Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Família Sarrahí

Família Sarraí (Serrahí, Sarrahí o Çarrahi). S. XIV-XV

Escut dels SarraíHi ha constància que els Sarraí foren una de les primeres famílies de Cabanes de les quals se’n conserva documentació i que, el segle XIV, eren senyors del castell de Sarraí, de Llers.

Castell de Sarraí de Llers. Les seves restes són encara visibles prop del mas de la Pujada entre els veïnats de la Vall i el dels Hostalets. Els seus senyors en el segle XIV eren els Sarraí, segurament originaris d’aquest castell però que en 1331 ja vivien a Cabanes i a mitjans del segle XV encara continuaven residint-hi. Posteriorment no trobem cap més dada fins el segle XVIII en que la família de Prats i Matas, coneguts botiflers primer residents a Figueres i posteriorment a Barcelona n’eren els propietaris i s’anomenaven barons de Sarraí. A l’única paret que encara avui resta d’aquest castell hi ha una làpida de pedra amb l’escut d’armes d’aquests darrers barons. A: antoniegea.blogspot.com

Al document Llibre de racionaris de la vila del Castell de Llers de Gregori Pallisser (1730) cita el castell de Serrahí i explica: …  sols se dona rahó que los Señors de ell se anomenaban del mateix nom de Serrahi y vuy no se sap y hage decendencia de dits Señors si tant solament que los ultims estigueran domiliciliats en Cabanes 

El 1315, un Jaume Sarraí, fill del cavaller Guillem Sarraí, tenia el domini útil del Molí del Sarraí, de Cabanes -el domini directe, estava a mans del vescomte de Rocabertí- i el 1334, era batlle de Cabanes (administrador del comte) (AHG, Pe 59).

Als parroquians de Peralada. Vacant el benefici fundat per Bernat de Molins per renúncia de Bernat Gros, Jaume Sarraí, cavaller de Cabanes, presenta Arnau Saló, que és acceptat, 22 juny 1331

La relació entre la família Sarraí i els Rocabertí, fa pensar que possiblement aquests Sarraí fossin la mateixa família que més endavant van ser senyors del castell.

Pere Serrahí (+ ja en 1450), donzell de Cabanes, estava casat amb Francesca. Tingueren dos fills: Jaume i Guillem. Jaume Serrahí, donzell i senyor de la força o castell de Serrahí de Llers (Ref. 1466 i 1469) es va casar amb Antònia de Peguera i Ferrer. La seva filla Rafela de Serrahí i de Peguera, el 1473 es va casar amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta. El seu fill fou Joan de Vallgornera i de Serrahí, senyor de Vilanova de la Muga.

Font: Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Al llarg del segle XV, diferents personatges de la família Sarraí estan documentats com a senyors del castell de Cabanes.

  • Pere Serrahí, donzell [membre inferior de l’estament militar no armat cavaller] de Girona i senyor de Cabanes. Casat amb Maria de Peguera. Va ser convocat pel rei Alfons V d’Aragó, l’1 de maig de 1419, per a la Jornada de Sicília.
    • Atenent que el 1417, el bisbe atorga llicència per demanar caritat a Ventura, esclava sarda capturada a Sardenya per  Pere Sarraí, que aquest el 1419 va ser convocat pel rei Alfons V d’Aragó i que els tres caps de l’escut són iguals als que es troben als símbols de Sardenya i Còrsega i a l’escut d’Aragó, podem suposar una relació entre els cavallers de la família Serrahí i els reis de la Corona d’Aragó. Però aquesta hipòtesi, de moment, no es pot confirmar documentalment.
  • Joan-Jofre Serrahí i de Peguera. Natural de Girona. Fill de Pere Serrahí i de Maria de Peguera. Canonge i síndic de la catedral de Girona. Entre 1452 i 1455 va ser oïdor de Comptes pel Braç Eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya. Va assistir a les Corts de 1454 i el 17 de abril de 1461 va participar a la firma de la Concòrdia de Vilafranca del Penedés. El seu nom apareix diverses vegades a Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol 1 – anys 1411 a 1539, pàg 120-144.
    • A la web “www.armoria.info” hi diu que el seu escut era de plata, amb tres caps de moro i que aquest escut, en relleu sobre pedra, es troba al Museu Arqueològic de Barcelona, procedent d’una sepultura de l’església de Cabanes. Però en data 02/09/2015, el Museu d’Arqueologia de Catalunya informa que: Hem consultat les nostres bases de dades i no consta cap objecte ni cap altre material procedent de Cabanes (Alt Empordà).
  • Rafaela de Serrahí i de Peguera. El 1480 va demanar la dispensa matrimonial per casar-se amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta, donzell i es van establir a Cabanes. (Dispensa matrimonial de Pere de Vallgornera, donzell, i Rafaela de Serraí, 18 agost 1480. ADG. Llibre: G-69, full: f 134v-135) Aquesta línia s’extingí amb llurs fills Joan i Joana de Vallgornera i de Sarraí. El 1502, Joana de Vallgornera es va casar amb Miquel Marc de Montagut i de Llupià, domiciliat a Olot. Joana va premorir al seu pare; per aquesta raó, Bartomeu de Montagut i de Vallgornera, fill de Miquel Marc i de Joana, va heretar tots els bens familiars, entre els quals hi havia també el castell del Coll, proper a Olot que procedia de l’herència de la seva àvia l’esmentada Rafaela de Serrahí i de Peguera (el seu avant-passat Guillem de Peguera, senyor del castell
    de l’Espunyola, va casar-se amb Mandina des Pujol, senyora del castell del Coll).

    • Bartomeu de Montagut de Vallgornera es va casar amb Elionor Antònia Setantí Llorà, de Barcelona i la seva filla Estàsia de Montagut de Vallgornera es va casar casar amb un Barotell-Bestracà que a primers del 1600 van viure un temps a Cabanes.

Documents d’interès:

Sense dataEls delmes menors a les parròquies gironines segons el Llibre Verd: En Sarraí, de Cabanes D. possessions de la força de Gorgs i d. del lloc de Lapart (* D. =  Cavallers, ciutadans i altres laics)

1294, 27 d’agost.- Reconeixement … a Guillem de Canadal i Guillem Sarraí, procuradors del vescomte de Rocabertí, en motiu del compliment dels punts d’una setència reial sobre la causa que enfrontava aquest darrer amb el comte d’Empúries: entre ells, restituir el rec de Cabanes i dos molins que hi són situats, els molins d’en Taverner i del monestir de Sant Feliu de Cadins (Cabanes); desmantellar les obres de fortificació del molí de Santa Maria (Cabane) i restituir-lo al monestir de Santa Maria de Vilabertran. AHG, Per 1145

1315, 31 d’agost.- Venda a carta de gràcia del cens de 30 mitgeres d’ordi que la casa vescomtal rep sobre el molí d’en Serraí (Cabanes), atorgada pel vescomte de Rocabertí a Jaume Sarraí, fill del cavaller Guillem Sarraí. AHG, Pe 1544

1315.- Molí d’en Sarraí. Localització: Rec de Cabanes, derivat de la Muga. Domini directe: Vescomte de Rocabertí. Domini útil: Guillem Sarraí, cavaller – Jaume Sarraí, batlle de Cabanes, fill de l’anterior. Censos: Vescomtes de Rocabertí, 30 mitgeres d’ordi. Registres: docs. 731 i 1545

1321.- Es denunciava que Guillem Sarraí, de Figueres, venia públicament “blat i forment” a uns preus superiors als que es pagarien a la plaça. ADG, Visites pastorals, vol. 4 (10-VI-1321).

1331.-  Capbreu de tierras en Llers a Jaume Serrahí, miles, de Cabanes. Traslado 1743-V-2. s.a. “Nº 1 transumpto”. Arxiu de la Corona d’Aragó (ES.08019.ACA/3.12.1). Els tractaments de “miles” i “doncel” els relaciona amb la milícia i el servei al rei o a un senyor.

1334, 3 d’abril. Documentació de Jaume Sarraí, batlle de Cabanes. AHG, Pe 59

1337.- Demanda de Jaume Sarraí fill i hereu del cavaller Guillem Sarraí, a la casa comtal, en motiu dels aproximadament cinc mesos que, durant l’ocupació del castell de Cabanes per part del comte Ponç Hug IV, el molí dels Sarraí va deixar de moldre, amb la pèrdua de tres quarteres d’esplet diàries, entre blat i ordi, que s’ingressava de moltura. L’exèrcit comtal, a més, va endur-se les nadilles, els pics i altres elements del molí. AHG, Ca 163 (f. 58)

1393-1394.-  Capbreu de tierras en Llers a Pere Serrahí, doncel, de Cabanes. Traslado 1747-V-2.  S.a. “Numº 1”. Arxiu de la Corona d’Aragó (ES.08019.ACA/3.12.1)

1417.- Alegranca, filia de Pere Oller, de Sardenya, esclava de Pere Sarraí, donzell de Cabanes, que es redimeix per 80 florins, 1417, 3, 54v.

1417.- El 6 de juliol de 1417, el mateix bisbe Dalmau de Mur atorga llicència per demanar caritat a Ventura, esclava sarda de Pere Sarraí, cavaller que viu al castell de Cabanes i que l’ha capturada a Sardenya. Els pares de Ventura viuen a Sardenya i tracten de rescatar-la, però no poden pagar les 80 lliures que el cavaller ha fixat, i algunes persones de bona voluntat tracten d’ajudar-los, i probablement han anat a la vicaria a demanar llicència. A: Sierra Valentí, Eduard. L’altra cara de la Girona medieval. Annals de l’Institut d’estudis Gironins, 47 (2006)

1459.-  Capbreu de id. a Jaume Serrahí, doncel, de Cabanes. Copia. Sig. Antº 3º. Arxiu de la Corona d’Aragó (ES.08019.ACA/3.12.1)

1461.- Los dos documentos estan fechados en el año 1461 y son pergaminos originales. El primero es del 15 de julio, trata del convenio realizado entre Martí Prats, doncel, domiciliado en el Condado de Módica, en el Reino de Sicilia, de una parte y el noble Vizconde de Rocabertí, por la otra, en virtud del cual el primero cede los derechos que tenía sobre el Castillo de Requesens, el Castillo, Vila y Baronía de San Lorenzo de la Muga y otras posesiones que le correspondían como garantía de dos legados testamentarios, uno de mil florines de oro y otro de doscientos que le había dejado Beatriz de Rocabertí, doncella, hija del noble señor Dalmacio de Rocabertí, Vizconde de Rocabertí y de su esposa Blanca de Rocabertí y de Cruïlles, todos difuntos. El heredero universal de la citada Beatriz era Juan Jofre Serrahi, canónigo, y “cabiscol” de la Seo de Gerona. Martí Prats cede sus derechos a Felipe Dalmacio de Rocabertí, impuber, hijo del noble Jofre de Rocabertí, Vizconde de Rocabertí y de la noble Juana, la cual en nombre y como tutora de su hijo acepta la donación o cesión de Martí Prats. El notario fue Pedro Coll, ciudadano de Barcelona

El segundo documento lleva la fecha del 6 de agosto de 1461. Por el mismo, Guillem Terrena, familiar y doméstico del noble señor Vizconde de Rocabertí y actuando en nombre de Martí Prats, pide que sea notificado a Juan Jofre Serrahí, Canónigo y “Cabiscol” [mestre o responsable de l’ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l’Edat mitjana] de la Seo de Gerona, y heredero universal de los bienes de Beatriz de Rocabertí, hija de Dalmacio de Rocabertí y Blanca de Rocabertí y de Cruïlles, que en cumplimiento del último testamento de Beatriz de Rocabertí, habían correspondido a Martí Prats, dos legados de mil y doscientos florines de oro, uno y otro, con garantía del Castillo de Requesens y de la Villa y Baronía de San Lorenzo de la Muga y otras posesiones, derechos de los cuales Martí Prats hace renuncia o donación a favor del infante, menor de edad, Felipe Dalmacio de Rocabertí, hijo de Jofre y Juana, el cual emancipado por su padre tiene como tutriz su madre que actua en nombre del infante. Hecha la notificación Juan Jofre Serrahí dice que se da por enterado. El Notario fue Marc Genís del Jugar de La Junquera.

1462.- Això explica en gran part el paper que va jugar en el famós episodi del setge de la Força de Girona, defensa que, en boca de Santiago Sobrequés “va ser obra d’un nombre reduït de gent gairebé tota forastera, i va ser també, en gran part, l’obra del bisbe Margarit“. Efectivament el mitrat gironí va disposar els principals elements defensius de la ciutat contra l’escomesa barcelonina. Començà per crear una comissió de personatges afins (el canonge Roger de Cartellà, l’amic Andreu Alfonsello i el cabiscol -mestre o responsable de l’ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l’Edat mitjana-Jofre Sarrahí) que tinguessin cura de l’hostatge i les necessitats de la reina Joana i del petit píncep Ferran.

1463, octubre.- Martín Juan de Rocabertí, señor de Verges … Estaba casado con su prima Beatriz de Cruilles, probablemente una hermana del barón de Cruilles Bernardo Gilaberto el Viejo y en octubre de 1463 sostenía un pleito con los Sarrahí, señores de Cabanas, al parecer sobre la herencia de su mujer… Citación real, firmada en Tárrega a 20 de octubre de 1463, a Jofre Sarrahí para que acuda a la Corte por razón del pleito que sostenía con Martín Juan de Rocabertí sobre la herencia de Beatriz de Rocabertí). Esta última debía ser la esposa de Martín Juan, pero los Cruilles no tenían heredades cerca de Cabanes por lo que podría tratarse de una hermana del citado señor de Verges

1471, juliol, 18.- Venda de censal feta per Tomàs Deulosall, fuster de Cabanes, a Joan Sarray, donzell. Descripció: Venda que fa Tomàs Deulosall, fuster del castell de Cabanes, al donzell Joan Sarray, d’un censal de 7 sous malgoresos (a pagar anualment en dos semestres) pel preu de 7 lliures mal. que reconeix haver rebut i comptat. Notari: Salvi Pagès, notari senyorial del vescomte de Rocabertí i substitut de Dionís Peres, notari de Peralada i del castell de Cabanes. Al dors: “Carta de censal venut a mossèn Serray … donzell de Cabanes pel preu de set sous malgoresos…Tomàs Deulosal, fuster de Cabanas encaar censal de pa de pr. 7 ll. al hon. Joan Sarray donzell en Cabanas populat”. 1471. AHG170-471-T2-194 (podria atribuir-se a Joan Jofre Serrahí)

1479.- En quant a la branca Montagut-Vallgornera, he posat en clar que Pere de Vallgornera (fill de Joan i germà de Jaume, que foren senyors de Vallgornera) a l’any 1479 va contractar capítols matrimonials amb Rafaela de Serrahí i de Peguera, senyora del castell de Cabanes i altres.

1485.- Finalmente, en el ocaso de la Edad Media, el señorío de Rocacorba pasó de la familia de Montagut a la de Vallgornera, oriünda del Alto Ampurdàn y lugar de Vallgornera. La noble familia tuvo dos ramas: la catalana y la siciliana. La primera fué fundada por D. Pedro de Vallgornera y de Fontcuberta, que casó en 1485 con Dª Rafaela de Serrahí y de Peguera, señora del castillo de Cabanes donde se establecieron. (En algun lloc apareix que es van casar el 1473)

1496.- Peralada, 14 d’abril. Venda feta per Pere de Vallgornera, alias Serraí, donnzell domiciliat al Castell de Cabanes, i la seva muller Rafaela, a la religiosa Constança de Vallgornera, prioressa del monestir de Sant Bartomeu de Bell-lloc, d’un censal mort …. Pergamí. Arxiu: Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona (MP02, 11)

1720.-  Al llibre de Gregori Pallisser,  Llibre de racionaris de la vila del Castell de Llers, l’autor hi fa constar el «racionari de notes faents» de la vila i castell de Llers. Entre d’altres drets i dominis s’hi esmenta Sant Feliu de Cadins: En dicha historia viene detallada también la relación de los derechos y dominios de cada uno de los señores de los 12 castillos por ventas, obras, confesiones de dominio , etc. Asimismo se hace relación del «racionari» de los derechos y domini o del monasterio de monjas de Sant Feliu de Cadins, de la parroquia de Sant Vicens de Cabanes, trasladado al Mercadal de Gerona, antes dominio del Castell Serrahí de la Parroquia de Sant Julia de Llers.

1770.- El títol de baró de Serrahí fou concedit el 2 d’octubre de 1770, a Francesc Prats i Matas. Es tracta d’una família que apareix a Figueres ja el 1561 com a notaris. Caracteritzat botifler durant el regnat de Felip V, un membre d’aquesta família fou nomenat Escrivà major vitalici de la Nova Audiència, segons el Decret de Nova Planta. En temps de Napoleó també van col.laborar amb el règim francès. Eren propietaris de diverses finques a Figueres, una d’ells va ser la casa Matas, del carrer Magre. De moment es desconeix si els Prats i Matas eren descendents de la família Serrahí de Llers i Cabanes.

Mes informació:


Deixa un comentari

Guerra Civil (1462-1472)

La Guerra Civil Catalana és l’enfrontament armat entre Joan II d’Aragó i els remences d’una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l’altre, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya. La mort de Carles de Viana, fill de Joan II,  serà l’excusa per a formalitzar l’inici d’una guerra que ja feia temps que es veia a venir.

Causes de la guerra:

  • Les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa
  • La lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona
  • Les reinvindicacions dels pagesos de remença, que havien trencat l’estructura estable del camp català
  • L’enfrontament polític entre els sectors privilegiats del país i la reialesa
  • El desheretament i l’empresonament de Carles d’Aragó (1640) per part de Joan II
  • L’enemistat sorgida entre Joana Enríquez i les autoritats catalanes mentre fou lloctinent del seu marit a Catalunya
  • L’ajut militar que Joan II va demanar als francesos, oferint-los com a contrapartida els comtats del Rosselló i la Cerdanya (tractat de Baiona)

Les institucions catalanes van declarar Joan II enemic i el van desposseir de la Corona, que van oferir a diferents candidats. La guerra, que va durar deu anys, va acabar amb la victòria del rei i la rendició de Barcelona.

La guerra civil catalana va acabar d’arruïnar econòmicament i políticament Catalunya i va comportar la pèrdua de la supremacia de Catalunya dins de la Corona d’Aragó.

La Guerra Civil Catalana va viure alguns episodis a l’Empordà, que d’alguna manera van incidir en la vida dels cabanencs, si més no per les càrregues que suposaven la presència de tropes.

  • El març de 1462 la reina Joana i el seu fill Ferran es traslladen a Girona.
  • El juny de 1462 té lloc el setge de la Força de Girona, mentre el comte Gastó de Foix, gendre de Joan II, preparava per ordre del rei de França un gran exèrcit per envaïr Catalunya. El 20 de juliol, aquestes tropes eren al Voló i el 22 arribava a Bàscara.
  • L’entrada dels francesos a l’Empordà va provocar una desbandada de la gent de la terra.
  • El 1464 es va celebrar el Parlament de Castelló, que reunia els partidaris de la Diputació de la província de l’Empordà
  • El 1467 es produí la derrota de les tropes de Joan II a la batalla de Viladamat. Destacà la presència de les tropes del rei de França.
  • A l’Alt Empordà es van produir enfrontaments entre ciutats i pobles i fins i tot entre llinatges i famílies. Bernat de Rocabertí, de la baronia de Cabrenysi Pere de Rocabertí, senyor de Sant Mori estaven al costat del rei, mentre que Jofre, vescomte de Rocabertí lluitava a favor de la Diputació.
  • En general la pagesia empordanesa va optar pel bàndol de la Diputació i també les viles de Figueres, Roses i Castelló. Però la majoria dels barons altempordanesos canviaren de costat diverses vegades.
  • El gener de 1472 les tropes del rei van prendre Vilabertran i Figueres; el febrer, el castell de Quermançó; el març, Roses i el 19 de maig Peralada es rendia després d’un llarg setge, amb el compromís reial de confirmar-los els privilegis, alliberar el vescomte Jofre, empresonat des del 1465. Castelló no es rendirà fins el 20 de juny.
  • Acaba la guerra a l’Empordà, però es manté la presència de tropes franceses des del 1475 fins al 1478

Més informació: 

  • Guerra Civil (TV3.cat)
  • Guerra contra Joan II (Enciclopèdia.cat)
  • Viquipèdia
  • “Història de l’Alt Empordà”. Girona : Diputació de Girona, Unitat de Publicacions, 2000. Pàg. 338-341
  • Sobrequés i Vidal, S. Guerra Civil a l’Empordà (1462-1463). Rafel Dalmau, 1963 (Episodis de la història ; 46)


Deixa un comentari

La revolta remença (1424-1486)

Remença: Dret que el senyor podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la. (Diccionari de lInstitut d’Estudis Catalans)

Pagès o Home de remença: el pagès sotmès a la servitud d’estar lligat a la terra del senyor feudal i impossibilitat de deixar-la sense redimir-se pecuniàriament o d’alguna altra manera. (Diccionari català-valencià-balear)

Després de segles de servitud, a vegades no tan llunyanes de l’esclavitud, els pagesos catalans de mitjan segle XV van començar a organitzar-se i a reclamar la seva llibertat davant dels reis catalans

Els primers indicis de la revolta pagesa els trobem el 1424, quan es produeix una acció contra l’abat de Sant Pere de Rodes. El 1462, un grup de pagesos, a Mollet de Peralada, va atemptar contra el batlle de Sant Quirze de Colera, mentre també es rebien amenaces a l’abadia de Vilabertran. El 1485, ja a les acaballes del conflicte armat, els pagesos ocuparen Santa Maria de Lladó

Aquestes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella al rei Alfons a alterar la seva postura i a dictar en 1448 una reglamentació, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei per la seva intervenció. Amb aquesta finalitat es constituí un gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué, més de quatre-centes reunions controlades per un oficial reial. Convocats per repic de timbals i de campanes, corns o al crit de “via fora”, els pagesos de remença, amb una capacitat de mobilització i organització prodigiosa per l’època, s’aplegaren durant cinc mesos en esglésies, places, cementiris, castells o, fins i tot, algun edifici particular.

Sindicat remença, 1448

 

El 26 de març de 1449,  Cabanes es va sumar a la convocatòria

La reunió es va fer a la plaça del castell.

Document digital. Foli 128r 

Transcripció del document 

Les disputes entre la monarquia i les corts, des del 1446 fins al 1458, amb la supressió de la remença, van empitjorar la situació i van preparar l’enfrontament bèl·lic.

La primera revolta remença es va iniciar el 1462, coincidint amb la guerra civil entre Joan II i la Generalitat. Els pagesos van fer costat al rei. Tot i això, quan, deu anys més tard, Joan II va guanyar la guerra, no va abolir ni les servituds ni els mals usos.

El 1485 va esclatar una segona revolta remença encapçalada per Pere Joan Sala. La rebel·lió acabà quan Ferran II va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). Aquesta sentència redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i  altres abusos senyorials . Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets feudals.

L’Alt Empordà no va participar massa en tots aquests fets. Entre el comdemnats a la sentència arbitral de Guadalupe no hi figura cap empordanès. Tampoc no en consta cap entre els qui varen acudir en suport de la reina lloctinent i l’infant Ferran en el setge de la Força de Girona de 1462.

La promulgació de la sentència arbitral de Guadalupe, el 21 d’abril de 1486, va posar fi al conflicte armat però no l’acabà del tot. El text obria la possibilitat d’abolir els mals usos i aconseguir la llibertat, pagant 60 sous, 10 sous per cada mal ús. Aquesta taxa es podia pagar d’una sola vegada o mitjançant un cens anual de 3 sous, cada 21 d’abril. Durant l’època moderna encara es troben pagesos que estan obligats a aquests pagaments:

  • Armentera (1754-1757)
  • Creixell (1658)
  • Palauborrell (1755)
  • Pontós (1660 i 1743)
  • Vilajoan (1566 i 1609)
  • Vila-robau (1524 i 1609)
  • … i s’ha trobat algun cens durant el segle XIX

Els pagesos també es trobaven obligats a pagar les rendes feudals i els delmes, i atorgaven als senyors la facultat de poder fer capbrevar o confessar les terres que tenien els seus vassalls, així com els censos i prestacions a què estaven obligats, personalment o pel domini útil de les seves possessions.

A partir de 1486, els enfrontaments continuen, tot i que canvien les maneres de fer. Les diferències entre senyors i pagesos es resolgueren via legislativa, en els tribunals o per la pugna amagada -i per tant difícil de documentar- entre l’intent d’exercir el control senyorial de la producció agrícola i la resposta pagesa del frau.

Més informació:

Documents:


Deixa un comentari

La Torre i el castell de Cabanes

Torre de Cabanes

Josep M. Cañellas (1/1/1888–31/12/1889). Àlbum Rubaudonadeu. Biblioteca de Figueres

Vegeu també: La Torre

El Castell de Cabanes 

El jaciment es localitza dins del nucli antic de Cabanes, entre el carrer dels Escudellers, el carrer de la Sanitat i el carrer de les Escoles. Es tracta d’un recinte emmurallat o castell d’època medieval, del que només es conserva una torre de planta circular.

Segons la documentació antiga, recollida per Badia (1985), al segles XIV i XV el castell de Cabanes era possessió dels vescomtes de Rocabertí. No s’ha documentat cap tipus de troballes de material arqueològic o estructures que es puguin relacionar amb el recinte emmurallat, a excepció d’un pany de muralla, amb merlets i espitlleres, localitzat pels autors de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca de l’Alt Empordà de l’any 1994, que pertanyia, possiblement, a una torre de planta quadrada o a una important casa fortificada. Malauradament, aquest pany de muralla va ser destruït i en aquest indret, al nord del nucli antic, hi ha cases de nova construcció. L’estat de conservació de la torre és excel·lent, però la del recinte emmurallat o castell no es pot determinar atès que només es coneix a través de textos medievals i mai s’ha realitzat una intervenció arqueològica en aquesta zona.

A: Wiquipèdia

Notícies històriques
En un document datat l’any 1013 s’esmenta una nova vila de Cabanes, refeta als voltants del castell que hi havia al lloc actual que ocupa la població. A principis del segle XI, a la vila se la comença a anomenar parròquia de Sant Vicenç, probablement perquè aquesta era l’església del castell. Per tant, el castell de Cabanes fou construït, probablement, a finals del segle X.

La primera vegada que s’esmenta el nom del senyor del castell de Cabanes és l’any 1397 amb el vescomte Gaufred de Rocabertí. És probable que el matacà situat damunt la porta d’accés i les restes dels merlets originals que s’observen en el coronament de l’estructura es puguin datar al segle XIV.

Segons uns plànols datats al segle XVIII, el castell era de dimensions reduïdes i estava situat a la part sud de la vila, on encara es conserva la torre de l’homenatge i arribava fins al mur de la carretera de Figueres i, probablement, s’estenia cap al carrer d’Escudillers. A l’interior hi havia un reduït nombre de cases i l’església de Sant Vicenç documentada ja el 1070. Tenia pont llevadís davant una gran plaça en la que sobresortia l’antiga ermita de Sant Sebastià. La resta del nucli, es trobava emmurallat, amb torres integrades al sistema defensiu i envoltat de valls. Tenia quatre portals: el de l’Església o cementiri, el de les Eres i els de la sèquia al carrer del Canal.

Durant la guerra carlina, l’any 1873, la torre va reforçar la seva part superior tapant els merlets originals i obrint algunes espitlleres. Al segle XIX es va utilitzar de presó durant una temporada.

Les altres restes del castell no s’han conservat. Probablement la pedra fou aprofitada durant els segles posteriors per construir les cases de la vila.

A: Patrimoni.gencat (arquitectura)

Imatges de les restes del castell i del recinte emmurallat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El segle XII, el senyoriu de Cabanes devia estar a mans d’Arnau de Cabanes i la seva família

El 1333, el castell de Cabanes pertanyia a Ramon de Canyelles, que el va cedir a la seva germana Agnès, vda de Bernat de Cartellà. Pocs anys més tard, Berenguer de Santvicenç que va morir sense descendència i arruïnat, va vendre el castell que era propietat d’Agnès.

Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes (14/12/1333). Font: ANC1-167-T-774

Per un document de l’any 1336 sabem què en cas de guerra o d’inseguretat els habitants de Vilatenim, població que no comptava amb elements de fortificació s’havien de refugiar a la força o castell de Cabanes. (Font: Antoni Egea)

Al llarg del segle XV, diferents personatges de la família Sarraí (Serrahí o Çarrahi), de Llers, consten com a senyors del castell de Cabanes.

Pere Serrahí (+ ja en 1450), donzell de Cabanes, estava casat amb Francesca. Tingueren dos fills: Jaume i Guillem. Jaume Serrahí, donzell i senyor de la força o castell de Serrahí de Llers (Ref. 1466 i 1469) es va casar amb Antònia de Peguera i Ferrer. La seva filla Rafela de Serrahí i de Peguera, el 1473 es va casar amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta. El seu fill fou Joan de Vallgornera i de Serrahí, senyor de Vilanova de la Muga.

Font: Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Documents d’interès:

1333 (desembre, 14).- Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes.

1340 (abril, 8).- Bernat Salendí, ciutadà de Catània, procurador de Bernardí de Cartellà, signa àpoca a favor de Galceran de Cartellà, germà de Bernardí, de 1000 sous llegats per la seva mare, Agnès, a l’esmentat Bernardí en pagament del drets de llegítima. Els 1000 sous formen part dels 21200 sous pels quals Berenguer de Santvicenç va vendre el castell de Cabanes i el delme de Martorelles que Agnès de Cartellà, filla de Bertran de Canyelles i de Sibil·la, va posseir mentre va viure al Vallès.

1397.- En un manuscrit de Sant Pere de Rodes hi consta que Janfred, vescomte de Rocabertí, era senyor del castell de Cabanes.

1403/05.- Diversos testaments estan signats per: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.

A: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Vol. I. Fundació Noguera, 2005

1405 (11 de juliol).- Capitulacions matrimonials de Bernat Teixidor, amb Guillema, filla d’Arnau Mitjà, de Cabanes, que fou esposa de Guillem Teylloni, del mateix lloc…. Notari: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.

1838/39.- Aplec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistatsdels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456

1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria, amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28

1855.- La muralla, apareix citada en un document del 3 d’agost  dins la relació de propietats municipals on es descriuen dues finques:

  • 10.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “tres cuartons de vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con D. José Pont. A mediodia con la muralla del pueblo. A Poniente y a Zierso con camino publico – Observacions: “Esta finca para lo unico que puede servir es para sotos al objeto de edificar en ellos salvando algunas puertas y ventanas de particulares que tienen salida a la dicha finca”
  • 11.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “media vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con Juan Sivecas. A Poniente con camino publico de Figueras. A mediodia con el rech madral. A Zierzo con la muralla del pueblo – Observacions: “Esta extensión de terreno por formar parte de la anterior esta sujeta a las mismas observaciones”

El 1946 es va eixamplar el Portal del Senyor per facilitar el pas dels carros. (Actes del Ple Municipal del 5 d’octubre i del 16 de novembre de 1946)


La Torre

BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional): 561-MH-ZA   |   BIC (Bé d’Interès Cultural): RI-51-0005821

IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya): 641

Catalunya Romànica – Enciclopèdia.cat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Descripció

Torre de Cabanbes

1.- Primer pis amb porta
2.- Pis inferior
3.- Merlets de mantellet
4.- Porta
5.- Escala construida posteriorment

Situada dins del nucli antic de la població de Cabanes, a l’extrem sud-oest del terme, a la plaça de la Torre. Es tracta d’un extraordinari i ben conservat exemple de torre d’homenatge d’un castell feudal.

Gran torre cilíndrica d’uns deu metres d’alçada i de diàmetre, actualment adossada a una de les cases de la població. Està bastida per un mur de carreus de pedra ben desbastats de gairebé tres metres d’amplada, disposats formant filades perfectament regulars. Presenta la coberta plana i està distribuïda en dues plantes. L’única obertura és la porta principal que dóna accés directe al pis, situada a la banda de migdia de l’estructura. És d’arc de mig punt, amb la llinda plana i s’hi arriba mitjançant una escala exterior de pedra refeta amb maons, adossada a la torre posteriorment. Damunt la porta d’entrada, a la part superior del parament, hi ha un matacà bastit amb carreus el qual presenta dues petites espitlleres de maons. El coronament de la torre està bastit amb còdols, pedra desbastada i maons i conserva poca alçada, aproximadament un metre. S’observen diverses espitlleres bastides amb maons i pedra, i algunes restes de possibles merlets originals. A l’interior, la torre presenta els dos pisos coberts amb voltes semiesfèriques bastides amb pedres de mida petita, disposades formant filades concèntriques, que conserven restes dels encanyissats. El parament deixa vistos els forats de les bastides.

Podem datar-la com del segle XII o finals de l’XI, però no se sap qui foren els seus senyors originaris ni en quines guerres o setges es veié involucrada. A la part superior hi ha una construcció posterior amb merlets de mantellet del segle XIV o XV, que demostra que en aquesta època encara era d’utilitat.

A:
Patrimoni.gencat (arquitectura)
Campo i Jordà, Ferran del. Castells medievals : 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà.
Francesc Guillamet [fot.] [Figueres] : Brau, 1997

1421 (8 d’octubre).- En un exemplar de la Revista de Gerona de 1880 hi apareix la transcripció d’un manuscrit del segle XV on s’expliquen els efectes de l’aiguat que el 8 d’octubre de 1421 va afectar tot l’Empordà i que va enderrocar el poble de Cabanes. Com explica el text, l’aigua s’emportà tot “lo lloch de Cabanas” on dels seixanta “fochs” que hi havien no en quedà cap. Morí gent i es perderen el bestiar, les reserves de menjar i els béns. Només van sobreviure els qui es van poder refugiar a la Torre.

1716.- Els veïns es mobilitzen per evitar l’enderrocament de la torre. D’acord amb la Reial Ordre de 4 de gener que ordena y mana que tots los Castells murallas … sian demollits per tot lo pnt  mes de mars de dit any [o, entregar a VE y per escrit, la cituacio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas circunstancias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir], els veïns de Cabanes expliquen, en un esborrany de carta, que des de fa molts anys la torre ha servit de refugi quan els els rius han inundat el poble i demanen … postrats tots lo de dit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe en que dit castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta de resguart per les vingudas de dits aiguats ….

Es desconeix a qui es volia adreçar la carta i si finalment va arribar al seu destinatari.

Transcripció del text

A: Petició dels veïns de Cabanes perque no sigui enderrocada l’única torre de defensa del poble. ANC1-1187-T-106. Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà Torre i aiguats

Abans de 1870.- El propietari de la Torre és Josep Pagès i Carbonell. Es desconeix com la va adquirir.

1870.- Joaquim Pagès i Portell (fill de Josep Pagès i Carbonell) es fa càrrec de la Torre després de la mort del seu pare que va tenir lloc el 15 de juliol

1873.- La Torre consta com a propietat dels hereus de Joaquim Pagès Portell. Joaquim havia mort el 12 de febrer de 1872, als 55 anys.

L’acta municipal del 3 d’abril de 1873 recull l’acord d’incautació de l’edifici en motiu de les guerres carlines….

… nombrandose para hacer el servicio de vigilancia en la torre de la Iglesia durante el dia asi como de apoderarse de la torre de la pertenencia de los herederos de D. Joaquin Pagés

El 4 d’agost es constata a necessitat de reforçar la Torre …

aparedar todo lo que sea necesario en el otro punto denominado la Torre y en fin que se haga cuanto cuanto se crea útil y necesario por la defensa y seguridad de las vidas é intereses de la población ….

També el 26 d’agost …

esponer a su aprobacion dar por contrata a los albañiles de este pueblo los trabajos que deban producirse á aumentar la fortificacion y asegurar los fuertes de la Torre y la Iglesia Parroquial donde poder refugiarse en caso necesario las familias todas de la localidad

i el 30 d’agost …

Tapar las aberturas de la Torre con pared de piedra y cal de cuatro palmos de espesor

El 28 de setembre de 1873, l’alcalde Joan Pou i Brusés proposa exigir a la Sra. Carme Prim, vidua de Joaquim Pagès, que tregui la palla que guarda a la Torre per habilitar-la com a punt de defensa. [Carme Prim, era filla de Vicenç Prim Brusés i M. Anna de Conill i de Solà i néta d’Antoni de Conill i Lluïsa de Solà, mentre que Caterina Brusés Pagès, la seva àvia paterna, era tia del metge Joan Brusés Portell.]

el Señor Alcalde Presidente D Juan Pou i Bruses declaró la sesión ordinaria abierta, manifestando que debia esponer a su consideracion que: a su entender debía sacarse la paja que tiene depositada en la Torre la Señora viuda de D. Joaquin Pages Doña Carmen Prim, de lo qual tenia permiso ja de la espresada dueña, mediante que los gastos que esta operacion ocasione deben venir a cargo de la Corporacion, y que se haga una gavilla ó “Pallera” en la era de la Señora viuda Conill, asi como quedaba a cargo de la municipalidad abonar a la referida Da Carmen Prim todo el perjuicio que le pueda resultar en la paja por caso de fuego ó otra calamidad, ocasionada por una partida carlista. Enterados los señores aqui reunidos … y considerando la necesidad de recuperar la Torre toda vez que se ha de habilitar como punto fuerte para la defensa de la poblacion en caso de ser invadida por los carlistas, asi como la conveniencia de abonar todo perjuicio a la dueña de la paja, asi como a los jornaleros que en esta operacion se ocupen. Unanimes acuerdan que debe aceptarze y aceptan lo manifestado, y al propio tiempo acuerdan que se pague todo el gasto que se origine con este motivo de fondos del reparto extraordinario de … que se esta cobrando en esta fecha …
Signen: Juan Pou, alcalde, Mariano Ramis, Jose Bascu, sindico, Jose Serra, Salvador Pi, Jose Brugat, Jayme Pumes, Jose Municoy, Jose Lleonsi, secretario

1876.- Carme Prim Conill i els seus fills Josep i Antònia Pagès i Prim són els propietaris de la finca. Un document del Registre de la Propietat de Figueres  descriu una casa con un patio contiguo a ella … y con una torre de los madre é hijos Doña Carmen Prim y Conill y Don José Pagés y Prim y Doña Antonia Pagés y Prim … i fa constar que els tres … en qualidad de herederos del difunto Don Joaquín Pagés y Portell… demanen que l’Ajuntament certifiqui que … Don Joaquín Pagés y Portell pagó a título de dueño las contribuciones correspondientes a la descrita finca y otras, las cuales poseyó como heredero de su padre Don José Pagés y Carbonell, 

1884.- El mes de març, Antònia Pagès i Prim, filla de Joaquim Pagès i Portell i Carme Prim de Conill es va casar amb Josep Centelles Aragó, natural de Coves de Vinromà (Tortosa), metge i veí de Peralada.

1888/89.- Josep Maria Canyelles fotografia la Torre (Àlbum Rubaudonadeu)

1891.- El 4 de febrer Antònia Pagès Prim va morir. L’hereu era el seu fill Josep Centelles Pagès, un nen de 7 o 8 anys.

1917.– El 22 de maig, mort Carme Prim i Conill. Havia signat testament l’octubre de 1914 deixant hereu el seu net Josep Centelles Pagès. Entre altres propietats hi ha una casa con un patio y torre contigua a ella en el pueblo de Cabanas ….

1925.- El 22 de juny, Josep Centelles i Aragó i el seu fill Josep Centelles i Pagès, venen la Torre i la casa que hi llindava a Jaume Pagès Massot i a la seva filla Caterina Pagès i Borrell.

1938.- Acta del Ple Municipal del 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.

1940.- Mor Jaume Pagès i Massot i l’any següent la seva filla Caterina Pagès. El jutge determina que l’hereu serà el seu fill Jaume Puig i Pagès.

1941.- Jaume Puig i Pagès rep l’herència de la seva mare Caterina i passa a ser el propietari de la Torre.

1944.- Jaume Puig i Pagès ven la Torre a Margarida Bech Carbó i als seu fills Josep, Joan i Antoni Centelles Bech. Amb aquesta venda, després de 19 anys, la Torre retorna a la família Centelles.

1989.- El 1989, la Direcció General del Patrimoni Cultural inclou la Torre en el Registre General de Béns d’Interès Cultural.

Descripció que en fa Montserrat Vayreda i Trullol a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”.

Recull de premsa

Bibliografia

  • La Torre. Castell de Cabanes. Patrimoni. Gencat
  • La TorrePobles de Catalunya. Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Art medieval
  • La Torre de Cabanes. Vegeu: Cabanes. A: Badia i Homs, Joan. L’arquitectura medieval de l’Empordà (II). Diputació de Girona, 1978, pàg. 69
  • La Torre de Cabanes”. A: Els castells catalans, vol. 2. Rafael Dalmau, ed. 1991, pàg. 362-364
  • Torre (o castell) de Cabanes. Vegeu: Cabanes d’Empordà. A: Catalunya Romànica, vol. 9.  Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, pàg. 33-35
  • Torre de Cabanes. Art medieval
  • Torre de Cabanes d’Empordà. Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat
  • Actes municipals (1873)

Castell de Sarraí (Llers). Les seves restes són encara visibles prop del mas de la Pujada entre els veïnats de la Vall i el dels Hostalets. Els seus senyors en el segle XIV eren els Sarraí, segurament originaris d’aquest castell però que en 1331 ja vivien a Cabanes i a mitjans del segle XV encara continuaven residint-hi. Posteriorment no trobem cap més dada fins el segle XVIII en que la família de Prats i Matas, coneguts botiflers primer residents a Figueres i posteriorment a Barcelona n’eren els propietaris i s’anomenaven barons de Sarraí . A l’única paret que encara avui resta d’aquest castell hi ha una làpida de pedra amb l’escut d’armes d’aquests darrers barons. Vegeu: