Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada

Vegeu també: Camp d’aviació i hangars  | Mecànics d’aviació

 (6/4/2018) – Presentació del llibre:
Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda
Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins ; David Gesalí Barrera (coord.)  – Viladamat : Gorbs, 2017

Roberto Plà: imatges del llibre i de les presentacions

A la presentació hi participaren l’editor Carles Gorbs, els autors David Garcia Algilaga i Roberto Plà i el Club de lectura de Cabanes.

  • Benvinguda (Antònia Gimbernat)
  • Lectura de poesies: “El fill al front”, d’Agustí Bartra i “Penúltim poema a la meva mare” i “Baixar al metro”, de Joan Margarit, a càrrec del Club de lectura de Cabanes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu també: Garcia Algilaga, David. #AERÒDROMS… PRESENTAT A CABANES… amb AUTOBÚS!

Exposició: “Cabanes. Aeròdrom 312/SAF-26”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes:

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA 1936-1939
Coord. David Gesalí – Ed. Gorbs

Recull de premsa:

(7/4/2018) Ruta guiada:
Aeròdrom 312. Figueres Nord (Cabanes/Vilabertran)
Ruta circular a càrrec de David Garcia Algilaga
qui ens està preparant el document que servirà de suport material per a una ruta cultural-turística i/o esportiva que permeti fer la visita al camp de forma lliure o guiada, en cotxe, bicicleta o a peu

Tot i que estava previst fer la ruta amb uns quants cotxes, el nombre de persones inscrites i la dificultat que suposava el desplaçament, va portar a l’ajuntament a llogar un autobús.

La sortida es va fer des l’aparcament del Parc de la Font de Vilabertran, amb cinc punts de d’explicació i lectures extretes del llibre “Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939)

  1. Aeròdrom (Aparcament del Parc de la Font de Vilabertran) Primera lectura: situació del camp, descripció feta per les forces nacionals. Sortida amb l’autobús
    1. Parada -sense baixar de l’autobús- a l’entrada del camp, just al costat del trencant per anar a Vilabertran (giratori de la mitja lluna)
  2. Construcció/avions (Camí perimetral occidental). Segona lectura: construcció del camp i avions que s’hi podien veure
  3. Personal (Pla de la Dinamita) Tercera lectura: dependències militars i refugis
  4. SAF-26 (Antic hangar/taller). Quarta lectura: SAF-26, muntatge d’avions
  5. Evacuació (Aparcament del Parc de la Font de Vilabertran). Última lectura: destrucció del camp

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos: Facebook


3 comentaris

Josep Clos i Sot (1841-1893)

Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893). Militar retirat

Josep Clos Sot

Va nèixer a Peralada el 1841, fill de Sebastià Clos Arbosser, de Biure i de Tecla Sot Jubinyà, de Llers casats en aquest poble el 1832. Era cosí d’Isidre Clos Pagès, propietari, polític i maçó i de Llúcia Clos Pagès, mare d’Isidre Porterias Clos.

Arbre geneològic de la família Clos

Josep Clos va viure a Figueres però també a Cabanes ja que  l’11 de març de 1871 es va casar amb Rosalia Cusí i Rabert, natural de Cabanes i filla de Salvador i Emmanuela.

Va participar en la Guerra dels Deu anys de Cuba com a soldat de la 2a Companyia Peninsular del Batalló de Caçadors de Reus. Fou ferit i declarat inútil a l’hospital militar de Cuba por … en ambos ojos a consecuencia de herida de arma de fuego com consta al certificat signat el 25 d’octubre de 1870.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 25 de maig de 1871 se li concedeix una paga de “militar retirat” per import de 22,50 ptes mensuals més 7,50 ptes  per haver rebut la Creu al Mèrit Militar. El certificat es fa sobre paper timbrat amb el nom i càrrecs de D. Blas de Villate y de la Hera, conde de Valmaseda i un gran escut.

Quan el 1874, els pabordes es desentengueren de l’organització la Festa de Sant Vicenç, es va oferir a fer-se càrrec de contractar els músics. L’Ajuntament va acceptar l’oferta exigint que els músics havien d’actuar a les funcions religioses, si algú ho demanava, a les cercaviles acostumades, als balls i a les sardanes sense cap ajuda econòmica per part de la Corporació. (Acta Ple Municipal del 4/1/1874)

Va morir a Cabanes, l’11 de maig de 1893. Tenia 52 anys i no va deixar descendència.


1 comentari

Isidre Porterias i Clos (1890-?)

Isidre Porterias Clos (1890-?)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pagès, sindicalista, torero … va néixer a Cabanes el 30 de maig de 1890, fill de Joan Porterias Rebarter i de Llúcia Clos Pagès (germana d‘Isidre Clos Pagès i cosina de Josep Clos Sot)

Arbre geneològic de la família Clos

El 20 de maig de 1911 es va casar amb Ramona Pujol Llansó, batejada a Cabanes el 14 de juny de 1891, filla de Miquel Pujol Pagès, de Figueres  i de Maria Llansó Cantenys, de Cabanes.

Aproximadament entre 1909 i 1915 va formar part de la Cuadrilla juvenil cabanense, actuant com a banderiller.

El 1923 era regidor amb  Teodor Salleras Pagès com a alcalde i al Ple Municipal de 7 d’abril de 1924 va ser nomenat primer tinent d’alcalde junt amb Joaquim Prats Minobis, alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater,  Joaquim Viarnès Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pallicer i Josep Batllori Pijoan, regidors.

El 1928 va ser nomenat cap dels somatents. La Vanguardia 10/06/1928, pàg. 11/12

El 20 de febrer de 1936 el Ple municipal acorda donar interinament la plaza d’agutzil a Isidre Porterias. Va ser cessat el 29 de març del mateix any i va cobrar 55,55 ptes. (9/8/1936)

Durant la Guerra Civil (1936-39) el trobem com a secretari del Sindicato Agrario y Oficios Varios. Acabada la guerra va sortir  d’Espanya,  va ser sotmès a Consell de guerra (núm. 54883) i condemnat a reclusió perpetua com a dirigent sindicalista. Va tornar aviat a casa i va ser tancat a la presó de Girona. Es desconeix quan va ser alliberat. El 1939 feia de pagès i tenia 48 anys.

El seu fill, Nemesio Porterias Pujol, apareix al llistat del “Batallones disciplinarios de soldados trabajadores penados” (1941-42). Archivo General Militar de Guadalajara. BDSTP. 1ª Agrupación, cajas 2745 a 2952

També va fer de lampista.

 


Deixa un comentari

Els fogons de les àvies

Els fogons de les àvies⇐ ⇐ ⇐ Els fogons de les àvies&petits xefs: Llibre digital

El grup Amics d’Albera neix fruit d’un projecte comunitari impulsat des del procés de Promoció de la Salut i Salut Comunitària d’Albera Salut, en estreta col·laboració amb Dipsalut i la Universitat de Girona.

L’any 2015 els municipis de Vilajuïga, Garriguella, Cabanes, Peralada i Vilanova de la Muga s’agrupen amb la voluntat de portar a terme diversos projectes comunitaris i donar suport a les accions i activitats que des de les poblacions es duen a terme. Aquest mateix any a Cabanes es comença a treballar en el desenvolupament d’un projecte de xarxa de suport veïnal amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïns, impulsar l’envelliment actiu i potenciar el voluntariat i la solidaritat veïnal creant vincles socials entre les persones, fomentant l’intercanvi generacional i cultural.

Fruit del treball de grup neix aquest receptari intergeneracional i intercultural que us presentem i que esperem que gaudiu tant com ha fet la nostra mainada i les nostres àvies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dissabte 10 de febrer de 2018, a les 16:30h, a la Sala El Sindicat de Cabanes, el grup “Amics d’Albera” presenta el llibre de receptes tradicionals “Els fogons de les àvies & petits xefs”. Aquest és un treball que han realitzat veïnes de Cabanes provinents de diferents orígens, destacant especialment les àvies que ens proposen els seus plats més entranyables il·lustrats pels seus néts. El llibre compta amb 25 receptes que inclouen primers i segons plats, postres i conserves. L’activitat s’emmarca en el treball de salut comunitària que des de l’ABS de Peralada s’està impulsant, fent acompanyament a un grup de voluntàries i voluntaris del poble a tirar endavant els projectes d’ajuda mútua i promoció de la ciutadania.

L’acte comptarà amb la presencia de la blogger Marta Cos, especialitzada en programes de formació entorn de la salut i l’alimentació, autora del blog: Què cuino avui. La Marta entre fogons. Un cop finalitzat l’acte de presentació es farà un taller i concurs de berenars d’abans.

Organitzat conjuntament per
Albera Salut, l’Ajuntament de Cabanes, Dipsalut, amb la col·laboració de Ràdio Cabanes

La cuina antiga és la de la mare o la de l’àvia.
Aquesta representa el llegat culinari de totes les famílies i, perquè això continuï al llarg del temps, se n’ha de deixar constància als nostres descendents.
Això és el que farem nosaltres, posar-hi el nostre granet de sorra per deixar una herència culinària.

Carolina Nogués

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos: Facebook Ajuntament de Cabanes

Recull de premsa:

 


4 comentaris

Mecànics d’aviació. República i Guerra Civil

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)Camp d’aviació i hangars
Font: Asociación de Aviadores de la república

Avió de fabricació russa Polikarpov I-16 “Mosca”

Es coneixen tres mecànics d’aviació nascuts al poble, tot i no estar destinats a l’aeròdrom de Cabanes. Dos d’ells, Miquel i Martí Teixidor, eren germans. Josep Argelés també va tenir un germà a l’exèrcit que va ser Tinent d’Infanteria de l’Escola Popular de Guerra.

Miquel i Martí Teixidor Bolasell eren fills de Joan Teixidor Puig, carreter, natural de Vilamacolum i d’Emília Bolasell Barceló, de Cabanes. Els seus avis paterns foren Joan Teixidor, de S. Miquel de Fluvià i Llúcia Puig, de Vilaür i els seus avis materns foren Miquel Bolasell, de Pau i Francesca Barceló, de Cabanes.

Casats el 1898, Joan Teixidor i Emília Bolasell vivien al carrer Tetuán, 16.

Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1938)

Miquel Teixidor Bolasell va néixer a Cabanes el 24 de febrer de 1899.

El 1924 estava a l’Àfrica al servei de l’exèrcit d’aviació:

Febrero, 3.—Id. al soldado Miguel Teixidor Bolasell, de Cabanas de Aviación . . . 50ptas. A: Relación de lo recaudado por esta Comisión de la Cruz Roja Española a favor de los soldados del Ejército de Àfrica de esta Ciudad y Comarca …  La Comarca [1924] : semanario de vida Empurdanesa. 27/9/1924

mecànics d’aviació cabanencs

Va ser mecànic de l’aviador militar figuerenc Joaquim Cóllar Serra (1906 – 1933).

… L’aviador figuerenc va gestionar la donació d’un veler, construït a l’Escola de Mecànics de l’Aviació Militar, amb la participació del mecànic cabanenc Miquel Teixidor, a l’ACE, …

… Collar va viatjar des de Madrid pilotant un avió militar d’escola, i portant el mecànic Teixidor com a passatger. Després de fer escala a Barcelona, el seu avió va aterrar en el camp d’aterratge del Manol, on varen ser rebuts amb gran entusiasme. Teixidor va muntar el planador i tot va deixar-se a punt perquè el dia 3 de gener de 1932 es fes el bateig de l‘aerodina 

A: García Algilaga, David.
ACE: Aeronàutic Club Empordanès (1931-1936). AIEE, Figueres, 41 (2010), pàg. 401-431

… El diumenge dia 3 de gener de 1932 van venir a Figueres l’aviador militar figuerenc, el tinent Joaquim Collar, acompanyat del mecànic Miquel Teixidor, natural de Cabanes, que havia muntat un planejador i venien a estrenar-lo a Figueres

A: Bernils, Josep M. 90 anys de l’aviació a Figueres. AIEE, Figueres, 35(2002), pàg. 299-314

A finals del 1936 se li va concedir el reingrés a l’Aviació Militar com a Sergent Mecànic, amb antiguitat des de l’1 de novembre de 1936, per tenir el títol de Mecànic d’Aviació.  A: Gaceta de la republica núm. 329 – 24/11/1936

Als 38 anys, va morir d’accident (21/3/1937) al camp d’aviació d’Albacete, en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Vegeu: Víctimes de la guerra.

A la Llista de combatents cabanencs morts en la guerra es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.

Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.

Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998)

Martí Teixidor Bolasell va néixer a Cabanes el 27 de gener de 1913.

L’octubre de 1927 va ingressar a l’aviació a l’aeroport de Cuatro Vientos (Madrid) i es va especialitzar com a Mecànic d’Aviació.

El gener de 1937 reingressa a cos de Mecànic d’Aviació com a Sergent Mecànic, donat que havia fet el curs però no se li havia donat el títol per no tenir l’edat reglamentària. … Vista la instancia promovida por los obreros militarizados de Aviación militar, don Martín Teixidor Bolacell, …, …   como consecuencia de la solicitud de reingreso en el cuerpo de mecánico de aviación, resultando que el obrero llevo a cabo con la promoción 15 de la Escuela de mecánico, un curso de dicha especialidad con aprovechamiento, y que no se le expidió el titulo correspondiente debido a no tener la edad reglamentaria, entregándole en su lugar un certificado acreditando su aptitud, y haber seguido prestando sus servicios en talleres del arma de aviación …  … Se concede el ingreso en Aviación militar,  con el empleo de Sargento Mecánico, antigüedad de esta fecha y efectos administrativos de primero de Enero próximo, a don Martín Teixidor Bolacell, .. .  Gaceta de la República núm. 365 (30/12/1936)

L’abril de 1938, se li concedeix el títol de mecànic … Terminado con aprovechamiento, por el sargento de Aviación D.  Martín Teixidor Bolacell, el curso de mecánicos … he resuelto concederle el título, correspondiente a dicha especialidad, en el que disfrutará l a antigüedad de 22 del corriente mes ... Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 103 (30/04/1938)

El juny de 1938, passa a Tinent mecànic  … se resuelve otorgar el empleo de teniente mecánico del arma de aviación con la antigüedad de 01/12/1936 al mecánico y montador que con anterioridad siguió el curso, y reingresado en el arma de aviación en el transcurso del movimiento subversivo debiendo ser clasificado en el empleo de sargento y brigada con la antigüedad de 19/07/1936 y 01/10/1936 respectivamenteDiario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional núm. 155 (24/06/1938)

Polikàrpov I-16- Mosca. Viquipedia

L’agost del 1938 consta com a Tinent Mecànic de l’Arma d’Aviació amb antiguitat des de la data que va acabar el curs  … he resuelto disponer queden rectificadas las disposiciones ministeriales por que se les otorgó el título que también se expresa -en el sentido de que la antigüedad que a cada uno corresponde en el mismo es la de la fecha en que empezaron a prestar sus servicios en el Arma de Aviación referida desde la iniciación de la sublevación militar, quedando subsistentes los demás extremos de las disposiciones citadas…Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 200 (08/08/1938)

Durant la Guerra va formar part del Grup 11, el Grup 30 i el Grup Mosques. El seu últim destí fou a La Ñora (Murcia) i el seu cap fou el Capità Cinela. Va acabar la guerra amb el grau de Tinent.

• Especialitat: Mecànic
• Unitat: Grup 30
• Avió: Mosca – polikarpov I-16
• Estat: Tinent
(Fuente ARCHIVO HISTÓRICO DEL EJÉRCITO DEL AIRE.
Juzgado por Aver. conducta / Sin responsabilidad en el año 1940)

Va morir als 85 anys. Necrològica.  ABC, 26/3/1998

Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980)

Josep Argelés Puig va néixer el 31 de gener de 1905, al carrer Sanitat, núm. 5 de Cabanes. Era fill de Joan Argelés Montcanut, jornaler de Terrades i de Francisca Puig Roura, de Cabanes, casats el 1902.

Els seus avis paterns foren Joan Argelés Coll de l’Estela i Rosa Montcanut Callís, de Sant Llorenç de la Muga (casats el 1864). Els avis materns foren Bartomeu Puig Capallera, natural de Vilarig i domiciliat a Cabanes i Francesca Roura Cantenys, vidua de Cabanes (casats el 1881)

Josep Argelés es va casar amb Roser Orobitg . Va morir a Barcelona el 10 de desembre de 1980. Se li va dedicar una petita necrològica a la revista Alas gloriosas, 12 (nov./des. 1980)

El 3 de novembre de 1926 va ingresar a l’aviació a l’aeroport de Cuatro Vientos. Es va especialitzar com a mecànic.

Tot i no tenir-ne constància documental sembla que havia format part de l’Aeronàutic Club Empordanès.

Segons Circular del Diario Oficial del Ministerio de Marina y Aire, núm. 222 (04/11/1936) i en compliment de la O.C. de 05/05/1936 (Gaceta de Madrid Núm. 219), se li concedeix l’ascens a Sergent, amb antiguitat des del 19/07/1936. A: Ascens a Sergent. Diario Oficial del Ministerio de Marina y Aire, 4/11/1936

Segons Circular de la Gaceta de la República, núm. 326 del 21 de novembre de 1936, per tal d’agrair al cos de Mecànics d’aviació que tant s’havien distingit pel seu treball i adhesió al règim se li va concedir l’ascens a Tinent de l’arma d’aviació, amb antiguitat des del  01/10/1936.  A:  Ascens a Tinent. Gaceta de la República, 21/11/1936

Durant la Guerra Civil va estar destinat al “Parque Regional,  1ª Escuadrilla del Grup 28 de Grumman” (Barcelona).

Més tard se li va reconèixer el grau de Tinent mecànic, amb antiguitat 908 i data 12 de desembre de 1928. En acabar la guerra va entrar a França i va ser reclòs al camp de concentració d’Argelès sur Mer.

Segons el padró municipal, el desembre de 1940, es troba dins el contingent existent al Dipòsit de Recepció de Presoners de Guerra de Figueres.  A: Clara, Josep. El Camp de concentració de Figueres (1939/1942) AIEE, 47 (2016)

El 1979 va passar a la reserva com a Caporal d’aviació. A: Orden de 4 de septiembre de 1979 por la que se dispone el pase a la situación de «Retirado» del Cabo de Aviación don José Argeles Puig. Boletín Oficial del Ministerio de Defensa, 18/9/1979

  • Especialitat: Mecànic
  • Unitat: Grup 28
  • Estat: Tinent

Josep va tenir una germana, Dolors, que el 1932 es casar a Cabanes amb Salvador Gil Jacas i van tenir un fill, Joan (1933).  El 13 de juliol de 1939, Dolors i el seu fill van entrar a França, a peu, per Port Vendres. El 1940 Salvador, Dolors, el seu fill Josep i l’àvia Àngela Jacas van sortir de Burdeos (Gironde, Francia) amb el vaixell Lasalle i van arribar a Puerto Plata (República Dominicana) el 23 febrer de 1940. A: Centro Documental de la Memoria Histórica. Pares. Archivos españoles

El 1956 Salvador i Dolors van tornar a Cabanes, on ella va morir el 1958. El seu fill Joan Argelés Gil, ja no va tornar a Espanya.

Bartomeu Argelés Puig (suposadament germà de Josep), fou soci fundador de la Unió Esportiva Cabanes (1928) i també jugador.

El 18 d’octubre de 1936 entrà al Consistori de Cabanes com a representant de la CNT. El 10 de juliol de 1937 dimití per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars. Vegeu: Alumne de las Escuelas Populares de Guerra al Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional del 26 d’agost de 1937.

El desembre de 1937, passa al grau de Teniente de Infanteria de la Escuela Popular de Guerra. Vista la propuesta formulada por la Escuela Popular de Guerra núm. 3, he resuelto promover al empleo de tenientes en campaña de las Armas y Cuerpo que se citan, … Al Cuadro Eventual del XX Cuerpo de Ejército. A: Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, 31/12/1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu nom apareix a la llista de cabanencs morts a la guerra sense data ni lloc de defunció.


1 comentari

Cabanes. Recull documental (885-1879)

Cabanes. Recull documental (885-1879) – Autors: Bel Sabadí i Antoni Cobos

Aquest és un recull de la documentació referida a Cabanes i Sant Feliu de Cadins, extreta de regestos d’arxius i reculls documentals ja existents, tot i que molt dispersos i variats.  El recull abasta des de l’any 885, fins l’any 1879.

Dividim el conjunt en dues parts ben diferenciades: en la primera presentem els documents que fan referència clara i específica al municipi de Cabanes. En la segona part presentem la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona. En un i altre cas, els regestos estan ordenats cronològicament.

En acabar la descripció documental oferim una sèrie d’annexos per optimitzar la recerca: llista de rectors, beneficiats, etc. Acabem el treball amb un índex de persones i de llocs.

Fonts documentals i bibliogràfiques

  • ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó.
  • ACG: Arxiu Capitular de Girona.
  • ADG: Arxiu Diocesà de Girona.
  • AMCE: Arxiu Municipal Castelló d’Empúries (Fons Arxiu de Medinacelli. Comtat d’Empúries).
  • AHG: Arxiu Històric de Girona.
  • AHN: Archivo Histórico Nacional (Madrid).
  • AMG: Arxiu Municipal de Girona.
  • ANC: Arxiu Nacional de Catalunya.
  • BC: Biblioteca Nacional de Catalunya.

Primer document conegut on apareix el nom de “Cabanes”

Donació del comte Guifré I i la comtessa Guinedella 26 de juny de 885

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El comte i marquès Guifré I de Barcelona-Girona i la comtessa Guinedella donen a la casa del monestir de Sant Joan de les Abadesses quelcom de llur alou, alhora que hi fan oblació de llur filla Emma. La comtessa aporta la porció que té en la vil·la Cabanes, situada en el comtat d’Empúries, comprada pel seu pare Sunifred.

Original perdut. Catalunya Carolíngia, doc. 58.
Còpia del segle X, interpolada: Barcelona, AR (ACA), Cancellería, pergs. Guifré. Núm. 3 dupl.
(abans arm. Sant Joan, sac A, núm. 1).

Índex

  • Presentació
  • Fonts documentals i bibliogràfiques

    Selecció Recull Documental

  • Bibliografia
  • Toponímia
  • Part 1: Documentació civil i senyorial
    • Cabanes
    • Cadins
  • Part 2: Documentació eclesiàstica
    • Cabanes
    • Sant Feliu de Cadins
  • Part 3: Font Can Carreres de Cabanes
  • Rectors de Cabanes
  • Beneficis
  • Abadesses de Sant Feliu de Cadins
  • Beneficis
  • Glossari
    • Terminologia jurídica
    • Càrrecs eclesiàstics menors
  • Index Nominum
  • Index Locorum

Presentació del recull documental: Dia 26 de gener de 2018, a les 7 del vespre, a la sala El Sindicat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

Roser Vila i Roca (1951)

Neix a Manresa el 1951, mestra i llicenciada en Belles Arts. Treballa en educació, cultura i cooperació a Manresa, Barcelona, Badalona, El Salvador i Panamà.
Als anys 80 estudia Belles Arts i s’especialitza en escultura i gravat.
A la dèdada dels 90 treballa en formación del professorat i cooperació pel desenvolupament a Amèrica Central.
Al 2004 es trasllada a l’Empordà i al 2012 s’endinsa en el dibuix, aquarel.les, ceres, pastels, acrílics i olis.

Exposicions:

  • Exposició de gravats de Roser Vila. Gravats. Centre Cívic del Guinardó. Barcelona, 1990
  • 10 anys de gravat a Ataülf,10. Exposició col·lectiva de gravats. Pati Llimona. Barcelona, 1997
  • Mostra Empordoneses. Obra col·lectiva i obra pròpia. Exposició als comerços. Figueres, 2013
  • Centre Cívic Joaquim Xirau (Marca de l’Ham). Exposició col·lectiva. Aquarel.les. Figueres, 2014
  • Centre Cívic Joaquim Xirau (Marca de l’Ham). Exposició colectiva. Olis. Figueres, 2015
  • Acadèmia Aurea. Exposició col.lectiva de tècniques diverses. Olis. Figueres, 2017
  • Viure i sentir. Roser Vila. Exposició d’olis i gravats. Sala “El Sindicat”. Cabanes, 2017

Inauguració de l’exposició “Viure i sentir” (25/11/2017)
Exposició d’olis i gravats
Cabanes-Sala El Sindicat-del 25 de nov. al 17 de des. de 2017

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vila, Roser. Viure i sentir. Olis i gravats [Catàleg de l’exposició: Sala El Sindicat, nov/des 2017]

Res millor que endinsar-nos en l’exposició “Viure i Sentir” de Roser Vila perquè la definició de l’art com un vehicle per a l’expressió i la comunicació d’emocions i idees prengui forma d’una manera clara i concisa.
La Roser ens mostra els sentiments a través de dues tècniques artístiques: la pintura, potser la manifestació artística més coneguda pel públic en general, i el gravat, una tècnica d’estampació d’imatges en paper, unes “estampes” tal com en podríem dir.
Per una banda, la pintura, on la font d’inspiració de les seves composicions són els paisatges propers i els petits detalls quotidians del seu dia a dia. Aquestes pintures, pràcticament totes actuals, són executades amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica, i mostren barreja de composicions, on es reparteixen a parts iguals moments de rauxa, vigorosos i dinàmics, un pas endavant, per fugir del dolor físic, de les injustícies del moment, a les quals sempre ha estat tan sensible i permeable, combinat, però, amb d’altres moments d’assossegament, de repòs, que respiren tranquil·litat, paisatges més calmats que ens trasporten a sentiments més serens.
Per l’altra, els gravats -obres més de joventut- són expressions més lliures, més dinàmiques, més contundents, però no per això menys compromeses, buides o faltades de contingut, ans al contrari, totes elles, com no podia ser d’una altra manera, són producte de moments, d’emocions viscudes per la pròpia persona.
En les obres d’aquesta exposició pren cos el treball del color que du a terme la Roser, com a punt de partida de moltes de les composicions. Em diu que no s’hi havia atrevit mai. Doncs ara, aconsegueix un lliure tractament de la llum i unes variacions cromàtiques que segurament evoquen i reflecteixen vivències personals, més íntimes, on la influència del pare, també artista, excel·lent pintor, retratista i paisatgista, resta segurament viva en el seu record.
En definitiva, la Roser ha volgut compartir amb tots nosaltres la seva obra artística, fruit d’aquesta recerca permanent de la felicitat a través del compartir, de la generositat en el viure plenament, de fer front al dolor i a la paralització. Res no tirarà enrere aquestes ganes d’expressar la bellesa de les coses senzilles, de gaudir del paisatge i de les persones que l’envolten. Gaudim, doncs, d’aquesta nova etapa que l’artista i la persona, una sola, ens mostra.

Pep Paret Pey, historiador de l’art i conservador de béns culturals

Catàleg

  1. El Montgrí i la mar calmada. Oli sobre tela. 74 cm x 61 cm. Any 2014
  2. Font de les maníes. Oli sobre tela. 47 cm x 55 cm. Any 2016
  3. Tomateres d’en Victoriano. Oli sobre tela. 82 cm x 82 cm. Any 2016
  4. Escudillers amb llum de lluna plena. Oli sobre tela. 100 cm x 65 cm. Any 2016
  5. Ànecs del Delta. Oli sobre tela. 55 cm x 39 cm. Any 2017
  6. Cabanes, arribar a casa. Oli sobre tela. 65 cm x 56. Any 2016
  7. Marina lluminosa. Oli sobre fusta. 66 cm x 47.5 cm. Any 2015
  8. Angelets. Oli sobre tela. 65 cm x 55 cm. Any 2016
  9. Canyes nevades. Oli sobre tela. 66 cm x 55 cm. Any 2016
  10. Teulat de la Pili. Oli sobre tela. 65 cm x 54 cm. Any 2016
  11. Aiguamolls del Delta. Oli sobre tela. 65 cm x 54 cm. Any 2017
  12. Cabanyada. Oli sobre tela. 74 cm x 61 cm. Any 2017
  13. Canyes entramuntanades. Oli sobre tela. 70 cm x 64 cm. Any 2016
  14. Fulles tropicals. Acrílic sobre tela. 60 cm x 20 cm. Any 2013
  15. Magranes. Oli sobre tela. 46 cm x 33 cm. Any 2014
  16. Paisatge des del taller. Acrílic sobre tela. 65 cm x 50 cm. Any 2013
  17. Paret d’arribada. Oli sobre tela. 33 cm x 25 cm. Any 2016
  18. Fulles. Linòleum- gofrat / collage. Planxa 30,4 cm x 24.5 cm. sense tinta. paper fet a mà. P/A. Any 1988
  19. Ombres de futur i un clar de llum. Vernís tou / Aiguafort / Aiguatinta. Planxa 50 cm x 50 cm. Còpies 4/15. Any 1988
  20. Ciutat del blat de moro. Aiguatinta. Planxa 50 cm x 50 cm. Còpies 3/15. Any 1988
  21. Paisatge del Paricutín. Carburúndum / Punta seca. Metacrilat 52,5 cm x 28,5 cm. Còpies 1/10. Any 1988
  22. Draps. Aiguatinta (calcografía). Planxa 33 cm x 24.5 cm. Còpies 1/15. Any 1988
  23. Camí de Collbaix. Xilografia – gofrat. Fusta 32,5 cm x 61 cm. Còpies 1/10. Any 1988
  24. Present. Aiguafort / aiguatinta / punta seca. Planxa 32.5 cm x 25 cm. Còpies 1/10. Any 1988

Conferència-col·loqui a càrrec de Lluís Roura (1/12/2017)
Passejada per l’Empordà per mitjà de la música, la pintura i la fotografia
Audivisual “Vivaldi a l’Empordà” i recull de fotografies i obres del pintor

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Visita comentada a càrrec de Cristina Paradís (8/12/2017)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Recull de premsa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Reportatges fotogràfics:

Més informació: