Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Cabanencs a l’Argentina (1880-1920)

Vegeu també: Cabanencs al món

Cabanencs que entre 1880 i 1920 van arribar a l’Argentina.

A més d’Antoni Ribas de Conill, coneixem disset cabanecs que, entre 1880 i 1920, van arribar a l’Argentina, molts dels quals es van establir a Santa Fe.

De moment es desconeixen les motivacions que els van portar a emigrar, però les causes que s’apunten als diferents estudis sobre l’emigració catalana d’aquesta època deuen ser, en bona part, les que els devien empènyer a sortir de casa: no ser l’hereu del patrimoni, haver perdut les vinyes amb la fil·loxera, buscar una sortida laboral millor que la que els esperava al poble, … Aquest, però, no serien els motius que va animar els dos metges Josep Pagès i Joan Salleras.

Mentre no trobem més documentació podem aventurar algunes hipòtesis que ens expliquin dels motius del viatge de cadascun d’aquests cabanencs:

  • Els primers a arribar a l’Argentina van ser els germans Vicenç i Josep Gimbernat Prim, era l’any 1881. La seva família estava ben situada però a la casa ja hi havia un hereu, si volien mantenir la mateixa posició social havien d’optar pel sacerdoci o per casar-se amb una pubilla. Marxar a un nou país els obria la possibilitat de desenvolupar iniciatives industrials i comercials i aconseguir una bona situació econòmica. Lluís, l’hereu, també els va acompanyar una temporada, segurament empès per la seva viudetat i qui sap si per una mala relació familiar, però després d’una temporada va tornar a casa per fer-se càrrec del patrimoni familiar. Margarida Serra Hortal hi va anar el 1888 després de casar-se amb Vicenç Gimbernat Prim. Del nebot que hi va arribar quasi 30 anys més tard no se’n sap res, però és possible que el fet de tenir tanta família a l’Argentina el va ajudar a prendre la decisió.
  • A finals de la dècada dels 80 del segle XIX hi va arribar Gregori Gimbernat Pomés. El 1888, Vicenç Gimbernat va venir a Cabanes per casar-se i durant la seva estada al poble degué parlar amb el seu cosí de les possibilitats del nou país. Gregori, que tampoc era hereu, hi va veure una oportunitat. Uns anys després, el 1889, la seva germana Joaquima, el marit i el fill 7 anys també es van embarcar camí de l’Argentina. Per quin motiu? no devien tenir gaires propietats, potser la fil·loxera els havia matat totes les vinyes i segurament buscaven millorar la seva economia seguint les petjades de Gregori.
  • Josep Pijoan i Josep Pagés Serra també hi degueren anar amb l’afany de millorar la seva situació laboral i moguts per l’experiència dels veïns que ja feia 20 ó 25 anys que hi eren. Carolina Serra hi va arribar el 1907 després del seu casament amb Josep Pijoan. Es possible que després de la mort de Josep Pagès, Josep i Carolina decidissin de tornar a Cabanes, però l’experiència no els degué convèncer i al cap d’un any i mig tornaven a Argentina. Vicenç Sala i el matrimoni format per Manel Aguer i Dolors Teixidor hi deguéren arribar després de 1910, però només Vicenç s’hi va establir definitivament.
  • El metge Josep Pagès i Dalmau va marxar el 1890. No sembla que ho fes ni per qüestions d’herència ni per necessitats econòmiques. Podria ser per motius polítics? o per considerar que allà hi trobaria més possibilitats de progrés social? Feia uns anys que els metges Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi havien anat, potser la seva experiència o la d’algun altre company el va animar. El viatge del seu nebot Joan Salleras Pagès que ja va acabar la carrera a Buenos Aires, podria deure’s al fet de tenir l’oncle ben situat a Argentina.

Aquests cabanencs els podem aplegar en tres grups familiars:

  • Gimbernat. Grup constituït per 9 persones de dues branques familiars:
    • 1.- Gimbernat Prim. La branca constava de tres germans, l’esposa d’un d’ells i un nebot
    • 2.- Gimbernat Pomés. En aquesta branca hi havia dos germans i el marit i fill d’un d’ells.
  • Pijoan. Grup format pel matrimoni Pijoan-Serra i el sr. Josep Pagès que podria ser cosí o amic de la família. Relacionats amb aquesta família també hi trobem Vicenç Sala Alegri i el matrimoni format per Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell.
  • Pagès. Grup format pels metges Josep Pagès Dalmau i el seu nebot Joan Salleras Pagès

Agraïments: a Graciela Neri i Ignacio Cuscueta, descendents de dues famílies de cabanencs arrelats a l’Argentina que han aportat documents, fotos i records.


Famílies Gimbernat Prim  Gimbernat Pomés

Els Gimbernat Prim

1.- Lluís Gimbernat Prim (Cabanes, 1849- ???). Era l’hereu de la família. El 1887 es va casar a Palafrugell amb Eulàlia Domènec Esteva i van tenir una filla, Anna. El 1880 Eulàlia va morir i se suposa que la nena va quedar a càrrec dels avis mentre Lluís va anar a l’Argentina amb els seus germans. Possiblement hi va anar una mica més tard que ells.

Un testament del 1891 el situa a Amèrica i explica que fa temps que la família no sap res d’ell. El 1901 ja tornava a residir a Cabanes i el 1906 va ser alcalde del poble. Es desconeixen les dades exactes dels viatges així com l’activitat que va portar a terme.

2.- Vicenç Gimbernat Prim (Cabanes, 1858-Argentina, 1903? ) El 1881 va anar a l’Argentina amb el seu germà Josep. En algun document se li atribueix la feina de dependent o comerciant. El 1888 es va casar a Cabanes amb Margarida Serra Hortal. La parella va viure a l’Argentina on van tenir un mínim de quatre fills nats a Santa Fe, l’últim nascut el 1900. Degué morir poc després, entre 1900 i 1904.

Vicente Raúl Gimbernat Stucky, nét de la parella, va ser dentista. El trobem viatjant al Brasil el 1947 i 1950 i també a Buenos Aires. El curs 1947/48 va fer un post grau a Michigan.

Més informació: Santa Fe. Censo de 1887

_ Margarida Serra Hortal (Cabanes, 1865) Filla de Vicenç Serra Prim i d’Ignàsia Hortal Terrats. Margarida era neboda Pere Serra Prim, cronista del poble.  Una vegada vídua, el març de 1904, Margarida es va tornar a casar amb Pedro Arenas Giménez, espanyol resident a Santa Fe i van tenir una filla, Florentina, nada a Santa Fe el 1905. Aquest matrimoni es va separar i es més endavant es va trencar el contacte entre els germanastres, mentre Margarida i la seva filla mantenien una estreta relació amb la família Pijoan-Serra, també de Cabanes.

A la foto familiar, del desembre de 1903, s’hi veu Margarida Serra, vda. de Vicenç Gimbernat Prim i els seus tres fills: Miguel (*1890), Vicente, el nen que fa la comunió (*1892) i Emilio (*1900). María Ana (*1898) que no apareix a la foto ja devia haver mort. A l’Argentina la comunió s’acostuma a fer el dia 8 de desembre. El fotògraf és Augusto Lutsch  (Alemanya,1856). El 1885 Augusto va arribar a Santa Fe on va obrir l’estudi “Fotografía de Viena” dedicat a la fotografia social i artística. Lutsch que va ser el fotògraf més important de Santa Fe de la época, va treballar entre 1885 i 1910.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.-Josep Gimbernat Prim (Cabanes, 1862-Argentina, 1937) El 1881, Josep Gimbernat va arribar a l’Argentina amb el seu germà Vicenç. Primer va residir a Santa Fe i després de dos anys es va traslladar a Sant Juan. El 1886 s’havia casat a Santa Fe amb Isabel Duques, de Montevideo. A San Juan, es va tornar a casar amb Amalia Marín, que havia viscut a Sevilla i a Madrid. Van tenir 6 fills.

Va ser l’únic Gimbernat que es va establir en la província de San Juan. Fou perruquer i comerciant de robes. La família va fundar una de les botigues més importants de San Juan, la Casa Prim, que va tenir una sucursal a Jáchal, administrada per dos dels seus fills. Casa Prim va funcionar fins el 1939, dos anys després de la seva mort. El terratrèmol que hi va haver a Argentina l’any 1944 va destruir moltes de les propietats i negocis dels seus fills que van haver de tornar a començar de nou.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

També va crear un article que fou molt popular «Agua Prim» un producte especial pel mal d’ulls.

Josep va ser soci fundador i president del Club Español, la Sociedad Española y el Centro Catalán i per dues vegades va ser regidor. Li agradava la música, en especial l’òpera. A casa seva va allotjar molts dels músics que, a principis del segle XX, anaven a San Juan a actuar.

Més informació: Gente de Sant Juan.

Gimbernat. Artistas, comerciantes y destacados profesionales  || 1957- Enlace Gimbernat – Riveros

4.- Lluís Vidal Gimbernat. Fill de Dolors Gimbernat Prim i Francesc Vidal Bonicoy i nebot dels germans Gimbernat Prim. Nascut a Cabanes, quan el 1909 es va casar amb Elvira Gol Sala ja vivia a Santa Fe. No es té cap informació de la seva activitat laboral ni personal.

Els Gimbernat Pomés 

1.- Gregori Gimbernat Pomés (Cabanes, 1864-Argentina,?) Es desconeix l’any d’arribada a l’Argentina, però el novembre de 1890, quan es casa per poders amb Anna Vila, filla d’Antoni Vila, espanyol i de Josepa, veïna de Vilafant ja consta com a resident a Santa Fe on treballava de perruquer. El 1888 va arribar la seva germana amb la família, van establir contacte i van apradrinar la seva primera filla nada al nou país. També mantenia contacte amb el seu cosí Vicenç Gimbernat Prim.

El 1917, Gregorio Gimbernat Vila el fill gran de la parella que era odontòleg, es va casar amb Josefa Cortés Pérez. El 1942, la publicació El Litoral fa esement de la festa que va organitzar la parella per celebrar les seves noces d’or, el compromís de la seva filla Salomé i la presentació en societat de seva filla Beatriz. Una resenya apareguda el març de 2016 a red-dental.com atribueix a Nicas Gregorio Gimbernat la participació en la constitució del COS (Círculo Odontológico Santafesino), l’any 1916. Possiblement sigui el mateix Gregorio Gimbernat Vila.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Joaquima Gimbernat Pomés (Cabanes, 1869-Argentina,1931) Germana de Gregori Gimbernat Pomés.

Joaquima Gimbernat Pomés

El 31 d’agost de 1889 es va casar a Cabanes amb Bartomeu Municoy Quera. Van tenir 2 fills nascuts a Cabanes dels quals només en va sobreviure segon. El 1898 els tres van marxar a l’Argentina on van néixer almenys quatre fills més. Els registres parroquials ens confirmen que mantenien relació amb el seu germà i també amb Margarida Serra, l’esposa de Vicenç Gimbernat Prim.

_ Bartomeu Municoy Quera (Cabanes,1865-Argentina,1948) Fill de Joan Municoy Hortensi  i Agustina Quera Campa. Marit de Joaquima Gimbernat

_ Josep Municoy Gimbernat (Cabanes, 1892-Argentina, 1972). Josep va néixer el 4 de juny de 1892. Fill de Bartomeu i Joaquima, va arribar a l’Argentina als 7 anys. El 12 de febrer de 1919 es va casar a Santa Fe amb Josefina Elisa Giobando Blanco i se li coneixen 2 fills. Josep era ferroviari i alhora un bon músic. Als anys 30, després de la jornada laboral, es dedicava a amenitzar vetllades en bars de nit i els caps de setmana actuava com a violinista de l’Orquestra Simfònica de Santa Fe. La família encara conserva el violí amb el qual Josep va ajudar a pujar la família.


Família Pijoan Serra   i   Josep Pagès Serra

1.- Josep Pijoan Pellicer (Cabanes, 1875-Argentina, 1943) Comerciant. Fill de Josep Pijoan Camps i Magdalena Pellicer Ferrer.

2.- Carolina Serra Salleras (Cabanes, 1885-Argentina, 1971) Filla d’Isidre Serra Buscató i Carme Salleras Municoy

A principis del s. XX, Josep Pijoan Pellicer viatja a  l’Argentina amb Josep Pagès Serra. Més endavant Josep Pijoan i Carolina Serra es casen i s’instal·len a l’Argentina. Durant un temps s’allotgen a la casa de Margarida Serra Hortal i Vicenç Gimbernat Prim mentre Josep Pijoan i Josep Pagès posen un forn de carbó a Campo Andino, a uns 40 km. de Santa Fe.

El 1908, Josep i Carolina, van tenir una filla, Carmen que va néixer a Campo Andino i el 1914 va néixer un nen, Felipe José. A principis del 1920 la família va retornar a Cabanes, però va ser per poc temps, a l’estiu del 1921 ja gestionaven el retorn a Santa Fe.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.- Josep (Pep) Pagès Serra (Cabanes, 11/12/1883- Santa Fe, ???) Comerciant. Fill d’Esteve Pagès Pomés i de Carme Serra Miró, tots de Cabanes.

Va viatjar a l’Argentina amb Josep Pijoan Pellicer. El 1903 va tenir lloc l’allistament per fer el servei militar però el seu pare va alegar que Josep Pagès no es podia presentar perquè estava “ausente”, per la qual cosa se’l va considerar “pròfugo”. Segurament ja era a l’Argentina.

No hi ha constància d’una relació familiar amb Josep i Carolina, però la coincidencia amb alguns cognoms fa pensar que a més de veïns del poble també fossin cosins. Sembla ser que no es va casar i que va morir jove a Santa Fe, possiblement abans del 1920 quan la família Pijoan-Serra va venir temporalment a Cabanes.

Vicenç Sala Alegrí

1.- Vicenç Sala Alegri. Fill de Josep Sala Xivecas i de Maria Alegri Ramis, casats a Cabanes el 1875. Vicenç degué néixer cap el 1885. Tot i que no es pot assegurar, és probable que arribés a l’Argentina el 1913, però sí que està documentat que el 30 d’abril de 1914 es va casar a Santa Fe amb Rita Cuesta Sánchez, nada el 1895. Els testimonis del seu casament van ser Joan Pijoan i Carolina Serra, dos cabanencs que ja feia anys que vivien a l’Argentina i amb qui els unia una relació familiar. En el moment del casament ell tenia 29 anys i ella 19 i els dos ja vivien a la parròquia. Rita possiblement fos natural d’Asturies.

Hi ha constància que al menys van fer un viatge a casa ja que el 24 d’agost de 1921 la parella acompanyats de Vicente, el seu fill de 7 anys, tornaven a l’Argentina amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. Altres documents avalen l’existència d’altres fills, dels quals consten:

  • José nat el 16 de novembre de 1920
  • Nélida Carlota. En una fitxa del 1963, Nélida Carlota Sala de Talarico, nada a Santa Fe el 10 de novembre de 1926, consta com una funcionària pública que viatja al Brasil. Casada amb Natalio Ricardo Talarico degà de la Facultad de Ciencias Económicas de Santa Fe, Nélida va morir en aquesta ciutat el 10 de juny de 2009.

Família Aguer Teixidor
Manel Aguer Soler i Dolors Teixidor Bolasell

1.- Manel Aguer Soler.- Fill de Joan Aguer Quera i de Maria Soler Pijoan, tots de Cabanes. Va néixer a Cabanes el 19 de novembre de 1889. Manel estava relacionat amb la família de Carolina Serra.

2. Dolors Teixidor Bolasell. Filla de Joan Teixidor Puig de Vilamacolum i de Emília Bolasell Barceló de Cabanes. Va néixer a Cabanes, el 15 de desembre de 1900. Dolors era germana de Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937) i de Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998), mecànics d’aviació.

No es coneix la data d’arribada a l’Argentina, però ja hi vivien quan el 14 de setembre de 1921 es van casar a Santa Fe. Els testimonis de la cerimònia foren Vicenç Sala i Rita Cuesta. Manel i Dolors van tenir una filla, Dolors, nada a Santa Fe el 1923 o 24.

El 1926, Dolors degué viatjar a Catalunya ja que consta que arriba a l’Argentina el 30 de novembre amb el vaixell Infanta Isabel de Borbón que havia salpat de Barcelona. La família no degué tardar gaire a tornar a casa. Una nota de la U.E. de Cabanes explica que el dia el 8 d’octubre  1932, “amb motiu de celebrar-se un Barcelona-Espanyol, van marxar cap a Barcelona amb l’autocar d’en Manuel Aguer … per gaudir d’una excursió”. El 1941 la Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Obres Públiques concedeix el servei de línies regulars de transports a Manuel Aguer Soler de Cabanes (FONS AHG170-325). Posiblement vivien a Figueres i el 1942 tenien un establiment des d’on es repartien els aliments de racionament.

Dolors va morir a Figueres el 1953 i Manel el 1966. La seva filla va morir també a Figueres el 2018, als 95 anys d’edat.


Família Pagès Dalmau – Salleras Pagès

1.- Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 1864 – França, 1932). Metge

Reconegut com a metge a la República Argentina. Cap el 1895 va viure i treballar a San Miguel del Monte, província de Buenos Aires on una sala de l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna porta el seu nom. Posteriorment va tornar a Catalunya i va morir a Niça el 1932 després de deixar diferents llegats: nova escola de nens de Cabanes, assistència gratuïta de metge i llevadora a persones sense recursos, llegat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llegats a diferents entitats argentines i a l’hospital on havia treballat …

Més informació: Josep Pagès Dalmau

2.- Joan Salleras Pagès (Perelada, 1886-Buenos Aires, 1939). Metge

Fill de Pere Salleras Soler (Cabanes, 1851-???) i de Dolors Pagès Dalmau (Peralada, 1858-???) i nebot de Josep Pagès Dalmau. Va néixer a Peralada el 17 d’agost de 1886. El 1916 es va casar amb Justa Inés Imaz Otegui, nada a Santa Rosa, La Pampa, Argentina l’any 1891 i van tenir 4 fills.

El 1905 va obtenir el batxiller a Barcelona. Va estudiar 4 cursos de medicina a la Universitat de Barcelona i va acabar la carrera a Buenos Aires on es va especialitzar en urologia. El 1912 va presentar la tesi doctoral apadrinat per Josep Pagès (es desconeix si era el seu oncle). El 30 de desembre de 1922 era professor de la Clínica Genitourinaria, el 1924 era cap del servei d’urologia de l’Hospital Fernández i el 1928 president de la SAU (Sociedad Argentina de Urología). El 1934 fou cap del servei d’urologia de l’Hospital Alvear on el 1935 es va encarregar de fer un curs per a graduats i va assistir al primer congrés americà de la especialitat que va tenir lloc a Río de Janeiro.

Va morir el 31 de juliol de 1939.

Graduado el 11 de mayo de 1912, presentó la tesis de doctorado “Síndrome meningitis cerebroespinal aguda específica”, siendo padrino de la misma el doctor José Pagés Inició la adscripción en la cátedra del profesor Benedit en el año 1918…. El 30 de diciembre de 1922 era profesor suplente de Clínica Genitourinaria … En 1924,  era jefe del Servicio de Urología del Hospital Fernández … 

A: Barisio, Roberto Juan. Las figuras prominentes de la urología argentina a través de un siglo. Pàg. 21. Rev. Arg. de Urología y Nefrología Vol. 51 – N° 2 – Año 1985

Més informació: Genealogia familiar

A la Revista Argentina de Urología fundada el 1932 hi apareixen els articles que va publicar entre 1932 i 1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antoni Ribas de Conill

Sabem que, després de visitar Mèxic, Antoni Ribas de Conill va passar temporades en diferents països sud americans i que residia a l’Argentina quan la família va demanar el seu retorn a casa per fer-se càrrec de la hisenda familiar. No es coneix res de la seva estada només tenim constància que el 1903 arribava a Mèxic i que el seu pare va morir el 1914.


Deixa un comentari

Sanitat

Els serveis sanitaris de Cabanes al llarg de la història

  • Metges.- Relació de metges relacionats amb Cabanes per ser fills del poble o per haver-hi desenvolupat la seva activitat professional
    • Ressenya d’alguns d’ells.
      • Tomàs i Pere Sunyer : [Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765) – Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)]
      • Gregori Blaha Casals (?-1836)
      • Família Brusés : [Joan Brusés Portell (Cabanes, 1827-Figueres, 1891) – Joan Brusés Majó (Figueres, 1894-1970)]
      • Narcís Heras i Jordi Heras : [Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979) – Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)]
      • Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)
      • Immaculada Martí Caralt.  AHG170-326-T2-3547 Expedient personal d’Immaculada Martí Caralt. Data(es) 1977-1978 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 350/6
      • Àngel Garre Bosch. AHG170-326-T2-2407 Expedient personal d’Àngel Garre Bosch Data(es) 1980 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 350/5
  • Dispensari municipal
  • Donants de sang
  • Farmàcia
  • Llevadores
  • Infermeria
    • Pere OIiveras Figueras
      • AHG170-326-T2-901. Data(es) 1955/1959. Expedient personal de Pere Oliveras Figueras [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 15/102
      • AHG170-326-T2-1918 Fitxa personal de Pere Oliveras Figueras Data(es) 1955-1965 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran, Vilafant, Avinyonet de Puigventós,Cistella, Vilanant [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
    • Jesús Martínez Saez.
      • AHG170-326-T2-2722. Data(es) 1959/1982. Expedient personal de Jesús Martínez Saez [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Cabanes, Borrassà, Hostalric, Pont de Molins [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 396/18
      • AHG170-326-T2-1408. Fitxa personal de Jesús Martínez Saez . Data(es) 1959-1987 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant, Borrassà, Siurana, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla, Cabanes, Vilabertran, Pont de Molins, Biure, Boadella, Hostalric, Massanes, Sant Feliu de Buixalleu [VOLUM I SUPORT]: Set fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
    • Narcisa Martínez Argelés
      • AHG170-326-T2-3272. Data(es) 1970/1982. Expedient personal de Narcís[a] Martínez Argelés [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/2
      • AHG170-326-T2-1884 Fitxa personal de Narcisa Martínez [Ayala] Data(es) 1970-1970 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
  • Hospital de Cabanes
  • La Pesta i altres grans epidèmies


5 comentaris

Dispensari municipal

Abans de la implantació de la Seguretat Social i de l’existència de la Sanitat pública, els metges exercien de forma privada des del seu mateix domicili i els pacients accedien el servei mitjançant el pagament d’una “conducta” o “iguala”.

Conducta: Contracte pel qual s’obtenen els serveis professionals d’un facultatiu (metge, apotecari, menescal, barber, ferrer, etc.) durant tot un any o altre termini, a canvi d’una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie.

El metge de família atenia els veïns “aconductats” des del seu propi domicili i també els visitava particularment si la malaltia ho requeria. Els Drs. Heras, per exemple, tenien la consulta a can Fortiana, al carrer Sanitat, on segurament van visitar fins el 1977, quan el Dr. Jordi Heras va deixar la plaça per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres.

Es desconeix la data de la inauguració del primer dispensari municipal. La premsa ens informa que el 1974 s’acorda reconstruir una casa del carrer Escoles, 10, per dedicar-la a dispensari. Entre 1984 o 1985 es va remodelar i possiblement s’hi va fer una nova escala d’accés que no envaís el carrer. El febrer de 1995, Trini Bonaterra Batlle, arquitecta del Consell Comarcal de l’Empordà va presentar un projecte de reforma per tal d’adaptar-lo a les normes exigides pel Decret de supressió de barreres arquitectòniques. Es va substituir un dels trams de l’escala d’accés per una rampa, es va adequar el lavabo i s’hi van posar els llums d’emergència. La disposició de les sales i la seva superfície no va variar, excepte en el cas del lavabo

  • sala d’espera: 18,39 m2
  • despatx metge: 14, 26 m2
  • despatx infermeria: 14,20 m2
  • pas: 8,38 m2
  • lavabo: 4,55 m2
  • magatzem: 2,55 m2
  • Superfície útil total: 62,33 m2

Entre els anys 1997 i 1998 es va portar a terme la rehabilitació i la inauguració de l’equipament.

El 2018 s’inicien les obres del nou dispensari municipal en un espai situat al carrer Canal, a la banda oest del Local Social. El projecte presentat el desembre de 2014 per l’arquitecte Jaume Corominas Blanch contempla una superfície útil de 92,82 m2.

  • Data d’adjudicació del contracte: 12/06/18
  • Data de formalització del contracte: 02/07/18
  • Dades de l’empresa adjudicatària: EXCAVACIONES AMPURDAN 2000 SL
  • Import: 120.058,62 € amb IVA  –  Import sense IVA: 99.222,00 €

La construcció de l’edifici ha permès rehabilitar l’espai que ja acull els locals de Sant Isidre, l’associació cultural Potamolls, Ràdio Cabanes i Correus i crear una nova plaça dedicada als Drs. Heras.

Davant de l’entrada del nou dispensari s’hi ha aixecat un monument d’agraïment als donants de sang.

La inauguració del nou dispensari, la plaça dels doctors Heras i l’escultura dedicada als donants de sang va tenir lloc el 29 de juny de 2019.

Tall de la cinta inaugural
a càrrec de la doctora Rosa Fortià, l’alcalde Àlex Hernández i el regidor Andreu Viarnès

Recull d’imatges

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa i documents

  • 1974.- Al Ple Municipal del 28 de març de 1974 s’acorda reconstruir una part de la casa núm. 10 del carrer Escoles (antigua Casa Consistorial y Escuelas) per dedicar-la a Dispensari Municipal que serviria pel practicant i que també podria ser destinat al metge si fos del seu interès, ja que el Sr. Heras encara visitava al seu domicili del carrer Sanitat.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1984.-  …. El batlle Terrats: «És en projecte construir el dispensari municipal»Hora Nova, 347, 17 de gener de 1984

    Los Sitios de Gerona, 1986 (sense rampa)

  • 1985.- Un any després ja estava en funcionament: … 1984: un any força bo. Aquest any passat, segons comenta Josep Terrats, ha estat «un any força bo, amb diferents innovacions per al benestar del poble, com és el cas d’unes remodelacions a l’Ajuntament, el dispensari municipalHora Nova, 397, 22 de gener de 1985
  • 1986.- L’Ajuntament de Cabanes, encara que es tracta d’un petit municipi altempordanés, té molts projectes en marxa. Si l’any passat inaugurava les dependéncies del dispensari municipal… A: Cabanes ha inaugurat diverses obres. Los Sitios de Gerona, 13 de febrer de 1986
  • 1997.- … Dispensari rehabilitat. D’altra banda , el ple de l’ Ajuntament també va aprovar el projecte de rehabilitació del dispensari municipal redactat per l’arquitecte Trinitat Bonaterra. El pressupost és d’un milió de pessetes, dels quals quatre-centes mil pessetes seran subvencionades pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya . Aquest projecte inclou la construcció d’una rampa, així com d’altres millores d’accessibilitat i de l’interior de l’edificiHora Nova, 30 de setembre de 1997

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Àrea Bàsica de Salut de Peralada

Àrea Bàsica de Salut (ABS) és el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva població, que és atès per un Equip d’Atenció Primària (de 5.000 a 25.000 persones). Les ABS poden ser rurals, urbanes o bé amb característiques mixtes. Les rurals solen tenir una població més petita, però aquesta està més disseminada al territori. Depenent de la mida de l’ABS, dels nuclis de població i de la dispersió d’aquesta, les ABS poden disposar d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), o d’aquest i d’un o més consultoris dependents orgànicament del CAP.

L’ABS de Peralada és de base associativa i la gestió la porten els seus professionals. Es va engegar el 2002 i dóna servei a més de 7.000 habitants amb consultoris a diversos nuclis de població, a banda del central, a Peralada.

  • 1999.- Els sindicats denuncien manca de transparència en l’ABS de Peralada. Diari de Girona, 20 de març de 1999
  • 2000.- Sanitat veu molt difícil poder privatitzar l’ABS de Peralada. S’ha trobat amb reposició d’alcaldes de la zona i de metges. Diari de Girona, 11 d’abril de 2000
  • 2002.-  Albera Salut va rebre l’encàrrec del Servei Català de la Salut per a dur a terme la gestió de l’Àrea Bàsica de Peralada i actualment Cabanes en forma part junt amb Espolla, Garriguella, Masarac, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Peralada, Rabós, Sant Climent, Vilabertran, Vilajuïga, Vilamaniscle, Vilanova de la Muga i Vilarnadal.
  • 2003.-
    • Entra en servei a Peralada la primera ABS de la demarcació gestionada pels treballadors. El Punt, 21 de gener de 2003
    • El personal sanitari de l’ABS de Peralada constitueix l’Albera Salut … El personal sanitari —metges,
      ATS’s i diplomats d’infermeria— que fins ara efectuaven l’assistència primària s’encarreguen a partir del passat mes de desembre de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de PeraladaHora Nova. 4 de febrer de 2003
    • L‘equip mèdic de l’àrea bàsica de salut de Peralada, satisfet amb els resultats de l’autogestióTV3, 21 d’abril de 2003
    • Pomés inaugura el CAP de Peralada, que dóna servei a 6.264 persones. Hora Nova, 16 de set. de 2003
  • 2012.- Albera Salut es consolida com a model autogestionat. L’ABS de Peralada és l’única de les comarques gironines de base associativa, en què la gestió la porten els seus professionals…  L’ABS de Peralada, que aplica el model d’una entitat amb base associativa (EBA), ha arribat al seu desè aniversari… El PuntAvui, 10, d’agost de 2012

 


2 comentaris

Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)

Nat el 1928, va morir a Figueres el 5 de desembre de 2016. Casat amb Maria Canela, va tenir tres fills. A banda de la seva activitat professional, el 1969, el Sr. Guardiola formava part de la junta de la U.D. Figueras.

El 1973 ocupava la plaça de Pont de Molins.

Durant 16 anys va ser el metge de capaçalera de Cabanes (1977/93). Es va jubilar el 26 d’abril de 1993. L’11 de setembre del mateix any, en el transcurs del dinar del IV Homenatge a la Vellesa se li va retre homenatge d’agraïment pels seus serveis al poble.

Quan el 1993 es va jubilar va ser substituït, com a metge titular,  pel Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.

A l’octubre el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular i la plaça de Cabanes va ser ocupada interinament per la Dra. Josefina Santiago i Pla. La Dr. Santiago s’acomiadà el 31 d’octubre de 1998. Posteriorment ocupà la plaça el Dr. Sebastià Alvarez i Rigol.

Documents

  • 1877/1981. AHG170-326-T2-3460 Expedient personal de Veremundo Guardiola Mallol [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/3


2 comentaris

Gregori Blaha Casals (?-1836)

Gregori Blaha Casals, metge (Mataró, ?-Cabanes, 1836)

Fill d’Antoni Blaha, cirurgià, i de Llúcia Casals Anglí, Gregori Blaha, era natural de Mataró i va ser cirurgià de Cabanes.

Antoni Blaha, el seu pare, va ser cirurgià, segurament a Mataró, i l’oncle, Estanislau Blaha, va ser doctor en Medicina, a Centelles. Els dos es van casar amb dues germanes Llúcia i Teresa Casals Anglí, germanes i filles de metges. Bonaventura Casals Oriol, avi matern de Gregori, era figuerenc i va ser doctor en medicina a la Barceloneta.

L’oncle, Estanislau Blaha Casals, el 1782 i en motiu la guerra amb les forces britàniques, va viatjar a Maó per treballar com a “practicante” de cirurgià i el 1796, va estar treballant a la Barceloneta.

El 10 de febrer de 1819, Gregori Blaha Casals, que ja devia ser cirurgià de Cabanes, es va casar amb Maria Ramis Pont (1798-?), filla de Rafel Ramis Clarà i d’Antònia Pont i Casadevall, dues de les famílies més rellevants del poble, els Ramis i els Romaguera.

casament de Gregori Blaha i Maria Ramis

Gregori devia tenir una bona preparació acadèmica i es preocupava per “reciclar-se” professionalment, ja que el trobem a una “Lista de Sres suscriptores”, amb la cita: “D. Gregorio Blaha cirujano de Cabanas”.

El text apareix al final del llibre d’Antonio Scarpa
Tratado de las enfermedades de los ojos”, editat el 1828.

També apareix a la relació de metges i cirurgians de Catalunya registrats a l’Acadèmia de Medicina de l’any 1840: “BLAHA i CASALS, Gregori. Cirurgià, registrat al partit de Figueres l’any 1840, amb exercici a Cabanes (RAMC, 1840,22/144)“.

A: “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”, núm. 55” (2011)

En aquest cas, les dades de l’Acadèmia de Medicina no estan prou actualitzades, ja que Gregori Blaha havia mort el 5 de gener de 1836, deixant quatre fills: Joaquim (1819), Joan (1821), Rosa (1826) i Antònia (1828).

La filla petita, Antònia Blaha Ramis, el 4 de desembre de 1847, es va casar amb Antoni Aguer Hors, fuster, i van tenir un fill, Baldomer (1849-?) qui, el 1875 es va casar amb Carme Salleras Soler. Els descendents d’alguns dels seus fills: Arcadi, Mercè, Júlia i Teodor, encara viuen al poble o al seu entorn.


3 comentaris

Narcís i Jordi Heras

Narcís Heras i Vicens i el seu fill, Jordi Heras i Trias, van ser metges de capçalera del poble.

L’acta del Ple Municipal del 24 de febrer de 1973 dona compte del cessament per jubilació de Narcís Heras i Vicens i del nomenament de Jordi Heras i Trias com a Metge titular interí.

A l’acta, La Corporación municipal agradece los servicios prestados al citado funcionario y no tiene más que desearle el disfrute de la jubilación por muchos años, mentre que, ACUERDA el enterado (del nomenament de Jordi Heras) con satisfacción, cuanto más sus servicios son conocidos en esta población en las sustituciones efectuadas a su padre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979), fill de Camil Heras Bosch, de Cabanes i de Maria Vicens Batlle (?-Cabanes, 1928), de Palafrugell, casats a l’església del Carme de Girona, el 30 de març de 1902.

Narcís va ser batejat a Cabanes, l’11 de gener de 1903. Els avis paterns foren Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant; els besavis, Jaume Heras i Llúcia Falcó i els rebesavis, Pere Heras i Francesca Fortiana. “Fortiana” és precisament el nom en què es coneix la casa pairal de Narcís Heras i Vicens, situada al carrer de la Sanitat, de Cabanes.

Narcís Heras va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va seguir la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria, ampliant els estudis psiquiàtrics amb el doctor Emili Mira López.

El 1927 va exercir de metge de Peralada, en substitució de Josep Centellas Aragó.  El 1930 va obrir el consultori Heras, a Figueres. El 1936, treballava al Sanatori Martí i Julià de Salt. El 1941 va ser nomenat metge de Cabanes i Vilabertran.

heras

Vida parroquial, 1936

Casat amb Dolors Trias Balot, filla de l’advocat Nicanor Trias, va enviudar aviat -Dolors va morir el gener de 1944, als 33 anys d’edat.  Més endavant, Narcís Heras es va casar amb Anna Trias,  la seva cunyada. Va morir el novembre de 1979, al 76 anys d’edat.

Documents:

  • AHG170-326-T2-877. Data(es) 1946/1960. Expedient personal de Narcís Heras Vicens [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Vilabertran, Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 5/146
  • AHG170-326-T2-3271. Data(es) 1967/1971. Expedient personal de Narcís Heras Vicens [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/10
  • AHG170-326-T2-1876 Fitxa personal de Narcís Heras Vicens Data(es) 1941-1973 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Vilabertran, Cabanes [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 404

Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018). Fill de Narcís Heras i de Dolors Trias, neix a Peralada el 1933 on el seu pare exercia de metge. Estudia el batxillerat al Col·legi La Salle de Figueres. Obté el títol de metge el 1958  i s’incorpora a Cabanes, primer com a metge ajudant i més tard com a titular. El 1965 obté l’especialitat de Neurologia i Psiquiatria i el 1977 deixa les places de Vilabertran i Cabanes per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres. Va ser metge de Cabanes durant 17 anys.

Va organitzar a Figueres un Congrés nacional de neurologia, el 1988 i un de psiquiatria forense, el 2000.

Va morir el 20 de febrer de 2018. Tenia 84 anys. Necrològica: ElPuntAvui, 21/2/2018

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Documents:

  • AHG170-326-T2-2858 Expedient personal de Jordi Heras Trias. Data(es) 1939-1977 [PROFESSIÓ]: Metge
    [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/5

El Ple Municipal del 14 de març de 2019, va acordar dedicar-los una plaça ubicada al costat del nou dispensari municipal.

PROPOSTA D’ACORD D’APROVACIÓ DE LA NOVA DENOMINACIÓ DE DOS VIES PÚBLIQUES AMB ELS NOMS DE: PLAÇA DELS DOCTORS HERAS I CARRER D’ABELARD FÀBREGA
Vist que amb data 16 de desembre de 2018 i 28 de febrer de 2019 foren formulades provisions d’alcaldia per tal de posar nom a la Plaça que hi ha davant el Local Social i el Dispensari municipal, així com al tram de carrer que hi ha davant del Dispensari.

Vist que properament conclourà la construcció del nou dispensari municipal i que cal donar nom a la plaça que hi ha davant, es vol retre homenatge a una nissaga de metges de Cabanes i per tant se li vol donar el nom de plaça dels Doctors Heras; Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979) i Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La inauguració oficial va tenir lloc el dia 29 de juny de 2019,
junt amb el dispensari municipal i l’escultura dedicada als donants de sang.

Intervenció dels familiars dels drs. Heras

Recull de premsa:

  • Narcís Heras i Vicens (Necrològica).
    • A l’edat de 76 anys, el proppassat divendres va morir a Figueres el conegut Doctor Narcís Heras i Vicens. L’enterrament va tenir lloc el dissabte al matí celebrant-se una missa de cos present a l’Església dels Desamparats. Sembla com si la Dama de l’Alba hagués escollit la nostra ciutat per celebrar la seva Diada. Hora Nova, 141, 7-13 novembre, pàg. 5
    • Agraïment de la família Heras. Hora nova, 142, 14/11/1979,pàg. 20
  • BOE, núm. 279, del 6 d’octubre de 1941. Ordre de 30 de setembre del mateix any amb el resultat del concurs d’antiguitat o de prelació en el “Escalafón del Cuerpo Médico de Asistencia Pública Domiciliaria”, en la qual a Narcís Heras se li adjudica la plaça de Cabanes-Vilabertran (quarta categoria)
  • La Veu de l’Empordà, 09/04/1927. Ha substituït el senyor Centellas en l’exercici de la seva professió, el jove i distingit metge en Narcís Heras Vicens.
  • Publicacions de la Terra, 04/07/1929. Al Santuari de la Salut de Terrades,l’enllaç del jove i meritíssim metge de Perelada, Narcís Heras, amb la distingida senyoreta Dolors Trias i Balot, de la mateixa comtal vila.
  • La Veu de l’Empordà, 22/03/1930. Bateig de la filla de Narcís Heras i Dolors Trias.
  • Vida Parroquial, 2 d’abril de 1936, pàg. 5
  • Los Sitios de Gerona, 23 de gener de 1944, pàg. 7

Més informació:

El Consultori Heras neix l’any 1930 al mateix lloc, C/ Sant Cristòfol nº3, on ens trobem actualment, a l’obrir consulta de Psiquiatria i Neurologia el Dr. Narcís Heras Vicens.

L’any 1960, el seu fill, el Dr. Jordi Heras Trias, especialista també en Psiquiatria i Neurologia, s’afegeix al despatx professional impulsant amb noves eines terapèutiques, les anomenades aleshores malalties mentals.

A: Heras Consultori

El doctor Narcís Heras i Vicens és fill de Can Camil Fortiana, una casa de pagès del poble de Cabanes, que, com que també és el poble de la meva mare, és on he viscut algunes de les tramuntanades més memorables de la meva vida. De petit, com que es veia que tenia cap per estudiar, va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va fer la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria. Quan hagué acabat els seus estudis li degué recar d’anar-se’n del seu Empordà i va decidir de posar despatx i consultori a Figueres, on ha exercit la seva professió durant una colla d’anys, pràcticament tota la vida. El doctor Narcís Heras i Vicens, doncs, coneix molt bé l’Empordà, la seva gent i la tramuntana...

El doctor Jordi Heras i Trias és el fill del doctor Narcís. Ha seguit professionalment el mateix camí que el pare. Ha estudiat i s’ha fet metge neuròleg-psiquiatre. I ha volgut treballar també a la seva terra, al costat del pare. També ha après de conèixer l’Empordà, la seva gent i la tramuntana

“Entre el vent i la gent”
A: Guillamet, Joan. Vent de tramuntana, gent de tramuntana
Barcelona : Joventut, 1992, 2a ed., pàg. 20-22


1 comentari

Sunyer, Tomàs i Pere

Tomàs i Pere Sunyer (pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.

  • Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
  • Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)

Tomàs Sunyer (1702-1765) Batejat a la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 30 de març de l’any 1702 i veí de Cabanes. Era fill de Josep Sunyer, teixidor de lli i de Caterina.

El 6 de setembre de 1731, Tomàs Sunyer es casa a l’església de Sta. Maria de La Jonquera, amb Caterina Segas, filla Josep Segas cirurgià i Anna Terrades de Vilabertran i vídua d’Onofre Solà, cirurgià de La Jonquera. (Un mes després del casament, el 5 d’octubre de 1731, batejaven a Caterina Solà, filla pòstuma d’Onofre Solà. El bateig ja es va fer a Cabanes on residia la parella i on van néixer els seus 10 fills).

Tomàs Sunyer va morir a Cabanes, el 6 de desembre de 1765, als 63 anys.

Pere Sunyer Segàs (1738-1797), nat el 2 d’agost de 1723, a Cabanes, va ser l’hereu hi també va exercir de cirurgià al poble, on va residir fins a la data de la seva mort, el 21 de febrer de 1797.

Més informació:

 


2 comentaris

Josep Llombart Pagès

Josep Llombart i Pagès  (Cabanes, 1857-1905). Metge i investigador.

Fill de Joan Llombart Pou i Celestina Pagès Bataller, Josep Llombart i Pagès va ser batejat a Cabanes el 8 de maig. Després de cursar el batxillerat a l’institut de Figueres, als 22 anys, obtingué el títol de Medicina a la Universitat de Barcelona i l’any següent, es va casar amb Elvira Pou Anglada, també de Cabanes.

Va obtenir el títol de Batxiller a Figueres, el 1874. El 16 de desembre de 1879 va fer l’últim exercici de la llicenciatura en medicina a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol el 7 d’agost de 1880. A: Universitat de Barcelona. Datos estadísticos del curso de 1879 a 1880

Pel que descriu el registre del casament, l’any 1880, Josep Llombart vivia a Oristà (Vic). Entre 1883 i el 1884, la parella va batejar dos fills a Cabanes i el 1887 van batejar un nen, Vicenç, a Palau-saverdera, on Josep exercia com a metge. Més endavant es traslladarà a la localitat d’Andorra (Terol-Aragó), dedicada fonamentalment a la mineria i on va desenvolupar les seves investigacions. El 1901 es donà d’alta al Col·legi de Metges de Girona i a partir d’aquesta data fins a la seva mort (13/02/1905) va ser el metge titular de Cabanes.

Josep Llombart va inventar el TRABMULL (el nom del producte és el seu propi cognom escrit al revés), un preparat que curava les ferides i cremades. El producte es començà a distribuir des del 1902 i ell mateix el preparava sota el nom “José Llombart, Productos Químicos y Farmacéuticos, Cabanas” i el distribuïa un farmacèutic figuerenc amb un èxit notable. Després de la seva mort, la medicament va ser registrat pels Laboratoris Valdés com a “Trabmull Solución”

Amb el títol “Los orígenes de la industria farmacéutica asturiana. Memoria para optar al grado de doctor”, Cristian Vázquez Bulla explica l’origen del “Trabmull”

… En los primeros años del siglo XX, Rafael de Valdés, de ideales carlistas, viaja frecuentemente, por razones políticas, a Cataluña. Presumiblemente, en uno de estos viajes entabla relación con el entorno de José Llombart, médico del termino gerundense de Cabanas y autor de un resolutivo de gran aceptación. A finales de 1905, Rafael de Valdés y Bernardo Cardín llegan a un acuerdo con los hijos y la viuda de José Llombart para adquirir el secreto de preparación del Resolutivo Trabmull…

i també el preu que en van pagar i el procés que van seguir per a la seva comercialització, fins i tot es van editar postals com a material propagandístic.

Frases que hi havia al peu de la imatge de les postals promocionals del “Trabmull”

Trabmull

  • Afortunadament no hay fractura, y aunque la torcedura es intensa, se resolverá en poco tiempo con el empleo del TRABMULL
  • Está probado que el mejor remedio contra las quemaduras es el TRABMULL, calma en el momento los dolores y la curación es rapidísima; no debiera faltar en ninguna fábrica.
  • Tranquilícense Vds aunque la ORQUITIS es intensa y hayan sido insuficientes todos los … que en … horas se curan con el maravilloso TRABMULL
  • No viéndolo me hubiera resistido a creer los efectos del TRABMULL en las erisipelas; desde luego afirmo que no hay nada mejor en el mundo

Un  dels seus néts fou Josep Llombart Llensa, veterinari i primer president de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» de Cabanes.

Més informació:


8 comentaris

Josep Pagès i Dalmau

Josep Pagès Dalmau

Josep Pagès i Dalmau (Cabanes, 25/02/1864 – Niça, 21/11/1932)

Fill de Vicenç Pagès Portell i Rosa Dalmau Angelet, casats a Vilabertran el 25 de setembre de 1856, va néixer a Cabanes el 25 de febrer de 1864 i va ser batejat l’endemà a la parroquia de St. Vicenç.

Va obtenir el títol de Batxiller el 1879. L’últim examen el va fer el 16 de juny i el títol porta data de 12 d’octubre. A l’examen va coincidir amb Eusebi de Puig i de Rich. A: Universitat de Barcelona. Datos estadísticos del curso de 1879 a 1880

Sembla que el 20 d’abril de 1890 va arribar a l’Argentina i va treballar a San Miguel del Monte. Reconegut per la seva activitat, una sala de l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna porta el seu nom.

Médico recibido en la Universidad de Barcelona, España . Hacia 1895 vivió y ejerció su profesión en San Miguel del Monte, Pcia. de Buenos Aires, Argentina , donde una sala del Hospital Municipal Zenón Videla Dorna, fue construida con un legado suyo y lleva su nombre.  A: genealogiafamiliar.net

Viatge a l’Argentina

No sabem quins van ser els motius que empenyeren a Josep Pagès Dalmau a anar a l’Argentina, però el fet que els germans Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi haguéssin anat el 1868 i el 1875, respectivament, podria tenir-hi alguna relació. Després d’ell hi va arribar el seu nebot Joan Salleras Pagès.

No sabem la data de tornada a Catalunya, però sí que va fer diversos testaments, a Figueres el 14 de març de 1890, abans de marxar a Argentina, també a Figueres el 1900, 1921 i el 1923. El 1925 va comprar l’heretat Mas Bordas de Vilasacra que pertanyia als germans Ros Reig (la família de l’esposa d’Antoni Ribas de Conill). Possiblement el 1925 ja vivia aquí ja que coincideix amb l’època que gestionava la construcció de l’escola de nens de Cabanes inaugurada el 1927.

Els testaments que van tenir efecte legal van ser el testament signat a Barcelona el 18 d’octubre de 1929 (Notari Tomàs Forns) i el codicil signat a Figueres l’1 de maig de 1930 (Notari Salvador Dalí) en els quals distribueix els seus llegats a l’Argentina, a la Universitat de Barcelona i a l’Hospital de la Caritat de Figueres, mentre que per a la resta nomena hereu el seu nebot Joan Salleras Pagès, nascut a Peralada i relacionat amb Cabanes, però de nacionalitat Argentina

Uns mesos després de la seva defunció, el 24 d’octubre de 1933 Thomas Outen, procurador de Joan Salleras Pagès, va tramitar l’herència.

Joan Salleras Pagès, fill de Pere Salleras Soler (Cabanes, 1851) i de Dolors Pagès Dalmau (Peralada, 1858), era nebot de Josep Pagès Dalmau i també fou metge a l’Argentina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

L’execució de l’herència es va fer al Regne Unit a través d’un procurador i es conserven les traduccions a l’anglès del testament, el codicil i els poders notarials. A més de les indicacions testamentàries aquests documents ens informen que Josep Pagès tenia casa a Barcelona, al carrer Provença, 203 i que va morir a Niça el 21 de novembre de 1932.

Vegeu: Transcripció dels tres documents

Josep Pagès no va tenir descendència directa i la seva propietat la va distribuir en diferents llegats:

  • Llegat de trenta mil pesos a l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna de Sant Miguel del Monte (Argentina) on va treballar durant anys. Sembla que amb aquests diners s’hi va construir una sala que després va portar el seu nom
  • Llegat de vint mil pesos a cadascuna d’aquestes entitats argentines: Sociedad de Beneficencia de la Capital, Ejército de Salvación, Sociedad española de Beneficencia i Patronato de la Infancia.
  • Llegat de tots els seus títols mobles a la Facultat de Medicina de Barcelona. Per gestionar-lo nomena el metge Don Francisco Mandri y Vila, posteriorment es va crear la Fundació “Pagès Dalmau”, Francesc Mandri (Figueres, 1883 – Barcelona, 1971) Metge, farmacèutic, químic i oftalmòleg era fill de Ramon Mandri↑, de Peralada, i
    de Carmen Vila Guytó, de Vilabertran. Els laboratoris Mandri estaven al carrer Provença, el mateix carrer on vivia Josep Pagès. L’objectiu del llegat era: per ajudar els alumnes de la Facultat d’aquesta Universitat que pel seu mèrit destacat en podessin resultar dignes i així poder ampliar els seus estudis, per a persones de mèrit reconegut per tal que imparteixin conferències que podessin ser útils a la Facultat o per a la compra de material clínic científic o d’altres materials.
  • Llegat a l’Hospital de Figueres per tal que els veïns de Cabanes i Vilasacra amb pocs recursos poguessin rebre assistència mèdica gratuïta. El llegat consistia en peces de terra i camps situats a Vilasacra

A Cabanes se’l recorda també perquè va cedir els terrenys i es va fer càrrec de la construcció d’un edifici del carrer Colón per tal de poder-hi fer una nova escola pública de nens, que es va inaugurar el setembre de 1927.

Vegeu: Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)

Hi ha constància documental de la fundació instituïda a la Universitat de Barcelona i denominada «Pagès Dalmau» i del llegat que va deixar a l’Hospital de la Caritat de Figueres per atendre gratuïtament a les persones amb necessitats econòmiques de Cabanes i Vilasacra.

Al BOE del 19 de novembre de 1941 hi apareix l’Ordre:  “de 23 de octubre de 1941 por la que se declara firme la de 17 de junio de 1936, por la que la Generalidad de Cataluña clasificó como benéfica particular docente la Fundación Pagés Dalmáu, instituida en Barcelona”. D’acord amb el testament signat el 18 d’octubre de 1929, Josep Dalmau “lega a la Facultad de Medicina de Barcelona todos los valores mobiliarios de la propiedad del causante que se hallasen en territorio español el día de su fallecimiento” per tal de subvencionar bons estudiants, pagar conferenciants, comprar material científic o clínic, … BOE_19 de novembre de 1941

Al BOE de 18 d’abril de 1969 pàg. 5739 i pàg. 5740 hi torna a aparèixer la fundació: RESOLUCION de la Dirección General de lo Contencioso del Estado por la que se acuerda conceder a la Fundación «Pagés Dalmáu». instituida en Barcelona, la exención del Impuesto sobre los Bienes de las Personas Jurídicas.

L’edicte de la Fundació del Dr. Josep Pagès i Dalmau, signat pel Director General d’Assistència Social, J. Irla. havia aparegut al DOGC republicà de l’any 1936 (departament de Sanitat, 22-4-1936),

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


El 22 de gener de 1929, “Publicacions de la terra” edità un text del Sr. Mateu Coll (mestre de Cabanes entre 1921 i 1933) titulat La nova escola de nens, on es fa un reconeixement al Sr. Josep Pagès i Dalmau.

Per desig del mateix Sr. Pagès, no se li va fer cap homenatge. Tampoc va permetre que es donés el seu nom a un carrer, tal com demanava el poble i va acordar l’Ajuntament al Ple municipal del 15 de setembre de 1934.

Un edicte del 9 de maig de 1936, signat per l’alcalde Josep Noguer confirma que Josep Pagès va deixar un llegat per facilitar assistència gratuïta de metge i llevadora a les persones sense recursos: Aquest Ajuntament, vetllant pels interessos del habitants necessitosos de la població, ha fet les gestions necessàries per tal d’esbrinar les deixes o llegats efectuats pel Doctor Pagès a l’Hospital de Figueres i en conseqüència es posa en coneixement dels veïns, que dintre el plaç de 8 dies, poden anar a la Secretaria, a donar els noms, tots aquells caps de casa, que no posseixin bens de cap classe, a l’objecte de poder-los auxiliar gratuïtament en dit Hospital

La generositat de Josep Pagès i Dalmau també va ser reconeguda públicament al Ple municipal del del 10 de maig de 1936, on es demana colocar una inscripció a la porta d’entrada del nou edifici i, a ser possible, una fotografia a l’interior.

Fou nomenat Fill Predilecte de Cabanes.

Al mateix document es dóna coneixement del llegat que va deixar a l’Hospital de Figueres per tal que els cabanencs necessitats poguessin rebre assistència gratuïta i s’acorda fer les gestions necessàries per aconseguir el testament per tal de conèixer les últimes voluntats del Sr. Pagès en quan al llegat a l’hospital, l’escola de nois, el material escolar, la servitud del camp de davant de l’escola, etc.

Al fons de l’Hospital de Figueres capsa 343 (Arxiu Comarcal Alt Empordà) es conserva:

1) Un codicil manuscrit del 15 de maig de 1930 signat davant el notari Salvador Dalí on es fa esment d’un testament de l’octubre de 1929 (not. Tomàs Forns) i es manifesta que “ha sido preocupación del otorgante la que los vecinos de Cabanas y de Vilasacra, necesitados de hospitalización tengan durante sus enfermedades la debida asistencia médica y farmacéutica asi como todas las atenciones y cuidados que necesitan los enfermor y para ello lega al Santo Hospital de Caridad de Figueras los bienes siguientes:” … segueix una relació de propietats. S’afegeix que si l’hospital no admet aquesta condició el llegat quedarà sense efecte, que sempre que s’hagin de tractes temes relacionats amb l’administració d’aquests béns la junta de l’hospital ha d’admetre a l’alcalde de Cabanes i al mestre de nens de Vilasacra amb veu i vot a la junta.

2) Un document mecanoscrit amb la liquidació que ha de cobrar l’Hospital de la Caritat de Figueres, de l’hereu del Sr. Josep Pagès Dalmau per l’administració que el seu representant ha portat de les finques deixades a l’Hospital en el terme de Vilasacra entre el 21/11/1932, data de la mort del Sr. Josep Pagès i el 23/6/1933, data de la tradició notarial del llegat.

3) Minuta de la notaria de D. Salvador Dalí i Cusí (any 1933).

Més informació:


3 comentaris

Joan Brusés Portell

Foto cedida per M. Teresa Ferran

Foto cedida per M. Teresa Ferran

Brusés Portell, Joan (Cabanes, 1827 – Figueres, 1891)

Metge. Fill de Vicens Brusés Pagès, de Cabanes i de Teresa Portell Aguer, de Peralada, Joan Brusés Portell, neix a Cabanes (Alt Emporda) el 21 de juny de 1827. Va ser batejat l’endemà, essent padrí  el seu germà gran, que també es deia Joan i en aquells moments tenia 14 anys.

Al registre de defunció del seu pare, Vicens Brusés,  mort a Cabanes, el 24 de març de 1848, als 60 anys d’edat, ens diu que deixa 6 fills: Joan (1812), Antonia (1814), Josep (1816), Maria (1819) i Rosa (1825), Joan (1827), tot i que n’havien tingut 2 més, Jaume (1821) i Andreu (1823).

El 23 d’octubre de 1855, es va casar amb Magdalena Vergés Daunis, natural de Llers (Alt Emporda). Magdalena Vergés era filla de Primo Vergés, doctor en medicina i d’Anna Daunis. La cerimònia es va oficiar a Llers i possiblement hi degueren viure un temps ja que allà hi van néixer dos dels seus fills.

  1. Primo Brusés Vergés. Batejat a Llers el 9 de novembre de 1856, va morir el 6 de juliol de 1857.
  2. Dolors Brusés Vergés, també va ser batejada a Llers, el 6 de maig de 1858. Es va casar amb l’apotecari Enric Ferran Xirau (AHCS) i van tenir tres fills, Maria, Antoni i Enric. Dolors va morir a Barcelona, el 12 de març de 1934 (La Veu de l’Empordà, 17/03/1934)
  3. Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925). Exercí de metge forense i com  a tal intervingué en la exhumació de la Sra. Joana Adelaida de Rocabertí, comtessa de Peralada (El Regional, 12/10/1902) Visqué a Figueres, al carrer de Sant Pau, 30. El desembre de 1891, es va casar amb Teresa Majó Vidal, de Barcelona. Els seus fills, Antoni i Joan també van ser metges.
    Joan Brusés Majó

    Cabanes, 1936 Nomenament

    1. Antoni, el 1944, formava part de l’equip directiu de la Clínica Santa Creu | Expedient de depuració
    2. Joan Brusés Majó (1894-1970). Fill de Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925) i de Teresa Majó Vidal, de Barcelona.
      1. El 1912 va obtenir el títol de Batxiller.
      2. El 1922 va obtenir el títol de metge. Metge nou. Acaba d’obtenir el títol de metge després de lluïts exàmens el nostre jove amic don Joan Bruses Majó, al qual felicitem cordialment pel seu èxit, felicitació que fem extensiva al seu pare, el conegut metge i volgut amic don Josep BrusesAlt Empordà – 01/07/1922
      3. El 1923 es va casar amb Maria Carles Salleras (1899-1977).
      4. El 1934 Joan Brusés ofereix els seus serveis de Medicina general i malalties de
        l’aparell respiratori.
      5. El 1934 va ser nomenat tisiòleg del “Dispensario de lucha antituberculosa“.
      6. El 31 d’agost de 1936 va obtenir la plaça de metge interí de Cabanes, el 1941, va obtenir la plaça de metge de Llers i el 1944, la de Begudà.
      7. 1970.- Joan Brusés va morir a Figueres, als 76 anys. Ha fallecido en esta ciudad el médico titular Jubilado don Juan Bruses Majó, a los 76 años de edad. Reciba su esposa, hermanos y demás familiares nuestro sentido pésame. (Ampurdán, 18/11/1970)
      8. 1978.- A los 78 años ha fallecido la señora D. María Carles Salleras, viuda del médico D. Juan Bruses Majó. A sus familiares expresamos nuestro pésame (Ampurdán, 16/02/1977)

Al cens electoral de Figueres de l’any 1890, hi consten:

  • amb el número 78, Joan Brusés Portell, médico, domiciliat al carrer de Sant Pau, 28, i diu que té 61 anys, edat que no s’avé amb l’any de naixement que cita un altre document, segons el qual en tindria 63
  • Vicente Brusés Pérez, propietari de 43 anys (el seu nebot, fill de Joan Brusés Portell i Orosia Pérez), domiciliat al mateix carrer
  • Josep Brusés Vergés (fill de Joan Brusés Portell) En el cens electoral de Figueres de l’any 1890 consta que tenia 25 anys d’edat i no 26, i vivia al carrer de Sant Pau, 28 (AHCF), lloc on seguia vivint el 7 de gener de 1909, segons el Diario de Tarragona (AHCS).

Una germana de la seva mare, Antònia Portell i Aguer, va ser l’àvia d’un altre metge de Cabanes, Josep Pagès i Dalmau (Cabanes, 25/02/1864 – Juan-les-Pins, França, ?)

Bibliografia: