Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Roser Vila i Roca

Neix a Manresa el 1951, mestra i llicenciada en Belles Arts. Treballa en educació, cultura i cooperació a Manresa, Barcelona, Badalona, El Salvador i Panamà.
Als anys 80 estudia Belles Arts i s’especialitza en escultura i gravat.
A la dèdada dels 90 treballa en formación del professorat i cooperació pel desenvolupament a Amèrica Central.
Al 2004 es trasllada a l’Empordà i al 2012 s’endinsa en el dibuix, aquarel.les, ceres, pastels, acrílics i olis.

Exposicions:

  • Exposició de gravats de Roser Vila. Gravats. Centre Cívic del Guinardó. Barcelona, 1990
  • 10 anys de gravat a Ataülf,10. Exposició col·lectiva de gravats. Pati Llimona. Barcelona, 1997
  • Mostra Empordoneses. Obra col·lectiva i obra pròpia. Exposició als comerços. Figueres, 2013
  • Centre Cívic Joaquim Xirau (Marca de l’Ham). Exposició col·lectiva. Aquarel.les. Figueres, 2014
  • Centre Cívic Joaquim Xirau (Marca de l’Ham). Exposició colectiva. Olis. Figueres, 2015
  • Acadèmia Aurea. Exposició col.lectiva de tècniques diverses. Olis. Figueres, 2017
  • Viure i sentir. Roser Vila. Exposició d’olis i gravats. Sala “El Sindicat”. Cabanes, 2017

Inauguració de l’exposició “Viure i sentir” (25/11/2017)
Exposició d’olis i gravats
Cabanes-Sala El Sindicat-del 25 de nov. al 17 de des. de 2017

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vila, Roser. Viure i sentir. Olis i gravats [Catàleg de l’exposició: Sala El Sindicat, nov/des 2017]

Res millor que endinsar-nos en l’exposició “Viure i Sentir” de Roser Vila perquè la definició de l’art com un vehicle per a l’expressió i la comunicació d’emocions i idees prengui forma d’una manera clara i concisa.
La Roser ens mostra els sentiments a través de dues tècniques artístiques: la pintura, potser la manifestació artística més coneguda pel públic en general, i el gravat, una tècnica d’estampació d’imatges en paper, unes “estampes” tal com en podríem dir.
Per una banda, la pintura, on la font d’inspiració de les seves composicions són els paisatges propers i els petits detalls quotidians del seu dia a dia. Aquestes pintures, pràcticament totes actuals, són executades amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica, i mostren barreja de composicions, on es reparteixen a parts iguals moments de rauxa, vigorosos i dinàmics, un pas endavant, per fugir del dolor físic, de les injustícies del moment, a les quals sempre ha estat tan sensible i permeable, combinat, però, amb d’altres moments d’assossegament, de repòs, que respiren tranquil·litat, paisatges més calmats que ens trasporten a sentiments més serens.
Per l’altra, els gravats -obres més de joventut- són expressions més lliures, més dinàmiques, més contundents, però no per això menys compromeses, buides o faltades de contingut, ans al contrari, totes elles, com no podia ser d’una altra manera, són producte de moments, d’emocions viscudes per la pròpia persona.
En les obres d’aquesta exposició pren cos el treball del color que du a terme la Roser, com a punt de partida de moltes de les composicions. Em diu que no s’hi havia atrevit mai. Doncs ara, aconsegueix un lliure tractament de la llum i unes variacions cromàtiques que segurament evoquen i reflecteixen vivències personals, més íntimes, on la influència del pare, també artista, excel·lent pintor, retratista i paisatgista, resta segurament viva en el seu record.
En definitiva, la Roser ha volgut compartir amb tots nosaltres la seva obra artística, fruit d’aquesta recerca permanent de la felicitat a través del compartir, de la generositat en el viure plenament, de fer front al dolor i a la paralització. Res no tirarà enrere aquestes ganes d’expressar la bellesa de les coses senzilles, de gaudir del paisatge i de les persones que l’envolten. Gaudim, doncs, d’aquesta nova etapa que l’artista i la persona, una sola, ens mostra.

Pep Paret Pey, historiador de l’art i conservador de béns culturals

Catàleg

  1. El Montgrí i la mar calmada. Oli sobre tela. 74 cm x 61 cm. Any 2014
  2. Font de les maníes. Oli sobre tela. 47 cm x 55 cm. Any 2016
  3. Tomateres d’en Victoriano. Oli sobre tela. 82 cm x 82 cm. Any 2016
  4. Escudillers amb llum de lluna plena. Oli sobre tela. 100 cm x 65 cm. Any 2016
  5. Ànecs del Delta. Oli sobre tela. 55 cm x 39 cm. Any 2017
  6. Cabanes, arribar a casa. Oli sobre tela. 65 cm x 56. Any 2016
  7. Marina lluminosa. Oli sobre fusta. 66 cm x 47.5 cm. Any 2015
  8. Angelets. Oli sobre tela. 65 cm x 55 cm. Any 2016
  9. Canyes nevades. Oli sobre tela. 66 cm x 55 cm. Any 2016
  10. Teulat de la Pili. Oli sobre tela. 65 cm x 54 cm. Any 2016
  11. Aiguamolls del Delta. Oli sobre tela. 65 cm x 54 cm. Any 2017
  12. Cabanyada. Oli sobre tela. 74 cm x 61 cm. Any 2017
  13. Canyes entramuntanades. Oli sobre tela. 70 cm x 64 cm. Any 2016
  14. Fulles tropicals. Acrílic sobre tela. 60 cm x 20 cm. Any 2013
  15. Magranes. Oli sobre tela. 46 cm x 33 cm. Any 2014
  16. Paisatge des del taller. Acrílic sobre tela. 65 cm x 50 cm. Any 2013
  17. Paret d’arribada. Oli sobre tela. 33 cm x 25 cm. Any 2016
  18. Fulles. Linòleum- gofrat / collage. Planxa 30,4 cm x 24.5 cm. sense tinta. paper fet a mà. P/A. Any 1988
  19. Ombres de futur i un clar de llum. Vernís tou / Aiguafort / Aiguatinta. Planxa 50 cm x 50 cm. Còpies 4/15. Any 1988
  20. Ciutat del blat de moro. Aiguatinta. Planxa 50 cm x 50 cm. Còpies 3/15. Any 1988
  21. Paisatge del Paricutín. Carburúndum / Punta seca. Metacrilat 52,5 cm x 28,5 cm. Còpies 1/10. Any 1988
  22. Draps. Aiguatinta (calcografía). Planxa 33 cm x 24.5 cm. Còpies 1/15. Any 1988
  23. Camí de Collbaix. Xilografia – gofrat. Fusta 32,5 cm x 61 cm. Còpies 1/10. Any 1988
  24. Present. Aiguafort / aiguatinta / punta seca. Planxa 32.5 cm x 25 cm. Còpies 1/10. Any 1988

Conferència-col·loqui a càrrec de Lluís Roura (1/12/2017)
Passejada per l’Empordà per mitjà de la música, la pintura i la fotografia
Audivisual “Vivaldi a l’Empordà” i recull de fotografies i obres del pintor

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Visita comentada a càrrec de Cristina Paradís (8/12/2017)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Recull de premsa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Reportatges fotogràfics:

Més informació:


1 comentari

Sala “El Sindicat”: inauguració i exposició històrica

Sala El SindicatEl dia 5 de novembre de 2017 es va inaugurar la Sala “El Sindicat”, situada al primer pis del Local Social. És un espai polivalent, amb un aforament d’unes 100 persones, adequat per a activitats de mig format. Està preparat per a exposicions i dotat d’equipament multimèdia (projector, pantalla i equip de so).

Es va triar el nom de «El Sindicat» per tal de recuperar la memòria històrica de l’edifici.

Tot i que ja fa anys que la construcció se la coneix amb el nom de «Local social», un nom molt adient per a un equipament obert a tots els veïns i entitats del municipi,  per als més grans encara és el Sindicat, ja que l’edifici va ser construït, el 1932, pels socis del Sindicat Agrícola de Cabanes.

Amb aquesta nom es vol deixar constància dels orígens de l’edificació i retre homenatge als cabanencs que, fa vuitanta-cinc anys, van fundar el Sindicat Agrícola de Cabanes, sense oblidar als qui, el 1985, en van gestionar la cessió a l’Ajuntament i als qui generosament van cedir els seus drets per tal que «El Sindicat» passés a ser un espai al servei de tot el poble.

En motiu de l’apertura de la sala es va penjar un quadre fixe que descriu gràficament l’evolució de l’edifici, es va editar un tríptic i es va inaugurar una exposició que, en set plafons, resumeix la història del Sindicat i dels seus socis, des del 1932 fins el 1985 que va passar a l’Ajuntament.

Estava previst que la inauguració fos el dia 16 de desembre, però va coincidir amb la concentració d’alcaldes de la pl. Sant Jaume de Barcelona i es va anul·lar l’acte.

Fotos de la inauguració

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Panell, tríptic i plànol

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Exposició

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Inauguració: cartell i invitació

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Escola – s. XXI

El setembre de 1998, Cabanes es va quedar sense escola. El curs vinent, els seus únics sis
alumnes haurien de traslladar-se a col·legis de Figueres o de Peralada. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat ho va decidir perquè aquest centre municipal no comptava amb el nombre mínim d’alumnes per classe. A: Assignatura pendent. Ensenyament ha decidit tancar, a partir d’aquest mes de juny, l’escola municipal de Cabanes, per manca d’alumnes (Hora Nova, 23/6/1998).

A partir del 2003, l’Ajuntament comença a treballar per retornar l’escola al poble i el curs 2005/06 Cabanes s’aconsegueix l’escola i la llar d’infants. El maig de 2005  es porta a terme la preinscripció i es comença amb un grup de P3 i P4, d’onze nens i nenes (9 de P3 i 2 de P4) i un altre de P5 i 1r amb sis nens i nenes (2 de P5 i 4 de 1r), a càrrec de dues mestres, la Neus i la Coral. La l’escola bressol inicia el curs amb 20 inscripcions. També es constitueix l’AMPA que el juliol presenta el seu primer butlletí amb el motiu: “Aixequem les Escoles! Pares i Mares atrafegats hem fet l’AMPA. Ja s’han despertat les escoles de Cabanes!

Bibliografia:

Curs 2007/2008

L’escola va participar al Local MediaPlaying Communities Project amb el projecte “El nostre poble“, un projecte europeu en què van participar nens d’escoles primàries de 9 països. L’objectiu era construir una comunitat educativa, en què els nens aprenguessin jugant i experimentant amb els nous mitjans. El projecte es va realitzar amb la col·laboració de l’artista i fotògrafa Petra Vlasman i les mestres de l’escola.

Cursos 2008/2010

 

premiX Concurso de experiencias educativas. Iniciativas de las APAS. CEAPA, 2010. 2n premi. + de 100 anys d’escoles a Cabanes. APA del CEIP de Cabanes. Pàg. 19-28

El APA crea y desarrolla un proyecto con el objetivo de recuperar la memoria histórica de las escuelas y el acercamiento de las mismas con el pueblo. Para ello, moviliza a toda la comunidad educativa y a agentes institucionales y sociales a través de numerosos proyectos como la creación de un libro y un documental, talleres de fotografía, exposiciones, entrevistas a los mayores, recuperación de archivos, participación en la radio, etc. en una combinación de historia, creatividad y nuevas tecnologías. Además, el APA a través de su esfuerzo ha logrado la creación de una escuela pública en la zona.

“Más de 100 años de escuelas en Cabanes” ha sido el proyecto con el que la Asociación de Madres y Padres de las Escuelas de Cabanes hemos encadenado una serie de actividades educativas y culturales a lo largo de dos cursos: talleres, exposiciones, conferencias, proyecciones y la realización de un libro y tres documentales sobre la historia de la educación en general y en nuestro pueblo en particular. El proyecto ha sido movido y orquestado por el APA y en él han participado toda la comunidad educativa, el ayuntamiento, las entidades y todo el pueblo de Cabanes.

L’experiència també es va presentar a la Fundació Josep Pallach amb el nom: Escola de Cabanes: Una experiència comunitària «+ de 100 anys d’escoles a Cabanes». Vegeu: AMPA de l’escola de Cabanes

L’exposició “+ de Cent anys d’escoles a Cabanes” es va poder visitar del 14 de juny fins el 2 de juliol de 2009, al Centre Cultural Ribes de Conill.

El llibre “+ de 100 anys d’Escoles a Cabanes” es va presentar al Local social de  Cabanes, el 10 d’abril de 2010 i a la Sala d’Actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG,el 26 de maig del 2010.

presentació llibre

Hi participaren: L’Associació de Mares i Pares de les Escoles de Cabanes • El CEIP de Cabanes • L’Escola Bressol Municipal “Picacanya” • L’Associació Cultural “Els Potamolls” • El Grup de Teatre de Cabanes 125 volts • La Unió Esportiva Cabanes, amb el suport de:
Ajuntament de Cabanes • Comunicació Cultural. Àrea de Cultura i d’Acció Social. Diputació de Girona. • Serveis Territorials de Cultura. Servei d’Atenció als Museus (Girona). Generalitat de Catalunya • Espiral. Entitat de Serveis. Projecte Mediaplaying i la col·laboració de: Col·laboren:
Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) • Museu de la Tècnica de l’Empordà (Figueres) • Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera) • IMEB Ajuntament de Barcelona

Bibliografia:


1 comentari

Associació Cultural i Recreativa de Cabanes

Neix a la dècada dels 80 (s. XX) amb la finalitat d’organitzar les festes i vetllades culturals, Cavalcada de Reis, Festes de Sant Vicenç, Sant Isidre, la Candelera i altres actes festius: elecció de pubilla, teatre, cursets de sardanes, etc.

El juny de 1986 l’Associació ja organitza la festa d’estiu i es constitueix la Comissió de festes formada per: Andreu Serra Fàbrega (president), Joan Paret Pey (vice-president), Bartomeu Poch Paltré (tresorer), Joan Llanet Payró (secretari) i 15 vocals. A la tardor organitzen la representació de l’obra teatral “Distret …, però no tant” a càrrec de l’Agrupació teatral de Besalu i “Quatre sabors del verí”, a càrrec del Taller de Teatre.

El 2 de juliol de 1987 elegeixen els nous càrrecs: Joan Llanet Payró (president), Joan Paret Pey (sotspresident), Nuria Hubach Nogués (secretària), Ma Teresa Aguer Monpel (tresorera) i Josep Paret Pey, Anna Serra Rispau, Francisco Cervilla Vargas, Agustí Pujolar Castañer, Ramon Altimira García, Josep Clos Hubach i Pere Salleras Parer (vocals)

El 1988 van iniciar la publicació de la “Revista de Cabanes” i presenten l’obra “Puzzle teatral”, a càrrec de col·lectiu El Ditirambe i “No totes les flors són de plàstic”, a càrrec del Centre Parroquial d’Arbúcies.

El març de 1989 convoquen una reunió amb el tema “Present i futur de l’Associació Cultural i Recreativa”.


Deixa un comentari

Llar d’infants

La primera llar d’infants de Cabanes es va obrir el setembre de 1982, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i d’uns pares i mares interessats en tenir aquest servei. L’alcalde, Vicenç Pellicer Cullell, va col·laborar personalment a tirar-ho endavant. Es va arreglar la planta baixa de l’escola de nens, s’hi van instal·lar lavabos adients i es va comprar el mobiliari i material necessari. L’educadora responsable va ser Montserrat Prats Lloveras, de Figueres, que junt amb l’auxiliar Pilar Alcántara Olmo, de Cabanes, van tenir cura dels 21 nenes i nenes matriculats. La llar va tancar a finals del curs 1984.

El 1985 l’escola bressol continuà amb una sola educadora, la Pilar alcántara, amb relació directa amb les famílies i s’hi va mantenir fins el 1987. El 1988, l’educadora fou Maria Dolores Castaño. En finalitzar el curs la guarderia va tancar degut per manca d’inscripcions.

El 23 de setembre de 2005, després de renovar la planta baixa es reobre l’escola bressol amb 28 infants de 0 a 3 anys. De juny a setembre de 2008, a resultes d’una fuita d’aigua, la llar es va traslladar al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Al sopar popular de l’AMPA de l’any 2008 es va fer un concurs de noms per a l’escola bressol i es va triar el nom de “Picacanya”.

El 2011 i a causa de les despeses que generava, la gestió l’escola bressol es va donar per concurs a l’empresa “Espai de joc i creixement”. La llar continuava essent municipal, l’Ajuntament assumia les despeses d’aigua, llum … i controlava les decisions que es prenien, mentre l’empresa assumia el pla pedagògic, la gestió i la sostenibilitat econòmica.

El setembre de 2016, la llar d’infants de Cabanes s’acull al Pla experimental de primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals.  Els infants del primer cicle formaran part del nombre d’alumnes de l’escola i per tant l’horari i calendari escolar dels alumnes de primer cicle d’educació infantil serà el mateix que els dels alumnes de l’escola. L’Equip Directiu de l’escola també ho és del primer cicle d’educació infantil i la mestra és la tutora d’aquest grup i s’ha de coordinar amb l’educadora.


Deixa un comentari

Centre Cultural Antoni Ribas de Conill

Vist el mal estat de la casa que la família Brusés tenia al carrer Colom, a principis dels anys 80 del segle passat, l’Ajuntament de Cabanes va comprar la finca i, després d’enderrocar l’edifici, habilità l’espai com a parc urbà.

També es va comprar el paller que es trobava a la cantonada del carrer Escoles. Aquest edifici es rehabilità per destinar-lo a centre juvenil. El 1986 s’aprovà el projecte de reforma i la inauguració va tenir lloc  el 14 de maig de 1988.

El 1990 degut a la poca assistència en els mesos d’hivern, el local juvenil tancà temporalment i amb el temps va anar variant la seva funció. El 2003 era seu electoral i s’hi feien cursos d’informàtica o manualitats.

El 15 de maig de 2004, s’inaugurà un espai de lectura preparat per anar-hi a llegir el diari, revistes o contes infantils, amb la previsió d’equipar-lo amb cafetera o màquina de begudes. L’espai també estava destinat a lloc de reunió de les associacions i a exposicions. Des d’aquest moment el Local Juvenil passa a anomenar-se Centre Cultural. En aquells moments es tenia el projecte d’ampliar el centre dotant el primer pis amb una biblioteca, ordinadors, televisor i DVD.

El 13 de març de 2005, l’espai va rebre el nom de Centre Cultural Ribas de Conill, dins el marc dels actes celebrats a Figueres i Cabanes en homenatge a l’astrònom,  amb motiu del 70è aniversari de la seva mort.

Degut al retard de les obres de la nova escola i per no haver de posar un mòdul prefabricat, el curs 2006/07 la planta baixa del Centre Cultural, que havia servit d’espai de lectura i esbarjo, va passar a ser una aula més de l’escola. Mentrestant s’adequava el primer pis per a diferents activitats: tallers de memòria, extraescolars, reunions, espai de lectura, servei d’internet…

Al Butlletí  de l’abril del 2009 s’informava que estava previst de reobrir el Centre i que a petició d’unes “cabanenques molt actives” a més del que hi havia abans: màquina de cafè, diaris i revistes, hi hauria una petita biblioteca formada per unes  quantes donacions de llibres i que l’espai també faria la funció de punt de trobada per xerrar, cosir, llegir o fer-hi algun cursert. L’espai seria gestionat per les mateixes persones que n’havien sol·licitat la reobertura i que serien les encarregades de mantenir-lo en condicions i, conjuntament amb l’ajuntament, de dur-hi a terme activitats. Tot i que l’espai va estar pensat per a la gent gran, s’hi farien coses adreçades al poble en general. L’octubre del mateix any, un grup de veïns van convocar una reunió amb l’objectiu de veure com es podien organitzar després que l’Ajuntament havia manifestat el seu vist-i-plau a l’acondicionament del Centre Cultural per oferir un espai per a la gent gran i a l’hora centre de reunions i demés activitats.

Actualment el Centre Cultural Antoni Ribas de Conill està format per planta baixa i pis. Mentre el pis és utilitzat com a menjador escolar, local de l’AMPA de l’escola i aula destinada a la realització d’activitats extraescolars i cursos per a adults, la planta baixa és la seu del Casal d’Avis

El Centre, que compta amb una petita biblioteca, premsa diària, ordinador amb connexió a internet i màquina expenedora de cafè, és obert al públic de tres a set de la tarda, però també té altres usos. Els matins serveix com a aula on s’imparteixen cursos i tallers adreçats majoritàriament a la gent gran. A la tarda és lloc de trobada de les persones que volen llegir els diaris o les publicacions periòdiques subscrites per l’Ajuntament, jugar a cartes o altres jocs de taula, fer tertúlia, participar als tallers de labors, etc. Els vespres està a disposició d’entitats o grups de veïns que vulguin reunir-se o portar a terme activitats culturals de petit format (unes 25 o 30 persones) com poden ser presentacions de llibres, xerrades, tallers, reunions mensuals del Club de Lectura, etc.

L’estiu del 2016, després de rebre una donació de la família Minobis-Bech, de Figueres, amb l’ajuda d’unes voluntàries, s’ha fet l’inventari del fons i s’han registrat i processat tots els llibres de la biblioteca. També s’han comprat noves prestatgeries.

Biblioteca del Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Relació de documents de la biblioteca
catàleg

El 7 d’octubre de 2016, s’inaugura la reforma i organització de la biblioteca amb 900 documents procedents de fons propis, de la cessió dels veïns i de la donació de la família Minobis-Bech (272 documents, la major part dels quals són novel·les).

Aquest fons està format per enciclopèdies generals i temàtiques (cultura, història, geografia, medi natural…), llibres de coneixements agrupats per matèries, un recull de documents sobre Cabanes o relacionats amb el poble, novel·les, poesia, teatre, així com un petit lot de llibres infantils.

A la sala del centre Ribas de Conill també s’hi pot trobar premsa diària: «El PuntAvui», el «Diari de Girona», el setmanari «Hora Nova» i algunes revistes, entre les que destaquen: «Alberes», «Revista de Girona», «Top Girona» i “Gidona”. Des del dia de la inauguració la biblioteca compta amb una col·lecció d’exemplars de la revista “Cavall Fort”, cedides per Lluís Fabregat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’estiu del 2016, gràcies a la col·laboració de la Glòria, una estudiant figuerenca, i d’unes voluntàries es va procedir al registre i localització dels llibres. L’organització dels documents, tot i que basada en sistema que regeix les biblioteques públiques, s’ha simplificat molt per reduir les tasques de gestió de les noves entrades i facilitar el manteniment de l’ordre als prestatges.

Vídeo realitzat per Glòria Fernández-Liedo amb la col·laboració d’Alba Morollón. El document descriu el procés d’organització de la biblioteca del Centre Cultural Ribas de Conill que es va portar a terme l’estiu del 2016. La projecció va tenir lloc el dia 7 d’octubre de 2016, en el marc de la presentació de la biblioteca i de la reforma del local.

préstec

Normes de préstec

Relació de matèries del fons de la biblioteca:

  • Literatura
    • Narrativa (N)
    • Poesia (P)
    • Teatre (T)
  • Coneixements
    • Enciclopèdies i obres generals (0)
    • Societat (3)
    • Ciències (5)
    • Salut (61)
    • Cuina (64)
    • Art (7)
    • Història (9)
      • Cabanes – Història local (9 CL)
    • Geografia i viatges (91)

Inauguració de la biblioteca

Bibliografia:


2 comentaris

La sembra de pinyons

La Sembra de Pinyons de Cabanes és una manifestació de teatre popular única a tot Catalunya i que ha estat representada des de finals del s. XIX. Se celebra el tercer diumenge de maig, dins la Festa Major de Sant Isidre.

Breu ressenya històrica

logoEls orígens de la festa de «La sembra de pinyons» es remunten a l’any 1869 en motiu de la fundació d’una Societat de Socors creada sota l’advocació de Sant Isidre. Als seus estatuts ja hi consta que tots els anys se celebrarà una funció religiosa en honor del seu patró.
La primera referència documental, però, la trobem l’any 1882 a la publicació «La Unión», on el cronista ens explica que a les vuit del matí es farà una cercavila acompanyant una carreta que repartirà pinyons als veïns.
El 1893, una nota publicada a La Vanguardia ens descriu una festa semblant a l’actual: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…»
Una altra nota de La Vanguardia de l’any 1928 ens parla de la Societat «Caridad y Recreo» com a organitzadora de la festa i dóna a conèixer el repartiment dels personatges de la representació: Josep Terrats, actuant com a Sant Isidre; Teresita Planella, de rebostera i Joan Tuèbols i Joan Pellicer fent de mossos.
La primera foto que ens ha arribat la situem al 1940, amb Josep Rebarter com a Sant Isidre i Maria Serra Massot com a rebostera. El noi del pa fou Josep Serra i Miquel Massot portava el barral.
El 1942 va ser el primer any que es va tancar la plaça amb cordes i el 1950 Sant Isidre va canviar l’abric que l’havia caracteritzat per un vestit semblant a l’actual.
Antigament, la representació teatral de Sant Isidre feia referència a la vida del sant, però no tenia cap argument prefixat i el diàleg era improvisat. No va ser fins el 1960 que Josep Rebarter i Bech, sense sortir-se de la tradició, va escriure un guió i es van incorporar les figures de l’amo i l’àngel, qui recita el poema escrit per Ramon Bech.
Aquests últims anys s’ha donat un impuls a la festa incorporant-hi la participació d’un grup d’infants que aprofiten el moment de l’esmorzar per convidar els assistents a acompanyar-los amb els «isidrets».


Text de la representació de Sant Isidre –  (Josep Rebarter i Bech, 1960)
El poema de l’àngel va ser escrit per Ramon Bech
Goigs i cançons dedicats a Sant Isidre
Refranyer:
Quan sant Isidre és arribat / tot el blat ja és igualat.
Per sant Isidre / el blat comença a treure espiga.
Per sant Isidre el melonar / ni nascut ni per sembrar.
Sant Isidre, favater, / roba faves qui no en té.
Sant Isidre llaurador / s’emporta la pluja’/ i porta el sol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


recull_historic

Recull històric de la representació (incomplet)

Bibliografia:

Fotos:

Recull de premsa: