El 8 d’octubre de 2021 es complien 600 anys de l’aiguat que, tal com descriu un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries: «fou en Empurda tant gran diluui daigues que …. derruï e sen mana tot lo lloch de Cabanas».
Per aquest motiu, el divendres 22 d’octubre, amb la col·laboració de l‘Institut d’Estudis Empordanesos, va tenir lloc, a la Sala El Sindicat de Cabanes, una taula rodona en la qual els ponents ens parlaren dels efectes de l’aiguat als entorns de la Muga, el Fluvià i el Ter i del que pot suposar el canvi climàtic per a l’Alt Empordà.

Hi van participar: Antònia Gimbernat, pel municipi de Cabanes; Albert Reixach, per l’entorn de la Muga; Marisa Roig, per l’entorn del Fluvià; Salvador Vega, per l’entorn del Ter i el climatòleg Marc Prohom. Anna Maria Puig s’encarregà de moderar el debat.

Cabanes. L’aiguat de 1421 i altres inundacions (ponència)

L’aiguat de 1421 a l’Empordà: de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 53 (2022) pàg. 81-102

Després d’una introducció sobre els aiguats de Cabanes, l’Albert, la Marisa i en Salvador ens van parlar dels principals episodis d’inundacions que es documenten al nord-est de Catalunya, de quins tipus d’inundacions hi ha i de com ens afecten cadascuna. L’Albert i la Marisa van descriure els tipus de fonts documentals que ens permeten resseguir els aiguats i la Marisa i en Salvador ens explicaren quines mesures i estratègies tenien les comunitats pageses de cara a evitar o, al menys pal·liar, els efectes dels aiguats. Finalment l’Antònia va descriure què van suposar per Cabanes l’aiguat de 1421 i també el de 1784.
L’acte va acabar amb la intervenció d’en Marc que ens explicà les principals característiques del canvi climàtic a l’Empordà i del que ens diuen les projeccions del canvi climàtic sobre els extrems de precipitació.

L’aiguat de 1421 afectà tot l’Empordà, però també les conques del Fluvià i el Ter. Poca cosa sabem del que va passar a Cabanes, només en tenim tres referències i una suposició …

1. En el segon full d’un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries, del temps de Berenguer Pla, notari de Castelló d’Empúries, que comença el 13 de juliol de 1421, es diu que a Cabanes l’aiguat … Derruí e sen mana tot lo lloch de Cabanas en que estauen ultra sexanta fochs e noy romas res, mori molta gents, perderen tots los bestiars, viures y bens, les gents quis restauraren, restaurarense a la torra de Cabanas... Font: Revista de Gerona : (Literatura-Ciencias-Artes) : Tomo IV Año V Número IX – 1880 septiembre 1, pàg. 24
2. Un esborrany de carta, escrit el 1716, en la qual els veïns de Cabanes demanen que la Torre no sigui enderrocada, ens descriu un aiguat que és molt probable que sigui el de 1421 i altres que es van anar produint fins el 1715 [Fons ANC-1187 Can Carreras d’Empordà]. Es desconeix si la carta finalment es va enviar. El destinatari devia ser Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, segle XVII — Madrid, 1723), capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722) qui, finalitzada la Guerra de Successió, el 4 de gener de 1716 publicava l’edicte del rei sobre la demolició de fortaleses del Principat, amb la prohibició expressa d’aixecar nous edificis militars. Es puntualitzava, però, que en cas que algun castell no hagués de ser aterrat, se n’informaria convenientment. L’esborrany de carta es troba a l’ANC, dins el Fons de Can Carreras d’Empordà, possiblement perquè Francesc de Carreras i Raguer, governador del comtat d’Empúries, capità d’infanteria i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i a la Guerra de Successió, estava ben relacionat amb les autoritats i ell devia ser l’encarregat d’assessorar el veïns i de fer arribar la carta al Capità General. L’esborrany en una format semblant a les actuals instàncies comença explicant el contingut i les exigències del decret. Tal com es demana a al decret, el text descriu com és la força de Cabanes i detalla uns quants aiguats, en els quals la torre ha estat utilitzada com a refugi. El text acaba amb la corresponent “súplica” i el compromís que les fortificacions només s’utilitzarien com a defensa davant els aiguats.

Exmo. Sr.

Inseguint lo Real ordre de VE de 4 janer 1716 en que ordena y mana que tots los Castells murallas # [obehint primer al dit R. ordre] Com narra en lo dit Real ordre sian demollits per tot lo pnt mes de mars de dit any # [o, entregar a VE y per escrit, la cituatio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas sircunstantias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir] el lugar lo lloch de Cabanas y sos particulars, supliquen a VE perque endit pnt lloch se troba un Castell de pedra picada, ab partida de murallas part de pedra y part de paret de terra # [molt dolentas y part de casas que confrontan y servexan de muralla] las altres portals, la qual torra serveix y ha servit, en particular lo any … … vingue un aigat ÿ sen aporta que se encontren dos rius junts anomenats la muga y llobregat y altro riu petit ques anomena ricardell, los quals tres rius anundaren totas # [las casas de] est poble de Cabanas y se troba ab nota en la Secrestia de dita Isglesia, que sols se salvaren los que tingueran temps de recullir de en dita Torra que vui es y permanex – aixi mateix experimentara # [los habitants de dit lloch] los demes anys, y en particular lo any … … que vingueran los dits rius y los particullars dedit poble, que vuy molts de ells vihuan corregueran a tancar los portals, y no pugueren resistir; entra endit poble dit aigat pasant per los Carrers y Casas alsant dels Cellers las botas de vi enlo aire- y seguidament- altres anys vingueren dits rius entrant la gran moltitut de aigua dins # [dit poble] y la Isglesia parroquial de dit lloch poble, arribant un palm més alt del Sacrari y Reserva ÿ en lo los demes anys y en particular los anys 1714 i 1715 venir dits aiguats y aver tambe de farrar benforts dits portals.

Del qual oferix dit lloc ÿ particulars de Cabanas donar plena prova a VE de tot lo sobredit, ÿ sent de la forma dita suplica postrats tots los dedit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe, en que dit Castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta, de resguart per las vingudas dedits aiguats, o, avingudas de rius, tansolament, y en cas dita torra y murallas haja de … mantenir en de servey del Rey nostre Sr. que Deu … no preten dit lloch mantenir aquellas, si sols per la defensa sola de ditas avingudas del rius

1. L’Arxiu Diocesà de Girona fa esment a l’aiguat en un document o notícia encapçalat per aquesta descripció: Joan Valls, de Cabanes, afectat per una inundació en que ho ha perdut tot (1421) ADG Llibre: Q-3 (1411-1442) full: 78v
2. Cal suposar que l’aiguat també afectà les edificacions i les cases de l’entorn de Cadins. Narcís Puigdevall explica que l’església del monestir restà intacta, però que no se sap què va passar amb l’abadia i amb les cases del veïnat adjunt. Sigui com sigui, el perill d’inundacions va ser una de les causes, sinó la més important, del trasllat de la comunitat a Girona, l’any 1492.

Bibliografia i recull de premsa

• Inundacions. Cabanesemporda.com
• Focs, nevades, aiguats … Alberes, 24, tardor-hivern 2020
• Mención, Genís. Es compleixen 600 anys del devastador aiguat que va assolar l’Empordà. Empordà, 5/10/2021, pàg. 18-19
• 600 aniversari de l’aiguat de 1421. Institut d’Estudis Empordanesos
• L’aiguat de 1421 a l’Empordà: de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 53 (2022)
• Facebook