Mata, Joan. Influència i presència de l’Institut Rousseau de Ginebra en la pedagogia catalana del primer terç del segle XX. Temps d’Educació, 37, p. 11-38

Abelard Fàbrega, apareix a la llista de mestres dels Grups escolars Lluís Vives, l’Olivereta, de l’any 1933.

Al fulletó: 75 anys de belles escoles públiques a Sants-Monjuïc

… L’època daurada d’aquestes escoles (es refereix a les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera) pertany als anys vint, especialment els que comprèn la dictadura de Primo de Rivera. La presidència de l’Ateneu, segons les meves informacions, tenia un acord amb l’Escola Normal de Girona perquè fornís de mestres a les escoles de l’entitat, d’on prové la circumstància que pràcticament tots els professors d’aquest temps foren precisament gironins. Però el fet que més sobresurt de l’època indicada és que es responsabilitzà com a director de les repetidament al·ludides escoles l’aleshores jove pedagog Abelard Fàbrega, també gironí i procedent de l’Escola Normal que ja he citat. Fàbrega era imaginatiu i tenia una gran capacitat d’organització i de bon govern i un efervescent poder d’invenció i d’iniciativa. Conduí molt bé les escoles, fins que, devers 1931, féu oposicions a Barcelona i guanyà una plaça de les escoles oficials de la ciutat. Per acabar aquest paràgrf, per a mi entranyable recordaré un fet que delata l’esperit de catalanitat i el tremp de Fàbrega, que consisteix a indicar que, durant la dictadura de Primo, aquest general decretà, el 1925, la prohibició absoluta de l’ensenyament en català, i a afegir que Fàbrega se les enginyà perquè el decret a penes afectés les seves escoles, que prosseguiren amb l’ensenyament en la nostra llengua, tot implantant unes lliçons en castellà simplement complementàries. Però, sobretot,allà que és més revelador d’aquella personalitat va ésser la lliçó que un dia va fer als alumnes de grau superior: dibuixà a la pissarra de l’aula, amb els colors corresponents, un gran escut de Suïssa i comentà als seus oients que aquell escut corresponia a una nació petita però que tenia quatre llengües o idiomes oficials tots ells protegits per la llei, respectats i en plena usança pels ciutadants. Abelard Fàbrega era socialista, però mai se’n confessà obertament a les escoles ni a l’entitat, perquè l’Ateneu era apolític i els seus estatuts prohibien parlar de tota ideologia política i religiosa en el recinte d’aquella societat sociocultural. Exercí càrrecs de responsabilitat durant la Guerra Civil, acabadala qual s’exilià a Mèxic, on morí fa uns anys …

A: Romeu i Figueras, Josep. Quadern de memòries. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2003  (Biblioteca Serra d’Or ; 305)

… Durant aquests anys i fins al 1931, al capdavant de les escoles i en qualitat de director, hi trobem el  pedagog gironí Abelard Fàbrega … Abelard  Fàbrega, de tan bon record, havia fundat l’Associació d’Estudiants amb èxit de components i d’activitats, i en un moment determinat es va proposar fer una biblioteca per a l’escola …

A: Batalla i Ferrando, Miquel. Els treballs i els llibres. Lectures de Josep Romeu i Figueras. Revista d’Igualada, núm. 26, setembre 2007

… En el senyor Fàbrega hi ha una intel·ligència clara, àvida, un temperament vigorós, una voluntatButlletí_Igualada incansable; un esperit atent y obert a les inquietuds renovadores del món pedogògic al servei d’una vocació de mestre … … el senyor Fàbrega realitzà l’obra que l’Ateneu un dia va confiar-li i que ha resultat ser, simplement, l’obra ben feta, molt ben concebuda i feliçment realitzada amb l’esforç perseverant de cada dia  … … Ell creà l’Associació d’Estudiants -de la que n’és un bella branca la Secció Femenina- avui puixant y d’activitats múltiples, aplecs de joventut dels quals tant hom pot esperar …

A: Busquets, Narcís. Abelard Fàbrega. Butlletí de l’Associació d’Estudiants de l’A.I. de la C.O. Igualada, març de 1932, núm. 1. Pàg. 3-5

… Continuar l’obra cultural iniciada per l’ínquiet pedagog Abelard Fàbrega, és el millor homenatge que podem ofrenar a l ‘home que tant estima a la joventut , al cavaller liberal , ambaixador a la nostra ciutat de la cultura sincera, noble i humana, que ha deixat les seves petjades entre nosaltres, les quals procurarem seguir i ampliar, malgrat les crítiques despítaides de tots els fariseus hipòcrites i pedants de la localitat.

A: Borràs Quadras, Antoni. Comentaris a l’entorn del desè aniversari. Butlletí de l’Associació d’Estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Igualada, març de 1933. Pàg. 7-9

… Costal dinamitza la Normal, la transforma en un organisme viu. El curs 1917-18 s’hi estableix la càtedra de català. Les conferencies, visites d’estudis … , son abundants. A poc a poc, van sortint unes fornades de mestres que seran el motor de la renovació pedagògica: Sixte Vila, Abelard Fàbrega, Josep Mallart, Pere Rosselló …

A: Marquès, Salomó. Pedagogs il·lustres. Cassià Costal i Marinel·lo 1876 – 1937

Míting dels mestres laics. Organitzat per l’Agrupació dels Mestres Laics Històrics de Catalunya, tindrà lloc… un míting en el local de la Unió Socialista de Catalunya … on hi parlaran … i Abelard Fàbregas. En aquest acte, que serà celebrat en defensa del sistema pedagògic de la vella guàrdia dels nostres laics que ha reconegut la República en la seva Carta Constitucional …

A: La Humanitat. Any III, Núm. 422, pàg. 9

… Influït per Abelard Fàbrega, als 14 anys marxa a Girona per cursar els estudis de Magisteri a l’Escola Normal, dirigida aleshores per Cassià Costal. …

A: August Vidal. Biblioteca Julià Cutiller, de Llagostera

… Vaig sol·licitar un trasllat a l’Abelard Fàbrega, que aleshores era el secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament i que fou, anteriorment, director de l’Ateneu igualadí. Era casat amb la igualadina Joana Just. L’atzar ens va fer retrobar anys després a l’exili mexicà, on ell va morir …

A: Bartrolí i Romeu, Marta.  “Sempre he lluitat pel que he cregut correcte…” Josep Farreras, exili i memòria. Revista d’Igualada, 16 (2004), pàg. 52

Els concursos escolars. Els concursos de lectura i escriptura, els quals porten sovint l’afegitó “història de Catalunya”, s’iniciaren el 1902 amb el que organitzà la Lliga Regionalista de la Barceloneta … Als concursos de lectura i escriptura, s’hi manifesta la senzillesa del missatge patriòtic: conèixer la llengua i generar una adhesió patriòtica. A més, el concurs escolar era una tarja de presentació d’un grup local en favor de l’escola catalana: per això esdevenia un acte de propaganda. Així mateix, era una oportunitat per al mestre i per a tota la comunitat educativa local per declarar-se en favor de l’aprenentatge del català i de la cultura catalana, com també era una forma de recollir suports entre personalitats i grups locals, un acte patriòtic que, de passada, apropava la Protectora a la ciutadania….

… Destaca, però, el que organitzà Abelard Fàbrega, que és el primer i únic d’àmbit comarcal dels que hem trobat fins al 1939: el de la comarca selvatana.

Fàbrega tè un interès especial per aplegar tots els sectors: per això recull Antoni Sansalvador, diputat de la Lliga  i membre de la Protectora, el diputat republicà Salvador Albert i el clergue gironí Josep Pou, a més dels professors de les Normals. Tot i que intenta que s’hi afegeixi el Centre de la Fraternitat Republicana de Llagostera, a la fi té el suport del Centre Regionalista, del Casino i del Sindicat Agrícola, a més d’un nombre inusual d’ajuntaments de poblacions de dimensions mitjanes: Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella i Llagostera. BAPEC, 8 (XI-1920) i 6 (VI-1920)

A: Els concursos escolars. A: Duran, Lluís. Arrelament i expansió de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1914.1923). Afers. Fulls de recerca i pensament, 42-43 (2002) Pàg. 537-559

Polèmica entre Abelard Fàbrega i Rafel Ramis, a l’entorn de “La Protectora” A: Justicia Social. Òrgan de la Unió Socialista de Catalunya

En février 1939, bien que la guerre ne s’achève pas en Catalogne, l’essentiel de l’exode républicain passe par la frontière pyrénéenne … Canal, Jordi. Les exils catalans en France. Presses Paris Sorbonne, 2005

Abelard Fàbrega

Abelard Fàbrega, polític i exiliat

El 1917 ja col·labora en les eleccions a Diputat de Catalunya (Alt Emporda, 15/3/1917, pàg. 1)

… Cassià Costal es manifestà sempre molt preocupat per l’educació i formació dels obrers. Poden ser-ne mostres significatives l’article “Educación Obrera” (a “El Autonomista”, 20 de juny de 1925) o el projecte que elaborà d’una Escola de preparació professional. En tot cas, la seva sensibilitat social el portà (potser també per influència del seu nebot Abelard Fàbrega) a militar explícitament a la Unió Socialista de Catalunya …

A:  Puigbert i Busquets, Joan. En el cinquantenari de la mort de Cassià Costal. Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia, 1, 1988. Pàg. 59

Pedagog, socialista i comunista (Cabanes d’Empordà, l’Alt Empordà, 1894-Mèxic 1991). Estudià magisteri a la Normal de Girona i entre 1931 i 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Militant de la Unió Socialista de Catalunya, el 15 de setembre de 1935 fou nomenat pel Consell directiu del partit membre del comitè executiu de la USC, amb el càrrec de comptador. En constituir-se el PSUC, el juliol de 1936, iniciada ja la guerra civil, presidí la comissió de Cultura adjunta al comitè executiu. S’exilià el 1939 i fou enviat a Mèxic pel Comitè central del PSUC nomenat a París el març de 1939, juntament amb Ramon Fabregat i Ferràndiz, amb la missió de coordinar els militants del PSUC allà exiliats. Abandonà el partit el mateix any 1939 en desacord amb el pacte germanosoviètic. Després de treballar durant uns anys com a agent comercial a Mèxic, es va dedicar al negoci editorial i el 1964 va fundar i dirigir les Publicaciones Culturales, dedicades a publicar llibres de text per a l’ensenyament preparatori i universitari. Fou guardonat amb el premi Juan Pablos pel mèrit editorial. A la seva mort, cedí els seus papers i llibres a l’arxiu Nacional de Catalunya. Bibliografia: Murià, José M (coord.). Diccionario de los catalanes de México. Mèxic, 1996

A: Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans / coordinat per María Teresa Martínez de Sas (segle XIX), Pelai Pagès i Blanch (segle XX). Barcelona : Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000.

… Mutilación cultural… El desenlace de la Guerra Civil arrancó de España a un nutrido colectivo de intelectuales, probablemente los más destacados y prestigiosos: catedráticos, escritores, historiadores, artistas, científicos, juristas, periodistas, directores de cine, ingenieros, militares … … La relación de intelectuales destacados en las más diversas disciplinas puede hacerse interminable…. Entre los docentes y pedagogos se encontraban Juan Corominas, lingüista catalán ….  Abelardo Fábrega …

A: Santos, Felix. Exiliados y emigrados: 1939-1999. Biblioteca virtual Miguel de Cervantes

… El grupo más importante, el encabezado por Lombardía, se autodenominó Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en el Exilio. Inicialmente fijó su domicilio en la sede de la ugt, sita en la calle Madero, publicó un Boletín de Información, cuyo primer número vio la luz en diciembre de 1940.21 Entre sus militantes más destacados estaban, además de los miembros de la comisión ejecutiva, Luis Soto, Ismael García Lombardía,
Abelard Fábregas, …

A: Martín, Francisco de Luis. El exilio de la Federación Española de Trabajadores
de la Enseñanza en México (1939-1949). Tzintzun. Revista de Estudios Históricos ∙ Número 63 (enero-junio 2016)

… Un mes i mig més tard es va produir la més important reorganització del comitè executiu d’ençà de 1932: Jaume Comas assumí la presidencia amb caracter interí -després d’haver estat ratificada a Comorera, que continuava empresonat, la presidencia en propietat-, i Folch i Capdevila fou desplaçat de la secretaria general i del comité executiu mateix. El comite va quedar constituit de la manera següent: Comas, president; Martínez Cuenca, vice-president; Granier-Barrera, secretari general; Fronjosa, secretari d’actes; Serra Pamies, vice-secretari d’actes; Ramon Palomas, tresorer, i Abelard Fabregas, comptador… … Llurs successors, Abelard Fàbregas i Serra Pàmies, estaven destinats a tenir un paper important en la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya, de la direcció del qual van formar part des del moment de la constitució el juliol de 1936 … …. Les comissions que més tard es van formar per constituir els equips centrals de cada secretaria … foren encapçalades… en una gran majoria, per antics militants de la Unió: … Abelard Fàbregas la de cultura …

A: Martín i Ramos, Josep Lluís. La Unió socialista de Catalunya (1923-1936)

 Abelard Fàbrega formà part del Consell Executiu Central de la Unió Socialista de Catalunya

A: Justícia Social, núm. 26, 28 de setembre de 1935

Més informació: “10.2.- El III Congrés de la UGT de Catalunya” i “11.4.- La meva reconciliació amb Josep Carner” A: Pels camins d’utopia. Josep Soler Vidal, fidelitat a un poble

Abelard Fàbrega, editor

… Los señores Abelardo Fábregas y Carlos Noriega, a mediados de 1963, en su calidad (entonces) de presidente y tesorero de la Sección de Editores de Libros de la Cámara de la Industria de la Transformación de México, celebraron un convenio entre dicha sección de Editores de Libros y la agencia oficial que en México tiene establecida la Alianza para el Progreso, con la finalidad de organizar anualmente una feria del libro y de la industria editorial que a semejanza de otras exposiciones análogas, como la de Frankfurt, Londres, Tokio, etcétera, tuviera como propósito fundamental el exponer al conocimiento público, y principalmente al de todos los interesados en el orden de la cultura, los indudables progresos alcanzados por la industria editorial de todo el Continente, desde el Canadá hasta la Patagonia…

A: Rodríguez Díaz, Fernando. El mundo del libro en México. México : Diana, 1992, pàg.  210-221 (Bloc Librero de viejo, 2 de desembre de 2009)

… Uno de los nombres más conocidos en el mundo del libro mexicano es el de Pere Reverté, quien fundó la editorial que lleva su nombre y, junto con el pedagogo Abelard Fábrega Esteva, echó a andar las Publicaciones Culturales, en 1964 … … Abelard Fábrega puso un negocio de papelería denominado La Protectora, en el centro histórico del Distrito Federal …

A: Férriz Roure, Teres. La edición catalana en México. A: Biblioteca virtual Miguel de Cervantes

Abelard Fàbrega, mecenes

El Museu de l’Empordà rescata Tísner i Calders dels fons pel seu centenari . Exposa una desena d’obres dels dos escriptors i ninotaires procedents de la donació d’Abelard Fàbrega, a més de primeres edicions dels seus llibres.

… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012

El Museu de l’Empordà exposarà dibuixos i aquarel·les de Pere Calders i Tísner. El museu se suma als actes del centenari del naixement dels dos escriptors a partir d’aquest dimecres

…. Aquests fons van ser donats al museu el 1982 per Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic, 1991). A: Ara, 18/12/2012

Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983

L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert

A: Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008)

… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelar Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983

 la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Los Sitios de Gerona, 1/5/1983

… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor
Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació…  A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15

… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983

Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.

…  Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.

Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….

A: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu arxiu personal que ocupa 3,7 m. linials, es troba inventariat totalment a Arxiu Nacional de Catalunya (pàg. 173) amb el nom Col·lecció bibliogràfica d’Abelard Fàbrega i Esteve (1944-1953), núm. 41

Chinchilla P., Mauricio. Art català en museus i col·leccions mexicanes. A: Fundació Catalunya-Amèrica. Pàg. 49

13.1.8. Llistat de donants, 1983-1986 (c. 1171).- 1984-1986 Fàbrega i Esteva, Abelard. Col·lectiu de donants, residents a Mèxic, que ofereix un llistat d’obres de l’art i la cultura mexicana en general. (El dossier inclou un llistat dels donants i de les obres) (c. 1175/8). A: Fons Biblioteca de Catalunya, 19 d’abril 2010

Abelard Fàbrega, impulsor de l’esport

  • Amb el nom de «Agrupación Estudiantil Deportiva» acaven de constituir els alumnes de la «Academia Palafrugellense» una agrupació, quin objecte i fí no es altre qu’el deserrotllo de la cultura física… Per unanimitat, el’legiren president honorari al Sr. Director del col·legi don Josep Sagrera i Corominas; President efectiu, D. Abelard Fábrega …  A: Baix-Empordà, 25/05/1913
  • Entre 1915 i 1920, Abelard Fàbregas va fundar la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir al poble… A: UE Llagostera
  • Así pues en un periodo de tiempo indeterminado entre 1915 y 1920 surge la Unió Sport Club Llagostera, una entidad precursora que bajo el auspicio de Abelard Fábregas se convertirá en la detonante del fútbol local, pero del cual se desconocen sus vidas y milagros… A: La futbolteca. Llagostera
  • … Abelard Fàbregas creó entre 1915 y 1920 la Unió Sport Club Llagostera. No fue hasta 1947 que pasó a llamarse Unió Esportiva Llagostera… A: futbolasturiano.es. Todo sobre el U.E. Llagostera
  • Llagostera … Una comisión formada por … i don Abelardo Fábrega está organizando una sociedad deportiva. A: La Vanguardia,pàg. 19 (1922, 12 de juliol
  • El futbol. Des del seus inicis en els ultims anys de la primera dècada del passat segle XX
    per iniciativa del mestre progressista Abelard Fàbrega … Abelard Fàbrega sembla ser el primer impulsor del que avui en diríem esport escolar… A: Crònica publicació de l’arxiu municipal de Llagostera, 21 (2001) pàg. 5-6

Ex LibrisEx-libris

Al catàleg d’Ex Libris  amb el núm. 6158, es descriu l’ex libris d’Abelard Fàbrega (Reial Acadèmia de Bones Lletres): [per] P[ompeu] A[udivert] [monogr]. 120×95.X2. Figura femenina, genoll en terra i braços que es transformen en arbre; llibre obert, veler, església i cases. RABL-PP (Audivert,1).

L’Ex-Libris va ser subhastat, el dia 7 d’octubre de 2015, per la casa VerBo. Subastas de Arte, d’Argentina. Descripció de la subhasta: Pompeyo Audivert (1900 – 1977) “Ex-libris Abelard Fabrega” (1947) – Preu de sortida: $arg.3000 – Disciplina: Gravat  – Tècnica: Xilografia – Mida: 12x10cm. Data de la subhasta:  (07/10/2015) – Data de creació: (1947) – Lot: 004

El gravador i pintor catalanoargentí Pompeu Audivert Mir (L’Estartit, 1900-Buenos Aires, 1977), entre 1942 i 1951 va viure a Mèxic, on es va relacionar amb l’Abelard Fàbrega a través de la seva tasca editorial i cultural. Vegeu:

– Audivert, Marcel·li. Pompeu Audivert. Un torroellenc de l’Estartit internacionalment famós. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí (1980)
– Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008) … L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra –olis, pintures i gravats– d’artistes catalans exiliats a Mèxic, amb els quals mantenien relació per la seva tasca editorial i cultural en aquell país. Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert, …

Notícies aparegudes a La Vanguardia

  • 1920, 24 de juliol. Para la dirección y cuidado de las Colonias Escolares veraniegas ha acordado los siguientes nombramientos … Capdella: don Abelardo Fábrega …
  • 1922, 12 de juliol. Llagostera … Una comisión formada por … i don Abelardo Fábrega está organizando una sociedad deportiva.
  • 1922, 27 d’octubre. … Se ha concedido la excedencia a los maestros … don Abelardo Fábrega, de Llagostera (Gerona)…
  • 1928, 8 de setembre. Igualada … Se ha reintegrado a su trabajo después de las vacaciones que ha pasado en la provincia de Gerona con su distinguida esposa, el director de las escuelas de este Ateneo, don Abelardo Fábrega…
  • 1931, 19 d’agost. Escuela de verano … Dia 27 … Preparación de la lección práctica para el día siguiente a cargo del señor Abelardo Fàbregas …Dia 28… Lección práctica sobre “Una lección de lectura”, a cargo del señor Abelardo Fábregas profesor nacional del grupo escolar Luis Vives …
  • 1932, 13 de gener. Vida docente …. Seminario de pedagogía … Los señores Abelardo Fábrega y … dirigirán: Continuación de los trabajos de comprobación de los resultados de Segers sobre la composición y el grabado. Investigación sobre el enunciado de los problemas de aritmética …
  • 1932, 30 d’abril. La “Unió Socialista de Catalunya” en celebración del primero de mayo ha organizado … Conferencia d’Abelard Fàbrega, en la sección de Valls …
  • 1936, 24 de gener. … Mitin de la coalición de izquierdas catalanas … don Abelardo Fábrega, de la “Unió Socialista de Catalunya” …
  • 1936, 26 de desembre. … Disposiciones oficiales. Instrucción pública … cesen en el cargo de director … y para sustituirles sean designados … para el grupo escolar de “Las Corts” don Abelardo Fábrega …
  • 1937, 7 d’octubre. La provisión de plazas de maestros. Han sido nombrados para constituir el tribunal que ha de juzgar las pruebas … Juan Puig Elías y Abelardo Fábrega, designados por el Consejo de la Escuela Nueva Unificada …
  • 1938, 18 de juny. Míting del llibre. Parlaran: … Abelard Fàbregues per la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyança …
  • 1938, 22 de juny. En el de instrucción pública. Visitas al subsecretario … Abelardo Fábrega, secretario del Consejo Regional de la C.N.T. …
  • 1983, 4 de maig. Figueres. Exposición del legado artístico de Fábrega
  • 1994, 15 de desembre. Manent, Albert. Cumpleaños olvidados…. Y un centenario doblemente olvidado es el de dos emigrados: Josep Pineda i Fargas, figura de la colectividad catalana en Cuba, y Abelard Fábrega, editor, activo entre los catalanes en México y cuyo archivo fue donado en vida al Arxiu Nacional de Catalunya…
  • 2007, 23 d’abril. L’Institut d’Estudis Catalans convoca, el dia 23 d’abril de 2007, els premis i les borses d’estudi següents: … Borsa d’estudi Abelard Fàbrega. Oferta als socis de les societats filials de l’Institut per a un treball de recerca sobre un tema dels que hi són conreats. Aquest any és oferta per a l’elaboració d’un treball sobre un tema propi de les societats filials de la Secció Històrico-Arqueològica (Amics de l’Art Romànic, Societat Catalana d’Estudis Hebraics, Societat Catalana d’Estudis Històrics, Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics i Societat Catalana de Musicologia). L’import de la borsa, dotada pel fons Joana Just de Fàbrega, és de tres mil euros (3.000 €).
  • 2012, 28 de desembre. Pujadó, Judit. Fet i viscut a l’exili

Altres notícies de La Vanguardia

Maria Assumpció Costal i Gispert (Crespià, 1899-Sant Feliu de Guíxols, 1991)

Mestra de grau elemental de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo (1867-1938) i d’Anna Gispert  i Soler.

El 19 de desembre de 1923, es va casar a Espolla amb Abelard Fàbrega.  Durant uns anys va viure a Igualada, junt amb Abelard i la seva mare i quan, el 1931, Fàbrega guanyà les oposicions, tots es desplacen a Barcelona. Durant la República o bé durant la Guerra Civil, Abelard i Assumpció es van separar. Ella es va quedar al país i el febrer de 1949 va enviar una carta (datada a Sant Feliu de Guíxols) al Jutge de Pau de Cabanes demanant que li enviessin el certificat de naixement de Abelardo Fabrega Esteva, hijo de Maria y Salvador, ocurrido entre el 1892 al 1896

El 28 de març de 1991, va morir a Sant Feliu de Guíxols, a la casa de la seva mare, on vivia amb la seva germana Carme, que era soltera i va morir també a Sant Feliu, el 15 d’agost de 2005, als 99 anys d’edat. (El 7 de febrer de 1949, des de Sant Feliu de Gíxols, Carme Costal demanava a l’Ajuntament de Cabanes el certificat de naixement d’Abelard Fàbrega)

Un altre germà d’Assumpció, fou Joan, qui va acabar els estudis de magisteri el 1921 i va morir un mes més tard.

Joana Just Montané (Igualada, 1909-Mèxic, 2005)

… Juana Just, hija de un curtidor y una obrera de Igualada, también hizo la escuela primaria en una escuela obrera, de la que sus padres eran socios… … Sus padres, preocupados por su formación, la impulsan a estudiar música en el conservatorio, y a proseguir los estudios … …

… Nacida en Igualada. Barcelona, el 1910. Estudió magisterio superior. Llega a México en 1939, se casa esa mismo año con otro exiliado, no tienen hijos. Maestra en el Colegio Madrid, también trabaja en la costura y en un negocio propio de papelería.

A: Domínguez Prats, Pilar. Mujeres españolas exiladas en México (1939-1950). Tesis doctoral. Memoria para optar al grado de doctor. Universidad Complutense de Madrid, 2002

Durant la Guerra Civil, Joana va treballar a Cunit en una mena de “colònies” organitzades per allunyar els nens dels bombardeigs de Barcelona.

En un document del 1939, se la situa a París

Paris, 18 de març de 1939.  Sra. M. Baldó de Torres, Toulouse. Benvolguda amiga, En la impossibilitat de continuar en la banlieu parisenca, malgrat tenir uns parents pròxims, per oposar-s’hi les normes generals de la Prefectura, la senyoreta Joana Just, mestressa de la Generalitat, a la qual, segurament vostè coneix, es trasllada a Toulouse amb la nostra autorització i encomanada a la protecció del Comitè d’Ajut Tolosenc. Li prego doncs, vulgui rebre-la i orientar-la. Amb els millors records pel seu marit, rebi una afectuosa encaixada del seu amic. Antoni M. Sbert

A: Puigarnau Torelló, Xavier. Economia i cultura en el primer exili França (1939-1940) Les finances de la Generalitat de Catalunya i les residències de Montpeller i Tolosa. Tesi doctoral UPF, 2014

A Mèxic, vivia a Cuernavaca on, junt amb altres catalans, van llogar un conjunt de bungalows, que anomenaven “La petita Catalunya”.

Professionalment, Joana fer de mestra a l’escola Madrid i a l’escola Secundala 4 i va dirigir “La nueva escuela”. Més endavant va deixar l’ensenyament  per ajudar el seu marit a la papereria.

Preocupada per la situació dels nens exiliats va escriure l’article: “Els infants exiliats i llur llengua maternal”, editat a Mèxic per la publicació  Revista dels catalans d’Amèrica, 1 (octubre, 1939), pàg. 43

A: Galí Flores, Maria de Nuria. Revista dels catalans d’Amèrica, Full Català, Quaderns d’Exili y Lletres, cuatro revistas del exilio republicano catalán en México (1939-1948). Tesi. Mèxic, maig 2013

Joana, va morir a Mèxic, als 94 anys, el 19 de gener de 2005. (Acta de defunció)

Recull de premsa. La Vanguardia:

Maria Esteve Matlleria (Figueres, 1863-?)

Maria EstevaNada a Figueres el 1863, l’agost de 1888 es va casar amb Salvador Fàbrega Bosch, natural de Sant Mori i veí de Figueres. Va ser mestra de Cabanes des del 1893 fins el 1916.

El 1886 va aprovar les oposicions. El 1890 estava com a auxiliar en una escola pública de Figueres i el 1893 va ser nomenada, en virtud de trasllat i fora de concurs, mestra en propietat de l’escola de Cabanes. El 1913, aconsegueix la novena categoria i passa de cobrar 625 ptes a cobrar-ne 1000.  El 1916, Maria Esteva, va ser traslladada per petició pròpia al poble del Far, i al seu torn, Maria Campmol Fraxanet, que exercia a l’escola del Far des de 1912, es va traslladar a Cabanes.

Maria Esteba es va jubilar el 1922, segurament després de dos anys de baixa,  i el seu expedient personal es troba a l’Arxiu Històric de Girona (AHG170-16-T2-631)

El 1925, vivia a Igualada (c/ Soledat, 96), junt amb el seu fill Abelard i el 1931 el va acompanyar a Barcelona.

Recull de premsa:

2 thoughts on “Abelard Fàbrega Esteve

  1. Retroenllaç: Mestres – s. XX | Cabanes - Alt Empordà

  2. Retroenllaç: Escoles i mestres – s. XIX | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.