Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Cultura


by Deixa un comentari

Enric Coloma. Benvolgut absent

Exposició homenatge. Fotografies de Xavi Toral

  • Font: CRAE

El 13 de maig de 2023, dins els actes de la festa de Sant Isidre, Xavi Toral va presentar l’exposició “Enric Coloma. Benvolgut absent“, un recull de fotografies en blanc i negre que es van fer el 2019 i que són un homenatge a qui fou l’últim ferrer de forja del poble.

Enric Coloma Nicolau va néixer a Albons l’any 1930 i va morir a Cabanes el 18 de març de 2023, un mes abans de complir els 93 anys. De ben jove es va establir a Cabanes com a mosso i amb el temps es va fer càrrec del taller de can Ferreol, propietat del seu sogre. Tal com el descriu en Xavi Toral, l’Enric era un home molt proper, ple d’experiències i anècdotes de Cabanes i de la comarca, amb una saviesa impressionant.

Xavi Toral

Natural de Figueres i veí de Cabanes des de fa una colla d’anys, Xavi Toral porta una llarga trajectòria dins el món de la fotografia malgrat no haver-s’hi dedicat professionalment.

Recull no exhaustiu de la seva activitat:

  • 1986.- Segon premi del Concurs Fotogràfic Ciutat de Figueres
  • 1987.- Primer premi en blanc i negre d’un concurs de fotografia de les comarques gironines
  • 2014.- Guanyà el 2n premi del Concurs de Fotografia del Patrimoni Comarcal per la fotografia “Celler de Peralada”
  • 2015.- Juntament amb Yolanda Falcon i Carles Pujol va impulsar l’agència de notícies local AE Comunicació
  • 2016
  • 2017.- Participà al Poemestiu 2017 exposant una foto seva el 4 d’agost a La Vinyeta
  • 2018.- Com a president de la ONG Firefly’s for Africa impulsà un projecte per portar llum a 54 llars del poble de Kekuta Kunda gràcies als diners aportats per particulars, cooperants i amb alguna subvenció d’institucions públiques [Llum per a Kekuta Kunda. El PuntAvui, 5/11/2017]
  • 2020, 26 de juny. Presentació del llibre: L’església de Sant Pere de Figueres, un recorregut per la història i l’art, que ha estat escrit per la historiadora Anna Maria Puig i amb fotografies de Xavi Toral.
  • 2021, 14 al 24 d’octubre.- Miradas de realidad. Última parada: refugiados. Casa de la Cultura. Villena


by Deixa un comentari

La Sembra de pinyons de l’any 1957

Més informació: La Sembra de pinyons

Al punt del migdia del dimecres 15 de maig de 1957, sota un sol primaveral, tot Cabanes era a la plaça per gaudir d’una nova representació de la «Sembra de pinyons».

Entre els espectadors d’aquell dia, a més dels veïns i convidats a la festa, hi havia dos personatges reconeguts:

  • – 1) El poeta, narrador i dramaturg empordanès Carles Fages de Climent (Figueras,1902-1968).
    • D’aquesta visita, en va sorgir un interessant reportatge dedicat a Cabanes: … para mi que fué este lugar el oasis elegido por la sirena y el pastor maragallianos para plantar su primera choza o «cabana» …
      i a la festa de Sant Isidre: … Es la fiesta presidida por la advocación de San Isidro, y saliendo de Misa Mayor, los celadores, con luengas perchas de caña en la mano y pintorescos chalecos de fantasia, hacen hueco a la pasacalle y la «cobla» avanza al son de una irónica tonadilla: «San Isidre, Zidre, Zidre, Sant Isidre llaurador»… Dos mozos de labranza con bucólicos sombreros sobrecargados de flores extraen a San Isidro de una auténtica cabana de enramada que viene montada sobre la carreta anacrónica, y pasando bajo un arco triunfal de fresnos, introducen en el gran escenario de la plaza el buen Santo tiritando de frío…

      L’article va ser publicat a la revista Canigó:
      FAGES DE CLIMENT, Carles. Primavera en el Ampurdán
      A: Canigó : revista literaria-cultural deportiva, 1 de juny de 1958, p. 5
  • – 2) El reconegut folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959), acompanyat d’un fotògraf del «Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona».
    • Del reportatge que es va fer aquell dia, l’Associació Cultural Joan Amades té constància de disset imatges, algunes fetes des del balcó de l’Ajuntament, que ens mostren els detalls que més podien interessar a un etnògraf: la carreta ben guarnida, els diferents personatges, l’acte de la sembra, l’esmorzar amb l’obligat traguinyol de vi i la recollida dels pinyons.
      En una de les fotos hi apareix Carles Fages de Climent bevent vi del porró.
      El fotògraf encarregat del reportatge degué ser Joan Francesc Estorch (Barcelona, 1926-2007) que, durant la dècada dels cinquanta del segle passat, va participar en la creació de l’arxiu fotogràfic de Joan Amades, i va continuar la tasca dels seus parents a l’arxiu fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Repartiment de la Sembra de pinyons de l’any 1957
Isidre: Josep Rebarter
Rebostera: Ma Àngels Tuébols
Mossos: Josep Hubach i Josep Terrats
Nens: Blas Pijoan, Agustí Pujolar i Josep M. Cufí

Recull de fotos cedides per l’Associació Cultural Joan Amades (data: 15/05/1957)

Díptic – 2023


by 3 comentaris

Secció Teatral de la “Associació Instructiva Recreativa Joventut Democràtica” (1933/37)

Vegeu també: Joventut Democràtica – Sindicat Agrícola – Inicis del teatre a Cabanes

Després que el 14 d’abril de 1931 es constituís la Segona República es van portar a terme un seguit d’iniciatives locals per promoure els ideals polítics i socials del nou règim. L’1 de febrer de 1932, a Cabanes, es va constituir formalment l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» amb la finalitat de fomentar la cultura i l’esbarjo. Aquesta associació, creada el 1931, es va instal·lar a la sala del municipi a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc el 13 de maig de 1932.

Una de les activitats que va portar a terme l’associació va ser formació d’una “Secció Teatral” de la qual en tenim notícia gràcies al llibre de comptes (1933/1937), signat pel Caixer Josep Noguer i escrit per Modest Serra.

Aquest llibre ha estat cedit a l’arxiu municipal per Pere Serra i Colomer, fill de Modest.

La primera anotació del llibre es remunta al 16 d’abril de 1933, amb el detall de les 128 ptes recaptades en la primera funció celebrada, en la qual es representaren “Gent d’ara” i “De panxa al sol”. L’últim apunt és del 20 de gener de 1937, quan es lliuren al Dipositari del Sindicat les 581,65 ptes existents a caixa. Des de la festa de Sant Isidre de 1936, la Guerra Civil no havia permès fer cap activitat, ni festiva ni teatral.

Gràcies a les anotacions comptables podem conèixer l’activitat de la Secció Teatral amb la relació d’obres representades i alguna de les festes que organitzaven, així com les despeses ocasionades per l’activitat: viatges, materials diversos, lloguer de cadires, electricitat, fusteria, altres serveis professionals, programes, decorats, lletres de gramola, llibrets, begudes pels músics, autobús pels desplaçaments, vestuari, etc.

En 3 anys, entre drames, comèdies i sainets, es van portar a terme 27 representacions teatrals diferents.

Altres activitats de la Secció Teatral de l’Associació “Joventut Democràtica” van ser:

  • Octubre de 1933.- Organització de la festa d’homenatge al nou mestre, Sr. Ramon Tamarit, amb la representació de l’obra “Maleïda guerra” i l’actuació de l’orquestra “Peps” (probablement fos l’Antiga Pep)
  • 2 de febrer de 1934.- Preparació de la festa que abans havia estat de la Candelera, amb una representació teatral i l’actuació de l’orquestrina “Mendoza”
  • Creació d’una secció infantil que actuà, per primera vegada, l’agost de 1934 amb l’obra “Les sabates de Lídia”.

Ramon Tamarit Pérez, el mestre homenatjat, va arribar a Cabanes l’any 1933 per ocupar-se de l’escola de nens i es desconeix quan va deixar la plaça.

Relació de representacions segons els apunts del llibre de comptabilitat

  • 1933
    • abril. “Gent d’ara“, comèdia en 2 actes i “De panxa al sol“, comèdia en 1 acte i en vers
    • maig. “La pols del camí“, drama en 3 actes i “L’amor vigila“, comèdia en 2 actes
    • juny. “Covardies“, comèdia en 2 actes i “Sabates noves“, joguina en un acte y en prosa
    • juliol. “Don Pau dels Consells“, assaig de comèdia en 2 actes i “Clínica de bellesa“, fantasia en 1 acte. Aquest mes es va rebre una gratificació per deixar l’escenari a uns còmics de Pont de Molins
    • agost. “Maleïda guerra“, episodi dramàtic en 3 actes
    • octubre. “Lo desheretat“, drama en 3 actes y en prosa. També es van fer dues representacions de “Maleïda guerra“, una a Colera i l’altra en homenatge al mestre Sr. Ramon Tamarit.
    • novembre. Es va deixar l’escenari per a l’actuació de la companyia “El trasatlántico de la alegría” i es va representar “Lo desheretat” a Verges
    • desembre. “Lo ferrer de tall“, drama en 3 actes i en vers
  • 1934
    • gener. “Solitud“, drama en 3 actes i “Covardies“. La premsa comarcal va publicar una crítica molt favorable de la representació “Solitud”
      • 1934.- Comarcals. De Cabanes. El passat dia 22, la Secció «Joventut Democràtica» posà en escena el drama en tres actes «Solitut» … Empordà Federal, 27/1/1934
    • febrer. “El cor del poble“, comèdia dramàtica en 3 actes. La Secció Teatral també es va fer càrrec de l’orquestrina “Mendoza” que va actuar a la festa del 2 de febrer
    • març. “La dida“, drama en 3 actes i en vers
    • maig. “El pati blau“, idil·li dramàtic en 2 actes
    • juliol. “En pólvora” (Àngel Guimerà), drama en 3 actes
    • agost. “La germaneta“, comèdia en 2 actes i “Les sabates de Lídia“, comèdia en 1 acte. Aquesta última, a càrrec de la secció infantil que actuà per primera vegada
    • octubre. “Maria Rosa” (Àngel Guimerà), drama en 3 actes i prosa
    • desembre. “El carro del vi“, quadre de costums vilatanes en 1 acte i “Com els ocells“, comèdia en 1 acte
  • 1935
  • 1936
    • gener. “La llar apagada” i la comèdia en 2 actes “Ell m’estima“
    • febrer. “El fill del senyor Gold“, comèdia en 3 actes
    • maig. No es cita el nom de l’obra representada


by 1 comentari

Grup de Teatre 125 Volts de Cabanes

Una passejada per la seva història [Exposició]
Cabanes, 2022 – Del 22 de gener al 6 de febrer

Vegeu també: El teatre a Cabanes

Activitats:

  • Del 22 de gener al 6 de febrer: A la sala El Sindicat. Exposició del Grup de teatre 125 Volts
  • 22 de gener: A la plaça dels doctors Heras, a les 12 h. Inauguració de l’exposició
  • 28 de gener: A la sala El Sindicat, a les 20 h. Taula rodona: Vivències d’un grup de teatre amateur, amb la participació de les tres directores que ha tingut el grup: Ciel Brooijmans, Anna Sanz i Sole Santos
  • 29 de gener: A la plaça dels doctors Heras, a les 12 h. Presentació del núm. 26 de la revista Alberes, dedicada al món del teatre. Hi participarà: Àlex Hernández, alcalde de Cabanes; Eloi Falguera, dramaturg i col·laborador d’Alberes i Roser Bech, directora d’Alberes.
  • 5 de febrer: A la Sala de Ball del Local Social, a les 17,30h. Representació de l’obra “El problema” a càrrec de l’Espai Jove.
  • Projeccions a la sala El Sindicat:
    • Dissabte, 29 de gener
      • 16,30h. Les cartes d’Hèrcules Poirot || 18,30. El Florido pensil
    • Diumenge 30 de gener.
      • 11,30h. Històries d’un Arlequí
    • Dissabte, 5 de febrer
      • 11,00h. Les cartes d’Hèrcules Poirot || 12,30h. Històries d’un Arlequí
    • Diumenge 6 de febrer
      • 11,00h. El Florido pensil || 12,30h. Sense títol

Inauguració de l’exposició (22 de gener)

El Grup de Teatre de Cabanes 125 Volts repassa la seva història amb una exposició
Tramuntana TV

Detalls de l’Exposició

Una passejada per la seva història [Llibret]

Taula rodona (28 de gener)
amb la participació de les 3 directores del grup de teatre, Sole, Anna i Ciel

Presentació del núm. 26 de la Revista Alberes (29 de gener)

Hi han participat Roser Bech Padrosa, directora de la revista, el dramaturg Eloi Falguera i l’actriu llançanenca Susanna Bosch Barbosa amb la lectura d’un text de Víctor Català. Hèrcules Poirot i el seu seguici, interpretats per integrants del grup “125 Volts”, s’han encarregat de rebre el públic.

Representació teatral a càrrec de l’Espai Jove (5 de febrer)

Recull de premsa:


by Deixa un comentari

Inscripció(2): Ca l’Aguer

LLoc: Ca l’Aguer. Finestral de la casa del carrer Canal, 24
Text de la inscripció: “ IHS (o MS o NS) (AM) ANTICR …… VTR (1554?) “

La inscripció, amb data de 1554 i situada a la llinda del finestral, està molt deteriorada i és difícil poder fer-ne una transcripció fiable. Tampoc sabem si la decoració que emmarca el finestral té alguna simbologia. D’aquesta època es té notícia d’un Antic Aguer, casat amb Joana, de qui no se’n coneix res i que podria ser el promotor de la casa. El que probablement seria el seu fill fou un altre Antic Aguer (Cabanes,?-1640) casat amb Montserrada Teixidor, neta d’un “honorable” de Valldevià.

Després de consultar diferents persones amb experiència dins el món de l’epigrafia, se’ns presenten diferents possibilitats que potser amb temps es podran aclarir:

_ Els primers traços del gravat representarien una invocació religiosa. Primerament, un anagrama que podria representar IHS (Jesús), o les abreviacions NS (nostra senyora), o MS (monsenyor). A continuació un símbol, creat amb dues formes entrellaçades (AM), que podria ser l’abreviatura de les expressions “Ave Maria” o “Amen”
_ La paraula ANTIC es probable que faci referència a Antic Aguer, propietari de la casa
_ Les lletres VTR tanquen un text que comença amb la lletra R …. Podrien ser una abreviatura de la paraula llatina uester (vostre). Al final de la inscripció hi hauria la data

Descripció (Generalitat de Catalunya):
De la façana destaca el finestral situat a la primera planta. Es tracta d’una finestra balconera rectangular, emmarcada per pilastres amb capitells decorades amb motius florals i, al centre, medallons amb busts sostenen un entaulament motllurat damunt del qual hi ha la llinda, coronada per un frontó triangular amb la decoració força mutilada. La llinda està gravada amb l’any 1554 i un lema il·legible degut a l’erosió de la pedra. A banda de la finestra, cal destacar el portal d’accés a l’interior, d’arc rebaixat adovellat en pedra.


by Deixa un comentari

Inscripció(1): Can Carreras

LLoc: Can Carreras. Cantonada entre el carrer Canal i el carrer Tetuán
Text de la inscripció en llatí: “MINE, DEMOSTRA“

L’epígraf és un fragment del salm 25 de David: Uias tuas, Domine, demonstra mihi, et semitas tuas edoce me

-?- uias tuas, Do]MINE, DEMO(n)STRA[mihi, et semitas tuas edoce -?-

que es pot traduir com a: “Senyor mostra’m els teus camins i ensenya’m els teus senders“.

Només ens ha arribat un fragment de la pedra i no podem saber si, originàriament, la cita solament contenia aquesta frase o si la inscripció incloïa altres versos o, fins i tot, la totalitat del salm. També desconeixem el seu origen, atès que tant podria ser una resta d’alguna de les dependències de l’antic castell que ocupava l’espai on ara es troba can Carreras, com un vestigi del monestir de Sant Feliu de Cadins.

Que el text sigui de caràcter religiós ens indueix a suposar que el seu emplaçament original fou un edifici eclesiàstic, un monestir, una església …, però hi ha altres coincidències que ens reforcen la seva hipotètica localització dins el monestir de Sant Feliu de Cadins:

1.- La mateixa inscripció i d’altres es troben al locutori del monestir cistercenc femení de Las Huelgas (Burgos)

2.- La inscripció també es troba encastada a la façana d’una casa de Pitillas (Navarra) situada a pocs quilòmetres del monestir cistercenc de La Oliva. Un programa de festes de la població de Pitillas (2018) parla d’origen d’aquesta casa, un palau que abans havia estat seu de la comunitat religiosa de l’ordre i hospitalitat de Roncesvalles. Tinguin el seu origen en monestir cistercenc o a la comunitat de Roncesvalles, les pedres provenen d’un edifici religiós

3.- La frase forma part del text que il·lustrava el segell papal d’Alexandre III, el mateix papa que, el 1169, va erigir en abadia el monestir que feia poc s’havia creat a Cadins


by 1 comentari

Tot recordant Margarit-Sant Jordi 2021

En motiu de la diada de Sant Jordi, el Club de lectura de Cabanes va organitzar una lectura de poemes.

Tot recordant Margarit es va programar en memòria de Joan Margarit i Consarnau (1938-2021), poeta i arquitecte, mort a Sant Just Desvern el 16 de febrer de 2021. La majoria dels poemes llegits foren d’ell, però tothom hi podia participar amb qualsevol poesia.

Els 12 cartells publicitarisBaixa
  • Club de lectura de Cabanes

Fotos: Àngels i Marisa

Presentació i cloenda de l’acteBaixa

Recull de poemesBaixa

Retransmissió de l’acte a càrrec de …

  • Poemes de Joan Margarit
    • Amistad de tardor (Des d’on estimar)
    • Els ulls del retrovisor (Els primers freds)
    • Es perd el senyal (Es perd el senyal)
    • Estimar és un lloc (Des d’on estimar)
    • Garota (Els primers freds)
    • Jazz (Es perd el senyal)
    • L’alba a Cadis (Joana)
    • La llibertat (Els primers freds)
    • La lluna grisa (Els primers freds)
    • L’espera (Joana) Àngels Pellicer
    • Perdiu jove (Càlcul d’estructures)
    • Retorn (Misteriosament feliç)
    • Somni d’una nit d’estiu (Els primers freds)
    • Tarda d’estiu (Misteriosament feliç)
  • … i d’altres poetes
    • Sara Bech Padrosa
      • El llibre
    • Daniel Gil Leyva
      • La razón de la esperanza (Balada de Irkutsk)
    • Joan Maragall
      • La vaca cega (llegit en català i en anglès)
    • Elvira Sastre.
      • Mi vida huele a flor (Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo)


by 1 comentari

Sant Jordi des de casa. Cabanes 2020

Malauradament aquest  2020 no hem pogut portar a terme la diada de Sant Jordi que ens hauria agradat de celebrar, amb parada de llibres i roses a càrrec de l’Escola de Cabanes i “mini marató” de lectures a la plaça dels Drs. Heras.

Des del Club de Lectura es van presentar dues propostes per pal·liar aquest entrebanc:  guarnir els balcons i finestres que són la cara visible del nostre confinament i editar un vídeo amb les lectures de tots els veïns que hi volguessin participar.

Mar Morollón s’ha encarregat de recollir les fotos i els vídeos de les lectures i de portar a terme els muntatges.

Aquest és el resultat:

Sant Jordi de de casa

Sant Jordi als balcons de Cabanes

Proposta del Club de Lectura de Cabanes

 


by 1 comentari

Articles, contes i narracions que parlen de Cabanes

Contes

Articles


by 3 comentaris

Festes

Vegeu també:
Festa Major – s. XIX  |  Programes de festes  |  La Candelera  |  La sembra de pinyons (S. Isidre)

Carnaval. Sabem poca cosa de la història del Carnaval a Cabanes.

  • Gràcies a la crònica de Josep Rebarter  tenim una petita descripció de les activitats i balls propis del Carnaval de la segona meitat del segle XIX. La festa durava cinc dies, des del dissabte que s’anava a buscar el Carnaval, fins el dimecres, dia del seu enterrament.
  • Joaquim Gimbernat en un treball escolar, titolat Carnaval en Cabanas – 1930, ens descriu la festa d’aquell any: El dia 2 de marzo se celebro en Cabanas el Carnaval, y todos los 3 dias hubo musicos. Y los primeros dia llovió, y habia hombres que hacián reir mucho,  los dos primeros dias habia pocos disfraces. El ultimo dia no llovio y hubo bayle todos los dias, y por la noche hubo muchos disfraces que hacen reir mucho, pero nosotros tuvimos que ir a clase todos los dias, pues este año no hemos hecho ningun dia de vacación.
  • El febrer de 1937, en atención a las circunstancias excepcionales porque atraviesa el país, es van suspendre les festes de Carnaval. Una vegada acabada la Guerra Civil, el febrer de 1940, el Ministerio de Gobernación va ratificar la suspensió. En arribar el 1950 es degué flexibilitzar una miqueta la normativa i  Cabanes, durant uns anys, va celebrar un ball de disfresses, controlat per la Guàrdia Civil, però no va durar massa temps. A finals del franquisme o a partir de l’adveniment de la democràcia es va recuperar la festa, tot i que de manera més austera.

Festes Majors: Sant Vicenç i Sant Isidre

La Galeria, 14/1/1931

  • Maig. Festa dedicada a Sant Isidre (15 de maig). Actualment se celebra el tercer diumenge de maig i es caracteritza per la representació del miracle de Sant Isidre i la tradicional sembra dels pinyons

Festa de la Candelera (2 de febrer)

Es va celebrar fins el 1986. Vegeu: La Candelera

Festa de l’arbre

La Veu de l’Empordà, 5/2/1916

Informació comarcal. Cabanes. Aquesta població se proposa celebrar d’una manera molt lluida la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera … els nois i noies de les escoles nacionals i tots els que vulguin concorrer-hi se dirigiran acompanyats de la orquesta al lloc destinat per a plantar-hi els arbres … Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 29/1/1916.

Cabanes. Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre, tal com estava anunciat en les
planes d’aquest periòdic en el nombre proppassat … Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 5/2/1916.

Fiesta de la Liberación (segurament el 10 de febrer)

Es degué començar celebrar a partir de 1939, per commemorar l’entrada de les tropes nacionals a la població. Es desconeix fins quan es va mantenir la festa.

1957:  La orquesta «Río» amenizó todos los actos, destacando entre ellos el solemne oficio seguido de Tedeum y la vibrante alocución de nuestro Sr. Alcalde desde el balcón del Ayuntamiento. A: Ampurdán, 20/02/1957

8/2/1957_Ampurdán

Festa de la vellesa

Se celebra des del 1987. La festa consisteix en una missa i un dinar popular. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble.

Altres festes

Josep Rebarter i Bech ens va deixar uns apunts amb una petita descripció de les festes i tradicions dels nostres avis: la Festa Major, la Sembra dels pinyons o el Carnestoltes que encara gaudim cada any;  la Candelera que va deixar de celebrar-se el 1986,  i altres com la Processó de Setmana Santa, els Goigs de Pasqua, el Ball dels muts, el Ball dels confits o el Ball del drac, que hem de suposar que eren pròpies de finals del s. XIX i/o primers del XX. Vegeu: Cròniques de Josep Rebarter

El Corpus en Cabanas. El Orden (7/6/1896) pàg. 2

Recull de premsa: