Un rentador és un espai habilitat per rentar la roba. Antigament poques cases tenien safareig propi i menys aigua corrent. Per això, a la majoria de pobles hi havia un safareig públic o, si més no, s’habilitaven els marges de rius i recs per facilitar la tasca de fer la bugada. Aquesta feina, llarga i feixuga, convidava a la conversa però també a la xafarderia. D’aquí ve l’expressió fer safareig.
No hi ha constància que Cabanes hagi tingut mai un safareig públic però sí que, per facilitar la feina de les bugaderes, l’Ajuntament es va encarregar d’adaptar uns espais amb llosses inclinades a les vores dels recs que travessen el poble. També s’anava a rentar a la Muga, especialment, quan es tractava de peces molt grans o quan calia rentar coves plens de la llana dels matalassos.
Encara ara, al rec del Senyor, es conserven les restes de dos rentadors públics, un a l’entrada del poble, davant del portal de can Carreras, i l’altre al camí del cementiri. També n’hi havia hagut a la zona del Pedró i en diferents punts del carrer Canal. Aquests rentadors es degueren construir a principis del segle XX i van ser utilitzats fins als anys 60 del segle passat. Antigament també s’havia rentat en un rec de l’entrada del poble com ens mostra una fotografia de l’àlbum Rubaudonadeu.
A mitjans del segle XX, ja eren moltes les famílies que gaudien de safareig propi. L’aigua l’obtenien dels pous que obrien als baixos de la casa o al pati. Els propietaris dels horts del camí de la Bassa, aprofitaven l’aigua del rec del Molí que els arribava directament a la seva finca per mitjà d’una canonada. D’aquesta manera no solament regaven l’horta sinó també omplien el safareig que tots tenien al final de l’hort, al costat del camí. Encara ara se’n conserva algun d’aquests safareigs. Molts anys enrere, una canonada portava aigua de la bassa del molí fins a la Fruitareda i el jardí de can Carreras. Així regaven les dues finques i omplien el gran safareig del jardí.
El buidat de totes les actes del Ple Municipal possiblement ens donarien una bona informació de la construcció dels rentadors públics. Ara mateix tenim coneixement d’aquests:
Entrada al poble. Rec situat just davant de la Creu. En resta la foto de Josep M. Cañellas, de l’àlbum Rubaudonadeu (1888-1889) que ens mostra unes dones rentant i pilons de roba al seu costat.
Rec del Senyor
Davant del portal de can Carreras.– Encara s’hi conserva l’escaló d’accés i la llosa. Era un petit rentador, per a dues o tres persones. Fins ara no s’ha trobat cap referència a la seva construcció.
Des del carrer Escudellers fins al petit pont d’accés a un camp.– S’hi accedia directament des del camí que va al cementiri i, a l’estiu, quedava protegit per l’ombra d’uns plàtans. Segons l’acta del Ple del 28 de gener de 1917, els arbres es plantarien el dia 2 de febrer, uns mesos abans de la construcció del rentador que va ser acordada a primers de juliol del mateix 1917: … el Presidente expuso a la Corporación que podrá principiar de construir el lavadero en el Poral del Sr. según está consignado en presupuesto … Encara s’hi poden veure les lloses, molt deteriorades.
Rec del Molí. Es conserva el Plano topográfico del canal a través de la población (1952) de l’aparellador R. Castells Torrent (190×32 cm) on hi s’hi poden veure dos rentadors, els quals van desaparèixer quan es va cobrir el rec del Molí i es va urbanitzar el carrer Canal.
Carrer Canal, cantonada carrer Tetuan, davant del Casino.– S’hi accedia amb una petita escala.
Carrer Canal, poc abans d’arribar al carrer Sanitat.
Abans del 1950 també hi havia hagut un baixant amb rentador davant l’actual dispensari.
El Pedró. Des que es va urbanitzar l’espai del Pedró van desaparèixer el rentador i el mateix rec. Es desconeix la data de construcció del rentador que és anterior al 1916. Al Ple de l’Ajuntament de Cabanes del dia 23 de gener de 1916 s’acordà que, en motiu de la Festa de l’Arbre del dia 2 de febrer, es plantarien dos plàtans i una acàcia al rentador públic anomenat del Portal d’en Brugat i tres acàcies a la placeta de davant del cementiri catòlic. El dia 28 de gener de 1917 el Ple va acordar que tornarien a celebrar la Festa de l’Arbre plantant dos plàtans al rentador públic anomenat Portal d’en Brugat (Pedró) i els que fossin necessaris al rentador del Portal del Senyor.
Cabanes es troba al mig de dos rius, la Muga i el seu afluent el Llobregat, els quals amb les seves aigües han afavorit els cultius de regadiu però també han estat els causants de molts aiguats.
La Muga (abans Sambuga, Sambuca, Anystus…)
Pla i Marcé, Pere. La Muga [poesia] A: Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017, pàg. 15-20 La Muga a Cabanes [fragment] A: Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017, pàg. 342-355
La Muga, provinent d’Albanyà, és el riu principal del terme de Cabanes. Creua el municipi d’oest a est, entrant pel Pas de les Moles i sortint per Peralada.
Pou, Anna; Martínez, M. Vicenta; Moret, Rosa. Quan la Muga remuga. Catàleg de l’exposició “Les mugades a Castelló d’Empúries. Un record que hem de tenir present”. Ajuntament de Castelló d’Empúries, 1999
Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Diputació de Girona, 2001 (pàg. 58-65)
El Llobregat
El Llobregat neix a La Jonquera i separa el terme de Cabanes del de Masarac (en construcció)
Fotos cedides per Pere Serra Colomer
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Recs
La canalització que abastia els molins de Cabanes, era un dels recs més importants. Sembla que la seva construcció es va fer per prevenir inundacions, després de la devastadora crescuda de la Muga i el Llobregat, tot i que moltes referències són de mitjans del segle XIII (1253) quan ja hi havia almenys dos molins, el d’en Taverner i el de la Cavalleria o la Milícia. Se sap que la sèquia passava al costat del nucli urbà i podria ser que coincidís amb les valls o fossats del castell. Font: Gironella i Granés, Josep M. La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2013. Volum I | Volum II
El rec del molí
1169. Permuta. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 48, Reg. 5504 (25 d’octubre)
Contingut: Permuta que fa l’abat Ramon de Vilabertran, que concedeix a Raimunda de Cabanes de tenir per ell la terra de Fogeta, situada a Cabanes, a canvi d’altra terra, situada prop del rec del molí, al mateix lloc
1220. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 455, Reg. 9984 (9 de març de 1220)
Contingut: Definició que fa Beatriu d’Hortal, esposa de Pere d’Orriols, a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre el rec del molí de Santa Maria, situat al terme de Cabanes, entre el molí de Pere d’Hospital i el molí dit de Santa Maria, i de les justícies i exaccions que rep a Sant Pere dels Vilars, per 200 sous
POUS i FONTS
Camí de la Font
Camí de la Font
Camí de la Font
Carrer Cavalleries. Can Frasquet
Carrer Escudellers. Rectoria
Plaça de la Torre
Font de les Manies. Carrer Tetuan
Font de les Manies. Carrer Tetuan
Font de les Manies. Carrer Tetuan
Font de Sant Vicenç. Carrer 2 de maig (Foto: Joan Noguer~1960)
Font de Sant Vicenç. Carrer 2 de maig (Foto: Joan Noguer~1960)
Font de Sant Vicenç. Carrer 2 de maig
Font de Sant Isidre. Plaça (Foto: Joan Noguer~1960)
Font de Sant Isidre. Plaça (Arxiu Municipal de Girona, 1982)
Font de Sant Isidre. Plaça
Font del parc de can Brusés
Font del cementiri
La font més antiga que coneixem fa temps que està inactiva, possiblement des que, amb la construcció de l’embassament de Darnius-Boadella, va baixar el nivell de l’aqüífer. La font es trobava al costat d’un rec, al camí vell de Peralada. Als mapes actuals aquest rec se’l coneix amb el nom de Rec del Pont Retrocidor.
La font era un bon lloc per recuperar forces quan els veïns anaven sovint a Peralada per resoldre qualsevol tràmit i també per posar el beure en fresc els pagesos que treballaven els camps propers. D’aquí ve que el camí hagi pres el nom de Camí de la Font.
L’aigua hi brollava naturalment i tenia una taula rodona, de pedra i un banc també de pedra. Es desconeix quan es va construir i qui en va ser el promotor, només sabem que el 1859 va ser reconstruïda amb fons públics i aquesta data està gravada a la pedra que encara es conserva, mig tapada per les bardisses.
Al setmanari Ampurdán del 18 de gener de 1956, Joan Serra Mont explica una llegenda que assegura que aquesta font es trobava al mig de la plaça de l’antic poble de Cabanes, mentre que l’església parroquial era al costat de l’actual cementiri. La situació de l’església està documentada i encara se’n conserven les restes però tot fa pensar que el poble mai va ser a l’entorn d’aquesta font sinó a la mateixa zona del cementiri.
Fonts públiques que actualment estan actives:
Les fonts de Sant Isidre, a la plaça, i Sant Vicenç, al carrer dos de maig, construïdes l’any 1953. En els seus inicis, les dues fonts funcionaven manualment i la de Sant Vicenç tenia un abeurador per als animals.
La font de les Manies, antiga font i abeurador, al carrer Tetuan, restaurada l’any 2015. La nova bomba de la font va ser cedida per Gil Capallera. La llegenda explica que les cuineres de Cabanes cuinaven els llegums amb aquesta aigua perquè tenien més bon gust.
Les fonts del cementiri (abans de 2011), parc de can Brusés (2013) i plaça dels doctors Heras (2018)
Les fonts del recinte escolar i zona esportiva.
Antigament hi havia hagut altres fonts públiques, algunes ja desaparegudes:
La font del Capellà o de la Rectoria, a la façana de la casa rectoral, al carrer Escudellers
La font del carrer de Cavalleries, al porxo de can Frasquet
La font i abeurador de la plaça de la Torre, on ara hi ha un banc.
La font i abeurador del carrer Tetuan. Actualment està restaurada, és la Font de les Manies.
Les fonts de la Rectoria, carrer Cavalleries i la Torre ja fa temps que no existeixen i no en queda cap resta. Amb l’arribada dels tractors l’abeurador de la font de Sant Vicenç i els que hi havia a la plaça de la Torre i al carrer Tetuan van perdre la seva utilitat i es van enderrocar.
Documents. Acords del Ple municipal que fan referència a antics pous i fonts:
1930, 8 de novembre. L’alcalde manifesta … poner unas bombas en algunos de los pozos que dan a la via pública … se acuerda colocar una bomba en el pozo denominado del Capellà (rectoria), otra en el de la Forsa (Torre) i otra en el llamado de la Angeleta Costa (?).
1935, 12 de maig.- … se acuerda por unanimidad arreglar la bomba pública instalada en el pozo de la rectoría ….
1936, 13 de setembre.- Malgrat que no hi ha constància que aquest projecte s’hagués portat a terme, el Ple d’aquest dia va acordar: … Vista la conveniència de dotar la població d’una complerta xarxa de pous per a millor comoditat dels veïns … s’acorda … colocar, tant prompte la situació econòmica de la Corporació ho permeti pous semi-artesians … en els llocs següents:
A la plaça de la República, davant de la peixateria
A la carretera, davant la casa d’en Benet Prim
Al carrer García Hernández (c/ Espolla), davant la casa d’en Benet Pomés
A les escoles, al mig del pati d’esbarjo
1936, 14 de novembre.- El regidor Planella s’encarregarà de … vendre els cairats i socs sobrers de l’enderrocament de la casa del cantó del carrer Fermí Galan (c/ Tetuan), situada davant de l’antiga Casa Puig. En aquest espai ara hi ha la Font de les Manies.
1937, 29 de maig. El Ple esmenta que s’han pagat 66 pessetes a Ferreol Brugués per l’arranjament de les bombes de l’escola de nois i de la casa del mestre.
1942, 12 de setembre. L’Ajuntament paga 23 pessetes al paleta Josep Gibert per “reformar la fuente del Camino de La Font“
Cabanes - Alt Empordà 