Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Blanca d’Anjou

Deu anys més tard dels fets de 1285, es va donar fi al conflicte amb la signatura d’un tractat de pau entre el rei Jaume II, fill de Pere el Gran i el rei Carles, fill de Felip l’Ardit. A l’acord, el rei català va renunciar a Sicília i Calàbria i es va establir el compromís matrimonial entre el rei Jaume II, que tenia 27 anys i Blanca d’Anjou, filla del rei Carles, que en tenia 12. El casament es va celebrar a l’abadia de Vilabertran.

El 23 d’octubre de 1295, el rei Carles i la seva filla Blanca es van traslladar a l’Empordà. A Perpinyà foren rebuts per un emissari de Jaume II i la nit del 28 d’octubre la princesa va arribar a Sant Feliu de Cadins, des d’on l’1 de novembre va sortir per anar a Vilabertran.

Vegeu: Bodas reales en la Abadía de Vilabertran.
A: Rodeja Galter, E. Figueras. Notas históricas. Prehistoria-1386.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2  (1960) Pàg. 102-103

Més informació:


Deixa un comentari

Segles XI-XIII. Documents

1013. Donació d’un alou. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 171, Reg. 10022 (27 de setembre de 1013)

Contingut: Donació que fan Dalmau, la seva esposa Doda i Guerau a la seva filla i “nepota” Ava d’un alou situat al comtat de Peralada, a la vila de Cabanes i als termes de Vialbertran i Vilatenim, constituït per tots els béns que hi tenen, excepte els que Bonadona havia donat a Gaufred, i els alous d’Ava, mare dels atorgants, i de Trutgarda, llur germana, incloent-hi els delmes i primícies de Vilatenim.

1091.- Definició (Possible descripció del terme municipal). Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 448, Reg. 9698 (24 d’abril de 1091)

  • Contingut: Definició que fa Adelaida a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre l’alou que havia estat de Bergundis i que l’atorgant, junt amb el seu marti, Ramon Guillem de Rocabertí, vescomte, compraren a Berenguer Pere, fill de l’esmentada Bergundis, situat al comtat de Peralada, al terme de Cabanes, a la parròquia de Sant Vicenç, i que afronta amb els termes de les parròquies de Peralada, Vila-sacra, el Far, Figueres, Llers i Masarac, per la qual rep de l’esmentat monestir dues lliures de plata, una mula valorada en dues lliures, 50 sous i un mas situat a Sant Llorenç de la Muga, indret de Posada, que reben l’atorgant i Berenguer Oliba

Documents relacionats amb la nissaga “Cabanes”

  • 1087 [Bergundis] Donació que fa el vescomte Ramon Guillem de l’alou que té al comtat de Peralada, al terme de Cabanes i a les parròquies de Sant Joan de Vilatenim i Sant Pere de Figueres, i havia estat de Bergundis i del seu fill Berenguer
  • 1089 [Ermengarda i Bergundis] Donació que fan Ermengarda, Brunicel, dita Bruna, i Pere Ameli a Santa Maria de Vilabertran d’un alou que afronta amb el riu Muga, amb el Manol i amb la mata peditaria, i d’un altre alou heretat de la seva mare Bergundis

Segle XIII

  • 1235-1240 Pere de Canadal rebé un llegat d’Elicsendis Julià, de Cabanes, 1235 (Vilabertran, núm. 797); fou testimoni en un acte de 1236 (Vilabertran,núm. 801), i tenia un deute amb Maria de Rocabruna, 1240 (Cadins, perg. 68). A: Marquès, Josep M. Canadal i Caneres, serrells del Roure. AIEE, Figueres, 32(1999)


Deixa un comentari

Invasió francesa (1285)

El papa Martí IV, amic del rei de França, va excomunicar i va decretar una croada contra el rei Pere el Gran, que aspirava a la corona de Sicília. Catalunya va ser envaïda pels croats francesos, manats per Felip d’Ardit. Els primers combats van tenir lloc a Llers, que es va rendir el 24 de juny de 1285. Llavors el francesos van creuar tot el terme municipal de Cabanes destrossant els seus habitatges i van acampar davant els murs de la vila de Peralada.

Descripció de l’incendi de Peralada l’any 1285,
a càrrec de Pedro Juandó Arboix.

Ramon MuntanerAl ser invadido el Ampurdán por el Ejército francés de Felipe III en el año 1285, durante la guerra contra Pedro III rey de Aragón, después de pasar los Pirineos por el collado de la Massana, al disponerse los franceses a asediar totalmente Perelada, se llevó a efecto el devastador incendio de esta villa. ¿Quién tomó tamaña decisión y por qué causa?

Según el cronista pereladense Muntaner, el incendio de Perelada debe atribuirse a la maldad de los almogávares. Parece que él no creyó necesaria la destrucción de su villa natal para poder derrotar al Ejército francés. Pero es cierto que el natural afecto e intenso amor hacia su hogar paterno domina su ánimo y su pluma, puesto que a Muntaner le pasó lo que aconteció a la casi totalidad de los pereladenses, a saber, que no pudieron ver ya jamás levantado su hogar.

El cronista Desclot y los cronistas franceses afirman que el día anterior al incendio de la villa pereladense, un cuerpo de ejército de 8.000 caballeros franceses y 50.000 infantes intentaron apoderarse de Perelada sin resultado efectivo. Pero el número de invasores era tan grande y tan poderoso que en el Consejo debilerativo celebrado en Perelada con asistencia del rey Pedro III y los condes de Urgel, Pallars, Cardona y Dalmacio de Rocaberti, de la misma villa pereladense, no pudo aprobarse otro plan a seguir que el de abandonar Perelada y devastar los lugares estratégicos en los que luego los franceses pudieran apoyarse durante la guerra. Tomado en firme este acuerdo, el rey salió de Perelada. Entretanto el conde de Pallars y demás jefes presentes en la villa estudiaban la manera de llevar a efecto la heroica destrucción de Perelada, y es cosa cierta que en el Consejo celebrado, Dalmacio de Rocaberti fue el primero en votar y preferir el sacrificio de la villa con generosidad y amor a la Patria, a pesar de la pena y dolor que experimentaba en su alma al pensar que él y sus vasallos se verían separados de sus hogares destruidos.

El conflicte es va resoldre deu anys més tard amb el casament entre Jaume II, fill de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, neta de Felip d’Ardit

Bibliografia:

  • Desclot, Bernat. Los Franceses en Cataluña en 1285 (Nota preliminar de Joaquín Rodríguez Arzúa). Madrid : Atlas, 1944 (Cisneros, 82)
  • Juandó, Pedro. Perelada, incendiada en 1285. A:
    • La Vanguardia, 2 d’abril de 1954, pàg. 8
    • Juandó Arboix, Pedro. Crónicas del Ampurdán. Publicadas en “La Vanguardia” de Barcelona. [S.l.] : Biblioteca Palacio de Peralada, 1955. Pàg. 32-33
  • Na Mercadera. Heroïna, mercera, horticultora. Diccionari biogràfic de dones
  • Les Quatre grans cròniques (Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner,Pere III). Barcelona : Selecta, 1971 (Biblioteca perenne ; 26
  •  Sismondi, Jean Charles Léonard Simonde de (1773-1842). Histoire des français. VIII. 1254-1296. Treuttel et Würtz (Paris), 1821-1844