Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Ruta 312 – Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord

Més informació:
Camp d’aviació i hangars: Aeròdrom 312 / SAF-26
Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada

Ruta 312. Dossier en format pdf

Dossier de suport didàctic, per a una visita activa, basat en el llibre Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939), per conèixer l’aeròdrom 312, per realitzar una visita lliure pels terrenys de l’antic camp d’aviació republicà i introduir-se a la seva història, per seguir una visita guiada …

És una ruta circular amb inici i final a l’aparcament del Parc de la Font de Vilabertran i tres parades (A, B i C) per veure les pistes, l’allotjament del personal i el taller de muntatge.

A cada parada es recomana ubicar-se mitjançant els mapes/plànols i els texts corresponents a la parada en qüestió, i reflexionar/comentar sobre el mateix o, simplement, deixar volar la imaginació.

Idea i contingut: David Garcia Algilaga

  1. (I) Inici.- Aparcament Parc de la Font / Vilabertran – Introducció
  2. (A).- Perímetre occidental (Mas Gitano) / Cabanes – Construcció – Avions
  3. (B).- Pla de la dinamita / Cabanes – Personal
  4. (C).- Antic hangar, muntatge d’avions /Cabanes – SAF-26
  5. (F) Final.- Aparcament Parc de la Font / Vilabertran – Final

Podeu trobar el dossier imprès a:

  • oficines de l‘Ajuntament de Cabanes (horari d’atenció al públic)
  • sala El Sindicat (obert quan hi ha una activitat)

– Es recomana fer l’activitat en grups reduïts.
– Es demana respectar les propietats i no fer malbé els camps de cultiu.
– L’Ajuntament de Cabanes no es fa responsable de possibles accidents o lesions de persones que facin aquesta activitat.

notícia de l'Empordà

Empordà, 9/10/2018

Recull de premsa:


4 comentaris

Mecànics d’aviació. República i Guerra Civil

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)Camp d’aviació i hangars
Font: Asociación de Aviadores de la república

Avió de fabricació russa Polikarpov I-16 “Mosca”

Es coneixen tres mecànics d’aviació nascuts al poble, tot i no estar destinats a l’aeròdrom de Cabanes. Dos d’ells, Miquel i Martí Teixidor, eren germans. Josep Argelés també va tenir un germà a l’exèrcit que va ser Tinent d’Infanteria de l’Escola Popular de Guerra.

Miquel i Martí Teixidor Bolasell eren fills de Joan Teixidor Puig, carreter, natural de Vilamacolum i d’Emília Bolasell Barceló, de Cabanes. Els seus avis paterns foren Joan Teixidor, de S. Miquel de Fluvià i Llúcia Puig, de Vilaür i els seus avis materns foren Miquel Bolasell, de Pau i Francesca Barceló, de Cabanes.

Casats el 1898, Joan Teixidor i Emília Bolasell vivien al carrer Tetuán, 16.

Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1938)

Miquel Teixidor Bolasell va néixer a Cabanes el 24 de febrer de 1899.

El 1924 estava a l’Àfrica al servei de l’exèrcit d’aviació:

Febrero, 3.—Id. al soldado Miguel Teixidor Bolasell, de Cabanas de Aviación . . . 50ptas. A: Relación de lo recaudado por esta Comisión de la Cruz Roja Española a favor de los soldados del Ejército de Àfrica de esta Ciudad y Comarca …  La Comarca [1924] : semanario de vida Empurdanesa. 27/9/1924

mecànics d’aviació cabanencs

Va ser mecànic de l’aviador militar figuerenc Joaquim Cóllar Serra (1906 – 1933).

… L’aviador figuerenc va gestionar la donació d’un veler, construït a l’Escola de Mecànics de l’Aviació Militar, amb la participació del mecànic cabanenc Miquel Teixidor, a l’ACE, …

… Collar va viatjar des de Madrid pilotant un avió militar d’escola, i portant el mecànic Teixidor com a passatger. Després de fer escala a Barcelona, el seu avió va aterrar en el camp d’aterratge del Manol, on varen ser rebuts amb gran entusiasme. Teixidor va muntar el planador i tot va deixar-se a punt perquè el dia 3 de gener de 1932 es fes el bateig de l‘aerodina 

A: García Algilaga, David.
ACE: Aeronàutic Club Empordanès (1931-1936). AIEE, Figueres, 41 (2010), pàg. 401-431

… El diumenge dia 3 de gener de 1932 van venir a Figueres l’aviador militar figuerenc, el tinent Joaquim Collar, acompanyat del mecànic Miquel Teixidor, natural de Cabanes, que havia muntat un planejador i venien a estrenar-lo a Figueres

A: Bernils, Josep M. 90 anys de l’aviació a Figueres. AIEE, Figueres, 35(2002), pàg. 299-314

A finals del 1936 se li va concedir el reingrés a l’Aviació Militar com a Sergent Mecànic, amb antiguitat des de l’1 de novembre de 1936, per tenir el títol de Mecànic d’Aviació.  A: Gaceta de la republica núm. 329 – 24/11/1936

Als 38 anys, va morir d’accident (21/3/1937) al camp d’aviació d’Albacete, en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Vegeu: Víctimes de la guerra.

A la Llista de combatents cabanencs morts en la guerra es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.

Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.

Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998)

Martí Teixidor Bolasell va néixer a Cabanes el 27 de gener de 1913.

L’octubre de 1927 va ingressar a l’aviació a l’aeroport de Cuatro Vientos (Madrid) i es va especialitzar com a Mecànic d’Aviació.

El gener de 1937 reingressa a cos de Mecànic d’Aviació com a Sergent Mecànic, donat que havia fet el curs però no se li havia donat el títol per no tenir l’edat reglamentària. … Vista la instancia promovida por los obreros militarizados de Aviación militar, don Martín Teixidor Bolacell, …, …   como consecuencia de la solicitud de reingreso en el cuerpo de mecánico de aviación, resultando que el obrero llevo a cabo con la promoción 15 de la Escuela de mecánico, un curso de dicha especialidad con aprovechamiento, y que no se le expidió el titulo correspondiente debido a no tener la edad reglamentaria, entregándole en su lugar un certificado acreditando su aptitud, y haber seguido prestando sus servicios en talleres del arma de aviación …  … Se concede el ingreso en Aviación militar,  con el empleo de Sargento Mecánico, antigüedad de esta fecha y efectos administrativos de primero de Enero próximo, a don Martín Teixidor Bolacell, .. .  Gaceta de la República núm. 365 (30/12/1936)

L’abril de 1938, se li concedeix el títol de mecànic … Terminado con aprovechamiento, por el sargento de Aviación D.  Martín Teixidor Bolacell, el curso de mecánicos … he resuelto concederle el título, correspondiente a dicha especialidad, en el que disfrutará l a antigüedad de 22 del corriente mes ... Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 103 (30/04/1938)

El juny de 1938, passa a Tinent mecànic  … se resuelve otorgar el empleo de teniente mecánico del arma de aviación con la antigüedad de 01/12/1936 al mecánico y montador que con anterioridad siguió el curso, y reingresado en el arma de aviación en el transcurso del movimiento subversivo debiendo ser clasificado en el empleo de sargento y brigada con la antigüedad de 19/07/1936 y 01/10/1936 respectivamenteDiario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional núm. 155 (24/06/1938)

Polikàrpov I-16- Mosca. Viquipedia

L’agost del 1938 consta com a Tinent Mecànic de l’Arma d’Aviació amb antiguitat des de la data que va acabar el curs  … he resuelto disponer queden rectificadas las disposiciones ministeriales por que se les otorgó el título que también se expresa -en el sentido de que la antigüedad que a cada uno corresponde en el mismo es la de la fecha en que empezaron a prestar sus servicios en el Arma de Aviación referida desde la iniciación de la sublevación militar, quedando subsistentes los demás extremos de las disposiciones citadas…Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 200 (08/08/1938)

Durant la Guerra va formar part del Grup 11, el Grup 30 i el Grup Mosques. El seu últim destí fou a La Ñora (Murcia) i el seu cap fou el Capità Cinela. Va acabar la guerra amb el grau de Tinent.

• Especialitat: Mecànic
• Unitat: Grup 30
• Avió: Mosca – polikarpov I-16
• Estat: Tinent
(Fuente ARCHIVO HISTÓRICO DEL EJÉRCITO DEL AIRE.
Juzgado por Aver. conducta / Sin responsabilidad en el año 1940)

Va morir als 85 anys. Necrològica.  ABC, 26/3/1998

Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980)

Josep Argelés Puig va néixer el 31 de gener de 1905, al carrer Sanitat, núm. 5 de Cabanes. Era fill de Joan Argelés Montcanut, jornaler de Terrades i de Francisca Puig Roura, de Cabanes, casats el 1902.

Els seus avis paterns foren Joan Argelés Coll de l’Estela i Rosa Montcanut Callís, de Sant Llorenç de la Muga (casats el 1864). Els avis materns foren Bartomeu Puig Capallera, natural de Vilarig i domiciliat a Cabanes i Francesca Roura Cantenys, vidua de Cabanes (casats el 1881)

Josep Argelés es va casar amb Roser Orobitg . Va morir a Barcelona el 10 de desembre de 1980. Se li va dedicar una petita necrològica a la revista Alas gloriosas, 12 (nov./des. 1980)

El 3 de novembre de 1926 va ingresar a l’aviació a l’aeroport de Cuatro Vientos. Es va especialitzar com a mecànic.

Tot i no tenir-ne constància documental sembla que havia format part de l’Aeronàutic Club Empordanès.

Segons Circular del Diario Oficial del Ministerio de Marina y Aire, núm. 222 (04/11/1936) i en compliment de la O.C. de 05/05/1936 (Gaceta de Madrid Núm. 219), se li concedeix l’ascens a Sergent, amb antiguitat des del 19/07/1936. A: Ascens a Sergent. Diario Oficial del Ministerio de Marina y Aire, 4/11/1936

Segons Circular de la Gaceta de la República, núm. 326 del 21 de novembre de 1936, per tal d’agrair al cos de Mecànics d’aviació que tant s’havien distingit pel seu treball i adhesió al règim se li va concedir l’ascens a Tinent de l’arma d’aviació, amb antiguitat des del  01/10/1936.  A:  Ascens a Tinent. Gaceta de la República, 21/11/1936

Durant la Guerra Civil va estar destinat al “Parque Regional,  1ª Escuadrilla del Grup 28 de Grumman” (Barcelona).

Més tard se li va reconèixer el grau de Tinent mecànic, amb antiguitat 908 i data 12 de desembre de 1928. En acabar la guerra va entrar a França i va ser reclòs al camp de concentració d’Argelès sur Mer.

Segons el padró municipal, el desembre de 1940, es troba dins el contingent existent al Dipòsit de Recepció de Presoners de Guerra de Figueres.  A: Clara, Josep. El Camp de concentració de Figueres (1939/1942) AIEE, 47 (2016)

El 1979 va passar a la reserva com a Caporal d’aviació. A: Orden de 4 de septiembre de 1979 por la que se dispone el pase a la situación de «Retirado» del Cabo de Aviación don José Argeles Puig. Boletín Oficial del Ministerio de Defensa, 18/9/1979

  • Especialitat: Mecànic
  • Unitat: Grup 28
  • Estat: Tinent

Josep va tenir una germana, Dolors, que el 1932 es casar a Cabanes amb Salvador Gil Jacas i van tenir un fill, Joan (1933).  El 13 de juliol de 1939, Dolors i el seu fill van entrar a França, a peu, per Port Vendres. El 1940 Salvador, Dolors, el seu fill Josep i l’àvia Àngela Jacas van sortir de Burdeos (Gironde, Francia) amb el vaixell Lasalle i van arribar a Puerto Plata (República Dominicana) el 23 febrer de 1940. A: Centro Documental de la Memoria Histórica. Pares. Archivos españoles

El 1956 Salvador i Dolors van tornar a Cabanes, on ella va morir el 1958. El seu fill Joan Argelés Gil, ja no va tornar a Espanya.

Bartomeu Argelés Puig (suposadament germà de Josep), fou soci fundador de la Unió Esportiva Cabanes (1928) i també jugador.

El 18 d’octubre de 1936 entrà al Consistori de Cabanes com a representant de la CNT. El 10 de juliol de 1937 dimití per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars. Vegeu: Alumne de las Escuelas Populares de Guerra al Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional del 26 d’agost de 1937.

El desembre de 1937, passa al grau de Teniente de Infanteria de la Escuela Popular de Guerra. Vista la propuesta formulada por la Escuela Popular de Guerra núm. 3, he resuelto promover al empleo de tenientes en campaña de las Armas y Cuerpo que se citan, … Al Cuadro Eventual del XX Cuerpo de Ejército. A: Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, 31/12/1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu nom apareix a la llista de cabanencs morts a la guerra sense data ni lloc de defunció.


3 comentaris

Família Noguer

  • Josep Noguer i Pomés (1887-1956). Alcalde, soci fundador i president del Sindicat Agrícola de Cabanes
  • Josep Noguer i Guerra (1912-2002). Implicat en múltiples activitats socials, administratives i culturals del poble
  • Joan Noguer i Cardoner (1936-2012). Fotògraf

El 4 de setembre de 1886, Josep Noguer i Carbó, nat a Cabanes el 1828,  es va casar a Avinyonet de Puigventós, amb Francisca Pomés i Roqui,  natural de Pont de Molins. Josep i Francesca van tenir dos fills: Josep  i Joan

Josep Noguer i Pomés va néixer a Cabanes el 6 d’agost de 1887 i el 1912 es va casar amb Rosa Guerra i Subiràs, d’Olot. Va ser alcalde de Cabanes els anys 1934-1935 i els anys 1936-1938. El 1932 va ser soci fundador i president del Sindicat Agrícola de Cabanes. Afiliat a Esquerra Republicana, els diferents documents signats per ell durant la Guerra Civil donen fe de la seva preocupació per la cultura i l’educació dels cabanencs i el benestar dels refugiats i la seva cura en fer les coses ben fetes. En acabar la guerra, Josep Noguer i Pomés, amb 51 anys i ja vidu, va ser sotmés a consell de guerra i condemnat a reclusió perpetua (cal suposar que posteriorment se li va reduir la pena)

Josep Noguer va morir a Cabanes el 6 d’agost de 1956.

Certificat d'estudisJosep Noguer i Guerra, fill de l’anterior, va néixer a Cabanes el 23 d’octubre de 1912. Es va casar amb Carme Cardoner Sudrià. Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer Guerra va ser vice-secretari de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica».

Entre 1927 i 1933 va ser jugador de la U.E. Cabanes.

Després de la Guerra Civil va ser l’encarregat de portar el control dels títols dels socis del “Sindicat Agrícola”, secretari de la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos” i es va ocupar de la comptabilitat de la “Societat Recreativa”, des dels seus inicis l’any 1952, fins a la seva dissolució el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i l’administració de les diferents Comissions de Festes,  així com la del coto “Casa Nostra”,  la Societat de caçadors de Cabanes.

Josep Noguer va morir a Cabanes l’1 de desembre de 2002.

Més informació a:
Segona República (1931-1939) –  Guerra Civil  –  Sindicat Agrícola de Cabanes

Josep Noguer Guerra-Carme Cardoner

Més informació a:
Segona República (1931-1939) –  Guerra Civil  –  Sindicat Agrícola de Cabanes

Joan Noguer i Cardoner, fill de Josep Noguer i Carme Cardoner, va néixer a Cabanes el 1936 i va morir el febrer de 2012. Afeccionat a la fotografia, durant un temps també s’hi va dedicar professionalment.

Joan Noguer Cardoner

Gràcies als hereus de la família s’han pogut recuperar documents originals del Sindicat Agrícola, documents personals de Josep Noguer i Guerra i negatius i diapositives del fons fotogràfic de Joan Noguer i Cardoner.

Vegeu: Fons de la família Noguer

 


Deixa un comentari

Demografia

Idescat: El municipi en xifres  | Sèries històriques

S. XV i XVI. Els fogatges dels anys 1497 i 1552 certifiquen l’existència de 38 cases, a l’hora que ens permet constatar que 500 anys després alguns cognoms i topònims encara són vigents: Aguer, Ramis, Mas Mirapigues, el Sepulcre, mas de Sant Feliu, Vallgornera, Forn d’en Gestí… i altres com Maymó o Vanover els tenim presents pel mas Ribas o la casa del carrer Canal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

S. XX

  • 1936.- Segons documents signats per l’Alcalde, Josep Noguer i el Secretari, Modest Serra. Font: Arxiu municipal de Cabanes
    • 1 de juliol.
      • Població de fet: 750 habitants
      • Població de dret: 743 habitants
      • 11 residents absents i 18 transeünts
    • 29 de setembre (La població va disminuir, segurament en motiu de l’inici de la Guerra civil)
      • Població de fet (residents presents i transeünts): 370 homes + 372 dones = 742 habitants
      • Població de dret (residents presents i absents): 365 homes + 373 dones = 738 habitants

Vegeu també: Idescat


2 comentaris

Escola – Guerra Civil

Vegeu també: Mestres – s. XX

Situació de l’escola de Cabanes, l’any 1936
Font: Arxiu Municipal de Cabanes

Locals (incautats per l’Ajuntament i aptes per a ensenyament)escola de cabanes, 1936

  • Un edifici de nova construcció destinat ja per a Escola i fet construir expressament pel fill del poble Josep Pagès Dalmau, i que per no haver-se fet el traspàs continuava a mans dels seus hereters
    • Cabuda: 50 alumnes, que és el cens escolar de la població
    • Condicions: conté roper, despatx pel mestre i biblioteca, pati d’esbarjo, waters, …
  • El 29 d’agost, es constata:
    • que caldria implantar una Escola mixta de pàrvuls. … pel que fa a l’Escola de pàrvuls que s’ha de crear, serà necessari habilitar un edifici dels varis que hi ha a la població adeqüats per aquest comès i posar-hi el material convenient …
    • que a la població hi ha edificis adeqüats per a residència de tots els mestres
  • Can Turà.  Casa senyorial incautada per a dedicar-la a Escola de pàrvuls.
    • Dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” tramitada l’11 de desembre hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls. En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola. Fins ara no s’han trobat documents que confirmin que can Turà fos habilitada com a l’escola, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa.

Personal

  • El nombre de personal és suficient, però convindria canviar els mestres perquè els dos que actualment exerceixen (Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop) són caracteritzats elements de dreta i de conviccions religioses ben declarades.
  • La plaça de mestressa de l’Escola de pàrvuls va ser ocupada per Concepció Pomés Marcó

Cens escolar

  • infants de 3 a 6 anys: 38
  • infants de 6 a 14 anys: 75
  • joves i noies de més de 14 anys que volen cursar estudis superiors: 7

Documents
Emesos per l’Ajuntament i el Comitè Antifeixista de Cabanes, poc després del cop d’estat de juliol de 1936

  • Agost, 19.- Informe adreçat al Sr. Miquel Santaló. Comissari delegat d’Ensenyament de Girona per manifestar-li la situació de l’escola de Cabanes: edifici, material, personal,…
  • Agost, 29.- El Comitè antifeixista local i l’Ajuntament demanen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres la recusació dels mestres Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop i sol·liciten nous mestres, així com també un altre mestre o mestressa per a la l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població. També informa de les condicions de l’edifici, el material disponible i el cens escolar de Cabanes.
  • Octubre, 2.- Carta adreçada a l’Escola Nova Unificada de Figueres demanant que els alumnes Ramon i Josep Bech Descamps i Joana Trinc Cusí dels masos Mirapigues i Sepulcre, del terme de Peralada, puguin continuar a l’escola de Cabanes per ser més aprop i també perquè en època de pluges no es poden desplaçar a Peralada.
  • Novembre, 2.- La Corporació municipal acorda recollir a la casa Vilanova, de Figueres, el material escolar destinat a l’Escola de pàrvuls.
  • Novembre, 3.- L’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.
  • Desembre, 12.- Notificació adreçada a la Conselleria de Cultura. Escola Nova Unificada de Barcelona, informant-los de la presa de possessió de la mestressa de l’escola de pàrvuls Concepció Pomés Marcó, nomenada pe CENU de Figueres, a la qual li donà possessió el dissolt Comitè antifeixista local, sense que consti enlloc cap acta de presa de possessió. A l’acta municipal del 14 de novembre ja s’havia acordat subvencionar a Concepció Pomés Marcó, Mestressa de l’Escola de pàrvuls de nova creació en 225 pessetes al mes en paga als treballs que realitza, en pro de la cultura local, ja que de moment el Comitè de l’Escola Nova Unificada, de Figueres, va ordenar als Ajuntaments que tinguessin cura del seu sosteniment a fins que la Generalitat ho coordinés tot.
  • 1939, 13 de gener. L’alcade Ramon Prunella certifica que Juan Bautista Muntada va exercir de mestre a Cabanesfins el dia 1 de novembre de l’any anterior.

Actes del Ple Municipal

  • 25/12/1937.- S’acorda treure les teules de l’edifici abans destinat a escoles, a fi de què, si cau la teulada que està molt malmesa, al menys les teules no es trenquin.
  • 05/02/1938.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble….. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 09/04/1938.- … es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. …
  • 31/10/1938.-  … Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.

Punts programàtics del Comitè comarcal de l’Escola Nova Unificada de Figueres

  1. Supressió de l’Educació Confessional i Dogmática.
  2. Escola obligatoria a tots els infants de 3 a 14 anys.
  3. Formació del Front Pedagógic que segueixi el mateix voler de les Milícíes Antifeixistes.

El 26 de maig de 1939 l’Auditoría de Guerra de la 4ª Región militar demana a l’alcalde de Cabanes informi del antecedents del “Maestro Nacional José Argelés Compta”, destinat a Cabanes i natural de Cabanelles.

Bibliografia:


Deixa un comentari

Màquina d’escriure (1936)

L’errada de situar el nostre poble a Castelló de la Plana ve de lluny. El 1936, una màquina d’escriure, marca Hispano Olivetti abans d’arribar al nostre poble va anar a parar a Castelló de la Plana. El malentès i l’inici de la Guerra Civil, van provocar que necessités més de mig any per anar de Barcelona a Cabanes.

Documents 1936

acord del ple 1936

  • Al Ple Municipal del 31 de maig l’alcalde informa de la necessitat d’adquirir una màquina d’escriure Hispano Olivetti, de les gestions que s’han fet per conèixer les condicions de compra i de l’obligació que tenen les Corporacions públiques de comprar productes espanyols.  L’Ajuntament acorda per unanimitat la compra de la màquina.
  • El mateix dia, l’alcalde Josep Noguer encarrega la màquina d’escriure al Sr. Lluis Balot, representant de l’empresa Hispano Olivetti a Figueres
  • El 16 de juny, l’empresa informa que, per mediació del Recader Moncanut, remet la màquina Model 40 (B-núm. 49.124), atenent així la comanda cursada per l’inspector Sr. Albarracin. També demanen que una vegada comprovat el seu bon funcionament, l’Ajuntament ha de tornar la màquina que els havien deixat en qualitat de prova.
  • El 7 de juliol, l’empresa informa que la sucursal de Barcelona ja ha fet entrega de la màquina
    • … Esclata la Guerra Civil
  • 23 d’octubre, un document dona fe que s’ha rebut de l’Ajuntament de Cabanes la màquina M40 B Nº 49124 per arreglar-la i enviar-la. El document  signat a Cabanes per un representant de Hispano Olivetti, possiblement seria a Castelló de la Plana.
    • He recibido del Ayuntamiento de Cabanas la máquina Mo 400 BNº 49124 para arreglar y mandarsela asi que esté el arreglo efectuado
  • El 28 d’octubre, l’empresa reclama el pagament de 500 ptes a compte del total import de la màquina i informa que a finals de novembre enviaran el rebut al banc
  • El 5 de novembre, l’Ajuntament de Cabanes informa l’empresa que no han rebut la màquina i que el Centre de Recaders de Barcelona els ha informat que, per error, l’havien enviada a Castelló de la Plana, alhora que els demanen que resolguin l’error.
    • … Cosa que els hi fem avinent per tal de que procurin fer-la retornar, advertint-li’s que a la provincia de Castelló hi ha una població que també s’anomena com la nostra CABANES, ja que ho sabem perquè inclús ens hi han dirigit cartes nostres
  • El 26 de novembre, l’empresa informa que el dia 19 van enviar la màquina pel centre de recaders “La Pubilla” amb l’encarrec de recollir la màquina núm. 50.932 que havien deixat en dipòsit. Es queixa que l’Ajuntament no ha notificat la recepció de la màquina, ni ha retornat la que tenia en préstec. Una nota a mà explica: Per equivocació varen entregar al recader de Castelló de la Plana. Ho reclamarà.
  • L’acta municipal del 12 de desembre de 1936 constata que s’han pagat 500 ptes. a Hispano Olivetti per la primera paga de la màquina d’escriure adquirida a plaços i 7 ptes. al Sindicat de Transport de Figueres pels ports de les màquines d’escriue.

màquina d'escriure


6 comentaris

Guerra Civil (1936-1939)

Temes relacionats: Escola de Cabanes-Guerra Civil  i  Mestres- s. XX
Segona República (1931-1939)  i  Sindicat Agrícola de Cabanes
Camp d’aviació i hangars

El 17 de juliol de 1936, al Protectorat del Marroc, es va iniciar el cop militar contra el govern del Front Popular. Tot i que la rebel·lió va fracassar parcialment, el govern republicà va ser incapaç d’aturar-la totalment i el conflicte va originar una Guerra Civil que va durar del juliol de 1936 al febrer de 1939.
Des dels inicis del conflicte, l’Empordà va ser un punt estratègic per la seva proximitat als ports de Roses i Port de la Selva, els passos frontererers de la Jonquera i Portbou, el ferrocarril i els aeròdroms militars de Garriguella i Cabanes.

A partir del 19 de juliol de 1936, el comitè aComitè antifeixistantifeixista de Figueres va començar a dictar les consignes a les delegacions dels pobles i Cabanes es va anar adaptant a la nova situació política.

Una de les primeres coses que es van fer al poble va ser l’expulsió del capellà, el desmantellament de l’interior de l’església i l’apropiació de la rectoria. El 26 de juliol es va ordenar el cessament dels dos consellers de la LLiga, quedant només tres regidors d’ERC, tres de la CNT i un dels Rabassaires i el 16 d’agost, es va constituir formalment el Comitè Antifeixista de Cabanes amb sis afiliats de la CNT i la FAI. De les activitats del Comitè en destaquen l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Diferents documents generats per l’Ajuntament i les actes municipals ens informen del dia a dia dels primers mesos de la Guerra Civil, alhora que ens mostren els canvis econòmics i socials promoguts pels partits d’esquerres i també les discrepàncies entre ells:

Altres documents arribats a l’Ajuntament mostren com les empreses s’anaven adaptant a la nova situació politica…

  • El mateix setembre de 1936, “La Electricidad, SA-Sabadell” ofereix un grup de sirena, amb un fort senyal acústic per substituir les campanes que havien estat suprimides de les esglésies, deixant els pobles desproveits d’alarma d’incendis i altres avisos que sempre s’havien fet amb repic de campanes.

sirena

  • El 10 de desembre, és el “Centre Administratiu Assessor”, representat per J. Jofre Alberni, s’adreça al Ciutadà President del Consell Municipal de Cabanes manifestant que … el caràcter reaccionari de les velles Agències representatives es una cosa caduca en l’hora present que és tant plena d’anhels i tant vibrant d’inquietutd revolucionària. Els antics representants, avesats a les concomitàncies amb els cacics, mai sabran entendre l’esperit revolucionari que anima l’obra dels municipis. Aquells qui han d’intervenir o assessorar els problemes dels nous Consells Municipals, han de sentir-se identificats amb la obra nova en una comunitat de sentiments ideològics, per així contribuir a l’aixecament dels nostres municipis sobta l’ensenya preclara de la revolució … i demanant que se li doni el càrrec de representant de  l’Ajuntament. Dos dies abans, Agustí Cabruja, des de la Comissaria de la Generalitat, ja havia demanat a l’alcalde que … atengués el prec de l’amic Josep Jofre i Albernni  per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona …  El 26 de desembre s’acordà causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni.

Refugiats de guerra

El 26 d’octubre, van començar a arribar refugiats de guerra desviats de les zones que ocupaven les forces nacionals. Els primers procedien de Córdoba i Ciudad Real i foren allotjats a la casa del poble i a les cases dels qui tenien un fill desertor.

Tres documents del primers de novembre de 1936 donen alguna pista sobre aquests refugiats, provinents de Còrdova i Sevilla:

1936

  • 2 de novembre. Josep Noguer, alcalde de Cabanes informa a l’alcade de Figueres que els quatre refugiats de la província de Córdoba, que havien vingut, des de Barcelona, amb tres dies de permís per visitar les seves famílies refugiades a Cabanes, ja havien marxat en tren cap a Barcelona. L’acta municipal d’aquesta data informa també dels refugiats que hi ha a Cabanes i detalla les despeses ocasionades: per una recepta a la Farmàcia La creu roja, 3’75 ptes ; pel pa servit durant la primera setmana pel flequer Martí Paloma, 59’55 ptes ; per les mercaderies servides per Pilar Mont, 27’10 ptes ; per mercaderies d’Emili Torrent, 1’50 ptes ; per mercaderies de Martí Cufí, 19’20 ptes ; a la farmàcia Garriga, 2 ptes.
  • 3 de novembre.- Josep Noguer s’adreça al President del Consell Municipal de Figueres per manifestar-li que … actualment hi ha allotjats en aquesta població 31 refugiats de les províncies de Còrdoba i Sevilla, entre infants i adults, els quals es troven instalats tots en una casa incautada pel Comitè. Per tant no m’és posible concretar el que en ella em demana per quan l’únic edifici adequat per allotjar-hi refugiats és el que ja tenim ocupant per aquest fi benefic. I en quant a les aportacions que poden donar no n’esmento res perquè el poble ja es fa càrrec de subvenir les necessitats d’aquests refugiats i crec jo i l’Ajuntament, també, que ja representa pel poble un sacrifici o una despesa relacionada amb les posibilitats actuals de la localitat …
  • 3 de novembre, Josep Noguer remet una informació, amb els mateixos termes, al Comissari-Delegat de la Generalitat a Girona
  • L’acta municipal del 14 de novembre, acorda crear la Comissió de Proveïments, que tindrà cura a més, amb caràcter accidental … de totes les necessitats dels refugiats de guerra que es troben ací refugiats.

1937

  • Es lloga a Margarida Sabà per a guisar, disposar les compres i organitzar el règim domèstic de la casa dels refugiats, al preu de 3 pessetes diàries
  • L’acta del 27 de març dóna compte que s’han de pagar 4’55 ptes. al mestre Narcís Heras per materials escolars dels nens refugiats.
  • L’acta del 31 de juliol dóna compte del pagament de 5’75 ptes. a la Mestressa Maria Rosa Sancho, pel material escolar lliurat als refugiats. També s’acorda que enlloc de fer la manutenció als refugiats, s’els hi donarà dues pessetes diàries a cadascun, que és la dieta que té consignada la Generalitat, anant a càrrec seu totes les despeses de sosteniment.
  • El 28 d’agost s’acorda que els refugiats no oficials, o sigui els que amb caràcter particular han vingut a estatjar-se ací, han de presentar baixa de la població d’on procedeixen per a tenir dret a la targa de racionament de pa
  • El 9 d’octubre s’acorda comunicar que els refugiats bascus destinats a aquesta comarca… podrien disposar del Mas anomenat Sant Feliu. També es fa esment que l’alcalde va comprar una galleda per als refugiats valorada en 7’50 ptes. A Sant Feliu també hi va haver refugiats aragonesos i militars russos destinats al camp d’aviació.
Despeses refugiats. Acta maig 1938

Despeses refugiats (1938)

1938

  • 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament… s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
  • 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada… (els refugiats acostument a estar allotjats en cases particulars en torns de quinze dies) també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
  • 26 de febrer.- Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez, per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars
  • 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació.
  • 9 d’abril.-  … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
  • 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.
  • 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.
  • Llibre-registre de refugiats acollits a Cabanes (1936-1939). Hi ha relacions nominals de nens i adults sota l’empara del municipi. Codi: ACAE110-114-T1-438

Allistaments

Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes

  • Sense data.- Es fa saber a tots els individus de més de 20 anys i que no passin dels 40, siguin veïns o transeünts, que han d’apersonar-se a la Secretaria de l’Ajuntament, portant la cartilla militar o la llicència, per tot demà dissabte, ja que de no fer-ho incorreran en greus responsabilitats.
  • El 2 de novembre, es fa avinent que s’està organitzant l’Exèrcit popular de Catalunya i que els allistats cobraran 10’15 ptes diàries.
  • El 23 de desembre, un edicte posa en coneixement del públic que ha estat creada la força de xoc anomenada LEGIÓ ROJA, per a lluitar contra el feixisme. L’haver dels qui s’hi inscriguin serà de 15 pts, diàries i l’oficiona d’allistament és a Sariñena (Osca)

Control de les activitats industrials i els proveïments

Diferents documents de l’Arxiu municipal, amb data de la segona meitat de l’any 1936, mostren les activitats industrials del poble…

  • 19 d’agost.- Una carta adverteix l’Honorable Conseller d’Agricultura i Proveïments que a Cabanes no hi ha cap industrial que es dediqui a la venda de dits productes (es desconeix la naturalesa d’aquests productes)
  • 7 de setembre.- S’informa al Comissari Delegat d’Ordre Públic que no existeix cap expendeduria de pólvora  ni tampoc d’explosius
  • 10 d’octubre.- S’informa al Delegat d’Indústria de la província que a Cabanes hi ha:
    • una fàbrica de farines parada des de fa algun temps, on hi ha un Molí per fer farinades que ha estat incautat pel Comitè Antifeixista.
    • tres forners que tenen màquina de pastar
    • un constructor de carruatges que té una màquina de serrar
  • 13 de novembre.- L’alcalde tramet a l’Administrador de Rendes Públiques de la Província els padrons de la Patent Nacional d’Automovils i Motocicletes
  • 21 de novembre.- S’informa a la Delegació d’Indústria de Girona de les dades dels dos industrials:
    • un constructor de carruatges. No té treballadors i posseix terres que treballa personalment per no tenir prou feina de l’ofici. No porta comptabilitat. Només fa objectes de poca envergadura pels agricultors de la localitat. La màquina de serrar és de 60 cm i bastant usada. Està inscrit al Gremi Comarcal de ferrers i carreters U.G.T.
    • un ferrer. Té motor per manxar la fornal, però ha de treballar la terra per poder viure
    • una fàbrica de farines. Parada des de fa temps necessita un costosa reparació. Sols funciona una mola de pedra que va amb aigua per fer la farinada per als porcs. El capital que produeix no arriba a les 150 pts. a la setmana. L’arrendatari del molí ha marxat a França i actualement és el mosso qui en té cura
  • 29 de desembre.- El Comissari de la Pell recorda als carnicers, abasteixedors i altres productors i comerciants de cuirs i pells en brut, l’obligació de comunicar les entrades i sortides efectuades

Algunes de les cartes mostren les discrepàncies entre l’Ajuntament i el Comité Antifeixista. Així quan es parla del Molí l’alcade diu:  … d’interessar-los-hi el funcionament del Molí incautat és millor que es dirigeixin directament al Comitè, ja que és més fácil que contestin que pas que siguéssim nosaltres … doncs sempre que els demanem alguna cosa solicitada per un organisme superior creuen veure-hi una intromissió  … que causa un rezel injustificat entre l’harmonia que ha d’imperar entre els dos organismes locals.

…i els proveïments agrícoles i ramaders

  • El 10 d’agost l’alcade demana al President de l’Associació Sindical Agrària les existències d’adobs minerals i orgànics i el que es necessitarà fins el 31 de desembre
  • El 32 d’agost,el veterinari Pere Pujol i l’alcalde envien a la Direcció General de Ramaderia i Indústries Pecuàries la següent estadística: Mular (60), Caballar (110), Asnal (10), Bovines de treball (11) i de llet (10), lanars de carn (65) i de llet (130), Caprines de carn (20) i de llet (32), Porcí de carn (800) i de cria (20), Aus de corral (6.000), Conills (3.000), Llet (26.000 litres), Ous (12.500 dotzenes)
  • El 25 de setembre, l’Ajuntament fa saber que tothom que tingui existències de mercaderies i bestiar, inclús polleria, té el deure d’anar-lo a declarar a la Secretaria de l’Ajuntament.
  • El 25 d’octubre es demana als veïns la relació de bestiar cabrum, boví i porcí que posseixen cadascú i el que es calculi que es produirà durant un anys.
  • L’1 de desembre s’informa que al llarg de l’any 1935 s’havien sacrificat 255 porcs i de gener a novembre del 1936, vse’n van sacrificar 180.
  • El 19 de desembre s’informa que hi ha 180 caps d’animals de tir i de càrrega (138 de ramaderia caballar i 42 de mular)

A finals del 1936, des del Servei Central d’Estadística i la Delegació Comarcal de Proveïments de l’Alt Empordà es fa el seguiment dels conreadors i dels forners per tal de conèixer les existències del blat i farina.

1936

  • El 27 de setembre, es notifica que … sols hi ha el blat que posseixen els conreadors perqué no existeixen a la població fabricants ni magatzemistes, i de farina sols hi ha la que consumeixen diariament els tres forners del poble
  • El 14 de desembre, s’envia a la Delegació Comarcal de Proveïments de Figueres la llista dels conreadors que tenen blat que els hi sobra. En total són 6.194 kg. aportats per dotze pagesos. També es demana el dia i lloc on han de portar-lo
  • Dos dies més tard s’envia la declaració dels forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
    • Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (fleca al carrer d’Escudillers)
    • Frederic Porterias. Tenia ==== kg i en necessita 50 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després can Licus)
    • Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després cal Bigoti)

1937

  • 15 de maig.- La Segona Divisió – Segon Regiment d’Infanteria fa una marxa des del Castell de Sant Ferran fins a Cabanes. Orden del Cuerpo del día 14 de Mayo de 1937 – Art. 1.” Mañana la fuerza franca de servicio, al mando del Capitán de Cuartel y de los Oficiales y Sargentos de semana, efectuará una marcha a Cabanas
  • 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat 
  • 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos

Confiscació d’edificis i propietats

Vegeu: Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació:
adjudicació i reclamació de béns confiscats de l’Alt Empordà: …. , Cabanes, .
… Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-1 /Generalitat de Catalunya (Segona República). Codi: ANC1-1-T-6776

A finals de 1936, l’Ajuntament va iniciar l’expedient per a la incautació d’edificis i béns que volia posar al servei del municipi, indicant quin ús se li podia donar a cadascun. A l’expedient (1936-1937) hi consta la següent proposta d’incautació:

  • Casa parroquial, al carrer dels Escudillers [passa a ser residència dels mestres, per trobar-se deshabitada i per passar a ésser béns comunals]
  • Escola de nois, a l’avinguda Dr. Pagès, ara carrer de les Escoles [continúa com a escola unitària, per ésser voluntat del seu constructor i donador]
  • Edifici Dolors Bassols, també amb el nom de Josep Pagès Turà, al carrer Colom (can Turà). [passa a ser escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
  • Casa i jardí d’Antoni de Puig, al carrer Fermín y Galán, ara carrer de Tetuán [passa a ser Ajuntament i provisionalment residència de refugiats de guerra, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
    • Propietat de Concepció Conill i Eusebi Puig (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola, per troba-se abandonada del seu propietari]
    • Fruitareda d’en Carreras (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola per a ús dels treballadors sense feina, per estar abandonada de conreu i de pagaments]
  • Casa de Jaume Gorgot, despoblat (mas de Sant Feliu)
  • Fàbrica de farines i molir olier de Jaume Gorgot, al pg. de la Llibertat, ara carrer Canal (masover, Joaquim Torrent Clos) [passa al Sindicat Agrícola, per haver-lo abandonat l’arrendatari i ésser d’utilitat per als pagesos per a fer farinades]
  • Propietat d’en Roger, al carrer de Sant Isidre, 5 olivars i 5 camps (hereus de Tomàs Roger Larrosa)  [passa al Sindicat Agrícola, per a ús dels pagesos, per estar abandonat de conreu i de pagaments]
  • Hereus de Vicenç Brusés, al carrer Fondach
  • Hereus de Josep Gimbernat Municoy, al carrer Francesc Macià, ara carrer Canal (El Casino). L’edifici estava arrendat a una Societat on hi celebraven les seves reunions tots els elements de Lliga i Cedu [passa al Sindicat agrari i oficis varis, un sindicat que compta amb 55 afiliats i dues seccions, la d’agricultura i la del ram de la construcció. Realitzen tasques culturals.
  • Josep Ferran, despoblat

L’Arxiu Municipal de Cabanes conserva dues actes d’ocupació, amb data de 8 d’agost de 1936 on s’informa de l’ús a què es destinaran els edificis i s’explica que en el lloc més visible de l’immoble de referència és inserit un cartell fent constar l’ocupació practicada

  • La Rectoria o residència del Rector, situada al carrer d’Escudillers, 3. Es destinarà a residència dels mestres
  • L’escola, situada a l’avinguda del Dr. Pagès (carrer Escoles). Es destinarà al mateix fi

El 12 de desembre, l’alcalde informa que ha tramès al Comitè d’apropiacions de Barcelona les dues actes d’ocupació efectuades per l’Ajuntament, degudament complimentades, mentre que les apropiacions efectuades pel Comitè consten amb un simple acord sense que s’especifiqui el motiu, ni la classe de les finques. S’explica que el Comitè actuava tan independenment que no va fer mai cas del que l’Ajuntament li demanava per a complir les ordres que rebia del Govern de la Generalitat respecte a incautacions, trobant-se de resultes d’això, tot desordenat i confús.

També demana quines disposicions han de seguir ja que alguns propietaris han marxat i no saben com actuar. En una nota al marge s’especifiquen les apropiacions:

  • Incautacions de l’Ajuntament: Ex-Rectoria i Escola de nois
  • Incautacions del Comitè: Antoni Puig (casa i jardins), Jaume Gorgot (casa), Joaquim Torrent (tots els béns), Josep Pagès Turà (casa), Hereus de Vicenç Brusés (casa), Hereus de Josep Gimbernat (Cafè-Casino), Josep Ferran (casa)

Marciano Cárdaba Carrascal a la seva tesi doctor Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939 presentada a la UdG el 2001, ens explica que a Cabanes hi va haver iniciatives d’incautació de tot el terme municipal que no es van portar a la pràctica per manca d’entesa entre els mateixos veïns (AHN, FCGBGB, sig. top. 1432-1, exp. 14), només es va apropiar de terres abandonades, improductives o mal conreades.

Tot i que no es pot confirmar, s’explica que a can Marcó hi havia un destacament militar i una emissora.

Nous càrrecs

La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals i acaba donant compte del següent acord:

… han de cessar tots els consellers propietaris o suplents que procedeixin de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya, … queden des d’are cessants els consellers propietaris de Lliga Catalana, Srs. Pijoan i Heras, així com també els suplents de dita llista, Srs Quera, Roca, Ylla i Aguer Mallau, i queden proclamats consellers propietaris els suplents de la llista del Front Popular, Srs. Hortal i Noguera… quedant definitivament constituït l’Ajuntament pels següents consellers: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagés Serra, Pere Alegri Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicenç Hortal Ramis i Pere Noguera Salleras …

El 7 de setembre, l’alcalde Josep Noguer envia al Comissari de la Generalitat de Girona la relació de persones que integren la nova Corporació Municipal:

  • Alcalde primer: Josep Noguer Pomés (Esquerra Republicana)
  • Alcalde segon: Conrad Pagès Serra (Esquerra Republicana)
  • Conseller primer: Pere Alegrí Batlle (Unió Socialista)
  • Conseller segon: Pere Martí Casadevall (Esquerra Republicana)
  • Conseller tercer: Vicenç Hortal Ramis (Unió Socialista)
  • Conseller quart: Pere Noguera Salleras (Partit Comunista)

I el 20 de setembre, arran del Decret de la Conselleria de Justícia que demana la creació de la Justícia popular local, l’alcalde  manifesta a l’Hon. Sr Conseller de Justícia de la Generalitat que:

… em prenc la inicitiva, creient-me autorizat per lo que prescriu l’esmentat art. 4 de proposar a la V.S. el nomenament dels ciutadans, Miquel Mis Gimbernat per a Jutge popular, Joan Armans Riquet per a Suplent, Pere Ramis Daró, per a Procurador del poble, Josep Pellicer Sudriá per a Suplent i Modest Serra Mont per a Secretari. El 4 de novembre, segurament per manca de resposta, repeteix el comunicat

El mes d’octubre, el jutge popular era Pere Alabau Costei.

A l’acta municipal del 18 d’octubre es nomenen els nous representants del Consistori:

  • Josep Noguer Pomés, alcalde, Pere Alegrí Batlle, Joan Vergés Noguera, per Esquerra Republicana
  • Josep Planella Capallera, Joan Pei Costei, Bartomeu Argelés Puig, per la C.N.T.
  • Joan Puigvert Lloberas, alcalde segon, pel Sindicat de Rabassaires

Davant la protesta de la C.N.T. , els representants de la U.G.T. (Josep Olivés i Joan Pallicer) aleguen que hi són en representació del P.S.U.C., però que vista la protesta es retiren. També queden vacants els llocs que correspondrien al P.O.U.M. i A.C. (Acció Catalana) per no existir a la població.notícia

El DOGC, 350 del 15 de desembre de 1936 publica el nomenament de Miquel Mis i Gimbernat com a jutge popular i Pere Ramis i Daró com a procurador del poble. Els suplents foren Joan Armans i Riquet i Josep Pellicer i Sudrià.

El 13 de febrer de 1937, Josep Planella presenta la dimissió per haver-li estat conferits altres càrrecs al Sindicat Agrari i Oficis Varis de la C.N.T. de Cabanes, essent substituït per Ramon Prunella Beya.

El 1o de juliol va dimitir el conseller Bartomeu Argelés Puig per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars , essent substuït per Francesc Clarà Olivet, en representació de la C.N.T.

El 9 d’octubre el ciutadà Fidel Pagès Llombart ocupa la vacan del Conseller Vergés que s’ha incorporat a l’Exèrcit Popular.

Durant aquests mesoss també es van contractar nous mestres, metges, veterinaris, secretari i altres treballadors municipals. Vegeu: Personatges

Comitè Antifeixista de Cabanes

El Comitè Antifeixista de Cabanes es va crear provisionalment els primers dies de l’aixecament militar i es va constituir el 16 d’agost de 1936, amb sis afiliats de la CNT i la FAI. Entre les seves activitats van destacar l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Alguns documents, signats per l’Alcalde, mostren algunes discrepàncies entre l’Ajuntament i els integrants del Comitè, pel que fa a les incautacions. Però va ser en una circular adreçada al Director general d’administració local, el 5 d’agost, quan l’alcalde exposa que:

CNT

Solidaridad Obrera

… des dels primers dies de la sublevació feixista va constituir-se un Comitè provisional nomenat per alguns individus amb el beneplàcit de l’Ajuntament, però fòren tantes les atribucions que es prengué, que aviat passà davant del mateix Ajuntament, fent, inclús, servir per tot el que els convenia el segell de la Corporació, sense permís de l’Alcaldia. Passats els moments de desorientació i com sigui que continua actuant el Comitè, a pesar de que en un poble petit com és aquest no representa cap utilitat, més a més quan pot veurers pel document adjunt … que l’Ajuntament està integrat per representants  de les diverses faccions polítiques… desitjaria saber si s’ha de nomenar un Comitè definitiu i… en cas afirmatiu, qui l’ha de nomenar, quants components ha de tenir i quines seran les seves atribucions…

El 9 de setembre de 1936, el consistori va nomenar Jesús Pei Porterias i Josep Olivés Descamps com a representants de l’Ajuntament al Comitè Antifeixista.

Un article signat per José Conesa a la publicació Solaridad Obrera (18/09/1936) dóna l’altra versió del problema junt amb una descripció del poble i de la situació del moment. L’article a banda de la ideologia llibertària mostra un gran desconeixement del poble que considera i de la comarca. Els mestres eren Josep Argelés i Xaviera Pradel, el capellà assassinat Ramon Costa Massot (1877-1936) i el “muchacho que tiene cierta cultura” deu ser l’alcalde Josep Noguer Pomés.

Conesa junt amb Jaume Saludes i Antoni Marcet eren els tres membres del «Equipo n° 5, grup encarregat de la propaganda llibertària a l’Empordà fins a primers de desembre de 1936, data en què es traslladaren a Tarragona.

Segons l’acta municipal del 2 de novembre de 1936, en aquesta data el Comitè ja s’havia dissolt.


A partir del 31 de maig de 1938 els consellers, que necessitaven temps per dedicar-se a les feines del camp, van ser substituïts per un comissari polític (Paulí Margou Oliveras, un taper de Sant Feliu de Guíxols que ja havia estat alcalde de Sant Feliu durant la República) i sis mesos més tard, les irregularitats produïdes van provocar la formació d’un nou Ajuntament.

A mitjans de gener de 1939, l’Estat Major republicà va decidir emmagatzemar 200 tones d’explosius a l’església de Cabanes, però el mal estat del gual sobre la Muga els va forçar a portar-los a Llers on, el 8 de febrer, va tenir lloc la destrucció de l’església i bona part del poble.

La guerra civil va suposar la mort al front de catorze persones de Cabanes, entre els dos bàndols. Molts més van passar a França on van estar força temps retinguts als camps de concentració de  Vernet d’Ariège, on va estar internat el meu pare, a Argelés, etc. Els joves que havien estat cridats com a soldats sense haver fet abans el servei militar, van patir la guerra seguit de l’internament en camps de concentració i en tornar a casa, van  passar dos anys fent la “mili” en destinacions tan llunyanes com Galícia o Melilla.

DOCUMENTS

  • Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes
  • Expedient d’apropiació de béns que va tenir lloc durant els primers mesos de la guerra
  • Camp d’aviació, situat dins el terme del poble.
  • Relació de donatius en queviures a profit de les Milícies anfifeixisfes que lluiten al Front. Butlletí d’Assistència Social, de Figueres
  • Ajuntament de Cabanes. Suscripció pro-víctimes del Feixisme. Empordà Federal, 05/09/1936
  • Causa General Cabanas. Fiscalía del Tribunal Supremo. Archivo Histórico Nacional, FC-CAUSA_GENERAL, 1432, Exp.14
  • El treball d’Oriol Abulí Vergés que ens parla de les execucions, saquejos i destruccions que es van produir a causa del conflicte bèl·lic
    • Execucions:
      • Ramón Costa Massot (59 anys, capellà de Cabanes). Es desconeix on va ser assassinat (20/07/1936)
      • Pere Terrats Carbó (56 anys, capellà). Era rector de Vilanant i tenia familia en Cabanes, on el detingueren. Va ser assassinat a Sta. Llogaia (11/08/1936)
      • Francesc Esteve Collgrós (64 anys, jornaler). Trobat a Capmany, a la vora de la Muga (20/11/1936)
    • Destruccions: Saqueig i destrucció de l’altar de l’església. Es va desvalissar l’església, es van cremar tots els sants, així com ornaments, roba i altres, però no es va destruir l’edifici. (24/07/1936)
  • Dirigents polítics i/o sindicals
    • Josep Noguer Pomés, Conrado Pagès Serra, Pere Martí Casadevall, Isidre Porterias Clos, Miquel Mis Gimbernat, Pere Alabau Casteny, Fidel Pagés Llombart, Miquel Pey Bonet, Joan Pey Contey, Bartomeu Argelés Puig, Miquel Mención, Joan Armans Riquet, Josep Planella Capallera, Pau Pujadas Carreras, Josep Batllori Pijoan, Juan Batllori Llanet, Josep Borrell Miró
  • Representants del Municipi i del Sindicat Agrari
    • Ajuntament
      • Alcaldes: Josep Noguer Pomés (1936-38), Paulí Margou Oliveras (Comisssari Municipal, 1938), Ramon Prunella Beya (nov. 1938),Segell UGT
      • Modest Serra, secretari
    • Sindicato Agrario y Oficios Varios
      • Josep Noguer, president
      • Joan Pey, president
      • Isidre Porterias, secretari
  • Memòria personal de Salvador Prunella Beya. A: Imatges 1936-1939 : els noms de la guerra. [Girona] : El Punt, 2009.
  • Llista de combatents cabanencs morts en la guerra. Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.
    Hi consten catorze soldats, dels quals només un pertany al bàndol franquista. Es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.
    No consta que hi hagués cap víctima provocada per material bèl·lic abandonat.

Combatents morts a la Guerra Civil

Documents: Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra (ACAE110-223-T2-1921) – Declaració d’hereus abintestat de Juan Aguer Ferrer, veí de Cabanes (ACAE110-223-T2-1625)

  • Morts del bàndol nacionalEsquela de Josep Gimbernat
    • Josep Gimbernat Prim. Casat i amb Xaviera Prade i amb un fill, funcionari, 25 anys, presoner a Belchite, afusellat en un batalló disciplinari amb vint presoners més després d’un bombardeig. Vegeu:
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Gimbernat Prim, empresonat i afusellat a Osca per l’exèrcit republicà.Data(es) 1941 (ACAE110-223-T2-1329)
  • Represaliats pel franquisme.

Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012

 – Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
– Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
– Joan Llanet Iglesias, Cabanes
– Salvi Fajol Cels, Cabanes

D’acord amb la guia de Procediments judicials militars de l’arxiu del tribunal militar tercer de Barcelona, a Cabanes hi ha haver 26 represaliats, un 3,5% de la població censada el 1936 (742 hab.) i com a executat, durant el Període blau (1939 – 1945) hi apareix Emili Torrent Viñas, de 44 anys.

  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de represalitats pel franquisme
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua. Document: Expedient de l´Audiència Provincial de Girona núm. 294/1943 (ACAE110-261-T2-558)
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Vegeu: 1939. Joan Llaona Juanola, Miner, de Maçanet de Cabrenys, 28 anys, solter. Albsolt. Va ser enviat a un camp de treballadors.  Expedient núm. 54.883 foren jutjats Joan Ramon Masmiquel, Antonio Regidor Romero, Joaquin Moret Riera, Eugenio Roura Torrent, Ramon Riera Pumarola de Sant Hilari Sacalm, Miquel Mis Gimbernat, Josep Noguer Pomés, Fidel Pagès Llombert, Pedro Alegrí Batlle, Pedro Alabau Castey, Isidro Porterias Clos, Miguel Bertran García, Ramon Pujol Soirt, Josep Maria Font Font, Pedro Vila Estela, Miquel Pey Bonet i Josep Falgarona Bosch. [ACAE111-92-T1-81]
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • Inscripció al Registre Civil d’algunes persones mortes durant la guerra.
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Hubach Carbó, mort al front d’Aragó intentant passar al bàndol nacional el 1939. Codi: ACAE110-223-T2-1462
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra. Codi: ACAE110-223-T2-1921
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Pedro Tarrats Carbó, mort a Santa Llogaia d’Alguema l’11 d’agost de 1936. Codi: ACAE110-223-T2-1984
    • Expedient d’inscripció al Registre Civil de Castelló d’Empúries de la defunció de Francisco Calvet Alegrí, capellà de la basilica de Castelló d’Empúries, desaparegut el mes de setembre de 1936 després de ser pres a Cabanes i dut al castell de Sant Ferran de Figueres, junt amb el capellà Esteban Carbonell, que també estava amagat a Cabanes. Codi: ACAE110-223-T2-2023
  •  Altres
    • Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano. Codi: AHG170-231-T2-13149
    • Diligències preliminars del judici declaratiu de major quantia que insta Baudilio Quintana Visi contra Manuel Escura Girbal, ambdós de Cabanes, per danys i perjudicis ocasionats a l’inici de la guerra civil (1935-1940). Inclou un Llibre de registre de bestiar. Codi: ACAE110-223-T2-1857
    • CNS-AISS. Delegació Sindical Comarcal de Figueres. Actes de recuperació dels antics locals de Cabanes, Lladó i Borrassà per la CNS (1939-1941). Codi: ACAE110-73-T1-190
  • Rubió Coromina, Jordi E.  Presoners de la República. “Excautivos por España”. Revista de Girona, 272 (Maria Gimbernat Prim – Josefina Prim Clos)

Actes municipals
Font: Arxiu municipal de Cabanes

1936

  • 26  de  juliol.- La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals, destacant la denúncia formulada per diversos veïns per tal que s’arrangi a bomba del carrer Caballeries … i acaba donant compte dels cessaments dels regidors que procedeixen de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya.
  • 29 de juliol.- Per tal de donar treball als obrers parats de la localitat i tinguent en compte que hi han alguns camins públics,  s’acorda … començant per l’arranjament del camí anomenat de Vilarnadal …
  • 9 d’agost.- Es notifica … l’apropiació de l’ex-Rectoria per tal de destinar-la a residència dels mestres, així com també s’ha incautat de l’actual escola de nois, manada construir pel fill ilustre del poble Dr. Josep Pagès, i que encara no estava traspassada … es nomena Auxiliar de la Secretaria a en Joan Serra Mont, quin auxiliar podrà suplir al Secretari titular … Aquest nomenament ha d’entendrer’s amb caràcter gratuit, això, no obstant els serveis que presti es consideraran com un mèrit  com un favor fet a l’Ajuntament.
  • 30 d’agost.- … Vist que el Metge i el Veterinari titulars d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll i Joan Carbó han abandonat llurs cárrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel cárrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó i pel de Veterinari titular, també amb caràcter interí al veí de Peralada, Sr. Pere Pujol Bigas. A més es nomena pel càrrec d’Auxiliar de verterinari a en Ferran Boix i Vallicrosa … si bé aquest nomenament s’ha d’entendre amb caràcter gratuït …
  • 13 de setembre.- Es decideix dotar la població d’una xarxa de pous per a millor comoditat dels veïns … tant prompte la situació econòmica de la Corporació o permeti, pous semi-artesians, que per la fàcil instal·lació i per la puresa de l’aigua són els que reuneixen més bones condicions i garanties tant per l’economia dels fons municipals com per el que es refereix amb la sanitat pública, en els llocs següents, que són els que de moment son més convenients:
    • A la plaça de la República, davant de la Peixateria
    • A la carretera, davant de casa en Benet Prim
    • Al carrer García Hernández (c/ Espolla), davant de casa en Benet Pomés
    • Y a les Escoles, a mig del pati d’esbarjo
  • 20 d’octubre.- Respecte al problema del camp, després d’àmplia deliberació… s’acordà  fer un pregó a l’objecte de saber els camperols que necessiten terres i invitar seguidament als que es trobin conreant-ne gran quantitat de vesanes, per tal de veure si dintre la major harmonia i sense cap classe d’exigències és factible resoldre definitivament aquest assumpte.
  • 10 de novembre.- Davant la petició feta pels milicians d’aquesta localitat Ricard Llanet Iglesies, Pere Pujol Badet i Joan Porteries Costa que han vingut del Fron d’Aragó per anar al del Centre, demanant a l’Ajuntament que els facilités pistoles … i que s’els hi fés algun donatiu … L’Ajuntament … tinguent en compt el fi patriòtic a que es volen destinar i les orientacions rebudes del Comitè de guerra i Conselleria de Defensa, de Figueres, acorda,… lliurar-los-hi les dues pistoles marques Celta i Vesta i el revólver H.O. … que s’els hi lliuri la quantitat de vint-i-cinc pessetes a cadascun …
  • 14 de novembre.- S’encarrega la venda dels cairats i socs sobrers de l’enderrocament de la casa del cantó del carrer Fermí Galan (Font de les Manies), situada davant de l’antiga casa Puig
  • 28 de novembre.- Es constata que d’acord amb el Decret de Justícia de 13 de novembre, els ciutadans a Catalunya adquiriran llur majoria d’edat als divuit anys … A continuació el conseller Argelés protesta de que formi part de la Corporació un representant de l’Unió de Rabassaires, ja que … no hi havia tal entitat … a la població. També el conseller Vergés protesta de que hi formi part el conseller Argelés, ja que va deixar de votar a les eleccions del 16 de febrer darrer, i a més, segons diu, feia campanya contra el Front Popular.
  • 26 de desembre.- S’acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni que pocs dies abans havia estat recomanat, des de la Comissaria de la Generalitat, per Agustí Cabruja

1937

  • 30 de gener.- S’acorda adquirir un impermeable pel milicià Narcís Pei Olivés, que ha anat a lluitar al Front d’Aragó, també s’acorda deixar les armes llargues de caça requisades als mossos que aprenen instrucció militar obligatòria
  • 13 de febrer.- Fixar la jornada de vuit hores de treball per a tots els ramsdisposar que tots els conreadors que necessitin jornalers passin per l’Ajuntament a fer la demanda, quedant terminantment prohibit contractar cap jornaler sense previ coneixement de la Comissió municipal de Treball.
  • 27 de febrer.- Es determina que el jornal, en tots els rams de la vida local, sia pagat a raó d’una pesseta i vint-i-cinc cèntims l’hora. També s’acorda abonar les despeses ocasionades per viatge efectuar per l’Ajuntament en ple a Girona, el dia 24 del corrent, requerit pel Comissari d’Ordre Públic, per tal de solventar el conflicte ocorregut a la població derivat de les peticions obreres, regulades en aquesta sessió.
  • 27 de març.- El mosso Agustí Pei demana una trinxera de cuir per preservar-se del fred i la pluja, acordant de comprar-ne una i trametre-li.
  • 24 d’abril.- Es destinen 60 ptes per pagar una trinxera al milicià Narcís Pei
  • 12 de juny.- Es disposa que ja que es necessita una tarja de racionament dels principals articles de consum, serveixi la mateixa que hi ha establerta per al pa
  • 15 de juny.- Es dóna compte dels propietaris d’ignorat parador: Antoni Puig, Tomàs Roger, Marquès de Camps i Joan Oliva
  • 10 de juliol.- A petició d’un conseller de la C.N.T., s’acorda sol·licitar del govern de la Generalitat l’expropiació dels béns de les famílies dels minyons desertors.
  • 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat
  • 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos
  • 25 de desembre.- … s’acorda per unanimitat que aquest Ajuntament controli d’ací endavant la distribució de tabac, i que, en conseqüència, es faci un cens dels fumadors d’aquest poble.

1938

  • 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament…. s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
  • 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada…. també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
  • 15 de gener.- S’acorda fer-se ressó d’una crida-circular de l’alcalde de Barcelona, i al efecte, obrir una suscripció pública per a recollir cabals i comprar abrigalls pels combatents… s’acorda que es pagui una factura de despeses, causades pels refugiats de guerra, que presenta Marguerida Sabà la qual importa la suma de ptes. 118’00 ptes.
  • 29 de gener.- s’acorda … que en lloc d’apagar tot l’enllumenat públic es deixin uns quants llums encesos i pintats de blau, d’acord amb les ordres de la Junta de Defensa Passiva i….  …  repartir els cigrons darrerament arribats (33 quilos) entre les families del poble que es troben mancades de pa o que no recullen del camps apenes cap mercaderia.
  • 5 de febrer.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble…. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.
  • 26 de febrer.- Ramon Prunella del Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT), dimiteix com a conseller representant de la CNT a l’Ajuntament i  es nomena a Vicenç Llanet Batllori (Resolució presa a l’assemblea del Sindicat del 19/02/1938)…  Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez , per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars…. el conseller Joan Puigvert manifesta que és baixa de la Unió de Rebassaires i, com sia que representava aquesta entitat fa expressa la seva dimissió i renuncia al càrrec
  • 12 de març.- s’acorda que la família d’Ignacio Villar Azcárate (possiblement era comunista i refugiat basc), no sigui destinada per a menjar a cap domicili particular dels veïns d’aquest poble, tota vegada que el cap de casa treballa.
  • 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació. (records transmesos oralment fan pensar que aquests abusos els portaven a terme els refugiats de guerra)
  • 9 d’abril.- es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
  • 23 d’abril.- es demana al Consell Municipal una relació nominal de tots els minyons desertors, nom i adreça dels seus familiars més pròxims i un informe de la particular situació econòmica de cadascú dels desertors o dels seus familiars…. també es manifesta que a l’autoritat Superior li causa molta estranyesa que aquest Ajuntament no hagi mai proposat l’imposició de penyores als desertors o als seus pares…. es dona compte de les dates assenyalades per a incorporació a l’exèrcit dels minyons compresos en les lleves del 1927 i 1941.
  • 30 d’abril.- Relació de factures pagades per subministraments a refugiats de guerra
  • 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.

    Paulí Margou

    Presa de possessió del Comissari Paulí Margou

  • 31 de maig.- … s’ha personat en les Cases Consistorials Paulí Margou i Oliveres, el qual … ha exhibit el document en el qual se’l nomena Comissari Municipal d’aquest poble de Cabanes … assumirà totes les funcions reservades a l’Alcalde i a l’Ajuntament … es dona plena possessió d’aquest Ajuntament a l’esmentat funcionari de la Generalitat, Paulí Margou i Oliveres el qual l’accepta i en pren possessió ….
  • 30 de juny.- Relació de factures pagades per proveïments als refugiats.
  • 31 d’octubre. El Comissari Municipal fa constar Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
  • 8 de novembre.- En cumpliment d’ordres rebudes de la Superioritat s’han de convocar els representants del Front Popular i, de no existir, el President i el Secretari de les Sindicals i partits polítics constituïts ací i que són antifeixistes: UGT, CNT, Esquerra Republicana de Catalunya a fi que verifiquin un informe sobre l’actuació política i sindical, sobre l’actuació envers els refugiats i sobre l’actuació anterior i posterior al 18 de juliol de 1936 de tots els caps de casa i familiars major d’edat, que tinguin un fill o un familiar desertor i dels qui són fugitius. Aquest informe també ha de contenir la situació econòmica de cada un d’ells.
  • 9 de novembre.- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom (Can Turà), sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom ….
  • 18 de novembre.- Sota la presidència del Jutge popular Vicens Hortal Ramis, assistint–hi els Consellers electes i en absència del Comissari municipal Paulí Margou i del secretari Joan Muntada (actua com a secretari el veí Gumersind Garrigolas Ribot) es constitueix la Corporació Municipal formada per Fidel Pagès Llombart (alcalde)
  • 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.

    11 febrer 1939

    Presa de possessió de la Gestora Municipal (febrer, 1939)

1939

  • 11 de febrer.- a les 12 del migdia … se constituyó en la sala capitular de sus Casas Consitoriales el Ayuntamiento que cesa, compuesto de los Srs Ramón Prunella Beya como Alcalde Presidente, Fidel Pagés Llombart como 2º Alcalde y los Regidores Pedro Noguera Salleras, Pedro Pujol Male, Climent Aguer, … Municoy los cuales fueron recibiendo cortesmente a los que han de suplirles en cargo nombrados por el Comandante Jefe de 2º Regimiento de Caballeria en representacion de la España Nacional que al librar el pueblo de Cabanas nombra con caracter provisional a Joan Rebarter Pellicer como Presidente de la Gestora de este Ayuntamiento y como concejales a D. Joan Oliva Fortia, Dn José Aguer Ginestera y a D. José Gimbernat Teixidor

Altres documents que ens mostren el dia a dia dels primers mesos de la guerra (1936)
Font: Arxiu municipal de Cabanes

ban_20juliol1

  • Sense data.-
    • Es posa en coneixement de tothom que al Comitè hi ha una subscripció oberta per tal de poder adquirir llana per a fer jerseis pels milicians … Així mateix totes les noies que vulguin fer treballs pels milicians del Front, son pregades d’anar al Comitè on s’els hi facilitarà llana i demés objectes que necessitin
    • Es fa avinent a tots els treballadors de la terra que necessitin terra per treballar es presentin a solicitar les vesanes que desitjarien
  • 20 i 21 de juliol.- Dos bans, signats per Josep Noguer Pomés, alcalde popular de l’Ajuntament de Cabanes, exigeixen l’entrega de qualsevol arma que no sigui de caça. El 3 de novembre, en canvi, es feia saber que qui tingués qualsevol arma, l’havia de presentar per tal de rebre l’oportuna autorització per al seu ús i l’endemà es tornar insistir que qui tingui armes, tant si són llargues com curtes, les portin per tot avui a l’Ajuntament, ja que si no ho fan seran rigorasament castigats.
  • 29 de juliol.- Un ban prohibeix els grups a la via pública, així com la propalació de rumors alarmants. I un edicte disposa que d’acord amb el que ha decretat la Generalitat, s’estableix que la jornada agrícola és la de 8 hores diaries, del contrari seran sancionats els patrons i obrers que desobeixin aquestes normes amb fortes multes.
  • 6 de novembre.- El Comitè d’auto transports de Girona envia al ciutadà alcalde de Cabanes les fulles de control del cotxes de la localitat, afegint que baix la vostra exclusiva responsabilitat, esperem els entregareu solament a les persones a les quals els vehicles els hi siguin absolutament indispensables pel seu treball, guardat-vos els demés per a les necessitats de la Guerra. Es conserven quatre fitxes, totes de motos:
    • Marca: Ariel – Matrícula: B-39.201 – Motor 6.319 – Potència 2,2 HP
    • Marca: BSA – Matrícula: GE-2998 – Motor 44.161 – Potència 2,1 HP
    • Marca: Rudge – Matrícula: B-41.468 – Motor 35.763 – Potència 3 HP
    • Marca: BSA – Matrícula: B-42.694 – Motor 1.980 – Potència 2  3/4 HP
  • 15 de desembre.- Diferents edictes informen que:
    • La Conselleria d’agricultura atorga deu subvencions destinades a fills de conreadors que vulguin cursar els estudis d’ensenyament agrícola a l’Escola Mitjana d’Agricultura. Cal sol·licitar-les al Sindicat Agrícola, acompanyant un certificat d’estudis primaris. Els aspirants han tenir més de quinze anys.
    • Tots els que tinguin aparells receptors de ràdio, hauran de solicitar l’autorització corresponent al Servei de Censura de Guerra del Secretariat General del Departament de Defensa, acreditant llur adhesió a la causa antifeixista… del contrari seran expropiats els aparells.
    • A partir del dia 7 de desembre, els espectacles públics de tota mena, hauran d’acabar llurs sessions a dos quarts d’una de la matinada com a màxim i els cafès, bars, etc. només podran tenir obert fins a dos quarts de dues.
    • Resta prohibida la tinença i circulació dels bitllets del Banc d’Espanya alterats per estampilles faccioses i no estaran, per tant, garantitzats per les reserves d’or del Banc d’Espanya.
  • 16 de desembre.- L’alcade, Josep Noguer informa al Director de Telèfons que es va prendre l’acord de no estar abonat al telèfonaviacio1

1939 – Últims dies de la Guerra Civil (Arxiu Municipal de Cabanes)

El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]

El 23 de gener, el Comandament militar de Figueres demana el nombre d’evacuats que es poden allotjar a Cabanes, un magazem per al dipòsit d’aliments, la carretera o estació d’accés al poble i qui és el representant de la Junta Municipal. La petició es fa amb l’advertiment que “cualquier ocultación será penada con la màxima rigurosidad“.

Cronologia:

  • 26 gener.-  Caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista: les tropes de Yagüe i Solchaga entren a Barcelona sense trobar resistència. El govern de Negrín s’ha traslladat a Figueres.
  • 1 febrer.-  Els nacionals ocupen Vic. Reunió de les Corts republicanes (l’últim cop que ho fan a l’Estat espanyol) al castell de Figueres.
  • 4 febrer.-  Els nacionals ocupen Girona.
  • 5 febrer.- El govern republicà creua la frontera francesa.
    Josep Noguer
  • 8 febrer .- Els nacionals ocupen Figueres.
  • 9 febrer.- Les tropes franquistes arriben al coll del Pertús.
  • 10 febrer.- Les tropes de Franco, ocupada tota Catalunya, arriben a la frontera francesa a Port-Bou i La Jonquera. La guerra a Catalunya ha acabat.
  • 1 abril.-  El general Franco dóna el darrer i victoriós comunicat de guerra.

Unes notes escrites per Josep Noguer darrera un full d’un talonari, informen del final de la guerra : El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras.

BIBLIOGRAFIA

Cabanes

Empordà

Premsa


Josep Borrell (Recull de premsa)

Tomàs Roger Larrosa (Figueres, 1849-1912)

La família Roger apareix a Figueres a meitat del segle XVIII. Destaquen Tomàs Roger Vidal (1815-1883) i el seu fill Tomàs Roger Larrosa (1849-1912), que eren hisendats i es dedicaven a negocis bancaris. Ambdós foren diputats i senadors. De la casa de la Rambla, cantonada al carrer de la Portella, es traslladaren en una casa al carrer de Monturiol que fou venuda en el 1942 per l’última descendenta figuerenca d’aquesta família, la senyora Carme Roger Mac Hale.

Tomàs Roger i Larrosa, a la legislatura de 1899/1901, fou elegit pel partit conservador.  El 1899, al Senat, formà part de la Comissió de Carreteres, i va dictaminar la de «Girona a Sant Feliu», i la de Madrid a França per la Jonquera.

Amb tot, es desconeix l’origen de les seves propietats a Cabanes.

Bibliografia:

 

Josep Ferran 

En no haver-hi el segon cognom, no podem saber amb tota exactitud qui era aquest propietari. Però és possible que fos Josep Ferran i Galter (1889-1976), un propietari de la banca Ferran de Figueres i que tenia una casa distingida al carrer Nou, cantonada al de Clerch i Nicolau.

Bibliografia: