Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Inscripció(1): Can Carreras

LLoc: Can Carreras. Cantonada entre el carrer Canal i el carrer Tetuán
Text de la inscripció en llatí: “MINE, DEMOSTRA

L’epígraf és un fragment del salm 25 de David: Uias tuas, Domine, demonstra mihi, et semitas tuas edoce me

-?- uias tuas, Do]MINE, DEMO(n)STRA[mihi, et semitas tuas edoce -?-

que es pot traduir com a: “Senyor mostra’m els teus camins i ensenya’m els teus senders“.

Només ens ha arribat un fragment de la pedra i no podem saber si, originàriament, la cita solament contenia aquesta frase o si la inscripció incloïa altres versos o, fins i tot, la totalitat del salm. També desconeixem el seu origen, atès que tant podria ser una resta d’alguna de les dependències de l’antic castell que ocupava l’espai on ara es troba can Carreras, com un vestigi del monestir de Sant Feliu de Cadins.

Que el text sigui de caràcter religiós ens indueix a suposar que el seu emplaçament original fou un edifici eclesiàstic, un monestir, una església …, però hi ha altres coincidències que ens reforcen la seva hipotètica localització dins el monestir de Sant Feliu de Cadins:

1.- La mateixa inscripció i d’altres es troben al locutori del monestir cistercenc femení de Las Huelgas (Burgos)

2.- La inscripció també es troba encastada a la façana d’una casa de Pitillas (Navarra) situada a pocs quilòmetres del monestir cistercenc de La Oliva. Un programa de festes de la població de Pitillas (2018) parla d’origen d’aquesta casa, un palau que abans havia estat seu de la comunitat religiosa de l’ordre i hospitalitat de Roncesvalles. Tinguin el seu origen en monestir cistercenc o a la comunitat de Roncesvalles, les pedres provenen d’un edifici religiós

3.- La frase forma part del text que il·lustrava el segell papal d’Alexandre III, el mateix papa que, el 1169, va erigir en abadia el monestir que feia poc s’havia creat a Cadins


12 comentaris

Cabanes. Casals amb història

Antònia Gimbernat i Gou. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

A totes les poblacions s’hi apleguen unes quantes famílies que durant llargs períodes de temps, per la seva situació econòmica i social, han ocupat els llocs clau des d’on han determinat el desenvolupament del municipi. Amb el temps, aquests llinatges han bastit els edificis singulars que, encara avui en dia, marquen empremta dins el teixit urbanístic dels nostres pobles i, alhora, són les famílies que ens ofereixen més informació documental.
Prenent com a punt de partida la descripció dels grans casals de Cabanes, alguns encara ara ben conservats, i d’altres malmesos o ja desapareguts, el llibre ressegueix l’origen i les vivències de les famílies que hi van viure i els lligams que es van establir entre les diferents nissagues alhora que ens desvetlla petites històries i anècdotes del municipi i de l’època.
Després d’un apartat dedicat als orígens del poble, amb el recull cronològic d’alguns documents que donen fe de la seva existència des de fa més de 1000 anys, aquest llibre segueix un itinerari a través de diversos indrets i carrers per descriure els diferents casals i la genealogia, fets, i anècdotes de les famílies que els van aixecar i mantenir, algunes documentades des dels segles XIII i XIV.
Les descripcions, entre poètiques i realistes, que Montserrat Vayreda va dedicar a Cabanes dins la seva obra «Els pobles de l’Alt Empordà», publicada per primera vegada el 1979, ens acompanyen a l’inici de cadascun dels capítols.

IntroduccióFonts i bibliografia

Casals i famílies:

  1. Mas de Sant Feliu de Cadins: Els Puig Casadevall · Els Pont (àlies Romaguera) · Els Gorgot · Els Aguer
  2. Can Carreras: Dels Corcoll als Despuig · Els Carreras · Els Conill · Els Puig
  3. Mas Ribas: Els Maimó i els Ribas
  4. Can Brusés i can Mont
  5. Els Ramis
  6. Can Turà: Els Pagès-Bassols
  7. Can Vanover: Els Vergés-Brugat
  8. Porxada de Les Voltes-Mas Roca: Els Roca i els Albert
  9. El Casino: Els Gimbernat

Algunes de les imatges del llibre

  • Carrer Fondac i portal de can Brusés. Any 1982. Font: Gil Capallera


Cartell i fotos de presentació del llibre (14/7/2021) – Fotos de Xavi Toral i Josep M. Dacosta

  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Àlex Hernández

Mapa de situació dels casals


2 comentaris

Cabanes. Recull documental (885-1879)

Cabanes. Recull documental (885-1879) – Autors: Bel Sabadí i Antoni Cobos

Aquest és un recull de la documentació referida a Cabanes i Sant Feliu de Cadins, extreta de regestos d’arxius i reculls documentals ja existents, tot i que molt dispersos i variats.  El recull abasta des de l’any 885, fins l’any 1879.

Dividim el conjunt en dues parts ben diferenciades: en la primera presentem els documents que fan referència clara i específica al municipi de Cabanes. En la segona part presentem la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona. En un i altre cas, els regestos estan ordenats cronològicament.

En acabar la descripció documental oferim una sèrie d’annexos per optimitzar la recerca: llista de rectors, beneficiats, etc. Acabem el treball amb un índex de persones i de llocs.

Fonts documentals i bibliogràfiques

  • ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó.
  • ACG: Arxiu Capitular de Girona.
  • ADG: Arxiu Diocesà de Girona.
  • AMCE: Arxiu Municipal Castelló d’Empúries (Fons Arxiu de Medinacelli. Comtat d’Empúries).
  • AHG: Arxiu Històric de Girona.
  • AHN: Archivo Histórico Nacional (Madrid).
  • AMG: Arxiu Municipal de Girona.
  • ANC: Arxiu Nacional de Catalunya.
  • BC: Biblioteca Nacional de Catalunya.

Primer document conegut on apareix el nom de “Cabanes”

Donació del comte Guifré I i la comtessa Guinedella 26 de juny de 885

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El comte i marquès Guifré I de Barcelona-Girona i la comtessa Guinedella donen a la casa del monestir de Sant Joan de les Abadesses quelcom de llur alou, alhora que hi fan oblació de llur filla Emma. La comtessa aporta la porció que té en la vil·la Cabanes, situada en el comtat d’Empúries, comprada pel seu pare Sunifred.

Original perdut. Catalunya Carolíngia, doc. 58.
Còpia del segle X, interpolada: Barcelona, AR (ACA), Cancellería, pergs. Guifré. Núm. 3 dupl. (abans arm. Sant Joan, sac A, núm. 1).

Índex

  • Presentació
  • Fonts documentals i bibliogràfiques

    Selecció Recull Documental

  • Bibliografia
  • Toponímia
  • Part 1: Documentació civil i senyorial
    • Cabanes
    • Cadins
  • Part 2: Documentació eclesiàstica
    • Cabanes
    • Sant Feliu de Cadins
  • Part 3: Font Can Carreres de Cabanes
  • Rectors de Cabanes
  • Beneficis
  • Abadesses de Sant Feliu de Cadins
  • Beneficis
  • Glossari
    • Terminologia jurídica
    • Càrrecs eclesiàstics menors
  • Index Nominum
  • Index Locorum

Presentació del recull documental: Dia 26 de gener de 2018, a les 7 del vespre, a la sala El Sindicat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu també:


2 comentaris

Família Conill

Més informació: Can Carreras  –  Cabanes. Casals amb història

Conill – Carreras

Els Conill eren una de les famílies principals d’Olot. Descendien d’uns pagesos habitants al Mas de les Illes de la parròquia de Sant Joan les Fonts que el 1494 tenien un fill hostaler i que després foren paraires, farmacèutics i finalment juristes.

L’any 1758 la pubilla de Can Carreras de Cabanes, Rosa de Carreras i Avinyó, aportà tot el patrimoni familiar al doctor Ignasi de Conill i de Carreras, ciutadà honrat de Barcelona resident a Olot.

L’escut dels Conill que, junt amb el dels Carreras, es troba a la façana de la casa consta d’un conill ajaçat al peu d’un arbre i al costat tres faixes amb tres estrelles a cadascuna.

Els Conill també estan presents a la casa amb l’escultura d’un conill col·locat dalt d’una columna en un racó amagat del jardí. La seva estratègica situació permet veure com s’insinua darrera de la reixa del portal d’entrada.

Documents:

Persones relacionades:

Més informació:


2 comentaris

Família Puig

Més informació: Can Carreras  –  Cabanes. Casals amb història

Els de Puig són els actuals propietaris de Can Carreras. Originaris de Santa Llogaia d’Àlguema, abans havien residit a Darnius i més antigament van estar relacionats amb els Collferrer, d’Olot. Joan de Puig i Descals, (Darnius,  ~1803 — Barcelona 1863) baró de Rodes va ser l’oncle del primer de Puig de Cabanes.

La família de Puig ha estat la destinatària final dels patrimonis Corcoll, Boxadós, Conill i Rich, estesos per les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa. El patrimoni de la família Rich, cavallers originaris de Jafre, incorporava al seu torn els dels llinatges Forest i Rubies, de Castelló d’Empúries.

A finals del segle XIX una pubilla, Concepció de Conill i de Maranges, mitjançant el seu casament amb l’hisendat Eusebi de Puig i de Rich, transportà tot el patrimoni d’Olot i Cabanes a la família de Puig,

Eusebi de Puig i de Rich
(Figueres, 1863-Barcelona, 1933)

Eusebi de Puig i de Rich

Fill del notari Antoni de Puig i Descals, natural de Sta. Llogaia i de Narcisa de Rich i Morell, natural de Castelló d’Empúries, va néixer a Figueres el 30 d’abril de 1863 i va rebre els noms de: “Eusebio, Cándido i Antonio”.

Els seus avis paterns foren Antoni de Puig i Teresa Descals i els avis materns Eusebi de Rich i Ana Morell.

Va obtenir el títol de Batxiller el 1879. L’últim examen el va fer el 16 de juny i el títol porta data de 12 d’octubre. A l’examen va coincidir amb Josep Pagès i Dalmau. A: Universitat de Barcelona. Datos estadísticos del curso de 1879 a 1880

Es va casar amb Concepció de Conill i Maranges (hereva de can Carreras), filla d’Antoni de Conill i de Solà, hisendat de Cabanes i de Rafaela Maranges i Vilar de la Selva de Mar. Van tenir tres fills:

  • Eusebi de Puig i de Conill (Figueres, 1890-París, 1927). Pintor. Hereu de la família va morir sense descendència
  • Concepció de Puig de Conill (1893-Cabanes, 1920). Necrològica (La Veu de  l’Empordà, 6/11/1920). Funerals (La veu de l’Empordà, 13/11/1920)
  • Antoni de Puig i de Conill (1896-1967)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Propietari d’un extens patrimoni a l’Alt Empordà, fou sobretot una personalitat destacada del moviment Eusebi de Puigagrarista català de començaments del segle XX. Segons Jaume Maspons i Camarasa, “hem de veure en Eusebi de Puig i de Rich més que un agricultor, un conductor d’agricultors, un despertador del sentit adormit de la classe pagesa, un guiador i organitzador de les forces rurals”. Quan a començaments de l’any 1900 es fundà la Cambra Agrícola de l’Empordà, una de les més importants que es crearen a Espanya, en fou elegit el president i va ostentar aquest càrrec fins a la seva mort. Des de 1907 i durant molts anys també va presidir el Consell Provincial de Foment de Girona. Entre les múltiples iniciatives que va promoure des d’aquests càrrecs en profit de les comarques gironines, cal destacar las campanya per a la construcció del canal de l’Alt Empordà. L’any 1905 fou elegit president de la Federació Agrícola Catalana Balear i, com a tal, va presidir el congrés agrícola celebrat a Olot el juny de 1906. Soci de l’IACSI des de 1880, formà part de la seva junta directiva des de 1909 i el 1911 en fou el president (1911-1914). Durant el seu mandat s’iniciaren els donatius de Josep Deu i Mata per a premis a l’agricultura i es creà l’Oficina d’inscripció d’aigües, que fou la precursora de l’Oficina jurídica.

lvg19330312-002_necrologicaEn aquell temps residia a Barcelona la major part de l’any, tot i que feia estades periòdiques a l’Empordà i residia a la casa Romà, del carrer de Peralada. L’any 1911 fou un dels fundadors i membre de la junta directiva de la Societat del Cavall Nacional de Tir Lleuger. Aquell mateix any es creà la Unió de Vinyaters de Catalunya, i també fou elegit president del seu consell comarcal de l’Empordà. L’any 1919 li fou atorgada la Gran Creu de la Orde Civil del Mèrit Agrícola. També va presidir durant molt temps la Cambra Agrícola Provincial de Girona. En l’àmbit espanyol, fou membre de l’Asociación de Agricultores de España i del Consell Superior de Foment,  formà part del Consell Superior de Foment i vocal de l’Associació d’Agricultors.

Eusebi de Puig fou, a més de president perpetu de la CAOE, cap de Foment de la província de Girona, president de la FACB (1905-1906), president del consell comarcal de l’Empordà de la Unió de Vinyaters (1911) i president de l’IACSI (1911-1914), vocal del patronat de la biblioteca (1922).

El 1919 va rebre la medalla Gran Cruz del Mérito Agrícola (La Vanguardia, 07/maig/1919, pàg. 10)

El 1929 va col·laborar en la publicació del Llibre de Festa Major de Sant Vicenç de Cabanes.

1929

Necrològica

Eusebi de Puig i de Rich va morir a Barcelona el 2 de març de 1933.

Recull de premsa:

  • Don Eusebio de Puig y de Rich, Presidente de la Junta directiva. A: La Cámara Agrícola oficial del AmpurdánL’Autonomista. Suplement literari, 1/10/1904, pàg. 3-4
  • Funerals.  Trasllat de les despulles mortals de la respectable Sra. D. Narcisa de Rich, Vda. de Puig, mare de nostre apreciat amich y suscriptor don Eusebi … ,y les de la virtuosa senyoreta donya Roser Gorgot y Pont … La Veu de l’ Emporda, 12/08/1911, pàg. 4
  • Cabanas.  Visita del Bisbe. Eusebi de Puig, junt amb Dolors Baitg de Gorgot, van actuar com a padrins de confirmació. La Vanguardia, 16/05/1928, pàg. 29.
  • Necrològica. La Veu de l’ Emporda, 04/03/1933, pàg. 5
  • Necrològica. La Vanguardia, 03/03/1933, pàg. 25
  • Escapa Amorós, S. D. Eusebi de Puig i de Rich (obituari) Butlletí. Revista mensual de la «Cámara Agrícola del Ampurdán, 516 (1933), pàg. 1
  • Los desbordamientos. El arreglo del río Muga. Boletin de la Camara Agricola del Ampurdan, 1/3/1913, pàg. 1

El dia 22 d’abril de 2017, en el marc del jardins de can Carreras de Cabanes, va tenir lloc l’acte en record d’Eusebi de Puig i de Rich i la presentació del llibre Cambra Agrícola de l’Empordà, de Joan Armangué, Joan Falgueras i Albert Testart (Brau, 2017)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antoni de Puig i de Conill
(1896-Figueres, 1967)

Cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona. Casat amb Cecília Conde i Garriga, de Barcelona, filla de Dionisio Conde y Gómez del Olmo, comte de Salces de Ebro i de Maria Garriga i Montaña. Van tenir dos fills:

  • Concepció, casada amb Josep Antoni Linati (1926 – 2008)
  • Eusebi, cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona, casat amb Carme Arbolí i Desvalls, de Barcelona, l’any 1955

En un esborrany de carta del 20 de febrer de 1943, el Sr. Antoni de Puig de Conill s’adreça al Bisbe de Girona demanant permís per reconstruir l’altar de Sant Pere. Fa constar que des de fa molts anys la família té cura de l’altar, que durant la guerra es va destruir i que ara el voldria tornar a posar en condicions de culte. Demana permís per iniciar les obres i esmenta que amb la carta adjunta el projecte. Explica que l’obra seria de maçoneria (un tipus d’obra feta amb pedra sense treballar —a vegades palets—, pedra picada —la que no s’ha desbastat— o bocins de maons, que es disposen irregularment i es lliguen amb un material de cohesió) i pintada en tons marfil i or d’acord amb la resta d’altars. També adjunta una foto de la imatge de Sant Pere que ha d’anar a l’altar i que està proporcionada a l’altura.

Com a col·laborador dels “Juegos florales del Ampurdán” el 1961 patrocinava amb 1000 ptes. un estudi sobre Sant Feliu de Cadins i el seu fill, Eusebi de Puig Conde, una poesia o estudi sobre els trabucaires (Ampurdan, 22/02/1961, pàg. 4). El premi sobre Sant Feliu de Cadins no es va adjudicar i es va atorgar al treball «Amor que devora» de Joan Guillamet Tuébols. El premi sobre els trabucaires es va atorgar a «Llegenda», de  Joaquim Segura Lamich, de Vic (Ampurdan, 17/05/1961, pàg. 3)

També va ajudar a la construcció del monument a Pep Ventura (Vida Parroquial, 31/01/1967, pàg. 5)

Recull de premsa:

Eusebi de Puig Conde

Fill d’Antoni de Puig i de Conill i de Cecília Conde i Garriga, el 1955 es va casar amb M. Carme Arbolí Desvalls. Cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona, des del 1972 (Los Sitios de Gerona, 21/4/1972, pàg. 4)

Documents:

  • Can Carreras de Cabanes d’Empordà. Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-1187
  • Família Puig Descals. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. FONS ACAE110-184. Data: 1624-1936. Volum i suport:5 capses arxivadores que sumen 0´6 metres lineals. Suport paper. Ingressà a l´ACAE al mes d´abril del 2002, fruit del conveni de dipòsit del Sr. Carlos de Aguilera i de Fontcuberta, comte de Fuenrubia

Persones relacionades:

Més informació:


2 comentaris

Avantpassats dels Carreras: Corcoll… Prats … Despuig

Les famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon
Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer

Vegeu: Can Carreras    –    Arbre genealògic

Corcoll-Prats-Despuig

Escut encarregat per Francesc de Carreras i Raguer amb l’armorial dels familiars de la seva esposa Francesca Despuig: Despuig-Corcoll-Prats-Ferrer

Branques principals

Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, entorn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes.

Corcoll

Després d’unes quantes generacions, un altre Pere Corcoll (Ref. 1474) i la seva esposa Joana, tenen tres fills: Sebastià, pagès de Cabanes; Antoni, blanquer de Cabanes casat a Peralada i Joan, prevere i sagristà de Cabanes.

El 1543, Gràcia Corcoll, néta de Sebastià, es va casar amb Joan Viu [notari de Castelló per autoritat del Comte d’Empúries i de l’abat de Sant Pere de Rodes].

El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa.

El 1550 Antic Corcoll, mercader de Cabanes i germà de Gràcia Corcoll, va arrendar el reconegut Mas Ventós de la muntanya de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva). La propietària era Anna Ventós. Font: Plujà i Canals, Arnald. Els masos perduts del Cap de Creus. Brau, 2016. El 1556 Antic Corcoll de Cabanes es va casar amb Francesca Ferrer de Torroella de Fluvià, eren els oncles de Gràcia Viu Corcoll casada amb Rafel Prat Ferrer.

PratArbre genealògic

Els Prat de Banyoles estan documentats des del s. XV, amb el notari Pere Joan Prat i el matrimoni Andreu Prat i Antònia. El segle XVI trobem a Joan Prat i les seves dues esposes, Gabriela Lozada i Joana Andreu, i a Pere Prat i la seva esposa Marquesa Ferrer.

El 1609, Gràcia Viu  Corcoll i de Ferrer, filla de Francesc Viu Corcoll i Jerònima Ferrer, es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles. Així fou com els Prat obtingueren el domini de l’heretat de Cabanes.

Rafel i Gràcia van tenir dues filles, Maria Rosa casada amb Josep Agustí Tor Bagur i Carles, mercader de Torroella de Montgrí i Anna Magina, pubilla i hereva del patrimoni.

El 1619, Gràcia Viu Corcoll, ja vídua, va comprar a Jaume Andarrer un camp a la zona dels estanys, per 45 lliures.

Es conserva un inventari de “tota aquella casa gran dita de Corcoll ab sos patis scituada dins lo castell de Cabanes en la qual estava Gratia Prats lo temps que morí“. No hi consta data, però sabem que la Gràcia va morir el 8 de març de 1642.  La casa constava de: entrada, 1 sala gran, 2 cambres, 1 cambra amb estudi, 1 sala petita, la cambra nova, 1 cuina, 1 veritable cuina, 1 reboster, 1 graner, 1 celler, 1 estància prop dels tarongers, 1 cuina baixa [transcripció de l’inventari]

inventari casa Corcoll

Inventari de la casa gran dita de Corcoll

Un testament atorgat el 12 de gener de 1646 per Joan Rocha, treballador de Cabanes, parla d’una casa situada al carrer Cavalleries que limita amb la casa del Magnífic Pupil Monrodon que fou de la Senyora Prats. Aquesta casa d de la Sra. Prats podria ser la casa Corcoll descrita a l’anterior inventari?

1646. Testament de Joan Roca

Marquesa Ferrer, mare de Rafel, va morir el 1591 i el 1596 va morir Marianna Prat Ferrer, filla de Pere i Marquesa.  Pere Prat, va morir a Cabanes el 1596 però va ser enterrat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Uns anys abans havia escrit “Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia“, en realitat el Llibre mestre de la família. Al llibre hi consta la data de 1565.

[Pere podia haver actuat com a notari de Cabanes signant en nom del notari Pere Ferrer. El seu nom apareix al Manuale instrumentorum receptorum in castro de Cabanis, FONS AHG170-395]

El 23 de setembre de 1613, Rafel Prats va morir, després de fer testament en poder del notari Ribes de Peralada i fou enterrat en el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Dos mesos més tard, el 7 de desembre de 1613, batejaven a la seva filla Francesca. Els padrins foren lo Sr. Francesch Rosello y Jorda, burgès de Perpinya y padrina la Sra Anna Carles de Torroella de Mongri. 

Bibliografia:

  • Solá-Morales, José Mª de. Un manuscrito genealógico del notario bañolense Pedro Prat (*1596). Cuadernos del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1956. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, p. 62-69. A l’article, l’autor diu que al seu arxiu particular hi conserva dos documents:
    • Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia, escrit per Pere Prat el 1565
    • Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig … escrit el 1683 per Francisco de Carreras y Reguer”

Montrodon

El 1626 Anna Magina Prats Corcoll, filla gran de la parella, es casa en primeres núpcies amb Domingo Montrodon, donzell de Peralada. Només se’ls coneix un fill anomenat també Domingo i nat el 28 de novembre de 1628 quan feia mesos que el seu pare havia mort. No se’ls coneix cap altre fill, cosa que fa suposar que Lunes Mont-rodon, donzell de Cabanes, qui el 1651 es va casar amb Francesca Ornós, de Castelló d’Empúries i aquest Domingo Montrodon nat el 1628 fossin la mateixa persona. Aquesta suposició també queda avalada pels plets que més endavant van tenir Francesca Despuig i Francesca de Ornós, viuda de Domingo de Montrodon.

Domingo de Montrodon, oïdor militar de la vegueria de Vic des del 15/05/1612, va ser insaculat diputat militar de la vegueria de Barcelona el 25 de juliol de 1620 i ho va ser fins el 1628 data de la seva mort. A: Serra Puig, Eva. Els Llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714). Institut d’Estudis Catalans, 2015

Domingo va morir el març de 1628 (possiblement emmetzinat en un dinar a Peralada). La seva vídua, filla i pubilla de Rafel Prats i Gràcia Viu Corcoll,  enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, de Corçà, amb la qual cosa la heretat va passar al cognom Despuig.

Domingo Montrodon també podria ser el personatge que apareix al treball d’Antoni Pladevall Font: Mont-rodon. Passat i present d’un llinatge i d’un casal osonenc. Editorial Diac, Vic, 2001

Domingo de Mont-rodon, governador del comtat de Peralada, estava relacionat amb els germans Miquel i Guillem de Rocabertí

Vegeu: Dietari de Jeroni Pujades IV (1626-1630) i Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum V. Anys 1623 a 1644

El novembre de 1651 es casaven Lunes (o Domingo) Mont-rodon, donzell de Cabanes ( fill de Domingo de Mont-rodon i Anna Magina) i Francesca Ornós (Hornos) de Castelló d’Empúries. Ja viuda, Francesca es va casar amb Onofre Gelabert

Aquest Domingo Montrodon, primer espòs de Francesca Ornós, i que era de Cabanes no podia ser el mateix Domingo Montrodon casat amb Anna Magina Prats ja que aquest va morir el 1628 i va ser enterrat a l’església parroquial de Cabanes. Entre el 19/03/1654 al 15/09/55 fou oïdor militar de la vegueria de Girona, sotsvegueria de Besalu i  va morir el 1655.

Vegeu també:  Mas de la Torre, Estany Bos, Mas de la Torre de l’Albert (Palau-saverdera).

Algunes informacions ens diuen que el mas de la Torre de Palau Saverdera, a principis del segle XVII, era propietat de Domingo Mont-rodón de Cabanes i l’any 1672 el va heretar la seva dona Francisca de Hornos. Sembla que després de passar per diferents administradors (Engràcia Prats [Corcoll], Marquesa Ferre, Anna M. Magina Despuig Prat, Francisca Carreras des Puig) l’heretat finalment passà a Francisca de Montrodón de Hornos i de Gelabert. Vista la genealogia familiar el més probable és que Estany Bos fos propietat de Marquesa Ferrer per herència familiar i després s’anés transmetent als seus descendents: Rafel Prat Ferrer,  Anna Magina Prat Corcoll, Domènec Montrodon (fill), Francesca d’Ornós (vídua Montrodon). Quan Domènec Montrodon va morir sense descendència, Francesca Despuig, la seva germanastra i llavors esposa de Francesc Carreras degué reclamar el llegat materna a la cunyada i es van esdevenir alguns litigis.

  • Vora el 1595, el mas de la Torre o Estany Bos o Torre de l’Albert, estava a mans de Joan Ferrer, d’aquí degué passar a Marquesa Ferrer, esposa del banyolí Pere Prat i sogra de Gràcia Corcoll.
  • El 30 de gener de 1617 Jaume Palau pages habitant en la casa de Estany bos parroquia de Palau Saverdera y la Sra Ana Magina Prats donzella habitant en dit castell de Cabanas, apadrinen un nen,  Jaume Jou
  • Per altra banda la família Puig-Arbolí conserva un full manuscrit titolat “Stanÿvos” on s’explica que el 9 de gener de 1535, Pere Ferrer, mercader de Roses, va comprar la finca a Pere d’Argensola i que se suposa que abans era propietat de la família Descamps. (Pere d’Argensola estava casat amb Catherina Descamps, filla i hereva de Guillem Ramon Descamps, militar al castell d’Empúries i d’Eufrasina). El 31 de gener de 1689 la finca era propietat de Francesca Despuig i Prat i el seu marit, Francesc de Carreras i Raguer, la va obligar a vendre-la a Pere Pau Albert, per 4.000 lliures. Es diu que la finca valia 20.000 lliures. També s’explica que el comprador podrien ser els tutors dels pupils Albert (d’aquí vindria el nom de Masia de la Torre de l’Albert). El full explica que molts anys després, M. Rosa de Carreras i Avinyó, besnéta de Francesca Despuig, va obrir un plet per recuperar la finca, però també podria ser una confusió derivada del plet obert contra el seu oncle  Antoni de Carreras i Carles per la propietat del mas Llach de Sant Pere Pescador i que el plet al qual referència fos el que van mantenir el matrimoni Carreras-Despuig amb la Sra. Francesca de Hornós, que possiblement fos la seva cunyada (vídua de Domingo Monrodon, fill del primer marit de la mare de Francesca Despuig)

El 8 de març de 1642, moria Gràcia Prats Corcoll (mare d’Anna Magina). Havia fet testament amb el notari Narcís Bassedas de Figueres

Documents:

Despuig

Rafel Despuig, donzell, i Anna Magina [Mont-rodon] Prats, casats a Cabanes el 1630, entre 1631 i el 1641, van batejar uns quants fills: Francesca (1631), Rafel, donzell, (1634), Emerentiana (1639), Caterina, casada amb Josep Sunyer, d’Ullà/Torroella de Montgrií i Maria (1641).

_  Juan Despuig, natural de Gerona, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1599. Desciende de Guerao Despuig, de Quart de Gerona, elevado a la dignidad de Caballero el 15 de Mayo de 1503.
_ Rafael Despuig, hijo del citado Juan Despuig, natural de Corca, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1626. A: Blasonari

despuig

El 1694, l’hereva Francesca Despuig i Prats (1631-1715), després d’enviudar d’Antoni Padern (+1675), Dr. en drets de Peralada i Figueres, va contraure matrimoni, amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió, fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes.

Magina Despuig Montrodon (abans Prats Corcoll) va morir el 23 de febrer de 1657.

Del primer matrimoni de Francesca Despuig  van néixer una filla, Maria Rosa, casada a Cabanes el 26 de setembre de 1691, amb Josep Puig i un fill, Domingo Padern i Despuig que va ser enterrat el 15 de desembre de 1689. Al testament signat tres dies abans se’l defineix com a estudiant i entre els testimonis hi ha dos militars.

Branques col·laterals

Boixadors

La primera referència (1424) de la família la trobem amb Perpinyà Boixadors, de Cabanes i la seva esposa Ramona. A la seva genealogia hi trobem Joana Comte i Bernat Sinol, de Vilabertran; Margarida Sinols, de Cabanes i Antònia Gelabert, de Vilatenim; Joan Boixadors, mercader de Peralada, amb heretats a Cabanes i Peralada; Jaume Boixadors, botiguer a Peralada i paraire a Perpinyà

Caterina Boixadors i Gelabert, besnéta de Perpinyà i Ramona, es casa amb Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula, de Figueres.

La família segueix amb els Torroella, de Peralada.

Ferrer

El 1543, Gràcia Corcoll es va casar amb Joan Viu. El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa. El 1556, Francesca, germana de Jerònima, s’havia casat amb Antich Corcoll, germà de Gràcia Corcoll i sogra de Jerònima.

El 1609, la seva filla Gràcia Viu Corcoll i de Ferrer es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles, fill de Pere Prat, notari de Banyoles i Marquesa Ferrer, de Roses. Marquesa era néta de Pere Ferrer, mercader de Roses i de Constança Torroella i Boixadors, de la família Torroella de Peralada.

Per tant hi ha dues famílies Ferrer, una de Torroella de Fluvià i l’altre de Roses (es desconeix si estaven emparentades o no). Els Ferrer de Roses foren els qui, el 1535, van comprar la finca d’Estany Bos de Palau Savardera a Pere d’Argensola.

Torroella

La primera referència de la família es remunta al 1377. A la seva genealogia hi trobem Martí Torroella, apotecari de Peralada, casat amb Cecília Pons de les Costes, filla de Miquel Banaula, notari de Figueres.

El seu nét fou Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, [fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula] casat amb Caterina Boixadors i Gelabert, pubilla dels Boixadors.

Dels fills de Martí i Caterina es coneix a Pere i Joan Antic, donzells o Constança Torroella i Boixadors, pubilla, casada amb Pere Ferrer, mercader de Roses, amb tractament d’Honorable.

La seva néta Marquesa Ferrer es va casar amb Pere Prat, notari de Banyoles, i van ser els sogres de Gràcia Viu i Corcoll, de Cabanes.

Arbres geneaològics dels: Boixadors-Corcoll-Torroella
A:  Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Més informació:

  • És molt probable que el dret a ser enterrat davant de l’altar del Roser passés dels Corcoll-Prat, als Mont-rodon, als Despuig i finalment als Carreras. Un document del 1628 confirma que Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: … deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra …. davant lo altar de Nª Sª del Roser … dins l’església de St. Vicens del Castell de Cabanas 

Domingo Mont-rodon

Els Gelabert

Jacint Gelabert, pare d’Onofre, havia adquirit el castell de la Garriga de Peralada a principi del segle XVII. Onofre Gelabert Costa fou “capità de cavalls” i ciutadà honrat de Barcelona, i sostindria la causa castellana durant la guerra dels Segadors. S’havia casat amb Maria de Claresvalls … Ja vidu, es casà en segones núcies, l’any 1665, amb Francesca d’Ornós, vídua de Domingo de Montrodon i aconseguí un altíssim dot de 5.000 lliures… Onofre morí el 9 de desembre de 1672 i és enterrat a Sant Llorenç de la Muga. A: Baig i Aleu, Marià. Sant Llorenç de la Muga. Diputació de Girona : Fundació Caixa Girona, 2007

Un full manuscrit, amb data del 1670, parla del traspàs d’un censal de 300 lliures. Explica que la Sra Francisca de Gelabert y Ornos de la vila de Figueres si viu si no a son hereu ha de pagar un censal a un nou propietari. Aquest censal havia estat venut el 1631 per Gracia Viu Corcoll, vidua de Rafel Prats y Ferrer i la seva filla Anna Magina Despuig y Prats (Font: Arxiu familiar Puig i Arbolí)

Altres documents:


4 comentaris

Confraria del Roser

Confraria del RoserCabanas. Cofradia del Rosario fundada por el Prior del Convento de Dominicos de Perelada, sin que conste de otra aprobación. Celebra annualmente dos fiestas con funcion de Iglesia y procession en las primeras Dominicas de Maio y Octubre, gastando sesenta reales por las dos, esto es treinta por cada una satisfaciendose de limosnas voluntarias.

Aquest text es troba en un document del Consejo de Castilla, de l’any 1771:

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor.
Font: Archivo Histórico Nacional. Signatura: CONSEJOS, 7106, Exp.65, N.11-13, fol. 66 rº y vº

L’Arxiu Diocesà de Girona ens confirma que la confraria del Roser, de Cabanes, es va “legalitzar” el 1830:

  • Llicència d’erigir la confraria del Roser a Cabanes, amb estatuts, 1830. A: ADG. Llibre, U-289, full: f 37

Però es desconeix, com funcionava, quins confrares va tenir i quan es va extingir…. No es conserva el llibre de comptes i només en tenim les referències del document que ens certifica que el 1771 estava en funcionament i de la llicència de creació, del 1830.

Una confraria és una associació de persones, generalment laiques però sota un patronatge religiós, unides per un fi piadós, benèfic o d’ajuda mútua dins un mateix ofici o professió.

Durant els segles XVII i XVIII, les confraries constituïen un dels pocs vehicles per mitjà del qual els homes i dones podien tenir un paper actiu en la societat del moment.

Les confraries del Roser, i les festes que s’organitzaven amb motiu d’aquest culte, van tenir una gran acceptació, sobretot a partir de finals del segle XVI.

El rosari, que és l’antecedent del culte del Roser, és una pràctica molt antiga, però el gran impuls del culte al Roser va tenir lloc a partir del 1571, amb motiu de la batalla de Lepant. El Papa Pius V, instigador de l’enfrontament amb els turcs i gran devot del Roser, havia demanat que es resés el rosari i va atribuir la victòria de les tropes cristianes a la intercessió de la Mare de Déu del Roser. El 7 d’octubre es va declarar el dia del Roser a tot el món o festa universal del Roser.

Segons Joan Amades, la festa de la Mare de Déu del Roser no s’ha de confondre amb la festa del Roser o Roser de Maig, que se celebra normalment el primer diumenge d’aquest mes i que tenia més arrelament popular. Serra i Boldú, explica que el Roser d’Octubre és “precepte de l’Església, se celebra per obligació; la del maig, per devoció” (Font: Culte del Roser)

Durant els segles XVII i XVIII, l’antiga església de Sant Vicenç de Cabanes tenia un altar dedicat a Nostra Senyora de Roser. Davant d’aquest altar eren enterrats els membres de la família Prats, dels Despuig i dels seus descendents, els Carreras i  sovint s’hi celebraven misses per a l’ànima dels difunts del poble.

Disposicions testamentàries on es cita la pabordia del Roser:Altar del Roser

  • 1708.- Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa:  10 lliures a la Pabordia de Nostra Sra. del Roser...

Disposicions testamentàries de misses que s’han de celebrar a l’altar del Roser de l’església de Cabanes:

  • 1649.- Montserrada Teixidor, vda d’Antic Teixidor: sien dites y celebrades per la mia anima en lo altar de nostra senyora del Roser de dita Isglesia de St Vicens de Cabanes deu misses baixes o resades…
  • 1692.- Rafel Aguer Gibert:  vint y sinch [misses] en lo altar de Nostra Sra del Roser de la iglesia de Cabanes… 
  • 1698.- Teresa Bohigas, esposa de Josep Aguer Pigem: Item vull y man que en la iglesia de St. Vicens de Cabanes sem sien celebrades trenta missas …  deu en lo altar de Ntra Sra del Roser y  …
  • 1718.- Anna Barris, esposa de Josep Aguer Pigem: tres missas al altar de Nostra Señora del Roser …
  • 1760.- Antoni Aguer: dexo escrit sie instituhit y fundat en dita parroquial iglesia del present lloch de Cabanas y en lo altar de la Mare de Deu del Roser de la mateixa iglesia aixis com jo ab honor del present instituesch y fundo un rosari complert perpetuament celebrador tots los diumenges de quiscun any antes de dir y celebrar la missa matinal o despres conforme apareixera als reverents curats…

Disposicions testamentàries i registres de defunció on es cita l’altar del Roser com a sepultura de membres de les famílies Prats, Despuig i Carreras:

  • 1628.- Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra y com entre altres ne tinga una dis la iglesia de St Vicens del Castell de Cabanas davant lo altar de Nª Sª del Roser volgue que en la dita iglesia fos soterrat… (Anna Magina Prats Corcoll i Domingo Monrodó eren avantpassats dels Despuig i  dels Carreras)
  • 1689.- Domingo Padern Despuig, fill de Francesca Despuig i fillastre de Francesc Carreres i Raguer: elegesch la mia sepultura … en la iglesia parrochial de Sant Vicens … y devant lo altar de Nostra Senyora del Roser en lo vas ahont mos consemblants se acostuman a enterrar…
  • 1702.- Francesca Despuig, esposa de Francesc Carreras i Raguer: elegesch sepultura … en la iglesia parochial de Sant Vicens … i devant lo altar de nostra senyora del Roser ahont mos consemblans se acostuman enterrar… (al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri)
  • 1713.- Francesc Carreras i Raguer : elegesch la sepultura … en lo peu del altar de Ntra Sra del Roser de la iglesia de Cabanas…
  • 1735.- Maria Carles Teixidor, esposa d’Anton Carreras Despuig: elegesch la sepultura del mon cos, si moro en Cabanas devant lo Altar de nostre senyora del Roser de la present iglesia de Cabanes, si moro en Sant Pere Pescador me deixo devant lo Altar de Sant Pere Martir …
  • 1740.- Francesc Carreras Raguer: se li dona eclesiastica sepultura … devant la Altar de Nostra Senyora de Roser ahont tenen lo fossar al Sr Francisco de Carreras y Raguer de edat de noranta anys poc mes o menos…

Registre de defunció

  • 1741.- Josepa d’Avinyó, esposa de Martí de Carreras i de Carles: elegesch la sepultura … devant lo Altar de Nostra Senyora del Roser ahont tenen la sepultura los de casa Carreras…
  • 1744.- Martí de Carreras i Carles: se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser…
  • 1756 (19 de juny) Anton de Carreras morí a St Pere Pescador, als 65 anys: se enterra en la iglesia Parroquial de St Vicens de Cabanas devant lo altar de Nostra Sra del Roser ahont tenen lo fossar dits Carreras…
  • 1756.- (2 de juliol) Vicenç de Carreras i Avinyó (24 anys): se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser ahont tenen la sepultura dits Carreras…

L’actual altar del Roser està dedicat a l’Orde dels Dominics. A part de la imatge de la Verge del Roser, hi trobem Sant Domènec de Guzman, Santa Caterina de Siena i sobre la fornícula superior, l’estrella, un dels símbols dels Dominics.

Més informació:

La devoció a la Mare de Déu en la seva advocació del Roser …  va ser adoptada pels pares predicadors, els dominics. La Mare de Déu, en l’advocació del Roser, es va convertir en la patrona de l’orde, que celebrava la festa el mes de maig...

La pregària del rosari i la devoció a la Mare de Déu del Roser es va difondre entre els seglars gràcies a les missions populars que feien els dominics entre el poble. L’oració del rosari, una forma de meditació i contemplació de la vida de Jesús en quinze moments o misteris, promovia l’oració col·lectiva, a més de la privada, i eliminava les barreres de l’analfabetisme….

La reforma gregoriana, i després els cistercencs, va promoure l’associacionisme pietós dels seglars, el qual, habitualment, es va posar sota el patronatge de la Mare de Déu… Així, els dominics, concretament, van promoure les confraries del Roser, que difonien l’espiritualitat dominicana i, especialment, l’oració del rosari, tot organitzant-ne el rés col·lectiu diari i particular, paral·lelament a la propagació de la devoció, culte i festa a la Mare de Déu del Roser.

La fundació de confraries del Roser per tot el Principat, va experimentar un
augment espectacular arran de la revitalització de l’orde dels predicadors després del Concili de Trent. La victòria de Lepant contra el Turc, el 1571, que trencava el mite de la invencibilitat dels otomans, va estar atribuïda, pel papa sant Pius V, dominic, a la intercessió de la Mare de Déu del Roser, a qui tant havia pregat. Aquest combat, viscut també com un xoc de civilitzacions entre el cristianisme i un amenaçador islam expansionista, amb el rerefons del record de la invasió del 711, va tenir lloc la diada del 7 d’octubre, data en la qual el successor de Pius V, Gregori XIII, va instituir la festivitat de la Mare de Déu del Roser, que era, alhora, patrona dels dominics. Gràcies a aquest fet, el mes d’octubre es va dedicar a la Mare de Déu del Roser i al rosari.


10 comentaris

Can Carreras

Més informació:
Cabanes. Casals amb història
Descendents dels Carreras: Família Conill   |   Família Puig
Avantpassats dels Carreras: Corcoll – Boixadors – Torroella – Prat – Montrodon – Despuig
Els Barutell-Bestracà | Els Vallgornera, senyors de Cabanes

Can Carreras és una de les poques cases senyorials del poble i deu al seu nom a la nissaga dels Carreras, un cognom que es va mantenir durant quatre generacions, des del 1680 al 1810, data de la defunció de Maria Rosa de Carreras i Avinyó. Després d’ells vingueren els llinatges Conill i Puig.

Té l’origen documentat en el segle XIV, en torn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes. Abans de passar als Carreras l’heretat va ser als Prat i als Despuig, amb relacions familiars amb els Boixadors i els Torroella

Segons es pot llegir a la reixa de la porta del jardí, la casa va ser construïda l’any 1846, tot i que el més probable és que s’aixequés sobre un habitatge més antic.

Escut de can Carreras

Al centre de la façana hi ha l’escut heràldic amb els distintius de dos llinatges de la família: els Conill i els Carreras i el “timbre” amb el casc o elm, símbol de cavaller, títol que ostentaven els Carreras.

Carreras: Cavall (símbol de la guerra) i Estrelles (símbol de constància en el servei al sobirà)

Conill: Conill (símbol d’amor a les lletres), Arbre (símbol d’estabilitat i fecunditat) i tres faixes amb tres estrelles

Per dues vegades l’heretat ha passat a una pubilla i el nom dels propietaris ha canviat, però encara ara se la coneix per can Carreras, nom dels antics amos, tot i qui la va fer construir va ser un representant de la família Conill i actualment és propietat de la família Puig.

Descripció de la casa

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, a la banda de llevant del casc antic, formant cantonada entre els carrers Tetuan i del Passeig. Edifici aïllat amb un gran jardí posterior i algunes dependències annexes distribuïdes per la finca. La casa presenta la planta rectangular i està formada per tres cossos adossats. El central està distribuït en planta baixa i dos pisos, i presenta la coberta de teula de dues vessants. Els cossos laterals, en canvi, consten de dues plantes i tenen la coberta plana. A la façana principal, les obertures de la planta baixa són d’arc de mig punt, amb els emmarcaments motllurats i arrebossats. Hi ha tres portals d’accés a l’interior i tres finestres més. Al primer pis, les obertures són rectangulars i presenten guardapols motllurats. Damunt del portal principal hi ha un balcó corregut amb dos finestrals de sortida, damunt dels quals hi ha un plafó decorat amb un escut senyorial. A la segona planta hi ha finestres amb l’emmarcament arrebossat. A l’extrem de migdia de la façana hi ha un petit cos adossat en perpendicular, que presenta un portal de mig punt bastit amb carreus. A la part superior de l’obertura hi ha una reixa de ferro treballada i datada, 1840. El portal dóna accés al jardí, a través d’un petit espai cobert amb volta rebaixada. A l’interior, l’edifici presenta diverses estances com la sala central, la de música, habitacions, menjador i serveis. Destaca la decoració mural amb escenes bucòliques i motius florals i geomètrics. Les pintures de la sala presenten medallons octogonals amb les quatre estacions representades amb una iconografia de caire bucòlic.

Notícies històriques

La casa fou construïda a mitjans del segle XIX, tal como ho testimonia la data de 1840 forjada a la reixa de l’entrada, encara que sobre restes de construccions més antigues. Al jardí de la finca es conserva un tram de mur pertanyent a un portal de l’antic recinte murat de la vila bastit al final del segle XVII. Posteriorment, Cabanes es va tornar a fortificar en iniciar-se la primera Guerra Carlina, vers l’any 1838.

A: patmapa.cat  |  Vegeu també: Casa dels Puig de Cabanes. A: patrimoni.gencat

donacio-de-fons-jpg_821202306

Fons Can Carreras de Cabanes (ANC)

Documents:

El fons va ingressar a l’ANC el dia 2 de juny de 2016. L’inventari parcial elaborat per Josep Fernández Trabal i Miquel Pérez Latre el juny de 2016, inclou la documentació corresponent a les sèries de manuscrits i lligalls. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 113 registres informàtics). Consultable en línia.

Dates de creació: 1256 – 1957
Volum i suport: 2,2 m (22 unitats d’instal·lació) de documentació textual, paper + 502 pergamins. Condicions d’accés i reproducció: Accés lliure.
Llengües i escriptures dels documents: Català, llatí i castellà.
Descripció: Josep Fernández Trabal i Miquel Pérez Latre, setembre de 2016.

Àrea de context

L’heretat anomenada Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, en torn de la casa amb torra construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes. A base d’establiments, compra-vendes i herències, els Corcoll van acumular un important patrimoni. En aquest camí, els Corcoll heretaren a través dels Torroella el patrimoni de la família Boxadós, mercaders de Peralada, consistent en terres a Cabanes i a d’altres poblacions del vescomtat de Rocabertí. Una part de les terres de Can Carreras eren alou dels vescomtes de Rocabertí, senyors de Cabanes, i de diversos monestirs, com el de Santa Maria de Vilabertran, Sant Feliu de Cadins i el priorat de Santa Maria de Lledó. Pel matrimoni de Gràcia Viu Corcoll amb Rafael Prat, notari de Banyoles (1609), els Prat els succeïren en la propietat de l’heretat de Cabanes. La filla i pubilla d’aquest matrimoni enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, l’hereva dels quals, anomenada Francesca, va contraure matrimoni el 1694 amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes al qual donaren el nom que ha perdurat fins ara. L’any 1738 la pubilla Rosa de Carreras i Avinyó aportà tota l’herència al doctor Ignasi de Conill i de Carreras, ciutadà honrat de Barcelona resident a Olot. Els Conills eren una de les famílies principals d’Olot, descendents de pagesos habitants al Mas de les Illes de la parròquia de Sant Joan les Fonts que el 1494 tenien un fill hostaler, que després foren paraires, farmacèutics i finalment juristes. A finals del segle XIX, una nova pubilla, Concepció de Conill i de Maranges, transportà tot el patrimoni d’Olot a la família de Puig, pel seu casament amb l’hisendat Eusebi de Puig i de Rich. Els de Puig, actuals propietaris de Can Carreras, originaris de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà), havien rebut abans tot el patrimoni de la família Rich (que incorporava al seu torn els dels llinatges Forest i Rubies, de Castelló d’Empúries), cavallers originaris de Jafre. En resum, la família de Puig ha estat la destinatària final dels patrimonis Corcoll, Boxadós, Conill i Rich, estesos per les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa.

Àrea de contingut

El fons és constituït per la documentació aplegada històricament a Can Carreras de Cabanes d’Empordà, actualment a mans de la família de Puig. Inclou una trentena de llibres, protocols i llibretes, entre els quals el llibre mestre de l’arxiu de Can Carreras, confegit a la segona meitat del segle XIX, així com tres protocols de la notaria de Sant Miquel de Fluvià dels segles XIV i XVII, llibres de notes, àpoques, comptes i rendes dels Prat, els Corcoll, els Conill i els Carreras, el llibre d’escriptures dels Auguer de Cabanes, els llibres d’actes de casa Forest i de les famílies Conill, Prats i Corcoll, un registre d’àpoques de la universitat de Cabanes i un recull titulat “Bons costums y avisos per a salvar-se”. La documentació aplegada en lligalls es distribueix en quatre blocs, corresponents, respectivament, als patrimonis Rich (Forest i Rubies), Carreras, Conill i de Puig. Entre la dels Rich hi trobem documentació genealògica; testaments, inventaris i capítols matrimonials; militar, del tinent coronel Narcís de Rich i Forest; escriptures de comptes, vendes de terres, censals, debitoris i canvis, escriptures del patrimoni dels Rubies a Bellcaire d’Empordà, del Mas Rich de Vilamalla, del Mas Manyà de Santa Coloma de Farners i dels Forest a la ciutat de Girona; documentació eclesiàstica; i plets patrimonials. Pel que fa als Carreras, hi trobem documentació genealògica; militar i política (de Francisco de Carreras i Beguer); d’herència; llibres de notes, comptes i rebudes; i documentació judicial. Del patrimoni Conill, hi aplega escriptures dels seus béns a Cabanes, Olot i Sant Cristòfol les Fonts; poders; llevadors de terres arrendades i comptes d’administració; privilegis rebuts i documentació religiosa; correspondència; i documentació judicial. Del patrimoni de Puig, el fons inclou notes i àpoques de censals, testamentaria, títols acadèmics, documentació política i professional, de participació en societats mercantils, correspondència i documentació religiosa. Finalment, el fons incorpora documentació fragmentària de la qual se’n desconeix la procedència exacta, on hi destaquen un dietari d’operacions militars contra els francesos (1655-1658), un cerimonial de la vila d’Olot (segle XVII) o la petició dels veïns de Cabanes que no fos enderrocada l’única torre de defensa del poble (1716). En el seu conjunt el fons facilita un coneixement detallat de l’evolució d’un patrimoni agrari remarcable a les terres de l’Empordà i la Garrotxa.

S’han identificat les agrupacions documentals següents:
Manuscrits (27), Lligalls (86), Pergamins (502)

Família Carreras

El cognom Carreras és originari d’Olesa de Montserrat, i sembla que el primer document on s’esmenta un Carreras és de l’any 1176 i es pot assegurar que, el 1201, la casa ja existia.

El 1606, Salvador Carreras del Portal té i possaheix tot aquell mas anomenat lo mas Carreras.

Els Carreras, que van néixer com a pagesos d’Olesa, fonamentalment deuen la fortuna familiar a Josep Carreras i Argerich ( 1790-1863), notari i corredor reial de canvis establert a Barcelona. L’origen del patrimoni familiar cal relacionar-lo, sobretot amb l’administració de diferents patrimonis nobiliaris, com el de les famílies Garma (barons d’Erampunyà), Sarriera (marquesos de la Manresana) i Amat (marquesos de Castellbell).

A partir de la primera nissaga es van crear diferents línies.

  • A la vila de Muro, de l’illa de Menorca, es va crear una branca de Carreras, a la qual pertany Simón Carreras que l’any 1285 fou un dels diputats de la esmentada vila.
  • Família Carreras (branca de Barcelona). Els Carreras tenen el seu origen en la família Carreras del Portal, pagesos d’Olesa de Montserrat.  La branca que es va establir a Barcelona arrenca de Baldiri Carreras i Ubach, que fou notari reial i causídic de Barcelona (mort el 1809) … A: FONS ANC1-584 / Família Carreras
  • Una altra branca es va establir a TàrregaCarreras de Tàrrega

Segons informacions de l’Arxiu Comarcal Urgell, no s’ha fet cap estudi de la família Carreras de Tàrrega, només es pot trobar l’escut (igual al que veiem a la façana de la casa familiar)  i uns trets de la família al llibre de Mn. Lluís Sarret i Pons, Nobiliari targarí, editat per l’Ajuntament de Tàrrega, el 1994. En aquest document s’explica que la casa Carreras de Tàrrega havia estat molt rica, però que després del desigual casament de Josep de Carreras amb una senyora de més baixa condició es va dissipar el seu patrimoni. Amb tot, els llibres del Consell targarí donen a entendre que individus d’aquesta família havien treballat molt per la glòria de la vila i havien desempenyat alts càrrecs, sobretot en afers diplomàtics i de missatgeria.

A finals del segle XVII, dos germans originaris de Tàrrega, Francesc i Ramon Carreras Raguer, van arribar a Girona i van contraure matrimoni a Cabanes i Olot.

El 3 de setembre de 1680, Francesc de Carreras i Raguer es va casar  amb Francesca Despuig (1631-1715), vídua d’Antoni Padern, doctor en dret i va iniciar la família Carreras del poble.

El 21 d’agost de 1698, vidu d’Ignàsia Vidal, Ramon de Carreras i Raguer es va casar a Olot amb Josepa, filla de Josep de Cruïlles i Rajadell i de Maria de Vallgornera i de Montagut, de la vila d’Olot. Aquest mateix any s’havia iniciat la Causa de la noble Ignasia de Vidal y Nin, viuda de Diego de Vidal y Agras, contra Ramon de Carreras y Reguer, doncel y doctor en ambos derechos en la villa de Tàrrega domiciliado. Sobre restitución dotal que aportó Ignasia de Vidal y Nin en los capítulos matrimoniales entre Ramon Carreras e Ignasia de Vidal, su hija. (ES.08019.ACA/8.2.9//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles, 31426). Cal suposar que el plet es va iniciar per les desavinences en el retorn a la casa dels Vidal del dot que havia aportat a Ramon de Carreras i Raguer la seva primera esposa Ignàsia Vidal, la qual degué morir sense descendència. Se sap que el 1682, Ramon ja era diputat militar de la vegueria de Tàrrega.

Ramon Carreras RaguerCasament de Ramon de Carreras i Raguer i Josepa de Cruïlles

Uns anys més tard, el 30 de juny de 1757, les famílies dels dos germans es van amb unir amb el matrimoni celebrat entre Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó, de Cabanes, besnéta de Francesc i Ignasi de Conill i de Carreras, d’Olot, nét de Ramon.

arbre_Carreras

La família Carreras a Cabanes, 1680-1810

El primer representant a Cabanes va ser Francesc de Carreras i Raguer que el 1680 es va casar amb la cabanenca Francesca Despuig iniciant així la nissaga dels Carreras de Cabanes, un cognom que es va mantenir durant quatre generacions:

  1. Francesc de Carreras i Raguer
  2. Antoni de Carreras i Despuig
  3. Martí de Carreres i Carles
  4. Maria Rosa de Carreras i Avinyó

Francesc de Carreras i Raguer
(Tàrrega, 1654-Cabanes, 1740)

Natural de Tàrrega, governador del ducat de Cardona i del comtat d’Empúries, capità d’infanteria i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió. Fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera.

… Lluís de Carreres, era un antic mercader targarí en procés d’ennobliment que estava casat aleshores amb Cecília Riera …
… Una filla de Francesc Riera i Gorchs, de nom Cecília, fou hereva universal del seu pare i maridà Lluís de Carreres, donzell domiciliat a Tàrrega durant la segona meitat del segle XVII…

A: Planas i Closa, Josep M. Teresa Riera i Guardiola, targarina del segle XVII
(primera part) (segona part). URTX, 15 i 16 (2002/2003)

La família conserva un arbre genealògic fet el 1957 que comença el 1200 amb “Gombalt de Lastaneta de Calavera”. L’arbre no dóna massa informació, no hi apareixen cognoms fins a les tres últimes generacions i només s’hi identifiquen algunes poblacions com Tàrrega, Balaguer, Barcelona, Falset, Dènia, Barbastre, Pomar, Vilarig, Monsó … Tampoc queda clar que segueixi linialment els avantpassats dels Carreras.

El setembre de 1680,  Francesc Carreras i Raguer es va casar amb Francesca Despuig (1631-1715), natural de Cabanes. Francesca era filla de Rafel Despuig, donzell domiciliat a la ciutat de Girona i d’Anna Magina Prats Corcoll (vda. Mont-rodon), de Cabanes.

Bateig de Francesca Despuig

El 1702, Francesca va emmalaltir i va signar testament davant Josep Fuster, capellà del poble, però no va morir fins el maig de 1715. Al registre de la seva defunció s’hi explica que tenia fet testament, en poder de Feliu Gavella, notari de Peralada, un testament que segurament va anul·lar l’anterior. Amb tot, el testament de 1702, ens dóna algunes dades familiars:

  • Té una filla del primer marit, Maria Rosa, casada amb el Dr Josep Puig de Figueres i un fill del segon matrimoni, Anton Francisco de Carreras i Despuig
  • Vol ser enterrada a l’església parroquial de Cabanes, davant l’altar de Nostra Senyora del Roser, tot i que al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri (Se sap que la família Carreras tenia sepultura pròpia a l’antiga església de Sant Vicenç, davant l’altar del Roser, un dret heretat dels avantpassats cabanencs)
  • Deixa l’usdefruit de la seva heretat al seu marit, fins a la seva mort o fins que es torni a casar.
  • Reconeix que part del dot del seu marit es va invertir en profit dels seus béns: per pagar el plet que tenien contra la senyora Francisca Gelabert (amb lligams amb els Montrodon); per construir una casa i corral, contigus a la casa principal, així com obres fetes a la casa principal i a la casa del masover (1.100 lliures), per les despeses funeràries de la seva mare Magina, del seu germà Rafel i del seu fill Domingo Padern i Despuig (775 lliures). [Aquests apunts confirmen que els Carreras només van aportar el dot matrimonial i que l’heretat que coneixem com a can Carreras pertanyia als Despuig]
  • Nomena hereu universal al seu fill Anton Francisco Carreras Despuig i a més li deixa 4.500 lliures. En cas de mort sense descendència, l’heretat passaria a la seva filla i si tampoc fos possible als seus nebots, fills de la seva germana Caterina i de Josep Sunyer, que vivien a Ullà i/o Torroella de Montgrí

El 1706, Francesc de Carreras i Reguer, com a usufructuari de la seva esposa, arrenda als germans Francesc i Jaume Laboria una casa, situada a la plaça de l’Oli (potser l’actual masoveria de can Carreras) i una trentena de camps. El document ens descriu els camps objecte de l’arrendament i les condicions que han de complir els arrendataris.

El 22 d’agost de 1713, Francesc va emmalaltir, signant testament davant el prevere Pere Dalmau on determina:

  • Que vol ser enterrat al peu de l’altar de Nostra Sra del Roser de l’església de Cabanes i explica com vol que siguin els oficis funeraris i les misses que s’hauran de dir per a la seva ànima. Deixa 10 lliures a la Verge de Requesens
  • Nomena la seva esposa com a usufructuària dels seus béns. Vol que durant un any es mantingui i vesteixi a Cosme Sunyer, llicenciat d’Ullà i nebot seu
  • Respecte als seus béns, explica que va aportar 850 lliures del dot dels seus pares encara que fa constar que … no volgue dita ma muller regonexer dit diner no se per quina raho, que si jo no lo agues portat no se podia proseguir la causa contra la señora Frca de Monrrodon y Gelabert (cunyada de Francesca Despuig) i sens dit diner no se com auria sutentat y pagat tant de gasto per ella y sa familia de un fill, y una filla y dos fillastras, que casi puc dir, no se com ho passaven, que ha tots procuri acomodarlos ….

Pel que es dedueix dels testaments, Francesc Carreras i Francesca Despuig només van tenir un fill, Anton Francesc Carreras i Despuig.

Corcoll-Prats-DespuigFrancesc de Carreras i Raguer va  continuar les memòries que havia iniciat Pere Prat, el besavi de la seva dona. Per això va fer il·lustrar la “Memoria de les persones de nostron linatge” amb un armorial fet a finals del s. XVII o principis del XVIII. Un dels escuts conté els cognoms de la seva família: Carreras, Raguer, Riera i Aluja, un altre està dedicat a la família de la  seva esposa: Despuig (cavallers de Corçà i Girona); Corcoll, de Cabanes; Prat, de Banyoles i Ferrer, de Roses i el tercer està dedicat a José de Felizes y Despuig, parent col·lateral de la seva muller.

El 1683 va començar un nou llibre de genealogies familiars basant-se amb la Memòria de Pere Prat però suprimint qualsevol referència a les professions artesanes dels avantpassats de la seva esposa (sastre, barber o ferrer) o la relació amb el remensa Pere Joan Sala, que no s’adeien amb la seva classe social.

Al document “Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig …” hi consta: “… vuy dia 13 de gener 1683, yo Francº de Carreras y Reguer

Arbre genealògic

Vegeu: Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer
Famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon

Francesc de Carreras i Raguer, va morir el 27 d’octubre de 1740, quan tenia aproximadament 90 anys. Segons el registre de defunció va signar un nou testament davant el notari Gavella.

defunció Francesc Carreras

Antoni de Carreras i Despuig
(? – Sant Pere Pescador, 1756)

Es desconeix el lloc i data de naixement, tot i que devia ser entre 1680 i 1690. Fill de Francesc de Carreras i Raguer i de Francesca Despuig, el 20 d’abril de 1702, Antoni es casa amb Maria Carles i Teixidor (1684), filla de Martí Carles i Suficiència Teixidor, de la família Carles de Torroella de MontgríEl 1737, la família Carles va rebre el títol de noblesa, concedit per Felip V, en la persona de Marti de Carles i Teixidor, germà de Maria.

Antoni de Carreras va heretar del seu pare el títol de governador del comtat d’Empúries i quan, el 1736,  el seu fill va signar capítols matrimonials, vivia a Castelló d’Empúries.

Antoni apareix amb aquests termes al document: Textos jurídics catalans. Lleis i costums II/13. Cort General de Barcelona. Procés familiar del braç militar. Generalitat de Catalunya  ; Parlament de Catalunya, 2016

  • Anthonius de Carreras et Despuig, domicellus in loco de Cabanes, diocesesis Gerunde, domiciliatus
  • Item, quo ad personam Anthonii de Carreras et Despuig, loci de Cabanes, diocesis Gerunde, admitatur ut domicellus

Informació de la família Carles:

arbre genealògic

Antoni de Carreras i Despuig i Maria Carles, durant la guerra de Successió, van viure a Cabanes però també feren estades a Torroella de Montgrí, on nasqué algun dels seus fills.

El 18 de gener de 1733, una de les filles, Maria, va contraure matrimoni amb Pere Molar Julià, fill de Jaume Molar, de Llers i de Teresa Julià, de Fortià (més informació dels Molar). La cerimònia va tenir  lloc a la casa Carreras de Cabanes, en presència de Quirch Molar, sacristà de Figueres, Francesc de Carreras i Raguer i Francesc Molar, preveres de Figueres.

El 1735, estant en bon estat de salut, Maria Carles va signar testament. En aquell any vivien quatre nois, Martí, Anton, Francesc i Josep i dues noies, Suficiència i Ofresina, però havien tingut més fills. Al testament determina:

  • Nomenar marmessors el seu marit i el seu fill Martí.
  • En el moment de triar sepultura mana que, si mort a Cabanes, vol que l’enterrin davant l’altar de Nostra Senyora del Roser i, si mort a Sant Pere Pescador, demana ser inhumada davant l’altar de Sant Pere Màrtir.
  • Nomena hereu al seu fill Martí, vol que els seus tres fills Anton, Francesc i Josep estudiïn i que siguin assistits i mantinguts de la seva hisenda i que la seva filla Suficiència sigui dotada a càrrec de la seva hisenda. A Ofresina li deixa 725 lliures
  • Cita que és propietària d’una heretat a Sant Pere Pescador (mas Llach de Teixidor) i a Vilademat

Antoni de Carreras va morir a Sant Pere Pescador, el 19 de juny de 1756 (pocs dies abans de la mort del seu nét) i va ser enterrat a Cabanes. El registre cita que tenia uns 65 anys, però és possible que sigui una errada ja que si havia nascut el 1691, difícilment es podia haver casat el 1702.

Defunció d'Antoni Carreras

Maria de Carles va morir el 27 de desembre de 1760.

Un dels seus fills, Antoni, va ser doctor en dret a Figueres. Degué morir sense descendència ja que al seu testament signat el 1797, nomena hereu el seu renebot de Sant Pere Pescador, Sebastià Carreras.

Martí de Carreres i Carles
(Cabanes, 1708-1744)

Nat a Cabanes el 1708, va ser l’hereu d’Antoni de Carreras i Despuig i Maria Carles Teixidor i com el seu pare era Cavaller donzell en lo castell de Cabanes.

Martí de Carreras

El 27 de setembre de 1734, Martí es casà amb Josepa Avinyó i Mach, filla de Pere Avinyó i Mateu de Peralada i Margarida de Mach i Pagés, de la família Mach d’Ullà.

Pere d’Avinyó i Mateu (Peralada, segles XVII – XVIII) va assistir com a representant del braç militar a les corts del Principat de Catalunya el 1701 i el 1706. Era fill de Pere d’Avinyó, de Vilatenim i nét patern de Joan d’Avinyó i besnét de Pere d’Avinyó.

Més informació de la família Avinyó:

Martí i Josepa van celebrar la cerimònia del casament  el 29 de setembre de 1734, a Peralada, i l’endemà, van rebre la benedicció nupcial a la capella de Sant Sebastià de Cabanes.

Casament de Martí i Josepa

El 3 d’abril de 1736, dos anys després del casament, signaven capítols matrimonials davant el notari de Peralada D. Felix Gavella. Segons els acords, Josepa rep de la seva mare i germà una donació de 4.000 lliures barceloneses, vestits, baguls i joies corresponents a la llegítima paterna i materna i 55 lliures de part de la seva tia i Martí es compromet a un dot del mateix valor. Mentre no rebin aquesta quantitat, Martí de Carreras podrà fruir de l’import dels censos i arrendaments d’unes propietats que la família Avinyó té a Sant Climent Sescebes. A: Arxiu Municipal de Salt. Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps. Codi: CAT AMS 501

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Martí i Josepa van tenir un fill, Vicenç (1735) i dues filles, Rosa (1738) i Margarida (1740), que va morir als 4 mesos.

Josepa d’Avinyó va signar testament davant el prevere de Cabanes, Francesc Fageda, l’11 de maig de 1741

  • Elegeix com a marmessors el seu espòs i el seu germà Francesc
  • Demana ser enterrada devant lo altar de nostra senyora del Roser ahon tenen la sepultura los de casa Carreras
  • Vol que cada any se celebri l’aniversari a Sant Sebastià capella construïda dins lo poble ÿ en cas de faltar dita capella se aja de celebrar al altar de nostra senÿora del Roser de la igleisa parroquial
  • Nomena hereu el seu fill Vicens i dota a la seva filla Maria Rosa amb 1.000 lliures
  • Entre els testimonis hi consten D. Iñigo Bustillo, capità i D. Francisco Malpique, tinent

Martí de Carreras va morir el 25 d’agost de 1744, quan només feia 10 anys que s’havia casat. Com tots els Carreras va ser enterrat davant l’altar del Roser.

Defunció de Martí Carreras

Uns anys més tard, el 2 de juliol de 1756, moria Vicens de Carreras i Avinyó, als 20 i pocs anys. Era l’únic noi de la família, de manera que l’heretat va passar a la filla Maria Rosa de Carreras.

Josepa d’Avinyó, vídua des de molt jove, degué anar a viure amb la seva filla a Olot, i allà va morir el 22 de juny de 1777. Va ser enterrada a l’església parroquial de Sant Esteve, a la sepultura de l’Obra.

Defunció Josepa Avinyo

Maria Rosa de Carreras i Avinyó
(Cabanes, 1738-1810)

Hereva de Martí de Carreras i Josepa d’Avinyó, va ser batejada a Cabanes el 19 de gener de 1738.

Bateig Rosa Carreras

El 30 de juny de 1757, es casà amb el seu cosí Ignasi Conill, doctor en dret i Ciutadà Honrat de Barcelona,  fill de Pere Màrtir Conill Ferrusola i de Raimunda Carreras Cruïlles, d’Olot. El matrimoni fou contret per medi de procurador.Casament Conill-Carreras

El matrimoni devia passar temporades a Olot i a Cabanes, ja que si bé la majoria de fills van ser batejats a Olot, al menys un d’ells va néixer a Cabanes: (1758) Josep-Olot ; (1760) Maria-Olot ; (1761) Ramon-Cabanes ; (1763) Antoni – (1764) Ramona-Olot ; (1769) Joan-Olot ; (1771) Maria-OlotRosa de Carreras

El 1768, Rosa de Carreras va establir un plet contra els seus oncles Antoni de Carreras i de Carles i Eufresina de Carreras i de Carles, esposa de Josep de Vilanova, referent a l’herència de la propietat del mas Llach de Sant Pere Pescador. L’expedient aporta :

  • El testament de la seva besàvia, Francesca Despuig, signat el 1715
  • La donació del mas Llach de Teixidor (Sant Pere Pescador), atorgat a la seva àvia Maria Carles, el 1713
  • L’arbre genealògic familiar

L’any següent, va ser Antoni de Carreras i de Carles qui va presentar un plec d’al·legacions a favor de les seves pretensions.

Al cadastre de Cabanes de 1779, Rosa Carreras hi consta com a la cinquena contribuent, amb una tributació de 537 rals.

Rosa de Carreras i Avinyó va ser enterrada a la capella de Sant Sebastià el 8 de gener de 1810, als 72 anys.  Amb ella es va extingir el cognom Carreras de Cabanes.

Defuncio Rosa Carreras

El seu hereu, Antoni de Conill i de Carreras (Olot, 1763 – Cabanes, 1827), Ciutadà Honrat de Barcelona, va iniciar la nissaga dels Conill de Cabanes.

Més informació:

Bibliografia:

  • Arxiu Municipal de Salt. Fons: Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps
  • Carreras. A: surnames.com
  • Família Carreras d’Olesa
  • Família Carreras de Tàrrega
    • Puig Bordera, Eduard. Els oficis consistorials de la Diputació del General de Catalunya a les vegueries de Cervera i Tàrrega, 1493-1714. Urtx: Revista cultural de l’Urgell, 24 (2010)  pàg. 349-374
    • El 1657 va tenir lloc la “Concesión de caballerato a favor de Luis Carreras, natural de Tárrega”. Archivo de la Corona de Aragón.  ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,0312,nº 014
    • Causa de José de Carreras Cruillas y de Rajadell, doncel de Tàrrega, (fill de Ramon de Carreras i Raguer) contra José Galceran Pinós y de Pinós, marqués de Barberà. Motiu: Posesión del dominio útil del castillo de Barberá y los derechos feudales sobre el lugar y su término. Archivo de la Corona de Aragón. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,14324
    • 1720.- Causa de la comunidad de presbíteros de la iglesia parroquial de la villa de Valls, campo y arzobispado de Tarragona, contra Josep de Carreras, doncel, hijo del fallecido Raimundo de Carreras, y otros. Sobre el pago, por parte de herederos y sucesores, de la deuda de 250 libras en concepto de un censal, creado a favor de la comunidad actuante por parte de los doctores en ambos derechos Raimundo de Carreras de Reguer, Francisco Copons y otros fiadores, todos de la villa de Tàrrega. Archivo de la Corona de Aragón. ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,18315
    • Planes i Closa, Josep M. Radiografia d’un municipi borbònic català: Persones i grups socials al poder a Tàrrega, 1715-1750. Pedralbes: Revista d’historia moderna, núm. 6 (1986) pàg. 101-128
      • la familia Carreres. La marginació a la qual són sotmesos els joves d’aquesta família nobiliaria de la vila sembla que ha d’obeir a motius clarament polítics… Dels tres germans, evidentment el cas fort és el del germa gran, Josep de Carreres i de Cruïlles, “magnífic”, cavaller i ciutadà honrat de Barcelona, un peix gros. De família poderosa, -casa de 700 lliurs per ex.- neix a començaments del XVIII i mor mes enllà del 1750és a la terna del 1726, i, quan aquesta es anul.lada, torna a ser-hi a la de gener del 1727 per a aquell mateix any, i sempre en primer lloc. Tanmateix, no surt. I torna a ser a d’altres ternes, com la del 1744, sense sortir tampoc. Clara marginació política…