Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Matrimoni infantil

El 2005, Santiago de Llobet Masachs va publicar el treball: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Fundació Noguera (Estudis, 31).Ramis_Gomis

El matrimoni infantil ve condicionat, en la majoria dels casos, per interessos econòmics i/o per la mort del pare i per la necessitat d’assegurar un hereu a la casa, fet que sovint comportava casaments dobles en els quals es casaven dos vidus i els seus fills.

A l’estudi de Santiago de Llobet hi apareixen tres fets relacionats amb Cabanes:

  • 1635.- A catorse de febrer any mil sis sents trenta y sinch fores esposats Guillem Mateu ferrer del regne de fransa y Anna Maria donsella filla de Antoni Bosch ferrer habitant en Cabanes …  Anna Maria, filla d’Antoni Bosch i Elisabet Ferrer, havia nascut a Perelada el 10 de juny de 1623 i en el moment del casament tenia 11 anys, 8 mesos i 4 dies.
    • 1662.- El dia 13 de setembre, Anna Maria, que llavors tenia 39 anys i vivia a Albatera del regne de València, va fer arribar a la cúria del bisbat de Girona un escrit en què demanava la nul·litat del matrimoni. Al·legava que ella s’oposava al casament i que havia rebut amenaces i violència, entre elles el seu pare l’amenaçà que si no es volia casar “li posaria una soga al coll y la estranyarian”…. Un va dir que a la vila de Perelada es deia públicament que els seus pares feien una gran bestiesa casant-la tan petita. Un altre va confirmar haver vist el seu pare perseguint-la amb una verga perquè volia fugir de casa abans que casar-se. I encara un altre va confirmar haver sentit dir al pare que l’ofegaria si no es casava. A les preguntes de si hi va haver consumació matrimonial, tothom va dir que no, perquè, després de la boda, Guillem Matheu va marxar del poble i del Principat, i ningú no sabia si era viu o mort, perquè ningú l’havia tornat a veure, però se suposava que havia retornat a França. Davant la no-aparició, el 26 d’octubre de 1662, abans de 2 mesos d’ingressada la demanda al bisbat, es declarava per sentència la nul·litat del matrimoni contret per temor entre els dos cònjuges.
  • 1673.- El 25 de juliol, Pere Aguer de Cabanes (1655-1687), es casava amb Maria Llovera Ventós (1661-1706), d’Òrfans, que llavors té 11 anys. Els capítols matrimonials es van signar l’endemà. Als llibres parroquials hi ha una entrada del 24 de febrer de 1679, que diu: Pere Auguer i Maria Llovera sa muller an pres Benedictio als 24 de febrer 1679. El casament va tenir lloc a Cabanes i allà hi van néixer alguns dels seus fills, després van anar a viure a la casa pairal de Maria, pubilla dels Llovera, per aquest motiu el seu fill Francesc consta amb els cognoms “Llovera Aguer”. Pere Aguer va morir a Òrfans el 25 d’octubre de 1687 i dos anys més tard, la seva vídua es va casar amb Joan Damont, vidu de … Sarquella. Més endavant, el 12 de juny de 1694, Francesc Llovera Aguer (1678-1696) i Maria Damont Sarquella(1678-1698), fills de la parella es casaven als 16 anys d’edat.
  • 1689.- Rafel Ramis, de Cabanes (15 anys), es casa amb Caterina Gomis, de Vulpellac (10 anys i 6 mesos)

Els registres parroquials ens confirmen que Rafel Ramis es va casar molt jove, igual que la seva mare i el seu avi. El mateix van fer altres familiars seus.

  • 1657.-  Rafel Aguer Gibert (1642-1692), de 14 anys es casava amb Maria Maselli,  vídua de Miquel Ramera de Vilabertran, amb qui s’havia casat feia un any. Maria va morir el 1666 i, dos anys més tard Rafel, que llavors tenia 26 anys,  es va tornar a casar amb Marianna, vídua de Bellcaire.
  • 1672.- La seva filla Isabel Aguer (1658-1710), amb només 13 anys es va casar amb Pere Ramis (1643-1684) que ja en tenia 29. Quan el 1684 Pere Ramis va morir, la seva esposa Isabel, que estava a punt de complir vint-i-sis anys, havia tingut cinc fills dels quals en vivien tres. L’hereu, Rafel Ramis Aguer (1673-1734), només tenia deu anys i necessitaven algú que tingués cura del patrimoni i dels fills.
  • 1689.- Al mes de gener es va celebrar el casament doble entre Isabel Aguer, vidua de Pere Ramis de Cabanes i Jaume Vidal (àlies Gomis), de Vulpellach i els seus fills Rafel Ramis Aguer i Caterina Gomis. Rafel tenia 15 anys i la núvia 10 anys i mig. Rafel i Caterina van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure tres: Isabel (1697), Josep (1699) i Vicenç (1708)
  • 1716.- Josep Ramis Gomis (1699-?), fill de Rafel Ramis i Caterina Gomis, es casava amb Maria Vilanova. Tenia 17 anys
  • 1723.- Llúcia Aguer Barris (1708-1769), cosina de Rafel Ramis Aguer, va quedar orfe als 12 anys i el 1723, amb 15 anys, es va casar amb el seu cosí Antoni Aguer Cervera (1699-1760) que feia poc havia quedat vidu.


Deixa un comentari

Capítols matrimonials: Pont-Aguer (1780)

Capítols matrimonials de Jaume Point i Antònia AguerCapítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer, el 14 d’octubre de 1780.

El casament es va celebrar el dia 29 del mateix mes i any.

Joan i Esteve, els dos possibles hereus de la família Aguer, feia menys de dos mesos que havien mort, possiblement d’alguna epidèmia. Joan, amb dotze anys, va morir el 28 d’agost i Esteve, el 3 de setembre, als cinc anys.

El document, amb tots els seus acords i puntualitzacions, és una bona eina per entendre les relacions familiars de l’època i per constatar que els contractes matrimonials eren, de fet, pactes econòmics, on no es deixava res a l’atzar,

Transcripció de l’acta notarial dels Capítols Matrimonials

Resum del sis apartats del document

  1. Jaume Pont i Germànico i Francesca de Casadevall i Puig nomenen hereu i fan donació de les propietats al seu fill Jaume Pont de Casadevall i Puig, amb la condició de què ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimonis y familia”. Del patrimoni familiar, el pare es reserva 1000 lliures i la mare “trescentas doblas vellas de cinch lliuras dotze sous barcelonesos la dobla”. També es reserven una quantitat per dotar les seves filles: Rosa, Francesca i Maria Antònia. Es pacten les condicions davant la possibilitat que la mare mori i el pare es torni a casar i tingui fills amb la nova esposa. Es detalla qui seria l’hereu si el fill morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (la signatura d’aquest inventari va tenir lloc el 9 de novembre de 1789)
  2. Rafel Aguer Aguer i Caterina Puigferrer fan donació de les propietats i nomenen hereva la seva filla Antònia Aguer Puigferrer, amb la condició que ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimoni de Aguer y familia”. S’acorda que si Rafel morís, la família Pont Casadevall “hagen de alimentar en sa casa y compañia á la dita Sra Catherina Aguer y Puigferrer … y demes familia de ell dit Sr Rafel Aguer, en cas de no ser esta acomodada, de tots aliments á la vida humana necessaris en sanitat y malaltia en menjar, beurer, calsar y vestir ab tota decencia y segons son estat y qualitat .. sens haber de treballar la dita Sra Catherina Aguer, y que á esta li tingan de donar annualment trenta lliuras per sa botxaca”. Del patrimoni Aguer, el pare es reserva 1000 lliures i la mare 475 lliures, així com el dot de les seves filles Maria i Teresa. Es pacten les condicions a complir davant d’un possible nou matrimoni dels pares. Es disposa qui seria l’hereu si Antònia morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (de moment es desconeix si es va fer). Es puntualitza que si, en el futur, els pares tenien un fill mascle, o si el pare es tornava a casar i tenia un fill mascle, Antònia deixaria de ser l’hereva i rebria el mateix dot que les seves germanes, quatre centes lliures, vestits i calaixeres.
  3. Antònia Aguer accepta la donació dels béns Aguer, amb totes les condicions i ho aporta com a dot del casament.
  4. Jaume Pont de Casadevall i Puig accepta la donació dels béns Pont i Casadevall, amb totes les condicions.
  5. Antònia Aguer, amb la presència i consentiment de Jaume Pont Casadevall Puig, accepta que si el seu pare tenia un fill mascle, renunciaria a la herència universal i acceptaria el dot estipulat.
  6. S’acorda que Jaume Pont i Germànico pagarà “los vestits nubcials tan de gala, com interiors, dos caleixeras, y las joyas per adorno de … la Sra Antonia Aguer y Puigferrer sa nora esdevenidora” i se’n descriuen les condicions, la més important la que fa referència la possibilitat de què Antònia tingués un germà i perdés l’herència. En aquest cas “el Sr Rafel Aguer pagará y satisfará al dit Sr Jaume Pont y Germanico tot lo valor é import dels dits vestits y de las dos caleixeras, que haurá costejat per lo present matrimoni y adorno de la dita Sra Antonia sa filla, segons constará de la nota del import dels dits vestits y caleixeras”.

 

Pel document sabem que, els tres membres de la família Pont Casadevall sabien escriure, però de la família Aguer, només sabia escriure el pare.
Signatures dels CM


5 comentaris

Família Romaguera

Puig CasadevallEls Pont i Germànico, de Pont de Molins, solien aparèixer documentats amb l’àlies “Romaguera”. La branca de la família que va venir a Cabanes i que, fins després de la Guerra Civil, va ser propietària del Mas de Sant Feliu, sempre se l’ha conegut com els Romaguera, tot i que mai han portat aquest cognom.

Aquest fet fa suposar que, abans del 1600, algun membre de la família Pont es va casar amb l’hereva d’un Romaguera i van mantenir el cognom de la noia com a “àlies” (aquest fet era corrent quan la posició social de la dona era superior a la de l’home i, fins i tot, els fills acostumaven a portar el cognom de la mare).

La relació dels Pont amb Cabanes es remunta al casament de Jaume Pont i Germànico amb Francesca Puig i Casadevall (1747). El seu fill, Jaume Pont i Casadevall, es va casar amb Antònia Aguer, hereva de la família Aguer (1780).

D’aquesta manera els Pont i Germánico (àlies Romaguera), que tenien la seva propietat a Pont de Molins, aconsegueixen el patrimoni dels Puig Casadevall amb casa i terres a Cabanes, a Sant Feliu de Cadins i a les Olives de Peralada i el patrimoni dels Aguer, convertint-se en una de les famílies més influents de la comarca.

Com es pot veure a l’inventari descrit al treball Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat, aquesta és la descripció aproximada de les propietats:

  • Pont i Germànico (Pont de Molins)
  • Casadevall i Puig (Cabanes)
    • Sant Feliu de Cadins: Mas | Heretat: 156 vessanes
    • Cabanes: Casa al carrer Canal | Heretat i Mas del Porxo: 112 vessanes
    • Les Olives (Peralada): Mas Puig | Heretat: 136 vessanes
  • Aguer (Cabanes)
    • Casa al carrer Canal | Heretat
    • A falta de l’inventari de les propietats d’Antònia Aguer i a partir del que es pagava de contribució, cal suposar que la propietat rondava les 300 vessanes. De moment només es té constància de què el 1723, quan es van unir les dues branques dels Aguer amb el casament dels cosins Antoni i Llúcia, la branca del fadristern aportava unes 60 vessanes.

Segles XVI-XVIII
Família Puig Casadevall

L’origen documentat dels Puig de Cabanes es remunta a principis segle XVI, quan Miquel Puig, casat amb Francesca, adquireix el mas Moner (es desconeix la seva localització) de Cabanes i el 1530 ja hi habita. El 1579, el seu fill Antic Puig, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes. El 1600, Antic Puig adquireix l’heretat de Sant Feliu de Cadins i altres finques de Cabanes. Dels seus néts destaquen Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes, que va morir el 1708 i l’hereu, Miquel Puig i Prats, casat amb Anna Maria Coll, de Capmany. Caterina Puig i Coll (?-1684), filla de Miquel i Anna Maria, es va casar amb Miquel Mir-Casadevall, de privilegi militar i familiar del Sant Ofici de la Inquisició, des de 1676. Aquest casament aportà noblesa a la casa Puig de Cabanes, com a descendent d’en Mir de Segaró (pagesos de privilegi militar des de 1481). El 1682, el seu hereu Josep Puig i Casadevall es va casar amb Margarida Viader i Suardell, de Montiró.

El 1707 –en plena guerra de Successió- Miquel Puig-Casadevall i Viader, fill de Josep Puig i Margarida Viader, es va casar amb Maria de Batlle i Bellsolà, filla de Joan Batlle, cavaller de Parets i d’Oròsia Bellsolà i Corominas. El 1715 Maria de Batlle va morir i dos anys més tard, Miquel es va tornar a casar amb Anna Maria Gorgot i Pellicer. L’hereu, fill de Miquel Puig-Casadevall i Maria de Batlle, va morir jove i sense descendència masculina. Vicenç, fill de la segona esposa ja s’havia ordenat capellà, per tant l’hereva fou Francesca Puig-Casadevall i Gorgot –nada el 1725-, la qual el 1747 es va casar amb Jaume Pont i Germànico i Molar, àlies Romaguera, de Pont de Molins.

Més endavant Jaume Pont i Germànico i Puig-Casadevall, fill de la parella, es va casar amb Antònia Aguer, pubilla de la casa i heretat dels Aguer. Amb aquests dos casaments es va extingir la casa Puig Casadevall i la branca principal dels Aguer i la seva propietat va passar als Romaguera.

Montserrat Vayreda i Trullol, a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”, fa una petita descripció del casal que tenien al carrer Canal i que més endavant va formar part del patrimoni dels Romaguera.

Vegeu:

Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758.
1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes). Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà. ANC1-1187-T-11
Arbre genealògic dels Puig i Casadevall
A: Viader, Fernando. 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins
[Girona : CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona ; Banyoles : Consell Comarcal del Pla de l’Estany], 2004

Gimbernat i Gou, Antònia. Cabanes (1701-1714) Pàg. 70-72 (Setembre, 2014)

Segles XIX/XX
Família Pont (àlies Romaguera)

Vicenç Pont i Aguer (1786-1849)

Fill de Jaume Pont Casadevall i d’Antònia Aguer Puigferrer. El 1807 es va casar amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà. Van tenir cinc fills: Josep, l’hereu, Carme, Dolors, Joaquima, casada amb un Jordà, de Pont de Molins i Pilar, casada amb Ramon Azemar, de Figueres i pares de l’arquitecte Josep Azemar Pont.

Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886))

Hisendat amb propietats a Cabanes, Peralada i Flaçà, va ser regidor conservador a l’Ajuntament de Figueres els anys 1856/57. Vivia a Figueres a la casa Romaguera o Casa Pont de Vinyals, obra de l’arquitecte Josep Roca i Bros

Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona (+1915), van tenir una filla. El casament de la seva filla i pubilla Maria Pont de Vinyals i Cabanel amb el propietari de Darnius Jaume Gorgot i Gorgot, va fer que la propietat passés a formar part del patrimoni Gorgot

Família Gorgot

Jaume Gorgot i Gorgot (Darnius, 1864 – Figueres, 1941). Hisendat.

Jaume Gorgot, advocat,  formà part de la junta directiva de la Cambra Agrícola de l’Empordà.

Fou jutge municipal de Darnius (1887-1888). L’any 1888 es casà amb Maria Pont de Vinyals, filla i pubilla de la Casa Pont de Vinyals o Casa Romaguera, amb propietats a Cabanes i altres pobles. Arran del seu matrimoni, residí a la casa Romaguera del carrer de la Jonquera (Figueres). Enviudà l’any 1894 i es casà en segones nupcies amb Dolors Baig l’any 1921, una vegada morts prematurament els seus tres fills: Concepció, Roser que va morir el 1906, als 13 anys d’edat, i Josep Maria, mort el 1918, al cap de 8 mesos del seu matrimoni amb Rosa Mir.

Dolors Baitg (+1954), la seva vidua, va anar venent les seves propietats que van quedar molt repartides entre els pagesos de Cabanes.

Recull de premsa:

  • Funerals.  Trasllat de les despulles mortals de la respectable Sra. D. Narcisa de Rich, Vda. de Puig, mare de nostre apreciat amich y suscriptor don Eusebi … ,y les de la virtuosa senyoreta donya Roser Gorgot y Pont … La Veu de l’ Emporda, 12/08/1911, pàg. 4
  • Cabanes. Enterrament de les despulles de Roser Gorgot i Pont cinc anys després de la seva mort a Barcelona. La Veu de l’ Emporda, 19/08/1911, pàg. 3

Vegeu:
Panteó dels Romaguera al cementiri de Cabanes  |  Genealogia dels Romaguera

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mas de Sant Feliu

Edifici aixecat a finals del s. XIX per substituir-ne un altre de més petit que hi havia al mateix lloc. De l’exterior cal destacar-ne la sumptuosa escalinaya bessona d’accés a la casa. En aquesta façana hi ha una galeria d’arcs de mig punt. A l’interior les cambres són de sostres alts i amb grans obertures.

Forma part del mas les restes de l’església de Sant Feliu de Cadins.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

Documents:

Bibliografia:


3 comentaris

Família Aguer

aguerEls Aguer són una de les famílies més antigues del poble. A l’Arxiu Diocesà de Girona és conserva un document de l’any 1248 on s’explica que “Bernat Aguer, de Cabanes, ven al monestir de Sant Feliu de Cadins i a la seva obrera, Beatriu d’Aguiló, uns aspres de terra situats a Cabanes, indret d’Aspres, que fan tasca al castell de Cabanes, pel preu de 15 sous melg“.

L’any 1616, els Aguer ja apareixen als registres parroquials quan Antic Aguer i Montserrada bategen el seu fill Miquel.

Durant anys van ser una de les famílies benestants del poble, tal com ens ho recorda la casa de Ca l’Aguer o ca l’àvia que encara es conserva al carrer Canal, tot i que la seva propietat va passar als Romaguera quan, Antònia Aguer,  hereva de Rafel Aguer Aguer i de Caterina Puigferrer, l’any 1780, va contraure matrimoni amb Jaume Pont Casadevall (àlies Romaguera).

Tots els Aguer que encara ara viuen al poble són descendents de Joan Aguer Aguer, germà de Rafel.

Documents:Família Aguer

Més informació:

  • Ca l’Àvia. Casa situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre els carrers Canal i el de les Escoles. Fou propietat d’una de les famílies importants durant l’època medieval, els Aguer. La llinda està gravada amb l’any 1554 i un lema il·legible degut a l’erosió de la pedra. A banda de la finestra, cal destacar el portal d’accés a l’interior, d’arc rebaixat adovellat en pedra.
  • Casa al carrer Canal, núm. 24. Ca l’Aguer o ca l’Àvia. A: Col·legi d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona