Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Patrimoni


by Deixa un comentari

Rajolers i rajoleries

Mas de la Rajoleria

Des de fa molt de temps no consta que a Cabanes hi hagi cap indústria dedicada al món de la terrissa i la rajoleria, però sí que n’hi havia hagut temps enrere i en queda constància en alguns topònims: carrer Escudellers, cal Rajoler, Forn d’en Gestí i mas de la Rajoleria

El carrer d’Escudellers deu rebre aquest nom  perquè  en època medieval, alguns escudellers (aquells que fan o venen escudelles, plats i altres atuells de terrissa) tenien obrador i botiga en aquell carrer de l’antic castell de Cabanes.

A la casa de cal Rajoler possiblement hi havia viscut o treballat un rajoler que li va donar el nom i els masos del Forn d’en Gestí i la Rajoleria havien estat una indústria amb el seu forn per fer rajols per a la construcció.

Antoni Egea a l’article «Notícies sobre rajolers i rajoleries a l’Alt Empordà en els segles XVI-XVIII» publicat el 31 de maig de 2014, explica que la rajoleria del Forn d’en Gestí ja funcionava l’any 1584, que era una de les més antigues de les quals se n’ha trobat documentació i que almenys hi treballava un operari navarrès. Es veu que molts rajolers eren de la Navarra, País Basc o França i així ens ho avalen dos registres parroquials del segle XVIII, tot i que no ens diuen si aquestes persones treballaven al Forn d’en Gestí o a Cadins.

  • El 1701 va morir Antoni de Berguey, un rajoler, «biscahy del lloch de St Esteva Bisbat de Dachs del Regna de Biscaya» i aquest mateix any es casava Pere Roca, rajoler, descendent de St Joan de Moriana, de la diòcesi de Grenoble, del ducat de Saboia, amb Maria Anna Farreres, filla d’Antoni Farreras, ferrer de Ripoll.

No sabem quan es va iniciar la indústria del mas de la Rajoleria, si va ser abans del 1492 en el temps que les monges regien el monestir de Cadins o sí va ser més endavant. Sí que es pot assegurar que des que el 1613 que es van començar a portar els llibres parroquials hi havia rajolers que vivien a Cabanes. A partir de l’any 1753, amb la construcció del castell de Sant Ferran de Figueres, es podrien haver impulsat les indústries del mas de la Rajoleria i el Forn d’en Gestí.

  • El 1614 bategen una filla de Pere Lasala, el 1615 una filla de Mateu Ramera, el 1623 un fill de Bernat Oliva, el 1626 un fill de Pere Saguí  i un altre de Bernat Oliva. Tots ells eren rajolers
  • El 1629 Maria Fornyiol, rajolera, apadrina a Maria, filla de la ventura
  • El 1666 el rajoler Martí Casanovas fa de testimoni del testament de Maria Aguer
  • El 1709 Maria Angela, al seu testament diu que és «muller de Joan Garrabet rejoler vuy absent de mi per averlo pres los francesos …»
  • El 1777 Jaume Garriga, jornaler, vidu de Caterina Valls de Cabanes, es casa amb Antònia Llanta, vídua del rajoler Francesc Llanta, de Cabanes.

Totes les referències que tenim del mas de la Rajoleria són del segle XVIII. Dos registres de defunció i un inventari en fan esment:

  • L’11 de maig de 1766 morí de mort natural “Antoni Baixench rajoler habitant en la rajoleria de St. Feliu Parroquia de Cabanas de edat de quaranta y sinch anys poch mes o menos…”
  • El 23 d’abril de 1769 “morí de mort natural Maria Teresa Martí i Brunet rajolera habitant en la Rejolaria de St. Feliu Parroquia de Cabanas de edat de quaranta anys poc mes o menos …”
  • El 1789  Jaume Pont Casadevall (Romaguera), després de la mort dels seus pares, fa inventari dels béns familiars. Al llegat de la seva mare hi fa constar, entre d’altres, l’heretat i mas de Sant Feliu de Cadins i sota l’epígraf «Heretats, propietats y terras del patrimoni de Casadevall» hi ha «una rejoleria contigua á las terras de dita heretat, ab sa barraca per casa y forn» i també «altre pessa de terra anomenada camp del forn y bosch contiguo de tinensa de sinch vessanas y mitja, la major part cultiva y part bosch».

L’inventari de Jaume Pont ens indica que, almenys al segle XVIII, la Rajoleria formava part del conjunt de la propietat del mas de Sant Feliu i que conservava el forn, possiblement encara en actiu, però no ens aclareix des de quan existia la indústria. Tampoc sabem quan va deixar de funcionar per passar a ser la casa del masover.

Quan Jaume Gorgot (1864-1941) tenia el domini de la finca, a la Rajoleria hi vivia la família Gibert, els masovers d’en Romaguera, fins que a mitjans del segle XX van comprar la propietat del mas Sant Feliu i van passar a viure al casal, mentre el mas de la Rajoleria degué ser habitat per altres masovers.

Fa temps, Dolors Ferrussola va comentar que durant els anys que va estar treballant a la Rajoleria, en fer obres van trobar  moltes restes de rajols enterrats pel voltant de la casa i que l’última persona que havia viscut a la casa de la Rajoleria va ser Maria Vergés Punsí qui va morir a Calabuig el 2015, als 104 anys.

Actualment ha perdut la seva funció de rajoleria i també de masoveria, però afortunadament encara s’hi viu i se’n fa el manteniment.

 

 


by Deixa un comentari

Una pedra que ens parla …

Foto: Víctor Teixidor

“Pedres que parlen” és el treball de recerca que l’any 2006 va portar a terme l’Èlia Bantí i Alabau i que recull 101 llindes de Jafre amb les seves inscripcions.

És un títol molt encertat per definir aquelles pedres més o menys ben treballades que situades a la façana principal de la casa ens donen fe del nom del propietari de l’immoble, del seu ofici i de l’any que va ser construït l’habitacle.

Sovint aquestes pedres s’han conservat en el seu lloc d’origen però també pot ser que degut a les reformes fetes al llarg del temps, restin amagades en algun indret de la casa fins que un dia algú les descobreix i busca que aquella pedra li parli dels seus avantpassats.

Aquesta pedra amb la inscripció “JOSEP PAGES BRASER AVE MARIA SIN PECADO CONSEVIDA 1704” l’ha trobada en Víctor Teixidor a la casa familiar de Cal Ros. La manca del segon cognom no ens permet tenir una certesa absoluta de qui era Josep Pagès però un estudi genealògic de la família Pagès de Cal Ros ens permet apuntar amb força seguretat l’origen del promotor de la llinda.

Qui era Josep Pagès? quins van ser els seus descendents?

El 1657 i després d’enviudar, Andreu Pagès contreia un segon matrimoni amb Anna. La parella va tenir una colla de fills dels quals destaquen els dos nois que van donar origen a dues branques familiars:

  • Miquel, l’hereu, nat al cap d’un any del casament, va ser l’avantpassat del metge i benefector Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 25/02/1864 – Niça, 21/11/1932)
  • Josep, nat quinze anys més tard fou l’avantpassat dels Pagès de Cal Ros. El fet de coincidir el nom i que el 1704 Josep Pagès ja tingués trenta-un anys i en fes cinc que era casat fa pensar que aquest Josep Pagès nat el 1673 ha de ser el protagonista de la inscripció. La seva condició de “braser” (bracer=jornaler que treballa al camp) i la religiositat que demostra en la jaculatòria gravada sota el seu nom queden avalades en els seus testaments.

Josep Pagès (Cabanes, 1673-1741) = (1698) Eugènia Bonavia

Fill d’Andreu Pagès i Anna, va ser batejat el vuit d’octubre de 1673. El vuit de setembre de 1698 es casava amb Eugènia Bonavia quan ell tenia vint-i-cinc anys i la núvia setze. Se’ls coneix dos fills que van arribar a grans Josep, l’hereu, i Caterina (1719-1745) qui el 1742 es va casar amb Jaume Bascu per morir tres anys després.

Josep era un fadristern dels Pagès, una família pagesa amb una certa bona condició econòmica. A pesar de no ser l’hereu, Josep no degué quedar totalment desprotegit econòmicament com es pot veure en els seus testaments i possiblement la seva dona també va aportar un dot que els va permetre tenir casa pròpia, aquest fet explicaria que decidís immortalitzar-se amb una pedra a l’entrada de casa seva, cosa que no era massa corrent en les famílies treballadores de l’època.

Eugènia Bonavia, l’esposa de Josep Pagès, va morir als cinquanta-vuit anys, el nou de juny de 1740. Poc després, el vint-i-tres de gener de 1741, moria Josep Pagès als seixanta-vuit anys. Al llarg de la seva vida Josep va signar les seves últimes voluntats al menys tres vegades. El cinc de desembre de 1725 havia fet testament amb el capellà Vicenç Miró, l’onze d’octubre de 1728 va signar un codicil amb el mateix capellà i el dia abans de morir, el vint-i-dos de gener 1741 hi va afegir un nou codicil, ara amb el capellà Francesc Fageda.

Al testament de 1725 explica que es troba a casa seva «anant per mas camas encara que amb pocha salut», elegeix per marmessors el seu nebot Andreu Pagès (fill del seu germà Miquel) i la seva esposa Eugènia. Ja devia tenir un cert poder econòmic puix a més dels oficis fúnebres normals demana que se li celebrin dues misses a l’església parroquial de Cabanes, dues a la capella de Sant Sebastià i altres al convent de Sant Francesc de Figueres i mana el mateix per a la seva esposa quan arribi l’hora de la seva defunció. Llega a la seva filla cinquanta lliures de plata, un vestit d’estamenya bona i un altre vestit de cadis, amb gipó i faldilles i una caixa nova bona i amb pany i clau. Deixa usufructuària dels seus béns a la seva esposa mentre es conservi vídua i nomena hereu el seu fill Josep. En cas de no poder heretar mana que la propietat passi a Caterina. Si ella tampoc pogués heretar, el llegat seria per al parent més proper. En aquest últim cas l’hereu hauria de fundar tres aniversaris per a ell i la seva esposa, obligació que no tindrien els fills. Si cap parent acceptés aquestes clàusules,  els capellans del poble podrien vendre tots els seus béns per dedicar-los a fundacions d’aniversari per la seves ànimes.

Al codicil del 1728 canvia una mica les condicions de les celebracions fúnebres i vol que se li celebrin vint-i-cinc misses, nou al convent de Sant Francesc de Castelló d’Empúries, nou al convent de Sant Francesc de Figueres, set a la parròquia de Cabanes, una en cada altar i una a la capella de Sant Sebastià. També demana un aniversari, deixant sense efecte el que havia dit al testament anterior. El codicil consta signat per «Josep Pagès bracer de Cabanes en sa casa»

Al codicil del 1741 nomena marmessors al seu nebot Andreu Pagès i a Jaume Costa. Com que ja és vidu i no ha de contemplar les necessitats de la seva esposa millora el llegat de la seva filla Caterina que de cinquanta lliures de plata passa a cent lliures barceloneses. Els testimonis del document signat a la pròpia casa, foren el doctor Josep Casanovas, metge de Peralada, Joan Palau de Castelló i Joan Rodes, bracer de Cabanes. És possible que Josep Casanovas fos el metge que el va atendre en la seva malaltia.

Josep Pagès Bonavia (Cabanes, 1717-1783) = (1741) Maria Àngela Carreras = (1744) Maria Pomés Planas

Batejat el vint-i-nou d’abril de 1717, el vint-i-nou d’octubre de 1741, Josep es va casar amb Maria Àngela Carreras, filla de Jaume Carreras d’Avinyonet i de Maria. D’aquest matrimoni va néixer Maria Àngela l’any 1742.
Una vegada vidu, Josep va contraure nou matrimoni amb Maria Pomés Planas (Cabanes,1721-1781) l’any 1744. La cerimònia va tenir lloc a l’església de Sant Sebastià.

Maria Pomés va morir l’any 1781, als seixanta anys d’edat i Josep el dinou de desembre de 1783 amb seixanta-set anys. Devia ser una època de fortes pluges ja que el registre de defunció explica que la cerimònia fou “sens assistencia de sacerdot ni Missa resada per causa del aÿgat tant duradero”.

Francesc Pagès Pomés (Cabanes, 1758-?)  = (1785) Dorotea Oliva

La família continua amb Francesc, fill de Josep Pagès i Maria Pomés. Francesc va ser batejat el vuit de gener de 1758 i el divuit de gener de 1785, amb el testimoni del cirurgià Pere Sunyer, metge del poble, es casava amb Dorotea Oliva, filla de Miquel Oliva de Cabanes i Agnès Coll natural de Capmany.

Josep Pagès Oliva (Cabanes,1797-1874) = (1816) Isabel Heras Fortià

Josep, un jove pagès, fill de Francesc Pagès Pomés i Dorotea Oliva Coll, va néixer el vint-i-sis de febrer 1797.  El vint-i-nou de juny de 1816, Josep es casava amb Isabel, filla de Pere Heras i Francesca Fortià o Fortiana, també de Cabanes.

En morir, el vint-i-nou de juliol de 1874, va deixar cinc fills vius: Josep, Teresa, Maria Àngela, Francesc i Llúcia. L’hereu, Pere, havia mort cinc anys abans.

Pere Pagès Heras (Cabanes,1834-1869) =(1856) Caterina Batlle Tarinas

Pere Pagès, setè fill de Josep Pagès i Isabel Heras va néixer el sis d’abril de 1834. L’u de març de 1856, Pere va contraure matrimoni amb Caterina Batlle Tarinas, natural de La Vajol.

El primer fill de Pere Pagès  i Caterina Batlle va néixer el vint-i-nou d’abril de 1857 i va ser batejat el dos de maig, amb el nom de Josep, en unes circumstàncies complicades segons explica el registre del baptisme «he bautizado subconditione, ratione dubti prudentis per haberle bautizado intra uterum matris D. Pelegrin de Carreras cirujano de esta dudando este si lo habia hecho bien». Josep degué morir aviat i l’hereu va ser un altre Josep nat el 12 de novembre de 1862

Quan el 1869 Pere va morir només tenia quaranta-cinc anys i va deixar tres fills vius, Josep, Maria i Vicenç.

Josep Pagès Batlle (Cabanes,1862-?) =(1886) Fe Llombart Pagès

Josep Pagès Batlle

Nat el 12 de novembre de 1862, va ser batejat dos dies després sent apadrinat per l’avi patern i l’àvia paterna.

El disset de gener de 1886, Josep es va casar amb Fe Llombart Pagès, nada el 1866, filla de Joan Llombart Pou i Celestina Pagès Bataller i germana del reconegut metge i investigador Josep Llombart i Pagès. Celestina, la mare de Fe Llombart, era descendent d’aquell Miquel Pagès nat el 1658 i primer hereu conegut del llinatge Pagès. Amb el casament de Josep Pagès Batlle i Fe Llombart Pagès es tornaven a unir les branques dels dos germans.

En un cens electoral del 1890/94 hi apareix Josep Pagès Batlle domiciliat al carrer de la Torre, número cinc, és la primera vegada on trobem documentada l’adreça del seu habitatge.

Josep Pagès Batlle és el responsable del nom de «Cal Ros». Segons els records familiars de Víctor Teixidor, Josep era tant ros que semblava mig albí, per això amb el temps va ser conegut com «l’avi Ros», un àlies que ja té més de 100 anys d’història.

Josep va ser alcalde de Cabanes des del 1912 al 1915.  Fou elegit a la sessió del Ple Municipal de l’u de gener de 1912 “D. José Pagés Batlle – 8 votos – Número de concejales presentes -8. Leído el resultado de la votación fue proclamado Alcalde Presidente D. José Pagés Batlle por haber obtenido mayoría absoluta a quien se entrega las insignias de su cargo y éste se sentó en la presidencia” . Va revalidar el càrrec l’u de gener de 1914 amb cinc vots a favor i tres vots en blanc fins l’u de gener de 1916.

Aquestes són algunes de les actuacions que es van portar a terme durant el seu mandat:

Es va arreglar el rellotge del campanar. A l’acta del vuit de setembre hi diu “que se había presentado D. Delfín M… manifestando que habiendo tenido noticias que el reloj de este pueblo se halla en mal estado y sabiendo que no hay nadie hasta ahora que lo haya podido arreglar, el promete arreglarlo del todo bien, y después de una breve discusión se acuerda que D. Delfín Montané cuide de arreglar el citado reloj y la cantidad estipulada es de ciento setenta y cinco pesetas ….”. Es veu que el Sr. Montané tampoc se’n va sortir d’una manera satisfactòria i a l’acta del primer de desembre es fa constar que el rellotge “no marcha bien”, alguns regidors es neguen a pagar l’import de la reparació mentre l’alcalde explica que aquest senyor ha manifestat que el rellotge va funcionar bé durant més de vuit dies i que cal que tinguin confiança ja que ell no el dona per arreglat i promet que anirà bé del tot. El maig del 1913 el problema devia estar en vies de solució ja que s’acorda pagar-li vuitanta-una pessetes i es deixa la resta per a més endavant.
Al Ple del 17 d’agost de 1913, l’Ajuntament presidit per Josep Pagès acorda concedir a la “Sociedad Hidro-Eléctrica del Ampurdán” l’autorització per “tender aéreamente la red de alambres conductores de fluido eléctrico por todas y cada una de las calles y vías públicas de esta localidad y su término municipal, así para la ocupación de las mismas y de los edificios y terrenos que resulte necesario para colocar los transformadores, postes, palomillas soportes y demás aparatos necesarios al indicado servicio …” alhora que decidien proveïr-se de “seis lámparas de 36 bujías, filamento metálico” per a la façana de l’Ajuntament, la sala de sessions i la resta per a l’escola de nens on es feien classes nocturnes.
El 14 d’octubre un nou Ple fa esment de la visita del Governador que ha vingut a veure els desperfectes de les greus inundacions provocades per la Muga i el Llobregat.
El cinc d’abril de 1914 el Consistori acorda nomenar “empleado municipal a D. Pedro Serra Oliveras” amb un sou de 100 pessetes anuals. Les seves tasques consistien en enterrar els cadàvers als cementiris catòlic i civil cobrant tres pessetes per la mainada fins els dotze anys i cinc pessetes pels més grans i els adults, tenir cura del cementiri i netejar les herbes, portar el registre dels nínxols, tenir cura del rellotge i, cada dia laborable, tocar a la una en punt, controlar la cartellera d’anuncis i estar a disposició de l’Ajuntament quan se’l necessiti.
El dos d’agost de 1914 es dóna compte de la petició feta per Pau Pagès de Figueres per fer arribar l’electricitat al poble, se li respon que ja que la “Sociedad Hidro-Eléctrica” ha començat les obres, ell haurà d’esperar un temps que aquestes s’acabin.
El 20 de desembre, Francesc Tuébols Bigas és nomenat veterinari interí amb un sou de 100 pessetes.
Al llarg de l’any 1915 es van instal·lant bombetes en diferents indrets, sovint a petició dels veïns, al carrer Fondac, al camí de Figueres al lloc conegut per can Gispert, al carrer Colón, als portals de can Brugat i del Senyor …

Tot i que cent anys enrere la gent no viatjava com ara el 1922 va obtenir el passaport que li permetia desplaçar-se a França (Orán i Alger). Al document se’l descriu com una persona d’ulls blaus i cabell “canoso”

Fidel Pagès Llombart (Cabanes, 1887-?) = (1916) Joaquima Pey Gimbernat

Amb Fidel Pagès, fill i hereu de Josep Pagès Batlle i Fe Llombart Pagès ens acostem al segle XX i a la gent que alguns ja hem conegut. Fidel va néixer el vint-i-vuit de gener de 1887 i va ser batejat el dos de febrer amb els noms de Fidel, General i Joan. Una anotació molt curiosa que es troba al marge del registre explica «Se le ha puesto el nombre de Fidel en vez de General a petición de los padres». Seria interessant poder saber qui havia decidit batejar el nen amb el nom de «General» i per quin motiu, així com la polèmica que s’endevina darrera la nota del capellà.

El 1916, Fidel es va casar amb Joaquima Pey Gimbernat. Ells van ser els pares d’Elvira Pagès Pey a qui encara molts recordem com “l’Elvira de Cal Ros”.

Arbre genealògic

Bibliografia:


by 2 comentaris

Sant Isidre confinat. Cabanes, 2020

La sembra de pinyons (plana principal)

Festa Major de Sant Isidre (Cabanes, 5, 16 i 17 de maig)

La festa de Sant Isidre del 2020 ha caigut en ple confinament per la COVID-19 i no s’han pogut portar a terme ni la representació de la Sembra de pinyons ni cap altra de les activitats pròpies de la festa, tot i això, s’han preparat un seguit d’activitats per seguir des de casa organitzades per la Comissió de Sant Isidre, Potamolls, Ràdio Cabanes, l’Escola de Cabanes i el propi l’Ajuntament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Pregó de Mn. Joan d’Arquer

 

Sant Isidre confinat
Vídeo amb els personatges de la representació de la sembra de pinyons

Cabanes 2020. Any del confinament per la COVID 19. La tradicional festa de la Sembra dels Pinyons de Sant Isidre esdevé original, confinada i de rabiosa actualitat! Aquest vídeo ha estat realitzat i produït per la Comissió de Sant Isidre i l’Associació Cultural Potamolls. Gràcies a totes les persones que han fet possible la representació.
Visca Sant Isidre! Visca Cabanes!

 

Sant Isidre a l’Escola de Cabanes, 2020
Vídeo dels treballs de la mainada-concurs de plantes inventades-els meus records de la festa.
Sant Isidre confinat a l’Escola de Cabanes, 2020

 

 

Taller de manualitats. A càrrec d’Activijoc

 

Entrenament des de casa. A càrrec de Dolors Sirvent

 

Representació de la Sembra dels pinyons del 2019
VÍdeo a càrrec de “Centsetesports”

Records de Sant Isidre. Any 2020 (Potamolls)
Recull de vídeos gravats per veïns i veïnes de Cabanes en motiu d’un Sant Isidre inusual.

 

Sant Isidre als balcons. 2020
Recull de fotografies dels balcons i finestres engalanades per Sant Isidre.
Aplegades per l’Ajuntament de Cabanes i l’Associació Cultural Potamolls
Música: Per tu ploro –   La santa espina

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

St. Isidre a Cabanes – Fotos: Revista CRAE, 296 – 1 de Juny de 2020 

Recull de premsa:


by 2 comentaris

Rectoria

La Rectoria de Cabanes es un immoble situat al carrer Escudillers, núm. 3, un dels carrers més antics del poble, just al costat d’on hi havia el “portal del Senyor” o “portal de l’Església”, una de les tres portes de l’antiga muralla de Cabanes. Aquest portal era la sortida que donava accés a l’església situada al costat de l’actual cementiri, al Mas Ribas i a Peralada. La rectoria, o casa del mossèn, rep aquest nom per ser la casa on històricament havia viscut el rector del poble.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La casa, de dues plantes, té la façana orientada al nord i destaca per una petita eixida al primer pis, que compta amb dues arcades. La part posterior de l’edifici dona a gran un pati que arriba fins al “rec del Senyor”. Per la part de migdia la primera planta de la casa, reforçada amb tres contraforts, compta amb dos grans finestrals de punt rodó i dos més petits que continuen a ponent del pati, formant un angle de 90º,  amb una galeria porticada de set arcs amb columnes i una finestra.  Una escala exterior permet arribar al pati des d’un cos de l’immoble que només té una planta. Anys enrere, al costat de la porta d’entrada hi havia una font.

Es desconeix l’origen de la casa, no s’ha trobat cap document que ens informi de si ja es va construir amb la finalitat de ser la vivenda del rector o si es va comprar a un altre propietari. Només sabem que l’agost de 1936 va ser ocupada amb l’objectiu de destinar-lo a residència dels mestres.

Actualment pertany al Bisbat de Girona i properament s’enderrocarà per construir-hi pisos de lloguer social dins un projecte impulsat per la Fundació Privada Bisbe Tomàs de Lorenzana.


by Deixa un comentari

Límits del municipi de Cabanes

El Mapa municipal és el document resultant de la delimitació completa d’un municipi. Vegeu: ICGC. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

A l’Arxiu municipal hi podem trobar actes de delimitació i fitació del terme de Cabanes.

  • 1889.- Acta del deslinde y amojonamiento del término municipal del pueblo de Cabanas. Amb la descripció de les 16 fites que marquen els límits amb el terme de Peralada
  • 1928.- Acta de deslinde y amojonamiento … Amb la descripció de les 4 fites que marquen els límits amb Llers
  • 1928?.- Acta de deslinde y amojonamiento … Amb la descripció de les 16 fites que marquen els límits amb Peralada
  • 1929.- Deslinde del término Municipal de Figueras con el de Cabanas [mapa]
  • 1929.- Acta de deslinde y amojonamiento de los términos municipales de Figueras y Cabanas (2 còpies)
  • 1943/4.- Copia del acta de reconocimieto de la línia límite y señalamiento de los mojones comunes a los términos municipales de Cabanas y de Figueras, Llers, Masarac, Peralada, Pont de Molins i Vilabertran amb la descripció de les fites (7 carpetes)

1929

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by Deixa un comentari

Béns comunals i propis

Vegeu també: Repartiment i establiment d’aigualleixos i garrigues

Els béns comunals són els que pertanyent al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi. N’hi havia de dues classes:

  • Béns propis. Eren bens del municipi com a entitat; els beneficis que hom n’obtenia (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics.
  • Béns comuns. Eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’Arxiu Municipal hi podem trobar algun document del s. XIX i principis del XX que ens aporta informació dels béns propis i comuns de l’Ajuntament de Cabanes.

  • 2 “Libretas de Cobranza de las tierras comunales” dels paratges del Llobregat, el Sepulcre i el Balcar (1843 i 1845)
  • Relació de finques amb data de: 1855, 1865, 1890, 1893/94, 1936?, 1952
  • Un certificat del Secretari de Cabanes del 14 de febrer de 1911 i una carta del 22 de juny de 1917, adreçada a l’alcalde de Cabanes, en relació a unes canyes tallades al paratge del Salitar i la propietat d’una franja de terreny de l’aigualleix de la Muga

A partir d’aquest petit fons podem saber les finques que eren propietat de l’Ajuntament i les seves característiques.

Ens detalla que a l’Arxiu Municipal hi havia un “libro de apeos” (cadastre) del 1779 i escriptures dels establiments del 1722 i 1723. Alguns d’aquests documents es troben a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-114-T1-317)

Com a curiositats ens parla de la finca de la Llongaña, de l’Artiga del Balcar que es cedia al “maestro de instrucción primaria” per tal que amb el seu rendiment pogués aconseguir la casa que l’Ajuntament no li podia donar, el Balcar que es cedia a pregoner per complementar el seu salari, que hi havia el paratge de les Valls que resseguia les muralles del poble i que a la plaça hi havia un escorxador.

Propietats comunals

  • 1894.- Recibe este comun las siguients prestaciones por los reditos de censos de establecimientos hechos e enfiteusis de tiempo immemorial … Segueix una relació de 47 propietaris …  Un pedazo de tierra llamada Valls, situada alrededor extramuros de la población de cuyo territorio se remitió el plano geométrico al Il. Gobernador Civil de la provincia con fecha veinte y nueve setiembre del corriente año. Posee tambie este comun la Casa Consistorial donde celebra sus sesiones el Ayuntamiento y otra al lado de esta destinada para Escuelas pero ninguna de estas finncas produce cantidad alguna
  • 1893.- Recibe el mismo común las prestaciones siguientes por los réditos de censos de los establecimientos hechos en enfiteusis a los mismos y cuyos plazos vencen anualmente en 29 diciembre. Segueix una relació de 48 propietaris
  • 1890.- Inventari
    1. Casa consistorial y escuela de niños (carrer Escoles): 140 m2
    2. Hospital y escuela de niñas (carrer Escoles): 140 m2
    3. Matadero (Plaça): 10 m2
    4. Garriga de Dalt: 18 vessanes
    5. Garriga de Baix: 13 vessanes
    6. La Llongaña: 30 vessanes
    7. Artiga del Sepulcre: 1 vessana
    8. Artiga del Balcar: 1,75 vessanes
    9. Arenal del Llobregat: 10 vessanes
    10. Turells: 14 vessanes
    11. Arenal de la Muga: 20 vessanes
    12. Un solar contiguo a la casa Consistorial y Hospital comprado al Estado
    13. Dos láminas procedentes de bienes propios
  • 1865
    1. Relación de todas las fincas rústicas i urbanas:  Vuit finques rústegues i sis urbanes (Casa consistorial, Escola de nens, carnisseria, Església parroquial, Capella de Sant Sebastià, cementiri.
    2. Censos de l’Hospital de Cabanes: set finques, l’edifici de l’Hospital (destinat als malalts pobres) i sis làmines
  • 1855.- Lindes y cumuns de Cabanes
    1. Relació i descripció de 9 finques (el censos es paguen al Comte de Peralada): Garriga de dalt, Garriga de baix, Llongaña, Torells o riberal i aigualleix del riu Muga, Artiga del mestre al Balcar, Balcar, Llobregat, Valls del comú, Llobregat
    2. Relació de censataris
    3. Fincas rústicas: Relació i descripció d’11 finques (només una paga cens al Comte de Peralada):
      1. Garriga de dalt (18 vessanes segons un llibre del 1779-segons una escriptura del 1722  en tenia 25, cosa que fa suposar que la diferència es va donar en establiments. Es reclama per ser útil pels ramats.
      2. Garriga de baix (13 vessanes al 1779, però 30 vessanes al 1722) També era últil pels ramats
      3. Aigualleix de la Muga (20 vessanes el 1779, però 86 vessanes el 1723) La finca va ser partida per la Muga i la va cobrir de sorra. Necessària per protegir el terme dels aiguats
      4. Tamariuà (3 vessanes, però 8 vessanes el 1715 i cap dada el 1779). Necessària per protegir els camps del costat de la Muga que s’emplenarien de sorra
      5. La Llongaña (25 vessanes al costat del Llobregat) Necessària per protegir el terme
      6. Aigualleix del Llobregat (4 vessanes) Necessària per proveir de terra per refer els terraplens
      7. Balcar (1,25 vessanes) Cedida al pregoner per complementar el salari que hauria de percebre
      8. Artiga del Balcar (1/8 de vessana) Cedida al mestre per compensar que l’ajuntament no li proporciona casa. El 1848 el mestre Jaume Coll i Bosch treballava aquest hort
      9. Artiga del Sepulcre (1,5 vessanes) Va ser abandonada per l’emfiteuta perquè el Llobregat la va convertir en sorral
      10. Valls al voltant del poble (3 quartons) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca
      11. Valls al voltant del poble (mitja vessana) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca


by Deixa un comentari

La Llonganya i el riberal del Llobregat

La Llonganya és un terreny de la zona del riberal del Llobregat, un paratge que va ser cedit a l’Ajuntament pel comte de Peralada i que el 1974 va portar conflictes amb el poble veí de Masarac.

Un document del 1855 : “Lindes y Cumuns de Cabanes (7 fulls, 42×30 cm) que conté la relació de finques propies del municipi amb la seva descripció, límits, valor, producció … dóna informació de la finca.

  • Núm. d’ordre: 3
  • Classificació: erm
  • Propietat: Comte de Peralada
  • Cabuda: 50 vessanes
  • Plantes que conté: joncs i altres
  • Límits: al nord amb el riu Llobregat, a l’oest i al sud amb l’heretat de Maurici Albert de Figueres
  • Valor: res
  • Renda en espècies: res
  • Càrregues en metàl·lic o en espècies: res
  • Observacions: las 50 vesanas que se continuan en esta finca son calculadas poco mas o menos, pues que la escritura solo dice aygualeixos del rio Llobregat considerandolo el Ayuntamiento de aprovechamiento comun pues conviene mucho no cultivarlas por los peligros que hay de los aguaceros del rio Llobregat; pues de este punto depende la salvacion de una parte del término en los frecuentes aguaceros que esperienta este pueblo; no da valor alguno, solo sirve para apacentar ganados.
  • Núm. d’ordre: 5
  • Classificació: erm
  • Propietat: “segun se presume” pertany al comte de Peralada
  • Cabuda: 25 vessanes
  • Valor: res
  • Renda en espècies: res
  • Plantes que conté: espines i joncs
  • Càrregues en metàl·lic o en espècies: res
  • Límits: a l’est amb Maurici Albert, a l’oest amb el camí que va de Vilarnadal a Figueres, al sud amb Joan Olivas, al nord amb el riberal del riu Llobregat
  • Observacions: estando situada esta finca a lo largo del rio Llobregat es de absoluta necesidad se conserve como de aprovechamiento comun afin de salvar el termino de las avenidas que continuamente le inundan o al menos reservarse una veinte y cinco canas de ancho a lo largo del río para formar terraplen

Aquests documents també esmenten altres paratges del riberal del Llobregat

El 1889 al “Inventario que con arreglo al R.D. de 16 Diciembre de 1889 forma este Ayunto de todos los bienes valores y derechos pertenecientes á este municipio” també es descriu la finca:

  • La “Llongaña” yermo, linda al N. con rio Llobregat, al s. con Joaquin Olives y Albert, al E. con fincas de Joaquin Oliva y al O. con término de Pont de molins; tiene de cabina unas 30 vesanas siendo su valor de 1500 ptas.

El 1952 en una relació de “los terrenos comunales; estensión de cada una de las fincas y destino dado  cada una de ellas hi trobem

  • Nº 7 – Yermo – La Llongaña – 30 vesanas – 6ha 56a 23ca – no produce

1964.- Expediente de deslinde de un tramo del rio Llobregat de Muga, en término municipal de CABANAS (finca Llongaña, propiedad del Ayuntamiento) [Carpeta. Arxiu Municipal] Conté documents dels anys 1925 i 1963/66

1974.- La sessió extraordinària del ple municipal del 17 d’octubre de 1974 tracta àmpliament el tema de la Llongaña arran de l’acord pres per l’Ajuntament de Masarac que exigia que no es tregués sorra del paratge de la Llongaña. A l’acta es fa esment dels diferents inventaris del patrimoni municipal on hi consta la finca com a propietat de l’Ajuntament per cessió del Comte de Peralada, del plànol de l’Institut Topogràfic i Cadastral del 10 d’octubre de 1858 i es demana que s’iniciïn les gestions per registrar aquesta finca i altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com a curiositat cal dir que en aquest paratge és fàcil veure-hi abellerols.


by 2 comentaris

Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)

Descripció. El conjunt de les Escoles de Cabanes el formen dos edificis: l’escola dels nois (1927) en un edifici de planta i pis, envoltat per una tanca de pilastres de pedra i reixa de ferro, amb una porta d’entrada de formes noucentistes. I l’escola de les noies (1930), un edifici de planta baixa amb escala d’accés i obertures per arc de mig punt. La descripció que es fa de l’edifici a l’època està recollida per J.M. Bernils 2001, pàg. 72

Cronologia. Les escoles de Cabanes havien estat ubicades en diversos locals llogats o habilitats per escola però amb escasses condicions pedagògiques. La primera menció a l’escola de Cabanes és de 1860, quan es construeix un local destinat a escola de nenes al costat de l’antic edifici de l’hospital (actual c. Escoles). Dos anys després s’habilita una sala propera per a escola de nens. 
La primera escola de nova planta per al poble de Cabanes fou construïda gràcies al patrocini de Josep Pagès i Dalmau, que l’any 1927 va donar un antic edifici a la banda de tramuntana, al c. Colom, per fer-hi una escola pública per nens. Aquesta fou inaugurada aquest mateix any (la descripció de l’acte i del seu promotor són molt ben explicats per J.M. Bernils).
Després de la construcció l’any 1927 de l’escola dels nois l’ajuntament demana al govern la construcció d’una escola per a nenes al costat. La nova escola va ser inaugurada l’any 1930. 

A: Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930)
Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona

L’edifici de l’escola de nenes s’ha reconstruït i acull la nova escola de Cabanes, inaugurada el 2008. L’edifici de l’escola de nens encara es conserva. El primer pis està al servei de l’escola i la planta baixa és la llar d’infants.

Construcció de les escoles (1927-1930). Documents municipals
“Libro que el Ayuntamiento de Cabanas destina para sentar sus actas”
Actes de Cabanes (1925-1931) (ACAE112-321-T2-15)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Ple Municipal del 27/12/1926 (foli 18), presidit per Joaquim Prats, acorda:

  • Primero: que el Municipio acuerda construir con el auxilio del Estado, un edificio destinado a escuela unitaria de niños per ser así absolutamente necesario para el servicio de la enseñanza pública.
  • Segundo: Que se autorice al Sr. Alcalde presidente para que en nombre y representación del Municipio solicite del Il. Sr. Director General de Primera Enseñanza la construcción de aquel edificio …
  • Tercero: Que para contribuir a la construcción, este municipio ofrece, desde luego, cooperar con los siguientes elementos:
    • a) El solar con las condiciones y requisitos adequados a la construccion: y
    • b) Ocho mil pesetas en metálico

Al Ple Municipal del 16/11/1927 (folis 26-31), l’alcade Joaquim Prat exposa:

… que ha recibido la minuta de la escritura de donación que ha ofrecido hacer a este Ayuntamiento el hijo de la localidad D. José Pagés y Dalmau, de los terrenos per el mismo comprados a D. Juan Brusés Vives, sitos en la calle de Colón número uno y del edificio Escuela construido a sus expensas en parte de dichos terrenos, todo lo cual ha ofrecido regalar a este Ayuntamiento con destino a Escuela municipal o Nacional de primera enseñanza, así como para que sobre otra parte del mismo terreno donado pueda construirse por el mismo Municipio o por el Estado con subvención del pueblo la otra Escuela nacional que requiere esta localidad.

Relació de detalls de l’escriptura que consten a la mateixa acta municipal:

… Que don José Pagés y Dalmau, deseando dotar a su pueblo natal de un edificio destinado a Escuela primaria, con su patio y huerto para instrucción, solaz y recreo de los niños de ambos sexos de Cabanas, ha construído para Escuela pública un edificio para otorgar como otorge en este acto, donación al Ayuntamiento de Cabanas, en representación del Municipio.= Dicho edificio Escuela consiste en la finca siguiente: edificio destinado a Escuela pública municipal o nacional de niños, con su patio y huerto adjunto, señalada con el número uno de la calle de Colón en el término municipal de Cabanas, no encontrando su medida superficial y linda de por junto, al frente o Mediodía y por la derecha entrando a Oriente, con el camino de Espolla, antes, hoy calle de Colón, por la izquierda a Poniente, con los herederos de Joaquín Pagés antes, hoy Juan Oliva y por la espalda, fondo o Norte, con los Herederos de Antonio Conill y con Margarita Maurici, antes, hoy José Reberter = Pertenece esta finca al donador en cuanto al edificio por haberlo hecho construir de su cuenta y en cuanto al terreno por compra a D. Juan Brusés y Vives, mediante escritura autorizada por el Notario de esta ciudad, D. Martin Mestres a 9 de Octubre de 1925 … = …

La donació s’atorga amb aquestes condicions:

  • Primera; si por cualquier circunstancia o motivo la finca donada no fuese utilizada para Escuela municipal o nacional de niños, o en virtud de las leyes o disposiciones de carácter legal que puedan, en lo sucesivo promulgarse, dejase de pertenecer al Municipio o villa de Cabanas, esta donación no tendrá valor alguno y la finca donada, con sus anexos pasará nuevamente a ser propiedad del donador o de sus herederos o derecho-habientes, los cuales, en dicho caso, fijarán o definirán sus respectivos derechos a la finca.
  • Segunda: la descrita finca comprende actualmente dentro de sus lindes, la casa o edificio Escuela un solar o patio contiguo a la casa, que linda al Sud en unos once metros con el camino de Espolla, hoy calle de Colón; al Norte con Margarita Maurici antes, hoy José Reberter, al Este con el edificio Escuela y al Oeste, en unos veinte metros con resto de finca y el huerto en que consiste dicho resto. Al edificio y al solar o patio contiguo mencionados no se les podrá dar otro uso o destino que el de Escuela para niños de uno  otro sexo o de ambos a la vez. El piso alto de la casa se utilizará para aula y sus dependencias y la planta baja y el patio o solar, para recreo, ejercicios físicos, etc. en los días de clase. En los días de fiesta y vacaciones de cualquier mes del año, la planta baja y solar o patio estará a disposición de todos los niños de edad escolar, estén o no matriculados, asistan o no a las clases, para reunirse, ejercitarse y recrearse con juegos propios de su edad y época. En todo tiempo, los días de clase para evitar que los escolares tengan que esperar en la calle la llegada de los Señores Maestros y los festivos y vacaciones para tener libre entrada a los fines anteriormente indicados, la puerta de la calle, la que separa ambas escaleras y la que da entrada a los bajos de la casa por el lado oeste deberán estar cerradas en forma que los niños puedan abrirlas fácilmente quedando así a disposición de todos los niños y niñas de edad escolar, la planta baja de la casa y el patio o solar contiguo. = El huerto existente en la total descrita finca, que linda por el Este con el patio o solar en unos veinte metros, con Maurici, hoy José Reberter y con sucesores de Antonio Conill, por el Sud, con el camino de Espolla, hoy calle de Colón, en unos veinte metros y por el Oeste con Herederos de Joaquin Pagés hoy Juan Oliva, solo podrá destinarse para la construccion de otro edificio Escuela para niños de uno u otro sexo y el resto que resulte disponible para ejercicios físicos  recreos de los niños de edad escola tal y como se ha dispuesto anteriorment. Parte de dicho huerto, podrá también destinarse a prácticas de floricultura y jardinería.
  • Tercera. No obstante la prohibición anteriormente consignada podrán también utilizarse los locales del edificio-escuela para reuniones de carácter cultural y conferencias agrícolas o de otras ramas de la Ciencia. Los escolares tendrán derecho preferente para asistir a dichas reuniones.
  • Cuarta. No podrán depositarse en la finca descrita ni en sus edificios, objetos que disminuyan su capacidad. Está prohibido edificar vivienda para los Maestro o para otro uso.
  • Quinta. La administración y régimen de la Escuela objeto de esta donación estará a cargo de la Junta Local de Primera Enseñanza.
  • Sexta. Dicha Junta Local de Primera Enseñanza reglamentará el uso de los locales y dependencias de la finca antes descrita y tendrá por lo que a la Escuela donada se refiera, todas las atribuciones que la Ley conceda a dicha Junta. No obstante, la Junta deberá tener siempre en cuenta que los locales deberán estar a disposición de los escolares de ambos sexos por lo menos seis horas diarias tres por la mañana y tres por la tarde sujetándose a las condiciones dichas. ….

…. Enterados los señores concejales de las condiciones y donación de que se trata, todos ellos expresaron su absoluta conformidad haciendo los más encomiables elogios del altruismo y desprendimiento que a favor del pueblo demuestra el Sr. D. José Pagés y Dalmau …. se acuerda por unanimidad aceptar la donación … quedando autorizado el Sr. Alcalde Presidente de este Ayuntamiento para que en su día acepte dicha donación y firme la correspondiente escritura de referencia.

Luego se ocupó la corporación dels problema relativo al crecido importe que representará el pago del timbre y principalmente del impuesto de Derechos reales que devenga la donación del inmueble de que acaba de tratarse dado el crecido tanto por ciento con que el Estado grava las donaciones y el valor real de lo que es objeto de ella.

Y teniendo en cuenta que este gasto es muy superior a las posibilidades económicas de esta localidad; que de tenerse de hacer efectivo llegaría a constituir un serio contratiempo para la efectividad del proyecto: que en realidad no solo sale con la donación beneficiado el Municipio si que también se favorece al Estado que por este medio logra contar con una Escuela nacional dotada de todas las mejoras y condiciones apetecibles sin costarle nada, y con terrenos para poder construir la otra que el Municipio tiene solicitada, así como con campos de recreo, ejercicio y expansión de los escolares de uno y otro sexo… …. se acuerda … se solicite del Sr. Ministro de Hacienda sea declarada la exención de impuestos que a este pueblo interesa ….

Al Ple Municipal del 8 de juny de 1928 es llegeix una comunicació de la Dirección General de Primera Enseñanza (folis 33

= En el expediente sobre construcción de una Escuela unitaria para niñas en Cabanas (Gerona)

= S.M. el Rey (q.D.g.) ha tenido a bien aprobar el proyecto … por la oficina técnica por su presupuesto de 30.692,25 pesetas, pero deducida la aportacion aportada por el Ayuntamiento se reduce el coste de las obras para el Estado, que han de ejecutarse por el sistema de administración, a 22.692,25 pesetas …

… El Ayuntamiento … acuerda que sin pérdida de tiempo se proceda a remitir la cantidad de ocho mil pesetas que se reclaman a la Caja General de Depósito, a fin de que a lo más pronto posible pueda verse realizada la obra solicitada …

Al Ple del 5 de juliol de 1928 (foli 35) es comunica que ha estat desestimada la sol·licitud d’exempció d’impostos en la

… donación de la Escuela de niños que tan generosamente ha costeado el Sr. Pagés …

… Acto seguido dice el Sr. Alcalde que ahora que ya se halla construida la Escuela de niños y a punto de comenzar la construcción de la de niñas, opina que sería un hermoso proyecto el de abrir la calle de las Escuelas por el punto donde se hallan precisamente emplazadas las Casas Consistoriales , para con ello comunicar directamente el centro de la población con los nuevos edificios escolares, lo que constituiría una estupenda perspectiva  que realmente podría realizarse con poco coste, adecentando al propio tiempo en la forma que se creyese conveniente las Casas Consitoriales para las que podrían emplearse las diversas dependencias que anejas al edificio resultaran aprovechables para su urbanización… 

El Ple municipal de 30 de desembre de 1929 (foli 47)

… el Alcalde hizo presente a la Corporación municipal que según referencias que tenia del Sr. Arquitecto provincial, de un día a otro se va a hacer entrega de la Escuela de niñas recientemente construïda, acordándose unanimidad  inaugurar dicha escuela y nombrar una Comisión compuesta del Sr. Alcalde, concejal Sr. Batllori i Secretario de este Ayuntamiento, para preparar los festejos que se han de celebrar y ponerse de acuerdo con las autoridadespara la fecha de su inauguración.

Recull de premsa:

  • Construcció de les escoles.  La comarca : semanario de vida Empurdanesa, 125 (15/1/1927)
  • Coll, Mateu. La nova escola de nens. Publicacions de la Terra, 22/1/1929. Pàg. 6-7
  • El dia 13 d’Octubre tingué lloc a Cabanes, la inauguració de les noves Escoles. A l’acte que fou lluidíssim, hi prengué part amb un vibrant parlament, el líder catalanista de les terres gironines, doctor August (o Agustí?) Riera i Pau. Publicacions de la terra, 11/11/1930

Documents

  • 1925/26. Un full manuscrit fa referència a una casa anomenada “Porchu”, núm 41, despoblat. En dóna la situació i les dades registrals (17/6//1926). A baix: José Pagès Dalmau. … Sr. Mestres 9 octubre 1925
  • 1927.- Acta d’entrega del terreny on s’ha d’ubicar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-465
  • Calendari Donació (1927/1930) (Notes en dos fulls mecanografiats)
    • 11/3/1927.- Donació de l’Escola de nens de Cabanes a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau (Escriptura del Notari Sr. Mestres?)
    • 16/11/1927 (Acta). S’accepta la donació, però s’acorda solicitar l’exempció del pagament de drets reals
    • 8/6/1928 (Acta). El Director General de Primera Enseñanza aproba el projecte de l’escola de nenes i accepta l’oferta de l’Ajuntament de Cabanes amb l’aportació de 8.000 ptes del total de 30.692’25 que val l’obra. Les 22.692’25 restants les paga l’Estat
    • 5/7/1928 (Acta). Es fa saber la desestimació de la sol·licitut d’exempció del pagament de drets reals sobre la donació de l’escola de nens
    • 30/12/1929 (Acta). Es fa saber la propera entrega de l’escola de nenes i es nomena la Comissió encarregada de preparar la inauguració
    • 29/3/1930 (Acta). Es fa saber la proposta de venda a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau de l’edifici escola de nens i el solar corresponent
    • 4/10/1930 (Acta). Es fa saber l’entrega de l’edifici de l’escola de nenes i s’acorda inaugurarlo el dia de la “Fiesta de la Raza” contractant una orquestra i convidant a les autoritats provincials amb un “banquete”
  • 1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
  • 1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal.  ACAE110-114-T1-15
  • 1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464


by Deixa un comentari

Cementiri i enterraments

Vegeu també: Enterraments dins de l’església  –   Cementiri de forasters  –

El cementiri de Cabanes es troba a uns 200 m. de població. Sempre ha estat en el mateix lloc i és una pervivència del primitiu, situat a la sagrera medieval de l’església de Sant Maurici. Documentada des del s. IX, l’església va ser enderrocada per l’aiguat de 1784 i només se’n conserva una pared.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Títol funerari-1954

L’any 1902 va ser necessari ampliar el cementiri per la banda on havia hagut l’església, de manera que va quedar adossat a aquesta.  El conjunt, com es habitual, està envoltat per una paret de tanca emblanquinada. L’accés té lloc per un portal enreixat al damunt de quatre graons. A l’interior fileres de nínxols tot voltant amb jardins a la part intermitja.

A: Cementiri Municipal de Cabanes. Col·legi d’arquitectes de Catalunya

Amb una superfície de 1250 m2, el cementiti llinda per la cara oest amb el passeig del cementiri, pel sud amb el camí de la font, i pel nord amb el mur de l’antiga església i camps de conreu i per l’oest amb camps de conreu. La part més antiga de 750 m2 és la que llinda amb la pared de l’ésglésia. Els 500 m2 restants provenen d’una ampliació posterior i ocupen part de l’antic cementiri civil.

Làpides i panteons

1.- Capellans

A l’entrada del cementiri s’hi poden veure unes quantes lloses, tres d’elles amb inscripcions funeràries que són, junt amb la pica baptismal, unes de les poques restes que ens queden de l’antiga església parroquial.  Són les làpides de quatre capellans, morts al llarg del segle XVIII.
Vegeu: Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

  • Jaume Puig (Cabanes, 1652-1708)
  • Els germans: Salvador Miró (Navata, 1679? – Cabanes, 1729) i Vicens Miró (Navata? – Cabanes, 1735)
  • Julià Roca (Sant Feliu de Pallerols, 1728 – Cabanes, 1788)

Altres rectors de la parròquia. Vegeu: Rectors de la parròquia des de 1820

  • Benet Bosch i Busquets (1846-1894)
  • Josep Costa i Massot (1868-1936). Mort de malaltia durant la guerra
  • Joan Roura Batlle (1931-1986)

2.- Famílies rellevants

3.- Guerra Civil. Placa en record als morts a causa de la Guerra Civil (1936-1939)

Detalls històrics

1902

El Sr. Pere Salleras Soler renuncia a favor del poble dels drets que pugui tenir sobre un terreny situat a l’est del cementiri. Aquest terreny serà tancat per l’Ajuntament, seguint una línia recta a continuació de la part nord fins arribar al camí de la Font. També fa renúncia a favor del municipi dels drets que pugui tenir sobre un altre terreny que llinda a l’oest del cementiri, traurà la tanca que hi ha des de l’escala de l’entrada al cementiri fins a l’últim plàtan o el més allunyat dels dos o tres que hi ha dins el terreny tancat. Font: Acta del ple municipal

1928

“Libro registro de nichos del cementerio”. Llibre anul·lat per rectificació de noms dels propietaris actuals. Hi ha un llistat dels nínxols que hi ha al cementiri i el compte que presenta el dipositari encarregat del cementiri. ACAE110-114-T1-448

Compra del cotxe fúnebre.-A: “Libro de actas de la Junta municipal permanente [de Cabanas]” (1928-1930)
Reunió de la Comissió Permanent del 2 d’agost de 1928. … Manifiesta el Sr. Alcalde que como puede comprobarse, resulta, además de anticuado, muy pesado el transporte o conducción de cadáveres al cementerio a brazo y que es de parecer que disponiendo el Ayuntamiento de medios seria conveniente adquirir un coche fúnebre para suplir la actual conducción. S’acorda: Primero: adquirir un coche fúnebre para el traslado de cadáveres al cementerio …. Segundo: La conducción de cadáveres será gratuita por parte del Ayuntamiento, debiendo no obstante la familia interesada abonar los gastos u honorarios del conductor… El 20 de setembre es fa una reserva de crèdit de 1.300 pts. per pagar el cotxe

1932

El Ple del 21 de març de 1932 dóna compte de la secularització del cementiri,d’acord amb a llei de 30/1/1932 i el Reglament de 8/4/1932. La secularització suposava, entre altres mesures, la unificació dels cementiris civils i religiosos, i la capacitat de l’Ajuntament d’administrar les necròpolis i de regular els enterraments catòlics, amb la potestat de prohibir-los o de gravar-los amb impostos.

Encara que el text parla de “cicuralización” hem de suposar que volia dir “secularización”.

Tot i l’acord del Ple a finals d’any encara no s’havia portat a terme la secularització.

COMARCALS. Des de Cabanes. La dictadura del Sr. Torrent… La secularització de cementiris encara està per fer; no l’importa que sigui una llei de les Corts Constituents, ni cap ordre del Governador per més terminant que sigui ….  . Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 31/12/1932.

1939

El règim del general Franco va anul·lar la secularització. Durant el franquisme, el cementiri estava format per dues parcel·les separades per una reixa. Eren el cementiri catòlic i el civil on s’hi enterraven per exemple els suïcides i altres pecadors que no podien ser enterrats en sòl sagrat.

1953/54

Expedient d’obres del cementiri. Conté els acords dels treballs d’arranjament del cementiri municipal. ACAE110-114-T1-463

1966/1975.- Nínxols, carro fúnebre i enterrament en festius:  Actes de Cabanes (1966-1975)

Se acuerda proceder a la reparación y adecentamiento de los nichos del Cementerio, construyendo aquellos que no llegan al tercer piso y reparando los que presenten mal estado ….

Se acuerda establecer el servicio funerario mediante coche de tracción mecánica, a cargo del industrial de Figueras Sr. Vicens quien se compromete a realizar todos los servicios de entierro y transporte hasta el Cementerio per la suma de 400 ptas. el cual dará principio a partir de esta fecha previo convenio a contratar.

Acta del Ple municipal, 28/1/1967 – Foli 14 v

Es dóna compte de la “circular de la Agrupación Sindical Provincial de Pompas Fúnebres por la que se traslada acuerdo de no celebrar entierro en las tardes de los domingos y dias festivos ….

Acta del Ple municipal, 28/2/1974 – Foli 174

1986

S’instal·la un monòlit en record de totes les víctimes de la Guerra Civil amb el text: “A tots els que perderen la vida per causa de la guerra 1936-1939” – 1975/80 Llibre actes: foli 129v

1992

S’adjudica a Construccions Llanet S.L. la construcció de 48 nínxols.

2010

Es va portar a terme un projecte de reforma i ampliació que no es va realitzar.

2012

Reforma i manteniment del cementiri, sense augmentar-ne la superfície. Poc després, a finals d’octubre,  una forta tramuntanada va tirar a terra un dels xiprers i es va malmetre algun nínxol.

Es construeixen nínxols per a recollir les cendres dels difunts incinerats

Bibliografia:

Enterraments dins de l’església

Tot i no ser una norma habitual alguns enterraments s’han fet dins de l’església, sigui per la dignitat del difunt, sacerdot o membre d’una família rellevant, o sigui perquè un aiguat no permetia arribar al cementiri. Aquests enterraments es feien a la capella de Sant Sebastià o a l’església parroquial de Sant Vicenç. També hi ha constància d’un enterrament dins l’església de Cadins.

A partir del segle XV, l’autoritat eclesiàstica va permetre fer enterraments dins les esglésies, la pressió dels fidels, uns per religiositat i altres per prestigi varen acabar per aconseguir-ho. Però la demanda fou tan nombrosa que per limitar l’espai, es varen tenir que reservar les concessions a persones benestants i/o lliures. A: Les tombes de l’església. Revista Forn d’Anells núm. 126 (2016)

1683.- Reverent Anton Cortey. El 30 de gener, va morir a Cabanes el prevere de Castelló d’Empúries, Anton Cortey i el primer de febrer va ser enterrat al qual se li dona sepultura eclesiastica en la capella de St. Sebastia cituada en lo present pole de Cabanas …  amb l’assistència de nou sacerdots, dos religiosos dominics i el mestre. Al testament signat el dia 19 havia demanat que a l’enterrament ser enterrat dins la capella de Sant Sebastià i que no es toqués altra campana que la de la capella.

1708.- Reverent Jaume Puig. Als vint a vuyt dies del mes de setembre del any mil set cents vuyt dins la Iglesia Parroquial de Sant Vicens de Cabanas y devant lo altar del Sant Christo de dita iglesia fou enterrat lo Reverent Jaume Puig prebere y Domer de dita Iglesia de Cabanas …

1709.-

Dr. Joan Millesa. El 8 d’abril en la iglesia de sant Vicens del lloch y castell de Cabanas y devant lo altar de Nostra Senyora dels Angels es estat enterrat lo doctor Joan Millesa Prevera y domer de la dita Iglesia fill del lloch de Pardinas vall de Ribas Bisbat de Urgell ….

Reverent Baldiri Usall. El 27 d’octubre dins la isglesia prb de St Vicens de Cabanes devant lo Altar mayor de St Vicens fou donada sepultura a lo Rnt Baldiri Usall pre y Sacrista de dita Isglesia

1722.- Pere Tubert, de Oix (Talaixà) és enterrat dins l’església de Sant Feliu de Cadins. Pere fou portat a Sant Feliu, perquè en aquells anys el Rei l’havia convertit en un “llatzaret” on havien de passar la quarentena totes aquelles persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.

Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.

1729.- Reverent Salvador Miró. Als dotse mori y als tretse del mes de desembre del any mil set cens vint y nou se ha donada ecclesiastica sepultura dins de la Parroquial Iglesia devant lo altar major de Sant Vicens del lloch y castell de Cabanes an al Reverent Salvador Miró Prevere y Domer de dita parroquial iglesia …

1735.- Reverent Vicenç Miró. Als trenta del mes mars del any mil cetcents trenta y sinch mori lo Reverent Vicens Miro prevere i sagrista de la Parroquial Iglesia del lloch i castell de Sant Vicens de cabanas y lo dia trenta hu se li donà Ecclesiastica sepultura ab assistencia de dotse sacerdots dient tots lo offici doble y missa per lo difunt y fou enterrat devant de Sant Vicens al costat de son germà …

1788.- Reverent Julià Roca. Als vuy de desembre del any mil set cens vuytanta y vuyt mori de mort natural lo Rt. Julia Roca sacrista de Cabanas de edat sexanta anys poch mes o menos y feu testament y rebe tots los sacraments pro tali articulo y lo dia nou se li dona sepultura eclesiastica dins la Iglesia Parroquial de St. Vicens de Cabanas …

1815.- Reverent Josep Carrera. El 19 de febrer se ha donat sepultura eclesiàstica dins la Iglesia de S. Vicens de Cabanas al cadaver del Rt. Jpt Carrera Pbre y Scr de dita… Josep Carrera era fill de Martí Carrera, de Vilallonga i de Caterina Puigdevall, segons consta en el testament signat el 8 de febrer.

Cementiri de forasters

1786.- El 16 de setembre morí Josep Pagès?, jove pastor d’Espinavell, parròquia de Molló. L’endemà va ser enterrat a la part del canto que dona a ponent devant la creu per ser elegit sementiri de forasters 

Altres cementiris

Encara que no n’hi ha constància documental és molt possible que també hi hagués un cementiri al costat del monestir de Cadins i també al costat de les esglésies antigues del terme.