Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Els Vallgornera, senyors de Cabanes

by 1 comentari

Més informació: Família Sarrahí – La Torre i el castell de Cabanes – Els Barutell-Bestracà – Can Carreras

Els Vallgornera, vassalls dels vescomtes de Rocabertí i dels comtes de Peralada, foren un llinatge de cavallers que prengué el nom del domini del castell de Vallgornera (Alt Empordà), documentat des del 1123, que havia format part del comtat d’Empúries.
El primer senyor del Castell de Vallgornera fou Jaume de Vallgornera († 1271), fill de Berenguer Sord, que prengué el cognom del feu. Jaume es casà amb Sibil·la de Vilallonga, filla d’en Simó, senyor de Vilarnau d’Avall, del Rosselló,
Del castell, situat al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada, en resta un gran casal amb dues torres de defensa, conegut també com a can Modest de les Torres, propietat de Santiago de Sentmenat de Urruela (1936-2020), baró de Santa Pau i marquès de Sentmenat, d’Orís i de Castelldosrius, descendent directe del primer ocupant del castell, documentat l’any 1271 i anomenat Jaume de Vallgornera. El BOE de 13/7/2005 publica el reconeixement a Santiago de Sentmenat com a Baró de Santa Pau per defunció del seu germà Carlos de Sentmenat i de Urruela. Al BOE de 26/7/2010hi apareix la concessió de la Real Carta de Sucesión en el títol de Marquès de Castelldosrius, amb Grandesa d’Espanya, a favor d’Agatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat (13a marquesa de Castelldosrius (2010-), Gran d’Espanya, 29a baronessa de Santa Pau) que va guanyar un litigi amb el seu oncle Santiago de Sentmenat, gràcies a la “Ley de Igualdad en la Sucesión de los Títulos Nobiliarios” de 2006.
El títol de Príncep de Vallgornera fou concedit l’any 1626, a Sicília, a Francesc de Vallgornera i de Carretto, del qual existeixen antecedents a l’Arxiu General de Simancas. El títol de Marquès de Vallgornera és concedit, l’any 1796, per Carles IV a Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot, 1758-1836), baró de Sant Miquel de Pera, familiar del Sant Ofici de la Inquisició de Catalunya. L’any 1951 es va expedir una carta de successió a favor d’Eduardo Balle Campassol. Font: PARES. Codi: ES.08019.ACA/3.56

La línia dels Vallgornera, senyors de Cabanes, neix a partir de Joan de Vallgornera Sant Dionís i Florença de Fontcoberta. Dos dels seus fills, Jaume i Pere, donen origen a dues branques que mantenen lligams amb Cabanes, almenys fins a finals del segle XVIII.
Mentre que Jaume, l’hereu, rebia la senyoria de Vallgornera, Pere i la seva esposa Rafela ostentarien el títol de senyors de Cabanes i Vilanova de la Muga, entre d’altres.

  • 1 – Jaume de Vallgornera i Fontcoberta (*1435?), l’hereu, manté del càrrec de senyor de Vallgornera. Els seus descendents s’uneixen als llinatges Cruïlles, Foixà, Llupià, Orís, Puiggener, Sentmenat … per acabar formant part del marquesat de Castelldosrius. Des de 2021, el marquesat d’Orís correspon a Ana Isabel de Sentmenat Vilá per defunció del seu pare, Santiago de Sentmenat Urruela.
    Un dels personatges de la nissaga, Carles Puiggener d’Orís i Descatllar (*1728), II marquès d’Orís, apareix al Cadastre de Cabanes de 1779 com a receptor de delmes
  • 2 – Pere de Vallgornera i Fontcoberta, fadristern, mort vers el 1524, heretà Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i Sa Trilla. El 1473, Pere s’havia casat amb Rafela de Serrahí i de Peguera, senyora de Cabanes i el Coll.
    Els seus descendents emparentaren amb els Montagut, els Barutell-Bestracà, els Rajadell-Cruïlles …. D’ells descendeixen els Conill-Carreras de Cabanes, a partir de la branca d’Olot. Fins a la concessió del marquesat de Vallgornera, a mitjans del segle XVIII, en diferents llocs els descendents del llinatge són anomenats senyors de Cabanes, però es desconeix la situació actual. Sí que mantenen la propietat del castell del Coll i de l’església de sant Andreu del Coll, un bé que es remunta al s. XV. Eduard de Balle i Comas és, actualment, el VIII marquès de Vallgornera (BOE, 15/12/2017)

Quina relació hi pot haver entre els Serrahí-Vallgornera i la Torre?
Com a senyors de Cabanes i vassalls del comte de Peralada, és possible que els Serrahí i els Vallgornera haguessin estat propietaris de la Torre. No tenim cap document que ho avali però podríem aventurar dues hipòtesis:

  • La propietat va passar, per transmissió hereditària, dels Vallgornera als Conill-Carreras i aquests, al segle XIX, la van vendre a Josep Pagès Carbonell
  • Antònia Portell Aguer, esposa Josep Pagès Carbonell, n’era propietària per herència familiar dels Aguer ja que el seu avi era Antoni Aguer Cervera, batlle de Cabanes (representant del senyor).

1 – Cronologia de la branca dels Vallgornera, senyors de Cabanes

Nota: moltes de les dates no s’han pogut documentar i són aproximades

  • Pere de Serrahí, donzell de Cabanes. Ref. 1437 (+ ja el 1450)
    • Casat amb Francesca
  • Jaume de Serrahí (*1420), donzell, i senyor de Cabanes i del castell de Llers
    • Casat amb Antonia de Peguera i Ferrer (*1425), filla de Ramon de Peguera (*1395) i Constança Ferrer (*1400)
  • Rafela de Serrahí i de Peguera (*1450) senyora dels castells de Cabanes i el Coll.
    • Casada, el 1473, amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta (1448-1524), àlies Serrahí, fill de Joan de Vallgornera i Florença de Fontcoberta, senyor de Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i sa Trilla (Vilanova de la Muga). Pere de Vallgornera i Rafela de Serrahí van tenir dos fills: Joan, mort sense descendència, i Joana
  • Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll (*1484)
    • Casada, el 1504, amb Miquel Marc de Montagut i Llupià, donzell, senyor de les Preses i del castell de Rocacorba (*1480), domiciliat a Olot, fill de Bartomeu de Montagut i de Caterina de Llupià i de Cassà
    • Joana va premorir al seu pare; per aquesta raó el seu fill, Bartomeu de Montagut i de Vallgornera, va heretar tots els bens familiars, entre els quals hi havia també el castell del Coll, proper a Olot que procedia de l’herència dels Peguera-Despujol, senyors del castell d’Espunyola i del Coll, respectivament.
    • Els seus descendents adoptaren el cognom Vallgornera
  • Bartomeu de Montagut i Vallgornera (1508-1564), donzell de Camprodon, senyor de Cabanes, les Preses, de Vilanova de la Muga, Masó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, el Coll i sa Trilla. Fou batlle natural de les Preses, per espai de més de vint anys; el 1564, féu testament i és possible que morís en aquell mateix any. Vegeu: La Comarca d’Olot, 12 juliol 1979
    • Casat, el 1533, amb Elionor de Setantí i Llorac, de Barcelona (1510-1564), filla de Francesc Joan de Setantí i Vallgornera, donzell, i de Jacquete de Llorac, de Perpinyà
  • Joan Josep Montagut, Vallgornera i Setantí (1540-abans 1604), senyor de Cabanes, les Preses, Masó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Coll, Vilanova, Garriga i sa Trilla. Vegeu: Joan Anton Abellan i Manonellas, Joan Anton ; Grabuleda i Sitjà, Josep. Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve (2012)
    • Casat amb Anna Oms i LLop (*1544), filla de Jaume Oms, ciutadà honrat, i Estefania de Llop i Serra (C.M. 1657)
    • L’any 1550, la seva germana Joana Estàsia de Montagut Vallgornera i Setantí (1536-?) es va casar amb Joan de Barutell, senyor de Bestracà i Oix. El seu fill i net van estar molt vinculats a Cabanes i fins i tot hi van residir. Vegeu: Els Barutell-Bestracà
  • Baldiri de Montagut i Vallgornera i Oms (+1626). Cavaller, senyor de les Preses i, segurament també de Cabanes. Va participar a les Corts de 1599 i 1626. Casat dues vegades:
    • amb Magdalena de Palol i de Cors (C.M. 1618), filla de Jeroni de Palol i de Magdalena de Corts
    • amb Francesca Esquerrer, filla de Dionís d’Esquerrer i Jerònima d’Andreu
  • Miquel de Montagut i Vallgornera i de Palol (Olot,?-?), senyor de Cabanes, donzell d’Olot. Va participar a les Corts de 1626, fill de la primera esposa.
    • Casat amb Maria Esquerrer i Calbis (C.M. 1645), filla de Rafel d’Esquerrer i Esperança Calbils
  • María de Montagut de Vallgornera i Esquerrer, senyora de Cabanes, les Preses … (Olot,?-1693?). Casada dues vegades:
    • Amb Francesc de Llunes i Martí (+1658), natural de Caldes de Montbui, fill de Pere Llunes i Arnellà i Isabel Martí i Carbó. Baltasar, el fill, canvià el cognom Llunes pel de Vallgornera i es va mantenir com a senyor de Cabanes
    • Amb Josep de Cruïlles i de Rajadell i de Xetmar, de Peratallada (+1681), senyor de Cornellà i Barberà, fill del baró de Cruïlles
      • El 1698, la seva filla Josepa de Cruïlles Vallgornera es casà, a Olot, amb Ramon de Carreras Raguer, donant lloc a la branca dels Carreras d’Olot que, el 1757, es va unir amb la branca Carreras de Cabanes quan Ignasi Conill Carreras, d’Olot es casà amb M. Rosa Carreras d’Avinyó, hereva de can Carreras de Cabanes.
  • Baltasar de Vallgornera, Montagut i Llunes, senyor de Cabanes (Barcelona,1660-Olot,1726). Adopta el cognom de Vallgornera que transmet als seus fills.
    • Casat a Olot, el 1710, amb Francesca Bosch de Platraver i Beuló (+Olot,1765), filla de Josep Bosch de Platraver i Anna M. Beuló.
    • L’any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver va fer aixecar damunt d’un mas preexistent l’actual casal dels Vallgornera, situat al carrer Clivillers d’Olot
  • Antoni de Vallgornera, Montagut i Bosch (1715-1788), senyor de Cabanes, les Preses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla i Mont-ros
    • Casat a Olot, el 1754, amb Antònia d’Alentorn i Claresvalls (+Olot,1769), residien a Olot. El seu fill, Josep, batejat a Olot el 1758, va ser apadrinat per Pere Màrtir Conill, ciutadà honrat de Barcelona qui el 1726 s’havia casat amb Ramona de Carreras i de Cruïlles. L’any següent, Ramona va ser la padrina de Maria. Mentrestant, l’any 1757, Ignasi, fill de Pere Màrtir i Ramona, s’havia casat amb M. Rosa de Carreras i Avinyó, hereva de can Carreras de Cabanes.
  • Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot,1757-Vic,1836), I marquès de Vallgornera, baró de Sant Miquel, Pera i Rocacorba i familiar del Sant Ofici. Es va casar dues vegades:

2 – Cronologia de la branca dels Orís-Puiggener-Vallgornera

Al Cadastre de Cabanes de l’any 1779 hi consta el tribut que han de pagar el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís, pels delmes i tasques que cobren.
Aquest any el comte de Peralada era Ferran Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (1745?- Viena,1805) qui també era propietari del molí de Cabanes.
Carles de Puiggener devia ser el fill de Carles d’Orís i de Puiggener (primer marquès d’Orís), i d’Anna d’Alemany Descatllar i de Solanell.

  • Joan de Vallgornera (+1468). Donzell, senyor de Vallgornera i Vilanova de la Muga, Sa Garriga i Cruïlles
    • Casat amb Florença de Fontcoberta. Joan i Florença també foren els pares de Pere de Vallgornera i Fontcoberta, casat amb Rafela de Serrahí, senyora de Cabanes
  • Jaume de Vallgornera i Fontcoberta, l’hereu (*1435). VIII senyor de Vallgornera, Vilarnau i Fontcoberta. Casat amb:
    • Brígida de Cruïlles i Centelles (1435-1477), filla de Martí Guerau de Cruïlles i Damiata de Centelles
    • Iolanda de Biure
  • Joan Francesc de Vallgornera i de Cruïlles (*1470?)
    • Casat, el 1499, amb Elisabet Jaubert
  • Joan Galceran de Vallgornera i de CruÏlles (*1500?). Senyor de Vallgornera
    • Casat, el 1522, amb Caterina de Foixà i Santmartín (1502-?).
  • Francesc Galcerán de Vallgornera (+1595)
    • Casat, el 1550, amb Lucrècia de Llupià i Sanxo (+1603)
    • Tenen dues filles, Maciana i Àngela. El succeeix el seu net Francesc d’Orís
  • Maciana de Vallgornera i Llupià (*1551)
    • Casada amb Macià d’Orís i de Foixà, baró d’Orís (+1545-1585), fill de Francesc d’Orís i Dionisia de Foixà-Boixadors
  • Francesc Joan d’Orís i de Vallgonera (+1626?), baró d’Orís, senyor de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Cortsaví, Nefiac i Rigardà
    • Casat, el 1602, amb Francesca Tafurer i Solanell, filla d’Antic de Tafurer i Àngela de Solanell i d’Alemany-Descatllar
  • Joan Francesc d’Orís i de Tafurer (+1661?). Baró d’Orís
    • Casat, el 1627, amb Anna Maria Bru i Granollachs, de Vic, filla de Francesc de Bru i Petronila de Granollachs
    • Van tenir dues filles: Magdalena casada amb Francesc de Puiggener i Nicolau, i Maria
  • Maria d’Orís Vallgornera i Bru (+1695), baronessa d’Orís i senyora de Vallgornera, Pollastres, Vilarnau, Nefeire, Cortraví, Vinyoles, Torre de Monell, Sant Miquel de Pals i castlana de Vigordà.
    • Casada, el 1659, amb Frederic Desbosch i Guimerà. Moriren sense descendència.
    • La successió va recaure en el seu nebot Francesc de Puiggener, fill de Magdalena d’Orís i Bru i Francesc de Puiggener i Nicolau (*1626?), donzell, fill de Francesc de Puiggener i Puiggener i Cecília Nicolau i Granollachs
  • Francesc de Puiggener i Nicolau d’Orís (1663-1728?). Baró d’Orís. Nebot de Maria d’Orís Vallgornera i Bru. No se li coneix família
    • Possiblement el succeís el seu germà Carles
  • Carles d’Orís de Puiggener d’Orís. I marquès d’Orís (1665-1726?). Títol concedit per l’arxiduc Carles.
    • Casat, cap el 1696, amb Anna Alemany-Descatllar i de Solanell, filla de Lluís d’Alemany-Descatllar i Puig i Eugènia de Solanell
  • Carles d’Orís Puiggener i Descatllar, II marquès d’Orís (*1710?)
    • Casat amb Anna Boïl de Arenós y Figuerola (*Centelles,1716?), filla de Josep de Boïl Arenós i Maria de Figuerola i Blanes
    • Al cadastre de 1779, Carles de Puiggener hi apareix com a receptor de delmes de Cabanes
  • Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl de Arenós, marquesa d’Orís i senyora de Vallgornera (*1746?)
    • Casada, el 1763, amb Pere Martí Sentmenat i Copons (1740-1802), fill de Josep de Senmenat i M. Manuela de Copons

Després que Pere de Sentmenat i de Copons, net del primer marquès de Castelldosrius, es casés amb Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl d’Arenós, va integrar aquests títols a la seva família.
Ja en el segle XIX, l’enllaç de Carles de Sentmenat i de Puiggener amb Raimunda de Riquer i de Ros, de la família dels marquesos de Benavent, permeté la posterior vinculació d’aquest títol al llinatge.

Notes històriques

Comtat d’Empúries. Territori centrat en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte. Comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona. Als segles IX, X i XI, el territori situat aproximadament a l’entorn de la vila de Peralada, des del principi del domini carolingi a Catalunya, estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política. Els seus comtes foren els d’Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixés al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat. L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius.
El Vescomtat de Peralada era un vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada que comprenia el pagus de Peralada. El primer vescomte documentat és Bonfill (s. X).

El Vescomtat de Rocabertí fou una jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Morellàs i Bellaguarda del Capcir. A mitjan segle XV pertanyien a la jurisdicció del vescomte Rocabertí les poblacions següents: Peralada, els veïnatges de les Costes, les Olives i el Morassac, la Jonquera, Agullana, Cantallops, Campmany, Cabanes, Vilarnadal, Vilatenim, Vilabertran i Palol de Vila-sacra, amb els castells fronterers de Canadal, Rocabertí i Requesens, probablement, la batllia d’Espolla, Sant Climent amb Vilartolí i Masarac, la població de Terrades, la baronia muntanyenca de Sant Llorenç de la Muga, la baronia de Navata prop del riu Manol, l’extensa baronia de Vilademuls al sud del Fluvià, amb els llogarets d’Orfes, Galliners, Vilavenut, Esponellà, Romanyà, Calabuig, Parets, Ollers i Viladamí, el poble de Camallera, Santa Llogaia del Terri, la baronia de Verges al baix Ter, amb la Tallada i Bellcaire, i la vila de Vinçà al Conflent.
Els Rocabertí han estat una de les nissagues nobiliàries més importants de Catalunya i Mallorca i, per
tant, de la Corona d’Aragó. Aquest llinatge, que té el seu origen el s. IX amb Dalmau de Rocabertí, portava, també, altres cognoms com els Verí, Boixadors, Dameto, Cotoner, Pacs/ Pax…

Comtat de Peralada. A les Corts de Barcelona, celebrades l’any 1599, el rei Felip III atorga el primer títol de comte de Peralada a Francesc Jofre de Rocabertí (†1634).
Després de Joana Adelaidaa (1898-1899), hereta el títol el nét de la seva tia-àvia Aina de Boixadors Cotoner, Joan Miquel de Sureda i Verí Boixadors (†1912), marquès de Vivot, circumstància amb la qual es perd el cognom Rocabertí. A aquest el succeeix la seva filla Josepa de Sureda Fortuny (†1955). És en aquest moment que Antoni de Montaner Sureda esdevé comte de Peralada i el seu germà Pere, comte de Savallà. Segueix la línia comtal el fill d’Antoni de Montaner i de Margalida Cerdà Cifre, Pere de Montaner Cerdà.

Els Montagut són originaris de Montagut (La Garrotxa). El 1504 van donar la “baronia” als Vallgornera quan Antoni de Vallgornera Montagut i Bosch es va casar amb Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll.
Cap el 1700, un descendent, Baltasar de LLunes i Montagut, va passar a anomenar-se Baltasar de Vallgornera Montagut i Llunes, mantenint el cognom matern.

Fonts:

1 thoughts on “Els Vallgornera, senyors de Cabanes”

Deixa un comentari

  1. Retroenllaç: Els Barutell-Bestracà | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.