Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Segle XIII


by Deixa un comentari

Bernat Aguer (s. XIII, XIV i XV)

El cognom Aguer, que encara és viu a Cabanes, està documentat als registres parroquials des de l’any 1613, cosa que ens permet resseguir la línia genealògica de les diferents branques que es van anar formant a partir del matrimoni concertat entre Antic Aguer (Cabanes,?-1640) i Montserrada Teixidor (Valldevià,?-Cabanes,1649), casats a principis del 1600.

Abans d’aquesta data en tenim múltiples referències a partir de documents notarials que no ens permeten resseguir la línia familiar però sí que ens permeten assegurar que els Aguer són la nissaga cabanenca de la qual tenim els documents més antics i l’única que s’ha mantingut al poble durant més de 775 anys.

Quatre pergamins, signats els anys: 1248, 1377 i 1435, estan protagonitzats per un Bernat Aguer. Probablement tots ells eren de la mateixa línia familiar i s’anaren transmeten el nom d’avis a nets.

El contingut d’aquests documents ens avala la bona posició de la família, una situació que van mantenir fins el 1780 quan Antònia Aguer i Puigferrer, filla de Rafel Aguer i Aguer i hereva de la nissaga, es va casar amb Jaume Pont i Puig Casadevall i tot el patrimoni dels Aguer va passar a formar part de l’heretat dels Romaguera. El cognom es va perpetuar gràcies al fadristern Joan Aguer i Aguer.

  • 1248, 6 d’octubre.- Bernat Aguer, de Cabanes, ven al monestir de Sant Feliu de Cadins i a la seva obrera, Beatriu d’Aguiló, uns aspres de terra situats a Cabanes, indret d’Aspres, que fan tasca al castell de Cabanes, pel preu de quinze sous melgaresos. Notari: Bernat, notari públic de Cabanes. Font: Pergamins de Cadins. Arxiu Diocesà de Girona (ADG) (P-006-00079)
    • A mitjans del segle XIII els Aguer ja disposaven de propietat per poder vendre.
  • 1377, 2 de setembre.- Àpoca en la qual Bernat Aguer de Cabanes reconeix que ha rebut de la universitat de Banyoles els cent sous de renda anuals d’un violari que ell va comprar a dita universitat el gener de 1375. Notari: Bernat Ferraró, notari públic del castell de Cabanes. Mides: 25,5 x 29,3 cm. Font: Llibres de privilegis i jurisdicció de la Universitat de Banyoles. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (ACPE180-4-T2-4405)
    • Els Aguer tenien prou capacitat econòmica per poder fer uns préstecs que els permetien cobrar rendes anuals. Es desconeix quina relació familiar o econòmica va permetre que els Aguer de Cabanes fessin un préstec a la universitat de Banyoles.
  • 1435, 24 de febrer.- Heretament de Nicolau Callabot de Vilanova de la Muga a favor del seu fill Macià que es casa amb Francesca, filla de Bernat Aguer de Cabanes i Esclarmunda, que cobraria 30 lliures melgoreses si l’heretés i es reserva 50 per poder disposar. Notari: Joan Andreu Malera, notari de Cabanes. Mides: 59,2 x 23 cms. Font: Fons família Pasqual, de Lladó. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-309-T2-107)
    • La família Aguer entronca amb els Callabot, una important nissaga de Vilanova de la Muga.
  • 1435, 24 de febrer.- Heretament de Nicolau Callabot de Vilanova de la Muga a favor del seu fill Macià, per raó de matrimoni amb Francesca, filla de Bernat Aguer de Cabanes, i d’Esclarmunda, de tots els seus béns, amb clàusula de reversió si mor sense fills o sense edat de testar, que podria disposar de 30 lloures melgoreses i el donador es reservaria 50 lliures melgoreses. Notari: Joan Andreu Malera, notari de Cabanes. Mides: 48 x 25’3 cms. Font: Fons família Pasqual, de Lladó. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-309-T2-125)


by 1 comentari

Segle XIII. Documents històrics

Tres documents custodiats a l’Arxiu de la Fundación Ducal de Medinaceli fan referència a Cabanes població que, junt amb altres municipis de l’entorn, estava sota la jurisdicció del vescomte de Rocabertí, el qual reconeix dependre del comte d’Empúries.

1294, 21 d’agost (AGCDM, secció Empúries, lligall 178, núm. 10113).- En presència de Guillem d’en Villa, notari de Cervera i escrivent del senyor Jaume de Bianya, jutge del Rei, Pere Serra, procurador del Ponç Hug, comte d’Empúries, constituït en persona davant d’alguns homes a la plaça de Vilabertran, ordenà llegir un document públic del contingut següent: Guillem de Casanadal (Canadal?) i Guillem Sarracè, procuradors de Jofre, vescomte de Rocabertí, concedeixen a Ponç Hug, comte d’Empúries, la potestat dels castells de Cabanes i Molins junt amb els seus habitants, termes jurisdiccions i pertinences, i en especial qualsevols jurisdiccions que l’esmentat Jofre té o deu tenir per raó de la jurisdicció dels castells de Cabanes i de Molins a Vilatenim i a Palol de Vila-sacra i a Masarac, i a Vilarnadal i igualment de la jurisdicció de Vilabertran i els masos de Molins … i que a partir d’avui comencin a córrer deu dies en els quals (el comte) deu fer-se amb tals poders … Fet el 19 d’agost de 1294. Signatures de Guillem de Casanadal i Guillem Sarracè, procuradors del comte Ponç Hug. Testimonis de part dels procuradors: cavallers Guillem de Molins, Berenguer Rafanell, Pere Nadal i Pere Figuera, de Cabanes. Testimonis de part del comte: Ponç de Vilanova i Guillem de Vilagut, cavallers. 20 d’agost del predit any … Una vegada llegit el document, l’esmentat Pere Serra va requerir als homes que estaven presents si obeïen el senyor comte … com a senyor que hi té potestat sobre el castell de Cabanes. Els esmentats homes varen respondre que no eren presents tots els homes del lloc ni els assistents formaven la majoria i que, per tant, per ells mateixos, sense el consentiment dels homes i també del senyor abat, no podien afirmar ni negar res. De tot això, Pere serra en el expressat nom ordenà fer públic document de protest, pel notari ja esmentat. Fet el 21 de setembre de l’any 1294. Testimonis: Pere Figuera i Jaume Sagió. Ho escriví i signà Guillem d’en Villa, notari públic de Cervera i escrivent del senyor Jaume de Bianya, jutge del senyor Rei.

1295, 25 de maig (AGCDM, secció Empúries, núm. 607) Jofre, vescomte de Rocabertí, reconeix a Ponç Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, la potestat que se li donava pel terme de Cabanes de tota la parròquia de Cabanes i del poblat de Palol de Vila-sacra i del lloc de Vilatenim i de Tor, pel dret que té a Vilabertran i del lloc de Morassac i de Masarac i del poblat de Vilarnadal. Del qual reconeixement el comte va ordenar fer-ne una acta pública.

1295, 26 de maig (AGCDM, secció Empúries, núm. 608) Ponç Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, nomena procurador especial Bernat de Toron per rebre en nom seu, durant 10 dies, el jurament de fidelitat al comte i als seus guardians del lloc fortificat de cabanes per part de tots els homes de dit lloc. Promet ratificar incondicionalment l’acció del seu procurador.

Documents cedits per la família Pagès-Gou


by 1 comentari

Blanca d’Anjou

Deu anys més tard dels fets de 1285, es va donar fi al conflicte amb la signatura d’un tractat de pau entre el rei Jaume II, fill de Pere el Gran i el rei Carles, fill de Felip l’Ardit. A l’acord, el rei català va renunciar a Sicília i Calàbria i es va establir el compromís matrimonial entre el rei Jaume II, que tenia 27 anys i Blanca d’Anjou, filla del rei Carles, que en tenia 12. El casament es va celebrar a l’abadia de Vilabertran.

El 23 d’octubre de 1295, el rei Carles i la seva filla Blanca es van traslladar a l’Empordà. A Perpinyà foren rebuts per un emissari de Jaume II i la nit del 28 d’octubre la princesa va arribar a Sant Feliu de Cadins, des d’on l’1 de novembre va sortir per anar a Vilabertran.

Vegeu: Bodas reales en la Abadía de Vilabertran.
A: Rodeja Galter, E. Figueras. Notas históricas. Prehistoria-1386.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2  (1960) Pàg. 102-103

Més informació:


by Deixa un comentari

Segle XI. Documents

1013. Donació d’un alou. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 171, Reg. 10022 (27 de setembre de 1013)

Contingut: Donació que fan Dalmau, la seva esposa Doda i Guerau a la seva filla i “nepota” Ava d’un alou situat al comtat de Peralada, a la vila de Cabanes i als termes de Vialbertran i Vilatenim, constituït per tots els béns que hi tenen, excepte els que Bonadona havia donat a Gaufred, i els alous d’Ava, mare dels atorgants, i de Trutgarda, llur germana, incloent-hi els delmes i primícies de Vilatenim.

1091.- Definició (Possible descripció del terme municipal). Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 448, Reg. 9698 (24 d’abril de 1091)

  • Contingut: Definició que fa Adelaida a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre l’alou que havia estat de Bergundis i que l’atorgant, junt amb el seu marti, Ramon Guillem de Rocabertí, vescomte, compraren a Berenguer Pere, fill de l’esmentada Bergundis, situat al comtat de Peralada, al terme de Cabanes, a la parròquia de Sant Vicenç, i que afronta amb els termes de les parròquies de Peralada, Vila-sacra, el Far, Figueres, Llers i Masarac, per la qual rep de l’esmentat monestir dues lliures de plata, una mula valorada en dues lliures, 50 sous i un mas situat a Sant Llorenç de la Muga, indret de Posada, que reben l’atorgant i Berenguer Oliba

Documents relacionats amb la nissaga “Cabanes”

  • 1087 [Bergundis] Donació que fa el vescomte Ramon Guillem de l’alou que té al comtat de Peralada, al terme de Cabanes i a les parròquies de Sant Joan de Vilatenim i Sant Pere de Figueres, i havia estat de Bergundis i del seu fill Berenguer
  • 1089 [Ermengarda i Bergundis] Donació que fan Ermengarda, Brunicel, dita Bruna, i Pere Ameli a Santa Maria de Vilabertran d’un alou que afronta amb el riu Muga, amb el Manol i amb la mata peditaria, i d’un altre alou heretat de la seva mare Bergundis

Segle XIII

  • 1235-1240 Pere de Canadal rebé un llegat d’Elicsendis Julià, de Cabanes, 1235 (Vilabertran, núm. 797); fou testimoni en un acte de 1236 (Vilabertran,núm. 801), i tenia un deute amb Maria de Rocabruna, 1240 (Cadins, perg. 68). A: Marquès, Josep M. Canadal i Caneres, serrells del Roure. AIEE, Figueres, 32(1999)


by Deixa un comentari

Invasió francesa (1285)

El papa Martí IV, amic del rei de França, va excomunicar i va decretar una croada contra el rei Pere el Gran, que aspirava a la corona de Sicília. Catalunya va ser envaïda pels croats francesos, manats per Felip d’Ardit. Els primers combats van tenir lloc a Llers, que es va rendir el 24 de juny de 1285. Llavors el francesos van creuar tot el terme municipal de Cabanes destrossant els seus habitatges i van acampar davant els murs de la vila de Peralada.

Descripció de l’incendi de Peralada l’any 1285,
a càrrec de Pedro Juandó Arboix.

Ramon MuntanerAl ser invadido el Ampurdán por el Ejército francés de Felipe III en el año 1285, durante la guerra contra Pedro III rey de Aragón, después de pasar los Pirineos por el collado de la Massana, al disponerse los franceses a asediar totalmente Perelada, se llevó a efecto el devastador incendio de esta villa. ¿Quién tomó tamaña decisión y por qué causa?

Según el cronista pereladense Muntaner, el incendio de Perelada debe atribuirse a la maldad de los almogávares. Parece que él no creyó necesaria la destrucción de su villa natal para poder derrotar al Ejército francés. Pero es cierto que el natural afecto e intenso amor hacia su hogar paterno domina su ánimo y su pluma, puesto que a Muntaner le pasó lo que aconteció a la casi totalidad de los pereladenses, a saber, que no pudieron ver ya jamás levantado su hogar.

El cronista Desclot y los cronistas franceses afirman que el día anterior al incendio de la villa pereladense, un cuerpo de ejército de 8.000 caballeros franceses y 50.000 infantes intentaron apoderarse de Perelada sin resultado efectivo. Pero el número de invasores era tan grande y tan poderoso que en el Consejo debilerativo celebrado en Perelada con asistencia del rey Pedro III y los condes de Urgel, Pallars, Cardona y Dalmacio de Rocaberti, de la misma villa pereladense, no pudo aprobarse otro plan a seguir que el de abandonar Perelada y devastar los lugares estratégicos en los que luego los franceses pudieran apoyarse durante la guerra. Tomado en firme este acuerdo, el rey salió de Perelada. Entretanto el conde de Pallars y demás jefes presentes en la villa estudiaban la manera de llevar a efecto la heroica destrucción de Perelada, y es cosa cierta que en el Consejo celebrado, Dalmacio de Rocaberti fue el primero en votar y preferir el sacrificio de la villa con generosidad y amor a la Patria, a pesar de la pena y dolor que experimentaba en su alma al pensar que él y sus vasallos se verían separados de sus hogares destruidos.

El conflicte es va resoldre deu anys més tard amb el casament entre Jaume II, fill de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, neta de Felip d’Ardit

Bibliografia:

  • Desclot, Bernat. Los Franceses en Cataluña en 1285 (Nota preliminar de Joaquín Rodríguez Arzúa). Madrid : Atlas, 1944 (Cisneros, 82)
  • Juandó, Pedro. Perelada, incendiada en 1285. A:
    • La Vanguardia, 2 d’abril de 1954, pàg. 8
    • Juandó Arboix, Pedro. Crónicas del Ampurdán. Publicadas en “La Vanguardia” de Barcelona. [S.l.] : Biblioteca Palacio de Peralada, 1955. Pàg. 32-33
  • Na Mercadera. Heroïna, mercera, horticultora. Diccionari biogràfic de dones
  • Les Quatre grans cròniques (Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner,Pere III). Barcelona : Selecta, 1971 (Biblioteca perenne ; 26
  •  Sismondi, Jean Charles Léonard Simonde de (1773-1842). Histoire des français. VIII. 1254-1296. Treuttel et Würtz (Paris), 1821-1844