Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Ajuntament (Casa de la Vila)

L’ajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) és la institució local que té per funció el govern i l’administració dels interessos del veïnat d’un municipi. L’edifici que és la seu d’aquest govern sovint també es denomina com casa del poble, casa de la vila, casa de la ciutat, casa consistorial, casa del comú o paeria.

Els actuals ajuntaments no han estat fruit de l’evolució de les institucions històriques locals sinó de l’establiment d’una institució castellana a principis del segle XVIII després de la Guerra de Successió. Quan el conjunt dels Països Catalans així com Aragó perderen la Guerra de Successió a principis del segle XVIII (1707 el Regne de València, 1714 el Principat de Catalunya i 1715 el Regne de Mallorca) el nou rei Felip V d’Espanya va substituir tot el règim local català pel castellà, més homogeni i sobretot que permetia la constant interferència de la monarquia en els assumptes locals. El nou règim que s’imposaria als vençuts va quedar recollit al Decreto de Nueva Planta.

Edifici de l’Ajuntament de Cabanes
Època: mitjans i finals del s. XX  |  Arquitecte: Claudi Díaz

L’Ajuntament de Cabanes es troba dins del nucli urbà, a la banda de migdia del casc antic i formant cantonada entre la plaça de l’Ajuntament i el carrer Sant Isidre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de quatre vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta les obertures ordenades en dos eixos verticals. A la planta baixa, el portal d’accés és d’arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l’emmarcament motllurat i l’ampit sobresortit. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb la llosana motllurada sostinguda per mènsules. Els dos finestrals rectangulars de sortida presenten l’emmarcament de pedra motllurat. Entre mig dels dos finestrals hi ha una placa de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. La segona planta fou afegida durant l’última gran reforma de l’edifici, duta a terme l’any 1996. Cal destacar, a la cantonada de la construcció, una placa de pedra amb l’escut de la població. A l’interior de l’edifici, la planta baixa alberga els accessos, serveis i el jutjat de pau. Al primer pis hi ha les oficines i els despatxos de l’alcaldia i la secretaria i, a la segona planta, la sala de juntes i l’arxiu municipal. La construcció està arrebossada i pintada.

En el decret de Nova Planta de l’any 1716 consta que els cònsols es reunien en una esplanada al costat del cementiri, per tractar els problemes de la vila. El primer edifici relacionat amb la casa consistorial es troba documentat al s. XIX i estava emplaçat en una casa al carrer de les Escoles. A mitjans del s. XX, l’Ajuntament i el veí Joan Bech signaren una permuta per la qual el consistori cedia l’edifici del carrer de les Escoles a canvi de la casa que aquest tenia a la plaça, actual seu de l’ajuntament. Un any més tard, l’any 1949, es va acordar la seva reconstrucció segons un projecte de l’arquitecte de Figueres Claudi Díaz.

Posteriorment, l’any 1996 l’edifici fou reformat i es va construir la segona planta que s’inaugurà el 1997. La inauguració va tenir lloc el 26 de juliol (Hora Nova, 19/8/1997)

A: invarquit.cultura.gencat.cat

Amb motiu de les obres, les oficines es van traslladar provisionalment als locals de la Cambra Agrària, al Local Social.

Documents:

  • 1856/1888.- Aplec de documentació relativa a l’alienació de la finca “Valls” o “Puig de les Cavalleries” per tal de dur a terme l’eixamplament de l’edifici de l’Ajuntament i les escoles… la venda perpètua d’unes peces de terra de la finca “Valls” o “Puig de les Cavalleries” per tal d’ampliar la casa consistorial de Cabanes (1888, Josep Massanet) … ACAE110-114-T1-93
  • 1948.-
    • Expedient d’adquisició d’un immoble destinat a vivenda pel secretari municipal. ACAE110-114-T1-8
    • Escriptura notarial de permuta d’una finca urbana per un altre immoble destinada a Ajuntament (Figueres, Raimundo Negre Balet). ACAE110-114-T1-85
    • Expedient d’immatriculació al Registre de la Propietat de Figueres d’una finca urbana destinada a Casa Consistorial i Jutjat de Pau amb totes les seves dependències. ACAE110-114-T1-86
  • 1948/49.- Expedient d’adquisició i reconstrucció d’una casa per ser ajuntament, situada a la Plaça Major i carrer Sant Isidre de Cabanes. Conté els projectes i plànols fets per l’arquitecte Claudi Díaz. ACAE110-114-T1-462
  • 1997.- Àlbum amb fotos de la inauguració de l’ampliació de l’Ajuntament. Arxiu municipal

Actes del Ple municipal

  • 1949
    • 24 de juliol.- El Ple municipal examina el projecte de construcció de la “Casa Consistorial”, presentat per l’arquitecte de Figueres Claudi Díaz Pérez que consta de memòria explicativa, descripció del projecte, descripció de l’obra i pressupost, característiques dels materials, obligacions del contractista, etc. El pressupost és de 103.709 ,54 ptes, els honoraris de l’arquitecte suposen 2.750 ptes pel projecte i 1.750 ptes. per la direcció de les obres. L’aparellador cobraria 1.650 ptes.
    • 24 d’agost.- Es presenta al Ple municipal el plec de condicions legals i econòmiques que han de regir la subhasta pública de les obres de reconstrucció i habilitació de l’edifici destinat a “Casa Consistorial”, oficines de l’Ajuntament, Jutjat de Pau i altres serveis.
    • 7 d’octubre.- El Ple municipal informa que s’ha portat a terme la subhasta de les obres de construcció de l’Ajuntament. S’hi van presentar vuit propostes i es van adjudicar a Simon Gratacós Oliveres per la quantitat de 92.050 ptes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1950
    • 11 d’abril.- S’informa al Ple municipal que les obres de l’Ajuntament estan quasi enllestides i que es podrà inaugurar aviat i s’acorda:
      • que els dies 15 i 16 de maig, festa de Sant Isidre, s’obri al públic a fin de que el pueblo tome posesión del mismo
      • que es comuniqui al capellà que es voluntad del Ayuntamiento el que sean bendecidos sus locales y que señale hora para dicha ceremonia, a fin de que sea acompañado por las Autoridades y vecinos
      • que es doni un “voto de gracias” al contractista D. Simón Gratacós oliveras y al Sr. Arquitecto Director de es obres D. Claudio Díaz Pérez por la atención y desprendimiento de terminar las obras en un plazo tan corto habiendoles concedido dos años para terminarlo
      • que es comuniqui a la població que a partir del dia 17 de maig les oficines municipals, alcaldia i jutjat de pau estaran a la Plaça, núm 10, a la nova “Casa Consistorial
      • que atenen a les despeses que té l’Ajuntament no es farà cap altre festa que la benedicció dels locals

11 de maig de 1950

  • 6 de juliol.- L’alcalde proposa donar un “voto de gracias” al secretari de l’Ajuntament, D. Juan Ribas Campdelacreu por la publicación sobre administración local titulada “Breve historia del Municipio de Cabanas” cuya recopilación de datos estadísticos y hechos ocurridos en esta población supone un trabajo de muchas horas, y al mismo tiempo, voluntad, sin otra remuneración que la satisfacción personal del funcionario, de que los habitantes de la población conozcan en un folleto extractado los datos municipales y hechos ocurridos en un periodo de 100 años . Que se comunique al referido funcionario la satisfacción de este Ayuntamiento, que es seguramente la expresión unánime de toda la población, deseando que en lo sucesivo persevere al frente de la Secretaria Municipal, dedicando sus actividades a tan loables fines.

6 de juliol de 1950

L’antic Ajuntament es trobava al carrer Escoles.


1 comentari

Cabanes. Recull documental (885-1879)

Cabanes. Recull documental (885-1879) – Autors: Bel Sabadí i Antoni Cobos

Aquest és un recull de la documentació referida a Cabanes i Sant Feliu de Cadins, extreta de regestos d’arxius i reculls documentals ja existents, tot i que molt dispersos i variats.  El recull abasta des de l’any 885, fins l’any 1879.

Dividim el conjunt en dues parts ben diferenciades: en la primera presentem els documents que fan referència clara i específica al municipi de Cabanes. En la segona part presentem la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona. En un i altre cas, els regestos estan ordenats cronològicament.

En acabar la descripció documental oferim una sèrie d’annexos per optimitzar la recerca: llista de rectors, beneficiats, etc. Acabem el treball amb un índex de persones i de llocs.

Fonts documentals i bibliogràfiques

  • ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó.
  • ACG: Arxiu Capitular de Girona.
  • ADG: Arxiu Diocesà de Girona.
  • AMCE: Arxiu Municipal Castelló d’Empúries (Fons Arxiu de Medinacelli. Comtat d’Empúries).
  • AHG: Arxiu Històric de Girona.
  • AHN: Archivo Histórico Nacional (Madrid).
  • AMG: Arxiu Municipal de Girona.
  • ANC: Arxiu Nacional de Catalunya.
  • BC: Biblioteca Nacional de Catalunya.

Primer document conegut on apareix el nom de “Cabanes”

Donació del comte Guifré I i la comtessa Guinedella 26 de juny de 885

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El comte i marquès Guifré I de Barcelona-Girona i la comtessa Guinedella donen a la casa del monestir de Sant Joan de les Abadesses quelcom de llur alou, alhora que hi fan oblació de llur filla Emma. La comtessa aporta la porció que té en la vil·la Cabanes, situada en el comtat d’Empúries, comprada pel seu pare Sunifred.

Original perdut. Catalunya Carolíngia, doc. 58.
Còpia del segle X, interpolada: Barcelona, AR (ACA), Cancellería, pergs. Guifré. Núm. 3 dupl.
(abans arm. Sant Joan, sac A, núm. 1).

Índex

  • Presentació
  • Fonts documentals i bibliogràfiques

    Selecció Recull Documental

  • Bibliografia
  • Toponímia
  • Part 1: Documentació civil i senyorial
    • Cabanes
    • Cadins
  • Part 2: Documentació eclesiàstica
    • Cabanes
    • Sant Feliu de Cadins
  • Part 3: Font Can Carreres de Cabanes
  • Rectors de Cabanes
  • Beneficis
  • Abadesses de Sant Feliu de Cadins
  • Beneficis
  • Glossari
    • Terminologia jurídica
    • Càrrecs eclesiàstics menors
  • Index Nominum
  • Index Locorum

Presentació del recull documental: Dia 26 de gener de 2018, a les 7 del vespre, a la sala El Sindicat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

El Casino

El Casino és un immoble del c/Canal, núm. 26, construït el 1922. El 2013 es va rehabilitar la façana conservant l’estètica original.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Obra popular amb decoracions de caire modernista. Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre els carrers Canal i de les Escoles. Edifici cantoner de planta rectangular, format per quatre crugies i distribuït en planta baixa i dos pisos. La part davantera de la construcció presenta la coberta plana utilitzada com a terrat, mentre que la posterior té teulada d’un sol vessant. Totes les obertures de l’edifici són rectangulars. La façana principal presenta un portal d’accés amb l’emmarcament d’obra i decorat amb una motllura superior a mode de guardapols. Les finestres dels pisos també presenten una motllura decorativa a la part superior, formada per rajoles vidrades decorades amb motius geomètrics en blau i blanc. Les de la segona planta estan delimitades per una barana de ferro. La façana està rematada per la barana d’obra correguda que delimita el terrat, que presenta uns plafons d’obra delimitats per dos pilars, i decorats amb la mateixa rajola que les finestres. De la façana orientada al carrer de les Escoles destaca el balcó corregut de la segona planta. Presenta la llosana motllurada, barana de ferro i dos finestrals de sortida decorats amb la mateixa rajola vidrada que la resta de l’edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i decorats a imitació de carreus disposats regularment. A: invarquit.gencat

L’edificació té les funcions d’habitatge, botiga i magatzem on encara es conserven les restes dels palcos d’una societat que creiem era: Caridad y Recreo de Cabanas, amb domicili social c/ Escoles, 1, creada el 1913 a partir de la fusió de les societats “Juventut Recreativa Cabanense” i “Paz y Caridad del pueblo de Cabanas”. A la premsa dels anys 20 sovint apareixen notícies de les festes i activitas culturals promogudes per aquesta societat.

No s’han trobat plànols ni cap dada de la construcció. Només al llibre d’actes del Ple Municipal consta que el 15 d’octubre de 1922, Josep Gimbernat Municoy demana reconstruir el paller que té al carrer Canal, obrir porta i finestra a aquest mateix carrer i obrir tres finestres al carreró que porta a l’entrada de les cases de Miquel Pujol i Francesc Aguer.

Durant la segona República, l’actual Local Social que era seu del Sindicat Agrícola de Cabanes acollia els actes de la gent d’esquerres i el Casino era el lloc on se celebraven les festes i activitats de la gent de dretes.

A principis de la Guerra Civil es va iniciar l’expedient d’apropiació de finques per posar al servei del municipi aquells edificis que els seus propietaris havien sortit del país i que podien ser d’interès pel municipi, indicant quin ús se li podia donar a cadascun.

A l’expedient (1936-1937) hi consta l’apropiació de l’edifici del Casino (pàg. 5) i una carta del Secretari General del Sindicat d’Oficis Varis C.N.T. de Cabanes, datada el 7 de juny de 1937, (pàg. 22/23) on es fa constar que la casa del c/ Escoles, 1, propietat dels hereus de Josep Gimbernat Municoy, té un local que havia estat arrendat a una Societat on la Lliga i la CEDA hi celebraven les seves reunions i que aquest local va ser incautat pel Comitè, per la qual cosa demana que sigui atorgada al Sindicat General d’Oficis Varis la concessió de l’esmentat edifici per raó de la tasca cultural que porta a terme i demés coses que precisa fer en benefici de la causa antifeixista.

Altres edificacions o entitats conegudes com “El Casino”

El 1861 i 1865 apareixen a la premsa algunes notícies relacionades amb un Casino de Cabanes, del qual no tenim cap més referència. Possiblement no tinguin cap relació amb el Casino que coneixem avui en dia i devia estar ubicat on ara hi ha el bar de Les Voltes.

ALCALDADA. — El Casino de Cabanas ha sido cerrado por el Alcalde de dicho pueblo, à causa de haber hecho dimision cuatro individuos de la junta. Señor Alcalde, no hay para tanto. Deje V. obrar por si mismo al Casino, que ya se encargarà de completar de nuevo la junta. Es de advertir que la dimision no tiene nada que ver con cosa alguna referente al órden publico ni à la política. Entonces ya no nos meteriamos en camisa de once varas. A: El Ampurdanés: periódico científico, literario, de intereses morales y materiales, 3/11/1861, pàg. 3

COMUNICADO. Señores Redactores del periòdica EL AMPURDANÉS. Muy Señores mios: la calificacion de alcaldada que dan ustedes, en su apreciable n.° 14, à la providencia con que mandé cerrar el Casino de esta poblacion, me pone en el caso de dar explicaciones, usando del derecho que me concede el articulo 22 de la ley, de imprenta vigente, esperando de su amiabilidad y cortesania, insertaràn la presente en uno de sus tres
primeres números, rectificando lo que calificaron de alcaldada, mal instruidos, sin duda, de lo ocurrido en esta poblacion. La junta de dicho casino, que se componia tan solo de cuatro individuos, porque el primer presidente habia hecho ya dimision, se me presento dàndome parte como à alcalde, de que hacian dimision de sus cargos por no observarse el Reglamento; y como sobre el particular se habian dado quejas, no consideràndome autoridad competente para dictar leyes en el casino, y no fiando tampoco en mi solo criterio, habiendo consultado el negocio como alcalde, con persona competeníe, como es el abogado consultor de esta alcaldia, oido su dictamen, que fué el de que mandase cerrar el casino dando parte al Iltre Sr. Gobernador Civil de la provincià, adopté tal resolucion; pues se me hizo entender, aunque así lo comprendia, que si hubiese mediado algun percance en el casino, no existiéndo junta, y teniendo yo de ello conocimiento, podia arrostrar alguna responsabilidad. Nunca he pensado tan siquiera en abusar de mi autoridad, però si deseo se respete en lo justo y debido, y siento mucho se califiquen de injustos y arbitraries mis actos, cuando en ellos todos no tengo otra mira que la prudència, como autoridad à quien confia la ley el órden publico. Con esta ocasion se repite de ustedes A. S. S. Q. S. M. B. — José Oliva, Alcalde. Cabanas 3 Noviembre de 1861. A:  El Ampurdanés: periódico científico, literario, de intereses morales y materiales, 10/11/1861, pàg. 4

Josep Oliva va ser alcalde des del 1861 al 1864. I un José Oliva Rebarter (segurament la mateixa persona) va ser regidor el 1902 i alcalde el 1904

A divertirse. Los señores sócios dèl Càsinó de Cabanas, tal vez para alejar de sí el negro humor que les ocasiona la mala còsécha del maiz y la casi total pérdida de las tardanias, han contratado por un mes, una compañía acròbata que, bajo la direccion dèl Sr. D. Vicente Jàrque, ha empèzado li fúncïonar, con entusiasmo de los sòcios, por sus dificiles ejercicios. Para dar mas variedad à las funciones ejecuta con mucha limpieza variós juegos de escamoteo y canta algunas composiciones con acompañamiento de guitarra; Bien por el Casino de Cabanas; ocupénse sus sócios en diversiones inocentès y vivan alejados del vicio, que seran de todos apreciados. A: El Ampurdanés: periódico científico, literario, de intereses morales y materiales. 6/8/1865, pàg. 3

Josep Serra (Fredo) ens recordava que on ara hi ha el bar Les Voltes devia haver estat un Casino ja que la llinda de l’entrada havia tingut aquesta inscripció. També ho va confirmar Josep Pujol i Costa (Pepito Xibeques) a l’entrevista publicada a la revista Potamolls, 4 (juny, 2005), pàg. 7/12

… Com era Cabanes? Quins bars hi havia?
El sindicat, fet per mediació de l’alcalde: per 50.000 pessetes, amb un tal Gratacòs que era empresari. Hi havia el Casino, on ara hi ha Carns Rosa. Recordo haver-hi anat quan llogaven orquestra per les festes. També hi havia ca la Lina.
Allà a Les Voltes?
No. Allò havia estat un Casino molts anys endarrere, però no l’havia vist funcionar, jo. Després hi havia Ca el Bigoti. Un bar on la gent que anava en bicicleta a Figueres o així s’aturava a fer un trago. I també ca l’àvia Lloberas, que només venia vi. El seu fill era el barber…


1 comentari

Sala “El Sindicat”: inauguració i exposició històrica

Sala El SindicatEl dia 5 de novembre de 2017 es va inaugurar la Sala “El Sindicat”, situada al primer pis del Local Social. És un espai polivalent, amb un aforament d’unes 100 persones, adequat per a activitats de mig format. Està preparat per a exposicions i dotat d’equipament multimèdia (projector, pantalla i equip de so).

Es va triar el nom de «El Sindicat» per tal de recuperar la memòria històrica de l’edifici.

Tot i que ja fa anys que la construcció se la coneix amb el nom de «Local social», un nom molt adient per a un equipament obert a tots els veïns i entitats del municipi,  per als més grans encara és el Sindicat, ja que l’edifici va ser construït, el 1932, pels socis del Sindicat Agrícola de Cabanes.

Amb aquesta nom es vol deixar constància dels orígens de l’edificació i retre homenatge als cabanencs que, fa vuitanta-cinc anys, van fundar el Sindicat Agrícola de Cabanes, sense oblidar als qui, el 1985, en van gestionar la cessió a l’Ajuntament i als qui generosament van cedir els seus drets per tal que «El Sindicat» passés a ser un espai al servei de tot el poble.

En motiu de l’apertura de la sala es va penjar un quadre fixe que descriu gràficament l’evolució de l’edifici, es va editar un tríptic i es va inaugurar una exposició que, en set plafons, resumeix la història del Sindicat i dels seus socis, des del 1932 fins el 1985 que va passar a l’Ajuntament.

Estava previst que la inauguració fos el dia 16 de desembre, però va coincidir amb la concentració d’alcaldes de la pl. Sant Jaume de Barcelona i es va anul·lar l’acte.

Fotos de la inauguració

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Panell, tríptic i plànol

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Exposició

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Inauguració: cartell i invitació

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Centre Cultural Antoni Ribas de Conill

Vist el mal estat de la casa que la família Brusés tenia al carrer Colom, a principis dels anys 80 del segle passat, l’Ajuntament de Cabanes va comprar la finca i, després d’enderrocar l’edifici, habilità l’espai com a parc urbà.

També es va comprar el paller que es trobava a la cantonada del carrer Escoles. Aquest edifici es rehabilità per destinar-lo a centre juvenil. El 1986 s’aprovà el projecte de reforma i la inauguració va tenir lloc  el 14 de maig de 1988.

El 1990 degut a la poca assistència en els mesos d’hivern, el local juvenil tancà temporalment i amb el temps va anar variant la seva funció. El 2003 era seu electoral i s’hi feien cursos d’informàtica o manualitats.

El 15 de maig de 2004, s’inaugurà un espai de lectura preparat per anar-hi a llegir el diari, revistes o contes infantils, amb la previsió d’equipar-lo amb cafetera o màquina de begudes. L’espai també estava destinat a lloc de reunió de les associacions i a exposicions. Des d’aquest moment el Local Juvenil passa a anomenar-se Centre Cultural. En aquells moments es tenia el projecte d’ampliar el centre dotant el primer pis amb una biblioteca, ordinadors, televisor i DVD.

El 13 de març de 2005, l’espai va rebre el nom de Centre Cultural Ribas de Conill, dins el marc dels actes celebrats a Figueres i Cabanes en homenatge a l’astrònom,  amb motiu del 70è aniversari de la seva mort.

Degut al retard de les obres de la nova escola i per no haver de posar un mòdul prefabricat, el curs 2006/07 la planta baixa del Centre Cultural, que havia servit d’espai de lectura i esbarjo, va passar a ser una aula més de l’escola. Mentrestant s’adequava el primer pis per a diferents activitats: tallers de memòria, extraescolars, reunions, espai de lectura, servei d’internet…

Al Butlletí  de l’abril del 2009 s’informava que estava previst de reobrir el Centre i que a petició d’unes “cabanenques molt actives” a més del que hi havia abans: màquina de cafè, diaris i revistes, hi hauria una petita biblioteca formada per unes  quantes donacions de llibres i que l’espai també faria la funció de punt de trobada per xerrar, cosir, llegir o fer-hi algun cursert. L’espai seria gestionat per les mateixes persones que n’havien sol·licitat la reobertura i que serien les encarregades de mantenir-lo en condicions i, conjuntament amb l’ajuntament, de dur-hi a terme activitats. Tot i que l’espai va estar pensat per a la gent gran, s’hi farien coses adreçades al poble en general. L’octubre del mateix any, un grup de veïns van convocar una reunió amb l’objectiu de veure com es podien organitzar després que l’Ajuntament havia manifestat el seu vist-i-plau a l’acondicionament del Centre Cultural per oferir un espai per a la gent gran i a l’hora centre de reunions i demés activitats.

Actualment el Centre Cultural Antoni Ribas de Conill està format per planta baixa i pis. Mentre el pis és utilitzat com a menjador escolar, local de l’AMPA de l’escola i aula destinada a la realització d’activitats extraescolars i cursos per a adults, la planta baixa és la seu del Casal d’Avis

El Centre, que compta amb una petita biblioteca, premsa diària, ordinador amb connexió a internet i màquina expenedora de cafè, és obert al públic de tres a set de la tarda, però també té altres usos. Els matins serveix com a aula on s’imparteixen cursos i tallers adreçats majoritàriament a la gent gran. A la tarda és lloc de trobada de les persones que volen llegir els diaris o les publicacions periòdiques subscrites per l’Ajuntament, jugar a cartes o altres jocs de taula, fer tertúlia, participar als tallers de labors, etc. Els vespres està a disposició d’entitats o grups de veïns que vulguin reunir-se o portar a terme activitats culturals de petit format (unes 25 o 30 persones) com poden ser presentacions de llibres, xerrades, tallers, reunions mensuals del Club de Lectura, etc.

L’estiu del 2016, després de rebre una donació de la família Minobis-Bech, de Figueres, amb l’ajuda d’unes voluntàries, s’ha fet l’inventari del fons i s’han registrat i processat tots els llibres de la biblioteca. També s’han comprat noves prestatgeries.

Biblioteca del Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Relació de documents de la biblioteca
catàleg

El 7 d’octubre de 2016, s’inaugura la reforma i organització de la biblioteca amb 900 documents procedents de fons propis, de la cessió dels veïns i de la donació de la família Minobis-Bech (272 documents, la major part dels quals són novel·les).

Aquest fons està format per enciclopèdies generals i temàtiques (cultura, història, geografia, medi natural…), llibres de coneixements agrupats per matèries, un recull de documents sobre Cabanes o relacionats amb el poble, novel·les, poesia, teatre, així com un petit lot de llibres infantils.

A la sala del centre Ribas de Conill també s’hi pot trobar premsa diària: «El PuntAvui», el «Diari de Girona», el setmanari «Hora Nova» i algunes revistes, entre les que destaquen: «Alberes», «Revista de Girona», «Top Girona» i “Gidona”. Des del dia de la inauguració la biblioteca compta amb una col·lecció d’exemplars de la revista “Cavall Fort”, cedides per Lluís Fabregat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’estiu del 2016, gràcies a la col·laboració de la Glòria, una estudiant figuerenca, i d’unes voluntàries es va procedir al registre i localització dels llibres. L’organització dels documents, tot i que basada en sistema que regeix les biblioteques públiques, s’ha simplificat molt per reduir les tasques de gestió de les noves entrades i facilitar el manteniment de l’ordre als prestatges.

Vídeo realitzat per Glòria Fernández-Liedo amb la col·laboració d’Alba Morollón. El document descriu el procés d’organització de la biblioteca del Centre Cultural Ribas de Conill que es va portar a terme l’estiu del 2016. La projecció va tenir lloc el dia 7 d’octubre de 2016, en el marc de la presentació de la biblioteca i de la reforma del local.

préstec

Normes de préstec

Relació de matèries del fons de la biblioteca:

  • Literatura
    • Narrativa (N)
    • Poesia (P)
    • Teatre (T)
  • Coneixements
    • Enciclopèdies i obres generals (0)
    • Societat (3)
    • Ciències (5)
    • Salut (61)
    • Cuina (64)
    • Art (7)
    • Història (9)
      • Cabanes – Història local (9 CL)
    • Geografia i viatges (91)

Inauguració de la biblioteca

Bibliografia:


1 comentari

Monestir de Valldemaria

Monestir de Santa Maria. Maçanet de la Selva (veïnat de Pibitller)

ValldemariaTotes les dades semblen indicar que el primer monestir cistercenc femení a Catalunya (potser a tota la Península Ibèrica) fou el Convent de Santa Maria de Vall de Maria, a la parròquia de Maçanet de la Selva. Valldemaria fou l’únic monestir cistecenc femení establert a la Corona d’Aragó en vida de Bernat de Claravall, que morí el 1153.

Se suposa que el Convent s’hauria construït als voltants de l’any 1155, però un document del 1146 i la dotació feta a la comunitat, filial de l’abadia femenina francesa de Nonenque o Noninges, el 1158, per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí, acrediten un origen anterior.

Quan l’any 1169, es va fundar a Cabanes el monestir de Sant Feliu de Cadins, Ermessenda, la priora de Vall de Maria, va ser anomenada, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, abadessa al monestir de Cadins, fent que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent d’aquell. Però, les monges maçanetenques, fent cas del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es va saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles.

El 20 de novembre de 1456 una acta notarial determina la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaven, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes.

Els anys 1501-1504 la priora de la comunitat va ser Violant de Biure, familiar del bisbe de Girona Berenguer de Pau. Violant va ser imposada a instàncies de l’abadessa de Cadins i rebutjada per la comunitat de Valldemaria. El mateix va passar amb Lluisa Llordat (1504-1549). Lluïsa era de la comunitat de Cadins i també va ser rebutjada per la de Valldemaria.

El 1543, les monges, cansades de rebre la visita de lladres i malfactors es varen traslladar, al monestir de Sant Daniel de Girona, bo i refusant l’oferiment i les exigències del de Santa Maria de Cadins, que a més de ser “monges blanques” com elles era la “seva” abadia a la qual estaven vinculades.

ValldeMaria encara subsistí com a Priorat fins al 1550. Finalment, l’any 1603, el monestir i les seves terres es vengueren a la família Jalpí de Tordera, i des d’aleshores esdevingué una casa de pagès.

La capella va ser inaugurada l’any 2008, després de ser restaurada pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, qui també ha restaurat tres edificis més del municipi, la capella de Sant Jordi del castell de Torcafelló, un pou de glaç i una torre de telegrafia òptica.Coberta(6)

Santa Maria de Valldemaria versus Sant Feliu de Cadins. Font:  Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014

Perquè des de Valldemaria es va crear el monestir de Cadins? No són més que suposicions, però sembla plausible pensar que hi hagués pressions externes ja que resulta extrany que una comunitat filial s’instal·lés més al nord en lloc d’avançar cap el sud.

  • Cap el 1168 la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva era regida per un canonge de la Seu, Arnau de Darnius. Això fa pensar que l’escissió que va viure la comunitat de Valldemaria i que va comportar la fundació de Sant Feliu de Cadins podia haver estat induïda per aquest canonge procedent de Darnius, població propera a Cabanes.
  • Una altra hipòtesi és que la decisió vingués de la mà de la família Torroja, ja que Ramon de Torroja s’havia casat amb una filla d’Almodis de Barcelona i un Pere Torroja havia estat, fins al 1152, abat del monestir de Vilabertran i en la data de l’escissió era el gran mestre de l’ordre dels Templers.

Quin és l’origen de les desavinences entre els dos monestirs?

  • Hi ha qui suposa que Valldemaria no va veure amb bons ulls que el nou monestir de Cadins, tingués la dignitat d’abadia mentre Valldemaria es mantenia com a priorat depenent de Cadins.
  • Les desavinences entre Valldemaria i Cadins van provocar que en el moment d’abandonar Valldemaria, la comunitat s’establís al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona i no pas al de Cadins, que llavors ja s’havia traslladat a Girona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plafons informatius (exposats a la capella de Valldemaria)

Bibliografia:


1 comentari

Fita de terme o molló

Una fita és una pedra treballada, disposada verticalment en un terreny, o bé una marca gravada en una roca. Té com a missió senyalar els límits d’un municipi, una finca particular o uns boscos comunals respecte a d’altres de la mateixa naturalesa. Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial i molt sovint duen inscripcions. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Actualment moltes de les fites que marcaven els termes dels nostres camps han desaparegut o estan enterrades, però encara en queden algunes:

  • Se’n conserven unes quantes amb la inscripció “CP” que marcaven les propietats del comte de Peralada
  • Al camí d’Espolla hi ha una fita amb el text PERLADA (tal com s’anomenava popularment el poble veí) a un costat, i CABANAS a l’altre.  Marcava el límit dels respectius termes municipals
  • Al seu costat una altra fita conté una inscripció de significat desconegut: “DOMAR-LLA
  • A l’Aigüeta hi ha una fita de terme amb els textos CABANAS i FIGUERES
  • En jardins de cases particulars s’hi troben altres fites per delimitar propietats:
    1. Per una banda CONILL i per l’altra ALBERT
    2. Per una banda PONT (Romaguera) i per l’altra una inscripció il·legible
  • A la carretera de Figueres una altra fita recorda el límit de les propietats ALBERT i LLENSA

Bibliografia: