Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


12 comentaris

Cabanes. Casals amb història

Antònia Gimbernat i Gou. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

A totes les poblacions s’hi apleguen unes quantes famílies que durant llargs períodes de temps, per la seva situació econòmica i social, han ocupat els llocs clau des d’on han determinat el desenvolupament del municipi. Amb el temps, aquests llinatges han bastit els edificis singulars que, encara avui en dia, marquen empremta dins el teixit urbanístic dels nostres pobles i, alhora, són les famílies que ens ofereixen més informació documental.
Prenent com a punt de partida la descripció dels grans casals de Cabanes, alguns encara ara ben conservats, i d’altres malmesos o ja desapareguts, el llibre ressegueix l’origen i les vivències de les famílies que hi van viure i els lligams que es van establir entre les diferents nissagues alhora que ens desvetlla petites històries i anècdotes del municipi i de l’època.
Després d’un apartat dedicat als orígens del poble, amb el recull cronològic d’alguns documents que donen fe de la seva existència des de fa més de 1000 anys, aquest llibre segueix un itinerari a través de diversos indrets i carrers per descriure els diferents casals i la genealogia, fets, i anècdotes de les famílies que els van aixecar i mantenir, algunes documentades des dels segles XIII i XIV.
Les descripcions, entre poètiques i realistes, que Montserrat Vayreda va dedicar a Cabanes dins la seva obra «Els pobles de l’Alt Empordà», publicada per primera vegada el 1979, ens acompanyen a l’inici de cadascun dels capítols.

IntroduccióFonts i bibliografia

Casals i famílies:

  1. Mas de Sant Feliu de Cadins: Els Puig Casadevall · Els Pont (àlies Romaguera) · Els Gorgot · Els Aguer
  2. Can Carreras: Dels Corcoll als Despuig · Els Carreras · Els Conill · Els Puig
  3. Mas Ribas: Els Maimó i els Ribas
  4. Can Brusés i can Mont
  5. Els Ramis
  6. Can Turà: Els Pagès-Bassols
  7. Can Vanover: Els Vergés-Brugat
  8. Porxada de Les Voltes-Mas Roca: Els Roca i els Albert
  9. El Casino: Els Gimbernat

Algunes de les imatges del llibre

  • Carrer Fondac i portal de can Brusés. Any 1982. Font: Gil Capallera


Cartell i fotos de presentació del llibre (14/7/2021) – Fotos de Xavi Toral i Josep M. Dacosta

  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Àlex Hernández

Mapa de situació dels casals


3 comentaris

La segona guerra carlina a Cabanes (1846-1849)

Vegeu també:

Coneguda també com a Guerra dels matiners va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.

La premsa ens confirma el pas per Cabanes de la facció montemolinista (Partidaris del pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín.)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crònica de Pere Serra i Prim (1820-1889)

Lo dia 24 de Dbre [desembre] de 1847 se alsaren una partida anumenats Matines contra al Gubern Actual y al dia 31 del presen tingueren hordra tots lus Ajuntamens de alsan.. sumaten tot al paysanatja y cada hu revista las sebas propietats y casas de cam. 

Als hultims del mes de fabré de 1848 y ague hun gran alborot a dins Fransa entra las Tropas y Paysans pero las tropas se empesaren ab la paysanatja y al Rey y su familia sen fugiren á Inglaterra per no aber de pendrer mort y axis sesá [parà] la guerra y pusáren la lley anumenada Republica.

Recull de premsa:

  • 1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballos», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3
  • 1848.- Castelló de Ampurias, 15 (Del Clamor) Esta madrugada es la segunda vez que los montemolinistas han invadido nuestra villa. La primera con el objeto de conminarnos con una multa si el dia 9 del corriente no les hacíamos efectiva la contribución de 40.000 rs. que pagamos al gobierno en dos plazos, y que hoy se han presentado para percibirla y multarnos porque aquella no se les hizo efectiva tal cual habian dispuesto.
    Todo esto acontece en un país en que la facción no podria parar un solo minuto mientras existe una columna para proteger al Ampurdán; porque el carlista que entra en esta “ratonera” no es susceptile que salga sin ser copado, batido o reventado; al revés de la tropa que apenas con marchas forzadas, les puede salir siempre al encuentro.- Sin embargo, la facción se ha acostumrado a vivir en estos alrededores, cebada con los grandes recursos que encuentra; no es ostigada y hace tres días que de fijo se sabe su existencia en los vecinos pueblos de … Garriguella, etc. y que otros tantos la hermosa columna del comandante  Lafont, fuerte de tres o cuatro compañías de cazadores, un piquete dd caballería y otro de mozos de escuadra, se encuentra en Figueras y no obstante no busca a la facción cuyo número y valor no iguala en mucho al de la tropa …
    … Al Sr. Romaguera, vecino de Cabanas, media legua de Figueras de Figueras, la facción le exige 30 onzas en oro ó el caballo; este rico hacendado ha consultado a las autoridades de Figueres que le contestan que si entrega el caballo pagará los 4.000r. y marchará en seguida a la disposición del capitán general
    A su tránsito por Peralada la facción ha hecho seguir presos a los dos propietarios Sr. Molinaret y Sr. Carbó. Se asegura que es a causa de que se negaron a satisfacer las respectivas cuotas por la contribución que les paga aquella villa. Al Sr. cura de Garriguella la facción le ha impuesto la multa de 25000 rs. exactamente no se sabe el motivo; pero se cree que es porque temerariament se negó en aprontar el respectivo contingente por el patrimonio que posee..
    A: La Esperanza (Madrid. 1844). 22/8/1848, pàgina 3.

    • El Sr. Romaguera havia de ser Vicenç Pont i Aguer (1786-1849) o bé el seu fill Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)
  • Figueras 4 de marzo. Al mismo tiempo que unos doscientos facciosos al mando segun parece de Serrats y Saragatal se corrieron anoche hasta Darnius en cuyas inmediaciones permanecieron parte del día de hoy recaudando contribuciones o amenazando a los alcaldes para que pasen dentro un cierto plazo a satisfacerlas en los puntos que se les designa. Marsal con unos 100 infantes y 40 caballos se ha dirigido con igual objeto a San Pedro Pescador, Vilacolum, Armentera y otros pueblos del centro del llano, que durante la pasada guerra no se las pagaron jamás y que no se vieron invadidos per ellos mas que una rara vez.
    Sobre la una de la tarde ha salido una columna de esta villa pero ha regresado al anochecer, no habiendo pasado de Cabanas ….
    A: El Clamor público, 13/3/1849

Més informació:


1 comentari

Capítols matrimonials: Pont-Aguer (1780)

Capítols matrimonials de Jaume Point i Antònia AguerCapítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer, el 14 d’octubre de 1780.

El casament es va celebrar el dia 29 del mateix mes i any.

Joan i Esteve, els dos possibles hereus de la família Aguer, feia menys de dos mesos que havien mort, possiblement d’alguna epidèmia. Joan, amb dotze anys, va morir el 28 d’agost i Esteve, el 3 de setembre, als cinc anys.

El document, amb tots els seus acords i puntualitzacions, és una bona eina per entendre les relacions familiars de l’època i per constatar que els contractes matrimonials eren, de fet, pactes econòmics, on no es deixava res a l’atzar,

Transcripció de l’acta notarial dels Capítols Matrimonials

Resum del sis apartats del document

  1. Jaume Pont i Germànico i Francesca de Casadevall i Puig nomenen hereu i fan donació de les propietats al seu fill Jaume Pont de Casadevall i Puig, amb la condició de què ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimonis y familia”. Del patrimoni familiar, el pare es reserva 1000 lliures i la mare “trescentas doblas vellas de cinch lliuras dotze sous barcelonesos la dobla”. També es reserven una quantitat per dotar les seves filles: Rosa, Francesca i Maria Antònia. Es pacten les condicions davant la possibilitat que la mare mori i el pare es torni a casar i tingui fills amb la nova esposa. Es detalla qui seria l’hereu si el fill morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (la signatura d’aquest inventari va tenir lloc el 9 de novembre de 1789)
  2. Rafel Aguer Aguer i Caterina Puigferrer fan donació de les propietats i nomenen hereva la seva filla Antònia Aguer Puigferrer, amb la condició que ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimoni de Aguer y familia”. S’acorda que si Rafel morís, la família Pont Casadevall “hagen de alimentar en sa casa y compañia á la dita Sra Catherina Aguer y Puigferrer … y demes familia de ell dit Sr Rafel Aguer, en cas de no ser esta acomodada, de tots aliments á la vida humana necessaris en sanitat y malaltia en menjar, beurer, calsar y vestir ab tota decencia y segons son estat y qualitat .. sens haber de treballar la dita Sra Catherina Aguer, y que á esta li tingan de donar annualment trenta lliuras per sa botxaca”. Del patrimoni Aguer, el pare es reserva 1000 lliures i la mare 475 lliures, així com el dot de les seves filles Maria i Teresa. Es pacten les condicions a complir davant d’un possible nou matrimoni dels pares. Es disposa qui seria l’hereu si Antònia morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (de moment es desconeix si es va fer). Es puntualitza que si, en el futur, els pares tenien un fill mascle, o si el pare es tornava a casar i tenia un fill mascle, Antònia deixaria de ser l’hereva i rebria el mateix dot que les seves germanes, quatre centes lliures, vestits i calaixeres.
  3. Antònia Aguer accepta la donació dels béns Aguer, amb totes les condicions i ho aporta com a dot del casament.
  4. Jaume Pont de Casadevall i Puig accepta la donació dels béns Pont i Casadevall, amb totes les condicions.
  5. Antònia Aguer, amb la presència i consentiment de Jaume Pont Casadevall Puig, accepta que si el seu pare tenia un fill mascle, renunciaria a la herència universal i acceptaria el dot estipulat.
  6. S’acorda que Jaume Pont i Germànico pagarà “los vestits nubcials tan de gala, com interiors, dos caleixeras, y las joyas per adorno de … la Sra Antonia Aguer y Puigferrer sa nora esdevenidora” i se’n descriuen les condicions, la més important la que fa referència la possibilitat de què Antònia tingués un germà i perdés l’herència. En aquest cas “el Sr Rafel Aguer pagará y satisfará al dit Sr Jaume Pont y Germanico tot lo valor é import dels dits vestits y de las dos caleixeras, que haurá costejat per lo present matrimoni y adorno de la dita Sra Antonia sa filla, segons constará de la nota del import dels dits vestits y caleixeras”.

 

Pel document sabem que, els tres membres de la família Pont Casadevall sabien escriure, però de la família Aguer, només sabia escriure el pare.
Signatures dels CM


6 comentaris

Família Romaguera

Puig CasadevallMés informació: Cabanes. Casals amb història

Els Pont i Germànico, de Pont de Molins, solien aparèixer documentats amb l’àlies “Romaguera”. La branca de la família que va venir a Cabanes i que, fins després de la Guerra Civil, va ser propietària del Mas de Sant Feliu, sempre se l’ha conegut com els Romaguera, tot i que mai han portat aquest cognom.

Aquest fet fa suposar que, abans del 1600, algun membre de la família Pont es va casar amb l’hereva d’un Romaguera i van mantenir el cognom de la noia com a “àlies” (aquest fet era corrent quan la posició social de la dona era superior a la de l’home i, fins i tot, els fills acostumaven a portar el cognom de la mare).

La relació dels Pont amb Cabanes es remunta al casament de Jaume Pont i Germànico amb Francesca Puig i Casadevall (1747). El seu fill, Jaume Pont i Casadevall, es va casar amb Antònia Aguer, hereva de la família Aguer (1780).

D’aquesta manera els Pont i Germánico (àlies Romaguera), que tenien la seva propietat a Pont de Molins, aconsegueixen el patrimoni dels Puig Casadevall amb casa i terres a Cabanes, a Sant Feliu de Cadins i a les Olives de Peralada i el patrimoni dels Aguer, convertint-se en una de les famílies més influents de la comarca.

Com es pot veure a l’inventari descrit al treball Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat, aquesta és la descripció aproximada de les propietats:

  • Pont i Germànico (Pont de Molins)
  • Casadevall i Puig (Cabanes)
    • Sant Feliu de Cadins: Mas | Heretat: 156 vessanes
    • Cabanes: Casa al carrer Canal | Heretat i Mas del Porxo: 112 vessanes
    • Les Olives (Peralada): Mas Puig | Heretat: 136 vessanes
  • Aguer (Cabanes)
    • Casa al carrer Canal | Heretat
    • A falta de l’inventari de les propietats d’Antònia Aguer i a partir del que es pagava de contribució, cal suposar que la propietat rondava les 300 vessanes. De moment només es té constància de què el 1723, quan es van unir les dues branques dels Aguer amb el casament dels cosins Antoni i Llúcia, la branca del fadristern aportava unes 60 vessanes.

Segles XVI-XVIII
Família Puig Casadevall

L’origen documentat dels Puig de Cabanes es remunta a principis segle XVI, quan Miquel Puig, casat amb Francesca, adquireix el mas Moner (es desconeix la seva localització) de Cabanes i el 1530 ja hi habita. El 1579, el seu fill Antic Puig, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes. El 1600, Antic Puig adquireix l’heretat de Sant Feliu de Cadins i altres finques de Cabanes. Dels seus néts destaquen Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes, que va morir el 1708 i l’hereu, Miquel Puig i Prats, casat amb Anna Maria Coll, de Capmany. Caterina Puig i Coll (?-1684), filla de Miquel i Anna Maria, es va casar amb Miquel Mir-Casadevall, de privilegi militar i familiar del Sant Ofici de la Inquisició, des de 1676. Aquest casament aportà noblesa a la casa Puig de Cabanes, com a descendent d’en Mir de Segaró (pagesos de privilegi militar des de 1481). El 1682, el seu hereu Josep Puig i Casadevall es va casar amb Margarida Viader i Suardell, de Montiró.

El 1707 –en plena guerra de Successió- Miquel Puig-Casadevall i Viader, fill de Josep Puig i Margarida Viader, es va casar amb Maria de Batlle i Bellsolà, filla de Joan Batlle, cavaller de Parets i d’Oròsia Bellsolà i Corominas. El 1715 Maria de Batlle va morir i dos anys més tard, Miquel es va tornar a casar amb Anna Maria Gorgot i Pellicer. L’hereu, fill de Miquel Puig-Casadevall i Maria de Batlle, va morir jove i sense descendència masculina. Vicenç, fill de la segona esposa ja s’havia ordenat capellà, per tant l’hereva fou Francesca Puig-Casadevall i Gorgot –nada el 1725-, la qual el 1747 es va casar amb Jaume Pont i Germànico i Molar, àlies Romaguera, de Pont de Molins.

Més endavant Jaume Pont i Germànico i Puig-Casadevall, fill de la parella, es va casar amb Antònia Aguer, pubilla de la casa i heretat dels Aguer. Amb aquests dos casaments es va extingir la casa Puig Casadevall i la branca principal dels Aguer i la seva propietat va passar als Romaguera.

Montserrat Vayreda i Trullol, a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”, fa una petita descripció del casal que tenien al carrer Canal i que més endavant va formar part del patrimoni dels Romaguera.

Vegeu:

Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758.
1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes). Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà. ANC1-1187-T-11
Arbre genealògic dels Puig i Casadevall
A: Viader, Fernando. 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins
[Girona : CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona ; Banyoles : Consell Comarcal del Pla de l’Estany], 2004

Gimbernat i Gou, Antònia. Cabanes (1701-1714) Pàg. 70-72 (Setembre, 2014)

Segles XIX/XX
Família Pont (àlies Romaguera)

Vicenç Pont i Aguer (1786-1849)

Fill de Jaume Pont Casadevall i d’Antònia Aguer Puigferrer. El 1807 es va casar amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà. Van tenir cinc fills: Josep, l’hereu, Carme, Dolors, Joaquima, casada amb un Jordà, de Pont de Molins i Pilar, casada amb Ramon Azemar, de Figueres i pares de l’arquitecte Josep Azemar Pont.

1863

Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)

Hisendat amb propietats a Cabanes, Peralada i Flaçà, va ser regidor conservador a l’Ajuntament de Figueres els anys 1856/57. Vivia a Figueres a la casa Romaguera o Casa Pont de Vinyals, obra de l’arquitecte Josep Roca i Bros.

Es desconeixen les dades de la construcció de la casa pairal de Cabanes, el mas de Sant Feliu, però sabem que el 1863 Josep Pont va rebre un premi de la secció de construccions rurals per la construcció del seu mas de Sant Feliu de Cadins. A: Revista de agricultura pràctica, economia rural, horticultura y jardinería publicada por el Instituto Agrícola Catalán de San Isidro (1863)

Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona (+1915), van tenir una filla. El casament de la seva filla i pubilla Maria Pont de Vinyals i Cabanel amb el propietari de Darnius Jaume Gorgot i Gorgot, va fer que la propietat passés a formar part del patrimoni Gorgot

Família Gorgot

Jaume Gorgot i Gorgot (Darnius, 1864 – Figueres, 1941). Hisendat.

Jaume Gorgot, advocat,  formà part de la junta directiva de la Cambra Agrícola de l’Empordà.

Fou jutge municipal de Darnius (1887-1888). L’any 1888 es casà amb Maria Pont de Vinyals (Figueres,1869-1894), filla i pubilla de la Casa Pont de Vinyals o Casa Romaguera, amb propietats a Cabanes i altres pobles. Arran del seu matrimoni, residí a la casa Romaguera del carrer de la Jonquera (Figueres). Enviudà l’any 1894 i es casà en segones nupcies amb Dolors Baig l’any 1921, una vegada morts prematurament els seus tres fills: Concepció, Roser que va morir el 1906, als 13 anys d’edat, i Josep Maria, mort el 1918, al cap de 8 mesos del seu matrimoni amb Rosa Mir.

Dolors Baitg (+1954), la seva vidua, va anar venent les seves propietats que van quedar molt repartides entre els pagesos de Cabanes.

Recull de premsa:

  • Funerals.  Trasllat de les despulles mortals de la respectable Sra. D. Narcisa de Rich, Vda. de Puig, mare de nostre apreciat amich y suscriptor don Eusebi … ,y les de la virtuosa senyoreta donya Roser Gorgot y Pont … La Veu de l’ Emporda, 12/08/1911, pàg. 4
  • Cabanes. Enterrament de les despulles de Roser Gorgot i Pont cinc anys després de la seva mort a Barcelona. La Veu de l’ Emporda, 19/08/1911, pàg. 3

Vegeu:
Panteó dels Romaguera al cementiri de Cabanes  |  Genealogia dels Romaguera

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mas de Sant Feliu

Edifici aixecat a finals del s. XIX per substituir-ne un altre de més petit que hi havia al mateix lloc. De l’exterior cal destacar-ne la sumptuosa escalinaya bessona d’accés a la casa. En aquesta façana hi ha una galeria d’arcs de mig punt. A l’interior les cambres són de sostres alts i amb grans obertures.

Forma part del mas les restes de l’església de Sant Feliu de Cadins.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

Documents:

Bibliografia: