Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Elles també hi eren

Aquesta frase que sovint es fa servir per reivindicar el paper de la dona en determinats moments històrics, avui, diada del 8 de març, és perfecta per encapçalar el llistat d’una colla de cabanenques que entre 1870 i 1939 van començar una nova vida lluny de casa. Algunes només amb el marit, d’altres amb criatures ben petites, es van embarcar cap un destí desconegut i la seva tasca va ser fonamental per tal que la família s’integrés al nou país i prosperés econòmicament.
De la quarentena de veïns de Cabanes que, entre 1870 i 1920, van embarcar cap a Amèrica buscant una vida millor i dels que van marxar l’any 1939 fugint de la repressió franquista, fins ara s’han localitzat 13 dones, cadascuna d’elles amb les seves vivències i dificultats.

Més informació: Cabanencs a l’Argentina | Cabanencs al món


2 comentaris

Cabanencs a l’Argentina (1870-1920)

Vegeu també: Cabanencs al món

Cabanencs que entre 1870 i 1920 van arribar a l’Argentina.

A més d’Antoni Ribas de Conill, coneixem una bona colla de cabanencs que, entre 1870 i 1920, van arribar a l’Argentina, molts dels quals es van establir a Santa Fe i també a l’entorn de Buenos Aires.

Cabanencs

De moment es desconeixen les motivacions que els van portar a emigrar, però les causes que s’apunten als diferents estudis sobre l’emigració catalana d’aquesta època deuen ser, en bona part, les que els devien empènyer a sortir de casa: no ser l’hereu del patrimoni, haver perdut les vinyes amb la fil·loxera, buscar una sortida laboral millor que la que els esperava al poble, … Aquest, però, no serien els motius que va animar els dos metges Josep Pagès i Joan Salleras.

Mentre no trobem més documentació podem aventurar algunes hipòtesis que ens expliquin el perquè del viatge de cadascun d’aquests cabanencs:

  • Els primers veïns coneguts que arribaren a l’Argentina, entre 1871/72,  van ser els germans Frederic i Joan Municoy Baldú. Uns 22 anys després, s’hi va afegir en Joaquim, el seu germà petit. Tot sembla indicar que els motius foren econòmics. Els padrins de la família eren majoritàriament de la família Ramis i d’altres hisendats, cosa que ens fa pensar que podrien haver treballat per ells. La manca de recursos, l’incendi del mas de la Caseta d’en Ramis (juliol, 1872) o problemes polítics derivats de les guerres carlines i dels moviments obrers i republicans de l’època podrien haver estat l’empenta que els va portar a emigrar. Cap a 1890 un seu cosí, Josep Municoy Maurici, va anar a Uruguai i posteriorment un dels seus fills també es va establir a Argentina.
  • Van seguir els germans Vicenç i Josep Gimbernat Prim, era l’any 1881. La seva família estava ben situada però a la casa ja hi havia un hereu, si volien mantenir la mateixa posició social havien d’optar pel sacerdoci o per casar-se amb una pubilla. Marxar a un nou país els obria la possibilitat de desenvolupar iniciatives industrials i comercials i aconseguir una bona situació econòmica. Lluís, l’hereu, també els va acompanyar una temporada, segurament empès per la seva viudetat i qui sap si per una mala relació familiar, però després d’una temporada va tornar a casa per fer-se càrrec del patrimoni familiar. Margarida Serra Hortal hi va anar el 1888 després de casar-se amb Vicenç Gimbernat Prim. Del nebot Lluís Vidal, que hi va arribar quasi 30 anys més tard no se’n sap res, però és possible que el fet de tenir tanta família a l’Argentina el va ajudar a prendre la decisió. Ell no es va quedar al país i el 1943 el trobem a França. L’altre nebot, Conrad Caula, a principis del segle XX vivia a Santa Fe.
  • A finals de la dècada dels 80 del segle XIX hi va arribar Gregori Gimbernat Pomés. El 1888, Vicenç Gimbernat va venir a Cabanes per casar-se i durant la seva estada al poble degué parlar amb el seu cosí de les possibilitats del nou país. Gregori, que tampoc era hereu, hi va veure una oportunitat. Uns anys després, el 1889, la seva germana Joaquima, el marit i els seus fills de 7 anys i 1 anys també es van embarcar camí de l’Argentina. Per quin motiu? no devien tenir gaires propietats, potser la fil·loxera els havia matat totes les vinyes i segurament buscaven millorar la seva economia seguint les petjades de Gregori.
  • Josep Pijoan i Josep Pagés Serra també hi degueren anar amb l’afany de millorar la seva situació laboral i moguts per l’experiència dels veïns que ja feia 20 ó 25 anys que hi eren. Carolina Serra hi va arribar el 1907 després del seu casament amb Josep Pijoan. Es possible que a causa de la mort de Josep Pagès, Josep i Carolina decidissin de tornar a Cabanes, però l’experiència no els degué convèncer i al cap d’un any i mig tornaven a Argentina. Vicenç Sala i el matrimoni format per Manel Aguer i Dolors Teixidor hi degueren arribar després de 1910, però només Vicenç s’hi va establir definitivament. El 1914 s’hi van desplaçar Joan Sibeques Ribas i la seva esposa Montserrat Maurici Font que al cap d’un temps tornaven a casa. Mentre que Aurora, la germana de Joan Sibeques es va casar a Argentina. Després de 1921 s’hi afegiren Francesc Puig Olivet i la seva esposa Àngela Pijoan Sala.
  • El metge Josep Pagès i Dalmau va marxar el 1890. No sembla que ho fes ni per qüestions d’herència ni per necessitats econòmiques. Podria ser per motius polítics? o per considerar que allà hi trobaria més possibilitats de progrés social? Feia uns anys que els metges Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi havien anat, potser la seva experiència o la d’algun altre company el va animar. El viatge del seu nebot Joan Salleras Pagès que ja va acabar la carrera a Buenos Aires, podria deure’s al fet de tenir l’oncle ben situat a Argentina.

Aquests cabanencs els podem aplegar en quatre grups familiars:

  • 1.- Municoy. Grup constituït per 3 branques de la família
    • 1.- Municoy Baldú. Grup constituït per tres germans, dos d’ells amb esposa i fills i l’altre solter. Va ser la branca més arrelada al nou país.
    • 2.- Municoy Quera. Grup format per un sol germà. La seva trajectòria queda explicada a l’apartat dels Gimbernat Pomés
    • 3.- Municoy Maurici. Aquesta branca consta d’un sol germà que va marxar a Uruguai. Almenys un dels seus fills es va establir a Argentina
  • 2.- Gimbernat. Grup constituït per 11 persones de dues branques familiars:
    • 1.- Gimbernat Prim. La branca constava de tres germans, l’esposa d’un d’ells i dos nebots.
    • 2.- Gimbernat Pomés. En aquesta branca hi havia dos germans i el marit i dos fills d’un d’ells.
  • 3.- Pijoan. Grup format per diferents famílies amb algun lligam familiar amb els Pijoan
    • 1.- El matrimoni Josep Pijoan Pellicer i Carolina Serra Salleras, qui estava emparentada amb els Municoy
    • 2.- El sr. Josep Pagès, cosí llunyà de Francesc Puig Olivet i possiblement també de Josep Pijoan o Carolina Serra
    • 3.- El sr. Vicenç Sala Alegri, emparentat amb els Pijoan i els Sibeques
    • 4.- Els matrimoni Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell, parents llunyants dels Pijoan
    • 5.- El matrimoni Francesc Puig Olivet i Àngela Pijoan Sala
    • 6.- El matrimoni Joan Sibeques Ribas i Montserrat Maurici Font
    • 7.- Aurora Sibeques Ribas, la germana de Joan Sibeques
  • 4.- Pagès. Grup format pels metges Josep Pagès Dalmau i el seu nebot Joan Salleras Pagès

Agraïments:
a Graciela Neri i Ignacio Cuscueta, descendents de dues famílies de cabanencs arrelats a l’Argentina
que han aportat documents, fotos i records.

Pons, Marc. Quan a l’Argentina es parlava català. El Nacional, 16/5/2021

1) Famílies: Municoy-Baldú  |  Municoy-Quera  |  Municoy-Maurici

Monicoy_web2

Municoy-Baldú

Pel que s’ha trobat fins ara els Municoy Baldú serien els primers cabanencs establerts a Argentina. Hi van emigrar 3 germans, primer els dos grans i uns 20 anys després el germà petit. Només 1 dels nois i 2 noies de la família es van quedar a Catalunya i van viure entre Cabanes i Castelló d’Empúries.

El pare dels Municoy Baldú era germà de l’avi de Bartomeu Municoy Quera, malgrat això, als registres de bateig argentins no s’hi ha trobat cap relació entre les dues famílies. Es desconeix si mantenien algun tipus de contacte.

1.- Frederic Municoy Baldú (Cabanes,1839-Argentina???). L’any 1859, es va casar, a Cabanes, amb Joaquima Fortià Pou. Van tenir al menys 6 fills nats a Cabanes, dels quals dues nenes van morir a poc de néixer. Devia ser l’any 1871/72 quan la parella i 4 fills: Anna, Joan, Joaquima i Francesc van iniciar el viatge a l’Argentina. El 1873 ja eren a l’Argentina i la seva filla Júlia Municoy Fortià va ser batejada Cañuelas, Buenos Aires. Fins el 1879 van tenir 4 fills més. L’any 1881, Frederic, ja vidu, contreia nou matrimoni amb Florentina Bedoya Olla, nada a España el 1853, filla de Florentino y Manuela. Residien al partido de Las Heras. Entre 1882 i 1898, Frederic i Florentina van tenir 9 fills. Tota la família vivia a l’entorn de Buenos Aires i s’ha trobat descendència dels 4 fills nats a Cabanes i de 6 fills naturals d’Argentina. Els censos ens avalen que la família es dedicava al comerç.

Joaquima Fortià Pou, nada a Cabanes el 1839, era filla de Francesc Fortià Riera, sastre, i Magdalena Pou Capdevila, els dos de Cabanes.

2.- Joan Municoy Baldú (Cabanes,1846-Argentina???). Sembla que Joan va sortir de Cabanes junt amb el seu germà Frederic, tenia 7 anys menys i encara era solter. L’any 1875, residint a Cañuelas, Buenos Aires, es casava amb Maria Palomas Vival, nada a Espanya el 1837. Si van tenir descendència no se n’ha trobat cap rastre.

3.- Joaquim Municoy Baldú (Cabanes,1860-Argentina???). Era el petit dels germans, el 1888 es casà a Rabós amb Dolors Boadella Aiguaviva i es van establir en aquest poble on, el 1893, naixia el seu fill Francesc Municoy Boadella. Devia ser al cap d’un any quan els tres van emprendre el viatge a Argentina i, en un primer moment, es van establir al domicili del seu germà Frederic. A Argentina van tenir almenys 3 fills més:

    • Catalunya: 1893. Francesc, nat a Rabós, el 1919, i assentat a Argentina des del 1894, es va casar amb Filomena Fernández del Bello, nada a Argentina, filla de Manuel Fernández, de Espanya i Filomena del Bello, d’Itàlia.
    • Argentina: 1896-Emilia; 1897-Julián; 1899-Rufina

Municoy-Quera

1.- Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1931), fill de Joan Municoy Hortensi  i Agustina Quera Campa es casà a Cabanes amb Joaquima Gimbernat Pomés. El 1898, la parella, acompanyada de dos fills, van marxar a l’Argentina on van néixer almenys quatre fills més. La seva trajectòria s’explica a l’apartat dels Gimbernat Pomés.

Municoy-Maurici

1.- Josep Municoy Maurici (Cabanes,1865-Uruguai???). Fill de Francesc Municoy Hortensi i Llúcia Maurici Campins, Josep va néixer a Cabanes l’any 1865. Era el segon noi de la família. El 12 de desembre de 1885, es casava a Cabanes amb Maria Fortià Palé (Cabanes,1863), filla de Pere Fortià Torrent, de Cabanes i Magdalena Palé Fàbrega, natural de Garriguella. El 1886 va néixer la seva filla Maria Carme que va morir a l’any.

Entre 1888 i 1891, Josep i Maria van emigrar a Urugai on van néixer al menys 3 fills:

  • 1892.- José Municoy Fortià. Casat amb Maria Carmen Sarmiento es van establir a Buenos Aires, Argentina, on van néixer al menys 2 fills, Hilda Nélida(1918) i Hugo Omar(1922). Josep era comerciant i junt amb el seu pare i el seu germà viatjava sovint entre Uruguai i Argentina.
  • 1898.- Maria Isabel, qui podria haver mantingut relació amb els cosins de Cabanes
  • 1900.- Eduardo Francisco

2.- Maria Municoy Hortensi (Cabanes,1833-1904), tia dels Municoy-Maurici i els Municoy-Quera va viure sempre a Cabanes, però la seva néta, Carolina Serra Salleras (Cabanes,1884-Santa Fe,1971), casada amb Josep Pijoan Pellicer, a principis del segle XX, també es va establir a Argentina on van néixer els seus fills i on va morir.

Vegeu: Cabanencs al món


2) Famílies: Gimbernat-Prim  Gimbernat-Pomés
Gimbernat-Prim

1.- Lluís Gimbernat Prim (Cabanes, 1849- ???). Era l’hereu de la família. El 1876 es va casar a Palafrugell amb Eulàlia Domènec Esteva i van tenir una filla, Anna. El 1880 Eulàlia va morir i se suposa que la nena va quedar a càrrec dels avis mentre Lluís va anar a l’Argentina amb els seus germans. Possiblement hi va anar una mica més tard que ells.

El 1890 apadrina a Santa Fe a un fill del seu germà Vicenç. Un testament del 1891 el situa a Amèrica i explica que fa temps que la família no sap res d’ell. El 1901 ja tornava a residir a Cabanes i el 1906 va ser alcalde del poble. Es desconeixen les dades exactes dels viatges així com l’activitat que va portar a terme.

2.- Vicenç Gimbernat Prim (Cabanes, 1858-Argentina, 1903? ) El 1881 va anar a l’Argentina amb el seu germà Josep. En algun document se li atribueix la feina de dependent o comerciant. El 1888 es va casar a Cabanes amb Margarida Serra Hortal. La parella va viure a l’Argentina on van tenir un mínim de quatre fills nats a Santa Fe, l’últim nascut el 1900. Vicenç degué morir poc després, entre 1900 i 1904.

Vicente Raúl Gimbernat Stucky, nét de la parella, va ser dentista. El trobem viatjant al Brasil el 1947 i 1950 i també a Buenos Aires. El curs 1947/48 va fer un post grau a Michigan.

Més informació: Santa Fe. Censo de 1887

_ Margarida Serra Hortal (Cabanes, 1865) Filla de Vicenç Serra Prim i d’Ignàsia Hortal Terrats. Margarida era neboda Pere Serra Prim, cronista del poble.  El març de 1904 Margarida, que havia quedat vídua amb uns quants fills molt petits, es va tornar a casar amb Pedro Arenas Giménez, espanyol resident a Santa Fe i van tenir una filla, Florentina, nada a Santa Fe el 1905. Aquest matrimoni es va separar i es més endavant es va trencar el contacte entre els germanastres, mentre Margarida i la seva filla mantenien una estreta relació amb la família Pijoan-Serra i també amb els Municoy-Gimbernat, tots de Cabanes.

A la foto familiar, del desembre de 1903, s’hi veu Margarida Serra, vda. de Vicenç Gimbernat Prim i els seus tres fills: Miguel (*1890), Vicente, el nen que fa la comunió (*1892) i Emilio (*1900). María Ana (*1898) que no apareix a la foto ja devia haver mort. A l’Argentina la comunió s’acostuma a fer el dia 8 de desembre. El fotògraf és Augusto Lutsch  (Alemanya,1856). El 1885 Augusto va arribar a Santa Fe on va obrir l’estudi “Fotografía de Viena” dedicat a la fotografia social i artística. Lutsch que va ser el fotògraf més important de Santa Fe de la época, va treballar entre 1885 i 1910.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.-Josep Gimbernat Prim (Cabanes, 1862-Argentina, 1937) El 1881, Josep Gimbernat va arribar a l’Argentina amb el seu germà Vicenç. Primer va residir a Santa Fe i després de dos anys es va traslladar a Sant Juan. El 1886 s’havia casat a Santa Fe amb Isabel Duques, natural de Montevideo i veïna de Santa Fe, filla de Isidoro Duques i Micaela Villalva . A San Juan, es va tornar a casar amb Amalia Marín, que havia viscut a Sevilla i a Madrid. Van tenir 6 fills.

Va ser l’únic Gimbernat que es va establir en la província de San Juan. Fou perruquer i comerciant de robes. La família va fundar una de les botigues més importants de San Juan, la Casa Prim, que va tenir una sucursal a Jáchal, administrada per dos dels seus fills. Casa Prim va funcionar fins el 1939, dos anys després de la seva mort. El terratrèmol que hi va haver a Argentina l’any 1944 va destruir moltes de les propietats i negocis dels seus fills que van haver de tornar a començar de nou.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També va crear un article que fou molt popular «Agua Prim» un producte especial pel mal d’ulls.

Josep va ser soci fundador i president del Club Español, la Sociedad Española y el Centro Catalán i per dues vegades va ser regidor. Li agradava la música, en especial l’òpera. A casa seva va allotjar molts dels músics que, a principis del segle XX, anaven a San Juan a actuar.

Més informació: Gente de Sant Juan.

Gimbernat. Artistas, comerciantes y destacados profesionales  || 1957- Enlace Gimbernat – Riveros

4.- Lluís Vidal Gimbernat. Fill de Dolors Gimbernat Prim i Francesc Vidal Municoy i nebot dels germans Gimbernat Prim. Nascut a Cabanes el 1883, el 23 de gener de 1909 es va casar a Sant Feliu de Guíxols amb Elvira Gol Sala. La dispensa matrimonial del dia 19 indica que Lluís, natural de Cabanes, resideix a Santa Fe i Elvira, natural d’Osor resideix a Sant Feliu.

A La Vanguardia del 23/2/1909 Lluís i altres soldats del regimiento de Saboya són citats pel Gobierno Militar. A la Gaceta de Madrid de 15/3/1920 apareix una nota de l’Alcaldia d’Osor, de data 7 de març, on es demana la residència d’Elvira Gol, de 41 anys, casada i natural de la població.

És possible que a finals del 1908 o principis del 1909 Lluís Vidal deixés l’Argentina i més endavant s’instal·lés a França, ja que el 8 d’octubre de 1943 enviava una carta al Jutge municipal de Cabanes demanant la partida de nacimiento que la necesito por mi rétreta de la que et conprido 60 años el mes de junio y no puedo à reglar mis papeles sin la partida de nacimiento. Cita la seva adreça a Avignon Vaucluse (Avinyó, departament de la Valclusa).

5.- Conrad Caula Gimbernat. Fill d’Anna Gimbernat Prim, de Cabanes i de Miquel Caula Llauró, nascut a Orfes el 1838 i veí de Cabanes.

Conrad va néixer a Cabanes l’1 d’agost de 1878 i era nebot dels germans Gimbernat Prim. Els avis paterns eren Josep Caula Olivé de Sant Joan les Fonts i Francesca Llauró del veïnat de Canelles, parròquia de Romanyà d’Empordà.

Igual que els Pijoan-Serra, Conrad Caula també tenia un “almacén” al barri de Candioti, zona on es van establir molts catalans, andalusos i valencians. El 1901 el trobem a Santa Fe a ell i a Margarita Serra actuant com a padrins d’un fill de la família Municoy-Gimbernat.

Miguel Ángel Dalla Fontana a Memorias del barrio Candioti sur ens parla de El aporte inmigratorio en la faz comercial, se marcó significativamente en el barrio, con la presencia de muchos almacenes de italianos y españoles…  Un ejemplo lo marca el cordón de almacenes, que en 1904, existían sobre calle Las Heras: Budino Hnos., Francisco Focchi, Alejandro Corti, Pedro Delfino, Carlos Belinggieri y Conrado C. Gimbernat, …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Gimbernat-Pomés 

1.- Gregori Gimbernat Pomés (Cabanes, 1864-Argentina,?) Es desconeix l’any d’arribada a l’Argentina, però el novembre de 1890, quan es casa per poders amb Anna Vila, filla d’Antoni Vila, espanyol i de Josepa, veïna de Vilafant ja consta com a resident a Santa Fe on treballava de perruquer. El 1888 va arribar la seva germana amb la família, van establir contacte i van apradrinar la seva primera filla nada al nou país. També mantenia contacte amb el seu cosí Vicenç Gimbernat Prim.

El 1917, Gregorio Gimbernat Vila el fill gran de la parella que era odontòleg, es va casar amb Josefa Cortés Pérez. El 1942, la publicació El Litoral fa esment de la festa que va organitzar la parella per celebrar les seves noces d’or, el compromís de la seva filla Salomé i la presentació en societat de seva filla Beatriz. Una resenya apareguda el març de 2016 a red-dental.com atribueix a Nicas Gregorio Gimbernat la participació en la constitució del COS (Círculo Odontológico Santafesino), l’any 1916. Possiblement sigui el mateix Gregorio Gimbernat Vila.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Joaquima Gimbernat Pomés (Cabanes, 1869-Argentina,1931) Germana de Gregori Gimbernat Pomés.

Joaquima Gimbernat Pomés

El 31 d’agost de 1889 es va casar a Cabanes amb Bartomeu Municoy Quera. Van tenir 2 fills nascuts a Cabanes. El 1898 els quatre van marxar a l’Argentina on van néixer almenys quatre fills més. Els registres parroquials ens confirmen que mantenien relació amb el seu germà i també amb Margarida Serra, l’esposa de Vicenç Gimbernat Prim.

_ Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1931) Fill de Joan Municoy Hortensi  i Agustina Quera Campa. Marit de Joaquima Gimbernat. Va morir de càncer, l’any 1931.

_ Josep Municoy Gimbernat (Cabanes, 1892-Argentina, 1972). Josep va néixer el 4 de juny de 1892. Fill de Bartomeu i Joaquima, va arribar a l’Argentina als 7 anys. Com a soldat de la lleva del 13 va ser allistat a Cabanes i a partir del Vice Cònsol va fer arribar una comunicació informant que es posava a disposició de les autoritats militars espanyoles i adjuntant el certificat mèdic. No es va desplaçar per fer la mili en quedar-ne exclòs per una antiga fractura a la cama. El 12 de febrer de 1919 es va casar a Santa Fe amb Josefina Elisa Giobando Blanco i se li coneixen 2 fills. Josep era ferroviari i alhora un bon músic. Als anys 30, després de la jornada laboral, es dedicava a amenitzar vetllades en bars de nit i els caps de setmana actuava com a violinista de l’Orquestra Simfònica de Santa Fe. La família encara conserva el violí amb el qual Josep va ajudar a pujar la família.

_ Miquel Municoy Gimbernat (Cabanes, 1897- Argentina, 1921) Fill de Bartomeu i Joaquima, Miquel va néixer a Cabanes el 7 de setembre de 1897. Devia tenir un any quan es va desplaçar a l’Argentina amb els pares i el germà. Com a soldat de la lleva del 18 va ser allistat a Cabanes. En un primer moment se’l va considerar pròfug però posteriorment se’l va declarar útil quan el consolat espanyol a l’Argentina va fer arribar el certificat mèdic. Es desconeix si es va venir per fer la mili. Va morir de malaltia, a l’Argentina, era solter i tenia 24 anys causa d’una apendicitis.

Possiblement que, amb algunes errades, aquestes siguin les dades del viatge de la família:

vaixell

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


3) Famílies: Pijoan-Serra  |  Puig-Pijoan  |  Sibeques-Maurici  |  Josep Pagès Serra  |  Vicenç Sala Alegrí  |  Aurora Sibeques

Pijoan_Serra_3

Pijoan-Serra
Josep Pijoan Pellicer i Carolina Serra Salleras

1.- Josep Pijoan Pellicer (Cabanes, 1875-Argentina, 1943) Comerciant. Fill de Josep Pijoan Camps i Magdalena Pellicer Ferrer. La neboda de Josep, Àngela Pijoan Sala, també es va establir a Argentina.

2.- Carolina Serra Salleras (Cabanes, 1885-Argentina, 1971) Filla d’Isidre Serra Buscató i Carme Salleras Municoy. Carolina també està emparentada amb la nissaga dels Municoy, puix la seva àvia era Maria Municoy Hortensi.

A principis del s. XX, Josep Pijoan Pellicer viatja a  l’Argentina amb Josep Pagès Serra. Més endavant Josep Pijoan i Carolina Serra es casen i s’instal·len a l’Argentina. Durant un temps s’allotgen a la casa de Margarida Serra Hortal i Vicenç Gimbernat Prim.

Josep Pijoan i Josep Pagès van posar uns forns de carbó a Campo Andino, a uns 50 km. de Santa Fe. Amb un carro transportaven el carbó fins a Santa Fe i el venien. Més endavant van comprar un terreny al barri de Candioti (on també hi havia Conrado Caula Gimbernat). Amb les seves pròpies mans, Josep i Carolina van construir unes cases i van obrir un almacén de ramos generales, una botiga on es venia una mica de tot. Aquest establiment va funcionar fins cap el 1945.

El 1908, Josep i Carolina, van tenir una filla, Carmen que va néixer a Campo Andino i el 1914 va néixer un nen, Felipe José. A principis del 1920 la família va retornar a Cabanes, però va ser per poc temps, a l’estiu del 1921 ja gestionaven el retorn a Santa Fe.

Josep va ser enterrat a Barranquitas, l’any 1943. Carolina no va morir fins el 1971 i va ser enterrada a Santa Fe.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Josep Pagès Serra

Josep (Pep) Pagès Serra (Cabanes, 11/12/1883- Santa Fe, ???) Comerciant. Fill d’Esteve Pagès Pomés i de Carme Serra Miró, tots de Cabanes.

Va viatjar a l’Argentina amb Josep Pijoan Pellicer. El 1903 va tenir lloc l’allistament per fer el servei militar però el seu pare va alegar que Josep Pagès no es podia presentar perquè estava “ausente”, per la qual cosa se’l va considerar “pròfugo”. Segurament ja era a l’Argentina.

No hi ha constància d’una relació familiar amb Josep i Carolina, però la coincidencia amb alguns cognoms fa pensar que a més de veïns del poble també podrien ser cosins cosins, de la mateixa manera que també hi havia una llunyana relació familiar amb Francesc Puig Olivet. Sembla ser que no es va casar i que va morir jove a Santa Fe, possiblement abans del 1920 quan la família Pijoan-Serra va venir temporalment a Cabanes.

Puig-Pijoan
Francesc Puig Olivet, Àngela Pijoan Sala i Ermínia Puig Pijoan

  1. Francesc Puig Olivet (Cabanes,1899-Argentina,?). Fill de Joan Puig Quera i Carme Olivet Soler. El 1920 es casà amb Àngela Pijoan Sala. Francesc va treballar d’empleat de Correus d’Argentina. 
  2. Àngela Pijoan Sala (Cabanes,1901-Argentina,?). Filla de Miquel Pijoan Pellicer i Ermínia Sala Alegri. Era molt jove quan, el 1920, es va casar a Cabanes amb Francesc Puig Olivet i un any després va néixer la seva filla Ermínia. Van tenir dos fills més que se suposa que van néixer a Argentina. Àngela era neboda de Josep Pijoan Pellicer i Carolina Serra Salleras i també estava emparentada amb Vicenç Sala Alegrí. És probable que l’any 1921 quan Josep i Carolina van retornar a Argentina després de passar un any a Cabanes i Vicenç també havia vingut amb el seu fill de 7 anys, fos el moment que Francesc i Àngela decidissin acompanyar-los. Al nou país les tres famílies van mantenir un estret contacte.
  3. Ermínia Puig Pijoan (Cabanes,1921-Argentina,?). Filla de Francesc i Àngela va néixer a Cabanes el gener de 1921. Probablement aquest mateix any marxés amb els pares cap a Argentina, on el 1956 es va casar amb Manuel Ortiz. Va morir a Argentina.

Sibeques-Maurici
Joan Sibeques Ribas, Montserrat Maurici Font i Aurora Sibeques Ribas

  1. Joan Sibeques Ribas (Cabanes,1877-?). Fill de Josep Sibeques Ribas i de Maria Ribas Massot. Ja feia un temps que vivia a Buenos Aires quan, el 31 d’octubre de 1914, es va casar a Cabanes amb Montserrat Maurici Font. Amb ella es va embarcar amb el vaixell Reina Victoria Eugenia i van arribar a Argentina el 26 de novembre de 1914. És possible que el primer viatge l’hagués fet amb la seva germana Aurora abans de 1911.
  2. Montserrat Maurici Font (Cabanes,1893-?). Filla de Josep Maurici Costa i Carme Font Matas. El 26 de novembre de 1914 arribava a Argentina amb el vaixell Reina Victoria Eugenia. Malgrat que el cercador CEMLA la cita com a soltera s’havia casat a Cabanes el 31 d’octubre de 1914 amb Joan Sibeques Ribas amb qui va compartir el viatge.
    • Dèlia Sibeques Maurici (Argentina,1915-Cabanes,2008. Filla de Joan i Montserrat va néixer a Argentina el 25 de setembre de 1915 i va ser batejada el 28 gener de 1917 a la basílica de San José de las Flores, apadrinada per Aurora Sibeques de Ramis (probablement la seva tia) i José Ramis. En un moment indeterminat ella, i potser també els pares, va tornar a Cabanes on el 1943 es casava amb Vicenç Pijoan Sala.
  3. Aurora Sibeques Ribas (Cabanes,1880-?) Germana de Joan Sibeques, es desconeix en quina data va arribar a Argentina, però sí que va ser abans del setembre de 1911 quan es va casar, a la parròquia de Nuestra Señora de Balvanera  (Buenos Aires),  amb Juan Blando Andreu, de 31 anys, originari d’Espanya. Malgrat aquest registre de casament, al bateig de la seva neboda, que va tenir lloc el 1917, hi apareix com a padrina una Aurora Sibeques de Ramis, cosa que ens fa pensar que no hagués contret un segon matrimoni amb José Ramis. No se sap si va tornar a casa o si va morir a Argentina.

Vicenç Sala Alegrí
Vicenç Sala Alegrí (Cabanes, 1885- Argentina, ???)

1.- Vicenç Sala Alegri. Fill de Josep Sala Sibeques i de Maria Alegrí Ramis, casats a Cabanes el 1875. Vicenç degué néixer cap el 1885. Tot i que no es pot assegurar, és probable que arribés a l’Argentina el 1913, però sí que està documentat que el 30 d’abril de 1914 es va casar a Santa Fe amb Rita Cuesta Sánchez, nada el 1895. Els testimonis del seu casament van ser Joan Pijoan i Carolina Serra, dos cabanencs que ja feia anys que vivien a l’Argentina i amb qui els unia una relació familiar. En el moment del casament ell tenia 29 anys i ella 19 i els dos ja vivien a la parròquia. Rita possiblement fos natural d’Astúries. Vicenç va muntar a Santa Fe una important immobiliària i es va establir definitivament a Argentina.

Hi ha constància que al menys van fer un viatge a casa ja que el 24 d’agost de 1921 la parella acompanyats de Vicente, el seu fill de 7 anys, tornaven a l’Argentina amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. Probablement aquesta visita va ajudar a engrescar als seus familiars, la parella Puig-Pijoan, a emprendre l’aventura de l’emigració.

Altres documents avalen l’existència d’altres fills, dels quals consten:

  • José nat el 16 de novembre de 1920
  • Nélida Carlota. En una fitxa del 1963, Nélida Carlota Sala de Talarico, nada a Santa Fe el 10 de novembre de 1926, consta com una funcionària pública que viatja al Brasil. Casada amb Natalio Ricardo Talarico degà de la Facultad de Ciencias Económicas de Santa Fe, Nélida va morir en aquesta ciutat el 10 de juny de 2009.

Aguer-Teixidor
Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell

1.- Manel Aguer Soler.- Fill de Joan Aguer Quera i de Maria Soler Pijoan, tots de Cabanes. Va néixer a Cabanes el 19 de novembre de 1889. Manel estava relacionat amb la família de Carolina Serra.

2. Dolors Teixidor Bolasell. Filla de Joan Teixidor Puig de Vilamacolum i de Emília Bolasell Barceló de Cabanes. Va néixer a Cabanes, el 15 de desembre de 1900. Dolors era germana de Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937) i de Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998), mecànics d’aviació.

No es coneix la data d’arribada a l’Argentina, però ja hi vivien quan el 14 de setembre de 1921 es van casar a Santa Fe. Els testimonis de la cerimònia foren Vicenç Sala i Rita Cuesta. Manel i Dolors van tenir una filla, Emília, nada a Santa Fe el 1923 o 24.

El 1926, Dolors degué viatjar a Catalunya ja que consta que arriba a l’Argentina el 30 de novembre amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. La família no degué tardar gaire a tornar a casa. Una nota de la U.E. de Cabanes explica que el dia el 8 d’octubre  1932, “amb motiu de celebrar-se un Barcelona-Espanyol, van marxar cap a Barcelona amb l’autocar d’en Manuel Aguer … per gaudir d’una excursió”. El 1933 Manel Aguer Soler obté el Carnet de xófer de primera classe per a vehicles de servei públic, núm, 583. El 1939 Manel Aguer consta com a propietari de l’únic vehicle que hi ha a Cabanes. El 1941 la Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Obres Públiques concedeix el servei de línies regulars de transports a Manuel Aguer Soler de Cabanes (FONS AHG170-325). Posiblement vivien a Figueres i el 1942 tenien un establiment des d’on es repartien els aliments de racionament.

Dolors va morir a Figueres el 1953 i Manel el 1966. La seva filla va morir també a Figueres el 2018, als 95 anys d’edat.


4) Famílies: Pagès Dalmau  |  Salleras Pagès

1.- Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 1864 – França, 1932). Metge

Reconegut com a metge a la República Argentina. Cap el 1895 va viure i treballar a San Miguel del Monte, província de Buenos Aires on una sala de l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna porta el seu nom. Posteriorment va tornar a Catalunya i va morir a Niça el 1932 després de deixar diferents llegats: nova escola de nens de Cabanes, assistència gratuïta de metge i llevadora a persones sense recursos, llegat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llegats a diferents entitats argentines i a l’hospital on havia treballat …

Més informació: Josep Pagès Dalmau

2.- Joan Salleras Pagès (Perelada, 1886-Buenos Aires, 1939). Metge

Fill de Pere Salleras Soler (Cabanes, 1851-???) i de Dolors Pagès Dalmau (Peralada, 1858-???) i nebot de Josep Pagès Dalmau. Va néixer a Peralada el 17 d’agost de 1886. El 1916 es va casar amb Justa Inés Imaz Otegui, nada a Santa Rosa, La Pampa, Argentina l’any 1891 i van tenir 4 fills.

El 1905 va obtenir el batxiller a Barcelona. Va estudiar 4 cursos de medicina a la Universitat de Barcelona i va acabar la carrera a Buenos Aires on es va especialitzar en urologia. El 1912 va presentar la tesi doctoral apadrinat per Josep Pagès (es desconeix si era el seu oncle). El 30 de desembre de 1922 era professor de la Clínica Genitourinaria, el 1924 era cap del servei d’urologia de l’Hospital Fernández i el 1928 president de la SAU (Sociedad Argentina de Urología). El 1934 fou cap del servei d’urologia de l’Hospital Alvear on el 1935 es va encarregar de fer un curs per a graduats i va assistir al primer congrés americà de la especialitat que va tenir lloc a Río de Janeiro.

Va morir el 31 de juliol de 1939.

Graduado el 11 de mayo de 1912, presentó la tesis de doctorado “Síndrome meningitis cerebroespinal aguda específica”, siendo padrino de la misma el doctor José Pagés Inició la adscripción en la cátedra del profesor Benedit en el año 1918…. El 30 de diciembre de 1922 era profesor suplente de Clínica Genitourinaria … En 1924,  era jefe del Servicio de Urología del Hospital Fernández … 

A: Barisio, Roberto Juan. Las figuras prominentes de la urología argentina a través de un siglo. Pàg. 21. Rev. Arg. de Urología y Nefrología Vol. 51 – N° 2 – Año 1985

Més informació: Genealogia familiar

A la Revista Argentina de Urología fundada el 1932 hi apareixen els articles que va publicar entre 1932 i 1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Antoni Ribas de Conill

Sabem que, després de visitar Mèxic, Antoni Ribas de Conill va passar temporades en diferents països sud americans i que residia a l’Argentina quan la família va demanar el seu retorn a casa per fer-se càrrec de la hisenda familiar. No es coneix res de la seva estada només tenim constància que el 1903 arribava a Mèxic i que el seu pare va morir el 1914.

Vegeu: Antoni Ribas de Conill