Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Família Maymó

familia MaymoMaymó és un cognom d’origen hebreu. Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem precisament els Maimó, de Cabanes.

La família Maymó, que va quedar sense descendència a mitjans del segle XVIII, van ser els avantpassats dels Ribas de Conill.

El Sr. Albert Compte i Freixenet al seu treball titulat “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues” (Annals de l’IEE, núm. 29, 1996) fa referència a un mas propietat de Jaume Pont Casadevall (Sr. Romaguera) que seria el mas Maymó, situat prop del Salitar i que correspondria a l’actual mas Ribas.

Els Maymó foren una família de pagesos benestants emparentats, entre d’altres, amb els Puig Casadevall, de Cabanes i els Nouvilas, de Sant Quirze de Colera.

En temps de la guerra de Successió trobem a Miquel Maymó, casat amb Margarida Nouvilas de St Quirze de Colera. Miquel va morir el 1702.

La seva filla gran, Isabel Maymó i Nouvilas, el 1697, s’havia casat amb Francesc Puig i Casadevall. A partir d’aquest moment els cognoms dels fills que havien de ser Casadevall Maymó, a vegades es canvien per Maymó Casadevall.

Francesc i Isabel van tenir, entre d’altres, una noia (Anna Maria) i dos nois que podien haver heretat la propietat.

Tot i que els nois als testaments apareixen com a Miquel i Francesc, per les edats que tenen podrien ser: “Jaume, Miquel, Josep” batejat el 29 de juliol de 1713 i “Josep, Miquel i Francesc” batejat el 29 de març de 1716

  • Miquel Maymó.- Va fer testament el 1743. Al document diu que té 30 anys, que és fill de Francesc Maymó i d’Isabel. Casat amb Anna Maria, però sense fills, nomena hereu al seu germà Francesc i si ell no pot heretar, llavors les seves propietats serien per a Quirch Ribas, fill d’Anna Maria Maymó, la seva germana, i de Pere Ribas
  • Francesc Maymó.-  Casat amb Caterina Falgàs,  el 19 de gener 1753 fa testament per morir poc després. Al document ens diu que té uns 40 anys i que deixa com a hereva a la seva filla Maria. El seu fill Vicenç no va néixer fins tres mesos més tard, el 22 d’abril de 1753. Caterina, la seva esposa, va morir l’abril de 1754, als 34 anys.
    • Vicenç Casadevall Maymó. Fill de Francesc i Caterina, va néixer l’abril de 1753 i al cap d’un any era orfe. Es desconeix on i amb qui va passar la seva infantesa ni qui va tenir cura de l’heretat del mas Maymó (Els tutors del nen foren Pere Joan Falgàs, pagès de Segaró i Damià Comellas, pagès d’Avinyonet). Havia heretat essent menor d’edat i amb 17 anys es va casar amb Francisca Anglada (Capítols matrimonials, 18/3/1770), filla de l’adroguer Bonaventura Anglada i ell també feia d’adroguer.  Tenia 21 anys quan el 19 de novembre de 1774 va fer testament poc abans de morir sense descendència. Al testament nomena hereva la seva dona que era menor d’edat (entre 18 i 25 anys) i usufructuari el seu sogre per compensar-lo de les despeses que havia fet per millorar el mas Maymó. El 1977, la vídua ja s’havia tornat a casar amb Narcís Bordas Batlle i Santacreu, escrivent de Figueres. (Font: not. Aloy i Llach)
    •  L’1 desembre de 1774, pare i filla arrenden el mas Maymó a Esteve Lloveras de Cabanes. Aquest mateix mes creen dos censals a Miquel Lloberas, rector de Vilarnadal, el dia 7 fan inventari dels béns de Vicenç Casadevall, el dia 11 signen una apoca amb els imports dels treballs fets al mas Maymó i pagats per Bonaventura Anglada, el dia 12 Francisca nomena procurador al seu pare, el 16 de desembre tornen a nomenar procurador,  El 16 de maig de 1777 venen  un olivar a Rafel Aguer,

D’acord amb el testament de Miquel Maymó, com que el seu germà Francesc no va tenir descendència, l’heretat va passar al seu nebot Quirch Ribas Maymó fill d’Anna Maria Maymó i de Pere Ribas Bonal, de Boadella, casats pels vols del 1725. Amb aquest casament el mas Maymó passà al patrimoni dels Ribas i més tard va ser d’Antoni Ribas de Conill.

Anna Maria Maymó, va morir a Cabanes, el 22 de gener de 1743, quan tenia 42 anys. Al testament signat el dia abans, en lo lloch de Cabanas y en la casa del Sr. Anton de Carreras ahont habita… (no s’aclareix el motiu pel qual vivia a can Carreras) deixa, entre d’altres, aquestes disposicions:

  • Vol ser enterrada al vas (nínxol) del seu pare Francesc Maymó
  • A la seva filla Margarida li deixa noranta lliures barceloneses, que se li donaran en el moment del matrimoni carnal o espiritual, sempre que es casi a gust i voluntat de mes prop parents. Si no és així, només li deixa deu lliures. El mateix fa amb la seva filla Dorotea. I adverteix que si les dues noies morensense fills, la meitat del dot haurà de retornar a l’hereu.
  • Deixa hereu universal a Pere Ribas el seu marit i quan ell mori vol que l’heretat passi a Quirç, el seu fill que en aquells moments deu tenir 12 anys.

Bibliografia: