Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Els Ribas de Boadella

Els orígens familiars de l’Antoni Ribas de Conill es troben en la parella formada per Pere Ribas Bonal, del mas Ribas de Boadella i Anna Maria Maimó Casadevall, del mas Maimó, de Cabanes (ara mas Ribas).

Més informació: Cabanes. Casals amb història

A Boadella, el cognom Ribas es troba documentat des del segle XV. Actualment encara hi ha dos masos, construïts en època medieval, que conserven el record del nom de la família:

  • El mas Ribas del Pla, actual can Bió, que va ser propietat dels Ribas de Cabanes fins al segle XX
  • Can Benet, conegut també i certificat documentalment com a mas Ribas d’Amunt, i probablement el primer mas Ribas de Boadella.

Diferents publicacions ens parlen del Ribas de Boadella

  • L’article «Cases pairals de Boadella», de David Serra Busquets, publicat per l’Associació Cultural i Juvenil Amics de Boadella d’Empordà dins el Programa de la Festa Major de 2010, on apareixen diferents personatges de la família Ribas a partir del segle XVI.
  • La monografia “Les valls de Boadella i les Escaules”, del mateix autor, també s’explica que degué ser al llarg del segle XVII quan els Ribas es van constituir en dues branques. Mentre una família es quedava al mas de can Benet, l’altra, sorgida d’aquesta, fundà el mas de can Ribas del Pla, actual can Bió, a la carretera que va de les Escaules a Pont de Molins. La família d’aquest mas va ser l’origen dels Ribas de Cabanes i en van ser els propietaris fins que el van vendre, cap a l’any 1936.
  • El llibre “A l’escola falta gent!. Les escoles de les Escaules i Boadella d’Empordà”, de Pere Salvatella i Armengol i Núria Trobajo i Pujada, editat per l’Ajuntament de Boadella d’Empordà el 1998, recull l’article de David Serra «Els carrers del poble». Quan parla del carrer Nou hi diu textualment: El carrer data de finals del segle XVIII i fou edificat sobre uns terrenys de la família Ribas de Cabanes. Encara a principis del segle XX les cases del carrer pagaven censos a aquesta família.
  • Dos documents notarials que parlen de Pere i Quirç Ribas també ajuden a conèixer qui foren els Ribas de Boadella i quin era el seu patrimoni: un censal del 1759 i un capbreu del 1769.
  • El llibre del senyor Marcé, secretari de l’Ajuntament, recull notícies entre històriques i populars sobre els orígens Boadella i les Escaules, la fundació de l’església, i una relació de cadascuna de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases …  (1915-1916) [Llibre] Foli 207. ACAE110-64-T1-428

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El document, de principis del segle XX, descriu:

  • Can Ribas o mas d’en Ribas – propietat des de molts anys enrere dels Ribas de Cabanes. Conté la relació de masovers
  • Can Benet – un dels masos més antics de Boadella. Propietat dels Ribas
  • Carrer Nou – edificat sobre una finca de can Ribas de Cabanes

Els Ribas de Boadella
Arbre geneològic

  • Joan Ribas (Boadella)
  • Rafel Ribas, fill de Joan. Natural de Boadella on va néixer a la segona meitat del segle XVII. El 14 de novembre de 1693, Rafel va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Maria Bonal, de Terrades.
  • Dels seus fills només coneixem a Pere Ribas Bonal (Boadella,1695?-El Far,1769?) qui, pels volts de 1725, es va casar amb Anna Maria Maimó Casadevall, de Cabanes.
    Suposadament van viure un temps a Boadella, on van néixer Margarida, Dorotea i Rafel. A finals de 1728 o principis de 1729 la família es va traslladar a Cabanes on, el març de 1729 moria el seu fill Rafel, nat vuit mesos abans a Boadella. El 1730, Quirç, l’hereu, va néixer a Cabanes i també Maria i Miquel.
    El gener de 1743, Anna Maria Maimó va morir als quaranta-dos anys d’edat i, el desembre del mateix any, Pere Ribas es casava en segones núpcies amb Maria Casadevall, vídua de Josep Daniel, de Garriguella. Van tenir quatre fills, que van néixer a Cabanes: Magdalena, Vicenç, Josep i M. Àngela. Pels volts de 1750 la família es traslladà a l’heretat de «Dalt al Puig» del Far, on van fer de masovers. Es desconeix el motiu de la mudança, que podria estar motivada per unes millors condicions de la masoveria en un poble que els era familiar, ja que Maria hi havia viscut amb el seu primer marit, o potser perquè Francesc Maimó, el nou hereu del mas de Cabanes, ja s’havia casat i no es preveia que Quirç Ribas tingués cap opció a l’heretat Maimó. El 1763 Maria Casadevall va fer testament i, possiblement, morí poc temps després.
    Quatre anys més tard, el 1767, Pere Ribas es casava en terceres núpcies amb Maria Boixeda, vídua de Joan Marunys i el 1769 ja havia mort.
  • Quirç Ribas Maimó (Cabanes, 1730 – ?), l’hereu dels Ribas, tenia uns vint anys quan va deixar Cabanes per anar al Far amb la família. Va ser en aquest poble on, el 1755, es va casar amb Caterina Daniel, la seva germanastra. Entre 1756 i 1770 van tenir vuit fills. Un d’ells, Josep, va ser-ne l’hereu.
    El 1773 Quirç es casava per segona vegada, ara a Tossa, amb Clara Vidal Esteve, vídua de Guerau Vidal, negociant de Tossa de Mar, i tenia una filla.
  • Tres anys després, el 1776, Josep Ribas Daniel (El Far, 1760 – Cabanes, 1834), fill de Quirç, es va casar a Tossa amb la seva germanastra, Anna Vidal Esteva. Entre 1777 i 1791 van tenir almenys sis fills, tots nats a Tossa, dels quals Antoni, que havia nascut el 1787, va ser l’hereu.
    En un moment indeterminat, però abans de l’any 1819, Josep Ribas i Anna Vidal van deixar Tossa per instal·lar-se a Cabanes. Amb ells devien venir almenys Antoni, l’hereu, i Ramon, però també Clara Vidal Esteve, la mare de Josep.
    Josep Ribas Daniel va morir a Cabanes el 1834 deixant cinc fills vius. És probable que fos ell qui adquirí l’antic mas Maimó i qui va impulsar la rehabilitació per convertir-lo en el nou casal dels Ribas.
  • Antoni Ribas Vidal, l’hereu, (Tossa, 1787 – Cabanes, 1877) tenia quaranta-cinc anys quan, el 1832, es va casar a Garriguella amb Margarida Vidal Domènech, filla de l’hisendat Pere Vidal Planes i de Maria Domènech, natural del Rosselló. Entre 1834 i 1852, Antoni i Margarida van tenir tres nois, Josep, l’hereu, nat el 1834, Joaquim i Víctor, i quatre noies, Teresa, Antònia, Pilar i Roser.
  • El 1870 Josep Ribas Vidal (Cabanes, 1833 – 1914), el nou hereu del mas Ribas, es va casar a Cabanes amb Dolors de Conill i Solà, filla d’Ignasi de Conill i Ignàsia de Solà, propietaris del casal de can Carreras. Van tenir tres fills, Maria, Concepció i el reconegut astrònom Antoni Ribas de Conill, l’hereu.

Documents relatius a la propietat del mas Ribas de Boadella:

  • 1759.- Censal (Fons ACAE111-93-T1-1/Districte Notarial de Figueres (AHG)- Manual (1759)
    Signat el 8 d’octubre de 1759
    Notari: Josep Aloy i Llach
    • Pere Ribas Bonal, el seu fill Quirç Ribas Maimó i l’esposa d’aquest, Caterina Daniel, venen un censal per l’import de 175 lliures a la comunitat de preveres de Sant Pere de Figueres, un import que redimiran pagant 5 lliures i 5 sous anuals. Pere i Quirç signen com a propietaris útils del mas Ribas de Boadella i Caterina com a propietària de l’heretat de can Daniel de Garriguella, heretada del seu pare. Fan fermança: Josep Forcada, metge de Llers, i cunyat de Quirç Ribas i Joan Baptista Batlle, adroguer i propietari de Figueres. El notari és Josep Aloy i Llach, de Figueres. Pere i Quiç asseguren el pagament de la fermança que pugui obligar a Joan Baptista Batlle amb l’import de l’arrendament anual del mas Ribas (110 lliures) que reben del seu masover Isidre Bertran, natural de Sant Llorenç de la Muga.
    • El mateix dia signen el document d’indemnitat i consigna en el qual es comprometen davant els avaladors a redimir el censal al cap de tres anys i a pagar les pensions anuals, per la qual cosa posen com a fiança l’import de l’arrendament del mas Ribas.
  • 1769.- Capbreu (ACAE111-93-T1-1. Districte Notarial de Figueres AHG).
    Signat el 24 de maig davant el notari d’Arles Miquel Julià
    Procuradors: Rafel de Noell, cavaller, i Francisco Maler, doctor en drets
    Propietari útil dels béns capbrevats [el mas Ribas -abans mas Palaus-]: Quirch Ribas (ara veí de Tossa de Mar), fill de Pere Ribas Bonal.
    • El domini directe del mas recau en tres germanes que ostenten el càrrec de baronesses del castell i lloch de Boadella: Caterina Camps, donzella; Teodora Camps, muller del señor Francesc Maler, i Margarida Camps y de Noell, viuda de Rafel de Noell, Baró de Bilaró. Les tres dones són hereves a parts iguals del seu germà Abdó Camps i de Torrent, Burguès Noble de Perpinyà.
      Bens capbrevats que Quirç declara posseir: com a fill y hereu universal de Pere Ribas, difunt, pages de dit lloch, al qual pertanyia com a fill de Rafel, y a est com a fill de Joan Ribas, pages de dit lloch, al qual li espectaba per nou precari ne obtingue dels senyors de dit lloch ab acte rebut en poder del Dt. Anton Batlle notari de Barcelona als vint y set agost de mil sis cents y dos.
      • Propietat a Boadella:
        • casa
        • Camp de 8 vessanes (abans d’en Cadamont)
        • Coma dels Padaus (Palaus), 6 vessanes
        • Muntanya amb bosc
        • Pla de Palau, 2,5 vessanes
        • Platja verdal (terra inculta), 5 vessanes
        • Del Rec, peça llarga i estreta
        • Juncans, 5 vessanes
      • Propietat a Terrades: La Cot, 1 vessana. Podria formar part de l’heretat de la mare de Quirç Ribas

La propietat havia estat establerta a Benet Ribas l’11 de maig de 1561, davant el notari: Joan Honorat Jovell, de Barcelona. El 26 de juliol de 1587 es va signar un capbreu a favor de Benet Ribas, el 26/7/1587 amb el notari Josep Fexas, de Lladó i el 27 d’agost de 1602 se’n signà un altre amb el notari Anton Batlle, de Barcelona.


1 comentari

Rutes de Cabanes

Tres rutes per fer tot passejant …

    1. A peu per Cabanes. Passejada per l’entorn. Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 7 km)
    2. Ruta 312 . Itinerari que ressegueix els diferents espais de l’aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord. Tres itineraris possibles:
      • Sortida i arribada: Aparcament Parc de la Font de Vilabertran (Distància: 6 km)
      • Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 10 km)
      • Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 5,3 km) (visita als hangars)
    3. Qui és l’Antoni Ribas de Conill?. Itinerari per diferents llocs del poble relacionats amb la vida i l’activitat de l’astrònom Antoni Ribas de Conill. Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)

Altres itineraris per fer a peu o amb bicicleta

A).- A peu per Cabanes. Passejada tranquil·la per camins, pel costat de la Muga, pel monestir cistercenc de Cadins, pel mas Ribes i per la torre medieval. Genís Mencion i Roser Bech (text i fotografia) ; Jon Giere (cartografia). A: Alberes, 21 (juliol, 2019), pàg. 102/103

Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda (Distància: 7 km)

B).- Ruta 312.  Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord.

Tres propostes de ruta:

1.- Sortida i arribada a Vilabertran (Distància: 6 km)

    • (1) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran) | (2) Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
    • (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | (4) Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | (5) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 10 km)

    • Aparcament La Fruitareda (Cabanes) | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
    • Fàbrica de la dinamita | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda (Cabanes)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.- Visita als hangars – Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 5,3 km)

    • Aparcament La Fruitareda | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars
    • Hangars | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquests rutes també es poden fer amb cotxe o amb bicicleta.

C).- Qui és l’Antoni Ribas de Conill? Itinerari preparat per als alumnes de l’escola de Cabanes, amb quatre punts d’aturada:

1. Centre cultural Ribas de Conill. Introducció al personatge
2. Carrer Tetuán/Can Carreras. Biografia
3. Carrer Canal. Anècdotes
4. Mas Ribas. L’astrònom Antoni Ribas: la tasca i el llegat.

A la tornada es pot fer una parada al cementiri on reposen les restes d’Antoni Ribas i d’alguns dels seus familiars.

Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres itineraris per fer a peu:

  1. Cabanes. Xarxa d’itineraris saludables i Parcs de salut (Tres itineraris de 2’3 – 4’3  i  6’2 km). Diputació de Girona.
  2. Senderisme
    1. Itinerari circular de Peralada a Cabanes. Ruta 8 Alt Empordà (Distància: 14,6 km). Itinneraria.net   |    Rutespirineus.cat    |    Wikiloc
    2. Rutes senderisme a Cabanes, Catalunya (Espanya). Diferents propostes. Wikiloc
    3. El forn d’en Gestí i Sant Feliu de Cadins. Wikiloc

Cicloturisme

  1. Rutes en bicicleta. Wikiloc
  2. L’Empordà en bicicleta. Consell  Comarcal de l’Alt Empordà


Deixa un comentari

Centre Cultural Antoni Ribas de Conill

Vist el mal estat de la casa que la família Brusés tenia al carrer Colom, a principis dels anys 80 del segle passat, l’Ajuntament de Cabanes va comprar la finca i, després d’enderrocar l’edifici, habilità l’espai com a parc urbà.

També es va comprar el paller que es trobava a la cantonada del carrer Escoles. Aquest edifici es rehabilità per destinar-lo a centre juvenil. El 1986 s’aprovà el projecte de reforma es demanà subvenció a la Direcció General de la Joventut i a la Diputació. La inauguració va tenir lloc  el 14 de maig de 1988.

El 1990 degut a la poca assistència en els mesos d’hivern, el local juvenil tancà temporalment i amb el temps va anar variant la seva funció. El 2003 era seu electoral i s’hi feien cursos d’informàtica o manualitats.

El 15 de maig de 2004, s’inaugurà un espai de lectura preparat per anar-hi a llegir el diari, revistes o contes infantils, amb la previsió d’equipar-lo amb cafetera o màquina de begudes. L’espai també estava destinat a lloc de reunió de les associacions i a exposicions. Des d’aquest moment el Local Juvenil passa a anomenar-se Centre Cultural. En aquells moments es tenia el projecte d’ampliar el centre dotant el primer pis amb una biblioteca, ordinadors, televisor i DVD.

El 13 de març de 2005, l’espai va rebre el nom de Centre Cultural Ribas de Conill, dins el marc dels actes celebrats a Figueres i Cabanes en homenatge a l’astrònom,  amb motiu del 70è aniversari de la seva mort.

Degut al retard de les obres de la nova escola i per no haver de posar un mòdul prefabricat, el curs 2006/07 la planta baixa del Centre Cultural, que havia servit d’espai de lectura i esbarjo, va passar a ser una aula més de l’escola. Mentrestant s’adequava el primer pis per a diferents activitats: tallers de memòria, extraescolars, reunions, espai de lectura, servei d’internet…

Al Butlletí  de l’abril del 2009 s’informava que estava previst de reobrir el Centre i que a petició d’unes “cabanenques molt actives” a més del que hi havia abans: màquina de cafè, diaris i revistes, hi hauria una petita biblioteca formada per unes  quantes donacions de llibres i que l’espai també faria la funció de punt de trobada per xerrar, cosir, llegir o fer-hi algun cursert. L’espai seria gestionat per les mateixes persones que n’havien sol·licitat la reobertura i que serien les encarregades de mantenir-lo en condicions i, conjuntament amb l’ajuntament, de dur-hi a terme activitats. Tot i que l’espai va estar pensat per a la gent gran, s’hi farien coses adreçades al poble en general. L’octubre del mateix any, un grup de veïns van convocar una reunió amb l’objectiu de veure com es podien organitzar després que l’Ajuntament havia manifestat el seu vist-i-plau a l’acondicionament del Centre Cultural per oferir un espai per a la gent gran i a l’hora centre de reunions i demés activitats.

Actualment el Centre Cultural Antoni Ribas de Conill està format per planta baixa i pis. Mentre el pis és utilitzat com a menjador escolar, local de l’AMPA de l’escola i aula destinada a la realització d’activitats extraescolars i cursos per a adults, la planta baixa és la seu del Casal d’Avis

El Centre, que compta amb una petita biblioteca, premsa diària, ordinador amb connexió a internet i màquina expenedora de cafè, és obert al públic de tres a set de la tarda, però també té altres usos. Els matins serveix com a aula on s’imparteixen cursos i tallers adreçats majoritàriament a la gent gran. A la tarda és lloc de trobada de les persones que volen llegir els diaris o les publicacions periòdiques subscrites per l’Ajuntament, jugar a cartes o altres jocs de taula, fer tertúlia, participar als tallers de labors, etc. Els vespres està a disposició d’entitats o grups de veïns que vulguin reunir-se o portar a terme activitats culturals de petit format (unes 25 o 30 persones) com poden ser presentacions de llibres, xerrades, tallers, reunions mensuals del Club de Lectura, etc.

L’estiu del 2016, després de rebre una donació de la família Minobis-Bech, de Figueres, amb l’ajuda d’unes voluntàries, s’ha fet l’inventari del fons i s’han registrat i processat tots els llibres de la biblioteca. També s’han comprat noves prestatgeries.

Biblioteca del Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Relació de documents de la biblioteca
catàleg

El 7 d’octubre de 2016, s’inaugura la reforma i organització de la biblioteca amb 900 documents procedents de fons propis, de la cessió dels veïns i de la donació de la família Minobis-Bech (272 documents, la major part dels quals són novel·les).

Aquest fons està format per enciclopèdies generals i temàtiques (cultura, història, geografia, medi natural…), llibres de coneixements agrupats per matèries, un recull de documents sobre Cabanes o relacionats amb el poble, novel·les, poesia, teatre, així com un petit lot de llibres infantils.

A la sala del centre Ribas de Conill també s’hi pot trobar premsa diària: «El PuntAvui», el «Diari de Girona», el setmanari «Hora Nova» i algunes revistes, entre les que destaquen: «Alberes», «Revista de Girona», «Top Girona» i “Gidona”. Des del dia de la inauguració la biblioteca compta amb una col·lecció d’exemplars de la revista “Cavall Fort”, cedides per Lluís Fabregat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’estiu del 2016, gràcies a la col·laboració de la Glòria, una estudiant figuerenca, i d’unes voluntàries es va procedir al registre i localització dels llibres. L’organització dels documents, tot i que basada en sistema que regeix les biblioteques públiques, s’ha simplificat molt per reduir les tasques de gestió de les noves entrades i facilitar el manteniment de l’ordre als prestatges.

Vídeo realitzat per Glòria Fernández-Liedo amb la col·laboració d’Alba Morollón. El document descriu el procés d’organització de la biblioteca del Centre Cultural Ribas de Conill que es va portar a terme l’estiu del 2016. La projecció va tenir lloc el dia 7 d’octubre de 2016, en el marc de la presentació de la biblioteca i de la reforma del local.

préstec

Normes de préstec

Relació de matèries del fons de la biblioteca:

  • Literatura
    • Narrativa (N)
    • Poesia (P)
    • Teatre (T)
  • Coneixements
    • Enciclopèdies i obres generals (0)
    • Societat (3)
    • Ciències (5)
    • Salut (61)
    • Cuina (64)
    • Art (7)
    • Història (9)
      • Cabanes – Història local (9 CL)
    • Geografia i viatges (91)

Inauguració de la biblioteca

Bibliografia:


13 comentaris

Antoni Ribas de Conill

Antoni Ribas de Conill

Més informació: Cabanes. Casals amb història
El mas Ribas  –  La família MaymóItinerari  – Els Ribas de Boadella

Antoni Ribas de Conill (Cabanes, 1880-1935)

Fill de Josep Ribas i Vidal, hisendat i propietari del mas Ribas de Cabanes i de Dolors de Conill i de Solà, va néixer a Cabanes el 25 de setembre de 1880.

Després de cursar el batxillerat a Figueres va iniciar els estudis de dret. El 1903, just complerts els 22 anys, deixà la universitat i junt amb dos companys inicià un llarg viatge que el dugué a Mèxic i a altres indrets d’Amèrica del Sud fins arribar a l’Argentina. Tot hi que no se sap amb certesa, alguns documents fan pensar que va viure un temps a París des d’on es va dirigir al port de Gènova i amb el vaixell Montserrat va arribar a Veracruz, passant per Nova York, on va arribar l’11 de juliol de 1903.

Es desconeix quina relació hi havia, però segurament l’Antoni no va estar sol a l’Argentina. Cal tenir present que tenia dos cosins metges que ja vivien a l’Argentina des del 1868 i 1875. Eren Felip i Josep Solà Vidal, de Garriguella, fills d’una germana de la seva àvia i que també hi havia Josep Pagès Dalmau que a banda de ser del poble hi tenia un lligam per la família Conill

L'Astronomie

Bulletin de la Société Astronomique de France

Passats alguns anys, la delicada salut del seu pare el va retornar a la casa pairal on tingué cura del patrimoni familiar. El pare va morir el 1914 i el 1921, Antoni es va casar amb Salvadora de Ros Reig.

La vida tranquil·la de pagès no l’acabava de satisfer i s’inicià en la ciència de l’astronomia. Va comprar dos telescopis, va instal·lar una cúpula giratòria al teulat del mas Ribas i també una estació meteorològica i una de ràdio.

Fou membre de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i d’associacions de científiques de França i Bèlgica ( Société Astronomique de France …). Reconegut pels astrònoms de prestigi, les seves observacions, en especial del planeta Mart, han quedat immortalitzades en diferents publicacions  com el llibre El Cielo: novísima astronomía ilustrada, de Josep Comas i Solà, la publicació L’Astronomie. Butlletin de la Société Astronomique de France, etc.

Personatge d’aspecte pulcre i elegant, és recordat pel seu enginy i una certa extravagància que ja evidenciava l’estil de vida poc convencional que va mantenir al llarg de tota la seva existència.

Antoni va morir a Cabanes, als 55 anys, el 13 de març de 1935 i Salvadora va morir el 19 de noviembre de 1941 quan tenia 57 anys.

2005_invitacioDurant el mes de març de 2005, va tenir lloc la celebració d’una sèrie d’actes, impulsats per l’Institut d’Estudis Empordanesos, amb el suport de l’Ajuntament de Cabanes i del Consell Comarcal de l’Alt Empordà per tal d’homenatjar a Antoni Ribas de Conill

El dia 12 de març, a les 8 del vespre, a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va tenir lloc l’acte acadèmic, amb la participació del Sr. Josep Olivé, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell; el Sr. Pere Hors, professor d’Història de la Ciència de la Universitat de Girona i president de la Societat Astronòmica de l’Empordà, i el Dr. Josep Llombart del Departament de Física teòrica i Història de la ciència de la Universitat d’Euskadi, sota el títol de “L’Astronomia a l’època d’Antoni Ribas de Conill”.

Els actes es complementaren el diumenge dia 13 de març. En el cementiri de Cabanes, hi va haver una ofrena floral i la inauguració de la làpida del nínxol on es troben les restes d’Antoni Ribas de Conill. També hi va tenir lloc el descobriment d’una placa al Centre Cultural, dedicat a la memòria  d’Antoni Ribas de Conill.

Familia Ribas

Arbre genealògic

Genealogia:

    • Can Ribas o Mas d’en Ribas. A: Llibre del secretari de l’Ajuntament, Sr. Marcé on recull notícies entre històriques i populars des dels orígens d’aquest municipi i les Escaules, fundació de l’església, i una relació de cada una de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases …  (1915-1916) [Llibre] Foli 207. ACAE110-64-T1-428

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antoni Ribas de Conill: Documents, fotos i originals manuscrits.
Fons particular de la família Puig-Arbolí

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Observaciones de la Luna y Marte -1924 al 1927 – por Antonio Ribas de Conill”
Llibre enquadernat que conté anotacions i imatges (aquarel·les en blanc i negre i color).
Fons particular de la família Puig-Arbolí

Bibliografia:

Documents i articles periodístics escrits per Antoni Ribas de Conill

  • Ribas de Conill. Les compagnons de l’étoile polaire. A: Les doubles dans la Revue Astronomie, pàg.22 (1922)
  • Ribas Conill, Anton. Cambios observados en los aspectos de varias regiones del planeta Marte durante los años 1924-1926-1928 : sesión del 24 de mayo de 1929. Madrid : Huelves y Compañía, [1929] Nota: Observacions realitzades a l’Observatori de Cabanes. Separata. Treball presentat al 12è Congrés de l’Asociación Española para el Progreso de las Ciencias que tingué lloc a Barcelona del 20 al 27 de maig de 1929.
  • Ribas Conill, Anton. [Observaciones planetarias]. Cabanas : Observatorio astronómico de Cabanas, 1927. Nota: Conté dos articles: Marte en 1926  — Últimas observaciones de Marte : 1927
    • A l’arxiu personal de la família Puig-Arbolí s’hi conserven els originals dels treballs “Cambios observados en los aspectos de varias regiones del planeta Marte ….” i “Observaciones planetarias
  • Ribas de Conill, A. Una idea (proposta de creació d’un observatori popular). Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 28/4/1928.
  • Ribas de Conill, Antoni. Meditació.- Publicacions de la Terra. 22/1/1929.
  • Ribas de Conill, Antoni [Diversos articles] A: Revista de la Sociedad Astronómica de España y América
    • El astrónomo aficionado y su observatorio
    • Manchas Solares
    • Júpiter, 1925

portada revista

Astrum, 127 (1996) Revista digitalitzada

Fons particular de la família Puig-Arbolí (descendents dels Conill, igual que Antoni Ribas)

  • 2 fotos
  • Diploma de la Société Astronomique de France (25/4/1921)
  • Notes i observacions sobre Mart. Originals manuscrits (1924/1928)
  • “Observaciones de la Luna y Marte -1924 al 1927 – por Antonio Ribas de Conill”
    Llibre enquadernat que conté anotacions i imatges (aquarel·les en blanc i negre i color)

Llibres i revistes que parlen d’Antoni Ribas de Conill i del seu treball com a astrònom

Fotos d’Antoni Ribas de Conill (cedides per Genís Mención)
Imatges dels telescopis i dels seus treballs Font: Revista Astrum, 127 (1996)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Notes sobre les observacions d’Antoni Ribas de Conill aparegudes a la publicació: L’Astronomie. Bulletin de la Société Astronomique de France

Consulta

  • M. ANT. RIBAS DE CONILL, à Figueras (Espagne): 2 octobre 1922, à 18h27m. Bolide blanc, d’un grand éclat très supérieur à Vénus. Disque un peu allongé de 5 environ de diamètre apparent. Traînée visible malgré le clair de Lune. Apparu près de IX Pégase, le météore descendait suivant une ligne parallèle à S, P et y Andromède. Il disparut près de IX Triangle.
  • Etoiles ; Nébuleuses. — M. ANTONIO RIBAS DE CONILL, à Figueras (Espagne), •ayant lu dans le premier volume du Bulletin l’observation de M. de Boë relatant la visibilité de deux autres compagnons de la Polaire, plus petits et plus rapprochés que le satellite que tout le monde connaît. écrit que, l’été passé, il a fait 4 ou 5 fois la même observation et une douzaine de fois il n’a vu qu’un seul petit compagnon, les images étaient plus faibles que celle du compagnon connu, de la 11e grandeur environ.
  • M. RIBAS DE CONILL, à Cabanas (Espagne), adresse ses observations, accompagnées de 20 dessins, de Jupiter entre le 29 avril etle 17 juillet. Lunette de om,108. Une carte représentant le tour de Jupiter d’après l’ensemble des observations accompagne cet envoi. Les bandes tropicales présentent un nombre considérable de détails.

1929.- Font: Biblioteca de Figueres

Recull de premsaConté la descripció dels buidats de premsa, llibres i revistes que parlen d’Antoni Ribas de Conill

Correspondència

  • Fons Llorenç Vives i Buchaca (Figueres, 1891 – Costa Rica, 1987). Es desconeix si el cognom Vives suposa una relació familiar entre Llorenç Vives i Antoni Ribas, però el buidat de premsa de l’any 1929 ens mostra una relació personal amb la publicació de la poesia “L’esperit de l’arbre séc” o la conferència impartida al Liceu Monturiol. Conté:
    • Quinze cartes d’Antoni Ribas i una de la seva esposa, adreçades a Llorenç Vives (anys 1933-34 i algunes sense data). Biblioteca Fages de Climent, Figueres
  • Fons Carles Rahola Llorens. Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions. Les cartes tracten sobre l’article que ha d’aparèixer a El Autonomista ressenyant una confèrencia d’Antoni Ribas i mostren la relació d’amistad entre els dos personatges. Conté:

Document notarial

  • Querella instada per Antoni Ribas de Conill. Trasllat de la querella sobre estafa instada per Antoni Ribas de Conill, propietari de Cabanes, contra Josep Prats Minovis, comerciant de Figueres (Figueres). Arxiu Comarcal Alt Empordà.110-91-T2-585 (1917)

Bibliografia

Fotos del Mas Ribas quan encara hi vivien els masovers (finals s. XX)
cedides per Ramon Pujolàs i Carmina Massoni

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mas Ribas, abans Mas Maymó.  Casa pairal de l’astrònom Antoni Ribas de Conill, on hi havia instal·lat un telescopi, construït amb l’ajuda del ferrer Alabau. Ara està l’edifici està deshabitat i molt malmès per l’actuació d’alguns “ocupes”. El març de 2014, un incendi va malmetre part de l’edificació. Les flames van malmetre els cairats de les dues plantes de l’habitatge, van cremar deixalles que hi havia al segon pis i una palmera que hi havia a l’exterior

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És una construcció del s. XVIII-XIX amb reformes d’èpoques diverses. Casa pairal de la família d’Antoni Ribas de Conill (1880-1935), sens dubte el fill més il·lustre de la població. Aquesta casa senyorial està destinada a l’explotació agrària.

A: Cabanes d’Empordà.  Agència Catalana de l’Aigua

Bé inventariat. Identificador IPAC: 38699

Situat al sud-est del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància de la vila. S’hi accedeix per un camí que s’agafa davant del cementiri municipal.

Mas format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L’edifici principal, situat al mig de la construcció, és rectangular i té la coberta de quatre vessants de teula, la qual presenta un altell a mode de torre cobert amb teulada de quatre aigües també. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha tres grans portals d’arc rebaixat, el principal bastit amb maons i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Els dos laterals presenten els emmarcaments d’obra arrebossats. Destaca un contrafort bastit en pedra, carreus i maons que reforça la part de la façana situada al costat del portal. A la façana de llevant hi ha una terrassa adossada al nivell del pis i un pou de planta circular, bastit en pedra i maons, amb el parament arrebossat. La resta de cossos que formen part del conjunt, destinats a magatzems i per als usos agrícoles, presenten les cobertes d’una i dues vessants i estan distribuïts en dues plantes. Majoritàriament presenten finestres d’obertura rectangular i portals d’arc rebaixat, tot i que algunes parts es troben enrunades i d’altres han estat reformades en totxo.

A: Patrimoni Generalitat

El mas Ribes, está situada en el fértil llano del Alt Empordà, al lado del río Muga, en el municipio de Cabanes, muy cerca de Peralada. Tiene una extensión total de unas 40 hectáreas, de las cuales el 80% son cultivables y, en parte, irrigables. El masovero (Josep Maria Pujolàs-Remei Cufí), que hasta hace muy poco tiempo aún residía en la finca, llegó a ella en 1948 procedente de otro mas del mismo propietario que estaba bajo arriendo de su hermano mayor. El propietario era un abogado residente en Barcelona que lo había adquirido por compra hacía poco tiempo, y después de su defunción le sucedieron sus hijos en la titularidad de la finca. El matrimonio masovero dejó de cultivar la finca a inicios de la década de 1990, cuando ambos se jubilaron, pero continuaron ocupando la casa durante casi veinte años más, durante los cuales él mantuvo un cierto papel como agente del propietario, encargándose, a costas de éste, de contratar a tractoristas y a empresas de servicios agropecuarios para la realización de todas las tareas de cultivo.

A: Saguer, Enric ; Rico, Antoni
La última etapa de la aparcería en Cataluña. Una aproximación singular
Centre de Recerca d’Història Rural, Universitat de Girona

Bibliografia:

Itinerari:
Antoni Ribas de Conill (1880/1935)
[Dossier de la ruta]

Qui és l’Antoni Ribas de Conill?. Aquest itinerari es va portar a terme el 10 d’abril de 2019 en motiu de la setmana cultural dedicada a l’Univers. Els alumnes de l’escola de Cabanes van seguir la ruta en dos grups: (1) Cicle inicial – (2) Cicles mitjà i superior.
Lectura de textos de Joan Guillamet, extrets del llibre “Coses i gent de l’Empordà”