Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Aquy se trubarà …

Pere Serra i Prim. Aquy se trubarà …
Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes. Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889)
Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou
Ajuntament de Cabanes, 2022

Vegeu també:
Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889) | Llibreta de memòries digitalitzada (ACAE)

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències familiars, del que passava al seu entorn i també d’alguns dels episodis que van marcar la política de l’època.

Com a paborde de l’església, ens ha transmès un bon testimoni de les pràctiques religioses del poble, dels capellans que regien la parròquia i de les obres que es feien al temple.

La seva llibreta de memòries és un valuós document per conèixer detalls de les guerres carlines en terres empordaneses i descobrir la història i els fets viscuts a Cabanes durant el segle XIX.

Coberta || Ressenya de la presentació

ÍNDEX

  • Introducció
  • Pere Serra i Prim (1820-1889). Pagès i cronista de Cabanes
  • Enric Miró i Serra (1875-1960). Net de Pere Serra i Prim. Combatent a la Guerra de Cuba
  • Genealogia de les famílies Serra i Miró
    • Genealogia de la família Serra
    • Genealogia de la família Miró
  • Cabanes al segle XIX
    • Les guerres carlines
    • Primera Guerra Carlina (1833-1840)
    • Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849)
    • Guerra d’Àfrica (1859-1860)
    • Revolució de 1868. Junta Revolucionària de Cabanes
    • Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
    • Primera República (1873-1874)
    • El dia a dia dels veïns de Cabanes
    • Recull d’esdeveniments (Cabanes, 1800-1899)
  • Llibreta de memòries de Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889)
    • Fitxa del document
    • Crònica històrica
    • Memòries familiars i crònica local
    • Llibreta de comptes
  • Annex
    • Actes del Ple de l’Ajuntament de Cabanes
    • Fonts documentals i bibliografia

Acte de presentació del llibre, 4 de novembre de 2022
Fotos i Ressenya de la presentació

Premsa i xarxes socials:


3 comentaris

La primera guerra carlina a Cabanes (1833-1840)

Vegeu també:

Tot i que es diu que als primers anys de la guerra les partides carlines van ser poc importants a Catalunya, la premsa , els registres parroquials i la crònica de Pere Serra i Prim ens confirmen que va afectar a Cabanes.

Quan va començar la guerra, Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric, només tenia 13 anys, però tot i així a les seves memòries que va començar a escriure el 1938 en fa una crònica que comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

 Transcripció del text

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entre la primera i la segona guerra carlina, Cabanes també va patir problemes i actes de violència.

Documents:

  • 1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistats dels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
  • 1837.- Registres de defunció
    • El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
  • 1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembre logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
  • 1843.- En el dia 8 de enero de 1843 hallandose Martin Albreda en el Castillo de S. Fernando de orden del Sr. Gobernador para declarar sobre lo acontecido en Cadaques en la expedicion de que formó parte por disposicion superior la Milicia de Perelada capitaneada por los Albreda despues de haber el propio Martin evacuado su cometido pasó a Llers, donde se le avisó, que junto con otros jóvenes de Perelada que se hallaban alli serian insultados per los de Cabanas al regreso, por lo que salieron luego de Llers y experimentaron lo que se les habia dicho, pues que los de Cabanas les siguieron apedreandolos, accion que reprendió un parcero de D. Mauricio Albert y Terrades, y lo declaró despues en la causa de Martin: adelantaronse despues y al llegar a una senda se pararon aguardando a los de Perelada y como al parar estos por aquella mi hermano iba delante al pasar el referido Martin le tiraron en la cabeza dos piedras, de que quedó enteramente trastornado; y habiendose reparado, tiró de su cuchillo, y envistió a los de Cabanas, abriendose paso y escapando de este modo, con lo que dió ocasión a dos de sus compañeros, que pasaron a Cabanas a dar parte a la Autoridad…. A: Arxiu Palau de Peralada. APP. Reg. 752

Recull de premsa:

  • 1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y tambien Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina los facciosos. El castellano, 585, 23/6/1838, pàg. 3
  • 1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un
    punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de  203 libras en poco tiempo. A: El Guardia Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
  • 1837.- … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2


1 comentari

Primera República – 1873

La primera República de l’Estat espanyol fou proclamada per les Corts, l’11 de febrer de 1873, després d’haver abdicat Amadeu I d’Espanya i va ser derogada el 29 de desembre de 1874 amb la proclamació d’Alfons XII.

El dia 12 de febrer, l’endemà de la proclamació, l’Ajuntament de Cabanes presidit per l’alcalde Josep Bascu es va reunir, acordant el següent:

  1. Fer repicar les campanes
  2. Fer públic l’esdeveniment per mitjà del pregoner
  3. Treure la placa de la plaça i canviar-la per una que digués “Plaza de la República”
  4. Sortir al balcó de l’Ajuntament per proclamar solemnement la República

Primera Republica

… el Ciudadano Alcalde Presidente manifesto que el objeto de la sesión era el ocuparse de la resolución tomada por las Cortes Soberanas proclamando la Republica despues de la renuncia de la Corona echa por Amadeo.
Acto seguido todos los concejales manifestaron su unanime conformidad con la solucion Republicana y se acordo: Primero: que inmediatament se anunciase tan fausto suceso a los leales habitantes de este Distrito con repique general de campanas y saliendo además el pregonero ha hacerlo publico por medio de pregon en todos los parajes de costumbre de la poblacion. Segundo: que se haga desaparecer enseguida la lapida de la plaza que simboliza la Constitucion y que en su lugar se mande hacer otra para colocarla en el mismo sitio que diga Plaza de la Republica. Tercero y ultimo: que se salga por la poblacion reunidos con la jente del pueblo pasando enseguida al balcon de la Casa Alcaldia popular y hacer delante del pueblo la solemne proclamacion de la Republica Española como asi se hizo en medio del mayor entusiasmo de los vitores y aplausos del pueblo en masa y sin el menor disturbio ni alboroto estorbara el jubilo de un pueblo por primera vez declarado libre y dueño de sus destinos.
En este estado y no habiendo otro asunto de que tratar se lebanto la reunion firmando la presente acta los Señores aqui reunidos de que Certifico
El Alcalde, Jose Bascu; el Tente 1º, Juan Pou; el Tente 2º, Jose Serra; el Síndico, Geronimo Font; el regidor 1º, Jayme Pumes; el regidor 2º, Salvador Pi; el regidor 3º, Jose Bruses; el regidor 4º, Mariano Ramis; el regidor 5º, Fco Municoy

Mig any més tard, el 15 d’agost, l’alcalde convocava el consistori i els veïns per tractar sobre la carta enviada pel Governador Civil referent a les desavinences entre el Bisbe i el poble que no volia pagar per tenir rector alegant que, si tant interès tenia el Bisbe en salvar les seves ànimes, bé podia enviar un rector que visqués únicament de la caritat dels feligresos.

acta municipal

acuerdan previa una atenta y razonada discusion que: el comun de los vecinos no está hoy en disposicion de cargar con mas gastos de los que viene sufriendo y que por lo tanto, que si el Illimo Sr Obispo no queria proveer la parroquia de cura del modo que se hacia antes, dando con esto una prueba de su deseo en salvar las almas de sus feligreses, que no lo hiciera, puesto que en este caso quedaria provado todo lo contrario de lo que hasta hoy habia echo entender por los mismos que mas empeño devian tener en sostener la fé en la religion Catolica que es la que en este pueblo se profesa por todos sus habitantes.

La crònica de Pere Serra i Prim fa referència a la proclamació de la República explicant com va afectar les relacions entre el poble i l’església. La seva narració concorda amb els fets històrics i les actes de l’Ajuntament.

Al cap d’un mes de la proclamació de la República, el rector Francesc Galí va marxar de Cabanes de manera una mica forçada. Durant unes setmanes, els dies de festa venia un substitut de Peralada fins que, el 22 de maig, el Bisbe va enviar un capellà de la casa Trinch, també de Peralada, però aquest s’hi va quedar poc temps perquè els cabanencs no van acceptar la condició de donar-li un sou. Després d’una temporada sense capellà, va venir Mn Pere Fàbrega.

… Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] y ba existi a fins al mes de mars de 1873 que sobras de teni las armas y li donaren alguna esprasiho que no li agrada gayra se marxa a Gerona y tenia hun sustitut de perelada per las festas afins al dia de la assensiho [Ascensió] dia 22 de matg quel Sr Bisba feu beni altre sustitut fill de peralada que estaba a Armantera y a dita Armantera y pusá musen Francisco Gali es al di cambiats de parroquia y est sustitut es fill de la casa Trinch de Peralada ab la cundisio que li abiam de fer salari per viura y nus servi afins 2on diumenje de juliol del presen y se marxá perque no li dabam res.

Entre juliol i setembre, Cabanes va quedar sense capellà i els casaments van ser només civils (el 7 de setembre de 1870 havia entrat en vigor la llei provisional 2/1870 del Registre Civil). Pere Serra explica que aquest fet es donava en moltes parròquies, sigui perquè el capellà havia marxat o sigui perquè estava empresonat.

A Cabanes el primer casament només civil va tenir lloc el 26 de juliol de 1873.

… en 7bra de 1870 vingue hordra del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá.

El setembre arribà Mn Pere Fàbrega que no tenia assignació econòmica i va viure de les misses, caritats i propines dels veïns, acceptant les condicions que havien posat els cabanencs. Mn Pere va estar cinc anys al poble.

… En 7bra [setembre] de 1873 vingue altra saserdot viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla y aquest se diu Musen Pera Fabraga.

Aqui se trubará que Musen Pera Fabrega ha existit en esta publasiho des del 7bra de 1873 asta al Nbra de 1878 que feren las mudas del capellans …associacio

El 1887 una Asociación benèfica para el socorro de presos y emigrados políticos republicanos recull diners en diferents pobles i empreses i Cabanes hi participa [El Ampurdanés, 17/07/1887]

Bibliografia:


1 comentari

La tercera guerra carlina a Cabanes (1872-1876)

Vegeu també: 

La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretenent al tro del Regne d’Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d’abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.

Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714).

El febrer de 1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà Alfons Carles de Borbó, va haver de passar a França l’octubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875.

Tercera Guerra Carlina. Viquipèdia

La darrera guerra carlina començà a les contrades gironines, amb l’entrada, procedent de França, de Francesc Savalls, el mes de maig de 1872. Penetrà pel costat de Maçanet de Cabrenys al front d’algunes forces i acompanyat d’altres caps carlins. Una vegada dintre territori espanyol es dedicà a reclutar gent prenent com a base d’operacions la zona muntanyosa de la Garrotxa, portà a cap nombroses i ràpides incursions vers la plana litoral a fi de recollir diners -recaptació de contribució per al nou estat carlí- i enganxar voluntaris per a reforçar les seves tropes.

L’any 1873, Cabanes viu intensament els efectes de la tercera guerra carlina. Així ho podem constatar a partir de diferents fonts documentals: Actes municipals dels anys 1873-1876 | Crònica de Pere Serra i Prim | Registres parroquials

1.- Actes municipals dels anys 1873-1876

2.- Crònica de Pere Serra i Prim (1820-1889)

3.- Registres parroquials (només matrimonis)

Durant els cinc anys que va durar la guerra es van celebrar 54 matrimonis eclesiàstics. De les 108 persones que van contraure matrimoni hi havia:

  • Solters = 98
  • Vidus = 10
  • Menors de 20 anys = 21
    • 2 de 15 anys
    • 1 de 16 anys
    • 5 de 18 anys
    • 13 de 19 anys
  • Entre 20 i 30 anys = 73
  • Més de 30 anys = 14

L’any 1873 (màxima activitat guerra carlina a l’Empordà) es constata que durant algun temps moltes parròquies es van quedar sense capellà. Arran de l’entrada en vigor de la Llei provisional 2/1870, de 17 de juny del Registre Civil, s’havia decretat l’obligació del matrimoni civil i el 1873 va ser la primera vegada que a Cabanes un casament no va ser segons el ritus religiós. De maig a octubre no hi ha cap casament eclesiàstic.

aqui se trubara que en 7bra de 1870 vingue hordra [ordre] del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá… A: Crònica local de Pere Serra i Prim

Bibliografia:

Recull de premsa:


12 comentaris

Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889)

Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric

coberta2

Vegeu:

Pere Serra i Prim
Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes.
Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889).
Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou
Ajuntament de Cabanes, 2022 – Presentació: 4/11/2022


memòriesFill de Pere Serra Brusés i de Caterina Prim Pagès, Pere Serra i Prim va néixer a Cabanes, el 10 d’abril de 1820.

El 23 de setembre de 1848, es va casar amb Magdalena Malloll Giralt, filla de Pere Mallol i de Francesca Giralt, de Cabanes. Pere i Magdalena van tenir cinc fills, dels quals en van sobreviure dues noies, Francesca i Caterina. Francesca es va casar amb Francesc Miró Fortià i van ser els pares d’Enric Miró i Serra.

El seu nom apareix en algunes de les actes municipals. El 25 de desembre de 1872, junt amb els altres pabordes,  signa l’acta de la reunió convocada per parlar de l’organització de la propera festa de Sant Vicenç i el 23 d’octubre de 1876, la seva firma apareix junt a la d’altres veïns convocats per tractar de la reparació dels camins i marges afectats per les avingudes de la Muga i el Llobregat.

Així descriu Pere Serra els seus orígens:

Aquy se trubaran als difuns de esta casa des de que se es furmada que es en dos matrimonis als cuatra consortes fadristerns los dos: Pere Serra y Labori y Margarida Bruses y altres dos Juan Prim y Catalina Pages y Arnall. Areu de Pere Serra y pubilla de Juan Prim furmaren hun matrimoni y jo Pere Serra y Prim fill dels dos.

i el seu matrimoni:

Matrimoni se ha cuncurdat entra jo Pere Serra y Prim y Matdalena Mallol y Giral filla tambe del pobla de Cabanas encuntranma jo Pera en edats de 28 añs y la Matdalena en edats de 24 cumplits en 11 de febrer hultims y esta funsiho fou al dia 23 de 7bra de 1848.

Pere Serra Primarbre genealògic de Pere Serra

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.

Document digitalitzat [ACAE111-98-T2-118] |  Fitxa

Transcripcions: Llibreta de comptes | Crònica familiar i local | Crònica històrica

Crònica local-segle XIX

Els textos, que tracten tres temàtiques ben diferenciades, es troben aplegats en dues llibretes, tamany quartilla:

  1. Llibre de comptes.- La llibreta petita, explica les collites d’olives i raïm. Consta de 24 fulls plegats, amb només quinze planes escrites, de les quals set parlen quasi exclusivament de les collites d’olives, des del 1857 al 1888 i les altres vuit descriuen les collites de raïm, des del 1843 al 1888, acabant amb una petita referència a la fil·loxera. És interessant la descripció dels fenòmens meteorològics i de les malalties que malmetien les anyades. [Any de 1884] Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas … … Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla…
  2. La llibreta gran, formada per 32 fulls plegats, descriu vivències de l’autor. El text es pot llegir pel davant i pel darrera.
    • Crònica local i familiar: Començant per davant, hi ha trenta cinc planes dedicades a explicar temes familiars: naixements, defuncions, compres, despeses d’obres … però també anècdotes i fets del poble: construcció del campanar i altres obres que es feien a l’església, conflictes entre el poble i algun capellà, epidèmies, etc … Les entrades no segueixen un ordre cronològic, cosa que fa pensar que Pere Serra escrivia el seu diari tot intercalant records del que havia viscut des del seu naixement, el 1820, fins al 1888, poc abans de la seva defunció. La nota sobre la seva mort  i les tres últimes planes estan escrites pel seu gendre, Francesc Miró y Fortià.  Vegeu: Crònica local-segle XIX
    • Crònica històrica.- Girant la llibreta i començant per l’altre costat, trobem vuitanta set planes dedicades bàsicament a les guerres carlines, incidint especialment en els aspectes que afectaven a Cabanes i al seu entorn, però sense oblidar fets ocorreguts a Navarra o Madrid. També explica la guerra de l’Àfrica i altres fets polítics. La crònica comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

Notes:

  • El relat es pot considerar una crònica del seu temps, basada en el que veia, el que li explicaven i el que llegia a la premsa, poques vegades expresa opinions o valoracions personals.
  • La major part de les entrades del diari comencen amb l’expressió: Aqui se trubaran …

Recull de premsa: