Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: inundacions


by Deixa un comentari

Aiguat de Sant Miquel (1913)

Més informació:
Aiguats – L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari

L’aiguat de Sant Miquel, un dels més greus que ha patit Cabanes, va afectar gairebé tot Catalunya provocant el desbordament de nombrosos rius i rieres del sector nord-est del país, del 28 al 29 de setembre de 1913. Les zones més afectades van ser el Baix Llobregat, l’Empordà i el Penedès.

Els màxims de precipitació es van produir el dia 28, a St. Feliu del Llobregat, amb 262,0 mm. El dia 29, els valors màxims van tenir lloc a l’Empordà amb 202,6 mm a Lladó, 181,0 mm a Peralada i 150,6 mm a Empúries.

A conseqüència de la gran quantitat de precipitació caiguda es van desbordar el Foix, l’Anoia, el Cardener, el Llobregat, el Ripoll, el Congost, el Besòs, la Muga, el Manol, el Llobregat d’Empordà i nombroses rieres del Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i l’Empordà, produint danys importants en molts indrets. En relació als danys cal destacar el violent desbordament de la Riera de la Salut a St. Feliu de Llobregat que va trencar els murs del cementiri municipal arrossegant molts taüts cap al Riu Llobregat. Al Vendrell, el Torrent del Lluc s’emportà el pont del ferrocarril i a Cubelles el Foix va destruir un altre pont. Finalment, a l’Empordà tots els ponts de la carretera de Roses a Vilajuïga es van col·lapsar pels importants desbordament de les diverses rieres que creuen aquella carretera. Les conseqüències d’aquest aiguat van ser ben visibles durant molt de temps, deixant una empremta molt important en la memòria dels habitants de totes les comarques afectades.

Font: Meteo.cat. 100 anys de l’Aiguat de Sant Miquel de 1913 (27/09/2013)

Del 2 a l’11 d’octubre, la premsa local es va fer ressò l’aiguat i de les destrosses ocasionades a tot l’Empordà i a Cabanes en concret.

Pocs dies després, les actes municipals també ens parlen de les actuacions que es portaven a terme per refer-se de les destrosses i fortificar els marges dels rius. El consistori estava format per:

Josep Pagès Batlle, alcalde; Andreu Serra Pagès, tinent d’alcalde; Josep Terrats Carbó, síndic;
i Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura, Jaume Pagès Massot, Narcís Parada Riquet i Joan Ribera Corominas, regidors. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.

Font: Libro de actas de las sesiones del Ayuntamiento [de Cabanas] (1913-1916) (ACAE).

Ple Municipal de 14 d’octubre de 1913

El consistori va celebrar sessió extraordinària, posant de manifest que … habiendo visitado al Sr. Gobernador para hablarle de las enormes pérdidas ocasionadas en este pueblo por la inundación y desbordamiento de los ríos Muga y Llobregat y habiéndose personado dicha autoridad en este pueblo para apreciar todo ello y hecho cargo de la urgencia que reviste la inmediata reconstrucción de los cauces de dichos ríos a fin de evitar nuevas inundaciones y desgracias y consultado respecto a la forma de satisfacer los gastos importantes que ello ha de ocasionar, el mismo Sr. Gobernador aconsejó al municipio que sin perjuicio de solicitar del Gobierno la concesión de auxilios y como tales obras de encauzamiento no permiten demora se formase un presupuesto extraordinario incluyendo la cantidad necesaria para las mismas a satisfacer con el producto de un repartimiento general entre los vecinos y propietarios forasteros …

Ple Municipal del 15 de novembre de 1913

El consistori va discutir i aprovar un pressupost extraordinari … para satisfacer los gastos que ocasionará el encauzamiento y reconstrucción de las obras de protección y defensa de los ríos Muga y Llobregat que fueron destruidas con motivo del desbordamiento de los indicados ríos la noche del 29 de septiembre último y además el repartimiento general que para cubrir aquellos gastos calculados en 28.324’35 pesetas se ha formado entre todos los vecinos y terratenientes forasteros en proporción a las utilidades que obtienen en este término … habiéndose presentado en contra del presupuesto setenta reclamaciones iguales suscritas por contribuyentes forasteros y en contra del reparto cuarenta y tres reclamaciones también iguales de aquellos mismo contribuyentes pidiendo que se les releve de la obligación de contribuir en el aludido repartimiento por cuanto las propiedades que cultivan se hallan del otro lado del río Muga y por consiguiente como las obras de defensa que tratan de reconstruirse no les ha de beneficiar no es tampoco justo que satisfagan el coste de las mismas …

Els efectes dels aiguats encara van ser ben presents, al poble i a les sessions del ple municipal, al llarg dels anys 1914 i 1915. Ara el consistori estava format per:

Josep Pagès Batlle, alcalde; Narcís Municoy Quera, tinent d’alcalde; Jaume Pagès Massot, síndic. Regidors: Joan Gratacós Pellicer, Josep Quera Isern, Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura i Amadeu Vergés Vila. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.

Ple Municipal del 19 de juliol de 1914

Es llegeix la comunicació emesa pel Govern Civil: El Presidente de la Diputación Provincial en 19 junio me dice lo que sigue: Visto el expediente instruido por el Ayuntamiento y Junta Pericial de Cabanas en solicitud de perdón de contribución territorial por haber perdido dicho pueblo mucho más de la mitad de las cosechas de 1913 a consecuencia de la inundación que sufrió dicho término municipal el dia 29 de septiembre del propio año.
Resultando que aportada la instancia y documentación reglamentaria se publicó el hecho por el término de 30 días … pidiendo asimismo informe a los pueblos limítrofes de Figueras, Masarach, Perelada, Vilabertran, Pont de Molins y Viure. Resultando que en virtud del anuncio antes mencionado acudió a información pública el Ayuntamiento de Capmany informando que al Municipio de Cabanas lejos de perjudicarle la inundación de referencia le favoreció por las tierras que los terrenos montañosos le transportó añadiendo que todos los pueblos de aquella comarca sufrieron más que el de que se trata.
Masarach, Perelada y Vilabertran, informan oponiéndose a la consecución del perdón, alegando que son exageradas las cantidades de frutos que se consignan como perdidos y estimando el Ayuntamiento de Vilabertran en una mitad de los daños calculados por el Ayuntamiento de Cabanas los que realmente sufrió el expresado municipio; únicamente los municipios de Figueras y Pont de Molins informan en el sentido de que se conceda el perdón de la contribución solicitado; pues el Ayuntamiento de Viure tan solo afirmó que la meritada inundación causó daños de consideración al municipio solicitante, si bien manifieste les causó mayores al término municipal del Ayuntamiento informante y no por ello ha solicitado ninguna clase de perdón.
Resultando que la administración de contribuciones dictamina que examinado el apéndice de amillaramiento y el reparto de 1913 del pueblo de Cabanas, aparece que en este último documento figuran todos los individuos que se consignan en la relación nominal de contribuyentes damnificados con las cuotas que se les señalan y como por otra parte las sumas no contienen errores aritméticos y en el expediente aparece que se han llevado todos los requisitos reglamentarios ascendiendo las pérdidas a gran parte de las cosechas del pueblo, es procedente la concesión del perdón que se solicita …
… Considerando que … dicha ley dispone que podran concederse perdones de contribución territorial por causa de calamidad extraordinaria debidamente justificada correspondiendo otorgarlos a la Diputación provincial previo informe de la Administración de Hacienda cuando se trata de un pueblo o distrito.
Considerando que de la mayoría de los informes relacionados unidos al expediente queda evidenciada la exageración cometida por el Ayuntamiento de Cabanas al calcular las pérdidas experimentadas por la inundación del 29 del pasado septiembre pues de los siete pueblos informantes únicamente los de Figueras y Pont de Molins no encuentran exageradas dichas pérdidas, pronunciándose abiertamente en contra de la concesión del perdón los Ayuntamientos de Masarach, Vilabertran, Perelada y Capmany emitiendo un informe ambiguo el Ayuntamiento de Viure …
… La Diputación provincial acuerda denegar al pueblo de Cabanas el perdón de contribución territorial solicitado …

Ple Municipal del 15 de novembre de 1914

El 12 de setembre de 1914, diversos veïns i contribuents havien enviat a la Diputació Provincial de Girona una instància … contra el repartimiento extraordinario formado en octubre del año pasado para arreglo de cauces y demás obras de defensa del río Muga y Llobregat fundamentando dicha instancia con argumentos que en su totalidad se hallan desprovistos de lógica, de razón y de justicia, y pidiendo se declare la nulidad del meritado repartimiento y excluyendo a los peticionarios del pago de las cuotas a ellos asignadas …
Resultando que aquel reparto … fue aprobado por esta Junta Municipal, así como lo fue también el presupuesto y reparto aludido por el Sr. Gobernador civil … con fecha 29 de noviembre de 1913, de donde aparece claramente que el recurso ha sido interpuesto después de once meses …
Considerando por lo tanto que dicho recurso está interpuesto en forma colectiva y no admisible, fuera del plazo …
Considerando que la excusa dada por los recurrentes de que no han tenido conocimiento de tal reparto y presupuesto es igualmente improcedente y falsa …
Considerando además que es mucho menos digno de tenerse en cuenta aquel pretexto si se advierte que entre los firmantes del recurso está el Consejal D. Juan Gratacós Pallicer quien precisamente ha tenido conocimiento al menos desde enero y de Juan Tuébols Pellicer que fue uno dels individuos de la Comisión gestora del asunto é hizo con el Ayuntamiento varios viajes a Gerona para tratar la cuestión, que todos los firmantes y recurrentes reconocen expresamente en el mismo recurso que tenían conocimiento, prueba de ello que la mayoría entregó cantidades á cuenta de su cuota asignada con fecha de enero y febrero de este año …
Considerando que por todo ello procede considerar improcedente y presentado fuera de plazo el mismo recurso sin necesidad de entrar á discutir el fondo del asunto …
La Junta Municipal acuerda por unanimidad informa á la Exma. Diputación provincial con devolución de dicho recurso en el sentido de que procede desestimar el mismo.
Habiendo concurrido a esta sesión el Concejal D. Juan Gratacós que es uno de los firmantes del recurso … el Sr. Presidente … le invitó a que se retirase de la misma, mientras se discute y vota el asunto y como se negase aquel a retirarse la Presidencia no le permitió que hiciese manifestación alguna … por lo qual el citado consejal hizo constar su protesta.

Ple Municipal del 25 de juliol de 1915

Es dóna compte de la circular publicada al BOP del 20 de juliol sobre el recurs d’alçada interposat per l’Ajuntament de Cabanes sobre el recurs interposat per diferents veïns en relació al repartiment extraordinari fet el 1913 per tal de reparar els desperfectes dels terraplens de la Muga i el Llobregat … Després de considerar els fets … El Ayuntamiento por unanimidad acuerda informar el recurso en el sentido de que proceda desestimado en todas sus partes porque la reclamación primera fue interpuesta en forma improcedente y fuera de plazo, y porque el fallo desestimatorio pronunciado por la Diputación Provincial causó estado en via administrativa, y no es susceptible de alzada ante el Ministerio de Gobernación … y acordándose también por unanimidad que se remite copia certificada de esta acta al Ilustrísimo Sr. director General de Administración para que surta sus efectos en la resolución que de dicho recurso se dicte per el Ministerio de la Gobernación.

Bibliografia


by 1 comentari

L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari

El 8 d’octubre de 2021 es complien 600 anys de l’aiguat que, tal com descriu un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries: «fou en Empurda tant gran diluui daigues que …. derruï e sen mana tot lo lloch de Cabanas».
Per aquest motiu, el divendres 22 d’octubre, amb la col·laboració de l‘Institut d’Estudis Empordanesos, va tenir lloc, a la Sala El Sindicat de Cabanes, una taula rodona en la qual els ponents ens parlaren dels efectes de l’aiguat als entorns de la Muga, el Fluvià i el Ter i del que pot suposar el canvi climàtic per a l’Alt Empordà.

Hi van participar: Antònia Gimbernat, pel municipi de Cabanes; Albert Reixach, per l’entorn de la Muga; Marisa Roig, per l’entorn del Fluvià; Salvador Vega, per l’entorn del Ter i el climatòleg Marc Prohom. Anna Maria Puig s’encarregà de moderar el debat.

Cabanes. L’aiguat de 1421 i altres inundacions (ponència)

L’aiguat de 1421 a l’Empordà: de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 53 (2022) pàg. 81-102

Després d’una introducció sobre els aiguats de Cabanes, l’Albert, la Marisa i en Salvador ens van parlar dels principals episodis d’inundacions que es documenten al nord-est de Catalunya, de quins tipus d’inundacions hi ha i de com ens afecten cadascuna. L’Albert i la Marisa van descriure els tipus de fonts documentals que ens permeten resseguir els aiguats i la Marisa i en Salvador ens explicaren quines mesures i estratègies tenien les comunitats pageses de cara a evitar o, al menys pal·liar, els efectes dels aiguats. Finalment l’Antònia va descriure què van suposar per Cabanes l’aiguat de 1421 i també el de 1784.
L’acte va acabar amb la intervenció d’en Marc que ens explicà les principals característiques del canvi climàtic a l’Empordà i del que ens diuen les projeccions del canvi climàtic sobre els extrems de precipitació.

L’aiguat de 1421 afectà tot l’Empordà, però també les conques del Fluvià i el Ter. Poca cosa sabem del que va passar a Cabanes, només en tenim quatre referències i una suposició …

  1. En el segon full d’un llibre de l’administració del Comtat d’Empúries, del temps de Berenguer Pla, notari de Castelló d’Empúries, que comença el 13 de juliol de 1421, es diu que a Cabanes l’aiguat … Derruí e sen mana tot lo lloch de Cabanas en que estauen ultra sexanta fochs e noy romas res, mori molta gents, perderen tots los bestiars, viures y bens, les gents quis restauraren, restaurarense a la torra de Cabanas... Font: Revista de Gerona : (Literatura-Ciencias-Artes) : Tomo IV Año V Número IX – 1880 septiembre 1, pàg. 24
  2. Un esborrany de carta, escrit el 1716, en la qual els veïns de Cabanes demanen que la Torre no sigui enderrocada, ens descriu un aiguat que és molt probable que sigui el de 1421 i altres que es van anar produint fins el 1715 [Fons ANC-1187 Can Carreras d’Empordà]. Es desconeix si la carta finalment es va enviar. El destinatari devia ser Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, segle XVII — Madrid, 1723), capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722) qui, finalitzada la Guerra de Successió, el 4 de gener de 1716 publicava l’edicte del rei sobre la demolició de fortaleses del Principat, amb la prohibició expressa d’aixecar nous edificis militars. Es puntualitzava, però, que en cas que algun castell no hagués de ser aterrat, se n’informaria convenientment. L’esborrany de carta es troba a l’ANC, dins el Fons de Can Carreras d’Empordà, possiblement perquè Francesc de Carreras i Raguer, governador del comtat d’Empúries, capità d’infanteria i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i a la Guerra de Successió, estava ben relacionat amb les autoritats i ell devia ser l’encarregat d’assessorar el veïns i de fer arribar la carta al Capità General. L’esborrany en una format semblant a les actuals instàncies comença explicant el contingut i les exigències del decret. Tal com es demana a al decret, el text descriu com és la força de Cabanes i detalla uns quants aiguats, en els quals la torre ha estat utilitzada com a refugi. El text acaba amb la corresponent “súplica” i el compromís que les fortificacions només s’utilitzarien com a defensa davant els aiguats.
    • Exmo. Sr. Inseguint lo Real ordre de VE de 4 janer 1716 en que ordena y mana que tots los Castells murallas # [obehint primer al dit R. ordre] Com narra en lo dit Real ordre sian demollits per tot lo pnt mes de mars de dit any # [o, entregar a VE y per escrit, la cituatio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas sircunstantias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir] el lugar lo lloch de Cabanas y sos particulars, supliquen a VE perque endit pnt lloch se troba un Castell de pedra picada, ab partida de murallas part de pedra y part de paret de terra # [molt dolentas y part de casas que confrontan y servexan de muralla] las altres portals, la qual torra serveix y ha servit, en particular lo any … … vingue un aigat ÿ sen aporta que se encontren dos rius junts anomenats la muga y llobregat y altro riu petit ques anomena ricardell, los quals tres rius anundaren totas # [las casas de] est poble de Cabanas y se troba ab nota en la Secrestia de dita Isglesia, que sols se salvaren los que tingueran temps de recullir de en dita Torra que vui es y permanex – aixi mateix experimentara # [los habitants de dit lloch] los demes anys, y en particular lo any … … que vingueran los dits rius y los particullars dedit poble, que vuy molts de ells vihuan corregueran a tancar los portals, y no pugueren resistir; entra endit poble dit aigat pasant per los Carrers y Casas alsant dels Cellers las botas de vi enlo aire- y seguidament- altres anys vingueren dits rius entrant la gran moltitut de aigua dins # [dit poble] y la Isglesia parroquial de dit lloch poble, arribant un palm més alt del Sacrari y Reserva ÿ en lo los demes anys y en particular los anys 1714 i 1715 venir dits aiguats y aver tambe de farrar benforts dits portals. Del qual oferix dit lloc ÿ particulars de Cabanas donar plena prova a VE de tot lo sobredit, ÿ sent de la forma dita suplica postrats tots los dedit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe, en que dit Castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta, de resguart per las vingudas dedits aiguats, o, avingudas de rius, tansolament, y en cas dita torra y murallas haja de … mantenir en de servey del Rey nostre Sr. que Deu … no preten dit lloch mantenir aquellas, si sols per la defensa sola de ditas avingudas del rius
  3. L’Arxiu Diocesà de Girona fa esment a l’aiguat en un document o notícia encapçalat per aquesta descripció: Joan Valls, de Cabanes, afectat per una inundació en que ho ha perdut tot (1421) ADG Llibre: Q-3 (1411-1442) full: 78v
  4. Destrucció del mas Maymó. El 15 d’agost de 1425, Joan Maymó, senyor útil del mas Maymó, i l’abat de Vilabertran, Antoni, signaven la “Reducció de la servitut de Homens y Donas” davant el notari Antoni Font de Peralada, a fi d’evitar la pèrdua del domini útil pel fet de no habitar al mas ni treballar les terres.
    • … per lo gran Dilubi de aÿguas avia vingut en lo any 1421, lo lloch de Cabanes, y altres llochs del Empordà, també trobà dirruit y espatllat los Mas Maÿmo junt ab las terras de dit mas quant ell vingué de la Isla de Sardenÿa ahont habitaba. Per lo que suplicava que se li fes la sobredita reduccio ab promesa, que dins sinch anÿs tornaria redificar so sobredit mas … A: Arxiu des Actes se troban trets en est any 1758. Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15/4/1758 (ANC1-1187-T-11)
  5. Cal suposar que l’aiguat també afectà les edificacions i les cases de l’entorn de Cadins. Narcís Puigdevall explica que l’església del monestir restà intacta, però que no se sap què va passar amb l’abadia i amb les cases del veïnat adjunt. Sigui com sigui, el perill d’inundacions va ser una de les causes, sinó la més important, del trasllat de la comunitat a Girona, l’any 1492.

Bibliografia i recull de premsa


by 1 comentari

La Llonganya i el riberal del Llobregat

Vegeu també:
Gimbernat i Gou, Antònia.
Can Pol de Vilarnadal: el castell, els senyors i la gent – Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
[Esborrany] (98 pàgines), Desembre 2021

La Llonganya és un terreny de la zona del riberal del Llobregat, un paratge que va ser cedit a l’Ajuntament pel comte de Peralada i que el 1974 va portar conflictes amb el poble veí de Masarac.

Un document del 1855 : “Lindes y Cumuns de Cabanes (7 fulls, 42×30 cm) que conté la relació de finques propies del municipi amb la seva descripció, límits, valor, producció … dóna informació de la finca.

  • Núm. d’ordre: 3
  • Classificació: erm
  • Propietat: Comte de Peralada
  • Cabuda: 50 vessanes
  • Plantes que conté: joncs i altres
  • Límits: al nord amb el riu Llobregat, a l’oest i al sud amb l’heretat de Maurici Albert de Figueres
  • Valor: res
  • Renda en espècies: res
  • Càrregues en metàl·lic o en espècies: res
  • Observacions: las 50 vesanas que se continuan en esta finca son calculadas poco mas o menos, pues que la escritura solo dice aygualeixos del rio Llobregat considerandolo el Ayuntamiento de aprovechamiento comun pues conviene mucho no cultivarlas por los peligros que hay de los aguaceros del rio Llobregat; pues de este punto depende la salvacion de una parte del término en los frecuentes aguaceros que esperienta este pueblo; no da valor alguno, solo sirve para apacentar ganados.
  • Núm. d’ordre: 5
  • Classificació: erm
  • Propietat: “segun se presume” pertany al comte de Peralada
  • Cabuda: 25 vessanes
  • Valor: res
  • Renda en espècies: res
  • Plantes que conté: espines i joncs
  • Càrregues en metàl·lic o en espècies: res
  • Límits: a l’est amb Maurici Albert, a l’oest amb el camí que va de Vilarnadal a Figueres, al sud amb Joan Olivas, al nord amb el riberal del riu Llobregat
  • Observacions: estando situada esta finca a lo largo del rio Llobregat es de absoluta necesidad se conserve como de aprovechamiento comun afin de salvar el termino de las avenidas que continuamente le inundan o al menos reservarse una veinte y cinco canas de ancho a lo largo del río para formar terraplen

Aquests documents també esmenten altres paratges del riberal del Llobregat

El 1889 al “Inventario que con arreglo al R.D. de 16 Diciembre de 1889 forma este Ayunto de todos los bienes valores y derechos pertenecientes á este municipio” també es descriu la finca:

  • La “Llongaña” yermo, linda al N. con rio Llobregat, al s. con Joaquin Olives y Albert, al E. con fincas de Joaquin Oliva y al O. con término de Pont de molins; tiene de cabina unas 30 vesanas siendo su valor de 1500 ptas.

1901. En dos Plens municipals es tracta el tema de la LLonganya

  • 14 de maig.- L’alcalde, Josep Ribas, manifesta haver rebut avisos que els veïns de Vilarnadal havien llaurat terres de la Llonganya que pertanyen al terme municipal de Cabanes. Per assegurar-se’n proposa visitar la zona personalment. Aquests terrenys sempre s’han mantingut com a pastures per mantenir el terra més ferm i evitar aiguats. S’esmenta que fa uns deu anys ja s’havia obert un expedient per tractar aquesta problemàtica i s’acorda buscar-lo.
  • 1 de juny. L’Ajuntament acordar demanar a les autoritats que suspenguin els treballs que fan els veïns de Vilarnadal.

El 1952 en una relació de “los terrenos comunales; estensión de cada una de las fincas y destino dado  cada una de ellas hi trobem

  • Nº 7 – Yermo – La Llongaña – 30 vesanas – 6ha 56a 23ca – no produce

1964.- Expediente de deslinde de un tramo del rio Llobregat de Muga, en término municipal de CABANAS (finca Llongaña, propiedad del Ayuntamiento) [Carpeta. Arxiu Municipal] Conté documents dels anys 1925 i 1963/66

1974.- La sessió extraordinària del ple municipal del 17 d’octubre de 1974 tracta àmpliament el tema de la Llongaña arran de l’acord pres per l’Ajuntament de Masarac que exigia que es deixés de treure sorra del paratge de la Llongaña. A l’acta es fa esment dels diferents inventaris del patrimoni municipal on hi consta la finca com a propietat de l’Ajuntament per cessió del Comte de Peralada, del plànol de l’Institut Topogràfic i Cadastral del 10 d’octubre de 1858 i es demana que s’iniciïn les gestions per registrar aquesta finca i altres.

1975, 27 de febrer. El Ple municipal acorda procedir a inscriure la finca de la LLonganya al Registre de la Propietat.

Com a curiositat cal dir que en aquest paratge és fàcil veure-hi abellerols.