Fill de Salvador Gil Jacas i Dolors (Lola) Argelés Puig, casats a Cabanes el 24 de juliol de 1932, Juan Gil va néixer a Barcelona l’1 de juliol de de 1933.
Dolors Argelés Puig havia nascut a Cabanes el 26 d’abril de 1913. Era filla de Joan Argelés Montcanut, jornaler de Terrades, veí de Vilarig, i de Francesca Puig Roura, de Cabanes, casats el 1902. Els seus avis paterns eren Joan Argelés Coll de l’Estela i Rosa Montcanut Callís, de Sant Llorenç de la Muga (casats el 1864) i els avis materns, Bartomeu Puig Capallera, natural de Vilarig i domiciliat a Cabanes i Francesca Roura Cantenys, vidua de Cabanes (casats el 1881). Salvador Gil, fill d’Antoni Gil Soler i Àngela Jacas, era de Barcelona. Quan es van casar Salvador tenia 25 anys i ja era caporal mecànic d’aviació i Dolors tenia dinou anys.
Durant la Guerra Civil, Salvador Gil, el pare, va ser oficial d’aviació de l’exèrcit republicà. El germà de la seva mare, Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980) també va estar relacionat amb les Forces Aèries de la República Espanyola.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El 1939 la família, per evitar represàlies, va decidir marxar a França, primer el pare i el 13 de juliol de 1939 Juan hi va entrar per les muntanyes de Port Vendres fent el camí a peu acompanyat de la seva mare.
El 1940 Salvador, Dolors, el seu fill i l’àvia Àngela Jacas van sortir de Burdeos (Gironde, Francia) amb el vaixell Lasalle i van arribar a Puerto Plata (República Dominicana) el 23 febrer de 1940.
Salvador i Dolors van tornar a Cabanes en 1956, i van muntar una granja de pollastres. El 1958 la mare va morir als 44 anys i va ser enterrada al cementiri de Cabanes. El 1962 el pare va posar a la venda la casa de Cabanes i es va traslladar a Barcelona on va morir el 1985. Juan però, es va quedar a la República Dominicana on ha estat reconegut per la seva tasca com a enginyer i per la seva implicació social al país que el va acollir.
Juan es presenta ell mateix amb aquestes paraules:
Soy descendiente de Dolores (Lola) Argeles Puig, hija de Juan Argelés Moncanut y Francisca Puig. Pasé parte de la Guerra Civil Española ahí [es refereix a Cabanes], y salí por la frontera a pie con mi madre en julio 1939. Mis padres volvieron a Cabanes en 1956, montaron una granja avícola y mi madre murió y está enterrada ahí des de 1958.
Es autor d’un bloc on sota el títol Yo: el hijo de Dolores Argelés (dilluns, 3/1/2011) fa un repàs de la seva infantesa i de la seva sortida cap a l’exili quan acabava de complir els 6 anys.
El 13 de julio de 1939 salimos mi madre y yo junto a un grupo de mujeres y niños al exilio desde Cabanes, llegamos el 15 a Port Vendres en Francia y más tarde tomamos un tren hacia Burdeos para reunirnos con mi padre, prisionero en el campo de concentración, primero en Argeles Sur Mer y después en Gurs para tomar el barco que nos llevaría a República Dominicana.
Recién el 1 de enero de 1940 mi padre logra salir de Gurs, se escapó de un tren en marcha y logró reunirse con nosotros en las oficinas del SERE, en Burdeos.
El 30 de enero tomamos el vapor La Salle en Burdeos rumbo a Santo Domingo.
El 23 de enero de 1940 llegamos a Puerto Plata, seguimos por tren a Navarrete y en camioneta del ejército a Dajabón.
També recorda la conversa que va tenir a Barcelona, el 1999, amb el seu cosí Sergio Argelés …
Durante la visita que le hice, hablando de la familia, terminamos hablando de mi madre que está enterrada en Cabanes, su pueblo natal, en donde él mantiene la casa de los abuelos que heredó.
Me contó que la tumba de mi madre, las veces que había ido al cementerio a ver la tumba de los abuelos, la había encontrado siempre con flores frescas. Me sorprendió sobremanera la noticia, a tal punto que comencé a investigar.
Descubrí que una señora, llamada Alegri, que en su niñez, cuando mis padres regresaron a Cabanas (1956), la acogieron y cuidaron en vista de la precaria situación de sus padres, se había tornado en la fiel cuidadora de sus restos por más de 41 años, desde 1958 hasta 1999″.
… i el seu pas per l’escola i la universitat. Ell volia estudiar enginyeria aeronàutica, seguint les passes del seu pare, però les circumstàncies el van portar a obtenir el títol d’enginyer civil, una activitat en la que ha destacat al llarg de la seva vida professional i de la que ens parla en la següent entrevista.
Entrevista a l’enginyer Juan Gil (YouTube, 29/8/2019)
Ressenya de l’entrevista:
Juan Gil Argelés, nacido el 1ro de junio de 1933 en Barcelona, España. A los 7 años de edad tuvo que emigrar de su país natal debido a la guerra civil española dirigido sin saberlo a la Republica Dominicana. A sus 16 años de edad entro a estudiar ingeniería civil en la Universidad de Santo Domingo donde culmino sus estudios en octubre de 1954.
Paso a formar parte como Encargado de la coordinación de los trabajos de campo de la empresa Mendoza y Armenteros, Estudios Hidraulicos (Mendar), la cual cumplimentó acuerdos para la asesoría en el desarrollo de programas de Evaluación y Aprovechamiento de los Recursos Hidráulicos del país.
En febrero de 1954 tomó unas cátedras del Cursillo de Prospecciones Geofísicas, dictado por el padre Jesús Emilio Ramírez, S. J., director del Instituto Geofísico de los Andes colombianos. En esa condición, otra de las atribuciones prioritarias que se le asignaron en la empresa fue la de coordinar y poner en ejecución los primeros programas de Prospecciones Geofísicas dedicadas a la Ingeniería Civil en la Rep. Dominicana.
Como Encargado de los trabajos de campo, sus funciones principales se circunscribieron a la coordinación de actividades de áreas de Topografía, Prospecciones Geofísicas, Sondeos Mecánicos, Aforos de Ríos, Medida de arrastres, instalación y mantenimiento de pluviógrafos y estaciones meteorológicas y Coordinación de recorridos técnicos de los Asesores Internacionales de ese Programa, para la determinación de los sitios de presas de las mas importantes presas de la República Dominicana.
Hijo de Salvador Gil Jacas y de Dolores Argelés. Tras la guerra civil española, sus padres se exilian a la República Dominicana. Llega a Puerto Plata en febrero de 1940, acompañando a sus padres y a su abuela paterna (Ángela Jacas), a bordo del barco Lasalle. Lugar de partida: Burdeos (Gironde, Francia) Lasalle (barco de vapor) Medio de transporte: Barco. Fecha del evento: 1940-02-23. Lugar asociado a la fecha: Puerto Plata (República Dominicana)
Mecánico. Casado con Dolores Argeles. Se exilia a la República Dominicana tras la guerra civil española. Llega a Puerto Plata (Rep. Dominicana) con su esposa, su hijo (Juan Antonio) y su madre (Ángela Jacas) a bordo del barco Lasalle en febrero de 1940. Lugar asociado a la fecha: Burdeos (Gironda, Francia) Lasalle (barco de vapor). Medio de transporte: Barco. Fecha del evento: 1940-02-25. Lugar asociado a la fecha: Puerto Plata (República Dominicana)
Tot i que a finals del s. XIX i principis del XX sortir a l’estranger no era tan fàcil com ara, sabem que una bona colla de cabanencs van anar a Amèrica. Alguns només va ser per una temporada però d’altres hi van arrelar i ja no es van plantejar de tornar a casa.
De tots ells, uns quants hi van anar forçats com a soldats o com a refugiats polítics:
Carme Aguer (Cabanes,1910-Béziers,2003). Filla de Josep Aguer Sabater, de Cabanes i Margarida Ginestera Pagès, de Peralada, va néixer a Cabanes el 18 de gener de 1910. No existeix cap document que ho avali però és possible que a principis de la guerra civil, l’agost de 1936, es casés a Cabanes, amb Casto Juan Santos (Elda-Alacant,1904-Hérault,1944), sense l’aprovació de la família. El 1937, Casto s’integrà a l‘Institut de Carabiners i el 1939 es van exiliar a França i es van establir a Magalas, un poble prop de Béziers al departament d’Hérault, on van néixer tres filles. Casto va ser assassinat per soldats alemanys, à Puissalicon (Hérault), el 20 d’agost de 1944, pocs dies abans de l’alliberament de Béziers. Essent civil es va trobar al mig d’un intercanvi de foc entre resistents i soldats de la Wehrmacht. Una estela situada a la carretera entre Magalas i Puissalicon porta el seu nom, junt amb el dels companys massacrats. Des de l’any 2014, cada any s’organitza una cerimònia per retre-los un homenatge.
Les familles fidèles à la mémoire. Souvenir tragique du 20 août 1944.
Les familles Santos et Sopéna près de la stèle entourent le maire. Le petit journal, 23/8/2021
Vegeu també: Sylvain Sopena – Casto o Gaston Juan Santos.Né le 4 février 1904 à Elda (province d’Alicante, Espagne) ; mort à Puissalicon (Hérault) le 20 août 1944 ; ouvrier agricole.
D’altres, durant uns anys, van residir a Amèrica portats pel seu esperit aventurer com seria el cas d’Antoni Ribas
El 1903, amb 22 anys, va abandonar els estudis i va anar a Amèrica. Després de passar un temps a Mèxic es va desplaçar per diferents països de l’Amèrica del Sud fins que essent a l’Argentina el van avisar que el seu pare estava molt malalt i que havia de tornar a casa. El pare va morir el 25 de febrer de 1914, per tant podem suposar que degué residir uns 10 anys fora de casa.
A banda del seu esperit aventurer també cal tenir present que potser no es trobava sol del tot. Des del 1868 i el 1875, a l’Argentina hi vivien els metges Felip i Josep Solà Vidal que eren fills d’una germana de la seva àvia i des del 1895 també hi vivia Josep Pagès Dalmau amb qui hi havia relació familiar per la banda dels Conill. Altres veïns de Cabanes també residien a l’Argentina
Molts d’altres es van engrescar a fer el viatge per qüestions familiars, laborals o econòmiques:
Antoni Aguer Oliva (Cabanes, 1881-Salt, 1949). Ja casat i pare d’un nen, va marxar una temporada a Cuba. No hi va passar massa temps i aviat va tornar a casa. Aproximadament devia ser entre 1915 i 1920.
Trinitat Gimbernat Teixidor (Cabanes, 1897-St. Adrià del Besós, 1986). Va sortir cap a Mèxic el 1919, pocs dies després del seu casament amb Modest Puigdevall que ja feia un quan temps que hi vivia. Allà hi van néixer tres dels seus quatre fills. La família va tornar a Catalunya el 1929.
Modest Puigdevall havia nascut el 1883 a Canet d’Adri (Gironès). Amb només 9 anys, va marxar sol cap a França on va viure uns anys. El 1906 va anar a Cuba on va residir 2 anys fins que va tornar a França. El 1911 va marxar a Mèxic on acabarà obrint un restaurant de cuina francesa. Va ser el 1919 en un viatge a Figueres que va conèixer Trinitat Gimbernat, la que seria la seva segona esposa.
Joaquim Buscató Albert (Cabanes, 1871-Mèxic, 1930) Fill de Joan Buscató Cabruja, de Cabanes i Maria Albert Pey, de Pau. Va arribar a Veracruz (Mèxic) l’1 d’abril de 1905. El 1920 va viatjar a Espanya. Queda constància que el 14 de maig, essent un comerciant de 45 anys solter i resident a Mèxic, fa el viatge de Nova York a Barcelona i el 17 d’octubre de 1920 arriba a Nova York, des de Barcelona, en les dues ocasions amb el vaixell P de Satústregui. El 1927, 28 i 19 passa la frontera de Mèxic a Estats Units possiblement per qüestions laborals. Va morir de càncer a l’Hospital Francès de Mèxic, l’any 1930. Era solter
02/06/1927 arriba a Naco Arizona USA. Empresari: Suárez Orozco.
25/07/1928 arriba a Naco Arizona USA. Empresari: Suárez Orozco. Amic: Eliseo Martínez
17/06/1929 arriba a Douglas Arizona USA. Empresari: Manuel Suárez
Josep Municoy Maurici (Cabanes, 1865-?). Fill de Francesc Municoy Hortensi i Llúcia Maurici Campins, el 1885 es va casar a Cabanes amb Maria Fortià Palé, filla de Pere Fortià, de Cabanes, i Magdalena Palé, de Rabós. El 1886 van tenir una filla, M. Carme, nada a Cabanes on va morir a cap d’un any, Entre 1888 i 1891 degueren marxar cap a Uruguai on van néixer almenys tres fills:
José(1892) José Municoy Fortià es casà amb amb Maria Carmen Sarmiento i es van establir a Buenos Aires, Argentina, on van néixer almenys 2 fills, Hilda Nélida (nada el 1913 i batejada el 1918) i Hugo Omar (nat el 1921 i batejat el 1922). El 1956 Hilda va contraure matrimoni a Argentina.
M. Isabel(1898). Se sap que mantenia contactes amb els seus cosins de Cabanes.
Eduardo(1900). Es podria haver casat amb una dona anomenada Hilda Nélida.
Pels registres d’immigració podem saber que el pare i els dos nois, citats com a empleats o comerciants, viatjaven sovint amb vaixell entre Buenos Aires i Montevideo. No s’ha trobat cap relació amb els seus cosins Municoy-Gimbernat establerts a Argentina.
Dolors Resta Giralt (Cabanes,1892-?) Filla de Josep Resta Bonavia, ferrer, natural de Mollet de Peralada i veí de Cabanes i de Marcel·lina Giralt Tuébols de Cabanes, casats el 27/5/1891. El 30 d’agost de 1926, Dolors es va casar amb Francisco Pérez, a Quemados de Marianao, La Habana. No es coneixen més dades.
Altres cabanencs que per motius no identificats van sortir del poble i es van casar a França.
Joan Pey Bonet (Cabanes,11/11/1895) el 26 d’abril de 1919 es va casar a La Palme, França amb Alfonsina Pibouleu
Raimundo Hortal Ferrer (Cabanes,19/3/1896) el 7 de maig de 1927 es va casar a St. Rafael, diòcesi de Fréjus, França amb Teresa Zacheno
Aniceta Soler Busquets (Cabanes,22/10/1899) el 5 de febrer de 1921 es va casar a La Palme, França amb Jaume Ferreres
A aquests hi hem d’afegir els cabanencs que, entre 1870 i 1920, van anar a l’Argentina on molts d’ells s’hi van establir definitivament. De moment no sabem quines van ser les seves motivacions, però curiosament de tota la colla més de la meitat tenien alguna relació familiar: germans, nebots, cosins, cunyats, … Cal suposar que entre ells hi degué l’efecte crida, el que sí està assegurat és que van mantenir el contacte com es pot veure en els registres parroquials i que es van donar suport, especialment en els primers temps.
Cabanencs que van emigrar entre 1870 i 1940 Més informació
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Els cabanecs que coneixem i que van arribar a l’Argentina entre 1870 i 1920 els podem aplegar en diferents grups familiars:
Municoy. Grup format per tres branques: els tres germans Municoy Baldú, dos d’ells amb esposa i fills; Bartomeu Municoy Quera amb la seva esposa i dos fills i Josep Municoy Fortià i esposa que si bé van viure a Uruguai, un dels seus fills es va establir a Argentina.
Gimbernat. Grup constituït per 9 persones de dues branques. La primera branca constava de tres germans, l’esposa d’un d’ells i un nebot i a la segona hi havia dos germans i el marit i fill d’un d’ells.
Pijoan. Grup format pel matrimoni Pijoan-Serra i el sr. Josep Pagès que podria ser cosí o amic de la família. El matrimoni Aguer-Teixidor i el sr. Vicenç Sala Alegri també tenien lligams amb els Pijoan-Serra.
Pagès. Grup format per Josep Pagès Dalmau i el seu nebot Joan Salleras Pagès
1.- Famílies Municoy
Els Municoy Baldú (tres germans)
Frederic Municoy Baldú (Cabanes,1839-Argentina???). Entre 1871 i 1872, ell i la seva esposa, Joaquima Fortià Pou, van sortir cap a l’Argentina, acompanyats d’uns quants fills que devien tenir entre 1 i 11 anys, Anna, Joan, Joaquima i Francesc. Pel que s’ha trobat fins ara, ells serien els primer cabanencs que van arribar al nou país
Joan Municoy (Cabanes,1846-Argentina???). Possiblement va marxar entre 1871 i 1872, junt amb el seu germà. Tenia uns 25 anys i encara era solter.
Joaquim Municoy Baldú (Cabanes,1860-Argentina???). Era el petit dels germans i no va emigrar fins l’any 1894, junt amb la seva esposa Dolors Boadella Aiguaviva i el seu fill Francesc d’1 any, els dos nascuts a Rabós. En un cens del 1895 consta que viuen amb el seu germà Frederic i la seva segona esposa.
Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1931) Va sortir de Cabanes, el 1898, amb la seva esposa, Joaquima Gimbernat Pomés i dos fills de 6 i 1 anys, Josep i Miquel.
Josep Municoy Maurici (Cabanes,1865-Uruguai???) Va emigrar amb la seva esposa Maria Fortià Palé, entre 1887 i 1892, dates que es corresponen a l’enterrament d’un filla a Cabanes i el naixement d’un fill a Uruguai. El seu fill José Municoy Fortià, natural d’Uruguai, va residir a Argentina.
2.- Famílies Gimbernat
Els Gimbernat Prim (tres fills i un net de: Miquel Gimbernat Valls i Maria Prim Conill)
Lluís Gimbernat Prim (Cabanes, 1849). Se suposa que hi va anar aproximadament com els seus germans, però el 1901 ja se’l torna localitzar a Cabanes.
Vicenç Gimbernat Prim (Cabanes, 1858-?) El 1881 va anar a l’Argentina amb el seu germà Josep. El 1888 es va casar amb Margarida Serra de Cabanes.
Margarida Serra Hortal (Cabanes, 1865) Filla de Vicenç Serra Prim i de Ignàsia Hortal Terrats.
Josep Gimbernat Prim (Cabanes, 1862-Argentina, 1937) Va anar a l’Argentina el 1881, amb el seu germà Vicenç.
Lluís Vidal Gimbernat. Fill de Dolors Gimbernat Prim i Francesc Vidal Bonicoy i nebot dels germans Gimbernat Prim. Nascut a Cabanes, quan el 1909 es va casar amb Elvira Gol Sala ja vivia a Santa Fe.
Conrad Caula Gimbernat. Nascut a Cabanes el 1878, hi ha constància que el 1901 vivia a Santa Fe i sembla ser que s’hi va establir.
Els Gimbernat Pomés (dos germans, Gregori i Joaquima i el marit i dos fills de Joaquima)
Gregori Gimbernat Pomés
Joaquima Gimbernat Pomés
Bartomeu Municoy Quera, marit de Joaquima
Josep i Miquel Municoy Gimbernat, fills de Bartomeu i Joaquima
3.- Família Pijoan i altres relacionades: els Pijoan Serra, els Puig Pijoan, els Sibeques Maurici, els Aguer Teixidor, Josep Pagès Serra, Vicenç Sala Alegrí i Aurora Sibeques Ribas
Josep Pijoan Pellicer (Cabanes, 1875-Argentina, 1943) i la seva esposa Carolina Serra Salleras (Cabanes, 1885-Argentina, 1971) Filla d’Isidre Serra Buscató i Carme Salleras Municoy i cosina del Municoy-Maurici i dels Municoy-Quera.
Francesc Puig Olivet (Cabanes,1899-Argentina,?), la seva esposa Àngela Pijoan Sala i la seva filla, Àngela Pijoan Sala (Cabanes,1901-Argentina,?)
Joan Sibeques Ribas (Cabanes,1877-?) i la seva esposa Montserrat Maurici Font (Cabanes,1893-?)
Josep (Pep) Pagès Serra (Cabanes, 1883- Santa Fe, ???)
Vicenç Sala Alegri (Cabanes, 1885). Es va casar a Santa Fe amb Rita Cuesta Sánchez
Aurora Sibeques Ribas (Cabanes,1880-?). Possiblement va marxar amb el seu germà a Argentina. El 1911 es va casar a Buenos Aires.
4.- Família Pagès-Salleras
Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 1864 – França, 1932). Metge. Fill de Vicenç Pagès Portell i de Rosa Dalmau Angelet
Joan Salleras Pagès (Perelada, 1886-Buenos Aires, 1939). Metge. Nebot de Josep Pagès Dalmau.
Gràcies als recursos en línia i a l’aportació d’alguns dels seus descendents, podrem refer una part de la nostra història.
Més informació:
L’emigració catalana a Amèrica
Diferents estudis sobre l’emigració catalana a Amèrica ens poden donar pistes per entendre perquè, en pocs anys, tants cabanencs es van atrevir a iniciar una nova vida lluny de casa.
La millora en les tècniques de navegació van reduir el temps de viatge i en va disminuir el preu.
Al llarg dels anys 80 del s. XIX Argentina va desenvolupar polítiques d’atracció d’emigrants. El 1889 va lliurar 52.288 passatges als seus agents a Espanya. A mitjans dels anys 80 el nombre de catalans que va marxar a Amèrica va superar les 2.000 persones. Aquest nombre va anar augmentant fins a passar de les 8.000 cap els anys 1912/13.
Els propietaris de plantacions de cafè del Brasil, una vegada abolida l’esclavitud, van encarregar la contractació de colons a les companyies de navegació.
Tot i que el dinamisme econòmic de Catalunya no incentivava l’emigració massiva sí que es va donar una emigració més qualificada, formada per comerciants, empresaris i treballadors qualificats
Segons explica José Moya a“Primos y extraños: inmigrantes españoles en Buenos Aires”, a principis del S. XIX, els emigrants més ben rebuts a Argentina foren els catalans
A principis i mitjans del s. XIX els primers catalans que van arribar a l’Argentina eren petits empresaris industrials i comerciants que no viatjaven pas per necessitats econòmiques
A partir de 1880 l’emigració catalana es fa més “popular”, hi arriben treballadors que fugen del treball agrícola com a arrendataris i del proletariat industrial.
La figura de l’hereu obliga als cabalers a buscar alternatives per guanyar-se la vida. L’emigració o el sacerdoci eren un sortida a l’empobriment i al descens social.
S’estableixen contactes entre parents, amics i persones del mateix poble. Els que hi havien arribat abans ajuden els nouvinguts i fins i tot els acullen temporalment a casa seva
Els primers catalans que arriben a Argentina van ser petits comerciants i empresaris amb la necessitat de fer créixer el seu negoci … l’única prioritat que van tenir va ser la de fer calaix i tornar cap a Catalunya.
Entre 1850 i 1939 és el moment en què els catalans no només decideixen viure a Argentina sinó arrelar-s’hi. L’efecte crida i la recerca de mà d’obra qualificada a principis del segle XX van desencadenar l’arribada més massiva de catalans a Argentina.
També cal afegir que l’arribada de la fil·loxera, que el 1881 ja havia envaït les vinyes del terme, degué obligar alguns pagesos a buscar fortuna fora de casa.
La motivació dels dos metges pot ser diferent. Des del s. XVIII molts metges catalans marxaren a Amèrica i es van integrar als països que els van acollir, on van introduir millores socials i van contribuir al desenvolupament de la sanitat. Aquesta integració es va deure en part al fet que eren homes joves sense lligams familiars, que es van
casar amb dones americanes, amb les quals van tenir descendència que els va arrelar a aquelles terres. Alguns dels metges catalans que emigren a l’Argentina al segle XIX fugen per motius polítics, relacionats amb els conflictes entre liberals i absolutistes. Altres són metges de l’Armada cansats de viatjar i d’altres fugen d’algun conflicte personal o sentimental, o se’n van per un afany d’aventura, considerant que tenen més possibilitats de progrés personal i econòmic en un país en construcció.
No sabem quins van ser els motius que empenyeren a Josep Pagès Dalmau a anar a l’Argentina, però el fet que els germans Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi haguéssin anat el 1868 i el 1875, respectivament, podria tenir-hi alguna relació. Després d’ell hi va arribar el seu nebot Joan Salleras Pagès.
Salvador Prunella Brancós (Vilamacolum, 1917 – Cabanes, 2011). Fill de Ramon Prunella Beya, natural de Molins i de Coloma Brancós, natural de Vilamacolum.
El 1917 els seus pares vivien a França però van voler que el seu fill neixés a Espanya i es van desplaçar a can Brancós de Vilamacolum on, el 8 de setembre de 1917, va néixer en Salvador.
Quan el 1936 va esclatar la guerra la família vivia a Cabanes, al mas Pujol, una masia del marge dret de la Muga, però ja iniciat el conflicte es va haver de traslladar al nucli del poble, ja que la masia tocava al camp d’aviació. Fins acabada la guerra van tornar a la masia.
El setembre de 1937 va ser mobilitzat i es va incorporar a l’exèrcit republicà. Immediatament va ser traslladat a Lleida on va viure el bombardeig del 2 de novembre de 1937. Com a conseqüència d’aquell atac, hi va haver uns 300 morts i més de 500 ferits (Els edificis més afectats van ser un col·legi i la caserna de carrabiners).
Després de romandre quatre o cinc dies en un quarter a Lleida el van portar al front d’Aragó, als Monegros. S’hi va estar fins la primavera de 1938. La seva posició era la rereguarda. Feien la vida a les trinxeres que durant les nits els batallons de sapadors construïen. No va viure combats forts, la seva responsabilitat consistia en vigilar la línia i fer guàrdies nit i dia.
A mesura que l’exèrcit nacional avançava el seu grup anava retrocedint. Amb la retirada del front d’Aragó, va tornar a la província de Lleida, al front del Segre, prop del pantà de Camarasa (març o abril de 1938). La vida en aquesta posició va ser molt dura pels continuats combats i morts que hi va haver. Els combats van durar uns quinze dies. L’objectiu del seu batalló, que es trobava en una vall, era conquistar una posició de l’exèrcit nacional que estava situada a dalt d’una muntanya.
Quan els nacionals van trencar la línia de foc a Camarasa, va passar a defensar la línia d’Artesa de Segre. L’ofensiva de l’exèrcit de Franco era imparable i a partir d’aquí va començar la desbandada cap a França.
Quan l’exèrcit nacional trencà la línia del Segre el grup va iniciar la retirada cap a la frontera i va entrar a França el 10 de febrer de 1939 passant per la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Montlluís, La Tor de Querol i Vernet d’Arieja).
Després de passar uns quants dies a la Tor de Querol, el 16 de febrer va ser traslladat al castell de Montlluis i d’aquí a un camp de refugiats a Vernet (Arieja). Durant el primer mes i mig, la vida al camp de refugiats va ser molt dura: solament 300 dels 15.000 refugiats podien estar en barracons; la resta, estaven a la intempèrie. Més tard un grup de treball de l’exèrcit francès va construir barracons per a tots els refugiats. La seva estada al camp va durar des del febrer de 1939 fins a l’agost del mateix any.
L’indult de Franco, per a tots aquells que no tenien les mans brutes de sang, li va permetre tornar a Catalunya. Quan va arribar a Figueres, un aval fet per l’Ajuntament de Cabanes li va permetre poder tornar a casa, però l’alegria va ser curta perquè l’octubre de 1939 va ser quintat per l’exèrcit de Franco. Això va suposar dos anys de mili.
Tal com diu ell mateix: El que m’esperava va ser gairebé pitjor que el que havia viscut.
Casat amb Margarita Teixidor Carbonés, Salvador Prunella Brancós ‘alies Vador Saneius’ va morir a Cabanes el 28 de desembre de 2011.
11/2/1939.- La columna anarquista Durruti ha entrat a França, amb una regularitat d’un camió cada 3 segons: guàrdies d’assalt, milicians, carabiners … Hi ha centenars de camions …
17/2/1939.- Latour-de-Carol, 16 de febrer. La 26ª divisió, coneguda com a divisió anarquista Durruti i composada d’un 80% de catalans voluntaris, ha deixat aquest matí el camp de Latour-de-Carol per anar a l’antic castell de Montlouis, a causa de les baixes temperatures…. A cada un se’ls hi ha donat pa, sardines i formatge ….
5/3/1939.- El general Noël, comandant del 17è cos armat, visita els camps de Vernet-d’Ariège i de Mazères. El camp que ahir va rebre un complement de milicians, compta amb 10.200 internats, 9.000 provinents de la 26a divisió que comandava el general Ricardo Sanz que es troba al camp amb tot el seu estat major… La gran majoria dels milicians provenen de Bourg.Madame, Mont-Louis i Latour-de-Carol …
6/3/1939.- F. Rouanet. Una visita al camp de concentració de Vernet-d’Ariege …. Cada home té dret a 200 gr de carn, 150 gr de llegums sécs, 600 grs de pa, 16 gr de cafè i 21 gr de sucre. La distribució es fa per crida en grups de 10 a qui se’ls dóna provisions per a tot el dia…
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Bibliografia:
Salvador Prunella Brancós: entrevista [2 videos: 59:19′ + 27:43′]. Font: memorialdemocratic.gencat.cat | ID390. Banc Audiovisual de Testimonis, Memorial Democràtic. Última modificació: 2019-03-05 10:01:04
Raymond Cubells raconte l’internement en 1939 des républicains espagnols au camp du Vernet d’Ariège, devenu pendant la seconde guerre mondiale un camp de concentration pour les étrangers indésirables.
Raymond Cubells est président de L’Amicale des Anciens Internés Politiques et Résistants du camp de concentration du Vernet d’Ariège depuis huit ans. Il nous parle aujourd’hui de la terrible histoire des internés entre 1939 et 1944, du musée et de l’amicale fondée il y a 70 ans.
El llegat Fàbrega és la col·lecció d’obres d’art que Abelard Fàbrega Esteve i la seva esposa, Joana Just Montané, van donar al Museu de l’Empordà l’any 1982. El llegat consta de 97 peces entre pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure l’exili mexicà. La recepció és feu efectiva davant notari el 21 de març de 1982, tot i que al document només hi consten 92 peces.
Les obres es troben descrites al catàleg de l’exposició “Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939” una mostra repartida en dos espais, el Museu de l’Empordà i el Museu Memorial de l’Exili i que es porta a terme durant el primer semestre del 2020.
Aquesta donació va ser objecte de dues exposicions monogràfiques els anys 1983 i 1984, amb el nom de Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili. Com a agraïment al seu gest, el 1983, l’Ajuntament de Figueres els lliurà la “Fulla de Figuera de Plata”.
El 2012, se’n van exposar una desena d’obres en motiu del centenari de Tísner i Calders.
El primer semestre de 2020, el Museu de l’Empordà junt amb el MUME presenten Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939, una mostra comissariada per Enric Pujol i dissenyada per Marcel Dalmau que està basada en el fons Abelard Fàbrega del Museu de l’Empordà i en el fons Josep Narro del MUME.
Seguranyes Bolaños, Mariona. Abelard Fàbrega Esteve. A:
Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya RCCAAC
NOTA:
Una vegada acabat el període de confinament decretat per la Covid19, els dos museus han prorrogat els terminis previstos inicialment per a les exposicions.
Museu Memorial de l’Exili: fins el 13 de setembre de 2020 Web del Museu
La pel·lícula d’animació franco-catalana “Josep” narra la commovedora història del dibuixant republicà al camp d’Argelers Josep Bartolí. La pel·lícula explica l’amistat al camp d’Argelers de dos homes, separats per un filat de punxes. Un d’ells és Josep Bartolí, un dibuixant que lluita contra el règim de Franco. L’altre és un gendarme francès que l’ajuda a sobreviure fins que aconsegueix escapar a Mèxic, on coneixerà Frida Kahlo. “Josep” és l’òpera prima del dibuixant francès Aurel, amb guió de Jean-Louis Milesi. Alguns dels dibuixos que han inspirat el film formen part del llegat que Abelard Fàbrega va lliurar el 1982 al Museu de l’Empordà i que es van presentar a l’exposició “Art i exili” al MUME, Museu Memorial de l’Exili.
Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939 Donació Fàbrega – Fons Narro Comissari: Enric Pujol – Disseny: Marcel Dalmau – Organització: Museu de l’Empordà i MUME
Del 8 de febrer al 14 de juny de 2020
Museu de l’Empordà
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Dins el context de la recuperació del patrimoni artístic de l’exili republicà, aquesta exposició posa de relleu dues col·leccions pertanyents al Museu de l’Empordà i al MUME. El fons Fàbrega recull obres de diversos autors, com ara Josep Bartolí, Francesc Domingo, Roser Bru, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta, Pere Calders, Enric Climent, Carme Cortès i el Fons Narro (Viquipèdia) recull l’obra del l’il·lustrador feta als camps de concentració francesos entre 1939 i 1941. Tots aquests artistes van coincidir a Mèxic, on van ser acollits i hi van viure els seus respectius exilis després de la Guerra Civil. Aquesta exposició conjunta entre el MUME i el Museu de l’Empordà inclourà una síntesi seleccionada dels dos fons, que estaran repartits entre Figueres i La Jonquera.
L’exposició del Museu de l’Empordà tindrà lloc entre el 24 de gener i el 5 d’abril de 2020. Inauguració: divendres 24 de gener de 2020, a les 19h.
L’exposició del MUME (Museu Memorial de l’Exili-La Jonquera) tindrà lloc entre el 8 de febrer i el 14 de juny. Inauguració: dissabte, 8 de febrer de 2020. Aquesta inauguració està inclosa dins els actes commemoratius del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació 2020, que tindran lloc a La Jonquera i La Vajol.
Programa:
11h. Inici de la pujada al Coll de Lli des del camí de La Vajol al Santuari de les Salines (GI-505).
11h30. Lectura de textos de Carles Pi i Sunyer i Pere Bosch-Gimpera i audició musical a càrrec d’Anna Ros (violoncel) i Mercè Miró (flauta travessera) amb la presència de la Consellera de Justícia Ester Capella.
13h. Inauguració de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”, una exposició conjunta amb doble seu, amb el Museu de l’Empordà de Figueres. Parlaments institucionals (Alfons Quera, Alfons Martínez, Sònia Martínez i Ester Capella).
13h30. Visita guiada a l’exposició a càrrec del comissari de la mostra, Enric Pujol.
14h30. Dinar
La mostra tindrà associat un catàleg amb textos d’Enzo Traverso, Maria Lluïsa Faxedas i Enric Pujol, que es presentarà al Museu de l’Empordà de Figueres el 14 de febrer a les 19h, i un seguit d’activitats paral·leles al MUME i al mE:
Conferències i activitats al Museu de l’Empordà
Divendres 24 de gener, a les 19 h. Inauguració de l’exposició
Divendres 14 de febrer, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposició
Divendres 28 de febrer, a les 19 h, «Música als camps de concentració i en el camí de l’exili», conferència a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i directordel Museu de la Música de Barcelona.
Divendres 13 de març, a les 19 h, «L’art català a l’exili, Una història encara per escriure?», taula rodona a càrrec de Lluïsa Faxedas, Teresa Camps i Eric Forcada.
Visites comentadas, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont
diumenge 16 de febrer, a les 12h i dissabte 7 de març, a les 18h.
Activitats educatives
Escoles i famílies. Tallers: “Postals des de l’exili”
Activitats al MUME
Visita comentada, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont: dissabte 25 d’abril, a les 16h
Dissabte 9 de maig, de 10 a 13:30 h. Jornada La creació a l’exili. Elements de reflexió i testimonis
Conferència inaugural: «L’exili cultural català del 1939. Una visió des de Mèxic», a càrrec de José M. Murià, historiador i membre de l’Acadèmia de la Història de Mèxic.
Taula rodona A: «Crear a l’exili».
Taula rodona B: «Una literatura a l’exili».
VIDEOS: “Art i Exili” al Museu de l’Empordà de Figueres
Síntesi de les entrevistes efectuades pel periodista Gerard Bagué el mes d’octubre de 2019, amb el testimoniatge de José María Murià Rouret, Miquel Bofill i Antònia Gimbernat, vinculats estretament amb l’exili republicà a Mèxic i Xile i coneixedors de la figura d’Abelard Fàbrega, pedagog i editor empordanès exiliat a Mèxic. Aquestes entrevistes van ser encarregades pel MUME amb motiu de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili de 1939” que es va poder veure a La Jonquera i a Figueres (Museu de l’Empordà) el primer semestre de 2020.
Inauguració de l’exposició al Museu de l’Empordà. TramuntanaTV
Roda de premsa de presentació de l’exposició. TramuntanaTV
Com a proposta d’activitat cultural pels dies de confinament decretats en motiu de l’epidèmia del CoronaVirus, el MUME posa a l’abast del públic el fons de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”:
El dissabte 8 de febrer va tenir lloc la commemoració del Dia Nacional de l’exili i la Deportació al coll de Lli … Inauguració de l’exposició “Art i Exili” [Video] MUME, 11/2/2020
E.V. La generació enyorada. El Museu de l’Empordà i el Mume s’uneixen per revalorar el llegat dels artistes catalans exiliats el 1939 a través dels fons de Josep Narro i Abelard Fàbrega. El Punt Avui, 24/1/2020
Font, A. Figueres recupera l’art de l’exili republicà. El Museu de l’Empordà inaugura avui la mostra «Art i exili», que es nodreix de la donació d’Abelard Fàbrega d’artistes fugits a Amèrica el 1939 i del fons del MUME La doble exposició vol generar consciència perquè s’obrin línies d’investigació. Diari de Girona, 24/1/2020
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Més informació:
Roda de premsa de presentació de l’exposició ‘Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939’ amb el comissari de la mostra, Enric Pujol, el Regidor de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Figueres, Alfons Martínez i el director del Museu, Eduard Bech Vila, 23/1/2020 – Museu Memorial de l’Exili
Llegat Fàbrega
Pintors catalans a l’exili
Museu de l’Empordà (maig-agost, 1983) – (octubre-desembre, 1984) Els catàlegs, cedits pel Museu de l’Empordà, es troben a l’Arxiu Municipal
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012
… El Museu de l’Empordà compta amb una petita mosta d’obres artístiques dels dos escriptors. Aquest fons es va incorporar a les col·leccions del mE l’any 1982 quan Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic 1991) fa donació al mE de la seva col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans exiliats a Mèxic per tal que, segon les seves pròpies paraules, “hi hagi constància de l’obra artística realitzada pels nostres compatriotes a terres d’Amèrica”... A: Bonart, 17/12/2012
Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983
… L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert …
Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.
… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983
… la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983
… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació… A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15
… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983
Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983
Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.
… Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.
Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….
El franquisme va ser una llarga etapa, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat des del 1939, fins a la seva defunció, el 1975. Aquesta dictadura es va imposar després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República que va provocar la guerra civil (1936-1939).
La història del franquisme es pot dividir en aquests períodes:
Guerra Civil (1936-1939)
Període blau (1939-1945)
Autarquia econòmica (1946-1952)
Nacionalcatolicisme (1953-1958)
Desenvolupisme (1959-1965)
Aperturisme (1966-1969)
Franquisme tardà (1970-1975)
Transició (1976-1980)
La postguerra fou el període posterior a la guerra i es caracteritzà per la crisi demogràfica, econòmica i social. La dècada dels 40 van ser anys de represàlies, però també pobresa per les destrosses de la guerra, l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l’autarquia.
Racionament
Acabada la Guerra Civil els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat va ser la manca d’abastaments i el racionament dels productes de primera necessitat, els quals es subministraven mitjançant les cartilles de racionament. Per aquest motiu es va crear la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” (1939-1952) encarregada de la regulació i control dels abastaments i racionament dels articles de primera necessitat.
Els camps estaven controlats per inspectors que vigilaven la collita. Els productors tenien l’obligació de vendre la producció a l’Estat a un preu taxat i aquest, al seu torn, també la venia a un preu fixat als consumidors i la racionava mitjançant les cartilles de racionament. Això va provocar el ressorgiment d’un mercat negre, també anomenat d’estraperlo, on la picaresca era moneda corrent. El pa es va convertir en un símbol. La farina de blat es va substituir per altres farines com la de blat de moro o de tramús, que eren la base del pa de moresc i les farinetes que molts deuen recordar….
… El 18 de maig de 1939 es va establir oficialment a tot l’Estat el règim de racionament. Els vencedors, a través de la Comissaria General d’Avituallaments i Transports, van activar un pla d’intervenció dels productes alimentaris per fixar-ne els preus amb el propòsit de normalitzar-ne el comerç i fomentar-ne la producció. A Catalunya, els governadors civils s’encarregaven de controlar el proveïment i la distribució dels aliments. Al començament, les cartilles de racionament eren de tipus familiar i estaven dividides en quatre categories segons el nivell salarial de la població: de primera, de segona i de tercera classe, i infantil. Més endavant van ser substituïdes per les cartilles individuals en un intent de controlar-les millor i evitar la picaresca.
Per accedir al subministrament de productes es retallaven els cupons corresponents al període de temps pertinent i a l’article o grup de productes que es rebien. La cartilla individual també incloïa els residents en hotels, pensions o residències i per cada setmana d’estada se’n retallava un full sencer de cupons. En el cas dels àpats accidentals, se’n retallava la meitat d’un cupó de pa.
Les cartilles eren de 1a, 2a 3a categoria segon el nivell social, l’estat de salut i el tipus de treball del cap de família. Els productes entregats eren bàsicament: cigrons, boniatos, bacallà, oli, sucre i cansalada. De manera esporàdica es podia aconseguir cafè, xocolate, codonyat o sabó. La carn, la llet i els ous pràcticament només s’aconseguien al mercat negre. Els aliments que es donaven per persona i setmana podia variar però girava a l’entorn d’un quart de litre d’oli, 100 gr. de sucre, 100 gr. de cigrons, 200 gr. de sabó, 1 quilo de patates, 1 panet diari. El pa era negre
Cartilla i cupons de racionament – Vàlida per a 14 dies
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Una orden Ministerial del 14 de mayo de 1939 estableció un régimen de racionamiento en el país para los productos básicos de alimentación y de primera necesidad. Para llevarlo a cabo se crearon dos cartillas de racionamiento, una destinada a la carne y otra al resto de productos alimenticios… En un principio las cartillas eran individuales, pero en 1943 pasaron a ser familiares….
… Este sistema estuvo vigente hasta mayo de 1952, cuando las cartillas desaparecieron para los alimentos. Y es que durante estos casi 15 años el sistema demostró ser de muy mala calidad y dio origen al estraperlo y a la venta ilegal de estos productos en el llamado ‘mercado negro’. A: ustedpregunta
Represaliats pel franquisme. Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012
Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
Joan Llanet Iglesias. Veí de Cabanes, paleta, casat. Procediment judicial núm. 54.742 on jutjaren 21 persones conjuntament. Condemnat a sis anys i un dia. Còpia digital cedida per la Sra. Maria Dolors Lofra Vila, de Torroella de Montgrí. Col·lecció de consells de guerra de persones altempordaneses (1939-1945). ACAE111-92-T1-292
Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
Consell de guerra núm. 34041
Joaquim Aguer Ferrerfàbrega, de 33 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 12 anys de reclusió temporal. El 1940 se li va commutar per una pena de sis mesos. Fou llicenciat el juliol de 1941
Conrad Pagès Serra, de 58 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 15anys de presó.
Consell de guerra núm. 54742
Joan Llanet Iglesias, de 32 anys, natural i veí de Cabanes, casat, paleta. Condemnat a 6 anys de presó major
Consell de guerra núm. 82709
Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
Causa General. Archivo Histórico Nacional. Fiscalía del Tribunal Supremo. Data: 1940/45 (74 fulls)
Codi: ES.28079.AHN/2.2.2.1.16.1.2//FC-CAUSA_GENERAL,1432,Exp.14. Conté:
Oficios.
Causa General de Cabanes
Estado nº1: relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas (Ramon Costa Massot, capellà de Cabanes, Pere Terrats Carbó, capellà de Vilanant i natural de Cabanes)
Estado nº2: relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja (Francesc Esteve Collgròs, de Capmany)
Estado nº3: relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja.
Decretos.
Diligencias.
Certificaciones.
Providencias del Fiscal y del Juez.
Informes de la Guardia Civil y de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
Relació dels objectes artístics trobats al domicili d’una veïna del poble dels quals se’n fa càrrec l’alferes del Patrimoni Artístic Nacional. ACAE110-114-T1-494
Relació d’objectes litúrgics de l’església dipositats a la Secretaria de l’Ajuntament. ACAE110-114-T1-18
Dos qüestionaris del “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones” per tal d’evaluar els danys soferts pel municipi durant la guerra civil. ACAE110-114-T1-460
21 de febrer.- El Comandament militar de Figueres disposa que s’ha de recollir tot el bestiar abandonat procedent del que havia estat “robado por los rojos a sus legítimos dueños y a fin de que en su dia se les pueda devolver y la Patria no se vea privada de esas riquezas” i defineix el procediment a seguir.
18 de març.- L’Ajuntament reitera la informació que ja s’havia enviat al servei de recuperació de material de guerra que en un hort de la zona de les Falgueres hi ha algunes bombes d’aviació i en una casa propera municions.
24 de març (1939?) L’alcalde escriu una carta de recomanació a favor del Sr. Juan Brusés Vives, advocat i secretari de Jutjat de 1a instància núm. 16 de Barcelona
Oct/Des.- Factures de l’enterrament de Reverent Pere Terrats Carbó, assassinat a Sta. Llogaia el 1936 (Productos litúrgicos Roura, 72 ptes.; Taller de carpintería y Funeraria Juan Vicens, 150 ptes; Josep Pey, 50 ptes pel trasllat del cadàver; Mn. Pere Serrat, 104 ptes. per tres oficis funerals amb cinc sacerdots)
1 de juny. El Coronel de la Comandancia Militar de Figueras exposa que por Comandantes Militares, Alcaldías o Jerarquías de F.E.T i de las J.O.N.S. se extienden salvoconductos a individuos que estando internados en Campos de Concentración en Francia, regresan por este procedimiento y como tales Autoridades no tienen atribución a estos fines
El 4 de setembre l’alcalde demana al Jefe de Servicio de Recuperación de material de Guerra la retirada de material de guerra i municions que hi pugui haver al ex-campo de aviación situat entre Figueres i Cabanes
22 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- … se propuso que los gastos de inhumación y funerales del Rdo. D. Pedro Terrats, asesinado por las hordas marxistas, sean sufragados por el Ayuntamiento, ya que se trata de un hijo de la población. Al mismo tiempo se acuerda que este acto sirva de precedente por si se presenta algún otro caso y más concretamente si puede averiguarse el paradero del anterior Cura Párroco, [Ramon Costa Massot] seguramente asesinado también.
Catàleg dels expedients de reconstrucció de béns del fons de la Comissió Provincial de Regions Devastades i Reparacions. Finques de Cabanes o de persones relacionades amb el poble
Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano, a Cabanes (23/04/1939 – 14/02/1941) Propietari: RAGUER, Antonia
Reconstrucció de la finca destinada a habitatge situada en el carrer de Peralada, número 56, de Figueres (30/08/1939 – 05/08/1940) Propietari: PUIG DE CONILL, Antonio de
Reconstrucció de l’immoble situat en el carrer de Molins, números 3 i 5, de Pont de Molins (08/01/1940 – 09/02/1943) Propietari: GORGOT GORGOT, Jaime
Reconstrucció de la finca destinada a habitatge situada a la rambla de Sara Jordà, número 21, de Figueres (10/05/1939 – 06/05/1942) Propietari: PAGES BASSOLS, José María
1940
15 de març.- El governador militar demana si el poble “sufrió durante la pasada guerra algún bombardeo“. El 25 de març l’alcalde envia un telegrama informant que tengo el honor de manifestarle que el interior de la población no sufrió bombardeos sólo cayó algun tabique por las explosiones de los alrededores, siendo todo de poca importancia.
15 de març. Jutjat municipal de Cabanes.
Personas asesinadas durante la dominació roja: Rdo. Ramón Costa – Rdo. Pedro Terrats Carbó, rector de Vilananat, assassinat el 11/8/1939
Caídos por Dios y por España en el frente nacional: José Gimbernat Prim – Eudaldo Albreda Moya
Caídos en el frente de la España roja: Luís Gibert Batlle, José Gibert Trébol, Joan Aguer Ferrer, Josep Hubach Carbó, Bartolomé Argelés Puig, Juan Porterías Costa, Ricardo Llanet Iglesias, Jaime Pagés Beya, Isidro Serra Tubau, Andrés Costa Hubach.
4 d’abril. Llicència per l’ús d’aparells de ràdio. L’ordre de 4 d’abril de 1940 dicta les normes per a l’expedició de llicències d’ús de les ràdios. Els particulars havien de pagar 12 ptes/any i abans de comprar un aparell nou n’havien de sol·licitar la llicència. El termini per a fer efectiva l’adquisició o renovació d’aquesta llicència anava des de l’1 de maig al 31 de juliol, en cas d’incompliment la taxa es duplicava i s’hi afegia una sanció de 100 a 500 ptes.
8 de maig (Acta del Ple Municipal).- Se acordó también que las radios recogidas al entrar las Tropas Nacionales sean depositadas en el Ayuntamiento.
1 de juny (Acta del Ple Municipal).- Tampoco los tenedores de radios han cumplimentado la orden de entrega, conminándoles en que lo hagan en el plazo de 24 horas.
21 de juny.- Carlos de Acuña, sergent d’artilleria destacat a Terrades (Servei de Recuperació de material de guerra) demana a l’Ajuntament si al terme de Cabanes hi ha material de guerra. L’endemà, l’alcalde dóna resposta manifestant que un mes abans s’havia informat que en un olivar que es troba dins els terrenys del camp d’aviació hi ha un centenar de bombes.
El 10 de juliol de 1940 Xaviera Pradel Llop, mestra de l’escola de nenes, és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
13 de juliol.- L’alcalde envia una queixa al governador militar perquè els soldats que hi ha al poble vienen a pastar los caballos en las alfalfas, llevándose a menudo sacos de la misma, así como fruta de los árboles, muchas veces verde, llegando incluso a amenazar a los propietarios. Justifica la queixa dient que Además de ser un perjuicio para el agricultor, es un desdoro para el Glorioso Ejército Nacional.
18 d’octubre.- A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”.
1944
24 de febrer. Des del Servicio de Recuperación de material de Guerra es demana informació precisa sobre el material de guerra, recuperable o no, así como el que ofrece peligro, como son bombas de mano abandonadas en el campo, para proceder a su destrucción o recogida.
4 de novembre.- En previsió d’una possible entrada dels maquis al terme municipal, un Ban de la Comandància Militar de Cabanes comunica: “El vecindario de las casas de campo, por ningun concepto podran tener durante la noche luces encendidas que se vean desde el exterior, en la inteligencia de que si despues de serles notificado contraviniesen este Bando se hará fuego sin previo aviso sobre la casa de que se trata“
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1946
Un ofici del 27 de març informa que dadas las circunstancias actuales de abastecimiento de pan y de acuerdo con las normas dictadas para la intensificación de recogidas de cereal panificable, en esta fecha se prohibe la fabricación de PASTAS PARA SOPA, a los reservistas de trigo, que fue autorizada con fecha 14 del pasado febrero. El 20 de setembre l’alcalde informa que ha rebut diversos sol·licituds per elaborar pasta per a sopa amb farina de reserva, un producte molt necessari i nutritiu per a la població rural i demana l’autorització corresponent. Un ofici del 17 de desembre signat pel Jefe Provincial del Sindicato autoritza elaborar pastas para sopa a beneficio de los productores reservistas de trigo
L’1 de juliol es reuneix la Junta Local de Protección de Menores formada per Vicenç Pijoan, alcalde; Joan Ribas, secretari; Mn Pere Serret, capellà; Joaquim Viarnès, jutge; Joaquim Ibero, mestre; Xaviera Pradel, mestra; Josep Serra, pare de família; Ramona Prats, mare de família; Joan Viñolas, obrer. acorden destinar 300 ptes. a la festa de Sant Vicen i 100 ptes. a la festa de Sant Isidre
El primers consitoris de la postguerra
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Unes notes escrites per Josep Noguer darrera els fulls d’un talonari, expliquen petits detalls del final de la guerra …
El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras
… i dels primers ajuntaments que es van constituir a Cabanes:
Primer Ayuntamiento: Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera, pues actuó hasta últimos de mayo del mismo año 1939, pues actuaron 107 días
1939 y entró José Terrats Carbó como alcalde
1941 fue el segundo (alcalde)
1941 (y el tercero como alcalde) José Ylla Brugat
1947 Cuarto Jaime Heras Miró
Salleras y Pijoan fueron alcaldes accidentales entre Ylla y Heras
Con Ylla fue Pedro Salleras alcalde accidental y después fue Vicente Pijoan y después de este nombraron a Heras
1954
El Ple Municipal del 2 de novembre acorda la instal·lació de la lápida a los Caídos por Dios y por España que perpetúe la memoria de los que fueron asesinados por la horda roja o bien que cayeron en el frente de batalla, procedentes de esta localidad, a colocar en la fachada de la iglesia parroquial. Es proposa que s’inauguri per la propera Fiesta de la Liberación o qualsevol altra festa del municipi. S’hi destinen 600 ptes.
Cabanes - Alt Empordà 