Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Cabanenc/a de l’any

El 2016, des de l’Ajuntament, va sorgir la iniciativa de fundar el premi “Cabanenc/a de l’any”, una distinció creada com a homenatge a aquells cabanencs o cabanenques compromesos amb la gent i el poble, un guardó de reconeixement públic a aquelles persones que s’hagin distingit per la seva activitat o per les seves iniciatives relacionades amb la promoció de la vida cultural, cívica, esportiva, etc.

Hi va haver 3 convocatòries: 2016, 2017 i 2018:

3a edició (2018)

Bases del premi “Cabanenc/a de l’any” (juliol, 2018)

A la tercera edició del premi «Cabanenc/a de l’any» i dins del terminis previstos, es va presentar una única candidatura que complia els requisits que es demanaven a les bases: una carta de mèrits de la persona proposada i un mínim de 20 signatures que ho avalessin. El jurat, després de valorar la proposta, va decidir per unanimitat dels seus membres, votar favorablement la concessió del premi «Cabanenc de l’any 2018» a favor del Sr. Jordi Roura i Hortal pel seu treball i dedicació personal al poble de Cabanes.

Dins l’acte de lliurament del guardó, que va tenir lloc el 17 de novembre, Jordi Roura i Hortal, va fer donació a l’Ajuntament de deu documents datats entre 1723 i 1826 i que fan referència a Cabanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2a edició (2017)

Bases del premi “Cabanenc/a de l’any” (juny, 2017)

En aquesta segona edició es van presentar dues candidatures. Un jurat format per representants de l’equip de govern, del grup municipal d’ERC i de dues d’entitats del municipi, Potamolls i Societat de caçadors, es van reunir per tal de preparar la proposta motivada de la persona que al seu judici mereixia el premi.
El jurat, després de valorar els mèrits d’ambdós candidats, va decidir per unanimitat dels seus membres votar la proposta de concessió del premi «Cabanenc de l’any 2017» a favor del Sr. Pere Mención i Pelegrí pel seu treball i dedicació personal al poble de Cabanes des de diferents vessants i també perquè aquesta activitat ha tingut una llarga trajectòria en el temps i encara es manté ben viva.

Justificació del guardó

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1a edició (2016)

En properes edicions, la proposta dels guardonats es farà amb la participació dels veïns i serà un jurat qui designi la persona homenatjada, però en aquesta primera edició (2016)  l’Ajuntament reconeix com a «Cabanenc de l’any» el Sr. Gil Capallera i Teixidor pel seu treball i dedicació personal al poble de Cabanes.

El lliurament del guardó va tenir lloc el dissabte 19 de novembre de 2016, en una festa que va consistir en la inauguració de l’exposició sobre la història de les festes d’homenatge a la vellesa, organizada per Gil Capallera amb el suport de Tomeu Poch, el propi lliurament del guardó, una cantada d’havaneres a càrrec de “La garota de l’Empordà” i un refrigeri.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


2 comentaris

Família Conill

Més informació: Can Carreras  –  Cabanes. Casals amb història

Conill – Carreras

Els Conill eren una de les famílies principals d’Olot. Descendien d’uns pagesos habitants al Mas de les Illes de la parròquia de Sant Joan les Fonts que el 1494 tenien un fill hostaler i que després foren paraires, farmacèutics i finalment juristes.

L’any 1758 la pubilla de Can Carreras de Cabanes, Rosa de Carreras i Avinyó, aportà tot el patrimoni familiar al doctor Ignasi de Conill i de Carreras, ciutadà honrat de Barcelona resident a Olot.

L’escut dels Conill que, junt amb el dels Carreras, es troba a la façana de la casa consta d’un conill ajaçat al peu d’un arbre i al costat tres faixes amb tres estrelles a cadascuna.

Els Conill també estan presents a la casa amb l’escultura d’un conill col·locat dalt d’una columna en un racó amagat del jardí. La seva estratègica situació permet veure com s’insinua darrera de la reixa del portal d’entrada.

Documents:

Persones relacionades:

Més informació:


2 comentaris

Família Puig

Més informació: Can Carreras  –  Cabanes. Casals amb història

Els de Puig són els actuals propietaris de Can Carreras. Originaris de Santa Llogaia d’Àlguema, abans havien residit a Darnius i més antigament van estar relacionats amb els Collferrer, d’Olot. Joan de Puig i Descals, (Darnius,  ~1803 — Barcelona 1863) baró de Rodes va ser l’oncle del primer de Puig de Cabanes.

La família de Puig ha estat la destinatària final dels patrimonis Corcoll, Boxadós, Conill i Rich, estesos per les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa. El patrimoni de la família Rich, cavallers originaris de Jafre, incorporava al seu torn els dels llinatges Forest i Rubies, de Castelló d’Empúries.

A finals del segle XIX una pubilla, Concepció de Conill i de Maranges, mitjançant el seu casament amb l’hisendat Eusebi de Puig i de Rich, transportà tot el patrimoni d’Olot i Cabanes a la família de Puig,

Eusebi de Puig i de Rich
(Figueres, 1863-Barcelona, 1933)

Eusebi de Puig i de Rich

Fill del notari Antoni de Puig i Descals, natural de Sta. Llogaia i de Narcisa de Rich i Morell, natural de Castelló d’Empúries, va néixer a Figueres el 30 d’abril de 1863 i va rebre els noms de: “Eusebio, Cándido i Antonio”.

Els seus avis paterns foren Antoni de Puig i Teresa Descals i els avis materns Eusebi de Rich i Ana Morell.

Va obtenir el títol de Batxiller el 1879. L’últim examen el va fer el 16 de juny i el títol porta data de 12 d’octubre. A l’examen va coincidir amb Josep Pagès i Dalmau. A: Universitat de Barcelona. Datos estadísticos del curso de 1879 a 1880

Es va casar amb Concepció de Conill i Maranges (hereva de can Carreras), filla d’Antoni de Conill i de Solà, hisendat de Cabanes i de Rafaela Maranges i Vilar de la Selva de Mar. Van tenir tres fills:

  • Eusebi de Puig i de Conill (Figueres, 1890-París, 1927). Pintor. Hereu de la família va morir sense descendència
  • Concepció de Puig de Conill (1893-Cabanes, 1920). Necrològica (La Veu de  l’Empordà, 6/11/1920). Funerals (La veu de l’Empordà, 13/11/1920)
  • Antoni de Puig i de Conill (1896-1967)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Propietari d’un extens patrimoni a l’Alt Empordà, fou sobretot una personalitat destacada del moviment Eusebi de Puigagrarista català de començaments del segle XX. Segons Jaume Maspons i Camarasa, “hem de veure en Eusebi de Puig i de Rich més que un agricultor, un conductor d’agricultors, un despertador del sentit adormit de la classe pagesa, un guiador i organitzador de les forces rurals”. Quan a començaments de l’any 1900 es fundà la Cambra Agrícola de l’Empordà, una de les més importants que es crearen a Espanya, en fou elegit el president i va ostentar aquest càrrec fins a la seva mort. Des de 1907 i durant molts anys també va presidir el Consell Provincial de Foment de Girona. Entre les múltiples iniciatives que va promoure des d’aquests càrrecs en profit de les comarques gironines, cal destacar las campanya per a la construcció del canal de l’Alt Empordà. L’any 1905 fou elegit president de la Federació Agrícola Catalana Balear i, com a tal, va presidir el congrés agrícola celebrat a Olot el juny de 1906. Soci de l’IACSI des de 1880, formà part de la seva junta directiva des de 1909 i el 1911 en fou el president (1911-1914). Durant el seu mandat s’iniciaren els donatius de Josep Deu i Mata per a premis a l’agricultura i es creà l’Oficina d’inscripció d’aigües, que fou la precursora de l’Oficina jurídica.

lvg19330312-002_necrologicaEn aquell temps residia a Barcelona la major part de l’any, tot i que feia estades periòdiques a l’Empordà i residia a la casa Romà, del carrer de Peralada. L’any 1911 fou un dels fundadors i membre de la junta directiva de la Societat del Cavall Nacional de Tir Lleuger. Aquell mateix any es creà la Unió de Vinyaters de Catalunya, i també fou elegit president del seu consell comarcal de l’Empordà. L’any 1919 li fou atorgada la Gran Creu de la Orde Civil del Mèrit Agrícola. També va presidir durant molt temps la Cambra Agrícola Provincial de Girona. En l’àmbit espanyol, fou membre de l’Asociación de Agricultores de España i del Consell Superior de Foment,  formà part del Consell Superior de Foment i vocal de l’Associació d’Agricultors.

Eusebi de Puig fou, a més de president perpetu de la CAOE, cap de Foment de la província de Girona, president de la FACB (1905-1906), president del consell comarcal de l’Empordà de la Unió de Vinyaters (1911) i president de l’IACSI (1911-1914), vocal del patronat de la biblioteca (1922).

El 1919 va rebre la medalla Gran Cruz del Mérito Agrícola (La Vanguardia, 07/maig/1919, pàg. 10)

El 1929 va col·laborar en la publicació del Llibre de Festa Major de Sant Vicenç de Cabanes.

1929

Necrològica

Eusebi de Puig i de Rich va morir a Barcelona el 2 de març de 1933.

Recull de premsa:

  • Don Eusebio de Puig y de Rich, Presidente de la Junta directiva. A: La Cámara Agrícola oficial del AmpurdánL’Autonomista. Suplement literari, 1/10/1904, pàg. 3-4
  • Funerals.  Trasllat de les despulles mortals de la respectable Sra. D. Narcisa de Rich, Vda. de Puig, mare de nostre apreciat amich y suscriptor don Eusebi … ,y les de la virtuosa senyoreta donya Roser Gorgot y Pont … La Veu de l’ Emporda, 12/08/1911, pàg. 4
  • Cabanas.  Visita del Bisbe. Eusebi de Puig, junt amb Dolors Baitg de Gorgot, van actuar com a padrins de confirmació. La Vanguardia, 16/05/1928, pàg. 29.
  • Necrològica. La Veu de l’ Emporda, 04/03/1933, pàg. 5
  • Necrològica. La Vanguardia, 03/03/1933, pàg. 25
  • Escapa Amorós, S. D. Eusebi de Puig i de Rich (obituari) Butlletí. Revista mensual de la «Cámara Agrícola del Ampurdán, 516 (1933), pàg. 1
  • Los desbordamientos. El arreglo del río Muga. Boletin de la Camara Agricola del Ampurdan, 1/3/1913, pàg. 1

El dia 22 d’abril de 2017, en el marc del jardins de can Carreras de Cabanes, va tenir lloc l’acte en record d’Eusebi de Puig i de Rich i la presentació del llibre Cambra Agrícola de l’Empordà, de Joan Armangué, Joan Falgueras i Albert Testart (Brau, 2017)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antoni de Puig i de Conill
(1896-Figueres, 1967)

Cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona. Casat amb Cecília Conde i Garriga, de Barcelona, filla de Dionisio Conde y Gómez del Olmo, comte de Salces de Ebro i de Maria Garriga i Montaña. Van tenir dos fills:

  • Concepció, casada amb Josep Antoni Linati (1926 – 2008)
  • Eusebi, cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona, casat amb Carme Arbolí i Desvalls, de Barcelona, l’any 1955

En un esborrany de carta del 20 de febrer de 1943, el Sr. Antoni de Puig de Conill s’adreça al Bisbe de Girona demanant permís per reconstruir l’altar de Sant Pere. Fa constar que des de fa molts anys la família té cura de l’altar, que durant la guerra es va destruir i que ara el voldria tornar a posar en condicions de culte. Demana permís per iniciar les obres i esmenta que amb la carta adjunta el projecte. Explica que l’obra seria de maçoneria (un tipus d’obra feta amb pedra sense treballar —a vegades palets—, pedra picada —la que no s’ha desbastat— o bocins de maons, que es disposen irregularment i es lliguen amb un material de cohesió) i pintada en tons marfil i or d’acord amb la resta d’altars. També adjunta una foto de la imatge de Sant Pere que ha d’anar a l’altar i que està proporcionada a l’altura.

Com a col·laborador dels “Juegos florales del Ampurdán” el 1961 patrocinava amb 1000 ptes. un estudi sobre Sant Feliu de Cadins i el seu fill, Eusebi de Puig Conde, una poesia o estudi sobre els trabucaires (Ampurdan, 22/02/1961, pàg. 4). El premi sobre Sant Feliu de Cadins no es va adjudicar i es va atorgar al treball «Amor que devora» de Joan Guillamet Tuébols. El premi sobre els trabucaires es va atorgar a «Llegenda», de  Joaquim Segura Lamich, de Vic (Ampurdan, 17/05/1961, pàg. 3)

També va ajudar a la construcció del monument a Pep Ventura (Vida Parroquial, 31/01/1967, pàg. 5)

Recull de premsa:

Eusebi de Puig Conde

Fill d’Antoni de Puig i de Conill i de Cecília Conde i Garriga, el 1955 es va casar amb M. Carme Arbolí Desvalls. Cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona, des del 1972 (Los Sitios de Gerona, 21/4/1972, pàg. 4)

Documents:

  • Can Carreras de Cabanes d’Empordà. Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-1187
  • Família Puig Descals. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. FONS ACAE110-184. Data: 1624-1936. Volum i suport:5 capses arxivadores que sumen 0´6 metres lineals. Suport paper. Ingressà a l´ACAE al mes d´abril del 2002, fruit del conveni de dipòsit del Sr. Carlos de Aguilera i de Fontcuberta, comte de Fuenrubia

Persones relacionades:

Més informació:


2 comentaris

Avantpassats dels Carreras: Corcoll… Prats … Despuig

Les famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon
Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer

Vegeu: Can Carreras    –    Arbre genealògic

Corcoll-Prats-Despuig

Escut encarregat per Francesc de Carreras i Raguer amb l’armorial dels familiars de la seva esposa Francesca Despuig: Despuig-Corcoll-Prats-Ferrer

Branques principals

Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, entorn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes.

Corcoll

Després d’unes quantes generacions, un altre Pere Corcoll (Ref. 1474) i la seva esposa Joana, tenen tres fills: Sebastià, pagès de Cabanes; Antoni, blanquer de Cabanes casat a Peralada i Joan, prevere i sagristà de Cabanes.

El 1543, Gràcia Corcoll, néta de Sebastià, es va casar amb Joan Viu [notari de Castelló per autoritat del Comte d’Empúries i de l’abat de Sant Pere de Rodes].

El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa.

El 1550 Antic Corcoll, mercader de Cabanes i germà de Gràcia Corcoll, va arrendar el reconegut Mas Ventós de la muntanya de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva). La propietària era Anna Ventós. Font: Plujà i Canals, Arnald. Els masos perduts del Cap de Creus. Brau, 2016. El 1556 Antic Corcoll de Cabanes es va casar amb Francesca Ferrer de Torroella de Fluvià, eren els oncles de Gràcia Viu Corcoll casada amb Rafel Prat Ferrer.

PratArbre genealògic

Els Prat de Banyoles estan documentats des del s. XV, amb el notari Pere Joan Prat i el matrimoni Andreu Prat i Antònia. El segle XVI trobem a Joan Prat i les seves dues esposes, Gabriela Lozada i Joana Andreu, i a Pere Prat i la seva esposa Marquesa Ferrer.

El 1609, Gràcia Viu  Corcoll i de Ferrer, filla de Francesc Viu Corcoll i Jerònima Ferrer, es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles. Així fou com els Prat obtingueren el domini de l’heretat de Cabanes.

Rafel i Gràcia van tenir dues filles, Maria Rosa casada amb Josep Agustí Tor Bagur i Carles, mercader de Torroella de Montgrí i Anna Magina, pubilla i hereva del patrimoni.

El 1619, Gràcia Viu Corcoll, ja vídua, va comprar a Jaume Andarrer un camp a la zona dels estanys, per 45 lliures.

Es conserva un inventari de “tota aquella casa gran dita de Corcoll ab sos patis scituada dins lo castell de Cabanes en la qual estava Gratia Prats lo temps que morí“. No hi consta data, però sabem que la Gràcia va morir el 8 de març de 1642.  La casa constava de: entrada, 1 sala gran, 2 cambres, 1 cambra amb estudi, 1 sala petita, la cambra nova, 1 cuina, 1 veritable cuina, 1 reboster, 1 graner, 1 celler, 1 estància prop dels tarongers, 1 cuina baixa [transcripció de l’inventari]

inventari casa Corcoll

Inventari de la casa gran dita de Corcoll

Un testament atorgat el 12 de gener de 1646 per Joan Rocha, treballador de Cabanes, parla d’una casa situada al carrer Cavalleries que limita amb la casa del Magnífic Pupil Monrodon que fou de la Senyora Prats. Aquesta casa d de la Sra. Prats podria ser la casa Corcoll descrita a l’anterior inventari?

1646. Testament de Joan Roca

Marquesa Ferrer, mare de Rafel, va morir el 1591 i el 1596 va morir Marianna Prat Ferrer, filla de Pere i Marquesa.  Pere Prat, va morir a Cabanes el 1596 però va ser enterrat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Uns anys abans havia escrit “Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia“, en realitat el Llibre mestre de la família. Al llibre hi consta la data de 1565.

[Pere podia haver actuat com a notari de Cabanes signant en nom del notari Pere Ferrer. El seu nom apareix al Manuale instrumentorum receptorum in castro de Cabanis, FONS AHG170-395]

El 23 de setembre de 1613, Rafel Prats va morir, després de fer testament en poder del notari Ribes de Peralada i fou enterrat en el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Dos mesos més tard, el 7 de desembre de 1613, batejaven a la seva filla Francesca. Els padrins foren lo Sr. Francesch Rosello y Jorda, burgès de Perpinya y padrina la Sra Anna Carles de Torroella de Mongri. 

Bibliografia:

  • Solá-Morales, José Mª de. Un manuscrito genealógico del notario bañolense Pedro Prat (*1596). Cuadernos del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1956. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, p. 62-69. A l’article, l’autor diu que al seu arxiu particular hi conserva dos documents:
    • Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia, escrit per Pere Prat el 1565
    • Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig … escrit el 1683 per Francisco de Carreras y Reguer”

Montrodon

El 1626 Anna Magina Prats Corcoll, filla gran de la parella, es casa en primeres núpcies amb Domingo Montrodon, donzell de Peralada. Només se’ls coneix un fill anomenat també Domingo i nat el 28 de novembre de 1628 quan feia mesos que el seu pare havia mort. No se’ls coneix cap altre fill, cosa que fa suposar que Lunes Mont-rodon, donzell de Cabanes, qui el 1651 es va casar amb Francesca Ornós, de Castelló d’Empúries i aquest Domingo Montrodon nat el 1628 fossin la mateixa persona. Aquesta suposició també queda avalada pels plets que més endavant van tenir Francesca Despuig i Francesca de Ornós, viuda de Domingo de Montrodon.

Domingo de Montrodon, oïdor militar de la vegueria de Vic des del 15/05/1612, va ser insaculat diputat militar de la vegueria de Barcelona el 25 de juliol de 1620 i ho va ser fins el 1628 data de la seva mort. A: Serra Puig, Eva. Els Llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714). Institut d’Estudis Catalans, 2015

Domingo va morir el març de 1628 (possiblement emmetzinat en un dinar a Peralada). La seva vídua, filla i pubilla de Rafel Prats i Gràcia Viu Corcoll,  enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, de Corçà, amb la qual cosa la heretat va passar al cognom Despuig.

Domingo Montrodon també podria ser el personatge que apareix al treball d’Antoni Pladevall Font: Mont-rodon. Passat i present d’un llinatge i d’un casal osonenc. Editorial Diac, Vic, 2001

Domingo de Mont-rodon, governador del comtat de Peralada, estava relacionat amb els germans Miquel i Guillem de Rocabertí

Vegeu: Dietari de Jeroni Pujades IV (1626-1630) i Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum V. Anys 1623 a 1644

El novembre de 1651 es casaven Lunes (o Domingo) Mont-rodon, donzell de Cabanes ( fill de Domingo de Mont-rodon i Anna Magina) i Francesca Ornós (Hornos) de Castelló d’Empúries. Ja viuda, Francesca es va casar amb Onofre Gelabert

Aquest Domingo Montrodon, primer espòs de Francesca Ornós, i que era de Cabanes no podia ser el mateix Domingo Montrodon casat amb Anna Magina Prats ja que aquest va morir el 1628 i va ser enterrat a l’església parroquial de Cabanes. Entre el 19/03/1654 al 15/09/55 fou oïdor militar de la vegueria de Girona, sotsvegueria de Besalu i  va morir el 1655.

Vegeu també:  Mas de la Torre, Estany Bos, Mas de la Torre de l’Albert (Palau-saverdera).

Algunes informacions ens diuen que el mas de la Torre de Palau Saverdera, a principis del segle XVII, era propietat de Domingo Mont-rodón de Cabanes i l’any 1672 el va heretar la seva dona Francisca de Hornos. Sembla que després de passar per diferents administradors (Engràcia Prats [Corcoll], Marquesa Ferre, Anna M. Magina Despuig Prat, Francisca Carreras des Puig) l’heretat finalment passà a Francisca de Montrodón de Hornos i de Gelabert. Vista la genealogia familiar el més probable és que Estany Bos fos propietat de Marquesa Ferrer per herència familiar i després s’anés transmetent als seus descendents: Rafel Prat Ferrer,  Anna Magina Prat Corcoll, Domènec Montrodon (fill), Francesca d’Ornós (vídua Montrodon). Quan Domènec Montrodon va morir sense descendència, Francesca Despuig, la seva germanastra i llavors esposa de Francesc Carreras degué reclamar el llegat materna a la cunyada i es van esdevenir alguns litigis.

  • Vora el 1595, el mas de la Torre o Estany Bos o Torre de l’Albert, estava a mans de Joan Ferrer, d’aquí degué passar a Marquesa Ferrer, esposa del banyolí Pere Prat i sogra de Gràcia Corcoll.
  • El 30 de gener de 1617 Jaume Palau pages habitant en la casa de Estany bos parroquia de Palau Saverdera y la Sra Ana Magina Prats donzella habitant en dit castell de Cabanas, apadrinen un nen,  Jaume Jou
  • Per altra banda la família Puig-Arbolí conserva un full manuscrit titolat “Stanÿvos” on s’explica que el 9 de gener de 1535, Pere Ferrer, mercader de Roses, va comprar la finca a Pere d’Argensola i que se suposa que abans era propietat de la família Descamps. (Pere d’Argensola estava casat amb Catherina Descamps, filla i hereva de Guillem Ramon Descamps, militar al castell d’Empúries i d’Eufrasina). El 31 de gener de 1689 la finca era propietat de Francesca Despuig i Prat i el seu marit, Francesc de Carreras i Raguer, la va obligar a vendre-la a Pere Pau Albert, per 4.000 lliures. Es diu que la finca valia 20.000 lliures. També s’explica que el comprador podrien ser els tutors dels pupils Albert (d’aquí vindria el nom de Masia de la Torre de l’Albert). El full explica que molts anys després, M. Rosa de Carreras i Avinyó, besnéta de Francesca Despuig, va obrir un plet per recuperar la finca, però també podria ser una confusió derivada del plet obert contra el seu oncle  Antoni de Carreras i Carles per la propietat del mas Llach de Sant Pere Pescador i que el plet al qual referència fos el que van mantenir el matrimoni Carreras-Despuig amb la Sra. Francesca de Hornós, que possiblement fos la seva cunyada (vídua de Domingo Monrodon, fill del primer marit de la mare de Francesca Despuig)

El 8 de març de 1642, moria Gràcia Prats Corcoll (mare d’Anna Magina). Havia fet testament amb el notari Narcís Bassedas de Figueres

Documents:

Despuig

Rafel Despuig, donzell, i Anna Magina [Mont-rodon] Prats, casats a Cabanes el 1630, entre 1631 i el 1641, van batejar uns quants fills: Francesca (1631), Rafel, donzell, (1634), Emerentiana (1639), Caterina, casada amb Josep Sunyer, d’Ullà/Torroella de Montgrií i Maria (1641).

_  Juan Despuig, natural de Gerona, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1599. Desciende de Guerao Despuig, de Quart de Gerona, elevado a la dignidad de Caballero el 15 de Mayo de 1503.
_ Rafael Despuig, hijo del citado Juan Despuig, natural de Corca, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1626. A: Blasonari

despuig

El 1694, l’hereva Francesca Despuig i Prats (1631-1715), després d’enviudar d’Antoni Padern (+1675), Dr. en drets de Peralada i Figueres, va contraure matrimoni, amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió, fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes.

Magina Despuig Montrodon (abans Prats Corcoll) va morir el 23 de febrer de 1657.

Del primer matrimoni de Francesca Despuig  van néixer una filla, Maria Rosa, casada a Cabanes el 26 de setembre de 1691, amb Josep Puig i un fill, Domingo Padern i Despuig que va ser enterrat el 15 de desembre de 1689. Al testament signat tres dies abans se’l defineix com a estudiant i entre els testimonis hi ha dos militars.

Branques col·laterals

Boixadors

La primera referència (1424) de la família la trobem amb Perpinyà Boixadors, de Cabanes i la seva esposa Ramona. A la seva genealogia hi trobem Joana Comte i Bernat Sinol, de Vilabertran; Margarida Sinols, de Cabanes i Antònia Gelabert, de Vilatenim; Joan Boixadors, mercader de Peralada, amb heretats a Cabanes i Peralada; Jaume Boixadors, botiguer a Peralada i paraire a Perpinyà

Caterina Boixadors i Gelabert, besnéta de Perpinyà i Ramona, es casa amb Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula, de Figueres.

La família segueix amb els Torroella, de Peralada.

Ferrer

El 1543, Gràcia Corcoll es va casar amb Joan Viu. El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa. El 1556, Francesca, germana de Jerònima, s’havia casat amb Antich Corcoll, germà de Gràcia Corcoll i sogra de Jerònima.

El 1609, la seva filla Gràcia Viu Corcoll i de Ferrer es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles, fill de Pere Prat, notari de Banyoles i Marquesa Ferrer, de Roses. Marquesa era néta de Pere Ferrer, mercader de Roses i de Constança Torroella i Boixadors, de la família Torroella de Peralada.

Per tant hi ha dues famílies Ferrer, una de Torroella de Fluvià i l’altre de Roses (es desconeix si estaven emparentades o no). Els Ferrer de Roses foren els qui, el 1535, van comprar la finca d’Estany Bos de Palau Savardera a Pere d’Argensola.

Torroella

La primera referència de la família es remunta al 1377. A la seva genealogia hi trobem Martí Torroella, apotecari de Peralada, casat amb Cecília Pons de les Costes, filla de Miquel Banaula, notari de Figueres.

El seu nét fou Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, [fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula] casat amb Caterina Boixadors i Gelabert, pubilla dels Boixadors.

Dels fills de Martí i Caterina es coneix a Pere i Joan Antic, donzells o Constança Torroella i Boixadors, pubilla, casada amb Pere Ferrer, mercader de Roses, amb tractament d’Honorable.

La seva néta Marquesa Ferrer es va casar amb Pere Prat, notari de Banyoles, i van ser els sogres de Gràcia Viu i Corcoll, de Cabanes.

Arbres geneaològics dels: Boixadors-Corcoll-Torroella
A:  Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Més informació:

  • És molt probable que el dret a ser enterrat davant de l’altar del Roser passés dels Corcoll-Prat, als Mont-rodon, als Despuig i finalment als Carreras. Un document del 1628 confirma que Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: … deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra …. davant lo altar de Nª Sª del Roser … dins l’església de St. Vicens del Castell de Cabanas 

Domingo Mont-rodon

Els Gelabert

Jacint Gelabert, pare d’Onofre, havia adquirit el castell de la Garriga de Peralada a principi del segle XVII. Onofre Gelabert Costa fou “capità de cavalls” i ciutadà honrat de Barcelona, i sostindria la causa castellana durant la guerra dels Segadors. S’havia casat amb Maria de Claresvalls … Ja vidu, es casà en segones núcies, l’any 1665, amb Francesca d’Ornós, vídua de Domingo de Montrodon i aconseguí un altíssim dot de 5.000 lliures… Onofre morí el 9 de desembre de 1672 i és enterrat a Sant Llorenç de la Muga. A: Baig i Aleu, Marià. Sant Llorenç de la Muga. Diputació de Girona : Fundació Caixa Girona, 2007

Un full manuscrit, amb data del 1670, parla del traspàs d’un censal de 300 lliures. Explica que la Sra Francisca de Gelabert y Ornos de la vila de Figueres si viu si no a son hereu ha de pagar un censal a un nou propietari. Aquest censal havia estat venut el 1631 per Gracia Viu Corcoll, vidua de Rafel Prats y Ferrer i la seva filla Anna Magina Despuig y Prats (Font: Arxiu familiar Puig i Arbolí)

Altres documents:


Deixa un comentari

Alcaldes i regidors

  • 1775.- Miquel Carbó, Bonaventura Soler, Jaume Barrali, Pere Cardoner, Pere Bru, Francisco Sibecas, Francisco Roca
  • 1840-43.- Joan Brusés [Portell?] (1812-?)
  • 1850.- Miquel Tuébols
  • 1852.-  Abdón Serra
    • 1852.- Mariano Pou
  • 1855.- Bonaventura Salleras Bru (alcalde), Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Ventura, Josep Heras (regidors) i Miquel Vergés (Síndic) – Joaquim Prim (Secretari)
  • 1858.- Vicenç Sabater
  • 1861.- Josep Oliva
  • 1864.- Antonio Conill de Solà
  • 1865.- Gerónimo Font
  • 1867.- Rafael Giralt
  • 1868.- Gerónimo Font
    • 1868.- José Pou Brusés. President de la Junta Revolucionària
  • 1869.- José Ribas Vidal,  José Oliba, Rafel Aguer, José Lleonsí Pagés, José Terrats, Juan Planas i Miguel Bolacell
  • 1872.- José Bascu Rebarter, Juan Pou, José Serra Falgueras, Gerónimo Font, Jaime Pomés, Salvador Pi, José Brugat,  Mariano Ramis i Francisco Municoy (01/02/1872)
  • 1873.- Juan Pou Brusés, Gerónimo Font Busquets, Mariano Ramis Fortiá, José Bascu Rebarter, José Serra Falgueras, Salvador Pi Serra, José Brugat Salort, Jaime Pomés Serra, Francisco Municoy Hortensi (24/08/1873)
  • 1874.- Jaime Pallicer, Martín Navarra, José Ribas, Miguel Bolacell, Miguel Gimbernat, Rafael Aguer, Juan Pey, Juan Solá, Pedro Heras (21/06/1874)
  • 1877.- Andrés Brugat Brancumart
  • 1879.- Juan Pou Brusés
  • 1881.- José Serra Falgueras
  • 1883.- Joan Pou Brusés
  • 1887.- José Ribas Vidal
  • 1895.- Buenaventura Salleras Bru
  • 1898.- José Ribas Vidal
  • 1900.- José Ribas, Juan Pey, José Albert, Martín Bret, Juan Gratacós, Esteban Pagés, Miguel Gimbernat, José Monegal. Monegal va presentar renúncia el desembre de 1901.
  • 1902.- Juan Tuébols Pallicer, Juan Tuébols Bigas, José Oliva Rebarter, José Rebarter Collsamata, Salvio Miró Trebol, José Albert Hortal, Esteban Pagès Pomés, Miquel Gimbernat Pomés
  • 1904.- José Oliva Rebarter
  • 1906.- Luis Gimbernat Prim; síndic: Josep Albert Hortal; regidors: Teodoro Salleras, Joan Quera Hortal, Pere Borrell Sabater. Secretari: Miquel Gimbernat Pomés . Metge: Josep Centelles
  • 1910.- Andrés Serra Pagés
  • 1912.- José Pagés Batlle
  • 1916.- Vicente Cusí Vidal
  • 1918.- Federico Tuébols Bigas
  • 1920.- José Terrats Carbó
  • 1922.-Camilo Heras Bosch, alcalde; Joan Aguer, Josep Gimbernat, Agustí Llensa, Josep Noguer, Jaume Rebarter, Rafel Colomer
  • 1923.- Teodoro Salleras Pagés, alcalde. Regidors: Isidre Porterias, Josep Aguer, Joquim Viarnès, Joan Aguer, Miquel Gimbernat, Vicenç Cusí i Joan Llombart
  • 1924.- Joaquín Prats Minobis, alcalde; Isidre Porterias Clos, primer tinent d’alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater,  Joaquim Viarnès Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pallicer i Josep Batllori Pijoan, regidors
  • 1930.- Joaquín Torrent Clos, Teodoro Salleras, Benito Pomés Caritg, Camilo Heras Bosch, Agustín Casellas, Juan Aguer Sucarrat, Rafael Colomer Puig, José Gimbernat Teixidor. La Galeria: revista semanal, 13/03/1930
  • 1931.- Joaquín Torrent Clos, Juan Llombart Pou, Miguel Mis Gimbernat, José Olivés Descamps, Juan Aguer Sucarrat, Agustín Llensa Vidal, Juan Noguer Pomés, Pedro Salleras Feliu (15/04/1931)
  • 1934.-
    • Josep Noguer Pomés, Conrado Pagés Serra, Pedro Alegrí Batlle, Pedro Martí Casadevall, Vicente Pijoan Sala, Jaume Heras Miró (01/02/1934)
    • En un Ple presidit pel sargent de la Guàrdia Civil Rufino Bosque Pardina (20/10/1934) es destitueix Josep Noguer i es nomena alcalde gestor a Josep Ylla Brugat qui va presentar la dimissió al cap de poques hores.
    • L’Ajuntament va quedar constituït per: Joaquín Viarnés Brugat, alcalde gestor, Vicente Pijoan Sala, Jaime Heras Miró
    • En un Ple presidit per Rufino Bosque Pardina i el guàrdia segon Bartolomé Trujillo Sánchez (24/10/1934) es destitueixen el dos regidors i es “crida” a Joaquín Torrent Clos, Joaquín Prats Minobis, José Gimbernat… L’alcalde gestor és Joaquín Viarnés Brugat
  • 1935.- Joaquín Viarnés Brugat, José Quera Isern, Agustín Casellas, Isach, Perdro Salleras Feliu, Vicente Pijoan Sala, José Terrats Comamala (03/05/1935)
  • 1936.-
    • Josep Noguer i Pomés, Conrad Pagès Serra, Pere Alegrí Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicente Pijoan, Jaime Heras (18/02/1936). El  26/07/1936, Vicenç Hortal Ramis, Pere Noguera Salleras substitueixen a Vicente Pijoan i Jaime Heras
    • Josep Noguer i Pomés, Joan Puigvert Lloveras, Josep Planella Capallera, Pere Alegrí Batlle, Bartomeu Argelés Puig, Joan Pei Costei, Joan Vergés Noguera (18/10/1936)
  • 1938.- Paulino Margou Oliveras. Comisari municipal
    • 1938.- Ramon Prunella Beya
  • 1939.-  Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera
    • 1939.- José Terrats Carbó
  • 1942.- José Ylla Brugat
  • 1944.- Pedro Salleras Feliu. Accidental
  • 1946.- Vicente Pijoan Sala. Accidental
  • 1947.- Jaime Heras Miró
  • 1951.- Cessa Jaume Heras  i Josep Terrats Comamala pren possessió com a alcalde accidental
  • 1952.- Joan Tuèbols Hortal pren de possessió del càrrec d’alcalde, després que Josep Terrats Comamala, cessés com a alcalde accidental. Joan Tuébols Hortal, el 1941 havia estat elegit Fiscal Municipal. Boletín oficial de la Provincia de Gerona, 153, 23/12/2016)
  • 1973.- Joaquim Olivés Ros
  • 1979.- Miquel Pijoan Sibecas (19/04/1979 – 07/05/1983) (PSC : 4 ; UCD : 3)
    • 1982.- Dimiteixen 5 dels 7 regidors i es crea una gestora municipal. L’alcalde elegit és Vicenç Pellicer (Avui, 26/08/1982)
  • 1983.- Josep Terrats Gimbernat (23/05/1983 – 09/06/1987) (CiU : 4 ; PSC : 3), Joan Soler Masjoan, Pere Ylla LLombart, Agustí Pujolar Castañer, Vicenç Pellicer Cullell, Josep Girgas Comas
  • 1987.- Josep Terrats Gimbernat (30/06/1987 – 25/05/1991), Agustí Pujolar Castañer,  Andreu Serra Fàbrega, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey, Joan Llanet Payró, Bartomeu Poch Paltré (CiU : 7). El 1990 Joan Llanet va presentar renúncia al càrrec
  • 1991.- Josep Terrats Gimbernat (15/06/1991 – 27/05/1995) Andreu Serra Fàbrega, Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey, Robert Blanch Giró, Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 5 ; PSC : 2)
  • 1995.- Josep Terrats Gimbernat (17/06/1995 – 12/06/1999) Joan Bech Maset, Agustí Pujolar Castañer, Jacint Heras Gimbernat, Maria Sabater Lunati, Francesc Xavier Sala Pujolar, Pere Ylla Batlle(CiU : 5 ; ERC : 2). A finals del 1998 Dolors Ferrusola Bosch va substituir a Xavier Sala Pujolar
  • 1999.- Josep Terrats Gimbernat (03/07/1999 – 24/05/2003) Pere Salleras Parer, Agustí Pujolar Castañer, Alexandre Hernández González, Pere Ylla Batlle, Jordi Roura Hortal, Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 4 ; ERC : 2 ; PSC : 1)
  • 2003.- Pere Ylla Batlle (14/06/2003 – 26/05/2007) Jordi Roura Hortal, Joan-March Comes i Casanoves, Xavier Sala Pujolar, Pilar Heras Trias, Maria Rosa Serra Milà, Maria Lluïsa Pérez Serradell (ERC : 6 ; PSC : 1). A finals del 2006 Jordi Heras Casademont substitueix a Maria Rosa Serra Milà
  • 2007.- Pere Ylla Batlle (16/06/2007 – 26/09/2008) Jordi Roura Hortal, Pilar Heras,  Ronald Puppo, Elisabet Salleras, Rafael Brosa Reverte, Francesc Xavier Cumbriu Sirvent (ERC : 5 ; PSC ; 2)
    • 2008.- Jordi Roura Hortal (08/10/2008 – 21/05/2011) El setembre de 2008 Pere Ylla Batlle renuncia a l’alcaldia de Cabanes. Més endavant també va dimitir Pilar Heras
  • 2011.- Àlex Hernández González (11/06/2011 – 22/05/2015) Pere Salleras Parer, Ernest Sala Pujolar, Núria Tubau Lacosta, Rafael Brosa Reverte, Joaquim Coloma Brugués, Anna Cortada Pomés (CiU : 4 : PSC : 3). Franc Cervilla i Vargas va substituir Ernest Sala
  • 2015.- Àlex Hernández Gonzàlez,  Caterina Casanovas i Llaona, Marc Clos i Vico, Andreu Viarnès i Àguila, Núria Tubau i Lacosta (CiU : 5 ; ERC : 2). Eleccions: 24/05/2015 – Presa de possessió: 13/06/2015. El 21/12/2015 Antònia Gimbernat i Gou va substituir Núria Tubau i el 7/04/2016 Franc Cervilla va substituir Caterina Casanovas
  • 2019.- Àlex Hernández Gonzàlez, Andreu Viarnès i Àguila, Dolors Sirvent i Masó, Xavier Serra i Llobet,  Núria Tubau i Lacosta, Magda Pujolar i Tubau,  Delmar Alberto Blasco Bellomaría (Tots per Cabanes: 4 ; Som Cabanes: 3). Eleccions: 26/05/2019 – Presa de possessió: 15/06/2019.


2 comentaris

Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)

Nat el 1928, va morir a Figueres el 5 de desembre de 2016. Casat amb Maria Canela, va tenir tres fills. A banda de la seva activitat professional, el 1969, el Sr. Guardiola formava part de la junta de la U.D. Figueras.

El 1973 ocupava la plaça de Pont de Molins.

Durant 16 anys va ser el metge de capaçalera de Cabanes (1977/93). Es va jubilar el 26 d’abril de 1993. L’11 de setembre del mateix any, en el transcurs del dinar del IV Homenatge a la Vellesa se li va retre homenatge d’agraïment pels seus serveis al poble.

Quan el 1993 es va jubilar va ser substituït, com a metge titular,  pel Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.

A l’octubre el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular i la plaça de Cabanes va ser ocupada interinament per la Dra. Josefina Santiago i Pla. La Dr. Santiago s’acomiadà el 31 d’octubre de 1998. Posteriorment ocupà la plaça el Dr. Sebastià Alvarez i Rigol.

Documents

  • 1877/1981. AHG170-326-T2-3460 Expedient personal de Veremundo Guardiola Mallol [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/3


3 comentaris

Família Noguer

  • Josep Noguer i Pomés (1887-1956). Alcalde, soci fundador i president del Sindicat Agrícola de Cabanes
  • Josep Noguer i Guerra (1912-2002). Implicat en múltiples activitats socials, administratives i culturals del poble
  • Joan Noguer i Cardoner (1936-2012). Fotògraf

El 4 de setembre de 1886, Josep Noguer i Carbó, nat a Cabanes el 1828,  es va casar a Avinyonet de Puigventós, amb Francisca Pomés i Roqui,  natural de Pont de Molins. Josep i Francesca van tenir dos fills: Josep  i Joan

Josep Noguer i Pomés va néixer a Cabanes el 6 d’agost de 1887 i el 1912 es va casar amb Rosa Guerra i Subiràs, d’Olot. Va ser alcalde de Cabanes els anys 1934-1935 i els anys 1936-1938. El 1932 va ser soci fundador i president del Sindicat Agrícola de Cabanes. Afiliat a Esquerra Republicana, els diferents documents signats per ell durant la Guerra Civil donen fe de la seva preocupació per la cultura i l’educació dels cabanencs i el benestar dels refugiats i la seva cura en fer les coses ben fetes. En acabar la guerra, Josep Noguer i Pomés, amb 51 anys i ja vidu, va ser sotmés a consell de guerra i condemnat a reclusió perpetua (cal suposar que posteriorment se li va reduir la pena)

Josep Noguer va morir a Cabanes el 6 d’agost de 1956.

Certificat d'estudisJosep Noguer i Guerra, fill de l’anterior, va néixer a Cabanes el 23 d’octubre de 1912. Es va casar amb Carme Cardoner Sudrià. Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer Guerra va ser vice-secretari de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica».

Entre 1927 i 1933 va ser jugador de la U.E. Cabanes.

Després de la Guerra Civil va ser l’encarregat de portar el control dels títols dels socis del “Sindicat Agrícola”, secretari de la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos” i es va ocupar de la comptabilitat de la “Societat Recreativa”, des dels seus inicis l’any 1952, fins a la seva dissolució el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i l’administració de les diferents Comissions de Festes,  així com la del coto “Casa Nostra”,  la Societat de caçadors de Cabanes.

Josep Noguer va morir a Cabanes l’1 de desembre de 2002.

Més informació a:
Segona República (1931-1939) –  Guerra Civil  –  Sindicat Agrícola de Cabanes

Josep Noguer Guerra-Carme Cardoner

Més informació a:
Segona República (1931-1939) –  Guerra Civil  –  Sindicat Agrícola de Cabanes

Joan Noguer i Cardoner, fill de Josep Noguer i Carme Cardoner, va néixer a Cabanes el 1936 i va morir el febrer de 2012. Afeccionat a la fotografia, durant un temps també s’hi va dedicar professionalment.

Joan Noguer Cardoner

Gràcies als hereus de la família s’han pogut recuperar documents originals del Sindicat Agrícola, documents personals de Josep Noguer i Guerra i negatius i diapositives del fons fotogràfic de Joan Noguer i Cardoner.

Vegeu: Fons de la família Noguer

 


1 comentari

Els Barutell-Bestracà

Castell d'Oix

Castell dels Barutell

Segons Armand de Fluvià les nissagues Barutell-Bestracà, vassalls dels vescomtes de Rocabertí, eren famílies de la noblesa immemorial, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV. 

Un dels primers Barutell que coneixem fou Berenguer de Barutell, de Puigcerdà, que va morir el 1213, segurament a la batalla de Muret. Al llarg del segle XV,  els Barutell-Bestracà van enllaçar matrimonialment amb els Cruïlles, els Montagut, els Vallgornera i els Rocabertí, entre d’altres, i més endavant els Carreras s’hi van relacionar a partir de les famílies Cruïlles, Montagut i Vallgornera.

A principis del segle XVII, tot i tenir la residència a Oix, els Barutell es trobaven a Cabanes on van néixer dos dels seus nou fills. Es desconeix el motiu pel qual es van establir temporalment al poble, però una explicació podria ser que hi fossin en representació de Francesc Jofre I de Rocabertí i Pacs, Vescomte de Rocabertí i primer Comte de Peralada que el 1604 havia pres possessió de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.

Arbre genealògic dels Barutell

  • El 2 d’abril de 1616, va ser batejat a Cabanes Don Antic, fill del senyor Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.
    • Joan de Barutell i Anna M. Vilaseca s’havien casat a Barcelona el 5 de febrer de 1613
    • L’àvia de Joan Barutell fou Estàsia de Montagut de Vallgornera, família relacionada amb el castell de Cabanes.

Barutell

Els padrins foren el senyor Don Antic de Barutell-Bestracà i la senyora Isabel Vilaseca (segurament els avis del nadó). L’avi, Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d’Oix, el 1599 era Diputat a les Corts de Barcelona, pel braç militar.

La criatura va morir pocs dies després i va ser enterrat a Oix on els Barutell tenien la residència permanent, fins que al segle XVIII, Bonaventura de Barutell-Bestracà i d’Asprer (bésnet de Joan) es casà amb Teresa de Càrcer.

Barutell

  • L’1 de juny de 1621, una nena, Teresa de Barutell-Bestracà Vilaseca, també néixer a Cabanes i va ser apadrinada pel senyor Bernat de Boixadors, possiblement Bernat de Boixadors i d’Erill, primer comte de Savallà.

Barutell

Documents:

  • 1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum

Més informació:


1 comentari

Llevadores

S. XVII-XIX

  • 1618.- Cecília Plana. A quatre de agost de mil siscents desavuyt per Cecilia Plana llavadora del Castell de Cabanes es estat batejat un fill llegitim y natural de … Boxo sastre y de Margarida sa muller y asso per necessitat …
  • 1621.- Cecília Pla. A dotze de Novembre de mil siscents y vint y hu per Cecilia Pla llavanera [llavanera=llevanera o llevadora]  y en cas de necessitat es estada batejada una filla de Vicens Capdevila treballador y de Narcisa sa muller y a catorze de dit mes y any per mi … foren fets lo cathechismo y exorcismo y les altres cerimonies …
  • 1623.- Joana Vanovera. A vint y nou de desembre mil siscents vint y tres per Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas y per necesitat es estat batejat un fill legítim i natural de Montserrat Pi treballador de dit castell i de Anna sa muller
  • 1926.- Cecília Pla. A dos de dezembre de mil sis cents vint y sis per mi Frn. Vinÿes … son estats fets los exorcismos y cathechismos y altres cerimonies … a Paula varonicha filla legitima y natural de Guillem Badia traballador y de Anna sa muller … com la dia antes fos estada batejada per necessitat per Cecilia Pla llavadora de dit castell de Cabanes.
  • 1628.- Cecília Plana. Avuÿ quatra de fabrer mil y sis cents y viny y vuyt es estada batajada Margarita Antonia p. nasecitat p. Scacillia plana lavadora de Cabanas filla de Marturia miro y de Anna mirona muller sua
  • 1628.- Cecília Pla. A vint y vuyt de novembre de mil siscents vint y vuyt per haver molt gran dupte si en casa per causa del perill de mort Cecília Pla llavadora del Castell de Cabanes avia batejat verdaderament segons de lo que fou interrogada respongue y de las circunstancias per mi Franc. Vinyes prb sacrista de la Iglesia de St Vicens del castell de Cabanes es estat batejat ab condicio (si non es baptiza…) Domingo Joseph Rafel Frnc… Bernat fill legitim y natural del Sr domingo de Monrodo en temps de son obit en la vila de Peralada domiciliat y de la Sra Anna Magina sa muller fou padri lo Sr don Bernat de Monpalau y Alemany domiciliat en lo lloch de Argelaguer y padrina la Sr Engracia Prats y Corcoll viuda de dit castell de Cabanes
  • 1732.- Marianna Pi. Als trenta ÿ hu del mes de octubre del any mi set cents trenta ÿ dos fou batejada per miRita Anna Josepha ÿ Catherina filla legitima ÿ natural del Senyor Thomas Sunÿer cirurgia de Cabanes ÿ de la senyora Catherina conjuges … La qual era estada batejada en casa per necessitat per Marianna Pi, llavadora …
  • 1749.- Marianna Climent.  Als vint del mes de janer mil set sents quaranta y nou es estat batejat privadament per Marianna Climent llevadora de Cabanas un minÿo fill legitim y natural de Joan Ramis bracer de Cabanas y de Teresa Sala conjuges ….
  • 1809/1811.- Matas.
    • Als vint ÿ sinch fabrer anÿ mil vuit cens ÿ nou … he suplert las seremonias baptismals per esser privadament batejat per la  llevadora Matas, viuda de dit poble per lo imminent perill de la vida a Joseph Franco Andreu fill leg. ÿ natul de Vicens Cullell ÿ llucia …
    • Als vint ÿ tres Desembre 1811 he donat sepultura … a Maria Matas ÿ Malé llevadora” … era de edat 70 anys.
    • Maria Maler Brugat (Vilabertran,1741?-Cabanes,1811) era filla de Josep i Caterina, de Vilabertran. Va ser la segona esposa de Jaume Matas Vilanova, conegut com a Jaume Matas del Rec
  • 1842.- Llúcia Oliva.
    • A los trece Junio de mil ochocientos quarenta y dos … en la Pila Bautismal … (Ratione dubti i prudentis de Lucia Oliva comadrona vulgo llevadora de esta quien bautizó causa necesiitatis post partum) he bautizado sub conditione a Antonia Mª Lucia nacida de ahier hija legt y natl de José Cullell trab de esta… y de Mª Salachruch … cons de la parrª de Alfar …
  • 1857 i 1858.- Margarida Bru Oliva o Margarida Oliva
    • Rosa Oliva Bonavia … bautizada al instante del nacer por la vulgo llevadora Margarida Bru
    • Maria Oliva Bonavia … he bautizado (sub conditione …por haber bautizado la comadrona vulgo llevadora Margarita Oliva de esta) ….

S. XX

Paula Pous Noguer (Pauleta). Casada amb Joaquim Diumenjó Ferrer es van establir a la plaça Gran de Peralada. Tenia títol universitari, va ser llevadora de Peralada, Vilabertran, Cabanes i Vilanova. A: Vilà Bartis, Cristina. Néixer i viure entre claustres a Peralada, la història de Francisco Soler. Empordà, 10/07/2021   –    Butlletí de Peralada, 50 (2014)

Dolors Rebarter Pellicer. Filla de Josep Rebarter Badet i Maria Pellicer Vidal, va néixer a Cabanes el 14 de juliol de 1889

  • 1915.- Obté el títol de llevadora. En brillants exàmens verificats en la facultat de Medicina de Barcelona, ha obtingut el títol de Professora en parts, amb la calificació de sobressalient, donya Dolors Rebarter, filla de D. Josep Raberter, Jutge municipal de Cabanes. Siga l’enhorabona.  La Veu de l’Empordà, 10/07/1915, pàg. 5
  • 1938.- El 9 de juny, actuant com a “Matrona en ejercicio de la población de Cabanas” presenta una instància a l’Ajuntament exposant que el Colegio Oficial de Matronas i les autoritats sanitàries insisteixen en la obligació que tenen els Ajuntaments de convocar concurs per proveir la plaça de llevadora i demana que se sirvan acordar se proceda a la provisión en propiedad de la plaza de Matrona municipal, cargo que desde años vengo desempeñando en carácter interino. Més endavant i durant molts anys, va continuar sent la llevadora de Cabanes.
  • AHG170-326-T2-1274 Fitxa personal de Dolors Rebarter Palliser Data(es) 1928-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
  • AHG170-326-T2-542. Expedient personal de Dolors Revarter Pellicer Data(es) 1946-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 17/65
    Dolors Font Fayet

Dolors Font Fayet, la senyora Lola de Vilabertran (Vilademuls, 1926-2005). Establerta a Vilabertran, als anys cinquanta i seixanta, amb la seva mobylette, atenia parts a casa a Cabanes, Masarac, St. Climent, Espolla, Rabós, Garriguella i Peralada. Als anys setanta, cada vegada més les dones parien a l’hospital i la seva feina de llevadora a domicili es va reduir. Llavors va començar a fer de practicanta a Vilabertran i Cabanes. Uns anys més tard va treballar a l’Escola de Mares de Castelló d’Empúries i a Figueres, fins que el 1991 es va jubilar. El 2006 l’Ajuntament de Vilabertran la va anomenar “Filla predilecta de la població” i va inaugurar un nou carrer amb el seu nom.

  • Font: Bech Padrosa, Roser. La senyora Lola de Vilabertran. A: Alberes, 17 (2017) pàg. 52

Documents:

  • AHG170-326-T2-1269 Fitxa personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1950-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes Vilabertran [VOLUM I SUPORT]: Tres fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
  • AHG170-326-T2-2579 Expedient personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1953-1982 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Peralada, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/4
  • AHG170-326-T2-2580. Expedient personal de Dolors Font Payet. Data(es) 1958-1981 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/1


4 comentaris

Jaume Coll i Bosch (1817-1887)

Jaume Coll BoschJaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1887), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.

Història personal

Fill de Silvestre Coll, pagès, i d’Anna Bosch, va néixer a Llers el 24 de juliol de 1817.

Després de signar capítols matrimonials, el 2 de febrer de 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, filla de Josep Porterias, de Cabanes i de Maria Riera, de Mollet d’Espolla.

Casament de Jaume Coll

Aquest any, Jaume ja era mestre del poble i amb ells es va iniciar una nissaga de mestres.

El 1874, la seva filla, Margarida Coll Porterias, es va casar amb Joaquim Ripoll Lloveras que també era mestre de Cabanes,  i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Jaume Coll i Anna Porterias van tenir vuit fills i en van sobreviure quatre:

  • 1843.- Joaquim. Fuster de professió,  el 1864, es va casar a la Catedral de Girona, amb Rosa Lluch Curas i el 1891, es tornava a casar a Olot, amb Cecília Jordà i Costa.
  • 1850.- Joan. Jornaler, es desconeix si es va casar
  • 1852.- Margarida. Casada amb el mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras
  • 1855.- Joaquima. Casada a Cabanes, amb Miquel Hubach Batllori (1857-?), el  1876

Jaume va signar testament a Figueres el 12 de febrer de 1886, tenia 68 anys. Les disposicions testamentàries determinaven que l’hereva seria la filla petita, Joaquima, cosa extranya en aquells anys. El motiu podria ser degut al fet que Joaquim, l’hereu, va ser fuster i va marxar del poble i Joan, el segon fill havia anat a l’Havana com demostra una carta enviada al seu pare des de Barcelona, el setembre de 1877, potser sense el consentiment patern.

… Sobre todo padre, no se me haga U. el tonto en remitirme todo cuando le pida; pues que sin saberlo puedo hallarme alli en la Isla con varios trabajos y con algun dinero poderlos remediar, con U. confio siempre.
Me es bastante triste como le manifesté el separarme de soldado, pero en fin, en Dios confio de todo.
Creo embarcar el dia 22 segun manifiestan, al llegar a la Habana ya le escribiré…

Un document del febrer del 1887 i un altre d’octubre de 1888 constaten la seva defunció que va tenir lloc el 10 de gener de 1887.

La família Coll-Porterias ha donat nom a dues cases del poble:

  • can Daniel mestre,  en record de Daniel Hubach, fill de Miquel Hubach Batllori i Joaquima Coll Porterias i nét del mestre Jaume Coll Bosch
  • ca l’Emilia mestra, nom que prové de l’Emília Ripoll Coll, néta, filla i esposa d’un mestre.

Història professional

Jaume Coll va ser un dels mestres més antics de la província. Va obtenir el títol de mestre quan encara no existien les Escoles Normals. Va ser mestre de Masarac durant cinc o sis anys.

Una carta de recomanació, signada per l’Ajuntament de Besalú el 1842, ens fa pensar que Jaume Coll degué treballar un temps en aquesta població, abans que el 15 de setembre de 1940 ocupés la plaça de mestre de Cabanes, tot i que no va ser fins el 1843 que l’Ajuntament de Cabanes va signar l’acta de nomenament, tres mesos abans que obtingués el títol de Maestro de Escuela primaria elemental. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll havia fet l’any anterior.

A banda de la feina de mestre, també va actuar com a procurador de l’Hospital de Cabanes, secretari municipal i recaptador d’impostos.

El 1848 va signar un nou contracte i plec de condicions amb millores salarials i deu anys més tard, l’abril de 1858, demanava certificats de bona conducta al capellà i al consistori i les còpies del títol de mestre i de la partida de baptisme, sense que se’n pugui saber el motiu.

El 1868, en el marc de la Revolució coneguda amb el nom de La Gloriosa, va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres. El 1870 demana al consistori un certificat de bona conducta, possiblement per avalar la seva reincorporació, i el 1872 va haver de fer front a les queixes d’alguns pares que li recriminaven que no dedicava prou atenció a l’escola.

El 2 de juny de 1876, després de quasi 40 anys de servei al poble, va prende possessió de la plaça de mestre de l’escola de Massanes, gràcies a una permuta amb el seu gendre Joaquim Ripoll. El motiu del canvi d’escola podria haver estat motivat pels problemes que va tenir amb alguns veïns, durant el sexenni democràtic o revolucionari o, més probablement, per facilitar la plaça al seu gendre ja que, pocs dies després de la presa de possessió, Jaume Coll va renunciar a la plaça per causa de la seva avançada edat i de la malaltia pulmonar que l’afectava.

Documents

1817, 25 de juliol.- Registre parroquial del bateig de Jaume Coll, celebrat a la parròquia de Llers el 25 de juliol. Els padrins foren el Sr. Jaume Daunis, cirurgià i Magdalena Bassaguañas, fadrina, tots de Llers.

Jaume Coll-bateig

1840, 15 de setembre.– Jaume Coll pren possessió de l’escola de Cabanes, tot i que no obtindrà el títol fins el 1843. En un ofici signat a Cabanes el 28 d’abril de 1842, Jaume Coll exposa que:

… en 15 setiembre 1840, previa la manifestacion de la … la autoridad local de este pueblo, me coloqué en él pa dedicarme a la enseñanza de los niños, estableciendo una escuela pública

1842, 24 de gener.- L’Ajuntament de Cabanes atorga poders a Jaume Coll per cobrar els impostos, censos, pensions, lloguers i altres crèdits de l’Hospital de Caritat [document]

… otorgaban todo su poder cual de derecho se requiere y es necesario a Jayme Coll vecino del mismo pueblo para que por dichos otorgantes, sus personas, voz y derecho representando, pueda percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan

1842, 20 d’abril.- L’Ajuntament de Besalú, signa un certificat de recomanació a favor del mestre Jaume Coll.

Certificamos como visto y atendido el merito y circunstancias recomendables de D. Jayme Coll Maestro de primera educacion del pueblo de Cabanas

1842, 28 d’abril.- Jaume Coll remet un ofici on fa constar que viu en una casa llogada per l’Ajuntament que aquest li ha de pagar 1100 rals de sou que és el mínim que li correspon i que la Comissió d’instrucció primària del poble li ha marcat les normes que ha de complir quant a les retribucions que pot cobrar als alumnes:

  • los que aprendiesen á leer, escribir, gramática española y aritmética pagarían 8 (rals?) mensuales
  • 6 los que que no se dedicasen más a tres de dichos ramos
  • 4 (rals) los que aprendiesen de leer y escribir
  • 2 los que solamente aprendiesen a leer
  • Ademas prescribió la comision que hubiese de enseñar gratis la decima parte de los alumnos, recayendo este beneficio en los mas pobres.

També informa que:

… habito una casa alquilada por el ayuntamiento y que en el año de 1841 percibi los 1100 (rals) de dotacion y a pesar de todo esto hay en el dia alguna resistencia a satisfacerme otra retribucion y el ayuntamiento no se resuelve a verificar el reparto, sin que VE se sirva disponerlo
… Yo hubiera deseado acompañar á VE el acuerdo de mi admision y demas que ocurrio, pero en los pueblos de corto vecindario no siempre se observan las debidas formalidades y asi es que no consta en la secretaria nada de lo que precedio a mi admision por maestro …
… Suplico a VE respetuosament se sirva mandar al Ayuntamiento de Cabanas que proceda á repartir los 1100 (rals) de la dotacion para satisfacerme, esta cantidad que es el minimum que corresponde á los maestros, continuando en suministrarme casa para mi habitacionJaume Coll-contracte

1843, 9 de gener.- Nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions signades per
l’Ajuntament i el mestre. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll citava a l’ofici del 28 d’abril de 1842

el alcalde y ayuntamiento acordamos y establecemos el nombramiento por maestro de educacion primaria publica a Don Jayme Coll vecino del mismo y profesor publico de dicha instruccion

1843, 25 de gener.- Capítols matrimonials signats per Jaume Coll i Anna Porterias, en poder del notari Josep Draper

1843, 20 de febrer.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a colector (recaptador d’impostos)

Cuentas que rinde el infrascrito Jayme Coll como colector que fue de las tierras comunales y parte de los impuestos todo perteneciente al año proximo pasado de 1842 …

1843, 29 d’abril.- S’expedeix el títol de Maestro de Escuela primaria elemental a favor de Jaume Coll

D. Jaime Coll natural de Llers provincia de Gerona de edad de veinte y cinco años ha acreditado en debida forma haber sido examinado por la comision de examenes de la provincia de Gerona conforme a lo dispuesto en la ley … en las materias siguientes, a saber: Religion y Moral, Lectura, Escritura, Aritmetica, Gramatica castellana, Ortografia y Metodos generales y especiales de enseñanza, correspondientes a la instruccion primaria elemental … y merecido la nota de superior i el número segundo

1848, 5 de febrer.- Nou nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions que anul·la el document signat el 1843. Segons el nou contracte passa a cobrar 2000 rals anuals, ha d’ensenyar més matèries (ortologia, caligrafia, religió i moral) i ha d’actuar com a secretari i recaptador. El document també constata que és mestre de l’escola i que l’Ajuntament li adjudica un tros de terra per a hort. [document]

y ademas dos pedacitos de tierra llamados vulgo artigal que de muchisimos años en esta parte estan destinados al maestro de dicha instruccion del referido pueblo pagados estos de los fondos del comun

Jaume Coll, contracte

La jornada escolar era de sis hores, tres al matí i tres a la tarda

4. De obligacion estara el maestro a la escuela tres horas por la mañana y otras tantas por la tarde, las que empezaran por la mañana a las ocho en el invierno y a las siete en el verano y por la tarde a la una en todo el año

1848, 22 de març.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a procurador de l’Hospital de Caritat de Cabanes

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber

Jaume Coll-hospital

1858, 6 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’Ajuntament (Vicente Sabater, alcalde; Antonio Ramis, regidor 1º; Jose Pages, regidor 2º; Juan Planas, regidor 3º; Francisco Fortià,regidor 4º; Salbador Pi, sindico); i la Comissió local d’instrucció pública de Cabanes (Vicente Sabater, presidente; Jose Oliba, teniente; Juan Vidal, regidor; Pelegrin de Carreras [metge de Cabanes]; Mariano Pous; Vicente Ramis; Juan Caritg, cura parroco) Joaquin Prim, secretario

Certificamos: Que D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria elemental completa durante los diez y ocho años que dirige la escuela publica de esta poblacion ha observado una buena conducta moral y politica por cuyo motivo las corporaciones que suscriben no han tenido que dirigirle amonestacion alguna ni relativamente al magisterio ni a otra especie; al contrario merece la confianza de la mayoria sensata de la misma poblacion, por su buena enseñanza, tanto en los fundamentos de la Religion Cristiana y sana moral com en las demas materias que comprende la espresada instruccion …

1858, 12 d’abril.- Còpia del títol d’instrucció primària, emès el 29 d’abril de 1843

1858, 13 d’abril.- Còpia del registre de bateig de Jaume Coll, celebrat el 25 de juliol de 1817.

… Certifico: que en uno de los libros de Bautismos que obran en el Archivo de esta parroquial Iglesia se halla una partida que traducida fielment del Ydioma catalan al castellano es como sigue:
A los veinte y cinco del mes de julio del año mil ochocientos diez ÿ siete … he bautizado a Jayme … nacido el dia antes hijo legitimo ÿ natural de Silvestre Coll labrador ÿ de Ana Bosch consortes de Llers

1858, 19 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’alcalde, Vicenç Sabater, i el lloctinent del rector, Martí Fontanilla.

Certificamos: que D. Jaime Coll casado profesor de instruccion primaria de este pueblo durante los diez y ocho años que reside en el mismo y tiene a su cargo la direccion de la escuela, ha observado una buena conducta tanto politica como en moral, ni que haya dado motivo de queja a autoridad alguna, antes bien siempre obediente y sumiso á aquella...

certificat de bona conducta

1862, 17 de setembre.- Jaume Coll i la seva esposa Anna Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

  • Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
  • Un a favor de l‘hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales tenian

1863.- El diari “El Ampurdanés” de 18 de gener cita un Jaime Coll, de Cabanes, informant que dóna 20 rals per a la suscripció a favor del: inventor del Ictineo Monturiol.

1868.- Jaume Coll va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres, en el marc de la Revolució de 1868 o La Gloriosa

… Las juntas rebolusionarias del partit de Figueras tenian facultad del general Pierrat de fer en sas poblasions lu que be els aparegues y en esta de Cabanas desemplearen al mestra Jaume Coll que tenia mes de 30 añs de antiguitat y pusaren a Jose Pous perque era ynteresat seu que sols era pasat y tabe tragueren al Sr Rechtor Juaquim Geli que abitaba aqui desdel 7bre de 18.. y que marxes ynmediatamen y que dins 24 horas tingues la rechturia desembarrasada… (Crònica de Pere Serra i Prim)

1870, 17 d’octubre.- Certificat de bona conducta, signat per l’alcalde, els regidors i el síndic. Possiblement el necessitava per reincorporar-se a la plaça de mestre de Cabanes després de la seva destitució. El document diu:

Certificamos: Que D. Jayme Coll y Bosch profesor de instruccion publica de este pueblo es sugeto de buena conducta y buen proceder, tanto en politica como en moral; que desde el año de mil ochocientos cuarenta ha desempeñado actualment el magisterio de esta poblacion a satisfaccion de la generalidad de los vecinos de la misma; habiendo varias veces presentado á examenes públicos á los niños que dirige, los cuales han dejado satisfechos los deseos de la Corporacion que suscribe; que en los primeros años de desempeñar el magisterio que dirige, con la asignacion era solamente de doscientas setenta y cinco pesetas desempeñaba tambien la Secretaria del Ayuntamiento y segun hemos oido decir a varios individuos de los Ayuntamientos de aquella fecha cumplio debidamente su mision

1872, 24 de novembre.- Es reuneix el Consistori municipal i la “Junta de Escuelas” per fer front a les queixes d’alguns pares sobre el comportament del mestre, Jaume Coll. La “Junta de escuelas” estava formada per: Anton Aguer, Joan Matas i Oliva, Josep Rebarté, Climent Aguer i  Josep Pomés.

Jaume Coll, mestre

… el objeto de haberlos reunido era para enterarlos que habia recivido algunas quejas de varios padres de familia que el profesor de instruccion publica de este pueblo abandonaba la escuela faltando a sus obligaciones para atender a otros asuntos de su interes particular …    …  acuerdan, que: por esta vez se le dispensa de las faltas cometidas por el citado profesor D. Jayme Coll, y que en adelante á contar desde hoy se vigila y que a la primera reincidencia por cualquier concepto sin el previo permiso para ello de la Junta de Escuelas y Ayuntamiento, se proceda enseguida a la formacion del correspondiente espediente de Cargos para su pronto e inmediata destitucion

1876, 19 de maig.- Nomenament com a mestre de Massanes. Pren possessió el 2 de juny.

Título de Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas a favor de D. Jaime Coll. Registrado nº 313, fóleo 13
Don Julian Casaña y Leonardo rector de la universidad literaria de Barcelona.
Por cuanto atendiendo a las circunstancias que concurren en Don Jaime Coll he acordado nombrarle en virtud de permuta Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas con el haber anual de ochocientas veinte y cinco pesetas y demas emolumentos que le confiere la ley… Dado en Barcelona a diez y nueve de mayo de mil ochocientos setenta y seis…
En fecha 2 de junio del corriente año 1876 la Junta local de Instruccion publica de este pueblo ha dado posesion del destino que acredita el precedente nombramiento a D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria. Massanas fecha ut supra …

1876, 10 d’octubre.- Se li va admetre la dimissió de l’escola de Massanes, amb reserva de drets. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona Año II, 32, 10/10/1876.

1886, 12 de febrer.- Testament signat davant el notari de Figueres, D. Antoni de Puig i Descals.

1887, 25 de gener.- Masjoan, Joan. Necrología.  A: «Boletín de Primera Enseñanza»

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fonts:
Arxiu familiar de Josep Hubach i Carolina Nogués, actes municipals,
crònica de Pere Serra i Prim, premsa local, registres parroquials