Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Sanitat

Els serveis sanitaris de Cabanes al llarg de la història

  • Metges.- Relació de metges relacionats amb Cabanes per ser fills del poble o per haver-hi desenvolupat la seva activitat professional
  • Dispensari municipal
  • Farmàcia.- Fins el 1983 Cabanes no  va disposar d’oficina de farmàcia. Molts anys enrere la farmàcia de referència dels cabanencs era la farmàcia de Peralada i més endavant les diferents farmàcies de Figueres.
    • La farmàcia de Cabanes es troba al carrer Escoles, 10. La seva titular és la Sra. Pietat Puigdevall i Dalmau que compta amb el suport de la Sra. Ioia Roig.
    • L’acta 927 de 10 de juny de 1983, signada entre d’altres per l’alcalde Sr. Josep Terrats, diu: … A Cabanes a les 9,30 hores del 10 de juny de 1983 s’ha presentat l’Inspector Tècnic de Farmàcia sotasignat a l’oficina de Farmàcia nº … de la qual és propietari Na Pietat Puigdevall i Dalmau carrer Escuelas nº 10 de la població de Cabanes … Atès que revisat l’expedient, hi consten els documents següents: títol de farmacèutic, certificat de col·legiació i altres exigits … Atès que el local, les instal·lacions, les existències de medicaments, l’utillatge i altres elements necessaris per a desenvolupar un bon servei farmacèutic, estan d’acord amb la normativa establerta. En presencia de les autoritats sanitàries i locals sotasignants, aquesta inspecció emet DICTAMEN FAVORABLE per a l’obertura i funcionament de l’Oficina de farmàcia esmentada.
  • Llevadores
  • Hospital de Cabanes
  • La Pesta i altres grans epidèmies


1 comentari

Dispensari municipal

Abans de la implantació de la Seguretat Social i de l’existència de la Sanitat pública, els metges exercien de forma privada des del seu mateix domicili i els pacients accedien el servei mitjançant el pagament d’una “conducta” o “iguala”.

Conducta: Contracte pel qual s’obtenen els serveis professionals d’un facultatiu (metge, apotecari, menescal, barber, ferrer, etc.) durant tot un any o altre termini, a canvi d’una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie.

El metge de família atenia els veïns “aconductats” des del seu propi domicili i també els visitava particularment si la malaltia ho requeria. Els Drs. Heras, per exemple, tenien la consulta a can Fortiana, al carrer Sanitat, on segurament van visitar fins el 1977, quan el Dr. Jordi Heras va deixar la plaça per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres.

Es desconeix la data de la inauguració del primer dispensari municipal. La premsa ens informa que el 1974 s’acorda reconstruir una casa del carrer Escoles, 10, per dedicar-la a dispensari. Entre 1984 o 1985 es va remodelar i possiblement s’hi va fer una nova escala d’accés que no envaís el carrer. El febrer de 1995, Trini Bonaterra Batlle, arquitecta del Consell Comarcal de l’Empordà va presentar un projecte de reforma per tal d’adaptar-lo a les normes exigides pel Decret de supressió de barreres arquitectòniques. Es va substituir un dels trams de l’escala d’accés per una rampa, es va adequar el lavabo i s’hi van posar els llums d’emergència. La disposició de les sales i la seva superfície no va variar, excepte en el cas del lavabo

  • sala d’espera: 18,39 m2
  • despatx metge: 14, 26 m2
  • despatx infermeria: 14,20 m2
  • pas: 8,38 m2
  • lavabo: 4,55 m2
  • magatzem: 2,55 m2
  • Superfície útil total: 62,33 m2

Entre els anys 1997 i 1998 es va portar a terme la rehabilitació i la inauguració.

El 2018 s’inicien les obres del nou dispensari municipal en un espai situat al carrer Canal, a la banda oest del Local Social. El projecte presentat el desembre de 2014 per l’arquitecte Jaume Corominas Blanch contempla una superfície útil de 92,82 m2

Recull de premsa i documents

  • 1974.- Al Ple Municipal del 28 de març de 1974 s’acorda reconstruir una part de la casa núm. 10 del carrer Escoles (antigua Casa Consistorial y Escuelas) per dedicar-la a Dispensari Municipal que serviria pel practicant i que també podria ser destinat al metge si fos del seu interès, ja que el Sr. Heras encara visitava al seu domicili del carrer Sanitat.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1984.-  …. El batlle Terrats: «És en projecte construir el dispensari municipal»Hora Nova, 347, 17 de gener de 1984

    Los Sitios de Gerona, 1986 (sense rampa)

  • 1985.- Un any després ja estava en funcionament: … 1984: un any força bo. Aquest any passat, segons comenta Josep Terrats, ha estat «un any força bo, amb diferents innovacions per al benestar del poble, com és el cas d’unes remodelacions a l’Ajuntament, el dispensari municipalHora Nova, 397, 22 de gener de 1985
  • 1986.- L’Ajuntament de Cabanes, encara que es tracta d’un petit municipi altempordanés, té molts projectes en marxa. Si l’any passat inaugurava les dependéncies del dispensari municipal… A: Cabanes ha inaugurat diverses obres. Los Sitios de Gerona, 13 de febrer de 1986
  • 1997.- … Dispensari rehabilitat. D’altra banda , el ple de l’ Ajuntament també va aprovar el projecte de rehabilitació del dispensari municipal redactat per l’arquitecte Trinitat Bonaterra. El pressupost és d’un milió de pessetes, dels quals quatre-centes mil pessetes seran subvencionades pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya . Aquest projecte inclou la construcció d’una rampa, així com d’altres millores d’accessibilitat i de l’interior de l’edificiHora Nova, 30 de setembre de 1997

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Àrea Bàsica de Salut de Peralada

Àrea Bàsica de Salut (ABS) és el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva població, que és atès per un Equip d’Atenció Primària (de 5.000 a 25.000 persones). Les ABS poden ser rurals, urbanes o bé amb característiques mixtes. Les rurals solen tenir una població més petita, però aquesta està més disseminada al territori. Depenent de la mida de l’ABS, dels nuclis de població i de la dispersió d’aquesta, les ABS poden disposar d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), o d’aquest i d’un o més consultoris dependents orgànicament del CAP.

L’ABS de Peralada és de base associativa i la gestió la porten els seus professionals. Es va engegar el 2002 i dóna servei a més de 7.000 habitants amb consultoris a diversos nuclis de població, a banda del central, a Peralada.

  • 1999.- Els sindicats denuncien manca de transparència en l’ABS de Peralada. Diari de Girona, 20 de març de 1999
  • 2000.- Sanitat veu molt difícil poder privatitzar l’ABS de Peralada. S’ha trobat amb reposició d’alcaldes de la zona i de metges. Diari de Girona, 11 d’abril de 2000
  • 2002.-  Albera Salut va rebre l’encàrrec del Servei Català de la Salut per a dur a terme la gestió de l’Àrea Bàsica de Peralada i actualment Cabanes en forma part junt amb Espolla, Garriguella, Masarac, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Peralada, Rabós, Sant Climent, Vilabertran, Vilajuïga, Vilamaniscle, Vilanova de la Muga i Vilarnadal.
  • 2003.-
    • Entra en servei a Peralada la primera ABS de la demarcació gestionada pels treballadors. El Punt, 21 de gener de 2003
    • El personal sanitari de l’ABS de Peralada constitueix l’Albera Salut … El personal sanitari —metges,
      ATS’s i diplomats d’infermeria— que fins ara efectuaven l’assistència primària s’encarreguen a partir del passat mes de desembre de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de PeraladaHora Nova. 4 de febrer de 2003
    • L‘equip mèdic de l’àrea bàsica de salut de Peralada, satisfet amb els resultats de l’autogestióTV3, 21 d’abril de 2003
    • Pomés inaugura el CAP de Peralada, que dóna servei a 6.264 persones. Hora Nova, 16 de set. de 2003
  • 2012.- Albera Salut es consolida com a model autogestionat. L’ABS de Peralada és l’única de les comarques gironines de base associativa, en què la gestió la porten els seus professionals…  L’ABS de Peralada, que aplica el model d’una entitat amb base associativa (EBA), ha arribat al seu desè aniversari… El PuntAvui, 10, d’agost de 2012

 


1 comentari

Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)

Nat el 1928, va morir a Figueres el 5 de desembre de 2016. Casat amb Maria Canela, va tenir tres fills. A banda de la seva activitat professional, el 1969, el Sr. Guardiola formava part de la junta de la U.D. Figueras.

El 1973 ocupava la plaça de Pont de Molins.

Durant 16 anys va ser el metge de capaçalera de Cabanes (1977/93). Es va jubilar el 26 d’abril de 1993. L’11 de setembre del mateix any, en el transcurs del dinar del IV Homenatge a la Vellesa se li va retre homenatge d’agraïment pels seus serveis al poble.

Quan el 1993 es va jubilar va ser substituït, com a metge titular,  pel Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.

A l’octubre el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular i la plaça de Cabanes va ser ocupada interinament per la Dra. Josefina Santiago i Pla. La Dr. Santiago s’acomiadà el 31 d’octubre de 1998. Posteriorment ocupà la plaça el Dr. Sebastià Alvarez i Rigol.


1 comentari

Gregori Blaha Casals (?-1836)

Gregori Blaha Casals, metge (Mataró, ?-Cabanes, 1836)

Fill d’Antoni Blaha, cirurgià, i de Llúcia Casals Anglí, Gregori Blaha, era natural de Mataró i va ser cirurgià de Cabanes.

Antoni Blaha, el seu pare, va ser cirurgià, segurament a Mataró, i l’oncle, Estanislau Blaha, va ser doctor en Medicina, a Centelles. Els dos es van casar amb dues germanes Llúcia i Teresa Casals Anglí, germanes i filles de metges. Bonaventura Casals Oriol, avi matern de Gregori, era figuerenc i va ser doctor en medicina a la Barceloneta.

L’oncle, Estanislau Blaha Casals, el 1782 i en motiu la guerra amb les forces britàniques, va viatjar a Maó per treballar com a “practicante” de cirurgià i el 1796, va estar treballant a la Barceloneta.

El 10 de febrer de 1819, Gregori Blaha Casals, que ja devia ser cirurgià de Cabanes, es va casar amb Maria Ramis Pont (1798-?), filla de Rafel Ramis Clarà i d’Antònia Pont i Casadevall, dues de les famílies més rellevants del poble, els Ramis i els Romaguera.

casament de Gregori Blaha i Maria Ramis

Gregori devia tenir una bona preparació acadèmica i es preocupava per “reciclar-se” professionalment, ja que el trobem a una “Lista de Sres suscriptores”, amb la cita: “D. Gregorio Blaha cirujano de Cabanas”.

El text apareix al final del llibre d’Antonio Scarpa
Tratado de las enfermedades de los ojos”, editat el 1828.

També apareix a la relació de metges i cirurgians de Catalunya registrats a l’Acadèmia de Medicina de l’any 1840: “BLAHA i CASALS, Gregori. Cirurgià, registrat al partit de Figueres l’any 1840, amb exercici a Cabanes (RAMC, 1840,22/144)“.

A: “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”, núm. 55” (2011)

En aquest cas, les dades de l’Acadèmia de Medicina no estan prou actualitzades, ja que Gregori Blaha havia mort el 5 de gener de 1836, deixant quatre fills: Joaquim (1819), Joan (1821), Rosa (1826) i Antònia (1828).

La filla petita, Antònia Blaha Ramis, el 4 de desembre de 1847, es va casar amb Antoni Aguer Hors, fuster, i van tenir un fill, Baldomer (1849-?) qui, el 1875 es va casar amb Carme Salleras Soler. Els descendents d’alguns dels seus fills: Arcadi, Mercè, Júlia i Teodor, encara viuen al poble o al seu entorn.


1 comentari

Narcís i Jordi Heras

Narcís Heras i Vicens i el seu fill, Jordi Heras i Trias, van ser metges de capçalera del poble.

L’acta del Ple Municipal del 24 de febrer de 1973 dona compte del cessament per jubilació de Narcís Heras i Vicens i del nomenament de Jordi Heras i Trias com a Metge titular interí.

A l’acta, La Corporación municipal agradece los servicios prestados al citado funcionario y no tiene más que desearle el disfrute de la jubilación por muchos años, mentre que, ACUERDA el enterado (del nomenament de Jordi Heras) con satisfacción, cuanto más sus servicios son conocidos en esta población en las sustituciones efectuadas a su padre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979), fill de Camil Heras Bosch, de Cabanes i de Maria Vicens Batlle (?-Cabanes, 1928), de Palafrugell, va ser batejat a Cabanes, l’11 de gener de 1903. Els avis paterns foren Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant; els besavis, Jaume Heras i Llúcia Falcó i els rebesavis, Pere Heras i Francesca Fortiana. “Fortiana” és precisament el nom en què es coneix la casa pairal de Narcís Heras i Vicens, situada al carrer de la Sanitat, de Cabanes.

Narcís Heras va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va seguir la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria, ampliant els estudis psiquiàtrics amb el doctor Emili Mira López.

El 1927 va exercir de metge de Peralada, en substitució de Josep Centellas Aragó.  El 1930 va obrir el consultori Heras, a Figueres. El 1936, treballava al Sanatori Martí i Julià de Salt. El 1941 va ser nomenat metge de Cabanes i Vilabertran.

heras

Vida parroquial, 1936

Casat amb Dolors Trias Balot, filla de l’advocat Nicanor Trias, va enviudar aviat -Dolors va morir el gener de 1944, als 33 anys d’edat.  Més endavant, Narcís Heras es va casar amb Anna Trias,  la seva cunyada. Va morir el novembre de 1979, al 76 anys d’edat.

Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018). Fill de Narcís Heras i de Dolors Trias, neix a Peralada el 1933 on el seu pare exercia de metge. Estudia el batxillerat al Col·legi La Salle de Figueres. Obté el títol de metge el 1958  i s’incorpora a Cabanes, primer com a metge ajudant i més tard com a titular. El 1965 obté l’especialitat de Neurologia i Psiquiatria i el 1977 deixa les places de Vilabertran i Cabanes per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres. Va ser metge de Cabanes durant 17 anys.

Va organitzar a Figueres un Congrés nacional de neurologia, el 1988 i un de psiquiatria forense, el 2000.

Va morir el 20 de febrer de 2018. Tenia 84 anys. Necrològica: ElPuntAvui, 21/2/2018

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

  • Narcís Heras i Vicens (Necrològica).
    • A l’edat de 76 anys, el proppassat divendres va morir a Figueres el conegut Doctor Narcís Heras i Vicens. L’enterrament va tenir lloc el dissabte al matí celebrant-se una missa de cos present a l’Església dels Desamparats. Sembla com si la Dama de l’Alba hagués escollit la nostra ciutat per celebrar la seva Diada. Hora Nova, 141, 7-13 novembre, pàg. 5
    • Agraïment de la família Heras. Hora nova, 142, 14/11/1979,pàg. 20
  • BOE, núm. 279, del 6 d’octubre de 1941. Ordre de 30 de setembre del mateix any amb el resultat del concurs d’antiguitat o de prelació en el “Escalafón del Cuerpo Médico de Asistencia Pública Domiciliaria”, en la qual a Narcís Heras se li adjudica la plaça de Cabanes-Vilabertran (quarta categoria)
  • La Veu de l’Empordà, 09/04/1927. Ha substituït el senyor Centellas en l’exercici de la seva professió, el jove i distingit metge en Narcís Heras Vicens.
  • Publicacions de la Terra, 04/07/1929. Al Santuari de la Salut de Terrades,l’enllaç del jove i meritíssim metge de Perelada, Narcís Heras, amb la distingida senyoreta Dolors Trias i Balot, de la mateixa comtal vila.
  • La Veu de l’Empordà, 22/03/1930. Bateig de la filla de Narcís Heras i Dolors Trias.
  • Vida Parroquial, 2 d’abril de 1936, pàg. 5
  • Los Sitios de Gerona, 23 de gener de 1944, pàg. 7

Més informació:

El Consultori Heras neix l’any 1930 al mateix lloc, C/ Sant Cristòfol nº3, on ens trobem actualment, a l’obrir consulta de Psiquiatria i Neurologia el Dr. Narcís Heras Vicens.

L’any 1960, el seu fill, el Dr. Jordi Heras Trias, especialista també en Psiquiatria i Neurologia, s’afegeix al despatx professional impulsant amb noves eines terapèutiques, les anomenades aleshores malalties mentals.

A: Heras Consultori

El doctor Narcís Heras i Vicens és fill de Can Camil Fortiana, una casa de pagès del poble de Cabanes, que, com que també és el poble de la meva mare, és on he viscut algunes de les tramuntanades més memorables de la meva vida. De petit, com que es veia que tenia cap per estudiar, va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va fer la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria. Quan hagué acabat els seus estudis li degué recar d’anar-se’n del seu Empordà i va decidir de posar despatx i consultori a Figueres, on ha exercit la seva professió durant una colla d’anys, pràcticament tota la vida. El doctor Narcís Heras i Vicens, doncs, coneix molt bé l’Empordà, la seva gent i la tramuntana...

El doctor Jordi Heras i Trias és el fill del doctor Narcís. Ha seguit professionalment el mateix camí que el pare. Ha estudiat i s’ha fet metge neuròleg-psiquiatre. I ha volgut treballar també a la seva terra, al costat del pare. També ha après de conèixer l’Empordà, la seva gent i la tramuntana

“Entre el vent i la gent”
A: Guillamet, Joan. Vent de tramuntana, gent de tramuntana
Barcelona : Joventut, 1992, 2a ed., pàg. 20-22


Deixa un comentari

Sunyer, Tomàs i Pere

Tomàs i Pere Sunyer (pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.

  • Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
  • Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)

Tomàs Sunyer (1702-1765) Batejat a la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 30 de març de l’any 1702 i veí de Cabanes. Era fill de Josep Sunyer, teixidor de lli i de Caterina.

El 6 de setembre de 1731, Tomàs Sunyer es casa a l’església de Sta. Maria de La Jonquera, amb Caterina Segas, filla Josep Segas cirurgià i Anna Terrades de Vilabertran i vídua d’Onofre Solà, cirurgià de La Jonquera. (Un mes després del casament, el 5 d’octubre de 1731, batejaven a Caterina Solà, filla pòstuma d’Onofre Solà. El bateig ja es va fer a Cabanes on residia la parella i on van néixer els seus 10 fills).

Tomàs Sunyer va morir a Cabanes, el 6 de desembre de 1765, als 63 anys.

Pere Sunyer Segàs (1738-1797), nat el 2 d’agost de 1723, a Cabanes, va ser l’hereu hi també va exercir de cirurgià al poble, on va residir fins a la data de la seva mort, el 21 de febrer de 1797.

Més informació:

 


2 comentaris

Josep Llombart Pagès

Josep Llombart i Pagès  (Cabanes, 1857-1905). Metge i investigador.

Fill de Joan Llombart Pou i Celestina Pagès Bataller, Josep Llombart i Pagès va ser batejat a Cabanes el 8 de maig. Després de cursar el batxillerat a l’institut de Figueres, als 22 anys, obtingué el títol de Medicina a la Universitat de Barcelona i l’any següent, es va casar amb Elvira Pou Anglada, també de Cabanes.
Pel que descriu el registre del casament, l’any 1880, Josep Llombart vivia a Oristà (Vic). Entre 1883 i el 1884, la parella va batejar dos fills a Cabanes i el 1887 van batejar un nen, Vicenç, a Palau-saverdera, on Josep exercia com a metge. Més endavant es traslladarà a la localitat d’Andorra (Terol-Aragó), dedicada fonamentalment a la mineria i on va desenvolupar les seves investigacions. El 1901 es donà d’alta al Col·legi de Metges de Girona i a partir d’aquesta data fins a la seva mort (13/02/1905) va ser el metge titular de Cabanes.
Josep Llombart va inventar el TRABMULL (el nom del producte és el seu propi cognom escrit al revés), un preparat que curava les ferides i cremades. El producte es començà a distribuir des del 1902 i ell mateix el preparava sota el nom “José Llombart, Productos Químicos y Farmacéuticos, Cabanas” i el distribuïa un farmacèutic figuerenc amb un èxit notable. Després de la seva mort, la medicament va ser registrat pels Laboratoris Valdés com a “Trabmull Solución”

Amb el títol “Los orígenes de la industria farmacéutica asturiana. Memoria para optar al grado de doctor”, Cristian Vázquez Bulla explica l’origen del “Trabmull”

… En los primeros años del siglo XX, Rafael de Valdés, de ideales carlistas, viaja frecuentemente, por razones políticas, a Cataluña. Presumiblemente, en uno de estos viajes entabla relación con el entorno de José Llombart, médico del termino gerundense de Cabanas y autor de un resolutivo de gran aceptación. A finales de 1905, Rafael de Valdés y Bernardo Cardín llegan a un acuerdo con los hijos y la viuda de José Llombart para adquirir el secreto de preparación del Resolutivo Trabmull…

i també el preu que en van pagar i el procés que van seguir per a la seva comercialització, fins i tot es van editar postals com a material propagandístic.

Frases que hi havia al peu de la imatge de les postals promocionals del “Trabmull”

Trabmull

  • Afortunadament no hay fractura, y aunque la torcedura es intensa, se resolverá en poco tiempo con el empleo del TRABMULL
  • Está probado que el mejor remedio contra las quemaduras es el TRABMULL, calma en el momento los dolores y la curación es rapidísima; no debiera faltar en ninguna fábrica.
  • Tranquilícense Vds aunque la ORQUITIS es intensa y hayan sido insuficientes todos los … que en … horas se curan con el maravilloso TRABMULL
  • No viéndolo me hubiera resistido a creer los efectos del TRABMULL en las erisipelas; desde luego afirmo que no hay nada mejor en el mundo

Un  dels seus néts fou Josep Llombart Llensa, veterinari i primer president de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» de Cabanes.

Més informació: