Més informació: Cabanes. Casals amb història
Els Pont i Germànico, de Pont de Molins, solien aparèixer documentats amb l’àlies “Romaguera”. La branca de la família que va venir a Cabanes i que, fins després de la Guerra Civil, va ser propietària del Mas de Sant Feliu, sempre se l’ha conegut com els Romaguera, tot i que mai han portat aquest cognom.
Aquest fet fa suposar que, abans del 1600, algun membre de la família Pont es va casar amb l’hereva d’un Romaguera i van mantenir el cognom de la noia com a “àlies” (aquest fet era corrent quan la posició social de la dona era superior a la de l’home i, fins i tot, els fills acostumaven a portar el cognom de la mare).
La relació dels Pont amb Cabanes es remunta al casament de Jaume Pont i Germànico amb Francesca Puig i Casadevall (1747). El seu fill, Jaume Pont i Casadevall, es va casar amb Antònia Aguer, hereva de la família Aguer (1780).
D’aquesta manera els Pont i Germánico (àlies Romaguera), que tenien la seva propietat a Pont de Molins, aconsegueixen el patrimoni dels Puig Casadevall amb casa i terres a Cabanes, a Sant Feliu de Cadins i a les Olives de Peralada i el patrimoni dels Aguer, convertint-se en una de les famílies més influents de la comarca.
Com es pot veure a l’inventari descrit al treball Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat, aquesta és la descripció aproximada de les propietats:
- Pont i Germànico (Pont de Molins)
- Casadevall i Puig (Cabanes)
- Sant Feliu de Cadins: Mas | Heretat: 156 vessanes
- Cabanes: Casa al carrer Canal | Heretat i Mas del Porxo: 112 vessanes
- Les Olives (Peralada): Mas Puig | Heretat: 136 vessanes
- Aguer (Cabanes)
- Casa al carrer Canal | Heretat
- A falta de l’inventari de les propietats d’Antònia Aguer i a partir del que es pagava de contribució, cal suposar que la propietat rondava les 300 vessanes. De moment només es té constància de què el 1723, quan es van unir les dues branques dels Aguer amb el casament dels cosins Antoni i Llúcia, la branca del fadristern aportava unes 60 vessanes.
Segles XVI-XVIII
Família Puig Casadevall
L’origen documentat dels Puig de Cabanes es remunta a principis segle XVI, quan Miquel Puig, casat amb Francesca, adquireix el mas Moner (es desconeix la seva localització) de Cabanes i el 1530 ja hi habita. El 1579, el seu fill Antic Puig, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes. El 1600, Antic Puig adquireix l’heretat de Sant Feliu de Cadins i altres finques de Cabanes. Dels seus néts destaquen Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes, que va morir el 1708 i l’hereu, Miquel Puig i Prats, casat amb Anna Maria Coll, de Capmany. Caterina Puig i Coll (?-1684), filla de Miquel i Anna Maria, es va casar amb Miquel Mir-Casadevall, de privilegi militar i familiar del Sant Ofici de la Inquisició, des de 1676. Aquest casament aportà noblesa a la casa Puig de Cabanes, com a descendent d’en Mir de Segaró (pagesos de privilegi militar des de 1481). El 1682, el seu hereu Josep Puig i Casadevall es va casar amb Margarida Viader i Suardell, de Montiró.
El 1707 –en plena guerra de Successió- Miquel Puig-Casadevall i Viader, fill de Josep Puig i Margarida Viader, es va casar amb Maria de Batlle i Bellsolà, filla de Joan Batlle, cavaller de Parets i d’Oròsia Bellsolà i Corominas. El 1715 Maria de Batlle va morir i dos anys més tard, Miquel es va tornar a casar amb Anna Maria Gorgot i Pellicer. L’hereu, fill de Miquel Puig-Casadevall i Maria de Batlle, va morir jove i sense descendència masculina. Vicenç, fill de la segona esposa ja s’havia ordenat capellà, per tant l’hereva fou Francesca Puig-Casadevall i Gorgot –nada el 1725-, la qual el 1747 es va casar amb Jaume Pont i Germànico i Molar, àlies Romaguera, de Pont de Molins.
Més endavant Jaume Pont i Germànico i Puig-Casadevall, fill de la parella, es va casar amb Antònia Aguer, pubilla de la casa i heretat dels Aguer. Amb aquests dos casaments es va extingir la casa Puig Casadevall i la branca principal dels Aguer i la seva propietat va passar als Romaguera.
Montserrat Vayreda i Trullol, a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”, fa una petita descripció del casal que tenien al carrer Canal i que més endavant va formar part del patrimoni dels Romaguera.
Vegeu:
Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758.
1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes). Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà. ANC1-1187-T-11
Arbre genealògic dels Puig i Casadevall
A: Viader, Fernando. 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins
[Girona : CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona ; Banyoles : Consell Comarcal del Pla de l’Estany], 2004
Gimbernat i Gou, Antònia. Cabanes (1701-1714) Pàg. 70-72 (Setembre, 2014)
Segles XIX/XX
Família Pont (àlies Romaguera)
Vicenç Pont i Aguer (1786-1849)
Fill de Jaume Pont Casadevall i d’Antònia Aguer Puigferrer. El 1807 es va casar amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà. Van tenir cinc fills: Josep, l’hereu, Carme, Dolors, Joaquima, casada amb un Jordà, de Pont de Molins i Pilar, casada amb Ramon Azemar, de Figueres i pares de l’arquitecte Josep Azemar Pont.
1863
Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)
Hisendat amb propietats a Cabanes, Peralada i Flaçà, va ser regidor conservador a l’Ajuntament de Figueres els anys 1856/57. Vivia a Figueres a la casa Romaguera o Casa Pont de Vinyals, obra de l’arquitecte Josep Roca i Bros.
Es desconeixen les dades de la construcció de la casa pairal de Cabanes, el mas de Sant Feliu, però sabem que el 1863 Josep Pont va rebre un premi de la secció de construccions rurals per la construcció del seu mas de Sant Feliu de Cadins. A: Revista de agricultura pràctica, economia rural, horticultura y jardinería publicada por el Instituto Agrícola Catalán de San Isidro (1863)
Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona (+1915), van tenir una filla. El casament de la seva filla i pubilla Maria Pont de Vinyals i Cabanel amb el propietari de Darnius Jaume Gorgot i Gorgot, va fer que la propietat passés a formar part del patrimoni Gorgot
Família Gorgot
Jaume Gorgot i Gorgot (Darnius, 1864 – Figueres, 1941). Hisendat.
Jaume Gorgot, advocat, formà part de la junta directiva de la Cambra Agrícola de l’Empordà.
Fou jutge municipal de Darnius (1887-1888). L’any 1888 es casà amb Maria Pont de Vinyals (Figueres,1869-1894), filla i pubilla de la Casa Pont de Vinyals o Casa Romaguera, amb propietats a Cabanes i altres pobles. Arran del seu matrimoni, residí a la casa Romaguera del carrer de la Jonquera (Figueres). Enviudà l’any 1894 i es casà en segones nupcies amb Dolors Baig l’any 1921, una vegada morts prematurament els seus tres fills: Concepció, Roser que va morir el 1906, als 13 anys d’edat, i Josep Maria, mort el 1918, al cap de 8 mesos del seu matrimoni amb Rosa Mir.
Dolors Baitg (+1954), la seva vidua, va anar venent les seves propietats que van quedar molt repartides entre els pagesos de Cabanes.
Recull de premsa:
- Funerals. Trasllat de les despulles mortals de la respectable Sra. D. Narcisa de Rich, Vda. de Puig, mare de nostre apreciat amich y suscriptor don Eusebi … ,y les de la virtuosa senyoreta donya Roser Gorgot y Pont … La Veu de l’ Emporda, 12/08/1911, pàg. 4
- Cabanes. Enterrament de les despulles de Roser Gorgot i Pont cinc anys després de la seva mort a Barcelona. La Veu de l’ Emporda, 19/08/1911, pàg. 3
Vegeu:
Panteó dels Romaguera al cementiri de Cabanes | Genealogia dels Romaguera
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Mas de Sant Feliu
Edifici aixecat a finals del s. XIX per substituir-ne un altre de més petit que hi havia al mateix lloc. De l’exterior cal destacar-ne la sumptuosa escalinaya bessona d’accés a la casa. En aquesta façana hi ha una galeria d’arcs de mig punt. A l’interior les cambres són de sostres alts i amb grans obertures.
Forma part del mas les restes de l’església de Sant Feliu de Cadins.
A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya
Documents:
- 1758.- Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758. descripció: 1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes). A: FONS ANC1-1187 / Can Carreras de Cabanes d’Empordà. Codi: ANC1-1187-T-11
- 1780.- Capítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer (14 d’octubre de 1780)
- 1789.- Lluís Serrano Jiménez, Lluís. Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 41 (2010). Pàg. 339-364. Resum: A finals del segle XVIII emergeix la categoria dels autoanomenats hisendats, una classe de senyors útils o propietaris, de certa potència econòmica i social. En aquest treball s’analitza i es transcriu un inventari post mortem en el qual s’avalua i es comenta, no només la riquesa material, béns mobles i immobles; sinó que s’apropa, a través de la llibreria que hereta Jaume Pont de Cabanes, als referents culturals i universos de lectura dels hisendats del divuit.
- 1897.- Carta oberta a Jaime Gorgot per part de José Monegal amb motiu de les Eleccions Municipals de Cabanes (25/04/1897)
- 1897.- Testament de Clàudia Junquer Suro. Clàudia, natural de Vilafant i veïna de Cabanes, vídua de Joan Planas Cros, fill de Josep Junquer i Francesca Suro nomena marmessor a Jaume Gorgot i Gorgot i llega cinc finques als germans Josep M. i Roser Gorgot i Pont, fills de l’anterior. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. FONS ACAE110-192 / Col·lecció de testaments closos.
- Planas Maresma, Jordi. Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya. Tesi doctoral (2003)
Bibliografia:
Cabanes - Alt Empordà 