Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Història


by Deixa un comentari

Art amb sorra

Catalina Hortal i Gimbernat (Cabanes,1947)

Fa temps que la Catalina dedica el seu temps lliure a l’art de crear imatges amb sorres de colors.
A l’exposició «Art amb sorra» ens dóna a conèixer una part de la seva obra, majoritàriament paisatges.


Aquesta mostra, que també és una petita guia turística, té un valor afegit. La major part de les imatges dels quadres provenen de les fotografies que la Catalina i en Rafel han anat fent en les seves sortides. Per això hi trobem escenes de Cabanes i altres indrets propers, però també imatges que han obtingut al llarg dels seus viatges per diferents països.

Què es necessita per fer quadres amb sorres de colors?
Una foto o dibuix, paper vinílic adhesiu, paper de calcar, llapis o bolígraf, tisores, cúter, sorra de diferents colors, un pinzell i un esprai de vernís fixador.


by Deixa un comentari

Bernat Aguer (s. XIII, XIV i XV)

El cognom Aguer, que encara és viu a Cabanes, està documentat als registres parroquials des de l’any 1613, cosa que ens permet resseguir la línia genealògica de les diferents branques que es van anar formant a partir del matrimoni concertat entre Antic Aguer (Cabanes,?-1640) i Montserrada Teixidor (Valldevià,?-Cabanes,1649), casats a principis del 1600.

Abans d’aquesta data en tenim múltiples referències a partir de documents notarials que no ens permeten resseguir la línia familiar però sí que ens permeten assegurar que els Aguer són la nissaga cabanenca de la qual tenim els documents més antics i l’única que s’ha mantingut al poble durant més de 775 anys.

Quatre pergamins, signats els anys: 1248, 1377 i 1435, estan protagonitzats per un Bernat Aguer. Probablement tots ells eren de la mateixa línia familiar i s’anaren transmeten el nom d’avis a nets.

El contingut d’aquests documents ens avala la bona posició de la família, una situació que van mantenir fins el 1780 quan Antònia Aguer i Puigferrer, filla de Rafel Aguer i Aguer i hereva de la nissaga, es va casar amb Jaume Pont i Puig Casadevall i tot el patrimoni dels Aguer va passar a formar part de l’heretat dels Romaguera. El cognom es va perpetuar gràcies al fadristern Joan Aguer i Aguer.

  • 1248, 6 d’octubre.- Bernat Aguer, de Cabanes, ven al monestir de Sant Feliu de Cadins i a la seva obrera, Beatriu d’Aguiló, uns aspres de terra situats a Cabanes, indret d’Aspres, que fan tasca al castell de Cabanes, pel preu de quinze sous melgaresos. Notari: Bernat, notari públic de Cabanes. Font: Pergamins de Cadins. Arxiu Diocesà de Girona (ADG) (P-006-00079)
    • A mitjans del segle XIII els Aguer ja disposaven de propietat per poder vendre.
  • 1377, 2 de setembre.- Àpoca en la qual Bernat Aguer de Cabanes reconeix que ha rebut de la universitat de Banyoles els cent sous de renda anuals d’un violari que ell va comprar a dita universitat el gener de 1375. Notari: Bernat Ferraró, notari públic del castell de Cabanes. Mides: 25,5 x 29,3 cm. Font: Llibres de privilegis i jurisdicció de la Universitat de Banyoles. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (ACPE180-4-T2-4405)
    • Els Aguer tenien prou capacitat econòmica per poder fer uns préstecs que els permetien cobrar rendes anuals. Es desconeix quina relació familiar o econòmica va permetre que els Aguer de Cabanes fessin un préstec a la universitat de Banyoles.
  • 1435, 24 de febrer.- Heretament de Nicolau Callabot de Vilanova de la Muga a favor del seu fill Macià que es casa amb Francesca, filla de Bernat Aguer de Cabanes i Esclarmunda, que cobraria 30 lliures melgoreses si l’heretés i es reserva 50 per poder disposar. Notari: Joan Andreu Malera, notari de Cabanes. Mides: 59,2 x 23 cms. Font: Fons família Pasqual, de Lladó. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-309-T2-107)
    • La família Aguer entronca amb els Callabot, una important nissaga de Vilanova de la Muga.
  • 1435, 24 de febrer.- Heretament de Nicolau Callabot de Vilanova de la Muga a favor del seu fill Macià, per raó de matrimoni amb Francesca, filla de Bernat Aguer de Cabanes, i d’Esclarmunda, de tots els seus béns, amb clàusula de reversió si mor sense fills o sense edat de testar, que podria disposar de 30 lloures melgoreses i el donador es reservaria 50 lliures melgoreses. Notari: Joan Andreu Malera, notari de Cabanes. Mides: 48 x 25’3 cms. Font: Fons família Pasqual, de Lladó. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-309-T2-125)


by 1 comentari

Els Vallgornera, senyors de Cabanes

Més informació: Família Sarrahí – La Torre i el castell de Cabanes – Els Barutell-Bestracà – Can Carreras

Els Vallgornera, vassalls dels vescomtes de Rocabertí i dels comtes de Peralada, foren un llinatge de cavallers que prengué el nom del domini del castell de Vallgornera (Alt Empordà), documentat des del 1123, que havia format part del comtat d’Empúries.
El primer senyor del Castell de Vallgornera fou Jaume de Vallgornera († 1271), fill de Berenguer Sord, que prengué el cognom del feu. Jaume es casà amb Sibil·la de Vilallonga, filla d’en Simó, senyor de Vilarnau d’Avall, del Rosselló,
Del castell, situat al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada, en resta un gran casal amb dues torres de defensa, conegut també com a can Modest de les Torres, propietat de Santiago de Sentmenat de Urruela (1936-2020), baró de Santa Pau i marquès de Sentmenat, d’Orís i de Castelldosrius, descendent directe del primer ocupant del castell, documentat l’any 1271 i anomenat Jaume de Vallgornera. El BOE de 13/7/2005 publica el reconeixement a Santiago de Sentmenat com a Baró de Santa Pau per defunció del seu germà Carlos de Sentmenat i de Urruela. Al BOE de 26/7/2010hi apareix la concessió de la Real Carta de Sucesión en el títol de Marquès de Castelldosrius, amb Grandesa d’Espanya, a favor d’Agatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat (13a marquesa de Castelldosrius (2010-), Gran d’Espanya, 29a baronessa de Santa Pau) que va guanyar un litigi amb el seu oncle Santiago de Sentmenat, gràcies a la “Ley de Igualdad en la Sucesión de los Títulos Nobiliarios” de 2006.
El títol de Príncep de Vallgornera fou concedit l’any 1626, a Sicília, a Francesc de Vallgornera i de Carretto, del qual existeixen antecedents a l’Arxiu General de Simancas. El títol de Marquès de Vallgornera és concedit, l’any 1796, per Carles IV a Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot, 1758-1836), baró de Sant Miquel de Pera, familiar del Sant Ofici de la Inquisició de Catalunya. L’any 1951 es va expedir una carta de successió a favor d’Eduardo Balle Campassol. Font: PARES. Codi: ES.08019.ACA/3.56

La línia dels Vallgornera, senyors de Cabanes, neix a partir de Joan de Vallgornera Sant Dionís i Florença de Fontcoberta. Dos dels seus fills, Jaume i Pere, donen origen a dues branques que mantenen lligams amb Cabanes, almenys fins a finals del segle XVIII.
Mentre que Jaume, l’hereu, rebia la senyoria de Vallgornera, Pere i la seva esposa Rafela ostentarien el títol de senyors de Cabanes i Vilanova de la Muga, entre d’altres.

  • 1 – Jaume de Vallgornera i Fontcoberta (*1435?), l’hereu, manté del càrrec de senyor de Vallgornera. Els seus descendents s’uneixen als llinatges Cruïlles, Foixà, Llupià, Orís, Puiggener, Sentmenat … per acabar formant part del marquesat de Castelldosrius. Des de 2021, el marquesat d’Orís correspon a Ana Isabel de Sentmenat Vilá per defunció del seu pare, Santiago de Sentmenat Urruela.
    Un dels personatges de la nissaga, Carles Puiggener d’Orís i Descatllar (*1728), II marquès d’Orís, apareix al Cadastre de Cabanes de 1779 com a receptor de delmes
  • 2 – Pere de Vallgornera i Fontcoberta, fadristern, mort vers el 1524, heretà Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i Sa Trilla. El 1473, Pere s’havia casat amb Rafela de Serrahí i de Peguera, senyora de Cabanes i el Coll.
    Els seus descendents emparentaren amb els Montagut, els Barutell-Bestracà, els Rajadell-Cruïlles …. D’ells descendeixen els Conill-Carreras de Cabanes, a partir de la branca d’Olot. Fins a la concessió del marquesat de Vallgornera, a mitjans del segle XVIII, en diferents llocs els descendents del llinatge són anomenats senyors de Cabanes, però es desconeix la situació actual. Sí que mantenen la propietat del castell del Coll i de l’església de sant Andreu del Coll, un bé que es remunta al s. XV. Eduard de Balle i Comas és, actualment, el VIII marquès de Vallgornera (BOE, 15/12/2017)

Quina relació hi pot haver entre els Serrahí-Vallgornera i la Torre?
Com a senyors de Cabanes i vassalls del comte de Peralada, és possible que els Serrahí i els Vallgornera haguessin estat propietaris de la Torre. No tenim cap document que ho avali però podríem aventurar dues hipòtesis:

  • La propietat va passar, per transmissió hereditària, dels Vallgornera als Conill-Carreras i aquests, al segle XIX, la van vendre a Josep Pagès Carbonell
  • Antònia Portell Aguer, esposa Josep Pagès Carbonell, n’era propietària per herència familiar dels Aguer ja que el seu avi era Antoni Aguer Cervera, batlle de Cabanes (representant del senyor).

1 – Cronologia de la branca dels Vallgornera, senyors de Cabanes

Nota: moltes de les dates no s’han pogut documentar i són aproximades

  • Pere de Serrahí, donzell de Cabanes. Ref. 1437 (+ ja el 1450)
    • Casat amb Francesca
  • Jaume de Serrahí (*1420), donzell, i senyor de Cabanes i del castell de Llers
    • Casat amb Antonia de Peguera i Ferrer (*1425), filla de Ramon de Peguera (*1395) i Constança Ferrer (*1400)
  • Rafela de Serrahí i de Peguera (*1450) senyora dels castells de Cabanes i el Coll.
    • Casada, el 1473, amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta (1448-1524), àlies Serrahí, fill de Joan de Vallgornera i Florença de Fontcoberta, senyor de Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i sa Trilla (Vilanova de la Muga). Pere de Vallgornera i Rafela de Serrahí van tenir dos fills: Joan, mort sense descendència, i Joana
  • Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll (*1484)
    • Casada, el 1504, amb Miquel Marc de Montagut i Llupià, donzell, senyor de les Preses i del castell de Rocacorba (*1480), domiciliat a Olot, fill de Bartomeu de Montagut i de Caterina de Llupià i de Cassà
    • Joana va premorir al seu pare; per aquesta raó el seu fill, Bartomeu de Montagut i de Vallgornera, va heretar tots els bens familiars, entre els quals hi havia també el castell del Coll, proper a Olot que procedia de l’herència dels Peguera-Despujol, senyors del castell d’Espunyola i del Coll, respectivament.
    • Els seus descendents adoptaren el cognom Vallgornera
  • Bartomeu de Montagut i Vallgornera (1508-1564), donzell de Camprodon, senyor de Cabanes, les Preses, de Vilanova de la Muga, Masó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, el Coll i sa Trilla. Fou batlle natural de les Preses, per espai de més de vint anys; el 1564, féu testament i és possible que morís en aquell mateix any. Vegeu: La Comarca d’Olot, 12 juliol 1979
    • Casat, el 1533, amb Elionor de Setantí i Llorac, de Barcelona (1510-1564), filla de Francesc Joan de Setantí i Vallgornera, donzell, i de Jacquete de Llorac, de Perpinyà
  • Joan Josep Montagut, Vallgornera i Setantí (1540-abans 1604), senyor de Cabanes, les Preses, Masó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Coll, Vilanova, Garriga i sa Trilla. Vegeu: Joan Anton Abellan i Manonellas, Joan Anton ; Grabuleda i Sitjà, Josep. Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve (2012)
    • Casat amb Anna Oms i LLop (*1544), filla de Jaume Oms, ciutadà honrat, i Estefania de Llop i Serra (C.M. 1657)
    • L’any 1550, la seva germana Joana Estàsia de Montagut Vallgornera i Setantí (1536-?) es va casar amb Joan de Barutell, senyor de Bestracà i Oix. El seu fill i net van estar molt vinculats a Cabanes i fins i tot hi van residir. Vegeu: Els Barutell-Bestracà
  • Baldiri de Montagut i Vallgornera i Oms (+1626). Cavaller, senyor de les Preses i, segurament també de Cabanes. Va participar a les Corts de 1599 i 1626. Casat dues vegades:
    • amb Magdalena de Palol i de Cors (C.M. 1618), filla de Jeroni de Palol i de Magdalena de Corts
    • amb Francesca Esquerrer, filla de Dionís d’Esquerrer i Jerònima d’Andreu
  • Miquel de Montagut i Vallgornera i de Palol (Olot,?-?), senyor de Cabanes, donzell d’Olot. Va participar a les Corts de 1626, fill de la primera esposa.
    • Casat amb Maria Esquerrer i Calbis (C.M. 1645), filla de Rafel d’Esquerrer i Esperança Calbils
  • María de Montagut de Vallgornera i Esquerrer, senyora de Cabanes, les Preses … (Olot,?-1693?). Casada dues vegades:
    • Amb Francesc de Llunes i Martí (+1658), natural de Caldes de Montbui, fill de Pere Llunes i Arnellà i Isabel Martí i Carbó. Baltasar, el fill, canvià el cognom Llunes pel de Vallgornera i es va mantenir com a senyor de Cabanes
    • Amb Josep de Cruïlles i de Rajadell i de Xetmar, de Peratallada (+1681), senyor de Cornellà i Barberà, fill del baró de Cruïlles
      • El 1698, la seva filla Josepa de Cruïlles Vallgornera es casà, a Olot, amb Ramon de Carreras Raguer, donant lloc a la branca dels Carreras d’Olot que, el 1757, es va unir amb la branca Carreras de Cabanes quan Ignasi Conill Carreras, d’Olot es casà amb M. Rosa Carreras d’Avinyó, hereva de can Carreras de Cabanes.
  • Baltasar de Vallgornera, Montagut i Llunes, senyor de Cabanes (Barcelona,1660-Olot,1726). Adopta el cognom de Vallgornera que transmet als seus fills.
    • Casat a Olot, el 1710, amb Francesca Bosch de Platraver i Beuló (+Olot,1765), filla de Josep Bosch de Platraver i Anna M. Beuló.
    • L’any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver va fer aixecar damunt d’un mas preexistent l’actual casal dels Vallgornera, situat al carrer Clivillers d’Olot
  • Antoni de Vallgornera, Montagut i Bosch (1715-1788), senyor de Cabanes, les Preses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla i Mont-ros
    • Casat a Olot, el 1754, amb Antònia d’Alentorn i Claresvalls (+Olot,1769), residien a Olot. El seu fill, Josep, batejat a Olot el 1758, va ser apadrinat per Pere Màrtir Conill, ciutadà honrat de Barcelona qui el 1726 s’havia casat amb Ramona de Carreras i de Cruïlles. L’any següent, Ramona va ser la padrina de Maria. Mentrestant, l’any 1757, Ignasi, fill de Pere Màrtir i Ramona, s’havia casat amb M. Rosa de Carreras i Avinyó, hereva de can Carreras de Cabanes.
  • Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot,1757-Vic,1836), I marquès de Vallgornera, baró de Sant Miquel, Pera i Rocacorba i familiar del Sant Ofici. Es va casar dues vegades:

2 – Cronologia de la branca dels Orís-Puiggener-Vallgornera

Al Cadastre de Cabanes de l’any 1779 hi consta el tribut que han de pagar el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís, pels delmes i tasques que cobren.
Aquest any el comte de Peralada era Ferran Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (1745?- Viena,1805) qui també era propietari del molí de Cabanes.
Carles de Puiggener devia ser el fill de Carles d’Orís i de Puiggener (primer marquès d’Orís), i d’Anna d’Alemany Descatllar i de Solanell.

  • Joan de Vallgornera (+1468). Donzell, senyor de Vallgornera i Vilanova de la Muga, Sa Garriga i Cruïlles
    • Casat amb Florença de Fontcoberta. Joan i Florença també foren els pares de Pere de Vallgornera i Fontcoberta, casat amb Rafela de Serrahí, senyora de Cabanes
  • Jaume de Vallgornera i Fontcoberta, l’hereu (*1435). VIII senyor de Vallgornera, Vilarnau i Fontcoberta. Casat amb:
    • Brígida de Cruïlles i Centelles (1435-1477), filla de Martí Guerau de Cruïlles i Damiata de Centelles
    • Iolanda de Biure
  • Joan Francesc de Vallgornera i de Cruïlles (*1470?)
    • Casat, el 1499, amb Elisabet Jaubert
  • Joan Galceran de Vallgornera i de CruÏlles (*1500?). Senyor de Vallgornera
    • Casat, el 1522, amb Caterina de Foixà i Santmartín (1502-?).
  • Francesc Galcerán de Vallgornera (+1595)
    • Casat, el 1550, amb Lucrècia de Llupià i Sanxo (+1603)
    • Tenen dues filles, Maciana i Àngela. El succeeix el seu net Francesc d’Orís
  • Maciana de Vallgornera i Llupià (*1551)
    • Casada amb Macià d’Orís i de Foixà, baró d’Orís (+1545-1585), fill de Francesc d’Orís i Dionisia de Foixà-Boixadors
  • Francesc Joan d’Orís i de Vallgonera (+1626?), baró d’Orís, senyor de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Cortsaví, Nefiac i Rigardà
    • Casat, el 1602, amb Francesca Tafurer i Solanell, filla d’Antic de Tafurer i Àngela de Solanell i d’Alemany-Descatllar
  • Joan Francesc d’Orís i de Tafurer (+1661?). Baró d’Orís
    • Casat, el 1627, amb Anna Maria Bru i Granollachs, de Vic, filla de Francesc de Bru i Petronila de Granollachs
    • Van tenir dues filles: Magdalena casada amb Francesc de Puiggener i Nicolau, i Maria
  • Maria d’Orís Vallgornera i Bru (+1695), baronessa d’Orís i senyora de Vallgornera, Pollastres, Vilarnau, Nefeire, Cortraví, Vinyoles, Torre de Monell, Sant Miquel de Pals i castlana de Vigordà.
    • Casada, el 1659, amb Frederic Desbosch i Guimerà. Moriren sense descendència.
    • La successió va recaure en el seu nebot Francesc de Puiggener, fill de Magdalena d’Orís i Bru i Francesc de Puiggener i Nicolau (*1626?), donzell, fill de Francesc de Puiggener i Puiggener i Cecília Nicolau i Granollachs
  • Francesc de Puiggener i Nicolau d’Orís (1663-1728?). Baró d’Orís. Nebot de Maria d’Orís Vallgornera i Bru. No se li coneix família
    • Possiblement el succeís el seu germà Carles
  • Carles d’Orís de Puiggener d’Orís. I marquès d’Orís (1665-1726?). Títol concedit per l’arxiduc Carles.
    • Casat, cap el 1696, amb Anna Alemany-Descatllar i de Solanell, filla de Lluís d’Alemany-Descatllar i Puig i Eugènia de Solanell
  • Carles d’Orís Puiggener i Descatllar, II marquès d’Orís (*1710?)
    • Casat amb Anna Boïl de Arenós y Figuerola (*Centelles,1716?), filla de Josep de Boïl Arenós i Maria de Figuerola i Blanes
    • Al cadastre de 1779, Carles de Puiggener hi apareix com a receptor de delmes de Cabanes
  • Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl de Arenós, marquesa d’Orís i senyora de Vallgornera (*1746?)
    • Casada, el 1763, amb Pere Martí Sentmenat i Copons (1740-1802), fill de Josep de Senmenat i M. Manuela de Copons

Després que Pere de Sentmenat i de Copons, net del primer marquès de Castelldosrius, es casés amb Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl d’Arenós, va integrar aquests títols a la seva família.
Ja en el segle XIX, l’enllaç de Carles de Sentmenat i de Puiggener amb Raimunda de Riquer i de Ros, de la família dels marquesos de Benavent, permeté la posterior vinculació d’aquest títol al llinatge.

Notes històriques

Comtat d’Empúries. Territori centrat en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte. Comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona. Als segles IX, X i XI, el territori situat aproximadament a l’entorn de la vila de Peralada, des del principi del domini carolingi a Catalunya, estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política. Els seus comtes foren els d’Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixés al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat. L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius.
El Vescomtat de Peralada era un vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada que comprenia el pagus de Peralada. El primer vescomte documentat és Bonfill (s. X).

El Vescomtat de Rocabertí fou una jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Morellàs i Bellaguarda del Capcir. A mitjan segle XV pertanyien a la jurisdicció del vescomte Rocabertí les poblacions següents: Peralada, els veïnatges de les Costes, les Olives i el Morassac, la Jonquera, Agullana, Cantallops, Campmany, Cabanes, Vilarnadal, Vilatenim, Vilabertran i Palol de Vila-sacra, amb els castells fronterers de Canadal, Rocabertí i Requesens, probablement, la batllia d’Espolla, Sant Climent amb Vilartolí i Masarac, la població de Terrades, la baronia muntanyenca de Sant Llorenç de la Muga, la baronia de Navata prop del riu Manol, l’extensa baronia de Vilademuls al sud del Fluvià, amb els llogarets d’Orfes, Galliners, Vilavenut, Esponellà, Romanyà, Calabuig, Parets, Ollers i Viladamí, el poble de Camallera, Santa Llogaia del Terri, la baronia de Verges al baix Ter, amb la Tallada i Bellcaire, i la vila de Vinçà al Conflent.
Els Rocabertí han estat una de les nissagues nobiliàries més importants de Catalunya i Mallorca i, per
tant, de la Corona d’Aragó. Aquest llinatge, que té el seu origen el s. IX amb Dalmau de Rocabertí, portava, també, altres cognoms com els Verí, Boixadors, Dameto, Cotoner, Pacs/ Pax…

Comtat de Peralada. A les Corts de Barcelona, celebrades l’any 1599, el rei Felip III atorga el primer títol de comte de Peralada a Francesc Jofre de Rocabertí (†1634).
Després de Joana Adelaidaa (1898-1899), hereta el títol el nét de la seva tia-àvia Aina de Boixadors Cotoner, Joan Miquel de Sureda i Verí Boixadors (†1912), marquès de Vivot, circumstància amb la qual es perd el cognom Rocabertí. A aquest el succeeix la seva filla Josepa de Sureda Fortuny (†1955). És en aquest moment que Antoni de Montaner Sureda esdevé comte de Peralada i el seu germà Pere, comte de Savallà. Segueix la línia comtal el fill d’Antoni de Montaner i de Margalida Cerdà Cifre, Pere de Montaner Cerdà.

Els Montagut són originaris de Montagut (La Garrotxa). El 1504 van donar la “baronia” als Vallgornera quan Antoni de Vallgornera Montagut i Bosch es va casar amb Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll.
Cap el 1700, un descendent, Baltasar de LLunes i Montagut, va passar a anomenar-se Baltasar de Vallgornera Montagut i Llunes, mantenint el cognom matern.

Fonts:


by Deixa un comentari

Eleccions i electors (s. XIX)

D’acord amb la Llei electoral de 18/3/1846, Figueres era cap de districte electoral i, a Cabanes, només hi va haver 9 persones amb dret a vot, tots ells tributaven més de 400 rals.

El BO de la província de Girona de 2/2/1857 publicà el llistat d’electors de l’any 1854. Llavors Cabanes depenia del districte de Figueres, secció de La Jonquera, i només va tenir 5 electors amb dret a vot.

Anys enrere, poques persones podien votar. El dret a vot estava condicionat a la riquesa dels electors.
El 1836, només votaven els homes majors de 25 anys que fossin els majors contribuents de cada província i els professionals amb títol acadèmic.
La llei electoral de 1837 limitava el dret a vot als contribuents que paguessin 200 rals anuals o tinguessin un renda mínima de 1.500 rals
La llei electoral de 1846 encara va ser més restrictiva i es van doblar les exigències contributives, passant dels 200 als 400 rals de tributació.
El 1869, es va establir el sufragi universal masculí per a major de 25 anys, però la restauració borbònica va suposar que el 1878 s’aprovés una nova llei que, altra vegada, limitava el dret a vot condicionant-lo a la riquesa i la instrucció.
El 1873, l’edat per votar va baixar als 21 anys … Va durar poc, el 1876/77 es va tornar a condicionar el vot a la riquesa, fins arribar a la llei electoral de 1890 quan de forma definitiva es va establir el sufragi universal per a homes majors de 25 anys.
Les dones no van poder exercir el dret a vot fins a les eleccions del 19 de novembre del 1933.

Qui eren aquests cabanencs que el 1846 i el 1854 van gaudir del dret a votar?

  • 1846
    • Vicenç Pont Aguer (Cabanes,1786-Figueres,1849). Hisendat, propietari entre d’altres, de l’heretat de Sant Feliu. Casat, el 1807, amb Teresa de Vinyals Guinart, de Flaçà. Ells van ser els promotors de la casa Pont de Vinyals, de Figueres. Era conegut amb l’àlies Romaguera.
      • El 1854, els Romaguera ja vivien a Figueres i no degueren votar a Cabanes.
    • Antoni Ribas Vidal (Tossa,1787-Cabanes,1867). Hisendat, propietari del mas Ribas, antic mas Maymó. Casat, el 1832, amb Margarida Vidal Domènec, de Garriguella.
      • Es desconeix el motiu pel qual, el 1854, no apareix com a elector.
    • Antoni Ramis Pagès (Cabanes,1817-1875). Hisendat, propietari de l’heretat Ramis. Casat el, 1840, amb Concepció Porret Pairachs, de Figueres i, el 1843, amb Mònica Jordà Toll, també de Figueres.
      • Es desconeix el motiu pel qual, el 1854, no apareix com a elector.
    • Josep Pagès Carbonell (Cabanes,1782-1860). Fill de Vicenç Pagès Font, de Cabanes, i de Rosa Carbonell Pujol, de Peralada. Casat, el 1802, amb Antònia Portell Aguer, nascuda a Peralada. És el primer propietari documentat de la Torre. Es desconeix si la va comprar o si ell o la seva esposa la van heretar.
    • Vicenç Brusés Pagès (Cabanes,1785-1848). Hisendat, propietari de l’heretat de can Brusés. Casat, a principis del 1800, amb Teresa Portell Aguer, de Peralada.
      • En morir l’any 1848, a les properes eleccions és el seu fill Joan Brusés Portell que apareix com a elector
    • Jaume Brugat ?. En aquests anys, a Cabanes, hi viuen moltes persones amb aquest nom i no es pot determinar qui podia ser aquest Jaume Brugat. Possiblement sigui hereu d’un Rafel Brugat que, al cadastre de 1779, tributa per 14 peces de terra i una casa.
      • A l’Apeo de 1842, Jaume Brugat tributa per dinou peces de terra i dues cases.
    • Andreu Bracumart Pallisser (Cabanes,1790-?). Fill de Francesc Bracumart Barris, ferrer, i Francesca Pallisser. Casat amb Ignàsia Gibert Aymar, possiblement natural de Peralada.
      • El seu avi, que també es deia Andreu, apareix al cadastre de 1779 com a propietari de deu peces de terra i una casa, tributant 151 rals 2 diners.
      • A l’Apeo de 1842, el mateix Andreu Bracumart Pallisser tributa per vint-i-una peces de terra i dues cases. En poc més de 60 anys el seu patrimoni havia augmentat considerablement.
    • Vicenç Prim Brusés (Cabanes,1800-1889). Fill de Jeroni Prim Prats i Caterina Brusés Pagès. Casat, el 1825, amb Marianna de Conill i Solà, filla de can Carreras.
      • Ells foren els consogres de Josep Pagès Carbonell. Joaquim Pagès Portell, fill de Josep, es casà amb M. Carme Prim Conill, filla de Vicenç.
    • Marià Pou Gibert. Fill de Pere Pou, de Cabanes, i de Magdalena Gibert, de Peralada. El 1836, ja vidu d’Anna Cullell, es casà amb Antònia Brusés Portell, de la família de can Brusés.
      • Es desconeix el motiu pel qual, el 1854, no apareix com a elector.
  • 1854
    • Josep Pagès Carbonell. Manté el dret a vot.
    • Jaume Brugat. Manté el dret a vot.
    • Andreu Bracumart. Manté el dret a vot.
    • Vicenç Brusés Pagès. Manté el dret a vot.
    • Joan Brusés Portell (Cabanes,1812-Figueres,1869). Hereu de la propietat de can Brusés. Fill de Vicenç Brusés Pagès. Casat, el 1845, amb Orosia Pérez Yuste, de Villarreal (Osca).


by Deixa un comentari

Rec del Molí. Plànol parcel·lari (1807)

Font: PADROSA I GORGOT, Inés
El plànol parcel·lari de Francesc Soriano: Molins i propietats del germans Rocabertí a Peralada i Cabanes
El Butlletí de Peralada, núm. 69, tardor 2023, pàg. 34-42

Més informació: Rius i recs. Pous i fonts

Transcripció de la llegenda del plànol:
Plano Geografico en que se demuestra una porción del Rio Muga, el Molino de Borras, [de] los Egios Exselentícimos Señores Condes de Peralada situados el uno en el Pueblo de Cabanas, y el otro en el termino de Peralada, su Azequia, Resclosa Actual, y demas parages que antiguamente se tomaba el agua del Rio Muga para moler el Molino de Peralada y demas bajo Yndividua.

L’article d’Inés Padrosa ens aporta documents i dades interessants:

  1. Plànol amb el traçat del rec del Molí i el llistat i situació dels elements relacionats amb el patrimoni de l’aigua a Cabanes, l’any 1807
  2. Biografia i trajectòria de Francesc Soriano, l’autor del plànol
  3. Molins i moliners que al segle XIX aprofitaven les aigües de la Muga [1]
  4. Imatge de la premsa de l’empresa “Valls Hermanos”, de Barcelona, que es va adquirir pel molí de Cabanes
  5. Relació de les propietats dels Comtes de Peralada a Cabanes [2]
  6. El molí d’en Borràs és l’actual Farinera Sant Lluís, dins el terme de Pont de Molins
  7. Casa Isac podria ser l’actual can Vergés?
  8. El gorg de la Sínia estaria situat darrera el cementiri on arrenquen els camins que van a Peralada i al mas Ribas. Pel nom ens podria indicar una zona humida amb una bassa i una sínia. El 1717, Josep Vestida, un jove de 18 anys, va morir negat en un gorg, propietat de Miquel Puig i Casadevall, que hi havia a la carretera de Cabanes a Peralada. Podria ser el gorg de la Sínia?

Notes:
[1]

  • El 1807, els Rocabertí tenien molins a: Cabanes, Peralada, Sant Llorenç de la Muga, Gualta i Orfes
  • Sovint les pluges van provocar el desbordament del Llobregat i de La Muga i es van malmetre molins i séquies. Les cartes dels comtes destaques aquestes dates:
    • novembre de 1872
    • gener i finals de setembre de 1875
    • març de 1885
  • … donat el mal estat de les dues premses del molí d’oli de Cabanes, l’any 1869, l’administrador Joaquim Albreda proposa substituir-les per unes de ferro. Però s’havien de fer números:
    • 1) El preu de les dues premses de ferro suposaria la quantitat de 800 duros;
    • 2) Mentre que, construir 2 premses de fusta, iguals a les existents, costaria 300 duros i
    • 3) Hi havia una tercera opció, encarregar-ne una de ferro i una de fusta, en aquest cas la quantitat pujaria a 600 duros.
  • Carta de Joaquim Albreda, de 3 de juliol de 1869, al comte de Peralada, amb xifres mensuals de la collita, en quintars. (ARM-MT (P), 35 H). La carta conté les dades del blat i “mezcladizo” que han donat el molí de Cabanes
  • … Per una part, localitzo un Caula, moliner de Cabanes

[2]

  • Els germans Rocabertí van iniciar una política de compres de petits terrenys per engrandir el seu patrimoni no tan sols a Peralada, sinó també a municipis veïns com Cabanes i Vilabertran. L’article detalla 31 finques, situades dins el terme de Cabanes, que són propietat dels Comtes de Peralada.
    En algunes finques del “Libro de Apeo” de Cabanes de l’any 1842 s’hi troben unes notes que informen que l’any 1879 van ser comprades pels Comtes de Peralada.


by Deixa un comentari

Cadastres de Cabanes (3): Segle XX

Més informació sobre cadastres: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (2)

Recull de documents que es troben a l’Arxiu Històric de Girona (Fons: Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Hisenda. Cartografia de la implantació del cadastre, 1950-1984)


by Deixa un comentari

Cadastres de Cabanes (2): Apeo de 1842

Més informació: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (3)

Libro de Apeo (1842)
Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Fons: Ajuntament de Cabanes. Codi: ACAE110-114-T1-319
Publicat a l’aplicació arxius en línia el dia 1 de juny de 2023

El document, de 62 fulls, va ser signat a Cabanes el 14 de desembre de 1841. Conté:

  • Llistat dels contribuents amb el número de cada finca, el seu nom i superficie en «vesanas y avos», els cultius (camps, olivars, vinyes, sorrals i erms), la ramaderia i les cases. Els contribuents estan separats per poblacions: 181 són propietaris de Cabanes (foli 2), mentre que els altres són de Figueres, Vilabertran, Peralada, Llers i altres municipis.
  • Contribuents afegits l’any 1852 (foli 58)
  • “Relación de rebajas y traslaciones de fincas verificadas y que sirven para 1852” separats per poblacions: Cabanes, Figueres, Vilabertran (foli 60)
  • “Nota de la ganadería añadida de orden de la misma Junta Pericial que se ha de contar al Repartimiento a mas de la que ja estaba continuada”
  • Resum final amb les bases de cotització i la qualificació de les 5.157 de vessanes registrades: (foli 62)
    • Camps: 2950 vessanes (763 de 1a qualitat – 1223 de 2a i 964 de 3a)
    • Olivars: 1312 vessanes (354 de 1a qualitat – 632 de 2a i 326 de 3a)
    • Vinyes: 631 vessanes (114 de 1a qualitat – 286 de 2a i 231 de 3a)
    • Terres improductives: 255 vessanes (161 d’erms i 94 de sorrals)

Resum final del “Libro de Apeo” de 1842

En el término de este pueblo de Cabanas segun el apeo verificado en el año 1842, consta de cinco mil ciento cincuenta y siete vesanas de tierra distribuidas en las siguientes clases a saber:
– Cete cientas sesenta y tres vesanas y tres … y cuatro avos de primera calidad de tierra campa, mil dos cientos veinte y tres vesanas y veinte y dos veinte y cuatro avos de tierra campa de seguna calidad, nueve cientas sesenta y cuatro diez veinte y cuatro avos tierra campa de tercera.
– Tres cientas cincuenta y cuatro vesanas veinte y dos veinte y cuatro avos Olivar de primera calidad, tres cientas treinta y dos vesanas veinte veinte y cuatro avos ydem de segunda. Tres cientas veinte y seis once veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento catorce vesanas tres veinte y cuatro avos viña de primera calidad, dos cientas ochenta y seis vesanas doce veinte y cuatro avos ydem de segunda, dos cientas treinta y nueve seis veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento sesenta y una nueve veinte y cuatro avos de yermos y noventa y una de arenal.
Lo que segun la peritacion que ha hecho la Junta Pericial de este pueblo debe satisfacer cada una de las vesanas de su respectiva especie la cantidad que se expresa en la escala que a continuacion se manifiesta, advirtiendo que la graduacion que consta en la escala solo servira de base para repartir proporcionalmente entre los contribuyentes de este termino la contribución de … que tenga marcada este pueblo.

Comparant la situació dels deu majors contribuents del cadastre de 1779 i la dels terratinents del “apeo” de 1842, es constata que, després de seixanta-tres anys, els descendents han mantingut l’heretat familiar. Només el cognom Roqui, que el 1779 ocupava el desè lloc, no apareix al llistat de 1842, segurament perquè l’heretat degué passar a una noia i va canviar de nom.

  1. Josep de Terrades – Ara: Maurici Albert i Terrades, descendent de Josep de Terrades
  2. Francesca Puig Casadevall i Jaume Pont i Germànico – Ara: Josep Pont de Vinyals, el seu besnét. De 34 parcel·les i 3 cases passa a 73 parcel·les i 6 cases per annexió del patrimoni Aguer
    • Rafel Aguer i Aguer – Ara Josep Pont de Vinyals, el seu besnét
  3. Ventura Anglada – Ara Antoni Ribas Vidal. Ventura Anglada era el sogre de Vicenç Maimó Falgàs i usufructuari de l’heretat Maimó. Vicenç Maimó era cosí de Quirç Ribas Maimó i avi d’Antoni Ribas Vidal. No se sap en quin moment la propietat va passar dels Maimó als Ribas
  4. Rosa de Carreras i Avinyó i Antoni de Carreras i Carles – Ara: Ignasi de Conill i de Solà, net de Rosa de Carreras i descendent d’Antoni.
  5. Josep de Cremadells – Ara: Baltasar de Cremadells, descendent de Josep de Cremadells
  6. Clara Ramis, vídua – Ara: Antoni Ramis Pagès, el seu besnét
  7. Maria Roca, vídua – Ara: Joan Albert Roca, el seu fill
  8. Vicenç Roqui. Es desconeix qui va heretar la propietat

Per altra banda també es poden observar algunes millores econòmiques i augments de patrimoni. Aquest és el cas de la família Brusés que, si a principis del segle XVIII eren bracers, a finals de segle van passar a la categoria de masovers, i al segle XIX ja es consideraven hisendats.
– El 1779, Joan Brusés Vergés (Cabanes,1745-1824) és propietari de vuit camps (unes 15 vessanes) i una casa deshabitada. Juntament amb el seu germà Jaume, eren els masovers d’Antoni de Carreras. Joan segurament vivia a l’actual masoveria de can Carreras.
– El 1842 el seu net, Joan Brusés Portell (Cabanes,1812-Figueres,1869), posseeix quinze peces de terra (unes 37 vessanes) i tres cases i ja es relacionava amb els hisendats del poble i de la comarca. Aviat els Brusés van mantenir una estreta relació amb els Conill i els Puig de can Carreras i el 1888 van construir el casal, ara enderrocat, que es trobava a l’actual parc de can Brusés. Poc a poc el seu interès per l’explotació agrària va anar de baixa i la major part dels personatges de la nissaga es van dedicar al món de la sanitat, la milícia, l’advocacia o l’ensenyament.


by Deixa un comentari

Llibre de racionaris de Llers (1730)

Pallisser i Camps, Gregori: “Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers. 1730“

Obra inèdita i desapareguda.
Còpia facilitada per l’investigador figuerenc, Antoni Egea Codina, d’un original perdut que, a la vegada, és una transcripció mecanografiada feta el 1930 aprox. per Casimir Casagran Duran, advocat de Barcelona, natural i propietari de Llers.

Font: ACAE110-109-T2-673. Col·lecció de manuscrits i documentació esparsa de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.

En 1704, el vecino de Llers Gregorio Pallisser escribió la historia de este pueblo, la cual lleva por título: «Llibre de racionaris de la Vila i Castell de Llers»; consta de 394 páginas en folio mecanografiadas a doble espacio. El original se extravió, no sin que antes el Procurador de los Tribunales, hijo de Llers, don Casimiro Casagrán, hubiese hecho sacar una copia del mismo, que pasó en poder de su hijo don Pedro. De ella se sacaron nueve copias más …
… Asimismo se hace relación del «racionari» de los derechos y domini o del monasterio de monjas de Sant Feliu de Cadins, de la parroquia de Sant Vicenç de Cabanes, trasladado al Mercadal de Gerona, antes dominio del Castell Serrahí de la Parroquia de Sant Julia de Llers …

Vegeu: Historia de la Villa y Castillo de Llers. Revista de Girona, núm. 34 (1966)

Notes biogràfiques:
– CASAGRAN DURAN, Casimir (Llers, 11.IV.1870 – Barcelona, 15.II.1929) Advocat
– PALLISSER CAMPS, Gregori (Llers, s. XVIII) Historiador i regidor. Va ser regidor de la universitat de Llers. És considerat per alguns especialistes com el primer historiador local. Va escriure una obra, en dos volums, fonamental per a la vila de Llers Llibre dels racionaris de la vila i castell de Llers (el primer datat l’any 1730, mentre que el segon és posterior a la segona meitat del s. XVIII), que fins al dia d’avui ha romàs inèdit.
___Font: PADROSA I GORGOT, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009

La situació de veïnatge dels dos municipis, Llers i Cabanes, fa que el llibre de Gregori Pallisser sigui una bona font per descobrir uns quants detalls interessants de la història de Cabanes.
Recull de fragments que aporten dades sobre Cabanes

notesBaixa

Nota manuscrita (mitjans del segle XX) (f. 399)
Es dona raó com el dia 8 de febrer de l’any 1939 i en ocasió de la Guerra Civil entre’l Govern de la República i els elements acabdillats pel General Francisco Franco, fou encés per tropes del primer un diposit d’explosius que tenien en l’Esglesia Parroquial, quedant destruida la mateixa amb tota la part del poble situada a Solixent de la Plassa Major, despareixent, entre alters llocs el carrer Major, carrer Nou, corriol d’en Batlla, Plassa de l’Església, Pouet. etc.
Pocs anys després, i per compensar dita perdua, fou edificada la barriada coneguda per Poble Nou en el lloc comprés entre la Font de la Vilademont i la carretera que va de Llers a Figueras. No obstant restá amb menys habitants, uns 800 en total, el poble.
En el mes de Febrer de l’any 1956 una fred excepcional, (la temperatura baixà fins a 14 graus baix zero) acompanyada de forta tramuntana, ocasionà greus danys en l’agricultura, principalment la mort de gran part de les oliveres del terme, quedant gairebé abandonades les partides de les (Hoternies y Plavinyessos?) que així restaren convertides en erms i pinedes bordes.


by 2 comentaris

Cadastres de Cabanes (1): Segle XVIII

Més informació: Can Carreras i heretat dels Romaguera
Vegeu també: APEO de 1842 – Cadastres s. XX

Catastro del lugar y término de Cabanas del Corregimiento de Gerona (1779)
Catastro y repartimiento por menor del lugar de Cabanas del Corregimiento de Gerona según el apeo practicado con fecha de 10 de noviembre de 1779 por los Geómetras Dn Carlos Cherta y Dn Ysidro Comas siendo el común denominador de las fracciones 24; y se previene que para las confrontaciones de las piezas de tierra la L. significa Levante, la M. Medio-dia, la P. Poniente, y la T. Tremontana.
Import total a tributar: 21.071 rals d’ardit.

Més informació: Cadastres de Cabanes: Dossier

El document forma part del fons Ajuntament de Cabanes custodiat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Després de digitalitzar-lo, el 26 de gener de 2022, es va fer públic al portal Arxius en línia.

Catastro del lugar y término de Cabanas. ACAE110-114-T1-317

Temps abans, el 1996, Natxo CRUZ i CARDIEL havia publicat un acurat d’estudi basat en aquest document: 
El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric. 
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 191-240 (1996)

El document, de 505 planes, consta de quatre apartats:

  1. Folis: 4-416.- Descripció de 1123 parcel·les, indicant: noms de la finca i del propietari, límits de la peça, tipus de cultiu (sembradura, vinya, mallol, olivar, hort, closa, erm …), qualitat de la terra (1ª, 2ª, 3ª), la seva superfície en jornals i l’impost que se li aplica.
    • Jornal – mesura de superfície que correspon a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina. El seu valor varia segons les contrades. És molt possible que el jornal d’aquest cadastre sigui el propi de la Seu d’Urgell, equivalent a 29,7 àrees, és a dir, a 2.970 m2 (Font: Natxo Cruz i Cardiel).
    • El tribut es pagava en «rals d’ardit», una unitat catalana de compte:
      • 1 lliura = 10 rals = 20 sous = 240 diners
      • 1 ral d’ardit = 2 sous = 24 diners
      • 1 sou = 12 diners
    • Algunes anotacions al marge, fetes posteriorment, indiquen els canvis de propietat.
  2. Folis: 417-445.- Descripció de 133 cases, indicant: nom del propietari, persones que hi viuen, bestiar que hi ha a la casa i tribut anual que els correspon per cada concepte. Només hi consten les persones que treballen i que han de tributar. Les dones i infants no hi són descrits.
    • Les últimes ressenyes, des del número 123 al 133, són considerades Casas de campo.
    • Al final hi consta el que han de satisfer el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís pels delmes i tasques que cobren.
      • Carles Puiggener d’Orís devia ser Carles Puiggener d’Alemany, II marquès d’Orís (+1782), fill de Carles Puiggener Orís i Bru (1665-1726). Eren descendents dels Sarrahí i els Vallgornera, en el seu temps senyors de Cabanes.
    • Es tributava per la casa, pel bestiar i per la gent, distingint entre: Personal major, els propietaris, que pagaven 45 rals i Personal menor, els masovers, jornalers i mossos, que pagaven 25 rals. (Font: Natxo Cruz i Cardiel)
  3. Folis: 446-503.- Índex de contribuents ordenats més o menys alfabèticament: Indice y demostracion de la cantidad de cathastro que ha de satisfacer cada contribuiente de este Pueblo al año por todos los ramos de este Real Impuesto.
    • Cada fitxa conté el llistat de peces de terra que posseeix el propietari, els rals d’ardit que tributa per cadascuna, el que ha de pagar per la casa, pel bestiar i pel personal que hi treballa i l’import total del tribut anual.
    • L’apartat acaba amb l’import total del que ha de tributar el poble de Cabanes: 21.071 rals d’ardit i es repeteix la tributació de Carles Puiggener d’Orís i del comte de Peralada qui també cotitza pel molí de farina.
  4. Folis: 503-505.
    • Tarifes del que s’ha de pagar per altres conceptes: diputat, rendes de censos i censals i dret d’aiguardent.
    • Tarifes de cada jornal i espècie de terra, així com del bestiar “conforme a lo establecido en el catastro de 1716“.
    • El document finalitza amb aquest text que acaba sobtadament, cosa que fa pensar que s’ha perdut alguna plana: Este Catastro y repartimiento por menor se ha formado en la Contaduria Principal de este exercito y Principado de Cathaluña a mi cargo à lo que los Regidores del lugar y termino de Cabanes del Corregimiento de Gerona han de arreglar la exacción entre sus individuos contribuyentes observando …

L’import a tributar es basava en el cadastre Patiño: se ha considerado cada jornal de tierra y especie ganado para el cargo de Cathastro conforme a lo establecido en el año de 1716.

  • el jornal de tierra de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de segunda calidad a 4 rals 12 diners
  • el de tercera calidad a 3 rals 12 diners
  • el jornal de viña de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de huerto de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de olivares de 1ª calidad a 3 rals 12 diners
  • … …
  • por cada cavallo macho o mula 3 rals
  • por cada Buey o Baca 1 ral 12 diners
  • por cada jumento 1 ral
  • por cada cerdo o puerco 18 diners
  • … …
  • El personal major (propietaris) tributava 45 rals i el personal menor (masovers, jornalers i mossos) 25 rals.

Malgrat les reserves que Natxo Cruz manifesta en el seu estudi sobre la veracitat de les dades que els contribuents van declarar a l’hora de fer el cadastre de Cabanes de 1779, des del punt de vista històric i econòmic, les seves aportacions ens donen una visió molt completa del que era Cabanes a finals del segle XVIII.

Per als cabanencs, però, aquest document ens ofereix altres dades interessants a nivell local: toponímia, masos, cognoms de llinatges que s’han mantingut fins a finals del segle XX i principis del XXI, lligams familiars, relació que determinats propietaris tenen amb el poble malgrat no residir-hi …

Toponímia del terme municipal

  • Partides o Paratges
    • Torells, Pla de la Calzada, la Garriga (a banda i banda de la Muga), Mas Llastí, Les Closes de Llobregat, Pla de Llobregat, Els Estanys, Llevamans, La Salanca, Els Triacs, Campassa, La Salanqueta, Muralla, Massons, Colomines o Colominar, Camp de les Eres, Camp de Capdevila, Closa de tres Corns, Camp de les Ruelles, Pla del Sepulcre, Els Grillaters, El Relliquer, Horts de la muralla, El Pedró, Camp Ferrer, Colomina gran, El Salitar, El Balcar, El Romanimar, Les Hortes, Horts del Molí, Camp del Bosc, Mas de Sant Feliu, Pas de les Moles, Pla de Sant Feliu, Els Aspres, Mas de Sant Feliu en lo Aspre, Corral del Comte, Mas Ferraró, Pla de la Devesa, Puig de la Cavalleria, Closes del Llobregat, Camp dels Verns, Camp dels Oms, Camp de les Batalles, Camp gran i Closa del Pla de la Devesa, Camp del Bosc, Oliverons?, Bosc del Pla, La Caseta, Camp de la Mina, Els Estanys, El Bosquet, Clos d’en Pujol, La Tanca, Erm de la Caseta, Els Aspres, Camp de l’Alzina, L’Aspre, Els Pujols, Camp del Sepulcre, Pla de Llobregat, Tortugues
  • Camins
    • Camí de Torells, Camí de Vilabertran, Camí del mas Maimó, Camí de la cabrera, Camí de l’any 400 M (marià?), Camí de Figueres, Camí dels suros, Camí moliner, Camí del lladre, Camí carboner, Camí de Biure, Camí de Cartellà, Camí de les deveses, Camí de Molins, Camí de la Garriga,
  • Recs
    • Rec Madral, Rec del Molí, Rec Vell, Rec del Bramador, rec de les Agulles

Cases aïllades (masos)

  1. L’Aigüeta.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Treballadors: Domingo Santacreu i Joan Cavallé
  2. Mas Gitano.- Propietari: Josep de Terradas (Figueres). Masovers: Francesc Alay i el seu fill, Isidre. Mosso: Andreu
  3. Mas Maimó (mas Ribas).- Propietari (usufructuari): Ventura Anglada (Figueres). Masovers: Esteve Llorens i el seu fill Esteve. Mosso: Narcís
  4. Mas Llastí (mas del Forn d’en Gestí). Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masovers: Francesc Riera i el seu fill
  5. Mas de Sant Feliu.- Propietari: Jaume Pont i Casadevall. Masovers: Francesc Roca i el seu fill Josep
  6. Molí de Farina.- Propietari: Comte de Peralada. Moliner: Josep Sunyer
  7. Casa enderrocada.- Propietari: Josep Dedeu
  8. Mas Ferraró (possiblement el mas d’en Bella).- Propietari: Francesc Oliva Ferraró (Vilarnadal). Masovers: Pere Bru i el seu fill Pere.
  9. Corral del Comte.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masover: Jaume Pujol
  10. La Caseta.- Propietària: Clara Ramis (Clara Clarà Sagàs, viuda de Rafel Ramis Vilanova). Inhabitada
  11. [Mas del Porxo].- Propietari: Jaume Pont Casadevall. Masovers: Felicià Terrats i el seu fill Marturià

Els vint majors contribuents

  • Residents a Cabanes
    • Jaume Pont i Casadevall (Cabanes,1759-1834) (994 rals 13 diners). Família Romaguera
    • Rafael Aguer i Aguer (Cabanes,1728-1785) (837 rals 1 diner). Família Aguer
    • Clara Clarà Sagàs, Clara Ramis, vda. de Rafel Ramis Vilanova (465 rals 7’5 diners). Família Ramis
    • Maria Sorrell Gallet, Maria Roca, vda. de Narcís Roca Miquel (442 rals 3 diners). Família Roca
    • Vicenç Roqui (388 rals 16’5 diners)
    • Pere Antoni Capdevila Martí (249 rals 23 diners)
    • Rafel Brugat (213 rals 11 diners)
    • Narcís Prim (176 rals 11’5 diners)
    • Joan Martí (174 rals 8 diners)
  • Vinculats a famílies arrelades a Cabanes però residents en d’altres poblacions
    • Ventura Anglada, sogre de Vicenç Maimó Falgàs (551 rals 6’5 diners). Mas Maimó-Mas Ribas
    • Rosa de Carreras d’Avinyó (Cabanes,1738-1810) (537 rals 22’5 diners). Can Carreras
    • Anton de Carreras (519 rals 16’5 diners). Can Carreras
    • Rafel Vergés Brugat (Cabanes,1714-Olot,1795) (213 rals 11 diners). Can Vanover
  • Residents en d’altres poblacions, sense vinculació amb cap llinatge del poble
    • Josep de Terradas (1.598 rals 20 diners). Figueres.
    • Josep de Cremadells (525 rals 20’5 diners). Sant Llorenç de Cerdans.
    • Josep d’Avinyó (318 rals 11 diners) Peralada. Família política de can Carreras
    • Francesc Oliva Ferraró (310 rals 2 diners). Vilarnadal
    • Jeroni Puigferrer (259 rals 8 diners). Vilabertran. Sogre de Rafel Aguer i Aguer
    • Bernat Oliva (213 rals 23 diners). Peralada
    • Col·legiata de Vilabertran (175 rals 6 diners)

Can CARRERAS i heretat dels ROMAGUERA

Inventaris de l’heretat de Can Carreras: 1716 i 1797 (Font: l’arxiu familiar de can Carreras)

  • 1716/1717: Hereus de Francesca Despuig i Prats. Llistat dels camps que formaven l’heretat de can Carreras, llavors a mans de Francesc de Carreras i Raguer (Tàrrega, 1654 – Cabanes, 1740), vidu de Francesca Despuig i Prats (Cabanes, 1631 – 1715) i del seu fill Anton de Carreras i Despuig (1681? – Sant Pere Pescador, 1756). L’informe està basat en el Cadastre Patiño de Cabanes.
    • Cases del lloch y terme de Cabanes y lo que deu pagar quiscun anÿ inseguint lo ordre General del sr. Indendent Dn Joseph Patinÿo. Primo per las medidas de terra de tot lo terme, 12408 reals de ardits. Por la cases, edificis, censos, censals y delmes, molins y altres fabricas 878 reals. Y per lo personal de dit lloc 5200 reals. Que fa junt la suma 18486 reals. Y en lo ordre del Sr Intendent Rodrigo Cavallero ab lo arreglament dels bestiars mana se pague a cumpliment del anÿ 1717, 18467 reals. … importa 81 reals de més ….
    • Import del tribut. La superfície es mesura en vessanes i quartons i el pagament en lliures, sous i diners
      • Terra de ort a la tretsa – 18 sous barcelonesos
      • La primera calitat de sembradura y la primera de vinÿa, a la clase quinse – 13 sous
      • La segona calitat de sembradura y segona calitat de vinÿa, a la clase desavuÿt – 9 sous
      • La primera calitat de oliveras y a la clase vint – 7 sous
      • La segona calitat de oliberas a la clase vint ÿ hu – 6 sous
      • La tercera calitat de oliberas la la clase vint ÿ dos – 4 sous
      • Prats a la clase vint ÿ tres – 4 sous
      • Bosch y closas la clase vint ÿ 4 – 2 sous
      • Herms y garrigas a la clase 30 – 2 diners
  • 1797: Heretat de Maria Rosa de Carreras i Avinyó. Llistat de les finques que conformen l’heretat de Rosa de Carreras (Cabanes, 1738-1810) i la seva situació el maig de 1797: extensió de les finques, qui les treballa, què s’hi cultiva i condicions de l’arrendament.

Casa i antic patrimoni dels Puig i Casadevall (1789). Inventari de l’heretament de Jaume Pont i Puig Casadevall (Cabanes,1759-1834), fill de Jaume Pont i Germànico, de Pont de Molins, i Francesca Puig Casadevall i Gorgot, de Cabanes.

Segons els documents de can Carreras, al cadastre de 1716, Cabanes va haver de pagar un tribut de 18.486 rals, mentre que el cadastre de 1779, importa 21.071 rals. En 63 anys la tributació va pujar a l’entorn del 15%.

Bibliografia


by Deixa un comentari

Placeta del carrer Canal

** Placeta del carrer Canal: dossier **

Aquesta placeta, accessible des del carrer Canal, es trobava darrera de les cases que ara s’identifiquen amb els números del 28 al 34.
La plaça servia de pati de les dues cases de la família Pujol i era lloc de trobada dels veïns. Segons la tradició oral, a la plaça hi havia un pou que també era d’accés públic. S’hi arribava per un carreró que ara està tancat formant dos patis que s’obren al carrer Canal (núm. 28 i s/n). Amb tot, l’antiga servitud de llum encara és vigent i es mantenen les finestres que s’obren directament sobre aquests dos patis.

No tenim prou dades per poder determinar d’una manera fiable la història de la placeta i segurament mai podrem saber amb total certesa qui n’era el propietari legal ni tampoc com i quan va passar de ser un espai d’accés públic a pati particular.
La poca documentació que s’ha aconseguit, de mitjans del segle XIX, afirma que la plaça era el pati de les dues cases de la família Pujol, assenyalades amb els números 20 i 22 i que la casa número 24 també hi tenia sortida, però en cap cas s’acredita que la propietat sigui comunal. El 1875 un altre document avala que el pati era propietat de l’amo de la casa núm. 22, llavors Josep Aguer, i que aquesta propietat estava obligada a preservar les servituds de pas i de llum a la casa núm. 24, sense que esmenti l’ús públic de la placeta. El 1922, quan Josep Gimbernat és autoritzat a obrir finestres sobre part del carreró que menava a la plaça no es fa cap referència a la propietat de l’espai, només a la servitud de llum i el 1948, en esclatar el conflicte veïnal entre Carme Mis, Francesca Vergés i Maria Pujol, malgrat que tant el consistori com els veïns afirmen tenir constància que la placeta sempre havia estat d’accés públic, l’Ajuntament reconeix que no té cap document que ho acrediti. Tot i això, i a pesar de les advertències del secretari, el consistori dictamina a favor de mantenir la placeta com espai públic.