Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Guerra civil. Quintes: Lleva del biberó

“La lleva del ‘biberó’-1941. A tots els que van combatre a la Batalla de l’Ebre”. Text gravat al monòlit de la serra de Pàndols:

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)

La “lleva del biberó” estava formada pels joves que havien nascut el 1920. Aquesta entrada, amb data de mitjans del 2020 centenari del naixement d’aquests soldats, vol ser un record per a aquells nois que amb 17 i 18 anys van ser cridats per anar al front. Molts d’ells hi van perdre la vida i els que van tenir més sort hi van perdre la joventut, tal com manifesta Víctor Amela al títol del llibre on recopila el testimoni de vint-i-cinc supervivents.

Tot i que el nom de “lleva del biberó” es refereix únicament a la lleva del 41, els joves nascuts el 1920, les vivències van ser igual de dures per a tots els soldats d’ambdós bàndols que van ser allistats el 1936, així com per als joves i no tan joves que es van anar incorporant a l’exèrcit durant els tres anys de lluita.

Al llarg de la guerra civil van ser cridats a files tots els homes nascuts entre 1901 i 1921 (Lleves del 22 al 42)

  • El 1936 es decreta la mobilització de les lleves del 34, 35 i 36 (nats entre 1913 i 1915).  Durant el que resta de 1936 i durant el 1937 es mobilitzen les quintes del 30, 31, 32 i 33 i del 37, 38 i 39. A Cabanes es determina que el 29 de desembre de 1936 s’han de revisar i classificar els inútils i presumptes inútils del municipi corresponents a les lleves dels anys 1932, 33, 34 i 35.
  • El setembre de 1937, s’incorpora la lleva del 38 (nats el 1917) i la del 30 i a l’octubre els nats el 1918. El dia 9 de setembre de 1937 són cridats a presentar-se a la Junta de Clasificación els nois de Cabanes de les lleves del 31, 32, 33, 34, 35 i 36. El día 16 de setembre es concentren els de la lleva del 30. El día 24 de setembre dels de la lleva del 38. El 4 d’octubre els de les lleves del 1931 al 36.
  • El 21 de febrer de 1938, són cridats els nats el 1919 (lleva del 40) i també la lleva del 29 formada per homes de 30 anys, la majoria casats i amb fills.
  • El 12 d’abril de 1938 són mobilitzats els nascuts el 1920 (lleva del 41 o  lleva del biberó) junt amb les lleves del 27 i 28, homes de 31 i 32 anys. El 1938 també es van mobilitzar les lleves del 22 al 26 (nats entre 1901 i 1905) per fer fortificacions. Els majors de 30 anys van ser coneguts com la “lleva del sac”
  • El 4 de gener de 1939, es crida als nats el 1921 (lleva del 42), coneguts amb el nom de “quinta del xumet”. El 19 de gener s’ordena la incorporació de les lleves del 15, 16, 17 i 18  (nats el 1894 i 97) que es van incorporar entre el 17 i 31 de gener, pocs dies abans d’acabar la guerra.
  • El 14 de gener de 1939 es fa la crida als nats entre 1898 i 1900 (lleves del 19, 20 i 21). S’han d’incorporar entre el 17 i el 26 de gener.

Un ban, sense data, publicat a Cabanes per Modest Serra Mont, secretari de l’Ajuntament i Delegat Conseller de Defensa per a les operacions d’allistament convoca a tots els qui el dia 30 de setembre tinguessin complerts 18 anys i no haguessin complert els 41. Possiblement el bon sigui del 1937.

L’únic testimoni de la guerra que ens ha arribat és el de Salvador Prunella Brancós, allistat el 1937 (lleva del 38).

De la “lleva del biberó” i de la incorporació a files de les altres quintes només en resten alguns documents amb el llistat dels soldats i els impresos oficials amb els decrets d’incorporació als centres d’educació militar i els decrets de mobilització.

D’aquests joves només sabem que van ser convocats però es desconeix si tots ells van ser mobilitzats, quina va ser la seva experiència i si existeix algun document o diari personal guardat en arxius familiars.


Font:
FamilySearch. Imatges històriques. “Cabanes, Girona. Quintas (1936/1950)” (250 imatges)

Lleva del 41 coneguda com a “Lleva del biberó”
Mobilitzats el 1938 – Nascuts el 1920

El 23 d’abril de 1938, s’ordena que el dia 28 d’abril els joves de la lleva del 41 dels partits de Girona, La Bisbal i Figueres es presentin al CRIM núm. 19 (Caserna de la Llibertat de Girona). Els respectius ajuntaments són els encarregats de transmetre per escrit l’ordre als reclutes. Queden exclosos d’incorporar-se a files aquells joves voluntàriament mobilitzats a l’exèrcit, que continuaran a les seves unitats.

El lloc de residència és decisiu per a decidir en quina unitat i on lluitarien els soldats de la Lleva del 41 mobilitzats a l’abril. Dels residents a la demarcació de Barcelona, Girona i Lleida la gran majoria són enviats a unitats que lluiten o lluitaran als fronts del Segre i la Noguera Pallaresa.

A la relació nominal dels nois de la lleva del 41 de Cababes, comptabilitzats el 26 de gener, hi apareixen 5 cabanencs i Pere Batlle que després va ser mobilitzat a Figueres, en canvi a la relació del 5 de febrer de 1938, hi consten els 5 cabanencs, un noi d’Albons i 3 refugiats de Córdoba, Béziers i Caspe.

Als documents veiem reflectit aquell punt que recorden molts dels “biberons” entrevistats per Víctor Amela: “Todos los mozos irán provistos de una manta, zapatos, plato y cubierto, todo ello en buen uso“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres lleves de cabanencs mobilitzats al llarg de la Guerra Civil (1936-1939)


Lleves del 38 i 39
Mobilitzats el 1937 – Nascuts el 1917 i 1918

Tot i que el llistat de la lleva del 38 té data de primers del 1938 que és quan els joves haurien d’haver estat cridats a files, ja havien estat mobilitzats el setembre del 1937. Un mes més tard, l’octubre de 1937, van ser cridats els nats el 1918.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lleves del 29 i del 40
Mobilitzats el 1938 – Nascuts el 1908 i el 1919

A la convocatòria del Centro de Reclutamiento Instrucción y movilización de Girona s’especifica el dia, hora i lloc on s’han de presentar els joves, el que han de portar, manta, sabates, plat i cullera i el mitjà de transport que poden utilitzar: tren, cotxe requisat per aquest fi o trasllat a peu a raó de 20 km. diaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Les targetes d’allistament de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya s’havien fet el mes d’octubre de 1936. Font: FamilySearch. Imatges històriques. “Registro de alistamiento” (117 imatges)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Lleva del Biberó, que va ser reclutada i enviada al front amb 17 anys, representa com pocs altres fets d’aquells anys la brutalitat de la guerra. Aquells joves, adolescents en un temps d’utopies i d’esperances, van topar violentament contra una realitat ferotge. Molts van morir al front, altres van prendre el camí de l’exili, que en molts casos els va situar de nou al camp de batalla de la Segona Guerra Mundial, i encara d’altres van ser empresonats i represaliats pel règim feixista. Fos com fos, les seves vides van quedar per sempre marcades per uns fets que ni ells ni ningú haurien hagut de viure, ni aquí ni enlloc…

… Les persones nascudes l’any 1920 són cridades a files de manera forçada l’any 1938 arreu de l’Estat espanyol pels dos bàndols enfrontats. Els joves haurien d’haver fet el servei militar obligatori l’any 1941, en complir l’edat de 21 anys. Són declarats útils per a lluitar en una guerra, però a aquella edat no tenen reconegut el dret a vot ni el dret a ser majors d’edat a efectes civils, segons la legislació de l’època. «No se’ls hi hauria permès l’entrada a certs espectacles per no haver complert els 18 anys i tanmateix se’ls considerà aptes per assistir i ser actors en l’espectacle més atroç, el d’una guerra civil»6, sentencia el biberó i historiador Josep Benet….

 A: la Lleva del Biberó-41: 3.669 biberons

El nom [de lleva del biberó] s’atribueix a la dirigent de la CNT-FAI Federica Montseny, en conèixer el decret de mobilització de les lleves del 40 i del 41 davant l’extrema joventut dels efectius, alguns amb poc més de disset anys acabats d’estrenar. Entre finals de maig del 1938, a causa dels intents de l’exèrcit republicà per contenir l’avanç de l’exèrcit franquista en la línia del Segre, i el 25 de juliol, amb l’inici de la contraofensiva republicana a l’Ebre, uns 30.000 nois de tot Catalunya que havien de fer tasques auxiliars, es van veure involucrats de ple en els fronts de guerra. Per acabar-ho d’adobar, durant el penós procés de la retirada, hi van afegir els joves mobilitzats de la lleva del 42, nascuts el 1921 …

… Els “biberons” es van trobar amb un exèrcit republicà mal vestit, mal alimentat, mal armat i amb dissidències importants dins les línies de comanament. Cal afegir que molts dels nous efectius no havien tingut ni temps per a familiaritzar-se amb l’armament i havien fet poca o nul·la instrucció militar….. Així doncs, aquells joves soldats de la lleva del 41, juntament amb els voluntaris del Bruc i altres lleves ja veteranes, entraren en foc i protagonitzaren el més sagnant dels combats el maig de 1938 …

A:Bagencs de la “Lleva del Biberó”

Bibliografia:


1 comentari

Cabanencs a l’Argentina (1880-1920)

Vegeu també: Cabanencs al món

Cabanencs que entre 1880 i 1920 van arribar a l’Argentina.

A més d’Antoni Ribas de Conill, coneixem divuit cabanecs que, entre 1880 i 1920, van arribar a l’Argentina, molts dels quals es van establir a Santa Fe.

De moment es desconeixen les motivacions que els van portar a emigrar, però les causes que s’apunten als diferents estudis sobre l’emigració catalana d’aquesta època deuen ser, en bona part, les que els devien empènyer a sortir de casa: no ser l’hereu del patrimoni, haver perdut les vinyes amb la fil·loxera, buscar una sortida laboral millor que la que els esperava al poble, … Aquest, però, no serien els motius que va animar els dos metges Josep Pagès i Joan Salleras.

Mentre no trobem més documentació podem aventurar algunes hipòtesis que ens expliquin dels motius del viatge de cadascun d’aquests cabanencs:

  • Els primers a arribar a l’Argentina van ser els germans Vicenç i Josep Gimbernat Prim, era l’any 1881. La seva família estava ben situada però a la casa ja hi havia un hereu, si volien mantenir la mateixa posició social havien d’optar pel sacerdoci o per casar-se amb una pubilla. Marxar a un nou país els obria la possibilitat de desenvolupar iniciatives industrials i comercials i aconseguir una bona situació econòmica. Lluís, l’hereu, també els va acompanyar una temporada, segurament empès per la seva viudetat i qui sap si per una mala relació familiar, però després d’una temporada va tornar a casa per fer-se càrrec del patrimoni familiar. Margarida Serra Hortal hi va anar el 1888 després de casar-se amb Vicenç Gimbernat Prim. Del nebot Lluís Vidal, que hi va arribar quasi 30 anys més tard no se’n sap res, però és possible que el fet de tenir tanta família a l’Argentina el va ajudar a prendre la decisió. Ell no es va quedar al país i el 1943 el trobem a França. L’altre nebot, Conrad Caula, a principis del segle XX vivia a Santa Fe.
  • A finals de la dècada dels 80 del segle XIX hi va arribar Gregori Gimbernat Pomés. El 1888, Vicenç Gimbernat va venir a Cabanes per casar-se i durant la seva estada al poble degué parlar amb el seu cosí de les possibilitats del nou país. Gregori, que tampoc era hereu, hi va veure una oportunitat. Uns anys després, el 1889, la seva germana Joaquima, el marit i els seus fills de 7 anys i 1 anys també es van embarcar camí de l’Argentina. Per quin motiu? no devien tenir gaires propietats, potser la fil·loxera els havia matat totes les vinyes i segurament buscaven millorar la seva economia seguint les petjades de Gregori.
  • Josep Pijoan i Josep Pagés Serra també hi degueren anar amb l’afany de millorar la seva situació laboral i moguts per l’experiència dels veïns que ja feia 20 ó 25 anys que hi eren. Carolina Serra hi va arribar el 1907 després del seu casament amb Josep Pijoan. Es possible que a causa de la mort de Josep Pagès, Josep i Carolina decidissin de tornar a Cabanes, però l’experiència no els degué convèncer i al cap d’un any i mig tornaven a Argentina. Vicenç Sala i el matrimoni format per Manel Aguer i Dolors Teixidor hi degueren arribar després de 1910, però només Vicenç s’hi va establir definitivament.
  • El metge Josep Pagès i Dalmau va marxar el 1890. No sembla que ho fes ni per qüestions d’herència ni per necessitats econòmiques. Podria ser per motius polítics? o per considerar que allà hi trobaria més possibilitats de progrés social? Feia uns anys que els metges Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi havien anat, potser la seva experiència o la d’algun altre company el va animar. El viatge del seu nebot Joan Salleras Pagès que ja va acabar la carrera a Buenos Aires, podria deure’s al fet de tenir l’oncle ben situat a Argentina.

Aquests cabanencs els podem aplegar en tres grups familiars:

  • Gimbernat. Grup constituït per 11 persones de dues branques familiars:
    • 1.- Gimbernat Prim. La branca constava de tres germans, l’esposa d’un d’ells i dos nebots.
    • 2.- Gimbernat Pomés. En aquesta branca hi havia dos germans i el marit i dos fills d’un d’ells.
  • Pijoan. Grup format pel matrimoni Pijoan-Serra i el sr. Josep Pagès que podria ser cosí o amic de la família. Relacionats amb aquesta família també hi trobem Vicenç Sala Alegri i el matrimoni format per Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell.
  • Pagès. Grup format pels metges Josep Pagès Dalmau i el seu nebot Joan Salleras Pagès

Agraïments:
a Graciela Neri i Ignacio Cuscueta, descendents de dues famílies de cabanencs arrelats a l’Argentina
que han aportat documents, fotos i records.


Famílies Gimbernat Prim  Gimbernat Pomés

Els Gimbernat Prim

1.- Lluís Gimbernat Prim (Cabanes, 1849- ???). Era l’hereu de la família. El 1887 es va casar a Palafrugell amb Eulàlia Domènec Esteva i van tenir una filla, Anna. El 1880 Eulàlia va morir i se suposa que la nena va quedar a càrrec dels avis mentre Lluís va anar a l’Argentina amb els seus germans. Possiblement hi va anar una mica més tard que ells.

El 1890 apadrina a Santa Fe a un fill del seu germà Vicenç. En testament del 1891 el situa a Amèrica i explica que fa temps que la família no sap res d’ell. El 1901 ja tornava a residir a Cabanes i el 1906 va ser alcalde del poble. Es desconeixen les dades exactes dels viatges així com l’activitat que va portar a terme.

2.- Vicenç Gimbernat Prim (Cabanes, 1858-Argentina, 1903? ) El 1881 va anar a l’Argentina amb el seu germà Josep. En algun document se li atribueix la feina de dependent o comerciant. El 1888 es va casar a Cabanes amb Margarida Serra Hortal. La parella va viure a l’Argentina on van tenir un mínim de quatre fills nats a Santa Fe, l’últim nascut el 1900. Vicenç degué morir poc després, entre 1900 i 1904.

Vicente Raúl Gimbernat Stucky, nét de la parella, va ser dentista. El trobem viatjant al Brasil el 1947 i 1950 i també a Buenos Aires. El curs 1947/48 va fer un post grau a Michigan.

Més informació: Santa Fe. Censo de 1887

_ Margarida Serra Hortal (Cabanes, 1865) Filla de Vicenç Serra Prim i d’Ignàsia Hortal Terrats. Margarida era neboda Pere Serra Prim, cronista del poble.  El març de 1904 Margarida, que havia quedat vídua amb uns quants fills molt petits, es va tornar a casar amb Pedro Arenas Giménez, espanyol resident a Santa Fe i van tenir una filla, Florentina, nada a Santa Fe el 1905. Aquest matrimoni es va separar i es més endavant es va trencar el contacte entre els germanastres, mentre Margarida i la seva filla mantenien una estreta relació amb la família Pijoan-Serra i també amb els Municoy-Gimbernat, tots de Cabanes.

A la foto familiar, del desembre de 1903, s’hi veu Margarida Serra, vda. de Vicenç Gimbernat Prim i els seus tres fills: Miguel (*1890), Vicente, el nen que fa la comunió (*1892) i Emilio (*1900). María Ana (*1898) que no apareix a la foto ja devia haver mort. A l’Argentina la comunió s’acostuma a fer el dia 8 de desembre. El fotògraf és Augusto Lutsch  (Alemanya,1856). El 1885 Augusto va arribar a Santa Fe on va obrir l’estudi “Fotografía de Viena” dedicat a la fotografia social i artística. Lutsch que va ser el fotògraf més important de Santa Fe de la época, va treballar entre 1885 i 1910.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.-Josep Gimbernat Prim (Cabanes, 1862-Argentina, 1937) El 1881, Josep Gimbernat va arribar a l’Argentina amb el seu germà Vicenç. Primer va residir a Santa Fe i després de dos anys es va traslladar a Sant Juan. El 1886 s’havia casat a Santa Fe amb Isabel Duques, de Montevideo. A San Juan, es va tornar a casar amb Amalia Marín, que havia viscut a Sevilla i a Madrid. Van tenir 6 fills.

Va ser l’únic Gimbernat que es va establir en la província de San Juan. Fou perruquer i comerciant de robes. La família va fundar una de les botigues més importants de San Juan, la Casa Prim, que va tenir una sucursal a Jáchal, administrada per dos dels seus fills. Casa Prim va funcionar fins el 1939, dos anys després de la seva mort. El terratrèmol que hi va haver a Argentina l’any 1944 va destruir moltes de les propietats i negocis dels seus fills que van haver de tornar a començar de nou.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

També va crear un article que fou molt popular «Agua Prim» un producte especial pel mal d’ulls.

Josep va ser soci fundador i president del Club Español, la Sociedad Española y el Centro Catalán i per dues vegades va ser regidor. Li agradava la música, en especial l’òpera. A casa seva va allotjar molts dels músics que, a principis del segle XX, anaven a San Juan a actuar.

Més informació: Gente de Sant Juan.

Gimbernat. Artistas, comerciantes y destacados profesionales  || 1957- Enlace Gimbernat – Riveros

4.- Lluís Vidal Gimbernat. Fill de Dolors Gimbernat Prim i Francesc Vidal Municoy i nebot dels germans Gimbernat Prim. Nascut a Cabanes el 1883, el 23 de gener de 1909 es va casar a Sant Feliu de Guíxols amb Elvira Gol Sala. La dispensa matrimonial del dia 19 indica que Lluís, natural de Cabanes, resideix a Santa Fe i Elvira, natural d’Osor resideix a Sant Feliu.

A La Vanguardia del 23/2/1909 Lluís i altres soldats del regimiento de Saboya són citats pel Gobierno Militar. A la Gaceta de Madrid de 15/3/1920 apareix una nota de l’Alcaldia d’Osor, de data 7 de març, on es demana la residència d’Elvira Gol, de 41 anys, casada i natural de la població.

És possible que a finals del 1908 o principis del 1909 Lluís Vidal deixés l’Argentina i més endavant s’instal·lés a França, ja que el 8 d’octubre de 1943 enviava una carta al Jutge municipal de Cabanes demanant la partida de nacimiento que la necesito por mi rétreta de la que et conprido 60 años el mes de junio y no puedo à reglar mis papeles sin la partida de nacimiento. Cita la seva adreça a Avignon Vaucluse (Avinyó, departament de la Valclusa).

5.- Conrad Caula Gimbernat. Fill d’Anna Gimbernat Prim, de Cabanes i de Miquel Caula Llauró, nascut a Orfes el 1838 i veí de Cabanes.

Conrad va néixer a Cabanes l’1 d’agost de 1878 i era nebot dels germans Gimbernat Prim. Els avis paterns eren Josep Caula Olivé de Sant Joan les Fonts i Francesca Llauró del veïnat de Canelles, parròquia de Romanyà d’Empordà.

Igual que els Pijoan-Serra, Conrad Caula també tenia un “almacén” al barri de Candioti, zona on es van establir molts catalans, andalusos i valencians. El 1901 el trobem a Santa Fe a ell i a Margarita Serra actuant com a padrins d’un fill de la família Municoy-Gimbernat.

Miguel Ángel Dalla Fontana a Memorias del barrio Candioti sur ens parla de El aporte inmigratorio en la faz comercial, se marcó significativamente en el barrio, con la presencia de muchos almacenes de italianos y españoles…  Un ejemplo lo marca el cordón de almacenes, que en 1904, existían sobre calle Las Heras: Budino Hnos., Francisco Focchi, Alejandro Corti, Pedro Delfino, Carlos Belinggieri y Conrado C. Gimbernat, …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els Gimbernat Pomés 

1.- Gregori Gimbernat Pomés (Cabanes, 1864-Argentina,?) Es desconeix l’any d’arribada a l’Argentina, però el novembre de 1890, quan es casa per poders amb Anna Vila, filla d’Antoni Vila, espanyol i de Josepa, veïna de Vilafant ja consta com a resident a Santa Fe on treballava de perruquer. El 1888 va arribar la seva germana amb la família, van establir contacte i van apradrinar la seva primera filla nada al nou país. També mantenia contacte amb el seu cosí Vicenç Gimbernat Prim.

El 1917, Gregorio Gimbernat Vila el fill gran de la parella que era odontòleg, es va casar amb Josefa Cortés Pérez. El 1942, la publicació El Litoral fa esement de la festa que va organitzar la parella per celebrar les seves noces d’or, el compromís de la seva filla Salomé i la presentació en societat de seva filla Beatriz. Una resenya apareguda el març de 2016 a red-dental.com atribueix a Nicas Gregorio Gimbernat la participació en la constitució del COS (Círculo Odontológico Santafesino), l’any 1916. Possiblement sigui el mateix Gregorio Gimbernat Vila.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Joaquima Gimbernat Pomés (Cabanes, 1869-Argentina,1931) Germana de Gregori Gimbernat Pomés.

Joaquima Gimbernat Pomés

El 31 d’agost de 1889 es va casar a Cabanes amb Bartomeu Municoy Quera. Van tenir 2 fills nascuts a Cabanes dels quals només en va sobreviure segon. El 1898 els tres van marxar a l’Argentina on van néixer almenys quatre fills més. Els registres parroquials ens confirmen que mantenien relació amb el seu germà i també amb Margarida Serra, l’esposa de Vicenç Gimbernat Prim.

_ Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1948) Fill de Joan Municoy Hortensi  i Agustina Quera Campa. Marit de Joaquima Gimbernat

_ Josep Municoy Gimbernat (Cabanes, 1892-Argentina, 1972). Josep va néixer el 4 de juny de 1892. Fill de Bartomeu i Joaquima, va arribar a l’Argentina als 7 anys. Com a soldat de la lleva del 13 va ser allistat a Cabanes i a partir del Vice Cònsul va fer arribar una comunicació informant que es posava a disposició de les autoritats militars espanyoles i adjuntant el certificat mèdic. No es va desplaçar per fer la mili en quedar-ne exclòs per una antiga fractura a la cama. El 12 de febrer de 1919 es va casar a Santa Fe amb Josefina Elisa Giobando Blanco i se li coneixen 2 fills. Josep era ferroviari i alhora un bon músic. Als anys 30, després de la jornada laboral, es dedicava a amenitzar vetllades en bars de nit i els caps de setmana actuava com a violinista de l’Orquestra Simfònica de Santa Fe. La família encara conserva el violí amb el qual Josep va ajudar a pujar la família.

_ Miquel Municoy Gimbernat (Cabanes, 1897- ?) Fill de Bartomeu i Joaquima, Miquel va néixer a Cabanes el 7 de setembre de 1897. Devia tenir un any quan es va desplaçar a l’Argentina amb els pares i el germà. Com a soldat de la lleva del 18 va ser allistat a Cabanes. En un primer moment se’l va considerar pròfug però posteriorment se’l va declarar útil quan el consulat espanyol a l’Argentina va fer arribar el certificat mèdic. Es desconeix si es va venir per fer la mili. No hi confirmació documental però possiblement va morir jove a causa d’una apendicitis.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Família Pijoan Serra   i   Josep Pagès Serra

1.- Josep Pijoan Pellicer (Cabanes, 1875-Argentina, 1943) Comerciant. Fill de Josep Pijoan Camps i Magdalena Pellicer Ferrer.

2.- Carolina Serra Salleras (Cabanes, 1885-Argentina, 1971) Filla d’Isidre Serra Buscató i Carme Salleras Municoy

A principis del s. XX, Josep Pijoan Pellicer viatja a  l’Argentina amb Josep Pagès Serra. Més endavant Josep Pijoan i Carolina Serra es casen i s’instal·len a l’Argentina. Durant un temps s’allotgen a la casa de Margarida Serra Hortal i Vicenç Gimbernat Prim.

Josep Pijoan i Josep Pagès van posar uns forns de carbó a Campo Andino, a uns 50 km. de Santa Fe. Amb un carro transportaven el carbó fins a Santa Fe i el venien. Més endavant van comprar un terreny al barri de Candioti (on també hi havia Conrado Caula Gimbernat). Amb les seves pròpies mans, Josep i Carolina van construir unes cases i van obrir un almacén de ramos generales, una botiga on es venia una mica de tot. Aquest establiment va funcionar fins cap el 1945.

El 1908, Josep i Carolina, van tenir una filla, Carmen que va néixer a Campo Andino i el 1914 va néixer un nen, Felipe José. A principis del 1920 la família va retornar a Cabanes, però va ser per poc temps, a l’estiu del 1921 ja gestionaven el retorn a Santa Fe.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.- Josep (Pep) Pagès Serra (Cabanes, 11/12/1883- Santa Fe, ???) Comerciant. Fill d’Esteve Pagès Pomés i de Carme Serra Miró, tots de Cabanes.

Va viatjar a l’Argentina amb Josep Pijoan Pellicer. El 1903 va tenir lloc l’allistament per fer el servei militar però el seu pare va alegar que Josep Pagès no es podia presentar perquè estava “ausente”, per la qual cosa se’l va considerar “pròfugo”. Segurament ja era a l’Argentina.

No hi ha constància d’una relació familiar amb Josep i Carolina, però la coincidencia amb alguns cognoms fa pensar que a més de veïns del poble també fossin cosins. Sembla ser que no es va casar i que va morir jove a Santa Fe, possiblement abans del 1920 quan la família Pijoan-Serra va venir temporalment a Cabanes.

Vicenç Sala Alegrí

1.- Vicenç Sala Alegri. Fill de Josep Sala Xivecas i de Maria Alegri Ramis, casats a Cabanes el 1875. Vicenç degué néixer cap el 1885. Tot i que no es pot assegurar, és probable que arribés a l’Argentina el 1913, però sí que està documentat que el 30 d’abril de 1914 es va casar a Santa Fe amb Rita Cuesta Sánchez, nada el 1895. Els testimonis del seu casament van ser Joan Pijoan i Carolina Serra, dos cabanencs que ja feia anys que vivien a l’Argentina i amb qui els unia una relació familiar. En el moment del casament ell tenia 29 anys i ella 19 i els dos ja vivien a la parròquia. Rita possiblement fos natural d’Asturies.

Hi ha constància que al menys van fer un viatge a casa ja que el 24 d’agost de 1921 la parella acompanyats de Vicente, el seu fill de 7 anys, tornaven a l’Argentina amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. Altres documents avalen l’existència d’altres fills, dels quals consten:

  • José nat el 16 de novembre de 1920
  • Nélida Carlota. En una fitxa del 1963, Nélida Carlota Sala de Talarico, nada a Santa Fe el 10 de novembre de 1926, consta com una funcionària pública que viatja al Brasil. Casada amb Natalio Ricardo Talarico degà de la Facultad de Ciencias Económicas de Santa Fe, Nélida va morir en aquesta ciutat el 10 de juny de 2009.

Família Aguer Teixidor
Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell

1.- Manel Aguer Soler.- Fill de Joan Aguer Quera i de Maria Soler Pijoan, tots de Cabanes. Va néixer a Cabanes el 19 de novembre de 1889. Manel estava relacionat amb la família de Carolina Serra.

2. Dolors Teixidor Bolasell. Filla de Joan Teixidor Puig de Vilamacolum i de Emília Bolasell Barceló de Cabanes. Va néixer a Cabanes, el 15 de desembre de 1900. Dolors era germana de Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937) i de Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998), mecànics d’aviació.

No es coneix la data d’arribada a l’Argentina, però ja hi vivien quan el 14 de setembre de 1921 es van casar a Santa Fe. Els testimonis de la cerimònia foren Vicenç Sala i Rita Cuesta. Manel i Dolors van tenir una filla, Dolors, nada a Santa Fe el 1923 o 24.

El 1926, Dolors degué viatjar a Catalunya ja que consta que arriba a l’Argentina el 30 de novembre amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. La família no degué tardar gaire a tornar a casa. Una nota de la U.E. de Cabanes explica que el dia el 8 d’octubre  1932, “amb motiu de celebrar-se un Barcelona-Espanyol, van marxar cap a Barcelona amb l’autocar d’en Manuel Aguer … per gaudir d’una excursió”. El 1933 Manel Aguer Soler obté el Carnet de xófer de primera classe per a vehicles de servei públic, núm, 583. El 1939 Manel Aguer consta com a propietari de l’únic vehicle que hi ha a Cabanes. El 1941 la Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Obres Públiques concedeix el servei de línies regulars de transports a Manuel Aguer Soler de Cabanes (FONS AHG170-325). Posiblement vivien a Figueres i el 1942 tenien un establiment des d’on es repartien els aliments de racionament.

Dolors va morir a Figueres el 1953 i Manel el 1966. La seva filla va morir també a Figueres el 2018, als 95 anys d’edat.


Família Pagès Dalmau – Salleras Pagès

1.- Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 1864 – França, 1932). Metge

Reconegut com a metge a la República Argentina. Cap el 1895 va viure i treballar a San Miguel del Monte, província de Buenos Aires on una sala de l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna porta el seu nom. Posteriorment va tornar a Catalunya i va morir a Niça el 1932 després de deixar diferents llegats: nova escola de nens de Cabanes, assistència gratuïta de metge i llevadora a persones sense recursos, llegat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llegats a diferents entitats argentines i a l’hospital on havia treballat …

Més informació: Josep Pagès Dalmau

2.- Joan Salleras Pagès (Perelada, 1886-Buenos Aires, 1939). Metge

Fill de Pere Salleras Soler (Cabanes, 1851-???) i de Dolors Pagès Dalmau (Peralada, 1858-???) i nebot de Josep Pagès Dalmau. Va néixer a Peralada el 17 d’agost de 1886. El 1916 es va casar amb Justa Inés Imaz Otegui, nada a Santa Rosa, La Pampa, Argentina l’any 1891 i van tenir 4 fills.

El 1905 va obtenir el batxiller a Barcelona. Va estudiar 4 cursos de medicina a la Universitat de Barcelona i va acabar la carrera a Buenos Aires on es va especialitzar en urologia. El 1912 va presentar la tesi doctoral apadrinat per Josep Pagès (es desconeix si era el seu oncle). El 30 de desembre de 1922 era professor de la Clínica Genitourinaria, el 1924 era cap del servei d’urologia de l’Hospital Fernández i el 1928 president de la SAU (Sociedad Argentina de Urología). El 1934 fou cap del servei d’urologia de l’Hospital Alvear on el 1935 es va encarregar de fer un curs per a graduats i va assistir al primer congrés americà de la especialitat que va tenir lloc a Río de Janeiro.

Va morir el 31 de juliol de 1939.

Graduado el 11 de mayo de 1912, presentó la tesis de doctorado “Síndrome meningitis cerebroespinal aguda específica”, siendo padrino de la misma el doctor José Pagés Inició la adscripción en la cátedra del profesor Benedit en el año 1918…. El 30 de diciembre de 1922 era profesor suplente de Clínica Genitourinaria … En 1924,  era jefe del Servicio de Urología del Hospital Fernández … 

A: Barisio, Roberto Juan. Las figuras prominentes de la urología argentina a través de un siglo. Pàg. 21. Rev. Arg. de Urología y Nefrología Vol. 51 – N° 2 – Año 1985

Més informació: Genealogia familiar

A la Revista Argentina de Urología fundada el 1932 hi apareixen els articles que va publicar entre 1932 i 1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antoni Ribas de Conill

Sabem que, després de visitar Mèxic, Antoni Ribas de Conill va passar temporades en diferents països sud americans i que residia a l’Argentina quan la família va demanar el seu retorn a casa per fer-se càrrec de la hisenda familiar. No es coneix res de la seva estada només tenim constància que el 1903 arribava a Mèxic i que el seu pare va morir el 1914.


4 comentaris

Guerra Civil i exili. El testimoni de Salvador Prunella

Salvador Prunella Brancós (Vilamacolum, 1917 – Cabanes, 2011). Fill de Ramon Prunella Beya, natural de Molins i de Coloma Brancós, natural de Vilamacolum.

El 1917 els seus pares vivien a França però van voler que el seu fill neixés a Espanya i es van desplaçar a can Brancós de Vilamacolum on, el 8 de setembre de 1917, va néixer en Salvador.

Quan el 1936 va esclatar la guerra la família vivia a Cabanes, al mas Pujol,  una masia del marge dret de la Muga, però ja iniciat el conflicte es va haver de traslladar al nucli del poble, ja que la masia tocava al camp d’aviació. Fins acabada la guerra van tornar a la masia.

El setembre de 1937 va ser mobilitzat i es va incorporar a l’exèrcit republicà. Immediatament va ser traslladat a Lleida on va viure el bombardeig del 2 de novembre de 1937. Com a conseqüència d’aquell atac, hi va haver uns 300 morts i més de 500 ferits (Els edificis més afectats van ser un col·legi i la caserna de carrabiners).

Després de romandre quatre o cinc dies en un quarter a Lleida el van portar al front d’Aragó, als Monegros. S’hi va estar fins la primavera de 1938. La seva posició era la rereguarda. Feien la vida a les trinxeres que durant les nits els batallons de sapadors construïen. No va viure combats forts, la seva responsabilitat consistia en vigilar la línia i fer guàrdies nit i dia.

A mesura que l’exèrcit nacional avançava el seu grup anava retrocedint. Amb la retirada del front d’Aragó, va tornar  a la província de Lleida, al front del Segre, prop del pantà de Camarasa (març o abril de 1938). La vida en aquesta posició va ser molt dura pels continuats combats i morts que hi va haver. Els combats van durar uns quinze dies. L’objectiu del seu batalló, que es trobava en una vall, era conquistar una posició de l’exèrcit nacional que estava situada a dalt d’una muntanya.

Quan els nacionals van trencar la línia de foc a Camarasa, va passar a defensar la línia d’Artesa de Segre. L’ofensiva de l’exèrcit de Franco era imparable i a partir d’aquí va començar la desbandada cap a França.

Durant tot aquest temps de guerra va pertànyer a la 26 divisió de voluntaris de Durruti, sense ser voluntari.

Quan l’exèrcit nacional trencà la línia del Segre el grup va iniciar la retirada cap a la frontera i va entrar a França el 10 de febrer de 1939 pasant per la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Montlluís, La Tor de Querol i Vernet d’Arieja).

Després de passar uns quants dies a la Tor de Querol, el 16 de febrer va ser traslladat al castell de Montlluis i d’aquí a un camp de refugiats a Vernet (Arieja). Durant el primer mes i mig, la vida al camp de refugiats va ser molt dura: solament 300 dels 15.000 refugiats podien estar en barracons; la resta, estaven a la intempèrie. Més tard un grup de treball de l’exèrcit francès va construir barracons per a tots els refugiats. La seva estada al camp va durar des del febrer de 1939 fins a l’agost del mateix any.

L’indult de Franco, per a tots aquells que no tenien les mans brutes de sang, li va permetre tornar a Catalunya. Quan va arribar a Figueres, un aval fet per l’Ajuntament de Cabanes li va permetre poder tornar a casa, però l’alegria va ser curta perquè l’octubre de 1939 va ser quintat per l’exèrcit de Franco. Això va suposar dos anys de mili.

Tal com diu ell mateix: El que m’esperava va ser gairebé pitjor que el que havia viscut.

Casat amb Margarita Teixidor Carbonés, Salvador Prunella Brancós ‘alies Vador Saneius’ va morir a Cabanes el 28 de desembre de 2011.

Salvador Prunella Brancós
entrevista [2 videos: 59:19′ + 27:43′]

Transcripció de l’entrevista

Font: memorialdemocratic.gencat.cat | ID390. Banc Audiovisual de Testimonis, Memorial Democràtic
Última modificació: 2019-03-05 10:01:04

La Depèche (febrer-març, 1939). Recull de premsa

  • 11/2/1939.- La columna anarquista Durruti ha entrat a França, amb una regularitat d’un camió cada 3 segons: guàrdies d’assalt, milicians, carabiners … Hi ha centenars de camions …
  • 17/2/1939.- Latour-de-Carol, 16 de febrer. La 26ª divisió, coneguda com a divisió anarquista Durruti i composada d’un 80% de catalans voluntaris, ha deixat aquest matí el camp de Latour-de-Carol per anar a l’antic castell de Montlouis, a causa de les baixes temperatures…. A cada un se’ls hi ha donat pa, sardines i formatge ….
  • 5/3/1939.- El general Noël, comandant del 17è cos armat, visita els camps de Vernet-d’Ariège i de Mazères. El camp que ahir va rebre un complement de milicians, compta amb 10.200 internats, 9.000 provinents de la 26a divisió que comandava el general Ricardo Sanz que es troba al camp amb tot el seu estat major… La gran majoria dels milicians provenen de Bourg.Madame, Mont-Louis i Latour-de-Carol
  • 6/3/1939.- F. Rouanet. Una visita al camp de concentració de Vernet-d’Ariege …. Cada home té dret a 200 gr de carn, 150 gr de llegums sécs, 600 grs de pa, 16 gr de cafè i 21 gr de sucre. La distribució es fa per crida en grups de 10 a qui se’ls dóna provisions per a tot el dia

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:

Camp de Vernet d’Ariège


1 comentari

Rutes de Cabanes

Tres rutes per fer tot passejant …

    1. A peu per Cabanes. Passejada per l’entorn. Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 7 km)
    2. Ruta 312 . Itinerari que ressegueix els diferents espais de l’aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord. Tres itineraris possibles:
      • Sortida i arribada: Aparcament Parc de la Font de Vilabertran (Distància: 6 km)
      • Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 10 km)
      • Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 5,3 km) (visita als hangars)
    3. Qui és l’Antoni Ribas de Conill?. Itinerari per diferents llocs del poble relacionats amb la vida i l’activitat de l’astrònom Antoni Ribas de Conill. Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)

Altres itineraris per fer a peu o amb bicicleta

A).- A peu per Cabanes. Passejada tranquil·la per camins, pel costat de la Muga, pel monestir cistercenc de Cadins, pel mas Ribes i per la torre medieval. Genís Mencion i Roser Bech (text i fotografia) ; Jon Giere (cartografia). A: Alberes, 21 (juliol, 2019), pàg. 102/103

Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda (Distància: 7 km)

B).- Ruta 312.  Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord.

Tres propostes de ruta:

1.- Sortida i arribada a Vilabertran (Distància: 6 km)

    • (1) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran) | (2) Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
    • (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | (4) Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | (5) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 10 km)

    • Aparcament La Fruitareda (Cabanes) | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
    • Fàbrica de la dinamita | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda (Cabanes)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.- Visita als hangars – Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 5,3 km)

    • Aparcament La Fruitareda | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars
    • Hangars | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquests rutes també es poden fer amb cotxe o amb bicicleta.

C).- Qui és l’Antoni Ribas de Conill? Itinerari preparat per als alumnes de l’escola de Cabanes, amb quatre punts d’aturada:

1. Centre cultural Ribas de Conill. Introducció al personatge
2. Carrer Tetuán/Can Carreras. Biografia
3. Carrer Canal. Anècdotes
4. Mas Ribas. L’astrònom Antoni Ribas: la tasca i el llegat.

A la tornada es pot fer una parada al cementiri on reposen les restes d’Antoni Ribas i d’alguns dels seus familiars.

Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres itineraris per fer a peu:

  1. Cabanes. Xarxa d’itineraris saludables i Parcs de salut (Tres itineraris de 2’3 – 4’3  i  6’2 km). Diputació de Girona.
  2. Senderisme
    1. Itinerari circular de Peralada a Cabanes. Ruta 8 Alt Empordà (Distància: 14,6 km). Itinneraria.net   |    Rutespirineus.cat    |    Wikiloc
    2. Rutes senderisme a Cabanes, Catalunya (Espanya). Diferents propostes. Wikiloc
    3. El forn d’en Gestí i Sant Feliu de Cadins. Wikiloc

Cicloturisme

  1. Rutes en bicicleta. Wikiloc
  2. L’Empordà en bicicleta. Consell  Comarcal de l’Alt Empordà


1 comentari

Les quintes: el sistema de reclutament (s. XVIII)

La creació de l’exèrcit regular arran de la Reial Ordenança de Reemplaçament Annual de l’Exèrcit de 1770 va suposar un esforç considerable per als ciutadans que es van haver de fer càrrec dels allotjaments, bagatges i subministraments de la tropa. A més la població masculina va ser obligada a formar part dels cossos militars a través de les “quintes”: una cinquena part dels homes “útils” del municipi s’havien d’incorporar a files, d’aquí les expressions “quinto” i “quintar”.

El servei militar era desmesurat i suposava un autèntic problema, especialment per a les famílies pageses. Els homes de 17 a 24 anys havien de servir vuit anys, els de 24 a 30 servien durant set anys, i els de 30 a 36 servien sis anys. Però el gran nombre d’exempcions, privilegis i pagaments permetia amb molta freqüència evitar-ne la prestació, especialment a les classes benestants.

Real Cèdula de 1773

Les quintes s’efectuaven, amb major o menor rigor en tot el país, tret del País Basc i Navarra, a causa dels furs, i els territoris de la Corona d’Aragó, com a reminiscència de les lleis anteriors als Decrets de Nova Planta. En aquestes províncies, els mossos elegits per sorteig podien ser substituïts per altres joves que s’oferien a canvi de diners.

En un primer moment el capità general, el comte de Ricla, autoritzà la suplència mentre es fes entre persones del mateix corregiment però, el 1772, el ministre de Guerra prohibí aquesta transacció i ordenà el sorteig dels allistats. El 1773, l’intent d’imposar aquest sistema provocà a Barcelona l’avalot de les quintes.

Aquest mateix any es va publicar la “Real Cédula de S.M. y Señores del Consejo, por la qual se declara lo que se debe practicar en el modo de repartir los quebrados que ocurran entre dos, o mas Pueblos de una Provincia, para la contribucion de un Soldado

D’aquesta disposició se’n deriva el conveni establert entre Cabanes i Vilabertran.

El dia 2 de desembre de 1776 es van reunir a la plaça de Cabanes els representants dels ajuntaments dels dos pobles junt amb tots els “mossos sortejables”: Jaume Llanet, Quirze Fortià, Joan Comas, Carles Brugat, Josep Brugat, Esteva Costa, Jaume Brusés, Andreu Duran, Vicenç Lloberas, Isidre Prim i Joan Pey, per Cabanes i Martí Cavanas, Josep Barris, Josep Aimar, Josep Pinadell, Joan Carbonell, Josep Serra, Antoni Cortada, Francesc Fontdecava, Joan Puigferrer, Domingo Puigferrer, Joan Pous, Josep Ferrer, Felip Ripoll, Joan Sau, Paladi Guillamet, Jaume Lapedra, Antoni Vergés i Jaume Puigferrer, per Vilabertran i convenen sortejar quin dels dos pobles haurà d’aportar el soldat extra que els corresponia. Cabanes tenia 11 mossos i Vilabertran 18, llavors en repartir per 5 a Cabanes els corresponia posar 2 soldats i els sobrava un noi i Vilabertran n’havia de triar 3 i els sobraven 3 tres nois. Calia decidir a quin dels dos pobles s’hauria de sortejar el mosso extra.

Van posar dins un càntir les paperetes amb els noms del dos pobles i en Joan Aguer, un nen de 8 anys, va treure la papereta amb el nom de Vilabertran.

Conveni Cabanes/Vilabertran (not. Josep de Aloy i Llach, 2/12/1776)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que probablement altres notaries ens donarien informació d’aquest tema, com a mostra tenim els protocols notarials del 1776 i 1777 del notari Josep Aloy i Llach on hi apareix informació sobre les lleves dels soldats a Cabanes i d’altres poblacions de la província.

Gràcies a aquests documents sabem que els joves una vegada fet el sorteig s’havien de presentar a Barcelona i en cas de ser admesos els esperaven 8 anys de servei. L’Ajuntament i a vegades algun veí els pagava una quantitat de la qual, una part, la deixaven al pare o persona de confiança per tal que en tragués rendiment i disposaven com s’hauria de restituir a la tornada o com s’hauria de repartir en cas de morir durant el servei.

5 de desembre de 1776

  • Una “Llicencia i Comisió”  fa referència a la despesa que tindrà l’Ajuntament per la gratificació que es donarà als dos mossos que han sortit al sorteig d’aquest any, segurament els dos que els corresponien després del conveni signat amb l’Ajuntament de Vilabertran el dia 2.
  • Una escriptura de “Revenda” d’una finca ens confirma que Josep Ramis es va presentar voluntari per substituir el jove a qui corresponia per sorteig i que se li van prometre 200 lliures.
    • El document fa referència a una certificació del 21 de febrer de 1771 on s’explica que Josep Ramis va a servir a l’exèrcit “a compte y en lloch del mosso solter que en dit lloch espectaba”
    • El document esmenta una escriptura signada el 28 de març de 1771 on s’explica que a Josep Ramis se li van posar a mans dues vessanes de terra del paratge “bramadors vells” a compte de les 200 lliures promeses per gratificar el servei.
    • Es faculta a Joan Labori que, mentre Ramis estigui fent el servei, pugui usufructuar la terra i també cobrar les 200 lliures promeses.
    • Mana que en cas de tornar dels Reals Exèrcits, Joan Labori haurà de donar compte de l’administració del patrimoni d’en Ramis i que en cas que Ramis morís durant el servei es determina què s’ha de fer amb les 200 lliures: pagar les honres fúnebres i  25 misses a la capella de Sant Sebastià, donar 10 lliures a Joan Labori pel seu servei i la resta repartir-ho entre Sebastià i Vicenta Ramis, germans de Josep Ramis.
    • Explica que la signatura del document es porta a terme a la capella de Sant Sebastià on “acostuma a congregarse per a estos i semblants negocis lo sobredit Ajuntament i Universitat”

Josep Ramis (nat el 1752) possiblement fos fill de Joan Ramis Vilanova i Teresa Sala Corominas, una branca dels Ramis de Cabanes. Per edat seria possible i en aquells anys tenia dos germans vius: Vicenta (*3/9/1750), casada el 1775 amb Francesch Soler Lluch i Sebastià (* 22/10/1756), casat el 1779 amb Teresa Collell Cabanyer.

18 de desembre de 1776

  • “Comanda i dipòsit”: Joan Baptista Torras de Figueres va ser elegit al sorteig dels “mossos solters i vidus hàbils per lo real servey” que es va fer a Espinavessa, Centenys i Vilavenut

6 d’abril de 1777

  • “Debitori”: Esteve Lloberas, Joan Prim, Joan Germà i Miquel Hortal confessen que tenen un deute i que volen pagar a Josep Oliva la quantitat que els va deixar en préstec per poder atendre el que els corresponia pagar per la gratificació dels soldats de l’últim sorteig i es comprometen a tornar-ho el dia de Nostra Senyora d’Agost.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia:


Deixa un comentari

Béns comunals i propis

Vegeu també: Repartiment i establiment d’aigualleixos i garrigues

Els béns comunals són els que pertanyent al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi. N’hi havia de dues classes:

  • Béns propis. Eren bens del municipi com a entitat; els beneficis que hom n’obtenia (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics.
  • Béns comuns. Eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’Arxiu Municipal hi podem trobar algun document del s. XIX i principis del XX que ens aporta informació dels béns propis i comuns de l’Ajuntament de Cabanes.

  • 2 “Libretas de Cobranza de las tierras comunales” dels paratges del Llobregat, el Sepulcre i el Balcar (1843 i 1845)
  • Relació de finques amb data de: 1855, 1865, 1890, 1893/94, 1936?, 1952
  • Un certificat del Secretari de Cabanes del 14 de febrer de 1911 i una carta del 22 de juny de 1917, adreçada a l’alcalde de Cabanes, en relació a unes canyes tallades al paratge del Salitar i la propietat d’una franja de terreny de l’aigualleix de la Muga

A partir d’aquest petit fons podem saber les finques que eren propietat de l’Ajuntament i les seves característiques.

Ens detalla que a l’Arxiu Municipal hi havia un “libro de apeos” (cadastre) del 1779 i escriptures dels establiments del 1722 i 1723. Alguns d’aquests documents es troben a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-114-T1-317)

Com a curiositats ens parla de la finca de la Llongaña, de l’Artiga del Balcar que es cedia al “maestro de instrucción primaria” per tal que amb el seu rendiment pogués aconseguir la casa que l’Ajuntament no li podia donar, el Balcar que es cedia a pregoner per complementar el seu salari, que hi havia el paratge de les Valls que resseguia les muralles del poble i que a la plaça hi havia un escorxador.

Propietats comunals

  • 1894.- Recibe este comun las siguients prestaciones por los reditos de censos de establecimientos hechos e enfiteusis de tiempo immemorial … Segueix una relació de 47 propietaris …  Un pedazo de tierra llamada Valls, situada alrededor extramuros de la población de cuyo territorio se remitió el plano geométrico al Il. Gobernador Civil de la provincia con fecha veinte y nueve setiembre del corriente año. Posee tambie este comun la Casa Consistorial donde celebra sus sesiones el Ayuntamiento y otra al lado de esta destinada para Escuelas pero ninguna de estas finncas produce cantidad alguna
  • 1893.- Recibe el mismo común las prestaciones siguientes por los réditos de censos de los establecimientos hechos en enfiteusis a los mismos y cuyos plazos vencen anualmente en 29 diciembre. Segueix una relació de 48 propietaris
  • 1890.- Inventari
    1. Casa consistorial y escuela de niños (carrer Escoles): 140 m2
    2. Hospital y escuela de niñas (carrer Escoles): 140 m2
    3. Matadero (Plaça): 10 m2
    4. Garriga de Dalt: 18 vessanes
    5. Garriga de Baix: 13 vessanes
    6. La Llongaña: 30 vessanes
    7. Artiga del Sepulcre: 1 vessana
    8. Artiga del Balcar: 1,75 vessanes
    9. Arenal del Llobregat: 10 vessanes
    10. Turells: 14 vessanes
    11. Arenal de la Muga: 20 vessanes
    12. Un solar contiguo a la casa Consistorial y Hospital comprado al Estado
    13. Dos láminas procedentes de bienes propios
  • 1865
    1. Relación de todas las fincas rústicas i urbanas:  Vuit finques rústegues i sis urbanes (Casa consistorial, Escola de nens, carnisseria, Església parroquial, Capella de Sant Sebastià, cementiri.
    2. Censos de l’Hospital de Cabanes: set finques, l’edifici de l’Hospital (destinat als malalts pobres) i sis làmines
  • 1855.- Lindes y cumuns de Cabanes
    1. Relació i descripció de 9 finques (el censos es paguen al Comte de Peralada): Garriga de dalt, Garriga de baix, Llongaña, Torells o riberal i aigualleix del riu Muga, Artiga del mestre al Balcar, Balcar, Llobregat, Valls del comú, Llobregat
    2. Relació de censataris
    3. Fincas rústicas: Relació i descripció d’11 finques (només una paga cens al Comte de Peralada):
      1. Garriga de dalt (18 vessanes segons un llibre del 1779-segons una escriptura del 1722  en tenia 25, cosa que fa suposar que la diferència es va donar en establiments. Es reclama per ser útil pels ramats.
      2. Garriga de baix (13 vessanes al 1779, però 30 vessanes al 1722) També era últil pels ramats
      3. Aigualleix de la Muga (20 vessanes el 1779, però 86 vessanes el 1723) La finca va ser partida per la Muga i la va cobrir de sorra. Necessària per protegir el terme dels aiguats
      4. Tamariuà (3 vessanes, però 8 vessanes el 1715 i cap dada el 1779). Necessària per protegir els camps del costat de la Muga que s’emplenarien de sorra
      5. La Llongaña (25 vessanes al costat del Llobregat) Necessària per protegir el terme
      6. Aigualleix del Llobregat (4 vessanes) Necessària per proveir de terra per refer els terraplens
      7. Balcar (1,25 vessanes) Cedida al pregoner per complementar el salari que hauria de percebre
      8. Artiga del Balcar (1/8 de vessana) Cedida al mestre per compensar que l’ajuntament no li proporciona casa. El 1848 el mestre Jaume Coll i Bosch treballava aquest hort
      9. Artiga del Sepulcre (1,5 vessanes) Va ser abandonada per l’emfiteuta perquè el Llobregat la va convertir en sorral
      10. Valls al voltant del poble (3 quartons) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca
      11. Valls al voltant del poble (mitja vessana) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca


1 comentari

Segles XVIII-XIX. Documents

Recull de 10 documents datats entre 1723 i 1826, donats a l’Ajuntament de Cabanes pel Sr. Jordi Roura i Hortal el dissabte 17 de novembre de 2018.

Els documents són notes, uns quants rebuts i una sentència que formarien part de l’arxiu patrimonial de la família Vidal i un establiment a favor de Jaume Garriga:

  • Una nota del 1723 que fa referència a l’establiment d’un aigualleix situat al riberal de la Muga, a la zona del Salitar, pel qual es van pagar 280 lliures barceloneses d’entrada i un cens d’1 lliura i 10 sous. D’aquest establiment signat a favor dels regidors i la universitat de Cabanes el 8 de desembre de 1723 fa poc n’hem trobat una traducció del 18 de juliol de 1910
  • Una nota del 1761 i una nota d’entrega del 1770?
  • Alguns rebuts per pagament de censos i misses
  • Una sentència per dret de pas
  • L’escriptura d’un establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagar una entrada de 20 sous i un cens anual irredimible de 9 diners. Data: 7 de juny de 1783

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Descripció dels documents

1).- 1723  Nota relacionada amb l’establiment de 86 vessanes de terra d’aigualleix del terme de Cabanes (8 de desembre de 1723) (16×21,5 cm)

2).- 1749  Rebut signat pel procurador Francesch Aloy a favor de Josep Vidal, pagès de Cabanes per l’import de 3 lliures 14 sous (21×15,5 cm)

3).- 1761  Nota del 17 de juny de 1761. Firma: un fill de Josep Vidal de Cabanes (17x7cm.)

4).- 1762  Rebut per l’import de 6 lliures i 18 sous, lliurat a Pere Vidal de Les Escaules, per la novena i dotze misses resades en memòria de la seva mare Maria Vidal Abat. Signat el 6 de gener de 1762 per Francesc Fageda, sagristà de Cabanes (21×15 cm)

5).- 177?  Nota de lliurament de palla a nom de Pere Vidal de Cabanes. Data: un 5 de novembre de la dècada del 1770 (7,5×10,5 cm)

6).- 1779 Sentència sobre la qüestió entre Pere Vidal de Les Escaules i Mariano Hortal i Josep Vidal i Oliver de Cabanes per regular el dret de pas. La setència determina que es marcarà amb fites un tros de vuit pams del camp de Pere Vidal i que Mariano Hortal i Josep Vidal no poden passar per cap altre lloc. Data: 17 de gener de 1779 (16×21,5 cm)

7).- 1783  Rebut a favor de Pere Vidal de tres cortans d’ordi, pagats el dia de Sant Pere i Sant Feliu, primer d’agost, pel censos al Comte de Peralada. Signa Joan Labori, Batlle i Batlle de sac, el 8 d’agost de 1783 (16×19 cm)

8).- 1783  Escriptura de l’establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat del terme de Cabanes firmat per Tomàs Bataller, procurador del Comte de Peralada, a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagar una entrada de 20 sous i un cens anual irredimible de 9 diners que vencia el primer d’agost diada de Sant Pere i Sant Feliu. L’escriptura va ser signada davant Joan Pagès, notari de Peralada, el 7 de juny de 1783 (44×31 cm – 2 fulls plegats)

Text de l’escriptura d’establiment

9).- 1826 El batlle Rafel Ramis insta Josep Vidal a portar al dipositari Felix Gras, de Figueres, la quantitat de dos lliures, vuit sous i cinc diners pel pagament de la meitat de l’import de la pesa de terra compresa en la recomposició del terraplè de la Muga (data: 31 d’agost de 1826). Al revers hi ha el rebut signat per Felix Gras el sis de setembre (15×10,5 cm – 2 cares)

10).- 1826/27 Rebut emès a Josep Vidal de les Escaules, per l’import de 9 lliures i una quartera d’ordi, import dos anys de cens d’unes terres de Cabanes. Signat per Prim, recaptador dels Comtes de Peralada (15×10 cm)


De moment no s’ha pogut determinar si les famílies Vidal i Garriga van continuar al poble i si en queden descendents. Tampoc sabem si hi havia alguna relació familiar entre els Vidal i els Garriga.

El rebut del capellà ens confirma Pere Vidal, bracer de les Escaules, era fill de Maria Abat. A partir dels registres parroquials sabem que:

  • Josep Vidal i Oliver era fill de Jaume Vidal i Elisabet, el 8 de desembre de 1721 es va casar a Cabanes amb Maria Abat, filla de Miquel Abat, pagès de Cabanes i Mariàngela. Els testimonis van ser Rafel Ramis i Josep Roqui.
  • Pere Vidal va ser batejat a Cabanes el 10 de febrer de 1726. Pere era fill de Josep Vidal, un pagès que vivia al Corral del Comte, i de Maria Abat i va ser apadrinat per Pere Aymar de Les Escaules i Caterina Roqui de Cabanes.

Quan a Jaume Garriga (document 8) sabem que el 9 de febrer de 1777 un Jaume Garriga, jornaler, vidu de Caterina Valls de Cabanes, es casa amb Antònia Llanta, vídua del rajoler Francesc Llanta, de Cabanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mariano Hortal (document 6) podria ser fill del sastre de Cabanes Miquel Hortal i de Marianna Terres qui el 31 de gener de 1743 es va casar amb Marianna Gispert, vídua de Josep Rost. El 31 de desembre de 1767, el seu fill Joan Hortal Gispert es va casar amb Llúcia Vidal Torrent, filla de Joseph Vidal i Isabel Torrent

El 1736, Francesc Fageda (document 4) clergue de les Preses, fa professió de fe  obté la sagristia de Cabanes

El batlle Rafel Ramis (document 9) probablement sigui Rafel Ramis Clarà (1763-1836) casat el 1786 amb Antònia Pont i Puig-Casadevall (àlias Romaguera), avantpassats de Josep Monegal Ramis

El batlle i batlle de sach Joan Labori (document 7) segurament seria Joan Labori Ramis, emparentat amb els Aguer i els Ramis.


Establiment a favor de Jaume Garriga

Transcripció de l’escriptura d’establiment del 1783

Establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat del terme de Cabanes firmat per Tomàs Bataller, procurador del Comte de Peralada, a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagat una entrada i un cens que vencia el primer d’agost. L’escriptura va ser signada davant Joan Pagès, notari de Peralada, el 7 de juny de 1783.
Sia a tots notori com jo Thomás Bataller domiciliat en la Vila de Peralada del Bisbat de Girona, com a Procurador del Excelentíssim Senyor D. Fernando, Feli, Basili de Rocabertí, Boxadors, Chaves, Mesía, Aragón, Anglezola, Pax y de Orcau, per la gracia de Deu, Viscompte de Rocavertí, Compte de Peralada, y de Zevellá, Marqués de Anglesola, Grande de Espanya, Gentil Home de Camara ab exercici de S. Magestat, (que Deu guarde) en la Vila, y cort de Madrid resident, substituhit per lo Magnífich Don Bernat Brasi, y Plans, Ciutadá honrát de Barcelona, y Advocat de la Real Audiencia de Cathalunya, en dita Ciutat domiciliat, Administrador, y Procurador general del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, ab facultat de substituhir, com consta amb escriptura otorgada per S. Excelencia, en Actes de Joaquim Alonso Alvarez, Notari Real, del Collegi de la Vila, y Cort de Madrid, al primer dia del Mes de Agost del any mis setcents setanta y set ; y de la substitucio a favor de mi dit Batallér consta ab altre escriptura en poder de Joseph Bonaventura Fontana, Notari Public de Numero de dita ciutat de Barcelona, als quatre dias del Mes de Juny del Ay mil setcents setanat, y nou, de que dona fée lo citat Notari Fontana, y queda registrada en Actes de mi lo Notari baix firmat. Per quant lo Ajuntament de Batlle, Regidors, Diputats, y los dos Sindichs del Lloch de Cabanas, ab Memorial, que presentaren á S. Excelencia, de set Abril de mil setcents vuytanta y un, suplicaren se dignás concedir Establiments dels Terrenos Herms dels Territoris Riberals de Llobregát, y de la Muga, ab facultat de reduhirlos à cultura, à favor de tots los habitants ab Casa, y familia del dit Lloch de Cabanas sos Vassalls, ab respectiva proporció; A qual fi estaban promptes en Renunciar lo Capitol, ò Pacte vuyt, y catorzse, de la Concordia, y Transacció feta ab Escriptura, rebuda en poder de Elizeo Oliva Notari de Peralada, als disset Octubre de mil, y setcents: Y havent S. Excelencia concedit la gracia demanada en aquella Suplica, y manat se otorgassen los Establiments ab son Decrét firmát en Madrid, a vint y dos de Aril ultim passat, qual Memorial, y Decrét, queda registrat en Actes de mi lo Notari. Per tant inseguint lo citat Decrét, de mon grat, y certa ciencia, per millorar lo Patrimoni de S. Excelencia, y en res no deteriorarlo en nom de dit Excelentissim Senyor Compte de Peralada mon Principal Establesch, y en Emfiteusim Concesdesch, y entrego à Jaume Garriga treballador havitant ab Casa, y familia en lo dit Lloch de Cabanas, del Comptat de Perelada pressent , y acceptant, y à sos Successors, y à qui ell voldrá perpetuament, com sian habils, y capaces de alienar, y no altres, y à efecte de reduhir, y mantenir sempre à cultura, un cortó canat, que es la quarta part de una vessana de terra herma, y Aygualeix de aquella gran Partida de terra herma y y Aygualeix anomenada lo Riberal de Llobregat, situada en lo Terme de dit Lloch de Cabanas que afronta à Solixent ab lo tros de terra establert a Raymunda Pagés Viuda, a mitg dia ab restant terra de sa Exca, que se establirá, a Ponent a lo tros establidor á Pau Brugat texidor tots de Cabanas, y a tramontana ab lo terraple construhidor mediant camí, que se deixa. Aquesta Concessió, y Establiment fas en dit nom, y en virtut del citát Decret a favor, y utilitat del mateix Jaume Garriga Adquisidor aixis com millos se pot dir, y entender, baix los pactes, y condicions seguents, que deurá puntualment observar, = Primo ab pacte; que lo dit Jaume Garriga Adquisidor y demés Possessors de la dita Terra establerta dalt afrontada, degan fer, y prestar al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y à sos successors perpetuament de Cens anual, irredimible Nou diners Moneda Barcelonesa, que se imposa sobre la mateixa terra establerta, ab tots los drets Dominicals pagador dit Cens, en lo dia primer del mes de Agost, de cada un Any, comensant à primer Agost del Any mil set cents vuytanta y quatre y aixis consecutivament en los demés anys, y aportát lo diner del dit cens en la Casa del Batlle de Sach, que te S. Exca. en dit Lloch de Cabanes. = Item, que lo dit Jaume Garriga Aquisidor deurà reduhir à cultura luego dita terra establerta, y millorar la condició de present Establiment, y en res no deteriorarla, y sobre la mateixa terra no podrá proclamar altre Senyor Directe, que al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, podrá si vendrerla, y alienarla à personas capaces de alienar, y no altrement, salvát sempre lo dret de prelació, y fatiga legal per S. Exca. = Item, que lo mateix Jaume Garriga Adquisidor, y demés Possessors de dita Terra Establerta, degan pagar, y correspondrer als Senyors Decimadors de Cabanas, que junt ab S. Excelencia, percebeixen la Decima de dit Lloch, y Parroquia, lo Delme dels fruyts à la quota, que se acostuma en la mateixa Parroquia = Item se prohibeix al dit Jaume Garriga y als demés Possessors, de dita Terra establerta, posar vincle, ni fideicomís, ni cap altre gravamen de esta naturalesa, si que qualsevol Possessor la tindra libre per alienarla, y disposarne. = Item, que lo dit Jaume Garriga à sos gastos dega entregar una Copia autentica del present Establiment al Procurador de S. Excelencia. Y salvo, y reservo, per lo dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y sos Successors, en dit Comptat perpetuament lo domini Directe, y major, y la civil Possessió sobre las confrontadas, y establerta terra, y també lo dit Cens perpetuo dalt imposát, junt ab los tersos, lluismes, y foriscapis, la firma, la fatiga legal de trenta dias, y tots los altres drets al domini Directe, alodial, y major pertanyents, y annexos, debedors, y satisfadors, a S. Excelencia, en totas alienacions, y transportacions, que se farán de dita terra establerta, ab obligació, de haver de regoneixer y capbrevar ab jurament lo domini Directe, y major, à favor de S. Excelencia, sempre que lo possessor del domini util será instat. Y ab los sobredits pactes, y condicions, y no sens ells otorgo en dit nom, y en virtut del referit Decrét la present Concessió Emfiteutica, y cedesch , y transferesch al dit Jaume Garriga Adquisidor, tots los drets, y accions, del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, en quant à la Possessió natural, que podrá prendrer real, corporal, actual, ò quasi de la dita terra establerta de proia autoritat, ab totas clausulas de constitut, y usar, y valerse dels dits Drets, y accions, en Judici, y fora de ell, com millor li convinga. La entrada del pressent Establiment son vint sous Moneda Barcelonesa: Que confesso haver rebuda en diner comptant realment, y de fet en presencia del Notari, y Testimonis baix escrits; Per lo que otorgo, y firmo Apocha, de la paga de la dita entrada, ab pacte de no demanarla mes; y dono, y cedesch en dit nom, al dit Jaume Garriga Adquisidor tot lo mes que pogés valér la dita terra establerta el Cens, y entrada predits. Mes avant en nom del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, declaro no voler estat de Evicció, y solament convinch, y en bona fé prometo al dit Jaume Garriga Adquisidor, que lo mateix Excelentissim Senyor Compte de Perelada, mon principal tindrá per ferm, y valido, lo present Establiment, y que en ningun temps no lo contravindrá, ni lo revocará per motiu algun; y al cumpliment de esta promesa obligo tots los Bens, Drets, y Reddits de S. Excelencia, tan Mobles, com Immobles presents, y esdevenidors; (los propis de mi dit Batallér, no entench obligarlos per tractar solament de interés de S. Excelencia). Y renuncio à tot, y qualsevol Dret, y Lley, que afavorir puga al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y juro en sa Anima, que tindrá per ferma, y valida esta Escriptura. Y present Jo dit Jaume Garriga treballador Adquisidor aprobo las sobreditas cosas, y accepto lo referit Establiment ab los pactes, y condicions dalt expressats, à que concento, y de ma espontanea voluntat per mi, y mos Hereus, y Sucessors en lo millor modo de dret renuncio, y annullo la Condició estipulada en los Capitulos, ò Items vuyt, y catorse, de la Transacció, y Concordia de 17 de Octubre del Any mil secents, rebuda en poder de Elizeo Oliva, Notari de Perelada, ab los quals se pactà, que las Terras dels Riberals de Llobregat, y de la Muga, debian quedar perpetuament hermas per pastos comuns dels Bestiars, dels Particulars havitants de Cabanas, y no poguessin reduhirse a cultura; de manera que en virtut de esta Renuncia, y de la dels demés havitants de Cabanas, no obste aquella Condició, al efecte de poder S. Excelencia establir dits Terrenos, Riberals, als Particulars habitants de Cabanas, y pugan estos reduhirlos à cultura, y prometo, que no me valdré, ni mos Succesors se valdràn, de la citada Concordia, per impugnar los Establiments, que dels dits Terrenos Riberals otorgue lo dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada; y de mon grat, y certa sentencia convinch, y en bona fée, prometo al mateix Excelentissim seyor Comte de Perelada, y à sos Successors en son Comptàt, que cumpliré, tots los pactes dalt continuàts, y pagaré en cada Any lo Cens impossàt de Nou Diners Moneda Barcelonesa en lo dia, y termini, dalt previngút, y aportaré lo dit Cens en la Casa del Batlle de Sach, que te S. Excelencia en lo dit Lloch de Cabanas; y per pacte particular prometo: que com à possessor de dita terra establerta contribuhiré à proporció del número de vessanas, que se me han establert, junt ab los demés havitants de Cabanas, als quals se establesca Terreno en dits Riberals, en tots los gastos, que en qualsevol temps se oferiràn, per defensar la valitat, y subsistencia de aquest, y demés Establiments, y qualsevols Plets, que se intentassen sobre lo domini Directe, y repartimnet Decrét de S. Excelencia, de vint y dos Abril ultim se jauràn firmat; igualment prometo, que contribuhiré, y mos Successors contribuhiran proporcialment en los gasotas, que se oferiràn en la construcció del Terraple, y plantada de Arbres, y Canyas, que se faràn per total resguart de las innundacions de las ayguas del dit Riu de Llobregat, y en la recomposició sempre, que aquellas fessen algun estrago, ò rompiment; y observaré tot lo demés, que vinga à mon carrech: Tot lo que prometo cumplir sens allegar dilació, excepció, ni escusa alguna, ab salari acostumat de Procurador, y Oficials, y ab restitució, y esmena de tots danys, gastos, y despesa estipuladas segons estil, causadors en Judici, y fora de ell per lo cumpliment de tot lo dalt estipulàt, y promés, especialment hypoteco la dita terra establerta dalt afrontada, en lo dret Eufiteutich, que en ella me competeix ab totas las milloras fahedoras; y generalment, sens perjudici de la dita Hipoteca especial, obligo tots mos Bens, Drets, y Accions, tant Mobles, com Immobles, presents, y esdevenidors; Y renuncio à la Lley, que diu, que primer se dega passar per la cosa especial, que per la general obligada; y à mon for propi, que de nou obtinga, y à ma Jurisdicció, y Domicili, y me submeto à qualsevol Tribunal Secular, y emfiteuticari; y fas, y firmo Escriptura de ters, y consento ser apremiat via executiva, segons totas clausulas guarentigias, y lo estil de la Escriptura de ters, y del emfiteusim, per lo que obligo dits mos Bens, y dita terra: Y juro en ma Anima tenir per ferma, y valida esta Escriptura, que dins lo termini de un Mes, se deu haver fet prendrer la rahó de esta Escriptura, en lo ofici de Hipotecas, de la Capital del Partit, en cumpliment de la Real Pragmatica de Hipotecas, que ho disposa, y quedàm previnguts de sos efectes. En testimoni de lo que otorgàm, y firmàm, la present Escriptura en la vila de Perelada als set dias del Mes de Juny delanÿ mil setcents vuytanta y tres, essent presents per testimonis Franco Pagés escribent de la vila de Perelada y Joan Labori pagés del Lloch de Cabanes. Y los dits otorgants (als quals Jo lo Notari dono fee cononeixer) firmar en mans propias = Thomas Bataller em dit no = Jaume Garriga = en presencia de mi Joan Pages Notari
Y Jo Joan Pagés per las Auctoritats Apostolica y Real Notari Publich y regentant la Notaria y Escribania publicas districtuals de la vila y comtat de Perelada, per lo Duenyo de elllas; present vuy al otorgament de aquesta escriptura en fee de lo que la signo y firmo en aquest paper del Real sello quart en Perelada dits dia Mes y any.
En testimoni de veritat. Joan Pagés Notari
Thomada la razón al fol. 443 de libro primero del presente año en el ofo. de Hip. de las Real Villa de Figueras a los diez junio 1783
Por Buenaventura San….


2 comentaris

Repartiment i establiment d’aigualleixos i garrigues

Bibliografia:

Albert Compte i Freixenet, en el seu estudi sobre “El Alto Ampurdán”, indica que el repartiment de terres comunals començà en el primer terç del segle XVIII a Sant Pere Pescador, i que en l’interior els municipis més afectats foren Cabanes i Peralada.

En una Concòrdia signada l’any 1700 entre el Comte de Peralada i la Universitat de Cabanes es delimiten els drets de un i altra sobre uns terrenys d’aigualleixos. A conseqüència d’aquest acord el comte promet el repartiment de petites parcel·les d’una vessana, destinades a horts familiars. Així començaren els primers repartiments coneguts a Cabanes, que continuaren en el transcurs dels segles XVIII i XIX, afectant també la riba dreta del Llobregat.

El primer repartiment d’aigualleixos que coneixem és una conseqüència de la concòrdia de 1700 i té lloc immediatament després de la seva firma. Correspon al paratge anomenat el Balcar i, a continuació, el Restallador i el Tamariuà, situats a la ribera esquerra del tram central del curs cabanenc de la Muga.

Fent ús de les facultats atorgades per la concòrdia de 1700, de poder establir totes aquelles terres que no s’havien entregat com a comuns a la Universitat del Castell de Cabanes, un quart de segle després d’aquella entesa, l’any 1723, el comte estableix a la dita Universitat i, en el seu nom, als quatre regidors que llavors constituïen l’Ajuntament, una considerable extensió d’aigualleixos de la Muga: unes vuitanta-sis vessanes, en el lloc anomenat el Riberal.

Fins ara només hem trobat dues escriptures d’establiments, un del riberal de la Muga del 1723 i un del riberal del Llobregat del 1783.

Data de la traducció: 18 de juliol de 1910 – A: Arxiu municipal de Cabanes

1723.- Traducció al castellà d’un establiment signat el 8 de desembre

Diciembre 8 de 1723

Establecimiento perpetuo de un Aigualeix del Riberal de la Muga à la parte de Vilabertran y Figueras, territorio lo Salitar, firmado per lo Pror. del Exmo. Sr. Conde de Pelelada, à favor de los Regidores y Universidad de Cabanas.
Entrada …… 280 ll b
Censo …….. 1 ll  10 s

Document en format pdf  –  Transcripció

A l’article d’Albert Compte:  Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues.  s’esmenten el document citat i els establiments del 1783.

Els establiments dels anys 1723 i 1726 a la Universitat, un intent d’assegurar el patrimoni comunal

Fent ús de les facultats atorgades per la concòrdia de 1700, de poder establir totes aquelles terres que no s’havien entregat com a comuns a la Universitat del Castell de Cabanes, un quart de segle després d’aquella entesa, l’any 1723, el comte estableix a la dita Universitat i, en el seu nom, als quatre regidors que llavors constituïen l’Ajuntament, una considerable extensió d’aigualleixos de la Muga: unes vuitanta-sis vessanes, en el lloc anomenat el Riberal.
Aquesta gran finca es trobava situada en el marge meridional de la Muga, “en la part que mira vers Vilabertran y Figueras”, en el paratge que l’escriptura d’establiment designa com el Salità, si bé una bona part corresponia als actuals Turells. Afrontava, a sol ixent, en part amb la llera del riu i, en part, amb el camí que anava de Peralada a Vilabertran i la divisió del terme de Vilabertran amb Cabanes; al sud, amb el camí públic que conduïa al mas Maymó; a occident amb el camí que va de Cabanes al mas Forn d’en Llastí, i a tramuntana, altra vegada amb el curs de la Muga fins enllaçar amb els límits orientals. Es tractaria d’aigualleixos o terres més o menys salobres destinades a pastures.
La Universitat paga com a entrada 280 lliures barc., de les quals, en el moment de l’escriptura, desembossa 93 lliures, 6 sous i 8 diners. Els regidors es comprometen a pagar la resta pel Nadal de l’any següent. També s’obliguen a satisfer com a cens 1 lliura i 10 sous anuals, que s’abonaran en la diada de Nadal.

Albert Compte i Freixenet

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els riberals del Llobregat i el repartiment de 1783 de les terres establertes (autor: Albert Compte)

L’escriptura del repartiment, que porta data de 7 d’abril de 1783, comença per recordar que l’any 1700 se signà una concòrdia entre la Universitat i el comte, en la qual es resolgué que restessin com a pastures certes terres ermes.

La Universitat renuncia, des d’aquest moment, a la condició imposada en la mencionada concòrdia que no es poguessin cultivar i demana al comte que les estableixi als habitants amb casa i família en el lloc de Cabanes “ab respectiva proporció”. El comte, des de Madrid, accepta la petició i ordena al Procurador del comtat que realitzi els tràmits corresponents.

1783. Establiment d’un terreny del Riberal de Llobregat

1783.- Donació del Sr. Jordi Roura Hortal

Establiment de un cortó de terra del Riberal de Llobregat al terme de Cabanas firmat per lo Procurador del Sr. Comte de Perelada a favor de Jaume Garriga treballador de Cabanes

Entrada ………………. 29 sous
Cens a 1r Agost …  9 diners

En poder de Joan Pagès Notari de Perelada als set dias del Mes Juny del anÿ 1783

Transcripció de l’escriptura d’establiment.
Vegeu: Documents S. XVIII-XIX

Els dos documents es troben a l’Arxiu Municipal de Cabanes.

Documents:

  • Aplec de documentació relativa a les llicències de pastures de béns comunals (1723/1924) Hi ha l’establiment de vuitanta-sis vessanes de terra fet i firmat pel procurador del Comte de Peralada a favor de la Universitat del Castell de Cabanes (1723, Fèlix Gavella);  l’esborrany d’una concòrdia firmada entre la Universitat del Castell de Cabanes i el Comte de Peralada relativa a diverses qüestions de béns comunals i altres. ACAE110-114-T1-95
  • Catastro del lugar y término de Cabanas (1779) ACAE110-114-T1-317

Vocabulari: 

  • Aigualleix. Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents
  • Albio (del riu Muga). Terreny que queda al descobert després d’un aiguat o que es forma lentament per les variacions en el curs dels rius
  • Emfiteusi. Contracte de cessió perpetual o a llarg termini d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o d’altres prestacions a qui fa la cessió, el qual en conserva el domini directe
  • Establiment. Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic. Contracte pel qual es concedeix un immoble en emfiteusi en què el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.
  • Mallolo. El topònim Maiol o Mallol, no es registra documentalment fins l’any 1176 i sembla que podria provenir del cultiu de maioles o vinyes joves


3 comentaris

La segona guerra carlina a Cabanes (1846-1849)

Vegeu també:

Coneguda també com a Guerra dels matiners va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.

La premsa ens confirma el pas per Cabanes de la facció montemolinista (Partidaris del pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín.)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crònica de Pere Serra i Prim (1820-1889)

Lo dia 24 de Dbre [desembre] de 1847 se alsaren una partida anumenats Matines contra al Gubern Actual y al dia 31 del presen tingueren hordra tots lus Ajuntamens de alsan.. sumaten tot al paysanatja y cada hu revista las sebas propietats y casas de cam. 

Als hultims del mes de fabré de 1848 y ague hun gran alborot a dins Fransa entra las Tropas y Paysans pero las tropas se empesaren ab la paysanatja y al Rey y su familia sen fugiren á Inglaterra per no aber de pendrer mort y axis sesá [parà] la guerra y pusáren la lley anumenada Republica.

Recull de premsa:

  • 1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballos», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3
  • 1848.- Castelló de Ampurias, 15 (Del Clamor) Esta madrugada es la segunda vez que los montemolinistas han invadido nuestra villa. La primera con el objeto de conminarnos con una multa si el dia 9 del corriente no les hacíamos efectiva la contribución de 40.000 rs. que pagamos al gobierno en dos plazos, y que hoy se han presentado para percibirla y multarnos porque aquella no se les hizo efectiva tal cual habian dispuesto.
    Todo esto acontece en un país en que la facción no podria parar un solo minuto mientras existe una columna para proteger al Ampurdán; porque el carlista que entra en esta “ratonera” no es susceptile que salga sin ser copado, batido o reventado; al revés de la tropa que apenas con marchas forzadas, les puede salir siempre al encuentro.- Sin embargo, la facción se ha acostumrado a vivir en estos alrededores, cebada con los grandes recursos que encuentra; no es ostigada y hace tres días que de fijo se sabe su existencia en los vecinos pueblos de … Garriguella, etc. y que otros tantos la hermosa columna del comandante  Lafont, fuerte de tres o cuatro compañías de cazadores, un piquete dd caballería y otro de mozos de escuadra, se encuentra en Figueras y no obstante no busca a la facción cuyo número y valor no iguala en mucho al de la tropa …
    … Al Sr. Romaguera, vecino de Cabanas, media legua de Figueras de Figueras, la facción le exige 30 onzas en oro ó el caballo; este rico hacendado ha consultado a las autoridades de Figueres que le contestan que si entrega el caballo pagará los 4.000r. y marchará en seguida a la disposición del capitán general
    A su tránsito por Peralada la facción ha hecho seguir presos a los dos propietarios Sr. Molinaret y Sr. Carbó. Se asegura que es a causa de que se negaron a satisfacer las respectivas cuotas por la contribución que les paga aquella villa. Al Sr. cura de Garriguella la facción le ha impuesto la multa de 25000 rs. exactamente no se sabe el motivo; pero se cree que es porque temerariament se negó en aprontar el respectivo contingente por el patrimonio que posee..
    A: La Esperanza (Madrid. 1844). 22/8/1848, pàgina 3.

    • El Sr. Romaguera havia de ser Vicenç Pont i Aguer (1786-1849) o bé el seu fill Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)
  • Figueras 4 de marzo. Al mismo tiempo que unos doscientos facciosos al mando segun parece de Serrats y Saragatal se corrieron anoche hasta Darnius en cuyas inmediaciones permanecieron parte del día de hoy recaudando contribuciones o amenazando a los alcaldes para que pasen dentro un cierto plazo a satisfacerlas en los puntos que se les designa. Marsal con unos 100 infantes y 40 caballos se ha dirigido con igual objeto a San Pedro Pescador, Vilacolum, Armentera y otros pueblos del centro del llano, que durante la pasada guerra no se las pagaron jamás y que no se vieron invadidos per ellos mas que una rara vez.
    Sobre la una de la tarde ha salido una columna de esta villa pero ha regresado al anochecer, no habiendo pasado de Cabanas ….
    A: El Clamor público, 13/3/1849

Més informació:


3 comentaris

La primera guerra carlina a Cabanes (1833-1840)

Vegeu també:

Tot i que es diu que als primers anys de la guerra les partides carlines van ser poc importants a Catalunya, la premsa , els registres parroquials i la crònica de Pere Serra i Prim ens confirmen que va afectar a Cabanes.

Quan va començar la guerra, Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric, només tenia 13 anys, però tot i així a les seves memòries que va començar a escriure el 1938 en fa una crònica que comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

 Transcripció del text

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entre la primera i la segona guerra carlina, Cabanes també va patir problemes i actes de violència.

Documents:

  • 1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistats dels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
  • 1837.- Registres de defunció
    • El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
  • 1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembre logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
  • 1843.- En el dia 8 de enero de 1843 hallandose Martin Albreda en el Castillo de S. Fernando de orden del Sr. Gobernador para declarar sobre lo acontecido en Cadaques en la expedicion de que formó parte por disposicion superior la Milicia de Perelada capitaneada por los Albreda despues de haber el propio Martin evacuado su cometido pasó a Llers, donde se le avisó, que junto con otros jóvenes de Perelada que se hallaban alli serian insultados per los de Cabanas al regreso, por lo que salieron luego de Llers y experimentaron lo que se les habia dicho, pues que los de Cabanas les siguieron apedreandolos, accion que reprendió un parcero de D. Mauricio Albert y Terrades, y lo declaró despues en la causa de Martin: adelantaronse despues y al llegar a una senda se pararon aguardando a los de Perelada y como al parar estos por aquella mi hermano iba delante al pasar el referido Martin le tiraron en la cabeza dos piedras, de que quedó enteramente trastornado; y habiendose reparado, tiró de su cuchillo, y envistió a los de Cabanas, abriendose paso y escapando de este modo, con lo que dió ocasión a dos de sus compañeros, que pasaron a Cabanas a dar parte a la Autoridad…. A: Arxiu Palau de Peralada. APP. Reg. 752

Recull de premsa:

  • 1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y tambien Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina los facciosos. El castellano, 585, 23/6/1838, pàg. 3
  • 1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un
    punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de  203 libras en poco tiempo. A: El Guardia Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
  • 1837.- … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2