La Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer, en la qual es commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al s IV, Justinià la introduí a Constantinoble al s VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident.

Durant temps, el 2 de febrer,  Cabanes també va celebrar la festa de la Candelera.

Cada any, dues dones joves i casades, eren nomenades pabordesses. Els diumenges, elles o les seves filles, a l’hora del dinar, passaven per la cases proveïdes d’uns “cistellets” de plata, per recollir diners que servien per mantenir l’altar i organitzar la festa que consistia en una missa, sardanes i ball. Mentre en unes cases s’hi passava cada setmana, en d’altres només s’hi anava per la Festa Major i les grans diades.

Passat Reis, es feia la “Capta del blat de moro”. Era una capta extra, just abans de la festa, en la qual es passava a tots els masos del terme. (El nom de la capta es deu a què en aquesta època els pagesos ja havien venut la collita)

A la missa del dia de la Candelera, es feia el canvi de pabordesses i les que plegaven oferien un pa de crostons i un ciri  a les noves pabordesses. En un moment de la cerimònia es donaven espelmes de colors i en el moment de recollir-les s’aprofitava per deixar una ofrena econòmica als “cistellets”.

El 1968, una de les pabordesses va ser Núria Duch i la festa del 2 de febrer de 1969 va ser amenitzada pel grup “Mauné y sus dinamik’s”

Les últimes pabordeses van ser Quimeta Viñoles Gou i Josefina Garcia Garcia, nomenades el 1970 i que van ser les úniques pabordesses solteres.

A partir del 1971, ja no hi va haver pabordeses, però la festa es va mantenir fins a la mort del rector Mn. Joan Roura (1986). Durant aquests anys, la recollida de diners anava a càrrec del capellà amb l’ajuda d’alguna noia i només es feia per Nadal i les diades assenyalades i el dia de la festa es portaven els cistellets al ball i la gent hi feia aportacions voluntàries. L’última festa, la del 1986, es va tancar amb uns ingressos de 169.272 ptes. i unes despeses de 170.707 ptes.

Després de la mort de Mn Joan Roura, el poble va perdre els “cistellets” de les pabordesses.

Candelera

Vegeu també

• Crònica de Josep Rebarter i Bech
• La festa de la Candelera i la figura de les pabordesses. Revista de Cabanes, 2 (gener, 1989)

Quin és l’origen de la Festa de la Candelera a Cabanes?

Mentre altres pabordies només apareixen en registres anteriors al segle XIX, la Candelera no és citada en cap document antic. Es desconeix en quin moment es va començar a venerar la Verge i si es va constituir una pabordia dedicada a la Candelera, però en tot cas seria després del 1820, data de la benedicció de la nova església, quan es va començar la veneració de la Mare de Déu de la Candelera.

Sembla probable que les pabordesses de la Verge de la Candelera siguin una evolució de l’antiga pabordia de Nostra Sra. dels Àngels que ja existia a principis del 1700.

Alguns documents parroquials ens avalen que a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII) existia un altar i una pabordia dedicats a la Mare de Déu dels Àngels. Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones” [Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració]

Coneixem dos documents de principis del segle XVIII que fan referència a l’altar i a la pabordia:

• 1708. El clergue Jaume Puig (Cabanes, 1652?-1708) al testament deixa 10 lliures barceloneses a la Pabordia de Nostra Sra. dels Àngels “Cistellet de les dones”
• 1709.  Registre de defunció de Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, enterrat davant l’altar de Nostra Senyora dels Àngels de l’església de Sant Vicenç de Cabanes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La premsa ens parla de la festa del 2 de febrer, des de l’any 1865, mostrant-nos diferents versions:

• Al 1865 ens explica que la festa de la Candelera està dedicada a les dones, que són elles qui dirigeixen la festa i que és costum que les àvies ballin amb els joves.
• Al 1916, la festa es fa coincidir amb la Festa de l’Arbre i la premsa dóna més informació relacionada amb aquest acte que sobre la festa religiosa. Podria ser un reflex de l’ambient social i polític de la Mancomunitat
• Al 1928 se’ns confirma que la festa del dia 2 de febrer és a càrrec de les pabordesses de la Nostra Sra. dels Àngels, encarregades de tenir cura de l’altar i que es beneixen candeles.

Aquesta notícia del 1928 ens fa pensar que la Festa de la Candelera, amb les pabordesses i els cistellets per recollir diners sigui una evolució de l’antiga pabordia de la Verge dels Àngels o “Cistellet de les dones” i que des de fa més de tres-cents anys que és una festa d’exaltació de la Verge, sigui dels Àngels o de la Candelera, però també és una festa “femenina” on les dones sempre n’han estat les protagonistes.

Tot i que per un altre motiu, ja ben entrat el segle XX, es deia que la Candelera era la festa de les mestresses de casa de Cabanes ja que era una festa local, sense convit de familiars i amics, així les dones podien gaudir de la festa sense el tràfec de la cuina i el parament de la casa.

Premsa: 1865 – 1916 – 1928

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

• 1865.- En el dia de Nuestra Señora de la Purificacion, o Candelaria, se celebro en el pueblo de Cabanas, su segunda fiesta mayor, con el mismo buen gusto y orden que la principal, que tiene lugar en el mes de Enero. Lo original de la fiesta es que las mujeres en tal dia gobiernan en todo lo del festejo, y es tal la costumbre, que se ven bailar las ancianas con los jóvenes, quienes les tributan tal obsequio en aquel dia. Aplaudimos la fiesta y la cortesia, dignas de alta civilizacion. El Ampurdanés, 5 de febrer
• 1916.
  • Aquesta població se proposa celebrar … la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera. Completament d’ acord l’Ajuntament amb el digne Sr. Ecónom i les Pavordeses de la Verge s’ ha contractat l’orquesta de Peralada. La Veu de l’Empordà, 29 de gener  i 5 de febrer
  • Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre ….
  • La población de Cabanas celebrará con gran lucidez la Fiesta del Árbol mañana miércoles, fiesta de la Purificación de la Virgen, con oficio solemne por la mañana, plantación de árboles con asistencia de las autoridades y sardanas por la tarde… Diario de Gerona, 1 de febrer
• 1928.- El día 2. Fiesta de la Purificación de Nuestra Señora las Pabordesas de Nuestra Señora de los Angeles que celebran la fiesta patronal, contrataron la orquesta La Filarmónica, de Figueras, para ejecutar los actos que se detallan a continuación. A las diez se celebró un oficio en el altar de Nuestra Señora, con bendición de candelas. Ofició el reverendo Pedro Illa y el reverendo José Costa, dio nombramiento a las nuevas Pabordesas que cuidarán de la Virgen durante el año que rige, las cuales son las distinguidas señoritas Antonia Prim y Josefa Llombart. Por la mañana y tarde se bailaron siete sardanas en la plaza Mayor, terminadas las cuales hubo sesión de cine en el salón Cusí, donde se estrenó «Dónde está Jones? y baile en la sociedad. A las diez de la noche se tocó una sardana y seguidamente hubo un extraordinario baile, que se vio muy concurrido y animado en la sala del pueblo… La Vanguardia, 9/2/1928
• 1929.- Serra… Para el próximo día 2 de febrero, fiesta de la Purificación de Nuestra Señora, las [pa]bordesas de Nuestra Señora de los Angeles, que conmemoran la fiesta patronal, han contratado a la cobla orquesta «La Principal», de Perelada, celebrándose oficio, sardanas y baile. Además habrá sesiones cinematográficas y partidos de fútbol, habiéndose anunciado para el día 2 la visita del Perelada F. C, y el día 3 al F. C. Darnius, reinando expectación para ambos encuentros…. La Vanguardia, 3/2/1929
• 1956.- … En cambio por las fiestas de la Candelaria y Liberación, debido al frío reinante resultaron deslucidas en extremo. Ampurdán, 29 de febrer
• 1962.- El próximo viernes día 2 de febrero, celebramos nuestra fiesta pequeña vulgarmente conocida por La Candelaria. Aunque es fiesta de ambiente local siempre tenemos para amenizarla una buena orquesta, así que este año ha sido contratada la renombrada Cobla «Caravana». Ampurdán, 31 de gener
• 1969.– … Fiesta tradicionalmente local, está bajo la advocación de Ntra. Sra. de la Candelaria y se cuidan de los festejos y del cuidado del altar que tiene la Santa en nuestro templo parroquial dos mujeres llamadas
  

  1973-Los Sitios

  Pavordesas a las cuales les está reservado el modo de recaudar fondos para sufragar los gastos de dicha celebración. Ampurdán, 29 de gener

• 1973.- Con motivo de la pasada fiesta de la Candelera, la ampurdanesa población de Cabanes revivió, un año más, su tradicional fiesta de «Les Pabordeses», que une a su sabor popular el de la antigüedad de su ascendencia… L’article, hem de suposar que erròniament, explica que són les pabordesses de la Verge del Roser. Aquest any les pabordesses van ser: “Montserrat Alsina de Heras y Asunción Parada de Cardona”.  Ampurdán, 14 de febrer
• 1975.- … esta población se está preparando para la fiesta de la «Candelaria», que tendrá lugar el próximo domingo, con un selecto programa de festejos populares y religiosos, entre los cuales cabe señalar el baile de noche, en el transcurso del cual tendrá lugar la proclamación de «Miss Cabanas»… Ampurdán, 29 de gener
• 1983.-  Cabanes: Otra localidad altoampurdanesa que celebra su «festa» en honor de la Candelera. Tras la Misa habrá audición de sardanas a cargo de la Copla Foment de la Sardana. Por la tarde sardanas y baile, amenizado por el conjunto Corney. Los Sitios de Gerona, 6 de febrer

Festes.org

La Candelera a Cabanes (l’Alt Empordà) Durant temps, el 2 de febrer, Cabanes també va celebrar la festa de la Candelera. Cada any, dues dones joves i casades, eren nomenades pabordesses. Els diumenges, elles o les seves filles, a l’hora del dinar, passaven per la cases proveïdes d’uns “cistellets” de plata, per recollir diners que servien per mantenir l’altar i organitzar la festa que consistia en una missa, sardanes i ball. Mentre en unes cases s’hi passava cada setmana, en d’altres només s’hi anava per la Festa Major i les grans diades. Passat Reis, es feia la “Capta del blat de moro”. Era una capta extra, just abans de la festa, en la qual es passava a tots els masos del terme. (El nom de la capta es deu a què en aquesta època els pagesos ja havien venut la collita). A la missa del dia de la Candelera, es feia el canvi de pabordesses i les que plegaven oferien un pa de crostons i un ciri a les noves pabordesses. En un moment de la cerimònia es donaven espelmes de colors i en el moment de recollir-les s’aprofitava per deixar una ofrena econòmica als “cistellets”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En diferents documents del segle XIX, s’hi cita el procurador del bací de la Candela (*). Es desconeix si, en aquest cas, el bací de la Candela està relacionat amb la festa de la Candelera o era una institució destinada a recaptar diners per a l’Hospital dels pobres.

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

1827

• 21 de setembre.- Pedro Matas vecino de este lugar de Cabanas procurador del Magnífico Ayuntamiento del mismo en calidad de administrador del vacin de la Candela …

• Pedro Matas Procurador del Magnífico Ayuntamiento de este pueblo en la calidad de Administrador mayor de la fundación dicha de la Candela … reclama el pagament de 27 lliures per vint anualitats del cens d’una finca que posseeix amb domini directe

1854

• 1859 y 60. Hospital de Cabanas. Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro

(*)

• Bací. Institució destinada a arreplegar diners per a algun fi col·lectiu.
• Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.