Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Guerra Civil


by 1 comentari

Guerra civil. Quintes: Lleva del biberó

“La lleva del ‘biberó’-1941. A tots els que van combatre a la Batalla de l’Ebre”. Text gravat al monòlit de la serra de Pàndols:

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)

La “lleva del biberó” estava formada pels joves que havien nascut el 1920. Aquesta entrada, amb data de mitjans del 2020 centenari del naixement d’aquests soldats, vol ser un record per a aquells nois que amb 17 i 18 anys van ser cridats per anar al front. Molts d’ells hi van perdre la vida i els que van tenir més sort hi van perdre la joventut, tal com manifesta Víctor Amela al títol del llibre on recopila el testimoni de vint-i-cinc supervivents.

Tot i que el nom de “lleva del biberó” es refereix únicament a la lleva del 41, els joves nascuts el 1920, les vivències van ser igual de dures per a tots els soldats d’ambdós bàndols que van ser allistats el 1936, així com per als joves i no tan joves que es van anar incorporant a l’exèrcit durant els tres anys de lluita.

Al llarg de la guerra civil van ser cridats a files tots els homes nascuts entre 1901 i 1921 (Lleves del 22 al 42)

  • El 1936 es decreta la mobilització de les lleves del 34, 35 i 36 (nats entre 1913 i 1915).  Durant el que resta de 1936 i durant el 1937 es mobilitzen les quintes del 30, 31, 32 i 33 i del 37, 38 i 39. A Cabanes es determina que el 29 de desembre de 1936 s’han de revisar i classificar els inútils i presumptes inútils del municipi corresponents a les lleves dels anys 1932, 33, 34 i 35.
  • El setembre de 1937, s’incorpora la lleva del 38 (nats el 1917) i la del 30 i a l’octubre els nats el 1918. El dia 9 de setembre de 1937 són cridats a presentar-se a la Junta de Clasificación els nois de Cabanes de les lleves del 31, 32, 33, 34, 35 i 36. El día 16 de setembre es concentren els de la lleva del 30. El día 24 de setembre dels de la lleva del 38. El 4 d’octubre els de les lleves del 1931 al 36.
  • El 21 de febrer de 1938, són cridats els nats el 1919 (lleva del 40) i també la lleva del 29 formada per homes de 30 anys, la majoria casats i amb fills.
  • El 12 d’abril de 1938 són mobilitzats els nascuts el 1920 (lleva del 41 o  lleva del biberó) junt amb les lleves del 27 i 28, homes de 31 i 32 anys. El 1938 també es van mobilitzar les lleves del 22 al 26 (nats entre 1901 i 1905) per fer fortificacions. Els majors de 30 anys van ser coneguts com la “lleva del sac”
  • El 4 de gener de 1939, es crida als nats el 1921 (lleva del 42), coneguts amb el nom de “quinta del xumet”. El 19 de gener s’ordena la incorporació de les lleves del 15, 16, 17 i 18  (nats el 1894 i 97) que es van incorporar entre el 17 i 31 de gener, pocs dies abans d’acabar la guerra.
  • El 14 de gener de 1939 es fa la crida als nats entre 1898 i 1900 (lleves del 19, 20 i 21). S’han d’incorporar entre el 17 i el 26 de gener.

Un ban, sense data, publicat a Cabanes per Modest Serra Mont, secretari de l’Ajuntament i Delegat Conseller de Defensa per a les operacions d’allistament convoca a tots els qui el dia 30 de setembre tinguessin complerts 18 anys i no haguessin complert els 41. Possiblement el bon sigui del 1937.

L’únic testimoni de la guerra que ens ha arribat és el de Salvador Prunella Brancós, allistat el 1937 (lleva del 38).

De la “lleva del biberó” i de la incorporació a files de les altres quintes només en resten alguns documents amb el llistat dels soldats i els impresos oficials amb els decrets d’incorporació als centres d’educació militar i els decrets de mobilització.

D’aquests joves només sabem que van ser convocats però es desconeix si tots ells van ser mobilitzats, quina va ser la seva experiència i si existeix algun document o diari personal guardat en arxius familiars.

Font:
FamilySearch. Imatges històriques. “Cabanes, Girona. Quintas (1936/1950)” (250 imatges)

Lleva del 41 coneguda com a “Lleva del biberó”
Mobilitzats el 1938 – Nascuts el 1920

El 23 d’abril de 1938, s’ordena que el dia 28 d’abril els joves de la lleva del 41 dels partits de Girona, La Bisbal i Figueres es presentin al CRIM núm. 19 (Caserna de la Llibertat de Girona). Els respectius ajuntaments són els encarregats de transmetre per escrit l’ordre als reclutes. Queden exclosos d’incorporar-se a files aquells joves voluntàriament mobilitzats a l’exèrcit, que continuaran a les seves unitats.

El lloc de residència és decisiu per a decidir en quina unitat i on lluitarien els soldats de la Lleva del 41 mobilitzats a l’abril. Dels residents a la demarcació de Barcelona, Girona i Lleida la gran majoria són enviats a unitats que lluiten o lluitaran als fronts del Segre i la Noguera Pallaresa.

A la relació nominal dels nois de la lleva del 41 de Cababes, comptabilitzats el 26 de gener, hi apareixen 5 cabanencs i Pere Batlle que després va ser mobilitzat a Figueres, en canvi a la relació del 5 de febrer de 1938, hi consten els 5 cabanencs, un noi d’Albons i 3 refugiats de Córdoba, Béziers i Caspe.

Als documents veiem reflectit aquell punt que recorden molts dels “biberons” entrevistats per Víctor Amela: “Todos los mozos irán provistos de una manta, zapatos, plato y cubierto, todo ello en buen uso“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres lleves de cabanencs mobilitzats al llarg de la Guerra Civil (1936-1939)

Lleves del 38 i 39
Mobilitzats el 1937 – Nascuts el 1917 i 1918

Tot i que el llistat de la lleva del 38 té data de primers del 1938 que és quan els joves haurien d’haver estat cridats a files, ja havien estat mobilitzats el setembre del 1937. Un mes més tard, l’octubre de 1937, van ser cridats els nats el 1918.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lleves del 29 i del 40
Mobilitzats el 1938 – Nascuts el 1908 i el 1919

A la convocatòria del Centro de Reclutamiento Instrucción y movilización de Girona s’especifica el dia, hora i lloc on s’han de presentar els joves, el que han de portar, manta, sabates, plat i cullera i el mitjà de transport que poden utilitzar: tren, cotxe requisat per aquest fi o trasllat a peu a raó de 20 km. diaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Les targetes d’allistament de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya s’havien fet el mes d’octubre de 1936. Font: FamilySearch. Imatges històriques. “Registro de alistamiento” (117 imatges)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Lleva del Biberó, que va ser reclutada i enviada al front amb 17 anys, representa com pocs altres fets d’aquells anys la brutalitat de la guerra. Aquells joves, adolescents en un temps d’utopies i d’esperances, van topar violentament contra una realitat ferotge. Molts van morir al front, altres van prendre el camí de l’exili, que en molts casos els va situar de nou al camp de batalla de la Segona Guerra Mundial, i encara d’altres van ser empresonats i represaliats pel règim feixista. Fos com fos, les seves vides van quedar per sempre marcades per uns fets que ni ells ni ningú haurien hagut de viure, ni aquí ni enlloc…

… Les persones nascudes l’any 1920 són cridades a files de manera forçada l’any 1938 arreu de l’Estat espanyol pels dos bàndols enfrontats. Els joves haurien d’haver fet el servei militar obligatori l’any 1941, en complir l’edat de 21 anys. Són declarats útils per a lluitar en una guerra, però a aquella edat no tenen reconegut el dret a vot ni el dret a ser majors d’edat a efectes civils, segons la legislació de l’època. «No se’ls hi hauria permès l’entrada a certs espectacles per no haver complert els 18 anys i tanmateix se’ls considerà aptes per assistir i ser actors en l’espectacle més atroç, el d’una guerra civil»6, sentencia el biberó i historiador Josep Benet….

 A: la Lleva del Biberó-41: 3.669 biberons

El nom [de lleva del biberó] s’atribueix a la dirigent de la CNT-FAI Federica Montseny, en conèixer el decret de mobilització de les lleves del 40 i del 41 davant l’extrema joventut dels efectius, alguns amb poc més de disset anys acabats d’estrenar. Entre finals de maig del 1938, a causa dels intents de l’exèrcit republicà per contenir l’avanç de l’exèrcit franquista en la línia del Segre, i el 25 de juliol, amb l’inici de la contraofensiva republicana a l’Ebre, uns 30.000 nois de tot Catalunya que havien de fer tasques auxiliars, es van veure involucrats de ple en els fronts de guerra. Per acabar-ho d’adobar, durant el penós procés de la retirada, hi van afegir els joves mobilitzats de la lleva del 42, nascuts el 1921 …

… Els “biberons” es van trobar amb un exèrcit republicà mal vestit, mal alimentat, mal armat i amb dissidències importants dins les línies de comanament. Cal afegir que molts dels nous efectius no havien tingut ni temps per a familiaritzar-se amb l’armament i havien fet poca o nul·la instrucció militar….. Així doncs, aquells joves soldats de la lleva del 41, juntament amb els voluntaris del Bruc i altres lleves ja veteranes, entraren en foc i protagonitzaren el més sagnant dels combats el maig de 1938 …

A:Bagencs de la “Lleva del Biberó”

Bibliografia:


by 3 comentaris

Juan Gil Argelés

Dolors i el seu fill

Fill de Salvador Gil Jacas i Dolors (Lola) Argelés Puig, casats a Cabanes el 24 de juliol de 1932, Juan Gil va néixer a Barcelona l’1 de juliol de de 1933.

Dolors Argelés Puig havia nascut a Cabanes el 26 d’abril de 1913. Era filla de Joan Argelés Montcanut, jornaler de Terrades, veí de Vilarig, i de Francesca Puig Roura, de Cabanes, casats el 1902. Els seus avis paterns eren Joan Argelés Coll de l’Estela i Rosa Montcanut Callís, de Sant Llorenç de la Muga (casats el 1864) i els avis materns, Bartomeu Puig Capallera, natural de Vilarig i domiciliat a Cabanes i Francesca Roura Cantenys, vidua de Cabanes (casats el 1881). Salvador Gil, fill d’Antoni Gil Soler i Àngela Jacas, era de Barcelona. Quan es van casar Salvador tenia 25 anys i ja era caporal mecànic d’aviació i Dolors tenia dinou anys.

Durant la Guerra Civil, Salvador Gil, el pare, va ser oficial d’aviació de l’exèrcit republicà. El germà de la seva mare, Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980) també va estar relacionat amb les Forces Aèries de la República Espanyola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

El 1939 la família, per evitar represàlies, va decidir marxar a França, primer el pare i el 13 de juliol de 1939 Juan hi va entrar per les muntanyes de Port Vendres fent el camí a peu acompanyat de la seva mare.

El 1940 Salvador, Dolors, el seu fill i l’àvia Àngela Jacas van sortir de Burdeos (Gironde, Francia) amb el vaixell Lasalle i van arribar a Puerto Plata (República Dominicana) el 23 febrer de 1940.

Salvador i Dolors van tornar a Cabanes en 1956, i van muntar una granja de pollastres. El 1958 la mare va morir als 44 anys i va ser enterrada al cementiri de Cabanes. El 1962 el pare va posar a la venda la casa de Cabanes i es va traslladar a Barcelona on va morir el 1985. Juan però, es va quedar a la República Dominicana on ha estat  reconegut per la seva tasca com a enginyer i per la seva implicació social al país que el va acollir.

Juan es presenta ell mateix amb aquestes paraules:

Soy descendiente de Dolores (Lola) Argeles Puig, hija de Juan Argelés Moncanut y Francisca Puig. Pasé parte de la Guerra Civil Española ahí [es refereix a Cabanes], y salí por la frontera a pie con mi madre en julio 1939. Mis padres volvieron a Cabanes en 1956, montaron una granja avícola y mi madre murió y está enterrada ahí des de 1958.

Es autor d’un bloc on sota el títol Yo: el hijo de Dolores Argelés (dilluns, 3/1/2011) fa un repàs de la seva infantesa i de la seva sortida cap a l’exili quan acabava de complir els 6 anys.

El 13 de julio de 1939 salimos mi madre y yo junto a un grupo de mujeres y niños al exilio desde Cabanes, llegamos el 15 a Port Vendres en Francia y más tarde tomamos un tren hacia Burdeos para reunirnos con mi padre, prisionero en el campo de concentración, primero en Argeles Sur Mer y después en Gurs para tomar el barco que nos llevaría a República Dominicana.

Recién el 1 de enero de 1940 mi padre logra salir de Gurs, se escapó de un tren en marcha y logró reunirse con nosotros en las oficinas del SERE, en Burdeos.

El 30 de enero tomamos el vapor La Salle en Burdeos rumbo a Santo Domingo.

El 23 de enero de 1940 llegamos a Puerto Plata, seguimos por tren a Navarrete y en camioneta del ejército a Dajabón.

També recorda la conversa que va tenir a Barcelona, el 1999, amb el seu cosí Sergio Argelés …

Durante la visita que le hice, hablando de la familia, terminamos hablando de mi madre que está enterrada en Cabanes, su pueblo natal, en donde él mantiene la casa de los abuelos que heredó.

Me contó que la tumba de mi madre, las veces que había ido al cementerio a ver la tumba de los abuelos, la había encontrado siempre con flores frescas. Me sorprendió sobremanera la noticia, a tal punto que comencé a investigar.

Descubrí que una señora, llamada Alegri, que en su niñez, cuando mis padres regresaron a Cabanas (1956), la acogieron y cuidaron en vista de la precaria situación de sus padres, se había tornado en la fiel cuidadora de sus restos por más de 41 años, desde 1958 hasta 1999″.

… i el seu pas per l’escola i la universitat. Ell volia estudiar enginyeria aeronàutica, seguint les passes del seu pare, però les circumstàncies el van portar a obtenir el títol d’enginyer civil, una activitat en la que ha destacat al llarg de la seva vida professional i de la que ens parla en la següent entrevista.

Entrevista a l’enginyer Juan Gil (YouTube, 29/8/2019)

Ressenya de l’entrevista:

Juan Gil Argelés, nacido el 1ro de junio de 1933 en Barcelona, España. A los 7 años de edad tuvo que emigrar de su país natal debido a la guerra civil española dirigido sin saberlo a la Republica Dominicana. A sus 16 años de edad entro a estudiar ingeniería civil en la Universidad de Santo Domingo donde culmino sus estudios en octubre de 1954.

Paso a formar parte como Encargado de la coordinación de los trabajos de campo de la empresa Mendoza y Armenteros, Estudios Hidraulicos (Mendar), la cual cumplimentó acuerdos para la asesoría en el desarrollo de programas de Evaluación y Aprovechamiento de los Recursos Hidráulicos del país.

En febrero de 1954 tomó unas cátedras del Cursillo de Prospecciones Geofísicas, dictado por el padre Jesús Emilio Ramírez, S. J., director del Instituto Geofísico de los Andes colombianos. En esa condición, otra de las atribuciones prioritarias que se le asignaron en la empresa fue la de coordinar y poner en ejecución los primeros programas de Prospecciones Geofísicas dedicadas a la Ingeniería Civil en la Rep. Dominicana.

Como Encargado de los trabajos de campo, sus funciones principales se circunscribieron a la coordinación de actividades de áreas de Topografía, Prospecciones Geofísicas, Sondeos Mecánicos, Aforos de Ríos, Medida de arrastres, instalación y mantenimiento de pluviógrafos y estaciones meteorológicas y Coordinación de recorridos técnicos de los Asesores Internacionales de ese Programa, para la determinación de los sitios de presas de las mas importantes presas de la República Dominicana.

Més informació:

Fitxes personals a PARES Portal de archivos españoles:

Gil Argelés, Juan Antonio (1933-?).

Hijo de Salvador Gil Jacas y de Dolores Argelés. Tras la guerra civil española, sus padres se exilian a la República Dominicana. Llega a Puerto Plata en febrero de 1940, acompañando a sus padres y a su abuela paterna (Ángela Jacas), a bordo del barco Lasalle. Lugar de partida: Burdeos (Gironde, Francia) Lasalle (barco de vapor) Medio de transporte: Barco. Fecha del evento: 1940-02-23. Lugar asociado a la fecha: Puerto Plata (República Dominicana)

Gil Jacas, Salvador (1907-?)

Mecánico. Casado con Dolores Argeles. Se exilia a la República Dominicana tras la guerra civil española. Llega a Puerto Plata (Rep. Dominicana) con su esposa, su hijo (Juan Antonio) y su madre (Ángela Jacas) a bordo del barco Lasalle en febrero de 1940. Lugar asociado a la fecha: Burdeos (Gironda, Francia) Lasalle (barco de vapor). Medio de transporte: Barco. Fecha del evento: 1940-02-25. Lugar asociado a la fecha: Puerto Plata (República Dominicana)

 


by 4 comentaris

Guerra Civil i exili. El testimoni de Salvador Prunella

Salvador Prunella Brancós (Vilamacolum, 1917 – Cabanes, 2011). Fill de Ramon Prunella Beya, natural de Molins i de Coloma Brancós, natural de Vilamacolum.

El 1917 els seus pares vivien a França però van voler que el seu fill neixés a Espanya i es van desplaçar a can Brancós de Vilamacolum on, el 8 de setembre de 1917, va néixer en Salvador.

Quan el 1936 va esclatar la guerra la família vivia a Cabanes, al mas Pujol,  una masia del marge dret de la Muga, però ja iniciat el conflicte es va haver de traslladar al nucli del poble, ja que la masia tocava al camp d’aviació. Fins acabada la guerra van tornar a la masia.

El setembre de 1937 va ser mobilitzat i es va incorporar a l’exèrcit republicà. Immediatament va ser traslladat a Lleida on va viure el bombardeig del 2 de novembre de 1937. Com a conseqüència d’aquell atac, hi va haver uns 300 morts i més de 500 ferits (Els edificis més afectats van ser un col·legi i la caserna de carrabiners).

Després de romandre quatre o cinc dies en un quarter a Lleida el van portar al front d’Aragó, als Monegros. S’hi va estar fins la primavera de 1938. La seva posició era la rereguarda. Feien la vida a les trinxeres que durant les nits els batallons de sapadors construïen. No va viure combats forts, la seva responsabilitat consistia en vigilar la línia i fer guàrdies nit i dia.

A mesura que l’exèrcit nacional avançava el seu grup anava retrocedint. Amb la retirada del front d’Aragó, va tornar  a la província de Lleida, al front del Segre, prop del pantà de Camarasa (març o abril de 1938). La vida en aquesta posició va ser molt dura pels continuats combats i morts que hi va haver. Els combats van durar uns quinze dies. L’objectiu del seu batalló, que es trobava en una vall, era conquistar una posició de l’exèrcit nacional que estava situada a dalt d’una muntanya.

Quan els nacionals van trencar la línia de foc a Camarasa, va passar a defensar la línia d’Artesa de Segre. L’ofensiva de l’exèrcit de Franco era imparable i a partir d’aquí va començar la desbandada cap a França.

Durant tot aquest temps de guerra va pertànyer a la 26 divisió de voluntaris de Durruti, sense ser voluntari.

Vegeu també:
Pérez Moreno, Rubén. LA 26ª DIVISIÓN Entre la retirada y el internamiento en el campo de concentración de Vernet D’Ariège. Cuadernos Republicanos, 88, primavera/estiu, 2015

Quan l’exèrcit nacional trencà la línia del Segre el grup va iniciar la retirada cap a la frontera i va entrar a França el 10 de febrer de 1939 passant per la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Montlluís, La Tor de Querol i Vernet d’Arieja).

Després de passar uns quants dies a la Tor de Querol, el 16 de febrer va ser traslladat al castell de Montlluis i d’aquí a un camp de refugiats a Vernet (Arieja). Durant el primer mes i mig, la vida al camp de refugiats va ser molt dura: solament 300 dels 15.000 refugiats podien estar en barracons; la resta, estaven a la intempèrie. Més tard un grup de treball de l’exèrcit francès va construir barracons per a tots els refugiats. La seva estada al camp va durar des del febrer de 1939 fins a l’agost del mateix any.

L’indult de Franco, per a tots aquells que no tenien les mans brutes de sang, li va permetre tornar a Catalunya. Quan va arribar a Figueres, un aval fet per l’Ajuntament de Cabanes li va permetre poder tornar a casa, però l’alegria va ser curta perquè l’octubre de 1939 va ser quintat per l’exèrcit de Franco. Això va suposar dos anys de mili.

Tal com diu ell mateix: El que m’esperava va ser gairebé pitjor que el que havia viscut.

Casat amb Margarita Teixidor Carbonés, Salvador Prunella Brancós ‘alies Vador Saneius’ va morir a Cabanes el 28 de desembre de 2011.

Salvador Prunella Brancós
entrevista [2 videos: 59:19′ + 27:43′]

Transcripció de l’entrevista

Font: memorialdemocratic.gencat.cat | ID390. Banc Audiovisual de Testimonis, Memorial Democràtic
Última modificació: 2019-03-05 10:01:04

La Depèche (febrer-març, 1939). Recull de premsa

  • 11/2/1939.- La columna anarquista Durruti ha entrat a França, amb una regularitat d’un camió cada 3 segons: guàrdies d’assalt, milicians, carabiners … Hi ha centenars de camions …
  • 17/2/1939.- Latour-de-Carol, 16 de febrer. La 26ª divisió, coneguda com a divisió anarquista Durruti i composada d’un 80% de catalans voluntaris, ha deixat aquest matí el camp de Latour-de-Carol per anar a l’antic castell de Montlouis, a causa de les baixes temperatures…. A cada un se’ls hi ha donat pa, sardines i formatge ….
  • 5/3/1939.- El general Noël, comandant del 17è cos armat, visita els camps de Vernet-d’Ariège i de Mazères. El camp que ahir va rebre un complement de milicians, compta amb 10.200 internats, 9.000 provinents de la 26a divisió que comandava el general Ricardo Sanz que es troba al camp amb tot el seu estat major… La gran majoria dels milicians provenen de Bourg.Madame, Mont-Louis i Latour-de-Carol …
  • 6/3/1939.- F. Rouanet. Una visita al camp de concentració de Vernet-d’Ariege …. Cada home té dret a 200 gr de carn, 150 gr de llegums sécs, 600 grs de pa, 16 gr de cafè i 21 gr de sucre. La distribució es fa per crida en grups de 10 a qui se’ls dóna provisions per a tot el dia…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:

Camp de Vernet d’Ariège


by 3 comentaris

Ruta 312 – Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord

Més informació:
Camp d’aviació i hangars: Aeròdrom 312 / SAF-26
Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada

Ruta 312. Dossier en format pdf

Dossier de suport didàctic, per a una visita activa, basat en el llibre Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939), per conèixer l’aeròdrom 312, per realitzar una visita lliure pels terrenys de l’antic camp d’aviació republicà i introduir-se a la seva història, per seguir una visita guiada …

És una ruta circular amb inici i final a l’aparcament del Parc de la Font de Vilabertran i tres parades (A, B i C) per veure les pistes, l’allotjament del personal i el taller de muntatge.

A cada parada es recomana ubicar-se mitjançant els mapes/plànols i els texts corresponents a la parada en qüestió, i reflexionar/comentar sobre el mateix o, simplement, deixar volar la imaginació.

Idea i contingut: David Garcia Algilaga

  1. (I) Inici.- Aparcament Parc de la Font / Vilabertran – Introducció
  2. (A).- Perímetre occidental (Mas Gitano) / Cabanes – Construcció – Avions
  3. (B).- Pla de la dinamita / Cabanes – Personal
  4. (C).- Antic hangar, muntatge d’avions /Cabanes – SAF-26
  5. (F) Final.- Aparcament Parc de la Font / Vilabertran – Final

Podeu trobar el dossier imprès a les oficines de l‘Ajuntament de Cabanes (horari d’atenció al públic)

– Es recomana fer l’activitat en grups reduïts.
– Es demana respectar les propietats i no fer malbé els camps de cultiu.
– L’Ajuntament de Cabanes no es fa responsable de possibles accidents o lesions de persones que facin aquesta activitat.

notícia de l'Empordà

Empordà, 9/10/2018

L’estiu de 2020 es va publicar la Ruta 318 Canet de la Tallada

Propostes de ruta per fer tot passejant:

Els itineraris segueixen camins asfaltats.
Tot i que són carreteres poc transitades convé tenir cura de les normes de circulació:
Caminar pel voral de l’esquerra, anar d’un en un, creuar la carretera pels llocs de més visibilitat i portar roba de colors clars i vius i millor armilla reflectant.

  • Sortida i arribada a Vilabertran (Distància: 6 km – Temps aproximat 75 minuts+parades).
    • (1) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran) | (2) Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | (4) Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) |  (5) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • Sortida i arribada a Cabanes (Distància 10 km – Temps aproximat 120 minuts+parades)
    • Aparcament La Fruitareda (Cabanes) | La Creu | Camí natural de la Muga | Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Aparcament La Fruitareda (Cabanes)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • Sortida i arribada a Cabanes. Visita als hangars (Distància 5,3 km – Temps aproximat 65 minuts+parada)
    • Aparcament La Fruitareda | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Més informació:


by 3 comentaris

Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada

Vegeu també: Camp d’aviació i hangars  | Mecànics d’aviació
Ruta 312. Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran

 (6/4/2018) – Presentació del llibre:
Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda
Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins ; David Gesalí Barrera (coord.)  – Viladamat : Gorbs, 2017

Roberto Plà: imatges del llibre i de les presentacions

A la presentació hi participaren l’editor Carles Gorbs, els autors David Garcia Algilaga i Roberto Plà i el Club de lectura de Cabanes.

  • Benvinguda (Antònia Gimbernat)
  • Lectura de poesies: “El fill al front”, d’Agustí Bartra i “Penúltim poema a la meva mare” i “Baixar al metro”, de Joan Margarit, a càrrec del Club de lectura de Cabanes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu també: Garcia Algilaga, David. #AERÒDROMS… PRESENTAT A CABANES… amb AUTOBÚS!

Exposició: “Cabanes. Aeròdrom 312/SAF-26”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes:

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA 1936-1939
Coord. David Gesalí – Ed. Gorbs

Recull de premsa:

(7/4/2018) Ruta guiada:
Aeròdrom 312. Figueres Nord (Cabanes/Vilabertran)

Ruta circular a càrrec de David Garcia Algilaga
qui també ens ha preparat el dossier “RUTA 312″
que servirà de suport material per a una ruta
cultural-turística i/o esportiva que permeti fer la visita
al camp de forma lliure o guiada, en cotxe, bicicleta o a peu

Tot i que estava previst fer la ruta amb uns quants cotxes, el nombre de persones inscrites i la dificultat que suposava el desplaçament, va portar a l’ajuntament a llogar un autobús.

La sortida es va fer des l’aparcament del Parc de la Font de Vilabertran, amb cinc punts de d’explicació i lectures extretes del llibre “Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939)“

  1. Aeròdrom (Aparcament del Parc de la Font de Vilabertran) Primera lectura: situació del camp, descripció feta per les forces nacionals. Sortida amb l’autobús
    1. Parada -sense baixar de l’autobús- a l’entrada del camp, just al costat del trencant per anar a Vilabertran (giratori de la mitja lluna)
  2. Construcció/avions (Camí perimetral occidental). Segona lectura: construcció del camp i avions que s’hi podien veure
  3. Personal (Pla de la Dinamita) Tercera lectura: dependències militars i refugis
  4. SAF-26 (Antic hangar/taller). Quarta lectura: SAF-26, muntatge d’avions
  5. Evacuació (Aparcament del Parc de la Font de Vilabertran). Última lectura: destrucció del camp

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos: Facebook

 

2021 (abril). Publicació d’una nova guia dels aeròdroms republicans amb mapes de Jordi Martínez Guillén i l’assessorament del Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG)

  • Clavijo, Julio. Guia dels camps de l’aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona. Gorbs, 2020

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


by 1 comentari

Isidre Porterias i Clos (1890-1955)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pagès, sindicalista, torero … va néixer a Cabanes el 30 de maig de 1890, fill de Joan Porterias Rebarter i de Llúcia Clos Pagès (germana d‘Isidre Clos Pagès i cosina de Josep Clos Sot)

Arbre geneològic de la família Clos

El 20 de maig de 1911 es va casar amb Ramona Pujol Llansó, batejada a Cabanes el 14 de juny de 1891, filla de Miquel Pujol Pagès, de Figueres i de Maria Llansó Cantenys, de Cabanes.

Ramona era filla de Miquel Pujol, de Figueres i de Maria Llansó, de Peralada. En el moment del casament Isidre tenia 20 anys i Ramona 19.

Aproximadament entre 1909 i 1915 va formar part de la Cuadrilla juvenil cabanense, actuant com a banderiller.

El 1923 era regidor amb  Teodor Salleras Pagès com a alcalde i al Ple Municipal de 7 d’abril de 1924 va ser nomenat primer tinent d’alcalde junt amb Joaquim Prats Minobis, alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater,  Joaquim Viarnès Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pallicer i Josep Batllori Pijoan, regidors.

El 1928 va ser nomenat cap dels somatents. La Vanguardia 10/06/1928, pàg. 11/12

El 20 de febrer de 1936 el Ple municipal acorda donar interinament la plaza d’agutzil a Isidre Porterias. Va ser cessat el 29 de març del mateix any i va cobrar 55,55 ptes. (9/8/1936)

Durant la Guerra Civil (1936-39) el trobem com a secretari del Sindicato Agrario y Oficios Varios. Acabada la guerra va sortir  d’Espanya,  va ser sotmès a Consell de guerra (núm. 54883) i condemnat a reclusió perpetua com a dirigent sindicalista. Va tornar aviat a casa i va ser tancat a la presó de Girona. Es desconeix quan va ser alliberat. El 1939 feia de pagès i tenia 48 anys. També va fer de lampista. Va morir l’any 1955.

El seu fill, Nemesio Porterias Pujol, apareix al llistat del “Batallones disciplinarios de soldados trabajadores penados” (1941-42). Archivo General Militar de Guadalajara. BDSTP. 1ª Agrupación, cajas 2745 a 2952

 

 


by 6 comentaris

Mecànics d’aviació. República i Guerra Civil

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939) – Camp d’aviació i hangars
Font: Asociación de Aviadores de la república

Avió de fabricació russa Polikarpov I-16 “Mosca”

Es coneixen tres mecànics d’aviació nascuts al poble, tot i no estar destinats a l’aeròdrom de Cabanes. Dos d’ells, Miquel i Martí Teixidor, eren germans. Josep Argelés també va tenir un germà a l’exèrcit que va ser Tinent d’Infanteria de l’Escola Popular de Guerra.

Miquel i Martí Teixidor Bolasell eren fills de Joan Teixidor Puig, carreter, natural de Vilamacolum i d’Emília Bolasell Barceló, de Cabanes. Els seus avis paterns foren Joan Teixidor, de S. Miquel de Fluvià i Llúcia Puig, de Vilaür i els seus avis materns foren Miquel Bolasell, de Pau i Francesca Barceló, de Cabanes.

Casats el 1898, Joan Teixidor i Emília Bolasell vivien al carrer Tetuán, 16.

Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1938)

Miquel Teixidor Bolasell va néixer a Cabanes el 24 de febrer de 1899.

El 1924 estava a l’Àfrica al servei de l’exèrcit d’aviació:

Febrero, 3.—Id. al soldado Miguel Teixidor Bolasell, de Cabanas de Aviación . . . 50ptas. A: Relación de lo recaudado por esta Comisión de la Cruz Roja Española a favor de los soldados del Ejército de Àfrica de esta Ciudad y Comarca …  La Comarca [1924] : semanario de vida Empurdanesa. 27/9/1924

mecànics d’aviació cabanencs

Va ser mecànic de l’aviador militar figuerenc Joaquim Cóllar Serra (1906 – 1933).

… L’aviador figuerenc va gestionar la donació d’un veler, construït a l’Escola de Mecànics de l’Aviació Militar, amb la participació del mecànic cabanenc Miquel Teixidor, a l’ACE, …

… Collar va viatjar des de Madrid pilotant un avió militar d’escola, i portant el mecànic Teixidor com a passatger. Després de fer escala a Barcelona, el seu avió va aterrar en el camp d’aterratge del Manol, on varen ser rebuts amb gran entusiasme. Teixidor va muntar el planador i tot va deixar-se a punt perquè el dia 3 de gener de 1932 es fes el bateig de l‘aerodina …

… Aquest aparell indispensable per a aprendre a volar es un magnífic planejador Zooluig de 12 metres d’envergadura per 7 metres de llarg, monoplace construït a l’Escola de mecànics de l’aviació militar construït per el mecànic fill de Cabanes Miquel Teixidor que ha vingut a portar-lo des de Madrid … Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 2/1/1932

A: García Algilaga, David.
ACE: Aeronàutic Club Empordanès (1931-1936). AIEE, Figueres, 41 (2010), pàg. 401-431

… El diumenge dia 3 de gener de 1932 van venir a Figueres l’aviador militar figuerenc, el tinent Joaquim Collar, acompanyat del mecànic Miquel Teixidor, natural de Cabanes, que havia muntat un planejador i venien a estrenar-lo a Figueres…

A: Bernils, Josep M. 90 anys de l’aviació a Figueres. AIEE, Figueres, 35(2002), pàg. 299-314

A finals del 1936 se li va concedir el reingrés a l’Aviació Militar com a Sergent Mecànic, amb antiguitat des de l’1 de novembre de 1936, per tenir el títol de Mecànic d’Aviació.  A: Gaceta de la republica núm. 329 – 24/11/1936

Als 38 anys, va morir d’accident (21/3/1937) al camp d’aviació d’Albacete, en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Vegeu: Víctimes de la guerra.

A la Llista de combatents cabanencs morts en la guerra es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.

Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.

Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998)

Martí Teixidor Bolasell va néixer a Cabanes el 27 de gener de 1913.

L’octubre de 1927 va ingressar a l’aviació a l’aeroport de Cuatro Vientos (Madrid) i es va especialitzar com a Mecànic d’Aviació.

El gener de 1937 reingressa a cos de Mecànic d’Aviació com a Sergent Mecànic, donat que havia fet el curs però no se li havia donat el títol per no tenir l’edat reglamentària. … Vista la instancia promovida por los obreros militarizados de Aviación militar, don Martín Teixidor Bolacell, …, …   como consecuencia de la solicitud de reingreso en el cuerpo de mecánico de aviación, resultando que el obrero llevo a cabo con la promoción 15 de la Escuela de mecánico, un curso de dicha especialidad con aprovechamiento, y que no se le expidió el titulo correspondiente debido a no tener la edad reglamentaria, entregándole en su lugar un certificado acreditando su aptitud, y haber seguido prestando sus servicios en talleres del arma de aviación …  … Se concede el ingreso en Aviación militar,  con el empleo de Sargento Mecánico, antigüedad de esta fecha y efectos administrativos de primero de Enero próximo, a don Martín Teixidor Bolacell, .. .  Gaceta de la República núm. 365 (30/12/1936)

L’abril de 1938, se li concedeix el títol de mecànic … Terminado con aprovechamiento, por el sargento de Aviación D.  Martín Teixidor Bolacell, el curso de mecánicos … he resuelto concederle el título, correspondiente a dicha especialidad, en el que disfrutará l a antigüedad de 22 del corriente mes ... Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 103 (30/04/1938)

El juny de 1938, passa a Tinent mecànic  … se resuelve otorgar el empleo de teniente mecánico del arma de aviación con la antigüedad de 01/12/1936 al mecánico y montador que con anterioridad siguió el curso, y reingresado en el arma de aviación en el transcurso del movimiento subversivo debiendo ser clasificado en el empleo de sargento y brigada con la antigüedad de 19/07/1936 y 01/10/1936 respectivamente. Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional núm. 155 (24/06/1938)

Polikàrpov I-16- Mosca. Viquipedia

L’agost del 1938 consta com a Tinent Mecànic de l’Arma d’Aviació amb antiguitat des de la data que va acabar el curs  … he resuelto disponer queden rectificadas las disposiciones ministeriales por que se les otorgó el título que también se expresa -en el sentido de que la antigüedad que a cada uno corresponde en el mismo es la de la fecha en que empezaron a prestar sus servicios en el Arma de Aviación referida desde la iniciación de la sublevación militar, quedando subsistentes los demás extremos de las disposiciones citadas…. Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 200 (08/08/1938)

Durant la Guerra va formar part del Grup 11, el Grup 30 i el Grup Mosques. El seu últim destí fou a La Ñora (Murcia) i el seu cap fou el Capità Cinela. Va acabar la guerra amb el grau de Tinent.

• Especialitat: Mecànic
• Unitat: Grup 30
• Avió: Mosca – polikarpov I-16
• Estat: Tinent
(Fuente ARCHIVO HISTÓRICO DEL EJÉRCITO DEL AIRE.
Juzgado por Aver. conducta / Sin responsabilidad en el año 1940)

Va morir als 85 anys. Necrològica.  ABC, 26/3/1998

Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980)

Josep Argelés Puig va néixer el 31 de gener de 1905, al carrer Sanitat, núm. 5 de Cabanes. Era fill de Joan Argelés Montcanut, jornaler de Terrades i de Francisca Puig Roura, de Cabanes, casats el 1902.

Els seus avis paterns foren Joan Argelés Coll de l’Estela i Rosa Montcanut Callís, de Sant Llorenç de la Muga (casats el 1864). Els avis materns foren Bartomeu Puig Capallera, natural de Vilarig i domiciliat a Cabanes i Francesca Roura Cantenys, vidua de Cabanes (casats el 1881)

Josep Argelés es va casar amb Roser Orobitg . Va morir a Barcelona el 10 de desembre de 1980. Se li va dedicar una petita necrològica a la revista Alas gloriosas, 12 (nov./des. 1980)

El 3 de novembre de 1926 va ingresar a l’aviació a l’aeroport de Cuatro Vientos. Es va especialitzar com a mecànic.

Tot i no tenir-ne constància documental sembla que havia format part de l’Aeronàutic Club Empordanès.

Segons Circular del Diario Oficial del Ministerio de Marina y Aire, núm. 222 (04/11/1936) i en compliment de la O.C. de 05/05/1936 (Gaceta de Madrid Núm. 219), se li concedeix l’ascens a Sergent, amb antiguitat des del 19/07/1936. A: Ascens a Sergent. Diario Oficial del Ministerio de Marina y Aire, 4/11/1936

Segons Circular de la Gaceta de la República, núm. 326 del 21 de novembre de 1936, per tal d’agrair al cos de Mecànics d’aviació que tant s’havien distingit pel seu treball i adhesió al règim se li va concedir l’ascens a Tinent de l’arma d’aviació, amb antiguitat des del  01/10/1936.  A:  Ascens a Tinent. Gaceta de la República, 21/11/1936

Durant la Guerra Civil va estar destinat al “Parque Regional,  1ª Escuadrilla del Grup 28 de Grumman” (Barcelona).

Més tard se li va reconèixer el grau de Tinent mecànic, amb antiguitat 908 i data 12 de desembre de 1928. En acabar la guerra va entrar a França i va ser reclòs al camp de concentració d’Argelès sur Mer.

Segons el padró municipal, el desembre de 1940, es troba dins el contingent existent al Dipòsit de Recepció de Presoners de Guerra de Figueres.  A: Clara, Josep. El Camp de concentració de Figueres (1939/1942) AIEE, 47 (2016)

El 1979 va passar a la reserva com a Caporal d’aviació. A: Orden de 4 de septiembre de 1979 por la que se dispone el pase a la situación de «Retirado» del Cabo de Aviación don José Argeles Puig. Boletín Oficial del Ministerio de Defensa, 18/9/1979

  • Especialitat: Mecànic
  • Unitat: Grup 28
  • Estat: Tinent

Josep va tenir una germana, Dolors, que el 1932 es casar a Cabanes amb Salvador Gil Jacas i van tenir un fill, Joan (1933).  El 13 de juliol de 1939, Dolors i el seu fill van entrar a França, a peu, per Port Vendres. El 1940 Salvador, Dolors, el seu fill Josep i l’àvia Àngela Jacas van sortir de Burdeos (Gironde, Francia) amb el vaixell Lasalle i van arribar a Puerto Plata (República Dominicana) el 23 febrer de 1940. A: Centro Documental de la Memoria Histórica. Pares. Archivos españoles

El 1956 Salvador i Dolors van tornar a Cabanes, on ella va morir el 1958. El seu fill Joan Argelés Gil, ja no va tornar a Espanya.

Bartomeu Argelés Puig (suposadament germà de Josep), fou soci fundador de la Unió Esportiva Cabanes (1928) i també jugador.

El 18 d’octubre de 1936 entrà al Consistori de Cabanes com a representant de la CNT. El 10 de juliol de 1937 dimití per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars. Vegeu: Alumne de las Escuelas Populares de Guerra al Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional del 26 d’agost de 1937.

El desembre de 1937, passa al grau de Teniente de Infanteria de la Escuela Popular de Guerra. Vista la propuesta formulada por la Escuela Popular de Guerra núm. 3, he resuelto promover al empleo de tenientes en campaña de las Armas y Cuerpo que se citan, … Al Cuadro Eventual del XX Cuerpo de Ejército. A: Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, 31/12/1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu nom apareix a la llista de cabanencs morts a la guerra sense data ni lloc de defunció.


by 2 comentaris

Segona República (1931-1939)

[en construcció]

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)
Sindicat Agrícola de Cabanes

Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid. Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim: el franquisme. Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats: la pau (14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936) i la guerra (17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939) (Guerra Civil Espanyola)

1931

Dos dies després de les eleccions municipals que determinaren la caiguda de la monarquia i poques hores abans que a Madrid es proclamés la Segona República espanyola, Francesc Macià declarà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica». L’endemà, el 15 d’abril de 1931, el Ple Municipal de Cabanes es va reunir per prendre possessió de la Casa de la Vila i donar a conèixer la nova República.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 7 de juny de 1931, amb l’arribada de la República, s’escullen els càrrecs de jutge i fiscal dels municipis que, fins al moment, havien estat nomenats des del poder executiu.

1931.- Telefonema. Correspondència rebuda per Francesc Macià. Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-818 / President Francesc Macià

jutges_1931

1932

Una carta del 4 de desembre del 1932 i escrita pels consellers de la majoria republicana de l’Ajuntament de Cabanes, informa d’unes brutes maniobres electorals efectuades en aquest municipi de Cabanes, per part de l’Alcalde i del Secretari de l’Ajuntament, en les eleccions del passat dia 20 de novembre.

Antoni Xirau els respon en una altra carta, que informarà d’aquests fets al Governador Civil de Girona.

A: Carles i Utset, Francina
Documentació sobre Esquerra Republicana de Catalunya a l’Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 26 (1982)

Al mateix document hi apareix el nom de Josep Jofre i Alberni, com a president del Comitè Polític de Begur i Agustí Cabruja (periodista, escriptor i polític saltenc), com a Secretari del Comitè Polític de Salt. El 8 de desembre de 1936, Agustí Cabruja, envia una carta amb el membret de la Comissaria de la Generalitat-Secretaria particular-Girona on demana al Ciutadà Alcalde de Cabanes que:

… atengui el prec que li formula l’amic Josep Jofre i Alberni, Agent Administratiu d’aquesta ciutat. Per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona …

La recomanació va fer efecte i el ple del 26 de desembre …

… acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”.- Josep Jofre Alberni, que té el seu domicili al carrer Progrés, nº 25, de Girona per a què a partir del dia primer de Gener del 1937 representi aquest Consell Municipal en totes les relacions existents entre el mateix i tots els organismes públics de la capital …

acta 26_12_1936

Empordà Federal, 3/12/1932

Des de Cabanes. De les eleccions – En ple caciquisme… L’Alcalde repúblicà-catalanista-lliguero, que amb les arbitrarietats que ha fet i amb tot l’orgull que pot fer gala un home com ell, que té de l’honor i de la dignitat un concepte molt poc respectable, en el Casal del poble, no solament no va fer complir les instruccions del Governador Civil de la província, que a això ja hi té el costum, sinó que fóu ell, el primer de coaccionar als ciutadans ignorants, fent multiplicitat de maniobres estacionant-se davant del col’legi electoral i davant mateix de l’urna per a que amb la seva presència pogués fer canviar l’ideal dels ignorants, o sigui fer respectar la voluntat de l’amo … Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 3/12/1932.

COMARCALS. Des de Cabanes. La dictadura del Sr. Torrent. No d’altra forma pot íitular-se l’actuació
del Sr. Torrent des de que és l’alcalde de Cabanes, ja que a pesar de tenir la majoria dels concejals en contra, de demanarse-Ii mantes vegades la dimissió àdhuc en una reunió de poble, i de, donar-se-li
consecutius vots de censura, continua sense deixar el mando, impedint el desenrotllament de la marxa municipal i paralitzant la vida del poble…  . Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 31/12/1932.

1934

Eleccions municipals del 14 de gener de 1934, a Cabanes:  Electors: 493 – Participació: 88,2% – Resultats:

  • Associació Instructiva, Recreativa i Joventut Democràtica (FRS-ERC / Federació Republicana Socialista-Esquerra Republicana de Catalunya) –  53,6% –  233 vots – 4 regidors: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagès Serra, Pere Alegri Batlle o Pere Martí Casadevall
  • Unió Ciutadana (LC-Lliga Catalana)  46’4% – 202 vots – 2 regidors: Vicenç Pijoan Sala i Jaume Heras Miró

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Relació de detinguts i empresonats per la insurrecció d’octubre entre octubre de 1934 i gener de 1935. A: López Esteve, Manel. Els fets del 6 d’octubre de 1934. Annex II

1936Canvi de consistori

El 16 de febrer es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals que van donar el triomf a la coalició d’esquerres denominada Front Popular. La victòria de les esquerres, a més de comportar l’amnistia dels presos polítics, també significà la restitució dels ajuntaments que havien estat democràticament elegits a les municipals de gener de 1934 i depurats arran dels Fets del 6 d’Octubre d’aquell mateix any. El 18 de febrer, una nota de l’Alcalde Josep Noguer posa en coneixement dels veïns que … a la tarda d’avui ha estat reposat l’Ajuntament popular elegit el dia 14 de gener del 1934… després del canvi de consistori.

Un document signat pel secretari interí Modest Serra, mostra la relació de caps de família que han allotjat soldats de la Brigada Topogràfica durant els mesos d’abril i maig. Són dotze casas i cadascuna ha allotjat 2 soldats, durant 2 dies.

Recull de premsa:

Bibliografia:


by 3 comentaris

Batallons de Treballadors-1940

Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST)

batallo 136

Fitxa del Batalló de Treballadors 136 (Archivo General Militar. Guadalajara). A: memoria.cat

Vegeu també: Franquisme: postguerra

… no estaven formats per presoners de guerra sinó per soldats de lleva que feien el servei militar. En concret es tractava de les lleves dels anys 1936 al 1941 (els nascuts entre 1915 i 1920) que van lluitar a la guerra, però que per culpa d’aquesta no havien pogut realitzar el servei militar. Quan el règim va reorganitzar la mili, poc més d’un any després d’acabar l’enfrontament, van decidir que aquells mossos havien de classificar-se en funció dels seus antecedents político-socials, de manera que els que eren considerats per les autoritats locals com a Desafectos serien integrats en aquests batallons disciplinaris, mentre que la resta passaven a les unitats normals. Una forma més de la repressió, amb la que es castigaven aquells joves que havien mostrat simpaties pels moviments d’esquerra o que es van enfrontar voluntàriament al feixisme. Així es com es creen els BDST, que funcionaran des de mitjans de 1940 fins al final de 1942 en que desapareixen. Representen, doncs, la continuació dels batallons de presoners de guerra i de les obres que portaven a terme i que tan bon resultat estaven donant al nou estat i a tots els que estaven al seu costat.

… Amb aquest fi [normalitzar el servei militar] es dóna l’ordre des de la Dirección General de Reclutamiento y Personal el 22 de desembre de 1939 que diu textualment: “Para normalizar el equitativo cumplimiento del servicio militar, es indispensable proceder con urgencia a una rectificación de los alistamientos” … El servei militar serà utilitzat com a excusa per a continuar amb el treball forçat de milers de joves … S’estableixen tres noves categories en funció de la seva actuació envers el Movimiento: Afectos, Indiferentes i Desafectos. Així de senzill. Els mossos Afectos o Indiferentes ingressaran a files en unitats normals a complir amb la pàtria, i els Desafectos passaran a les unitats de soldats treballadors, on compliran el servei militar d’una forma un tant especial… Per a tots els mossos que s’havien refugiat fora d’Espanya, s’havia disposat que si no retornaven abans del 17/03/40 serien considerats pròfugs. La data, com sempre, no és casual, i pretén donar-los temps un cop retornats per a ser allistats i, així, poden tenir una oportunitat de ser ben conceptuats i evitar caure en batallons disciplinaris. Si tornen després, inevitablement hi aniran …  A Catalunya la majoria d’unitats estaven enquadrades dins del Servicio Militar de Puentes y Caminos de Cataluña (SMPyC)…

A: Camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l’Espanya de Franco

… Però ja des del novembre de 1939 tenim constància de l’existència a Figueres d’un altre fenomen repressiu: els batallons de treballadors. Cal recordar que per efectes dels bombardejos de l’aviació franquista molts edificis i infrastructures públiques de la ciutat havien sofert gran danys materials, alguns irreparables. A la comarca moltes obres públiques també havien desaparegut a causa de l’estratègia de l’exèrcit republicà en retirada. Com deia la premsa oficialista, en aquests llocs s’hi havien sentit els “estragos producidos por la Guerra de Liberación”.

La solució del règim fou la creació d’aquests batallons de treballadors que complien la funció penal, la d’adoctrinament en els ideals del règim i la de contribuir amb mà d’obra barata a la reconstrucció del país. Les condicions de treball imposades a tots aquest desafectos eren deplorables, per més que la propaganda volgués fer creure el contrari….

A: Testart i Guri, Albert. La Figueres de la postguerra. AIEE, 41 (2010)

Els batallons de treballadors, per tant, foren una arma de repressió política i una eina d’aprofitament militar i econòmic pels vencedors, bàsica per a la reconstrucció de les infraestructures destruïdes o malmeses per la guerra i en els treballs de fortificació i defensa de la península durant la 2ª guerra mundial.

A L’Esquerda de la Bastida, 124 (2012) hi apareix un article de Ramon Boix titulat Els Búnquers de La Jonquera: CR10 i CR11, on hi diu:

Sabem també que el juny de 1940 hi havia el Batallón de Trabajadores n. 136 (més endavant s’anomenaria Batallón Disciplinario n. 15), instal·lats en els Querols (nou jonquerencs van estar en aquest batalló). D’aquí passaren a Cabanes per treballar a la carretera de Boadella.

Almenys els mesos de maig i juny de 1940, el Batalló de Treballadors, núm. 136 va estar allotjat a Cabanes i així ho confirmen alguns dels graffitis trobats a les golfes de can Turà.

graffiti111-06-40 – 136 Btn
Otras noticias de … nos aseguran que pasamos al cuerpo de Ingenieros como soldados

graffiti212-6-40. Partimos mañana en direccion a la Junquera. S.S.S.

lleidatansSe marxan de esta localidad los reclutas leridanos
del 136 Batallón Trabajadores 3a Compañía, el 13 de junio de 1940

Victorio FernandezVictorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa.
Esta prestando servicio en esta unidad Batallon de Trabajadores Nº 136 3ª Compañia
llevando 9 meses en el Frente en la Zona Nacional y 25 en el Batallon 121 y 2 en el 136.
Saludo a Franco. Arriba España

Gràcies als altres graffitis podem conèixer alguns dels joves estadants i les seves inquietuds. Així hi trobem:

  • Noms dels soldats i llocs de procedènciacalendari 1940
    • Fermín Fernández – Enrique Fontanet – Jaime Plaja, San Pedro Pescador (7 6 40) -Jaime Plaja (1 9 40) – José Torres natural de Bellver (Lérida) – Victorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa, de Villagarcía de Arosa – F. Solsona
    • Astúrias, Ferrol del Caudillo, La Coruña,  Salamanca, Villagarcía de Arosa, Sant Pere Pescador, Bellver, Lleida…
  • Calendari dels mesos maig-setembre de 1940. Una “ics” assenyala tots els dies compresos entre el 13 de maig i el 10 de juny. Suposadament és el temps que el seu autor va estar a la casa. Un escrit afirma que el 13 de juny els lleidatans marxen de Cabanes. També està marcat el 24 de juny, potser perquè es deia Joan.
  • Apunts de química. Possiblement un estudiant o professor de química “recordava” els seus coneixements amb diferents llistats de la “Taula periòdica”, dedicant la seva atenció a la química inorgànica i als “oxoàcids”
  • Joc de cartes. Uns llistats que semblen ser els punts aconseguits al popular joc de la “manilla“
  • Dibuixos: Una caricatura i una ma amb un rellotge i anells
  • Avisos, reflexions i apunts
    • Visitar el Ferrol del Caudillo. Grandes arsenales
    • Visitar La Coruña i el Ferrol del Caudillo casa elegante
    • Recuerdo de Ramiro … que a gozado de esta abitacion 24 dias
    • Para tabaco a Sala i Saurí
    • Se suplica no pedir tabaco
    • Vivan los que viven en …

Graffitis: Imatges i textos 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:


by 3 comentaris

Casernes militars (1939-1945)

Padro municipal

Vegeu també: Franquisme: postguerra

…  El mes d’abril de 1945, arran de les incursions dels maquis per la zona fronterera, [Manuel Baturone] fou enviat amb la divisió 123 a l’Empordà i s’establí a Vilabertran per tal de reforçar el control del territori del nord-est català….

…  L’anomenada Línia P, abreviació de la “P” de Pirineus, també coneguda com a Pérez o Gutiérrez, no és més que un nom amb el que es va voler designar el conjunt d’obres fetes durant els anys quaranta i principis dels cinquanta per tal de fortificar els Pirineus d’una possible invasió externa …  … El conjunt dels búnquers de la Jonquera formen part de l’anomenada Línia P. Es va començar a construir l’any 1943. Aquest nom era amb el que es coneixia una línia defensiva i estratègica de búnquers que s’allargava al llarg del Pirineu, amb un traçat més o menys paral·lel al traçat de la frontera. La línia P era especialment consistent en els punts per on passaven les grans vies de comunicació. Això va fer que l’Alt Empordà i en concret la Jonquera i la N-II fossin un dels focus importants…

Entre el 1944 i 1948, al nostre terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al costat de Cabanes n’hi havia dos, avui desapareguts, (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera.

Cabanes, com altres pobles de la comarca, va haver d’habilitar casernes per acollir les tropes encarregades de contenir un possible atac del maquis i controlar els diferents punts de la “Línia P”. Així ho reflecteix el padró municipal de desembre de 1945, amb quasi 400 soldats hostatjats en diferents indrets del poble.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, aquesta va ser la població cabanenca dels primers anys del franquisme:

  • 1936.-  742 habitants
  • 1940.-  663 habitants
  • 1945.-  1040 habitants, 696 homes i 344 dones
  • 1950.-  663 habitants

1939

Justificante de revista para la de Comisario del mes de la fecha amb el llistat de personal militar. Font: Arxiu municipal

  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177. Batallón Compañía Ametralladoras, 1/8/1939 – 1 capità, 2 tinents, 1 brigada, 4 sergents, 8 caporals, 3 soldats de 1ª, 1 corneta, 68 soldats de 2ª i 18 muls (88)
  • Tercio de la Guardia civil. Comandancia de Baleares, 1ª compañía, Puesto de Palma, 1/8/1939 – 2 guàrdia segons “en conducción de presos” (2)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-73 división, 2º regimiento 177, 12/8/1939 – 2 tinents, 1 alferes, 1 brigada, 5 sergents, 2 ??, 19 caporals, 3 corneta, 1 educando, 6 soldats 1ª, 110 soldats 2ª (150)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177 Batallón 2 Compañía, 1/9/1939 – 2 tinents, 1 alferes, 1 brigada, 5 sergents, 2 sergents, 18 caporals, 3 corneta, 1 educando, 6 soldats 1ª, 98 soldats 2ª (137)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177 Batallón Compañía ametralladoras , 1/9/1939 – 1 capità, 2 tinents, 1 brigada, 4 sergents, 8 caporals, 3 soldats 1ª, 1 corneta, 69 soldats 2ª i 18 muls (89)

1940

El padró de 1940, no contempla els soldats del Batalló de Treballadors, núm. 136, que ocuparen la casa de Can Turà, sigui per què no es va considerar convenient censar els soldats o per què a finals d’any la casa ja estava desocupada.

1944

Justificante de revista para la de Comisario del mes de la fecha (1/12/1944) amb el llistat de personal militar (Total: 251 soldats, 6 cavalls i 1 mul). Font: Arxiu municipal

  • Regimiento de Artillería núm. 22. Séptima bateria, 1/12/1944 –  Oficials: 1 capità i 1 tinent  /  Suboficials: 1 brigada i 2 sergents  /   tropa: 7 caporals, 1 trompeta, 2 artilles 1º i 64 artillers 2º (74)
  • 20 Regimiento de Artillería. P.M. 3 Grupo, 1/12/1944 – 29 persones, 6 cavalls i 1 mul (29)
  • Regimiento de Artillería núm. 22. Octava batería, 1/12/1944 – Oficials: 1 capità i 1 alferes / Suboficials: 1 brigada / Subalterns: 1 ajustador / Tropa: 2 caporals 1º, 6 caporals, 2 trompeta, 2 artillers 1º, 61 artillers 2º (73)
  • REgimiento de Artillería núm. 22. Novena batería, 1/12/1944 – Oficials: 1 capità i 1 tinent / Suboficials: 1 brigada / Subalterns: 1 ajustador / Tropa: 11 caporals, 2 trompeta, 1 artiller1º, 60 artillers 2º (75)

1945

El llistat del cens de l’any 1945, ens explica el perquè de l’espectacular augment de població i la desproporció entre els dos sexes, ja que hi trobem 366 soldats i 16 militars empadronats a Cabanes. Més d’una tercera part de la població cabanenca era personal de l’exèrcit espanyol.

Els 16 militars estaven repartits en cases particulars. Nou eren solters i set estaven casats, dos d’ells estaven acompanyats de les seves esposes i un vivia amb la seva dona i la seva filla, una nena de 9 anys.

El 29 de gener de 1946 el Jefe Provincial de Estadística determinava que los Jefes, Oficiales y Clases de la tropa destacada en ese municipio deberán inscribirse individualmente, en los respectivos domicilios, mientras que los cabos y soldados deberán efectuarlo en forma colectiva en hoja aparte, la cual se intercalará en el Padrón del lugar que le corresponda, teniendo en cuenta la calle en que se encuentra enclavado el cuartgel o alojamiento que se les haya destinado.

La tropa s’hostatjava en tres casernes:

  • Can Navarra
    • Plaça de l’oli, 3 –  136 soldats
    • Carrer d’Espolla, 15 – 72 soldats
  • Carrer Colón, s/n – 64 soldats. Encara que el document del padró municipal no ho aclareix exactament, sembla que seria als baixos de l’escola de nens
  • Carrer Escoles, s/n – 94 soldats. Possiblement a la Sala de l’Ajuntament

padro 1945

Aquests soldats, majoritàriament joves solters, havien nascut entre 1922 i 1924 en diferents indrets de Catalunya. No arribaven a la cinquentena els nascuts en altres províncies espanyoles, mentre que dels setze militars, només tres havien nascut a Catalunya.

El 1950 els soldats ja no eren al poble, es desconeix en quin moment es van retirar les tropes, tot i que se sap que entre 1947 i 48 encara hi havia militars hostatjats en cases particulars.

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia: