Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari

El 8 d’octubre de 2021 es complien 600 anys de l’aiguat que, tal com descriu un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries: «fou en Empurda tant gran diluui daigues que …. derruï e sen mana tot lo lloch de Cabanas».
Per aquest motiu, el divendres 22 d’octubre, amb la col·laboració de l‘Institut d’Estudis Empordanesos, va tenir lloc, a la Sala El Sindicat de Cabanes, una taula rodona en la qual els ponents ens parlaren dels efectes de l’aiguat als entorns de la Muga, el Fluvià i el Ter i del que pot suposar el canvi climàtic per a l’Alt Empordà.

Hi van participar: Antònia Gimbernat, pel municipi de Cabanes; Albert Reixach, per l’entorn de la Muga; Marisa Roig, per l’entorn del Fluvià; Salvador Vega, per l’entorn del Ter i el climatòleg Marc Prohom. Anna Maria Puig s’encarregà de moderar el debat.

Cabanes. L’aiguat de 1421 i altres inundacions (ponència)

Després d’una introducció sobre els aiguats de Cabanes, l’Albert, la Marisa i en Salvador ens van parlar dels principals episodis d’inundacions que es documenten al nord-est de Catalunya, de quins tipus d’inundacions hi ha i de com ens afecten cadascuna. L’Albert i la Marisa van descriure els tipus de fonts documentals que ens permeten resseguir els aiguats i la Marisa i en Salvador ens explicaren quines mesures i estratègies tenien les comunitats pageses de cara a evitar o, al menys pal·liar, els efectes dels aiguats. Finalment l’Antònia va descriure què van suposar per Cabanes l’aiguat de 1421 i també el de 1784.
L’acte va acabar amb la intervenció d’en Marc que ens explicà les principals característiques del canvi climàtic a l’Empordà i del que ens diuen les projeccions del canvi climàtic sobre els extrems de precipitació.

L’aiguat de 1421 afectà tot l’Empordà, però també les conques del Fluvià i el Ter. Poca cosa sabem del que va passar a Cabanes, només en tenim tres referències i una suposició …

  1. En el segon full d’un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries, del temps de Berenguer Pla, notari de Castelló d’Empúries, que comença el 13 de juliol de 1421, es diu que a Cabanes l’aiguat … Derruí e sen mana tot lo lloch de Cabanas en que estauen ultra sexanta fochs e noy romas res, mori molta gents, perderen tots los bestiars, viures y bens, les gents quis restauraren, restaurarense a la torra de Cabanas... Font: Revista de Gerona : (Literatura-Ciencias-Artes) : Tomo IV Año V Número IX – 1880 septiembre 1, pàg. 24
  2. Un esborrany de carta, escrit el 1716, en la qual els veïns de Cabanes demanen que la Torre no sigui enderrocada, ens descriu un aiguat que és molt probable que sigui el de 1421 i altres que es van anar produint fins el 1715 [Fons ANC-1187 Can Carreras d’Empordà]. Es desconeix si la carta finalment es va enviar. El destinatari devia ser Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, segle XVII — Madrid, 1723), capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722) qui, finalitzada la Guerra de Successió, el 4 de gener de 1716 publicava l’edicte del rei sobre la demolició de fortaleses del Principat, amb la prohibició expressa d’aixecar nous edificis militars. Es puntualitzava, però, que en cas que algun castell no hagués de ser aterrat, se n’informaria convenientment. L’esborrany de carta es troba a l’ANC, dins el Fons de Can Carreras d’Empordà, possiblement perquè Francesc de Carreras i Raguer, governador del comtat d’Empúries, capità d’infanteria i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i a la Guerra de Successió, estava ben relacionat amb les autoritats i ell devia ser l’encarregat d’assessorar el veïns i de fer arribar la carta al Capità General. L’esborrany en una format semblant a les actuals instàncies comença explicant el contingut i les exigències del decret. Tal com es demana a al decret, el text descriu com és la força de Cabanes i detalla uns quants aiguats, en els quals la torre ha estat utilitzada com a refugi. El text acaba amb la corresponent “súplica” i el compromís que les fortificacions només s’utilitzarien com a defensa davant els aiguats.

Exmo. Sr.

Inseguint lo Real ordre de VE de 4 janer 1716 en que ordena y mana que tots los Castells murallas # [obehint primer al dit R. ordre] Com narra en lo dit Real ordre sian demollits per tot lo pnt mes de mars de dit any # [o, entregar a VE y per escrit, la cituatio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas sircunstantias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir] el lugar lo lloch de Cabanas y sos particulars, supliquen a VE perque endit pnt lloch se troba un Castell de pedra picada, ab partida de murallas part de pedra y part de paret de terra # [molt dolentas y part de casas que confrontan y servexan de muralla] las altres portals, la qual torra serveix y ha servit, en particular lo any … … vingue un aigat ÿ sen aporta que se encontren dos rius junts anomenats la muga y llobregat y altro riu petit ques anomena ricardell, los quals tres rius anundaren totas # [las casas de] est poble de Cabanas y se troba ab nota en la Secrestia de dita Isglesia, que sols se salvaren los que tingueran temps de recullir de en dita Torra que vui es y permanex – aixi mateix experimentara # [los habitants de dit lloch] los demes anys, y en particular lo any … … que vingueran los dits rius y los particullars dedit poble, que vuy molts de ells vihuan corregueran a tancar los portals, y no pugueren resistir; entra endit poble dit aigat pasant per los Carrers y Casas alsant dels Cellers las botas de vi enlo aire- y seguidament- altres anys vingueren dits rius entrant la gran moltitut de aigua dins # [dit poble] y la Isglesia parroquial de dit lloch poble, arribant un palm més alt del Sacrari y Reserva ÿ en lo los demes anys y en particular los anys 1714 i 1715 venir dits aiguats y aver tambe de farrar benforts dits portals.

Del qual oferix dit lloc ÿ particulars de Cabanas donar plena prova a VE de tot lo sobredit, ÿ sent de la forma dita suplica postrats tots los dedit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe, en que dit Castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta, de resguart per las vingudas dedits aiguats, o, avingudas de rius, tansolament, y en cas dita torra y murallas haja de … mantenir en de servey del Rey nostre Sr. que Deu … no preten dit lloch mantenir aquellas, si sols per la defensa sola de ditas avingudas del rius

  1. L’Arxiu Diocesà de Girona fa esment a l’aiguat en un document o notícia encapçalat per aquesta descripció: Joan Valls, de Cabanes, afectat per una inundació en que ho ha perdut tot (1421) ADG Llibre: Q-3 (1411-1442) full: 78v
  2. Cal suposar que l’aiguat també afectà les edificacions i les cases de l’entorn de Cadins. Narcís Puigdevall explica que l’església del monestir restà intacta, però que no se sap què va passar amb l’abadia i amb les cases del veïnat adjunt. Sigui com sigui, el perill d’inundacions va ser una de les causes, sinó la més important, del trasllat de la comunitat a Girona, l’any 1492.

Bibliografia i recull de premsa


1 comentari

La Llonganya i el riberal del Llobregat

Vegeu també:
Gimbernat i Gou, Antònia.
Can Pol de Vilarnadal: el castell, els senyors i la gent – Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
[Esborrany] (98 pàgines), Desembre 2021

La Llonganya és un terreny de la zona del riberal del Llobregat, un paratge que va ser cedit a l’Ajuntament pel comte de Peralada i que el 1974 va portar conflictes amb el poble veí de Masarac.

Un document del 1855 : “Lindes y Cumuns de Cabanes (7 fulls, 42×30 cm) que conté la relació de finques propies del municipi amb la seva descripció, límits, valor, producció … dóna informació de la finca.

  • Núm. d’ordre: 3
  • Classificació: erm
  • Propietat: Comte de Peralada
  • Cabuda: 50 vessanes
  • Plantes que conté: joncs i altres
  • Límits: al nord amb el riu Llobregat, a l’oest i al sud amb l’heretat de Maurici Albert de Figueres
  • Valor: res
  • Renda en espècies: res
  • Càrregues en metàl·lic o en espècies: res
  • Observacions: las 50 vesanas que se continuan en esta finca son calculadas poco mas o menos, pues que la escritura solo dice aygualeixos del rio Llobregat considerandolo el Ayuntamiento de aprovechamiento comun pues conviene mucho no cultivarlas por los peligros que hay de los aguaceros del rio Llobregat; pues de este punto depende la salvacion de una parte del término en los frecuentes aguaceros que esperienta este pueblo; no da valor alguno, solo sirve para apacentar ganados.
  • Núm. d’ordre: 5
  • Classificació: erm
  • Propietat: “segun se presume” pertany al comte de Peralada
  • Cabuda: 25 vessanes
  • Valor: res
  • Renda en espècies: res
  • Plantes que conté: espines i joncs
  • Càrregues en metàl·lic o en espècies: res
  • Límits: a l’est amb Maurici Albert, a l’oest amb el camí que va de Vilarnadal a Figueres, al sud amb Joan Olivas, al nord amb el riberal del riu Llobregat
  • Observacions: estando situada esta finca a lo largo del rio Llobregat es de absoluta necesidad se conserve como de aprovechamiento comun afin de salvar el termino de las avenidas que continuamente le inundan o al menos reservarse una veinte y cinco canas de ancho a lo largo del río para formar terraplen

Aquests documents també esmenten altres paratges del riberal del Llobregat

El 1889 al “Inventario que con arreglo al R.D. de 16 Diciembre de 1889 forma este Ayunto de todos los bienes valores y derechos pertenecientes á este municipio” també es descriu la finca:

  • La “Llongaña” yermo, linda al N. con rio Llobregat, al s. con Joaquin Olives y Albert, al E. con fincas de Joaquin Oliva y al O. con término de Pont de molins; tiene de cabina unas 30 vesanas siendo su valor de 1500 ptas.

El 1952 en una relació de “los terrenos comunales; estensión de cada una de las fincas y destino dado  cada una de ellas hi trobem

  • Nº 7 – Yermo – La Llongaña – 30 vesanas – 6ha 56a 23ca – no produce

1964.- Expediente de deslinde de un tramo del rio Llobregat de Muga, en término municipal de CABANAS (finca Llongaña, propiedad del Ayuntamiento) [Carpeta. Arxiu Municipal] Conté documents dels anys 1925 i 1963/66

1974.- La sessió extraordinària del ple municipal del 17 d’octubre de 1974 tracta àmpliament el tema de la Llongaña arran de l’acord pres per l’Ajuntament de Masarac que exigia que no es tregués sorra del paratge de la Llongaña. A l’acta es fa esment dels diferents inventaris del patrimoni municipal on hi consta la finca com a propietat de l’Ajuntament per cessió del Comte de Peralada, del plànol de l’Institut Topogràfic i Cadastral del 10 d’octubre de 1858 i es demana que s’iniciïn les gestions per registrar aquesta finca i altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com a curiositat cal dir que en aquest paratge és fàcil veure-hi abellerols.