<<< Artistes >>>
Poesies, relats, dites que fan referència a Cabanes
Pintures i dibuixos: imatges de Cabanes
Imatges
>>> Videos
El Mapa municipal és el document resultant de la delimitació completa d’un municipi. Vegeu: ICGC. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
A l’Arxiu municipal hi podem trobar actes de delimitació i fitació del terme de Cabanes.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Vegeu també: Repartiment i establiment d’aigualleixos i garrigues
Els béns comunals són els que pertanyent al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi. N’hi havia de dues classes:
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
A l’Arxiu Municipal hi podem trobar algun document del s. XIX i principis del XX que ens aporta informació dels béns propis i comuns de l’Ajuntament de Cabanes.
A partir d’aquest petit fons podem saber les finques que eren propietat de l’Ajuntament i les seves característiques.
Ens detalla que a l’Arxiu Municipal hi havia un “libro de apeos” (cadastre) del 1779 i escriptures dels establiments del 1722 i 1723. Alguns d’aquests documents es troben a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-114-T1-317)
Com a curiositats ens parla de la finca de la Llongaña, de l’Artiga del Balcar que es cedia al “maestro de instrucción primaria” per tal que amb el seu rendiment pogués aconseguir la casa que l’Ajuntament no li podia donar, el Balcar que es cedia a pregoner per complementar el seu salari, que hi havia el paratge de les Valls que resseguia les muralles del poble i que a la plaça hi havia un escorxador.
Propietats comunals
La Llonganya és un terreny de la zona del riberal del Llobregat, un paratge que va ser cedit a l’Ajuntament pel comte de Peralada i que el 1974 va portar conflictes amb el poble veí de Masarac.
Un document del 1855 : “Lindes y Cumuns de Cabanes (7 fulls, 42×30 cm) que conté la relació de finques propies del municipi amb la seva descripció, límits, valor, producció … dóna informació de la finca.
Aquests documents també esmenten altres paratges del riberal del Llobregat
El 1889 al “Inventario que con arreglo al R.D. de 16 Diciembre de 1889 forma este Ayunto de todos los bienes valores y derechos pertenecientes á este municipio” també es descriu la finca:
El 1952 en una relació de “los terrenos comunales; estensión de cada una de las fincas y destino dado cada una de ellas hi trobem
1964.- Expediente de deslinde de un tramo del rio Llobregat de Muga, en término municipal de CABANAS (finca Llongaña, propiedad del Ayuntamiento) [Carpeta. Arxiu Municipal] Conté documents dels anys 1925 i 1963/66
1974.- La sessió extraordinària del ple municipal del 17 d’octubre de 1974 tracta àmpliament el tema de la Llongaña arran de l’acord pres per l’Ajuntament de Masarac que exigia que no es tregués sorra del paratge de la Llongaña. A l’acta es fa esment dels diferents inventaris del patrimoni municipal on hi consta la finca com a propietat de l’Ajuntament per cessió del Comte de Peralada, del plànol de l’Institut Topogràfic i Cadastral del 10 d’octubre de 1858 i es demana que s’iniciïn les gestions per registrar aquesta finca i altres.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Com a curiositat cal dir que en aquest paratge és fàcil veure-hi abellerols.
Descripció. El conjunt de les Escoles de Cabanes el formen dos edificis: l’escola dels nois (1927) en un edifici de planta i pis, envoltat per una tanca de pilastres de pedra i reixa de ferro, amb una porta d’entrada de formes noucentistes. I l’escola de les noies (1930), un edifici de planta baixa amb escala d’accés i obertures per arc de mig punt. La descripció que es fa de l’edifici a l’època està recollida per J.M. Bernils 2001, pàg. 72
Cronologia. Les escoles de Cabanes havien estat ubicades en diversos locals llogats o habilitats per escola però amb escasses condicions pedagògiques. La primera menció a l’escola de Cabanes és de 1860, quan es construeix un local destinat a escola de nenes al costat de l’antic edifici de l’hospital (actual c. Escoles). Dos anys després s’habilita una sala propera per a escola de nens.
La primera escola de nova planta per al poble de Cabanes fou construïda gràcies al patrocini de Josep Pagès i Dalmau, que l’any 1927 va donar un antic edifici a la banda de tramuntana, al c. Colom, per fer-hi una escola pública per nens. Aquesta fou inaugurada aquest mateix any (la descripció de l’acte i del seu promotor són molt ben explicats per J.M. Bernils).
Després de la construcció l’any 1927 de l’escola dels nois l’ajuntament demana al govern la construcció d’una escola per a nenes al costat. La nova escola va ser inaugurada l’any 1930.
A: Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930)
Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona
L’edifici de l’escola de nenes s’ha reconstruït i acull la nova escola de Cabanes, inaugurada el 2008. L’edifici de l’escola de nens encara es conserva. El primer pis està al servei de l’escola i la planta baixa és la llar d’infants.
Construcció de les escoles (1927-1930). Documents municipals
“Libro que el Ayuntamiento de Cabanas destina para sentar sus actas”
Actes de Cabanes (1925-1931) (ACAE112-321-T2-15)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El Ple Municipal del 27/12/1926 (foli 18), presidit per Joaquim Prats, acorda:
Al Ple Municipal del 16/11/1927 (folis 26-31), l’alcade Joaquim Prat exposa:
… que ha recibido la minuta de la escritura de donación que ha ofrecido hacer a este Ayuntamiento el hijo de la localidad D. José Pagés y Dalmau, de los terrenos per el mismo comprados a D. Juan Brusés Vives, sitos en la calle de Colón número uno y del edificio Escuela construido a sus expensas en parte de dichos terrenos, todo lo cual ha ofrecido regalar a este Ayuntamiento con destino a Escuela municipal o Nacional de primera enseñanza, así como para que sobre otra parte del mismo terreno donado pueda construirse por el mismo Municipio o por el Estado con subvención del pueblo la otra Escuela nacional que requiere esta localidad.
Relació de detalls de l’escriptura que consten a la mateixa acta municipal:
… Que don José Pagés y Dalmau, deseando dotar a su pueblo natal de un edificio destinado a Escuela primaria, con su patio y huerto para instrucción, solaz y recreo de los niños de ambos sexos de Cabanas, ha construído para Escuela pública un edificio para otorgar como otorge en este acto, donación al Ayuntamiento de Cabanas, en representación del Municipio.= Dicho edificio Escuela consiste en la finca siguiente: edificio destinado a Escuela pública municipal o nacional de niños, con su patio y huerto adjunto, señalada con el número uno de la calle de Colón en el término municipal de Cabanas, no encontrando su medida superficial y linda de por junto, al frente o Mediodía y por la derecha entrando a Oriente, con el camino de Espolla, antes, hoy calle de Colón, por la izquierda a Poniente, con los herederos de Joaquín Pagés antes, hoy Juan Oliva y por la espalda, fondo o Norte, con los Herederos de Antonio Conill y con Margarita Maurici, antes, hoy José Reberter = Pertenece esta finca al donador en cuanto al edificio por haberlo hecho construir de su cuenta y en cuanto al terreno por compra a D. Juan Brusés y Vives, mediante escritura autorizada por el Notario de esta ciudad, D. Martin Mestres a 9 de Octubre de 1925 … = …
La donació s’atorga amb aquestes condicions:
…. Enterados los señores concejales de las condiciones y donación de que se trata, todos ellos expresaron su absoluta conformidad haciendo los más encomiables elogios del altruismo y desprendimiento que a favor del pueblo demuestra el Sr. D. José Pagés y Dalmau …. se acuerda por unanimidad aceptar la donación … quedando autorizado el Sr. Alcalde Presidente de este Ayuntamiento para que en su día acepte dicha donación y firme la correspondiente escritura de referencia.
Luego se ocupó la corporación dels problema relativo al crecido importe que representará el pago del timbre y principalmente del impuesto de Derechos reales que devenga la donación del inmueble de que acaba de tratarse dado el crecido tanto por ciento con que el Estado grava las donaciones y el valor real de lo que es objeto de ella.
Y teniendo en cuenta que este gasto es muy superior a las posibilidades económicas de esta localidad; que de tenerse de hacer efectivo llegaría a constituir un serio contratiempo para la efectividad del proyecto: que en realidad no solo sale con la donación beneficiado el Municipio si que también se favorece al Estado que por este medio logra contar con una Escuela nacional dotada de todas las mejoras y condiciones apetecibles sin costarle nada, y con terrenos para poder construir la otra que el Municipio tiene solicitada, así como con campos de recreo, ejercicio y expansión de los escolares de uno y otro sexo… …. se acuerda … se solicite del Sr. Ministro de Hacienda sea declarada la exención de impuestos que a este pueblo interesa ….
Al Ple Municipal del 8 de juny de 1928 es llegeix una comunicació de la Dirección General de Primera Enseñanza (folis 33
= En el expediente sobre construcción de una Escuela unitaria para niñas en Cabanas (Gerona)
= S.M. el Rey (q.D.g.) ha tenido a bien aprobar el proyecto … por la oficina técnica por su presupuesto de 30.692,25 pesetas, pero deducida la aportacion aportada por el Ayuntamiento se reduce el coste de las obras para el Estado, que han de ejecutarse por el sistema de administración, a 22.692,25 pesetas …
… El Ayuntamiento … acuerda que sin pérdida de tiempo se proceda a remitir la cantidad de ocho mil pesetas que se reclaman a la Caja General de Depósito, a fin de que a lo más pronto posible pueda verse realizada la obra solicitada …
Al Ple del 5 de juliol de 1928 (foli 35) es comunica que ha estat desestimada la sol·licitud d’exempció d’impostos en la
… donación de la Escuela de niños que tan generosamente ha costeado el Sr. Pagés …
… Acto seguido dice el Sr. Alcalde que ahora que ya se halla construida la Escuela de niños y a punto de comenzar la construcción de la de niñas, opina que sería un hermoso proyecto el de abrir la calle de las Escuelas por el punto donde se hallan precisamente emplazadas las Casas Consistoriales , para con ello comunicar directamente el centro de la población con los nuevos edificios escolares, lo que constituiría una estupenda perspectiva que realmente podría realizarse con poco coste, adecentando al propio tiempo en la forma que se creyese conveniente las Casas Consitoriales para las que podrían emplearse las diversas dependencias que anejas al edificio resultaran aprovechables para su urbanización…
El Ple municipal de 30 de desembre de 1929 (foli 47)
… el Alcalde hizo presente a la Corporación municipal que según referencias que tenia del Sr. Arquitecto provincial, de un día a otro se va a hacer entrega de la Escuela de niñas recientemente construïda, acordándose unanimidad inaugurar dicha escuela y nombrar una Comisión compuesta del Sr. Alcalde, concejal Sr. Batllori i Secretario de este Ayuntamiento, para preparar los festejos que se han de celebrar y ponerse de acuerdo con las autoridadespara la fecha de su inauguración.
Recull de premsa:
Documents
Vegeu també: Enterraments dins de l’església – Cementiri de forasters –
El cementiri de Cabanes es troba a uns 200 m. de població. Sempre ha estat en el mateix lloc i és una pervivència del primitiu, situat a la sagrera medieval de l’església de Sant Maurici. Documentada des del s. IX, l’església va ser enderrocada per l’aiguat de 1784 i només se’n conserva una pared.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L’any 1902 va ser necessari ampliar el cementiri per la banda on havia hagut l’església, de manera que va quedar adossat a aquesta. El conjunt, com es habitual, està envoltat per una paret de tanca emblanquinada. L’accés té lloc per un portal enreixat al damunt de quatre graons. A l’interior fileres de nínxols tot voltant amb jardins a la part intermitja.
A: Cementiri Municipal de Cabanes. Col·legi d’arquitectes de Catalunya
Amb una superfície de 1250 m2, el cementiti llinda per la cara oest amb el passeig del cementiri, pel sud amb el camí de la font, i pel nord amb el mur de l’antiga església i camps de conreu i per l’oest amb camps de conreu. La part més antiga de 750 m2 és la que llinda amb la pared de l’ésglésia. Els 500 m2 restants provenen d’una ampliació posterior i ocupen part de l’antic cementiri civil.
Làpides i panteons
1.- Capellans
A l’entrada del cementiri s’hi poden veure unes quantes lloses, tres d’elles amb inscripcions funeràries que són, junt amb la pica baptismal, unes de les poques restes que ens queden de l’antiga església parroquial. Són les làpides de quatre capellans, morts al llarg del segle XVIII.
Vegeu: Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró
Altres rectors de la parròquia. Vegeu: Rectors de la parròquia des de 1820
2.- Famílies rellevants
3.- Guerra Civil. Placa en record als morts a causa de la Guerra Civil (1936-1939)
Detalls històrics
1902
El Sr. Pere Salleras Soler renuncia a favor del poble dels drets que pugui tenir sobre un terreny situat a l’est del cementiri. Aquest terreny serà tancat per l’Ajuntament, seguint una línia recta a continuació de la part nord fins arribar al camí de la Font. També fa renúncia a favor del municipi dels drets que pugui tenir sobre un altre terreny que llinda a l’oest del cementiri, traurà la tanca que hi ha des de l’escala de l’entrada al cementiri fins a l’últim plàtan o el més allunyat dels dos o tres que hi ha dins el terreny tancat. Font: Acta del ple municipal
1928
“Libro registro de nichos del cementerio”. Llibre anul·lat per rectificació de noms dels propietaris actuals. Hi ha un llistat dels nínxols que hi ha al cementiri i el compte que presenta el dipositari encarregat del cementiri. ACAE110-114-T1-448
Compra del cotxe fúnebre.-A: “Libro de actas de la Junta municipal permanente [de Cabanas]” (1928-1930)
Reunió de la Comissió Permanent del 2 d’agost de 1928. … Manifiesta el Sr. Alcalde que como puede comprobarse, resulta, además de anticuado, muy pesado el transporte o conducción de cadáveres al cementerio a brazo y que es de parecer que disponiendo el Ayuntamiento de medios seria conveniente adquirir un coche fúnebre para suplir la actual conducción. S’acorda: Primero: adquirir un coche fúnebre para el traslado de cadáveres al cementerio …. Segundo: La conducción de cadáveres será gratuita por parte del Ayuntamiento, debiendo no obstante la familia interesada abonar los gastos u honorarios del conductor… El 20 de setembre es fa una reserva de crèdit de 1.300 pts. per pagar el cotxe
1932
El Ple del 21 de març de 1932 dóna compte de la secularització del cementiri,d’acord amb a llei de 30/1/1932 i el Reglament de 8/4/1932. La secularització suposava, entre altres mesures, la unificació dels cementiris civils i religiosos, i la capacitat de l’Ajuntament d’administrar les necròpolis i de regular els enterraments catòlics, amb la potestat de prohibir-los o de gravar-los amb impostos.
Encara que el text parla de “cicuralización” hem de suposar que volia dir “secularización”.
1939
El règim del general Franco va anul·lar la secularització. Durant el franquisme, el cementiri estava format per dues parcel·les separades per una reixa. Eren el cementiri catòlic i el civil on s’hi enterraven per exemple els suïcides i altres pecadors que no podien ser enterrats en sòl sagrat.
1953/54
Expedient d’obres del cementiri. Conté els acords dels treballs d’arranjament del cementiri municipal. ACAE110-114-T1-463
1966/1975.- Nínxols, carro fúnebre i enterrament en festius: Actes de Cabanes (1966-1975)
Se acuerda proceder a la reparación y adecentamiento de los nichos del Cementerio, construyendo aquellos que no llegan al tercer piso y reparando los que presenten mal estado ….
Se acuerda establecer el servicio funerario mediante coche de tracción mecánica, a cargo del industrial de Figueras Sr. Vicens quien se compromete a realizar todos los servicios de entierro y transporte hasta el Cementerio per la suma de 400 ptas. el cual dará principio a partir de esta fecha previo convenio a contratar.
Acta del Ple municipal, 28/1/1967 – Foli 14 v
Es dóna compte de la “circular de la Agrupación Sindical Provincial de Pompas Fúnebres por la que se traslada acuerdo de no celebrar entierro en las tardes de los domingos y dias festivos ….
Acta del Ple municipal, 28/2/1974 – Foli 174
1986
S’instal·la un monòlit en record de totes les víctimes de la Guerra Civil amb el text: “A tots els que perderen la vida per causa de la guerra 1936-1939” – 1975/80 Llibre actes: foli 129v
1992
S’adjudica a Construccions Llanet S.L. la construcció de 48 nínxols.
2010
Es va portar a terme un projecte de reforma i ampliació que no es va realitzar.
2012
Reforma i manteniment del cementiri, sense augmentar-ne la superfície. Poc després, a finals d’octubre, una forta tramuntanada va tirar a terra un dels xiprers i es va malmetre algun nínxol.
Es construeixen nínxols per a recollir les cendres dels difunts incinerats
Bibliografia:
Enterraments dins de l’església
Tot i no ser una norma habitual alguns enterraments s’han fet dins de l’església, sigui per la dignitat del difunt, sacerdot o membre d’una família rellevant, o sigui perquè un aiguat no permetia arribar al cementiri. Aquests enterraments es feien a la capella de Sant Sebastià o a l’església parroquial de Sant Vicenç. També hi ha constància d’un enterrament dins l’església de Cadins.
A partir del segle XV, l’autoritat eclesiàstica va permetre fer enterraments dins les esglésies, la pressió dels fidels, uns per religiositat i altres per prestigi varen acabar per aconseguir-ho. Però la demanda fou tan nombrosa que per limitar l’espai, es varen tenir que reservar les concessions a persones benestants i/o lliures. A: Les tombes de l’església. Revista Forn d’Anells núm. 126 (2016)
1683.- Reverent Anton Cortey. El 30 de gener, va morir a Cabanes el prevere de Castelló d’Empúries, Anton Cortey i el primer de febrer va ser enterrat al qual se li dona sepultura eclesiastica en la capella de St. Sebastia cituada en lo present pole de Cabanas … amb l’assistència de nou sacerdots, dos religiosos dominics i el mestre. Al testament signat el dia 19 havia demanat que a l’enterrament ser enterrat dins la capella de Sant Sebastià i que no es toqués altra campana que la de la capella.
1708.- Reverent Jaume Puig. Als vint a vuyt dies del mes de setembre del any mil set cents vuyt dins la Iglesia Parroquial de Sant Vicens de Cabanas y devant lo altar del Sant Christo de dita iglesia fou enterrat lo Reverent Jaume Puig prebere y Domer de dita Iglesia de Cabanas …
1709.-
Dr. Joan Millesa. El 8 d’abril en la iglesia de sant Vicens del lloch y castell de Cabanas y devant lo altar de Nostra Senyora dels Angels es estat enterrat lo doctor Joan Millesa Prevera y domer de la dita Iglesia fill del lloch de Pardinas vall de Ribas Bisbat de Urgell ….
Reverent Baldiri Usall. El 27 d’octubre dins la isglesia prb de St Vicens de Cabanes devant lo Altar mayor de St Vicens fou donada sepultura a lo Rnt Baldiri Usall pre y Sacrista de dita Isglesia
1722.- Pere Tubert, de Oix (Talaixà) és enterrat dins l’església de Sant Feliu de Cadins. Pere fou portat a Sant Feliu, perquè en aquells anys el Rei l’havia convertit en un “llatzaret” on havien de passar la quarentena totes aquelles persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.
Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.
1729.- Reverent Salvador Miró. Als dotse mori y als tretse del mes de desembre del any mil set cens vint y nou se ha donada ecclesiastica sepultura dins de la Parroquial Iglesia devant lo altar major de Sant Vicens del lloch y castell de Cabanes an al Reverent Salvador Miró Prevere y Domer de dita parroquial iglesia …
1735.- Reverent Vicenç Miró. Als trenta del mes mars del any mil cetcents trenta y sinch mori lo Reverent Vicens Miro prevere i sagrista de la Parroquial Iglesia del lloch i castell de Sant Vicens de cabanas y lo dia trenta hu se li donà Ecclesiastica sepultura ab assistencia de dotse sacerdots dient tots lo offici doble y missa per lo difunt y fou enterrat devant de Sant Vicens al costat de son germà …
1788.- Reverent Julià Roca. Als vuy de desembre del any mil set cens vuytanta y vuyt mori de mort natural lo Rt. Julia Roca sacrista de Cabanas de edat sexanta anys poch mes o menos y feu testament y rebe tots los sacraments pro tali articulo y lo dia nou se li dona sepultura eclesiastica dins la Iglesia Parroquial de St. Vicens de Cabanas …
1815.- Reverent Josep Carrera. El 19 de febrer se ha donat sepultura eclesiàstica dins la Iglesia de S. Vicens de Cabanas al cadaver del Rt. Jpt Carrera Pbre y Scr de dita… Josep Carrera era fill de Martí Carrera, de Vilallonga i de Caterina Puigdevall, segons consta en el testament signat el 8 de febrer.
Cementiri de forasters
1786.- El 16 de setembre morí Josep Pagès?, jove pastor d’Espinavell, parròquia de Molló. L’endemà va ser enterrat a la part del canto que dona a ponent devant la creu per ser elegit sementiri de forasters
Altres cementiris
Encara que no n’hi ha constància documental és molt possible que també hi hagués un cementiri al costat del monestir de Cadins i també al costat de les esglésies antigues del terme.
L’ajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) és la institució local que té per funció el govern i l’administració dels interessos del veïnat d’un municipi. L’edifici que és la seu d’aquest govern sovint també es denomina com casa del poble, casa de la vila, casa de la ciutat, casa consistorial, casa del comú o paeria.
Els actuals ajuntaments no han estat fruit de l’evolució de les institucions històriques locals sinó de l’establiment d’una institució castellana a principis del segle XVIII després de la Guerra de Successió. Quan el conjunt dels Països Catalans així com Aragó perderen la Guerra de Successió a principis del segle XVIII (1707 el Regne de València, 1714 el Principat de Catalunya i 1715 el Regne de Mallorca) el nou rei Felip V d’Espanya va substituir tot el règim local català pel castellà, més homogeni i sobretot que permetia la constant interferència de la monarquia en els assumptes locals. El nou règim que s’imposaria als vençuts va quedar recollit al Decreto de Nueva Planta.
Edifici de l’Ajuntament de Cabanes
Època: mitjans i finals del s. XX | Arquitecte: Claudi Díaz
L’Ajuntament de Cabanes es troba dins del nucli urbà, a la banda de migdia del casc antic i formant cantonada entre la plaça de l’Ajuntament i el carrer Sant Isidre.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de quatre vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta les obertures ordenades en dos eixos verticals. A la planta baixa, el portal d’accés és d’arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l’emmarcament motllurat i l’ampit sobresortit. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb la llosana motllurada sostinguda per mènsules. Els dos finestrals rectangulars de sortida presenten l’emmarcament de pedra motllurat. Entre mig dels dos finestrals hi ha una placa de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. La segona planta fou afegida durant l’última gran reforma de l’edifici, duta a terme l’any 1996. Cal destacar, a la cantonada de la construcció, una placa de pedra amb l’escut de la població. A l’interior de l’edifici, la planta baixa alberga els accessos, serveis i el jutjat de pau. Al primer pis hi ha les oficines i els despatxos de l’alcaldia i la secretaria i, a la segona planta, la sala de juntes i l’arxiu municipal. La construcció està arrebossada i pintada.
En el decret de Nova Planta de l’any 1716 consta que els cònsols es reunien en una esplanada al costat del cementiri, per tractar els problemes de la vila. El primer edifici relacionat amb la casa consistorial es troba documentat al s. XIX i estava emplaçat en una casa al carrer de les Escoles. A mitjans del s. XX, l’Ajuntament i el veí Joan Bech signaren una permuta per la qual el consistori cedia l’edifici del carrer de les Escoles a canvi de la casa que aquest tenia a la plaça, actual seu de l’ajuntament. Un any més tard, l’any 1949, es va acordar la seva reconstrucció segons un projecte de l’arquitecte de Figueres Claudi Díaz.
A: invarquit.cultura.gencat.cat
Posteriorment, l’any 1996 l’edifici fou reformat i es va construir la segona planta que s’inaugurà el 1997. La inauguració va tenir lloc el 26 de juliol
Amb motiu de les obres, les oficines es van traslladar provisionalment als locals de la Cambra Agrària, al Local Social.
Documents:
Actes del Ple municipal
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L’antic Ajuntament es trobava al carrer Escoles.