Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Campanes i campanars

A la plaça de l’església de Cabanes hi ha dos campanars, el de l’església parroquial de sant Vicenç i el petit campanar de la capella de Sant Sebastià.

Actualment al campanar de l’església parroquial hi ha quatre campanes, dues de grans dins el campanar i dues de més petites penjades a l’estructura que hi ha a la terrassa del campanar.

Campanes grans:

  • Vicenta, Rosa i Carme (600 kg) apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey. El nom de Vicenta se li va donar perquè Sant Vicenç és el patró de la parròquia i Rosa i Carme per ser els noms de les dues filles dels padrins.
  • Assumpta, Josefa i Antònia (220 kgr) apadrinada per Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel. Possiblement se’ls va donar aquest nom per ser el nom de diferents familiars dels padrins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç

A l’extrem nord-oest de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall.

Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta quadrada (6’05 x 6’05 m); el segon és vuitavat i està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada damunt del qual s’aixeca una petita torrella coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada rogenca. La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc apuntat amb bordó i balustrada, un a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Un rellotge d’esfera està al capdamunt del primer cos a la cara frontal i a sota seu, a mitja alçada, una finestra rectangular. Decoren al segon cos una motllura sota els finestrals i una tercera a l’arrencada dels arcs. Els seus murs són de maçoneria amb carreus a cantoneres al primer cos i de carreus ben escairats i de color més clar que a la resta en el segon cos.

Situació: damunt l’ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 28’44 metres.
Esveltesa: 4,7

Protecció Bé cultural d’interès local. Identificador: IPA: 17931

Bibliografia:

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 1873, 30 d’agost.- Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 1874, 15 de febrer.- . S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb el campanar i les campanes de l’església de Cabanes:

  • 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana. D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva.
    • Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
  • 1853.- El 2 de gener s’instal·len unes que campanes que des del 1803 es trobaven a la capella de Sant Sebastià. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
    • y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
    • Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
    • Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
  • 1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.
  • 1964.- El 12 de desembre es van beneir les noves campanes de l’església. Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

Fotos de Joan Noguer Cardoner

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997. La Restauració de teulats, exteriors i campanar va suposar un cost 18.000.000 ptes. subvencionades per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • 2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

Campanar de la capella de Sant Sebastià

Campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. Actualment no té campana

Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Documents:

    • 1841/1900.- Aplec de documentació solta de la parròquia de Cabanes. …  relació dels veïns que han participat en la recaptació de diners per la compra d’una campana per la capella de Sant Sebastià (1900ca.).  ACAE110-109-T2-150

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De la campana Maria Bernarda del monestir de Santa Maria de Cadins en parla Carles Sapena i Aznar a la monografia Les campanes (Quaderns de la Revista de Girona, 1997). No queda clars si la campana ja era a Cabanes o si es va construir a Girona, després del 1492.

 

 

 


3 comentaris

Festa Major – s. XIX

Alguns documents ens parlen de les incidències i organització de la Festa Major de Sant Vicenç, a finals del segle XIX. Vegeu també: Festes

1864-73

Pere Serra Prim, a la seves cròniques, ens explica els enfrontaments entre l’Ajuntament, el poble i el rector Mn. Joaquim Geli que no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa, mentre el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anteriors capellans.

Segons la crònica de Pere Serra, el 1864 es va fer la festa sense músics … vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica … El 1867 encara es mantenia la desunió … al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer

1872-74

Dues actes municipals de l’any 1872 i una del 1874 fan referència a l’organització de la Festa de Sant Vicenç.

Festa Major

Gràcies a aquests documents podem saber que:

  • Els encarregats de preparar la festa eren els “pabordes” de Sant Vicenç, Sant Sebastià i el Rosari, avantpassats de les actuals “comissions de festes”
  • La funció dels pabordes era contractar els músics, allotjar-los a casa seva donant-los menjar i llit i pagar la cera necessària per a les funcions religioses
  • L’import de les despeses s’obtenia del que es recaptava durant la festa, de les almoines recollides durant l’any i del “llevant de taula” (Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa). Les “pabordesses” de la Candelera van seguir amb la tradició del llevant de taula per mantenir l’altar i pagar la festa
  • Segons la disponibilitat de l’Ajuntament, si no es cobrien les despeses, es pagava amb diners dels fons comunals. Tot i que els anys 1873 i 1874, l’Ajuntament no va destinar cap quantitat a la festa i es desentengué de les possibles pèrdues.
  • Si després de pagar les despeses sobraven diners, passaven a disposició dels pabordes per destinar-los a la millora de l’església o al que creguessin convenient
  • El 1874, els pabordes es desentengueren de l’organització la festa i va ser el veí Josep Clos Sot, qui es va oferir a fer-se càrrec de contractar els músics. L’Ajuntament va acceptar l’oferta exigint que els músics havien d’actuar a les funcions religioses, si algú ho demanava,  a les cercaviles acostumades, als balls i a les sardanes sense cap ajuda econòmica per part de la Corporació

Festa Major

Transcripció de les actes:

10 de gener de 1872

… reunido el Ayuntamiento con los pubordres de San Vicente, San Sebastian y del Rosario, presididos por el Señor alcalde … … acuerdan unanimes que los expresados pubordres se cuydaran de contratar la musica y les daran la manutencion como de costumbre en sus respetivas casas, cuydando de la Iglesia como se ha verificado aqui, pagandose el gasto tanto de los musicos cera y demas que se ofrezca de lo que se recaude en dichos dias de saraos llavan de taula y limosnas recaudadas y que se recaudaran y si faltan alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que de segun para sufragarlo de fondos comunales, pero si sobra alguna cantidad quedara a disposicion de los pubordres para que lo inviertan de comun acuerdo en lo que consideren mas de utilidad… Signen: José Ribas, alcalde; José Oliba, Rafael Aguer, José Monicoy, José Terrats, Miguel Blay. Los pubordres: Pedro Heras, Jayme Palliser, Miguel Tuebols, José Pomes, Salvador Pi

25 de desembre de 1872

… reunidos en el Ayuntamiento con los pabordeses de San Vicente, San Sebastian y del Rosario …  …el objeto de la sesion era a consecuencia de ácercarse la fiesta mayor de este pueblo y por lo tanto para ponerse de acuerdo del modo como debia celebrarse, por la musica demas que se acostumbra en dichos dias, en los años anteriores, debiendoles advertir que la comision de presupuestos no habia dejado consignada en el mismo, cantidad alguna por funciones religiosas…. acuerdan que los expresados pabordres se cuydaran de la musica, dandoles la manutencion y cama en sus casas, como se acostumbra, cuydando de la Iglesia como se ha verificado hasta aqui y que se pague el gasto tanto de la musica, cera y demas que se ofrezca, de lo que se recauda en dichos dias en los saros, “llevan de taula” y limosnas recaudadas y que se recauden; y si falta alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que se saque de los fondos comunales insiguiendo la costumbre de los años anteriores, peró que si a la rendicion de cuentas de este ayuntamiento no se aprobaba el recivo de la cantidad que puede recorre del fondo comun quedaban todos obligados á pagarlo por partes iguales de sus respectivos bolsillos y si por el contrario resultaba alguna cantidad sobrante, quedaba á disposicion de los pabordres para invertirla del modo que estimen prudente en adorno y mejora de la Iglesia. Signen: Jose Bascu, alcalde, Juan Pou, Jose Serra, Geronimo Font, Jayme Pumes, Jose Brugat, Mariano Ramis, Fco Municoy. Los pabordres: Miquel Palliser, Rafael Giralt, Juan Pey, Jayme Brugat, Pedro Serra, Salvador Pi

4 de gener de 1874

… el señor presidente Don Juan Pou y Bruses … manifesto que debian tomar resolucion acerca la costumbre establecida desde tiempos muy remotos, de solemnizar los dias de la fiesta mayor de este pueblo en referencia a la musica y funciones de iglesia, vista la actitud tomada por los mayordomos (pabordes) desentendiendose de toda obligacion … unanimes acuerdan …. …  3º y último que en virtud de haberse desentendido los pabordes de toda obligacion acerca la musica y demas anexidides en los dias de la fiesta mayor y no teniendo cantidad alguna presupuestada para festejos o funciones de Iglesia y publicas, el Ayuntamiento debe desentenderse y se desentiende de toda obligacion o compromiso para los fines indicados; y considerando que el vecino de este pueblo Don Jose Clos y Sot se presento manifestando que en caso de desacuerdo con los pabordes el se ofrecia para hacerse cargo de los musicos para los dias expresados a cuenta suya, el Ayuntamiento acuerda, ceder este derecho al expresado Jose Clos y Sot mediante empero la obligacion de ceder la musica para las funciones de Iglesia si alguno tiene deseo de que los haya como los años anteriores y la de hacer todas las pasadas por el pueblo de costumbre y bayle publico o sardanas por la tarde en la plaza de la Republica de este pueblo sin ninguna clase de retribucion por parte del Ayuntamiento …


Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres


[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

[2]

Oratoris privatscan Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


1 comentari

Església parroquial de Sant Vicenç (antiga)

La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1070 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”.

Torre del castellExisteixen diferents hipòtesis.

a) Per una banda hi ha qui creu que la primera església dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell, si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia.

b) Altres expliquen que les restes de l’església que hi ha a la paret del cementiri són de l’antiga parròquia de Sant Vicenç

c) Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, diu que els historiadors consideren que la primera església de Sant Vicenç, del segle XI, fou la capella de castell. Si fos així, es devia aixecar prop de la torre i segurament va quedar malmesa pel pas dels anys i els esdeveniments històrics, igual que la resta del castell.

Molts documents antics certifiquen el nom de Sant Vicenç, ja des del segle XI:

  • 1069, 16 de febrer. Donació que fan Guifred i la seva esposa Adalgarda a la casa de Santa Maria de Vilabertran de la casa on habiten, situada al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç … (BC Arx., núm. 9.709)
  • 1074, 24 d’abril 24. Donació que fa Adalbert Giscafred a Santa Maria de Vilabertran de la meitat d’una feixa, situada al comtat de Peralada, al terme de Sant Vicenç de Cabanes, indret de Llacuna … (BC Arx., núm. 9.754)
  • 1082, 25 d’abril. Donació que fa Bernat Arnau a Santa Maria de Vilabertran d’un mas situat a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes … (BC Arx., núm. 9.046. Reg.: Monumenta, f. 206v)
  • 1235, 20 de febrer 20. Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià, que pren per marmessors Bernat, prevere de Cabanes, Joan Batlle i Ramon Ministral; elegeix sepultura a Santa Maria de Vilabertran, església a la qual llega un mas, situat a Figueres … disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure… i deixa a la neboda Cerdana els béns que té al castell de Cabanes. (BC Arx., núm. 9.789. Reg.: Monumenta, f. 230v.)
Plànol de Cabanes. Segle XVIII

Plànol de Cabanes. Segle XVIII (*)

A tots els registres parroquials s’esmenta “l’església parroquial de Sant Vicenç del castell de Cabanes”. Sovint no es concreta en quina església ha tingut lloc la cerimònia i a molt estirar el capellà diu d’ell mateix que és de la parròquia de Cabanes o bé de la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes.

A tot el llarg del segle XVIII, els casaments tenen lloc indistintament a l’església de Sant Vicenç i a la de Sant Sebastià. En un casament que va tenir lloc el 12 de febrer de 1719, es diu que els nuvis “se son esposats devant las portas de la Iglesia Parroquial de Sant Vicens del lloch i castell de Cabanas”. Fins i tot, el 26 de setembre de 1726, un casament va tenir lloc a la “casa de la sacristia”, sense que s’expliqui el motiu per la tria del lloc.

Al plànol del segle XVIII, l’església parroquial se situa al costat del cementiri i no apareix cap església dins el recinte del poble, però per altra banda, els registres parroquials de l’època continuen citant “l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Podria ser que, durant un temps, l’església de Sant Maurici tingués la funció d’església del poble i que perdés el seu nom per adoptar el de “parròquia de Sant Vicenç”. Pot ser que l’Església Parroquial de Sant Vicenç fos des de sempre l’església del costat del cementiri?

(*) Font: Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. A: AIIE, 29. Pàg. 177-190 (1996)

… La primera església dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia 

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya


8 comentaris

Església parroquial de Sant Vicenç

Sant Vicenç, actual església parroquial (s. XIX-XXI)
Rectors de la parròquia, des de 1820  |  Altars i imatges  |  Confirmacions (1941-1956)

Església parroquial de Sant VicençSituada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig de la plaça de l’Església. Església d’una sola nau amb creuer, capelles laterals i capçalera poligonal. La nau, el creuer i les capelles estan coberts per voltes de canó amb llunetes i arcs faixons,mentre que el presbiteri presenta una volta poligonal amb llunetes. Les voltes s’assenten damunt d’una cornisa motllurada, sostinguda per pilastres adossades als murs laterals. L’absis està situat al centre del creuer, avançat respecte el baldaquí que recull la imatge de Sant Vicenç. Aquesta part està coberta amb una volta de mocador, amb la part central decorada. La sagristia, situada al costat del presbiteri i coberta amb una volta de mirall, presenta la data 1805 gravada a la llinda de la porta d’accés. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d’arc rebaixat emmarcat per dues pilastres, que sostenen un entaulament damunt del que hi ha una fornícula rematada per un frontó triangular. A l’interior de la fornícula hi ha la imatge de Sant Vicenç, instal·lada de nou l’any 2004. Al damunt del portal hi ha una gran rosassa adovellada. A l’extrem nord-oest de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall. A l’interior del temple hi ha diverses imatges escultòriques i es conserva una pica baptismal de pedra amb peu, decorada amb motius geomètrics i vegetals, i datada al segle XVII (1604). També cal destacar el baldaquí del presbiteri, data al segle XVIII. La construcció és bastida amb pedra desbastada disposada formant filades més o menys regulars, amb alguna refecció feta de maons.

La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1070 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Es creu que la primera dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”. Encara així l’actual església no va ser construïda fins a principis del segle XIX, després de que un gran aiguat destruís l’altra església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.

A: patmapa.gencat.cat  | Patrimoni.gencat

L’església d’una nau amb creuer, cúpula i capçalera poligonal, de cinc cares. Orientada al sud-oest. A la façana, porta emmarcada per pilastres i entaulament, coronada per una fornícula buida acabada en frontó i al damunt rosassa. Presenta campanar de planta quadrada amb un cos superior octogonal amb arcs apuntats.

A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal, dels segles XVI-XVII, decorada amb motius geomètrics i vegetals. I un baldaquí del segle XVIII.

es va aixecar en el segle XVIII després de que un gran aiguat destruís l’altre església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

A l’article: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues, Albert Compte i Freixenet hi explica:

L’actual església parroquial de Cabanes, situada dintre l’antic recinte emmurallat, a diferència de l’anterior que es trobava extramurs i a una distància d’un quart de quilòmetre del poble, és molt tardana.

Contràriament a bona part de les esglésies empordaneses, fruit d’una ampliació de les velles estructures romàniques en el transcurs dels segles XVII i XVIII, la de Cabanes no es començà a construir fins l’any 1803 i no s’acabà de cobrir fins el 1820.

Aquest mateix any, el 22 de gener, “la benehí per autoritat Episcopal y celebrà lo Divinal Offici lo Sr. Domer Hilari Torras…”. Arxiu Parroquial de Cabanes, Llibre de Consueta. (Aquestes dades m’han estat amablement facilitades per l’actual rector de Vilabertan i Cabanes, mossèn Jordi Puigdevall).

L’impressionant aspecte i les considerables dimensions de l’església nova no lliguen gaire amb l’agitada etapa durant la qual té lloc l’edificació (postguerra Gran, Guerra del Francès, sexenni ferrandí). Aquest fet, al mateix temps que ens obliga a reflexionar sobre la capacitat de l’home per sobreposar-se a les desgràcies de la història, testimonia l’extraordinària aptitud productiva del camp cabanenc i el que podia donar per ella mateixa una economia essencialment agrària basada en la fertilitat dels sòls al·luvials, els cereals, la vinya i la cria de bestiar.

La pila baptismal de la parròquia -que té gravada la data de 1604- podria ser d’alguna de les esglésies avui desaparegudes.

Curiosament aquesta data també la trobem al peu de la creu de terme, que hi havia a la zona del pedró, i a la casa Vanover, del carrer Canal.

La placa que hi ha a la façana de l’església ens diu que és una construcció del s. XVIII, tot i que els documents ens confirmen que es va començar a construir a primers del segle XIX.

Història de l’església

Josep M. Bernils i Mach, a la seva monografia Cabanes hi reprodueix un document de l’arxiu parroquial amb unes quantes dades sobre la construcció i les obres de l’església:

  • 1803, 28 d’agost. 1a pedra nova església
  • 1818, 3 de juliol. 1a teulaCan Vanover
  • 1818, 13 d’agost. La última teula
  • 1820, 22 de gener. Solemne benedicció pel Sr. domer Hilari Torras de Sant Andreu de Sucarrats, de la Vall de Vianya
  • 1929. Es féu una pintada
  • 1939. Es va fer algun arranjament per posar-la en condicions de celebrar el culte després dels desperfectes ocasionats per la Guerra Civil

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb l’església de Cabanes: obres, actes religiosos, capellans, influència dels moviments republicans, …:

  • 1846.- Mort Gregori XVI i entra Pius IX: En lo añ 1846 muri al Sumo Pontifise Gregori setze y entra Pio Nono
  • 1847.- El Papa convoca un jubileu: Duná 3 semanas de tems per guañá dit gibuleu en huna semana de estas se abia de fer 3 dejunis dimecra dibendras disapta y 3 visitas a la Iglesia a fer alguna horasio: huna de las tres se abia de haná a cunfasá y pendrer la comuniho y tabe se habia de fer critad a los pobras seguns la pursivilitad de cada cual y tots lus de esta casa abem fetas las dilligencias per guañarla y crech las 2 terceras parts de la publasiho.
  • 1851.- Es convoca un altre jubileu: pero la gent no ha cumplert de mol tan cum altra vegada… En lo matex añ tingueren [misiho] de 3 pares Misihonistas
  • 1852.- El mes de març es comença a construir el campanar. Els veïns hi van col·laborar treballant de franc i amb diners: Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena ab 4 mestres de casas … publasiho fen totas las juntas de franch o de critad y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … El dia 1 de juny es va portar la gàbia del rellotge, però els veïns s’havien cansat de contribuir a l’obra i no es van posar les campanes ni el rellotge que ja feia temps que era fet Besalú: la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu tems a. Per Nadal es va continuar l’obra, arreglant l’escala i posant el terra i la barana del cor. (D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva)
  • 1853.- El 2 de gener es van baixar les campanes que, des del 1803, eran a la capella de Sant Sebastià i el dia 18 les posaren al campanar nou. A finals de juny es van fer fondre dues campanes velles per fer les del rellotge: Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras. El 4 de setembre es van batejar les campanes noves i es va instal·lar el rellotge: Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts
  • 1854 o 1855.- L’alcalde, Jaume Brugat i altres particulars decideixen arreglar la capella de Sant Sebastià que estava destrossada després d’haver estat habilitada com a Cos de Guàrdia durant les Guerres Carlines
  • 1856.- El bisbe va venir a Confirmar i promoure indulgències en diferents altars

    Segell parroquia sant Vicenç

    Segell – 1858

  • 1857.- El mes d’abril es va acabar d’arreglar la capella de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6 capellans. …y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.
  • 1859.- Es va fer l’altar de Sant Vicenç i es va deixar a punt per daurar-lo. Aquí se trubara que als hultims añ de 1859 se ba fer laltá major de San Visens a pun de andurarlu
  • 1864.- Arriba Mn Joaquim Geli. La seva estada al poble és motiu de conflictes amb l’Ajuntament i els veïns, fins que el 1868 es veu empès a marxar
  • 1868-1873.- Arriba Mn Francesc Galí en substitució de Mn. Geli
  • 1870.- El dia 24 de gener, es canvia la imatge de Sant Vicenç, pagada per la família de Can Carreras: Aqui se trubará que al dia 24 de jane de 1870 se cambia la imatja de San Visens de la yglesia de Cabanas perque era hun poc hurdinari y no fou al dia 22 perque el dia 21 fou huna diada de caura molta neu per tota aquesta plana y muntañas y axis fou que nol pusgueren purtá cum estaba ja trachtat y esta imatja la feu fer Dña Rafela de Casa Cunill en Holot
  • 1873.- Durant uns tres mesos, el capellà del poble va ser un fill de la família Trinch de Peralada
  • 1873.- El setembre va entrar en vigor l’obligatorietat del matrimoni civil, sense que es prohibís el casament per l’església. La proclamació de la Primera República, el dia 11 de febrer va provocar que molts pobles passessin setmanes sense capellà:  en 7bra de 1870 vingue hordra del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá. 
  • 1873.- El setembre arribà un nou capellà, Mn. Pere Fàbrega, que vivia de les misses, caritats i propines: viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla
  • 1875.- A l’octubre el Papa va convocar un nou jubileu. Els actes començaren el 14 de novembre
  • 1878.- Mort el Papa Pius IX i entra Lleó XIII. Mes atras se es dit que en lo añ 1846 entra al Papa Pio Nono y a regenta asta al mes de fabre de 1878 perque ba muri Y en est matex mes es entrat per Papa Llehon tretze.
  • 1878, novembre.- Arriba Mossèn Mundet.
  • 1879.- Es posen les baranes de l’altar. En lo añ 1879 se pusaren las brandillas de lalta majo
  • 1882.- Es posen les baranes de l’altar del Sant Crist. Als hultim del añ de 1882 pusaren las bredulas o tencaduras del altar o capella del Sn Cristu
  • 1884.- Es fa el daurat de l’altar. En hultim del añ 1884 se ba endaura lalta major de la iglesia de est pobla.
  • 1885.- Mn Mundet emmalalteix i és substituït per Mn Rafel
  • 1887.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.ooo persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmassoneria: y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo sentir despresian als blasfemus y flamasons dien queran causa de la filuxera y altres gams
  • 1889.- Arriba Mossèn Benet

Més informació:

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Altres dades d’interès

Pila baptismalRectors de la parròquia, des de 1820.

1852.- Es construeix l’escala del cor i el campanar.

1892.- Es subhasten les obres per a construir la barana del cor que es porta a terme amb el suport de l’Ajuntament, el rector i els veïns . A: Arxiu municipal de Cabanes. Plech de condicions baix les quals se subastaran los travalls de construcció de la brandilla del cor de la iglesia de est poble, ab los poders y condicions següents… Segueixen 7 punts que especifiquen entre d’altres, les característiques de la barana, el tipus de fusta, el termini de construcció -15 de gener- i el seu preu, 11 duros. El document va ser signat el 26 de desembre de 1892 per l’alcalde Mariano Ramis, els regidors i 9 veïns.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.

1926.- Al diari La Comarca del 30 d’octubre, s’hi expliquen la reformes que s’hi havien fet aquell any: El pasado sábado, dia 23, se terminaron las obras para la renovación de la Iglesia Parroquial, empezadas el mes de agosto. El interior de la misma ha sido pintado completamente, con variados dibujos; además hay tres vidrieras con cristales de varios colores, siendo magnífica del modo que ha quedado. Han trabajado casi siempre tres pintores, dirigidos por el joven artista figuerense D. Antonio Calvet, y los andamios y, trabajos de albañileria iban a cargo del empresario Sr. Gratacós. Todos los trabajadores están muy complacidos de los vecinos que han necesitado, y especialmente del bondadoso sacerdote Rdo. José Costa, que, agradecido por todos los trabajos realizados sin ocurrir el menor incidente, les obsequió con una suculenta comida.

1932.- L’església es va quedar sense llum elèctrica, tal com exposa l’Acta Municipal de 21 de març de 1932. Acordóse: quitar la corriente eléctrica que conduce a la Iglesia por no querer poner contador el cura párroco.

1940.-Ple Municipal del 10 d’abril: Por el Secretario fue leída una carta dirigida al Sr. Gobernador Civil dándole las gracias por su generoso donativo de la Imagen de San Vicente ….

1964.- Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració de les campanes de l’església. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

1966.- Mossèn Pere Serrat, capellà de la parròquia durant 30 anys, va ser destinat a l’Hospital de la Caritat de Figueres (Ampurdán, 5 d’octubre de 1966)

1968.- Fulla parroquial de Cabanes (1968/1974).Arxiu Comarcal de l’alt Empordà. ACAE111-98-T2-85 (4 exemplars)

altar1

1972.- Essent rector Mn. Josep Balateu, es va instal·lar l’altar al creuer i es va treure la barana o reixa del presbiteri. El 16 de gener de 1972 es va consagrar el nou altar, adaptat a les normes del Concili Vaticà. La notícia va aparèixer al diari Ampurdan del 19 de gener.

1997.- Es va portar a terme una restauració general. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997

  • Restauració de teulats, exteriors i campanar, 18.000.000 ptes. subvencionat per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • Construcció d’un lavabo a la sacristia, a càrrec del Bisbat, 545.795 ptes.
  • Restauració de l’interior a càrrec dels fidels i amics de la parròquia, 5.119.896 ptes.

2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

2004.- El 13 de juny es va posar la nova imatge de Sant Vicenç a la fornícula de la façana de l’església, essent rector Mn. Jordi Puigdevall i bisbe Carles Soler.

Imatge de Sant Vicenç. Façana de l'església

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions per fortificar-la. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 4 d’agost de 1873: Se acordó: Construir un tambor al frente de la iglesia parroquial para poder refugiarse las familias todas, en caso necesario y aparedar tots los agujeros por el lado de la Torre.
  • El dia 30 del mateix mes, una nova Acta Municipal esmenta: … se adjudicó las obras de refuerzo de la defensa especificándose lo siguiente: tambor frente a la Iglesia Parroquial, hecho de pared de piedra y cals de 3.5 palmos de espesor, 51 palmos de largo en semicírculo y la altura de la puerta, otra pared interior de ladrillo puesto llano de 18 palmos de largo por 12 de largo en circulo también, hacer un piso con viguetas y 3 dobles de resilla que sea fuerte y permanente (Coro). Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 15 de febrer de 1874. S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.
  • 27 de juliol de 1874. S’acorda: Que se derriben las destruidas obras de fortificación: la de frente a la puerta de la Iglesia Mayor, el portal de la calle Espolla, por amenazar éstas de ruina. Asimismo, el portal del molino y la puerta comun….

Al començament de la guerra civil (1936-1939), es va desmantellar l’església per a adaptar-la a altres usos i es va destruir l’altar. Ja al final del conflicte, una mugada i el mal estat del gual de la carretera que va a Figueres va impedir l’arribada d’un carregament d’explosius que s’havien d’emmagatzemar a l’església i que l’haguessin ensorrat, junt amb la major part del poble. El 8 de febrer de 1939, aquests explosius van provocar la desaparició de l’església i quasi tot el poble de Llers.

Als llibres parroquials, no es troba cap referència a la construcció, ni a la benedicció de l’església. Possiblement existeixen altres llibres que donen constància d’aquests fets.

Altars i imatges de l’església parroquial

A la façana, dins una fornícula, hi ha una imatge de Sant Vicenç que es va col·locar l’any 2004. A l’interior hi trobem:

  • Al presbiteri: El baldaquí amb la imatge de Sant Vicenç, patró de la parròquia. La festa major se celebra el 22 de gener, dia de Sant Vicenç.
  • Al creuer (mirant l’altar major):
  • A les capelles laterals:
    • A la dreta: l’altar de la Mare de Déu dels Dolors amb el Sant Crist
    • A l’esquerra: l’altar de Sant Pere. En un esborrany de carta del 20 de febrer de 1943, el Sr. Antoni de Puig de Conill s’adreça al Bisbe de Girona demanant permís per reconstruir l’altar de Sant Pere. Fa constar que des de fa molts anys la família té cura de l’altar, que durant la guerra es va destruir i que ara el voldria tornar a posar en condicions de culte. Demana permís per iniciar les obres i esmenta que amb la carta adjunta el projecte. Explica que l’obra seria de maçoneria (un tipus d’obra feta amb pedra sense treballar —a vegades palets—, pedra picada —la que no s’ha desbastat— o bocins de maons, que es disposen irregularment i es lliguen amb un material de cohesió) i pintada en tons marfil i or d’acord amb la resta d’altars. També adjunta una foto de la imatge de Sant Pere que ha d’anar a l’altar i que està proporcionada a l’altura.

La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. Té sentit, doncs, que l’altar de la Candelera, una de les advocacions més antigues de la Verge Maria -relacionada amb la maternitat-, estigui dedicat a la Sagrada Família i tingui les imatges de la Verge, amb el seu fill als braços, els seus pares, Joaquim i Anna, i Sant Josep. A la part superior hi ha una creu grega.

L’altar del Roser està relacionat amb l’orde dels Dominics. Hi trobem Sant Domènec de Guzman, fundador de l’orde del Dominics, Santa Caterina de Siena, monja del tercer orde de Sant Domènec i la Mare de Déu del Roser. Sant Domènec assegurava que, el 1208, se li va aparèixer la Verge amb un rosari a les mans i que li va ensenyar a resar-lo. Fins a la fi del s. XVI, el culte a aquesta Verge estava limitat als convents dominics. Des del 1571, la festa del Roser se celebra el 7 d’octubre  per donar gràcies per la batalla de Lepant, la victòria de la qual fou atribuïda a l’ajut d’aquesta  Mare de Déu. L’estrella que corona l’altar també és un dels símbols dels dominics. Sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers, és l’unic sant de l’altar que no té cap relació amb els dominics.

Rectors de la parròquia, des de 1820

  • Hilari Torras.
    • 1820.- Beneix la nova església de Sant Vicenç
    • 1828.- Els registres parroquials estan signats pels ecònoms Josep Poch i Antonino Caritg
    • 1829.- Va ser enterrat el 23 de gener. Havia signat testament davant el notari Francesc Pagés, de Peralada
  • 1830.- Esteve VidalCol·lació (*) de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit d’Hilari Torras, a favor d’Esteve Vidal, domer d’Aiguaviva, a presentació reial.
    • 1818.- Obté la sagristia de Mont-ras
    • 1830.- Nomenat rector de Cabanes. S’incorpora a la parròquia el gener de 1931
    • 1833.- Els registres parroquials estan signats pels ecònoms  Francesc Palahí i Salvador Pagès
    • 1833-35.- Defunció
  • 1835.- Joan Caritg. Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit d’Esteve Vidal i
    Benet Bosch

    Aquí descansa el-rdo-cra-pro de Cabanas Don-Benito-Bosch. Murió 14-7-1894. Edat 49 años.

    renunciada per Julià Grau, a favor de Joan Caritg, rector de Castanyet (Sta. Coloma de Farners), a presentació reial.

    • 1827.- Obté la rectoria de Llofriu
    • 1834.- Obté la rectoria de Castanyet
    • 1835.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1864?.- Defunció
  • 1864.- Joaquim Geli i VilanovaCol·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Joan Caritg, a favor de Joaquim Geli, rector de Corçà, a presentació reial. 
    • 1858.- Era ecònom de Corçà i passa a ser-ne rector
    • 1864.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1878.- Renuncia a la parròquia, en ser  nomenat rector de Crespià

Pere Serra i Prim a les seves memòries escriu: Aqui se trubará que en 7bre de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli. Pere Serra també ens explica el conflicte obert entre l’Ajuntament, els veïns i el rector que no acceptava el que se li va donar pels oficis de la festa. Per tal de resoldre la qüestió, van venir un frare i un civil  i es va arribar a un acord, però el rector es va desdir de tot el que s’havia tractat. Com explica l’autor, Mn Geli demanava coses impossibles i exigia que si la festa acabava amb guanys el volia per a ell, però si hi havia pèrdues no hi volia estar … se feu rehuni a la casa de la vila ab los majors de la poblasio per arreglar aquest asuntu pero no se arregla perque bulia cosas ynpusiblas a mes del pagu dels hofisis si y abia ganansia la bulia y si abia perdua no y bulia está …

El setembre de 1868, la Junta Revolucionària el va intimar a marxar immediatement, cosa que va fer però sense renunciar a la plaça. Per això el seu substitut, Mn. Francesc Galí (de Camprodon), només cobrava la meitat dels guanys, ja que la resta anava per a Mn. Joaquim Geli

  • 1868, setembre-1873, març.- Francesc Galí, de Camprodón. Va substituir Mn Geli. Després de la proclamació de la primera República, el febrer de 1873, va tenir algun conflicte i va ser destinat a l’Armentera. Pere Serra explica: est sustitud se anumena Musen Francisco Gali fill de Camburdon y ba existi a fins al mes de mars de 1873 que sobras de teni las armas y li donaren alguna esprasiho que no li agrada gayra se marxa a Gerona y tenia hun sustitut de perelada per las festas afins al dia de la assensiho [Ascensió] dia 22 de matg quel Sr Bisba feu beni altre sustitut fill de peralada que estaba a Armantera y a dita Armantera y pusá musen Francisco Gali es al di cambiats de parroquia y est sustitut es fill de la casa Trinch de Peradada …
  • 1873, maig.- Capellà de nom desconegut, fill de la casa Trinch de Peralada. Venia de l’Armentera. Va arribar el 22 de maig, dia de l’Ascenssió i va marxar el segon diumenge de juliol per manca de suport econòmic. Pere Serra ens ho explica: ab la cundisio que li abiam de fer salari per viura y nus servi afins 2on diumenje de juliol del presen y se marxá perque no li dabam res.
  • 1873, setembre.- Pere Fàbrega. No tenia assignació econòmica i vivia de les misses, caritats i propines: viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla
  • 1878.- Benet Mundet i AmetllerCol·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per promoció de Joaquim Geli, a favor de Benet Mundet i Ametller, ecònom de Sant Llorenç de la Muga, a presentació reial. Probablement, nat a Caldes de Malavella, el 21 de març de 1831. Fill de d’Antoni Mundet i Maria Ametller.
    • 1878.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1883.- Rep el benefici de la capella dels  Dolors, del mas Mundet de Caldes de Malavella.
    • 1886.- Data de la defunció.

Pere Serra i Prim ens descriu la seva arribada al poble: Aqui se trubará que Musen Pera Fabrega ha existit en esta publasiho des del 7bra de 1873 asta al Nbra de 1878 que feren las mudas del capellans y pusaren hun Rechto que lo seu nom es Mundet.

  • 1885.- Mn. Rafael.  Arriba per substituir a Mn Mundet que està malalt: Ja es dit que en Nbra de 1878 vingue al Señor Rechto Musen Mundet y als primes de agost de 1885 se ausentá perque la salut nol permetia aquest treball y vingue Musen Rafael.
  • 1889.- Benet Bosch i Busquets (1846-1894). Col·lació de la rectoria de Cabanes, renunciat per Benet Mundet, a favor de Benet Bosch i Busquets, a presentació reial. Probablement, nat a Banyoles, l’11 de febrer de 1846. Fill d’Antoni Bosch i Isabel Busquets. Va morir a Cabanes, el 14 de juliol de 1894, tenia 49 anys.

Una vegada mort Pere Serra, el seu gendre afegeix aquesta nota a les seves memòries: En 2 de agosto de 1889 bingue per Parroco Musen Benet

Benet Bosch

  • 1897.- Lluís Llapart i Vila (1861-1919). Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Benet Bosch, a favor de Lluís Llapart i Vila, a presentació reial. Probablement, nat a Girona, el 10 d’abril de 1861. Fill de Ramon Llapart i Francesca Vila.
    • 1897.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1900-1901.-  Era músic i dirigia el cor de l’església. Diario de Gerona, 28/01/1900  –  26/01/1901
    • 1914.- El bisbe confereix el benefici de Sant Dalmau i silencier de la seu a Lluís Llapart i Vila, rector de Cabanes, el qual renuncia la rectoria i s’estableix a Girona.
    • 1915.- Viu a Girona i treballa a la Catedral. Girona. Padró, 1915. La seva minyona era Maria Corney Bisbe, de Celrà. Girona. Padró, 1917
    • 1926.- Viu al carrer Cervantes, 5, de Girona, té unes rendes de 945 ptes i paga 180 ptes de lloguer. Girona. Padró, 1926
    • 1929.- Lluís Llapart va morir a Girona. Diario de Gerona, 19/01/1929  |  La Veu de l’ Empordà, 26/01/1929  |  El Ampurdán,  26/01/1929

      Làpida de Mossèn Josep Costa

      Aquí esperen l’eternal resurrecció les despulles de Mn. Josep Costa Massot, rector d’aquesta parròquia que morí en mig dels seus filigresos, el 10 d’abril de 1936, als 68 anys d’edat. Pregueu per a ell.

  • 1917.- Josep Costa i Massot (1868-1936). Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Lluís Llapart i Vila, a favor de Josep Costa i Massot, a presentació reial. Probablement nat a Ridaura el 7 d’abril de 1868. Fill d’Esteve Costa i Mariàngela Massot.
  • 1928.- Enric Murtra (1878-1936).  Probablement nat a Girona, el 17 de juliol de 1878. Era el quart fill de Salvador Murtra Coll, escultor, i Rita Vilaplana Esteve, de jove vivia al carrer Calderers, 11, 1r, de Girona, una casa propietat del capellà Josep Carbó. El seu germà gran, Artur, també va ser escultor. Girona. Padró, 1900
    Enric Murtra va ser el capellà de l’oratori de la família Romaguera, a Sant Feliu de Cadins i no tenia responsabilitats a la parròquia.
  • 1918.- Obté el benefici dels Dolors, de Figueres
  • 1928.- Junt amb el Sr Eusebi Puig, va a Vilabertran a recollir el Sr Bisbe que ve a Cabanes en Visita Pastoral. La Veu de l’ Empordà, 12/05/1928
  • 1936.- Forma part de la Junta de l’Hospital de Figueres i signa l’acta d’incautació que el convertirà en Hospital de Guerra. Annals Empordanesos, pag. 245
  • 1936.- Va morir assassinat, el novembre de 1936. Mossèn Enric Murtra Vilaplana, nascut a Girona. Tenia 57 anys. Ajudava a la parròquia de Sant Pere. Era professor de Religió. Detingut a Figueres fou mort als voltants de Salt i cremat el seu cos. Les seves restes no han estat mai trobades. Diari de Girona, 28 d’agost de 2008
  • 1936.- Ramon Costa Massot (1877-1936), germà de Josep Costa.
    • 1912.- Va ser nomenat rector de Vila-rubau, fins el 1917
    • 1917.- Va ser nomenat rector de Sant Climent Sescebes.
    • 1936.- En morir el seu germà, també es va fer càrrec de la parròquia de Cabanes fins el mes de juliol que va esclatar la Guerra Civil. El 20 de juliol, va morir assassinat, se suposa que al castell de Sant Ferran de Figueres. Tenia 59 anys. Abulí, Oriol. La violencia en el Alt Empordà durante la Guerra Civil…
  • 1936-1939.- Guerra Civil. L’església va ser incautada i no hi havia rector.
  • 1939.- Josep Xatart, originari de Peralada.
  • 1939.- Francesc Guillamet i Moret. Igual que Josep Xatart, en acabar la Guerra Civil, es fa càrrec temporalment de la parròquia de Cabanes mentre es gestiona el nomenament de Pere Serrat.
    • 1897.- Nomenat rector de Castell d’Empordà
    • 1930.- Francesc Guillament, fins aquell any, prevere de Vidreres, passa a ser coadjutor de Salt. Diario de Gerona, 12/5/1930
  • 1939.- Pere Serrat i Font (1884-1971). Nat a Santa Pau el 31 de gener de 1884. Fill d’Isidre Serrat i Magdalena Font i ordenat el 5 de juny de 1909. El 1917, a presentació reial,  passa a la rectoria de Santa Maria de Finestres, vacant per promoció de Joan Vilamanyà.
  • 1966-1974.- Josep Balateu i Coromina (1938) Fill d’Amer. Ordenat el 1960. La seva primera destinació va ser Cabanes, el 1981 va passar a Santa Susanna (Alt Maresme), el 1994 a Palamós i el 2010 a Amer.
    • 1966.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1972.- El 16 de gener, va consagrar el nou altar, adaptat a les normes del Concili Vaticà. La notícia va aparèixer al diari Ampurdan del 19/1/1972
    • 1974-78.- Rector de la parròquia de Sant Salvador, de Girona
    • 1978.- Estada a Canet de Mar, durant 5 mesos
    • 1978.- Nomenat rector d’Arbúcies. Los Sitios, 10/09/1978
    • 1981.- Nomenat ecònom de Santa Sussana. Los Sitios, 1/9/1981
    • 1994.- Deixa la rectoria de Santa Sussana (El Punt, 25/8/1994) i passa a la parròquia de Palamós.
    • 2010.- Josep Balateu és nomenat rector d’Amer i de Sant Climent d’Amer. Durant els dos anys que hi va ser, va ocupar-se de l’embelliment de l’interior de l’esglesia parroquial i l’esglesia del monestir de benedictins.  Carta de comiat (setembre, 1974). “El rector de Palamós diu adéu després de 16 anys”. El PuntAvui, 30/9/2010.
    • 2012.- Jubilació. Bisbat de Girona, 17/7/2012. Actualment, adscrit a la parròquia de Sant Jaume de Salt, ajuda a 5 parròquies principalment els dissabtes i diumenges: Mercadal, Carme, Sant Narcis, Sant Salvador i Sant Jaume de Salt
  • 1974.- Joan Roura Batlle (1931-1986).  Natural de Mieres. Va exercir a Cabanes Vilarnadal i Les Escaules, entre d’altres.Joan Roura Batlle
    • 1955.- Va ser nomenat diaca. Los Sitios, 4/5/1955
    • 1974.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1985.- Nomenat rector de Les Escaules. Los Sitios, 31/10/1985
    • 1986.- Va morir a Girona, el 7 de març de 1986. El Punt, 8/3/1986. Està enterrat al cementiri de Cabanes.
  • 1986.- Jordi Puigdevall Reixach (1927-2017). Ordenat el 1950.
    • 1956.- Va ser destinat a Vulpellach. El 1965, estava a Anglès. El 1968, va a Canet de Mar i més tard a Vilabertran, des d’on passar a la parròquia de Cabanes.
    • 1986.- El full informatiu del gener de 1987 informa que s’acorda demanar al Bisbat que es nomeni un rector per a la parròquia
    • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9/7/1997
    • 2004.- El 13 de juny es va posar la nova imatge de Sant Vicenç a la fornícula de la façana de l’església
    • 2004.- Nomenat capellà de les Germanetes dels Pobres de Girona, centre on va morir el 20 de març de 2017
    • 2017.- Necrològica. Diari de Girona, 21/2/2017. Va néixer a Fornells de la Selva el 9 de maig de 1927. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 2 de juliol de 1950 a l’església de Sant Martí del Seminari. Va exercir el ministeri sacerdotal primer com a vicari de Tossa de Mar, de l’Escala i de la parròquia de la Catedral-Mare de Déu del Carme de Girona. El 1953 fou nomenat encarregat de Sant Climent de Peralta i ecònom de Vulpellac, d’on fou nomenat rector el 1956. Del 1964 al 1968, regent d’Anglès; del 1968 al 1982, capellà del santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar; del 1982 al 2004, primer regent i després rector de Vilabertran i del 1986 al 2004, també rector de Cabanes i Vilarnadal. Del 1987 al 1990, arxipreste de l´arxiprestat de la Salut de Terrades i del 2004 al 2015, capellà de les Germanetes dels Pobres de Girona, on ha mort el dia 20 de febrer de 2017.
  • 2004.- Martí Colomer Pujol. Nat el 1941. Ordenat el 1965. Va exercir de rector de Cabanes durant pocs mesos.
    • 1977.- Era rector de Massanes i el 1993 de Sant Iscle de Vallalta i Torrentbó.
    • 2005.- Nomenat rector de l’Escala i de Viladamat. El 2009, va ser coordinador de l’agrupació de parròquies i el 2010, rector consultor
    • 2012.- Nomenat administrador parroquial de Castelló d’Empúries i Arxipreste de l’Alt Empordà Marina
    • 2013.- Nomenat administrador parroquial de Vilacolum i Vilamacolum i Membre del Col·legi de Consultors
  • 2005.- Lluís Plana Sau. Fill de La Cellera. Nascut el 17 de febrer de 1939. Ordenat el 1962. Professionalment va ser enquadernador.
    Mn. Lluís Plana

    Foto: Francesc Montero. A: El Mirall de Vilabertran, 2 (2009)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Font: Arxiu Diocesà de Girona i premsa local

(*) Col·lació: Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benefici.