Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Matrimoni infantil

El 2005, Santiago de Llobet Masachs va publicar el treball: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Fundació Noguera (Estudis, 31).Ramis_Gomis

El matrimoni infantil ve condicionat, en la majoria dels casos, per interessos econòmics i/o per la mort del pare i per la necessitat d’assegurar un hereu a la casa, fet que sovint comportava casaments dobles en els quals es casaven dos vidus i els seus fills.

A l’estudi de Santiago de Llobet hi apareixen tres fets relacionats amb Cabanes:

  • 1635.- A catorse de febrer any mil sis sents trenta y sinch fores esposats Guillem Mateu ferrer del regne de fransa y Anna Maria donsella filla de Antoni Bosch ferrer habitant en Cabanes …  Anna Maria, filla d’Antoni Bosch i Elisabet Ferrer, havia nascut a Perelada el 10 de juny de 1623 i en el moment del casament tenia 11 anys, 8 mesos i 4 dies.
    • 1662.- El dia 13 de setembre, Anna Maria, que llavors tenia 39 anys i vivia a Albatera del regne de València, va fer arribar a la cúria del bisbat de Girona un escrit en què demanava la nul·litat del matrimoni. Al·legava que ella s’oposava al casament i que havia rebut amenaces i violència, entre elles el seu pare l’amenaçà que si no es volia casar “li posaria una soga al coll y la estranyarian”…. Un va dir que a la vila de Perelada es deia públicament que els seus pares feien una gran bestiesa casant-la tan petita. Un altre va confirmar haver vist el seu pare perseguint-la amb una verga perquè volia fugir de casa abans que casar-se. I encara un altre va confirmar haver sentit dir al pare que l’ofegaria si no es casava. A les preguntes de si hi va haver consumació matrimonial, tothom va dir que no, perquè, després de la boda, Guillem Matheu va marxar del poble i del Principat, i ningú no sabia si era viu o mort, perquè ningú l’havia tornat a veure, però se suposava que havia retornat a França. Davant la no-aparició, el 26 d’octubre de 1662, abans de 2 mesos d’ingressada la demanda al bisbat, es declarava per sentència la nul·litat del matrimoni contret per temor entre els dos cònjuges.
  • 1673.- El 25 de juliol, Pere Aguer de Cabanes (1655-1687), es casava amb Maria Llovera Ventós (1661-1706), d’Òrfans, que llavors té 11 anys. Els capítols matrimonials es van signar l’endemà. Als llibres parroquials hi ha una entrada del 24 de febrer de 1679, que diu: Pere Auguer i Maria Llovera sa muller an pres Benedictio als 24 de febrer 1679. El casament va tenir lloc a Cabanes i allà hi van néixer alguns dels seus fills, després van anar a viure a la casa pairal de Maria, pubilla dels Llovera, per aquest motiu el seu fill Francesc consta amb els cognoms “Llovera Aguer”. Pere Aguer va morir a Òrfans el 25 d’octubre de 1687 i dos anys més tard, la seva vídua es va casar amb Joan Damont, vidu de … Sarquella. Més endavant, el 12 de juny de 1694, Francesc Llovera Aguer (1678-1696) i Maria Damont Sarquella(1678-1698), fills de la parella es casaven als 16 anys d’edat.
  • 1689.- Rafel Ramis, de Cabanes (15 anys), es casa amb Caterina Gomis, de Vulpellac (10 anys i 6 mesos)

Els registres parroquials ens confirmen que Rafel Ramis es va casar molt jove, igual que la seva mare i el seu avi. El mateix van fer altres familiars seus.

  • 1657.-  Rafel Aguer Gibert (1642-1692), de 14 anys es casava amb Maria Maselli,  vídua de Miquel Ramera de Vilabertran, amb qui s’havia casat feia un any. Maria va morir el 1666 i, dos anys més tard Rafel, que llavors tenia 26 anys,  es va tornar a casar amb Marianna, vídua de Bellcaire.
  • 1672.- La seva filla Isabel Aguer (1658-1710), amb només 13 anys es va casar amb Pere Ramis (1643-1684) que ja en tenia 29. Quan el 1684 Pere Ramis va morir, la seva esposa Isabel, que estava a punt de complir vint-i-sis anys, havia tingut cinc fills dels quals en vivien tres. L’hereu, Rafel Ramis Aguer (1673-1734), només tenia deu anys i necessitaven algú que tingués cura del patrimoni i dels fills.
  • 1689.- Al mes de gener es va celebrar el casament doble entre Isabel Aguer, vidua de Pere Ramis de Cabanes i Jaume Vidal (àlies Gomis), de Vulpellach i els seus fills Rafel Ramis Aguer i Caterina Gomis. Rafel tenia 15 anys i la núvia 10 anys i mig. Rafel i Caterina van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure tres: Isabel (1697), Josep (1699) i Vicenç (1708)
  • 1716.- Josep Ramis Gomis (1699-?), fill de Rafel Ramis i Caterina Gomis, es casava amb Maria Vilanova. Tenia 17 anys
  • 1723.- Llúcia Aguer Barris (1708-1769), cosina de Rafel Ramis Aguer, va quedar orfe als 12 anys i el 1723, amb 15 anys, es va casar amb el seu cosí Antoni Aguer Cervera (1699-1760) que feia poc havia quedat vidu.


5 comentaris

Josep Monegal Ramis

Josep Monegal Ramis (Cabanes, 18/1/1867 – Figueres, 5/7/1921)
Procurador de tribunals, periodista i polític.

Biografia: Mancomunitat de Catalunya  |  Annals IEE

Josep Monegal RamisFill de Pere Monegal Alsina (Berga, 1835 – Cabanes, 1890) i d’Elvira Ramis Jordà (1845-1907), va néixer, el 1867, al carrer Canal, 1, de Cabanes. Els cognoms de la seva mare el relacionen amb la nissaga dels Ramis, de Cabanes i amb la família Jordà, de Pont de Molins.

La casa de la família Ramis actualment té el número 5 i era l’immoble que coneixiem com a can Benet, un edifici de planta baixa i dos pisos, de 130 pams d’ample per 70 de profunditat i que per la part de migdia llindava amb la capella de Sant Sebastià.

El 24 d’octubre de 1893, va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Emília Roura i Casabosch, natural de Banyoles, filla de Martirià Roura Sala i d’Ignàsia Casabosch Soler. Van tenir tres fills: Antoni, nat a Cabanes el 21 de maig de 1896, Carmelo, nat també a Cabanes el 12 d’agost de 1898 i Ma Dolors, nada a Figueres el 1907.

El 22 d’abril de 1894,  va inaugurar un Cercle Republicà, a Cabanes, que tenia la seu en un espai de la seva pròpia casa i on s’hi celebraven reunions, festes i balls. Aquesta sala, molt probablement, es trobava situada entre la seva vivenda i la capella de Sant Sebastià, ja que en aquest espai, durant la Segona República, també hi va funcionar un Centre Republicà. Dies abans de la festa republicana celebrada a Cabanes l’abril de 1894, Josep Monegal va tenir un incident al cafè del Casino Menestral on va ser insultat i apallissat.

Josep, o Pepito, com se’l coneixia familiarment, era procurador de tribunals (el 1901, tenia el despatx al carrer Sant Pau, 16). També es dedicà a la política, de jove des de Cabanes i després des de Figueres. Els primers anys, el trobem al costat dels republicans i més tard amb el Partit Liberal Autonomista. Va ser diputat  de la Mancomunitat pel districte de Figueres i va participar en la defensa del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919.

Els anys 1902-1904, fou president del Casino Menestral de Figueres i el seu retrat havia estat exposat a la sala de juntes de l’entitat. Vegeu l’article dedicat al centenari del Casino i publicat per la revista Canigo, 1/10/1956:  … Figuras ilustres de la sociedad. En la Sala de Juntas del Casino, además del retrato de Narciso Monturiol, Presidente Honorario, hay los de aquellos presidentes que màs se distinguieron por el progreso material y espiritual de la entidad. Sus nombres son: Juan Matas Hortal, Claudio Díaz Marqués, Fèlix Jaume Gelart, Francisco Suner Capdevila, Martín Carreras Rebugent, José Monegal Ramis, Juan Ma Bofill Roig, Tomàs Jou Barbosa, Pelayo Massanet Simón, Enrique Serra, Pedró Vives Casademont y Gerardo Garriga Barberàn

També fou vice-president de la societat «Sport Figuerense

El 1906 era director del setmanari: El Combate. Semanario Republicano Autonomista.  Més endavant, va dirigir el diari “La Tribuna. Periódico liberal monárquico de avisos y noticias”. El 1914, al carrer Ample, 26, 2º, de Figueres, hi té el despatx de procurador i el d’administrador del diari “La Tribuna”

Josep Monegal RamisA les eleccions municipals del 12 de novembre de 1905, va obtenir 111 vots, com a candidat de la coalició de la Unió Republicana i Catalanista. El 1917 es presentà com a candidat a la Diputació Provincial, amb els lliberals.

Va morir el juliol de 1921. A la ressenya del diari “Alt Empordà” hi diu: don Josep Monegal i Ramis, digne representant de les nostres terres en l’entitat cabdal de Catalunya on hi ostentava una filiació francament i efusivament autonomista. El seu historial polític podríem dir que culminà intervenint en nom de partit lliberal autonomista en la magna Assemblea d’Ajuntaments a favor de la llibertat de Catalunnya, on féu radicals afirmacions de fe nacionalista. Mentre que a “La veu de l’Empordà” hi deia: Don Josep Monegal Ramis, diputat de la Mancomunitat pel nostre districte i vice-president del «Sport Figuerense». Particularment era un home que pel seu tracte afable i cordial s’havia conquerit qui sap les simpaties de tots els qui havien tingut avinentesa de tractar-lo; en política militava en el partit lliberal autonomista, distingint-se tothora pel seu amor a la terra que l’havia vist néixermanuscrit

Els germans Galera Monegal han cedit el manuscrit titolat “Algo” compost per Josep Monegal, abans dels 18 anys, amb tres poesies: “A España”, “La primavera” i “El cementerio. Soledad”, un text sobre el Monestir de Vilabertran que va ser presentat als Certamens de Figueres i Sant Feliu de Guíxols de l’any 1885 i un altre sobre l’Empordà, amb la descripció d’alguns pobles, entre els quals hi consta Cabanes

El caràcter de Josep Monegal i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris. Recull de premsa:

Fonts: Família Galera Monegal, premsa local i registres parroquials

Més informació:

Família Jordà – Pont de Molins

Pere Monegal i Alsina (pare de Josep Monegal Ramis). El 1872, era Jutge Municipal de Cabanes. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 58, 13/05/1872

Joan Monegal i Ramis (germà de Josep Monegal Ramis). Industrial, director del periòdic de tendència republicana autonomista lerrouxista, El Combate (1905-1907), republicà federal, regidor de l’Ajuntament de Figueres (1930-1931), soci de la Unió gremial de Figueres, secretari general de la Cambra Agrícola de l’Empordà (1910-1911)


3 comentaris

Família Ramis

Els Ramis, avantpassats dels Ramis que encara viuen a Cabanes, foren una de les nissagues influents del poble dels quals se’n troben referències, des del segle XIV.

  • 1347.- El 7 de març l’abadessa de Sant Feliu de Cadins va establir el molí anomenat de la Cavalleria o de la Milícia a Ramon Ramis, natural de Molins i veí de Cabanes, per una entrada de 500 sous i un cens de 320 sous (ADG, Cadins 411). El 1351, el molí passava a la seva filla Cília (ADG, Cadins 438) Qui sap si aquest fou el primer Ramis del poble!
  • 1579.- Antic Puig –avantpassat dels Puig i Casadevall-, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes.

Entre els segles XVII i XVIII, sovint els trobem relacionats amb les famílies de més prestigi de Cabanes: els Carreras, els Puig Casadevall, els Pont, els Aguer i d’altres i també amb personalitats de la comarca.

Als registres parroquials del segle XVII, hi apareixen tres branques:

  1. Jaume Ramis (?-1631). Casat amb Magdalena
  2. Francesc Ramis (?-1629). Casat amb Caterina
  3. Pere Ramis (?-1669). Casat amb Margarida. Pere, possiblement sigui fill de Jaume o de Francesc i els seus descendents van donar continuïtat a la nissaga dels Ramis. Un altre Pere Ramis, hereu de Pere Ramis i Margarida, fou  familiar del Sant Ofici. El seu fill, Rafel Ramis Aguer, consta com a propietari del mas de La Caseta, conegut també com a La Caseta d’en Ramis.

Al llarg del s. XVII, els Ramis de Cabanes es relacionen amb els Pallisser de Llers. Gregori Pallisser, un membre d’aquesta família a principis del segle XVIII va escriure el llibre “Llibre de racionaris de la vila del Castell de Llers”

Al segle XVIII, trobem tres branques formades pels germans Josep, Joan i Rafel Ramis Vilanova.

  1. Josep. Va tenir dos fills:
    • Josep, sabater de professió. Sempre va viure a Cabanes . A finals del segle XIX, aquesta branca es va extingir per manca de descendència masculina
    • Rafel, mestre de cases o “peirer”. Es va casar a Argelager i va viure un temps a Tortellà. Els seus descendents encara viuen el poble i conserven l’àlies de “can peirer” en record del seu avantpassat
  2. Joan. Des de primers del segle XIX, ja no es coneix cap descendent
  3. Rafel. Casat amb Clara Clarà, el seu hereu va contraure matrimoni amb Antònia Pont i Puig-Casadevall (àlies Romaguera). Al llarg del segle XIX, aquest branca és l’única que es va relacionar amb les famílies més influents del poble i de la comarca. Un dels seus descendents fou Josep Monegal Ramis (Cabanes, 1867 – Figueres, 1921), procurador dels tribunals i escriptor. El seu caràcter i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris tal com reflecteix la premsa de l’època.

Més informació: