Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Festes

Vegeu també:
Festa Major – s. XIX  |  Programes de festes  |  La Candelera  |  La sembra de pinyons (S. Isidre)

Carnaval. Sabem poca cosa de la història del Carnaval a Cabanes.

  • Gràcies a la crònica de Josep Rebarter  tenim una petita descripció de les activitats i balls propis del Carnaval de la segona meitat del segle XIX. La festa durava cinc dies, des del dissabte que s’anava a buscar el Carnaval, fins el dimecres, dia del seu enterrament.
  • Joaquim Gimbernat en un treball escolar, titolat Carnaval en Cabanas – 1930, ens descriu la festa d’aquell any: El dia 2 de marzo se celebro en Cabanas el Carnaval, y todos los 3 dias hubo musicos. Y los primeros dia llovió, y habia hombres que hacián reir mucho,  los dos primeros dias habia pocos disfraces. El ultimo dia no llovio y hubo bayle todos los dias, y por la noche hubo muchos disfraces que hacen reir mucho, pero nosotros tuvimos que ir a clase todos los dias, pues este año no hemos hecho ningun dia de vacación.
  • El febrer de 1937, en atención a las circunstancias excepcionales porque atraviesa el país, es van suspendre les festes de Carnaval. Una vegada acabada la Guerra Civil, el febrer de 1940, el Ministerio de Gobernación va ratificar la suspensió. En arribar el 1950 es degué flexibilitzar una miqueta la normativa i  Cabanes, durant uns anys, va celebrar un ball de disfresses, controlat per la Guàrdia Civil, però no va durar massa temps. A finals del franquisme o a partir de l’adveniment de la democràcia es va recuperar la festa, tot i que de manera més austera.

Festes Majors: Sant Vicenç i Sant Isidre

La Galeria, 14/1/1931

  • Maig. Festa dedicada a Sant Isidre (15 de maig). Actualment se celebra el tercer diumenge de maig i es caracteritza per la representació del miracle de Sant Isidre i la tradicional sembra dels pinyons

Festa de la Candelera (2 de febrer)

Es va celebrar fins el 1986. Vegeu: La Candelera

Festa de l’arbre

La Veu de l’Empordà, 5/2/1916

Informació comarcal. Cabanes. Aquesta població se proposa celebrar d’una manera molt lluida la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera … els nois i noies de les escoles nacionals i tots els que vulguin concorrer-hi se dirigiran acompanyats de la orquesta al lloc destinat per a plantar-hi els arbresVeu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 29/1/1916.

Cabanes. Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre, tal com estava anunciat en les
planes d’aquest periòdic en el nombre proppassatVeu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 5/2/1916.

Fiesta de la Liberación (segurament el 10 de febrer)

Es degué començar celebrar a partir de 1939, per commemorar l’entrada de les tropes nacionals a la població. Es desconeix fins quan es va mantenir la festa.

1957:  La orquesta «Río» amenizó todos los actos, destacando entre ellos el solemne oficio seguido de Tedeum y la vibrante alocución de nuestro Sr. Alcalde desde el balcón del Ayuntamiento. A: Ampurdán, 20/02/1957

Festa de la vellesa

Se celebra des del 1987. La festa consisteix en una missa i un dinar popular. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble.

Altres festes

Josep Rebarter i Bech ens va deixar uns apunts amb una petita descripció de les festes i tradicions dels nostres avis: la Festa Major, la Sembra dels pinyons o el Carnestoltes que encara gaudim cada any;  la Candelera que va deixar de celebrar-se el 1986,  i altres com la Processó de Setmana Santa, els Goigs de Pasqua, el Ball dels muts, el Ball dels confits o el Ball del drac, que hem de suposar que eren pròpies de finals del s. XIX i/o primers del XX. Vegeu: Cròniques de Josep Rebarter

El Corpus en Cabanas. El Orden (7/6/1896) pàg. 2

Recull de premsa:


1 comentari

Llegat Fàbrega

El llegat Fàbrega és la col·lecció d’obres d’art que Abelard Fàbrega Esteve i la seva esposa, Joana Just Montané, van donar al Museu de l’Empordà l’any 1982. El llegat consta de més de 90 obres de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure l’exili mexicà.

Aquesta donació va ser objecte de dues exposicions monogràfiques els anys 1983 i 1984, amb el nom de Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili i el 2012, se’n van exposar una desena d’obres en motiu del centenari de Tísner i Calders.

El primer semestre de 2020, el Museu de l’Empordà junt amb el MUME presenten Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939, una mostra comissariada per Enric Pujol i dissenyada per Marcel Dalmau que està basada en el fons Abelard Fàbrega del Museu de l’Empordà i en el fons Josep Narro del MUME.

Vegeu:
Abelard Fàbrega Esteve  (Cabanes, 1894-Mèxic, 1991)


Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939
Donació Fàbrega – Fons Narro
Comissari: Enric Pujol  –  Disseny: Marcel Dalmau  – Organització: Museu de l’Empordà i MUME
Del 8 de febrer al 14 de juny de 2020

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dins el context de la recuperació del patrimoni artístic de l’exili republicà, aquesta exposició posa de relleu dues col·leccions pertanyents al Museu de l’Empordà i al MUME. El fons Fàbrega recull obres de diversos autors, com ara Josep Bartolí, Francesc Domingo, Roser Bru, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta, Pere Calders, Enric Climent, Carme Cortès i el Fons Narro recull l’obra del l’il·lustrador feta als camps de concentració francesos entre 1939 i 1941. Tots aquests artistes van coincidir a Mèxic, on van ser acollits i hi van viure els seus respectius exilis després de la Guerra Civil. Aquesta exposició conjunta entre el MUME i el Museu de l’Empordà inclourà una síntesi seleccionada dels dos fons, que estaran repartits entre Figueres i La Jonquera.

  • L’exposició del Museu de l’Empordà tindrà lloc entre el 24 de gener i el 5 d’abril de 2020. Inauguració: divendres 24 de gener de 2020, a les 19h.
  • L’exposició del MUME (Museu Memorial de l’Exili-La Jonquera) tindrà lloc entre el 8 de febrer i el 14 de juny. Inauguració: dissabte, 8 de febrer de 2020. Aquesta inauguració està inclosa dins els actes commemoratius del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació 2020, que tindran lloc a La Jonquera i La Vajol.
    Programa:

    • 11h. Inici de la pujada al Coll de Lli des del camí de La Vajol al Santuari de les Salines (GI-505).
    • 11h30. Lectura de textos de Carles Pi i Sunyer i Pere Bosch-Gimpera i audició musical a càrrec d’Anna Ros (violoncel) i Mercè Miró (flauta travessera) amb la presència de la Consellera de Justícia Ester Capella.
    • 13h. Inauguració de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”, una exposició conjunta amb doble seu, amb el Museu de l’Empordà de Figueres. Parlaments institucionals (Alfons Quera, Alfons Martínez, Sònia Martínez i Ester Capella).
    • 13h30. Visita guiada a l’exposició a càrrec del comissari de la mostra, Enric Pujol.
    • 14h30. Dinar

La mostra tindrà associat un catàleg amb textos d’Enzo Traverso, Maria Lluïsa Faxedas i Enric Pujol, que es presentarà al Museu de l’Empordà de Figueres el 14 de febrer a les 19h, i un seguit d’activitats paral·leles al MUME i al mE:

  • Conferències i activitats al Museu de l’Empordà
    • Divendres 24 de gener, a les 19 h. Inauguració de l’exposició
    • Divendres 14 de febrer, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposició
    • Divendres 28 de febrer, a les 19 h, «Música als camps de concentració i en el camí de l’exili», conferència a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i directordel Museu de la Música de Barcelona.
    • Divendres 13 de març, a les 19 h, «L’art català a l’exili, Una història encara per escriure?», taula rodona a càrrec de Lluïsa Faxedas, Teresa Camps i Eric Forcada.
  • Visites comentadas, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont
    • diumenge 16 de febrer, a les 12h i dissabte 7 de març, a les 18h.
  • Activitats educatives
    • Escoles i famílies. Tallers: “Postals des de l’exili”
  • Activitats al MUME
    • Visita comentada, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont: dissabte 25 d’abril, a les 16h
    • Dissabte 9 de maig, de 10 a 13:30 h. Jornada La creació a l’exili. Elements de reflexió i testimonis
      • Conferència inaugural: «L’exili cultural català del 1939. Una visió des de Mèxic», a càrrec de José M. Murià, historiador i membre de l’Acadèmia de la Història de Mèxic.
      • Taula rodona A: «Crear a l’exili».
      • Taula rodona B: «Una literatura a l’exili».

“Art i Exili” al Museu de l’Empordà de Figueres

Inauguració de l’exposició al Museu de l’Empordà. TramuntanaTV

Roda de premsa de presentació de l’exposició. TramuntanaTV

El museu de l’Empordà reflexiona sobre l’art i l’exili . Empordà TV

Recull de premsa:

Més informació:


Llegat Fàbrega
Pintors catalans a l’exili

Museu de l’Empordà (maig-agost, 1983) – (octubre-desembre, 1984)
Els catàlegs, cedits pel Museu de l’Empordà, es troben a l’Arxiu Municipal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

El Museu de l’Empordà rescata Tísner i Calders dels fons pel seu centenari . Exposa una desena d’obres dels dos escriptors i ninotaires procedents de la donació d’Abelard Fàbrega, a més de primeres edicions dels seus llibres.

2012

… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012

El Museu de l’Empordà exposarà dibuixos i aquarel·les de Pere Calders i Tísner. El museu se suma als actes del centenari del naixement dels dos escriptors a partir d’aquest dimecres

…. Aquests fons van ser donats al museu el 1982 per Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic, 1991). A: Ara, 18/12/2012

Pere Calders i Tísner al Museu de l’Empordà.

… El Museu de l’Empordà compta amb una petita mosta d’obres artístiques dels dos escriptors. Aquest fons es va incorporar a les col·leccions del mE l’any 1982 quan Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic 1991) fa donació al mE de la seva col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans exiliats a Mèxic per tal que, segon les seves pròpies paraules, “hi hagi constància de l’obra artística realitzada pels nostres compatriotes a terres d’Amèrica”... A: Bonart, 17/12/2012

Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983

L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert

A: Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008)

Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.

A: PROGRAMA OFICIAL DE LES FIRES I PESTES DE LA SANTA CREU / 1983. Marcador. Hoja informativa. 1983

… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983

 la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983

… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor
Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació…  A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15

… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983

Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983

Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.

…  Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.

Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….

A: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

Rutes de Cabanes

Tres rutes per fer tot passejant …

    1. A peu per Cabanes. Passejada per l’entorn. Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 7 km)
    2. Ruta 312 . Itinerari que ressegueix els diferents espais de l’aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord. Tres itineraris possibles:
      • Sortida i arribada: Aparcament Parc de la Font de Vilabertran (Distància: 6 km)
      • Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 10 km)
      • Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 5,3 km) (visita als hangars)
    3. Qui és l’Antoni Ribas de Conill?. Itinerari per diferents llocs del poble relacionats amb la vida i l’activitat de l’astrònom Antoni Ribas de Conill. Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)

Altres itineraris per fer a peu o amb bicicleta

A).- A peu per Cabanes. Passejada tranquil·la per camins, pel costat de la Muga, pel monestir cistercenc de Cadins, pel mas Ribes i per la torre medieval. Genís Mencion i Roser Bech (text i fotografia) ; Jon Giere (cartografia). A: Alberes, 21 (juliol, 2019), pàg. 102/103

Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda (Distància: 7 km)

B).- Ruta 312.  Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord.

Tres propostes de ruta:

1.- Sortida i arribada a Vilabertran (Distància: 6 km)

    • (1) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran) | (2) Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
    • (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | (4) Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | (5) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 10 km)

    • Aparcament La Fruitareda (Cabanes) | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
    • Fàbrica de la dinamita | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda (Cabanes)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.- Visita als hangars – Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 5,3 km)

    • Aparcament La Fruitareda | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars
    • Hangars | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquests rutes també es poden fer amb cotxe o amb bicicleta.

C).- Qui és l’Antoni Ribas de Conill? Itinerari preparat per als alumnes de l’escola de Cabanes, amb quatre punts d’aturada:

1. Centre cultural Ribas de Conill. Introducció al personatge
2. Carrer Tetuán/Can Carreras. Biografia
3. Carrer Canal. Anècdotes
4. Mas Ribas. L’astrònom Antoni Ribas: la tasca i el llegat.

A la tornada es pot fer una parada al cementiri on reposen les restes d’Antoni Ribas i d’alguns dels seus familiars.

Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres itineraris per fer a peu:

  1. Cabanes. Xarxa d’itineraris saludables i Parcs de salut (Tres itineraris de 2’3 – 4’3  i  6’2 km). Diputació de Girona.
  2. Senderisme
    1. Itinerari circular de Peralada a Cabanes. Ruta 8 Alt Empordà (Distància: 14,6 km). Itinneraria.net   |    Rutespirineus.cat    |    Wikiloc
    2. Rutes senderisme a Cabanes, Catalunya (Espanya). Diferents propostes. Wikiloc
    3. El forn d’en Gestí i Sant Feliu de Cadins. Wikiloc

Cicloturisme

  1. Rutes en bicicleta. Wikiloc
  2. L’Empordà en bicicleta. Consell  Comarcal de l’Alt Empordà


1 comentari

Fotografies antigues

Album de Fotografies Josep Rubaudonadeu

Álbum Rubaudonadeu (1888-1889)
El Alto Ampurdán histórico. Tomo II. Agullana a Garriguella

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

1917/18 – Fons Modest Serra i Mont

Dues fotografies del fons de Modest Serra i Mont, cedides pel seu fill, Pere Serra i Colomer
Més informació

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cabanes als anys 60

Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012)
Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill
Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer

més informació

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos antigues de diferents èpoques i autors

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nevada de la Candelera, 2 de febrer de 1963
Autor: Joan Noguer i Cardoner. Fotos cedides per Marta Noguer i Lídia Altimira

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Benedicció de les campanes, desembre de 1964
Autor: Joan Noguer i Cardoner. Fotos cedides per Marta Noguer i Lídia Altimira

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

Escultures

Cabanes
Situació: Espai 11 de setembre
Disseny d’Àlex Hernández – Construcció i donació d’Agustí Empordà, s.l.
Inauguració: 10 de setembre de 2014

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Homenatge als donants de sang
Situació: C/ Canal, davant del dispensari municipal
Disseny: Franc Cervilla – Croquis i construcció a càrrec d’Agustí Empordà
Instal·lada l’abril de 2019 i inaugurada oficialment el 29 de juny de 2019

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 


1 comentari

Pintures i dibuixos: imatges de Cabanes

Cabanes
Lluís Roura
(Conferència-col·loqui a càrrec de Lluís Roura (1/12/2017)
Passejada per l’Empordà per mitjà de la música, la pintura i la fotografia
Audivisual “Vivaldi a l’Empordà” i recull de fotografies i obres del pintor

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Cabanes
Tomàs “Fletxa” Morales Alcalde


Cabanes
Manel Parcerisa (2019)

Manel Parcerisa


Panoràmica de Cabanes
Josep Cruanyes

Cruanyes


Cabanes (plaça de l’Ajuntament)
Francesc Cabanas Alibau (1933) – Aquarel·la

La família Cabanas-Alibau, natural de Sants i establerta a Sant Cugat l’any 1922, ha tingut una de les trajectòries més rellevants en l’àmbit artístic de Sant Cugat. L’obra dels tres germans: Joan, fotògraf; Francesc, pintor i dramaturg i Miquel, pintor i poeta, es troba recollida a la Fundació Cabanas – Casa Museu – Cal Gerrer de Sant Cugat del Vallès.

Francesc Cabanas Alibau (Barcelona,1909 – Sant Cugat,1985) és el segon dels germans CABANAS-ALIBAU, també conegut com el “Cisco”. De grans inquietuds i aptituds artístiques, de jove, molt aficionat al teatre, fou autor, director i actor i en l’any 1930 va organitzar la que es coneix com la “Primera Exposició d’Art de Sant Cugat”. És en la faceta pictòrica en al que destacarà al llarg de la seva trajectòria.

El 8 d’octubre de 2019, Rosina Cabanas Rigol, filla de Francesc Cabanas Alibau, va donar a l’Ajuntament de Cabanes una foto de l’aquarel·la de la plaça de Cabanes pintada pel seu pare l’any 1933, el llibre “Francesc Cabanas Alibau” editat el 1989 i escrit per Francesc Galí i J. Llop S., un llapis de memòria amb un PowerPoint explicatiu i dos fulletons de la Fundació Cabanas.

Tríptic Casa Museu Cal Gerrer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Panoràmica de Cabanes | Local Social
Francisco Pey Sabà (1988)
Dos dels quadres es troben a la Sala de Plens de l’Ajuntament

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Panoràmica de Cabanes i detalls de l’església i la torre
il·lustracions de Taber i M.C. Rovira
A:  Vayreda i Trullol, Montserrat. CABANES. Els Pobles de l’Alt Empordà. ART-3, 1979

Armand Tabernero (Taber) Portbou, 1931. Veterinari, pintor i col·leccionista. La seva obra pictòrica està fortament influïda pel surrealisme, l’Empordà i les bruixes.

Maria del Carme Rovira Martínez de Toca (Solsona, 29/5/45) Va estudiar Publicitat a l’Escola Massana de Barcelona, des del 1966 viu a Figueres

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Cabanes (Alt Empordà)
R. Lores (1993)
Tot i que s’identifica com a Cabanes (Alt Empordà), ni la torre ni el campanar s’ajusten a la realitat.

Cabanes - Lores


Catàleg de l’exposició “Viure i sentir” de Roser Vila Roca
Sala El Sindicat, nov/des 2017


Cabanes (Alt Empordà)-Església de Sant Vicenç
Punt de llibre de Remei Mulleras Mascarell (Cartellà 1946)
responsable del pessebre de Can Roseta de Sant Gregori


Cabanes. La sembra de pinyons: dibuixos
Josep Rebarter i Bech

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


La sembra de pinyons
Raúl (1979)


Sant Feliu de Cadins
Jordi Solà i Franquesa (excursionista-dibuixant)

Cadins


Sant Feliu de Cadins
Reig Ramon. Unas notas sobre el antiguo Monasterio de San Feliu de Cadins, en Cabanas
Cuadernos de Arquitectura, 5 (1946)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres: