Albert Compte i Freixenet, en el seu estudi sobre “El Alto Ampurdán”, indica que el repartiment de terres comunals començà en el primer terç del segle XVIII a Sant Pere Pescador, i que en l’interior els municipis més afectats foren Cabanes i Peralada.
En una Concòrdia signada l’any 1700 entre el Comte de Peralada i la Universitat de Cabanes es delimiten els drets de un i altra sobre uns terrenys d’aigualleixos. A conseqüència d’aquest acord el comte promet el repartiment de petites parcel·les d’una vessana, destinades a horts familiars. Així començaren els primers repartiments coneguts a Cabanes, que continuaren en el transcurs dels segles XVIII i XIX, afectant també la riba dreta del Llobregat.
El primer repartiment d’aigualleixos que coneixem és una conseqüència de la concòrdia de 1700 i té lloc immediatament després de la seva firma. Correspon al paratge anomenat el Balcar i, a continuació, el Restallador i el Tamariuà, situats a la ribera esquerra del tram central del curs cabanenc de la Muga.
Fent ús de les facultats atorgades per la concòrdia de 1700, de poder establir totes aquelles terres que no s’havien entregat com a comuns a la Universitat del Castell de Cabanes, un quart de segle després d’aquella entesa, l’any 1723, el comte estableix a la dita Universitat i, en el seu nom, als quatre regidors que llavors constituïen l’Ajuntament, una considerable extensió d’aigualleixos de la Muga: unes vuitanta-sis vessanes, en el lloc anomenat el Riberal.
Fins ara només hem trobat dues escriptures d’establiments, un del riberal de la Muga del 1723 i un del riberal del Llobregat del 1783.
Data de la traducció: 18 de juliol de 1910 – A: Arxiu municipal de Cabanes
1723.- Traducció al castellà d’un establiment signat el 8 de desembre
Diciembre 8 de 1723
Establecimiento perpetuo de un Aigualeix del Riberal de la Muga à la parte de Vilabertran y Figueras, territorio lo Salitar, firmado per lo Pror. del Exmo. Sr. Conde de Pelelada, à favor de los Regidores y Universidad de Cabanas. Entrada …… 280 ll b
Censo …….. 1 ll 10 s
A l’article d’Albert Compte: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. s’esmenten el document citat i els establiments del 1783.
Els establiments dels anys 1723 i 1726 a la Universitat, un intent d’assegurar el patrimoni comunal
Fent ús de les facultats atorgades per la concòrdia de 1700, de poder establir totes aquelles terres que no s’havien entregat com a comuns a la Universitat del Castell de Cabanes, un quart de segle després d’aquella entesa, l’any 1723, el comte estableix a la dita Universitat i, en el seu nom, als quatre regidors que llavors constituïen l’Ajuntament, una considerable extensió d’aigualleixos de la Muga: unes vuitanta-sis vessanes, en el lloc anomenat el Riberal. Aquesta gran finca es trobava situada en el marge meridional de la Muga, “en la part que mira vers Vilabertran y Figueras”, en el paratge que l’escriptura d’establiment designa com el Salità, si bé una bona part corresponia als actuals Turells. Afrontava, a sol ixent, en part amb la llera del riu i, en part, amb el camí que anava de Peralada a Vilabertran i la divisió del terme de Vilabertran amb Cabanes; al sud, amb el camí públic que conduïa al mas Maymó; a occident amb el camí que va de Cabanes al mas Forn d’en Llastí, i a tramuntana, altra vegada amb el curs de la Muga fins enllaçar amb els límits orientals. Es tractaria d’aigualleixos o terres més o menys salobres destinades a pastures. La Universitat paga com a entrada 280 lliures barc., de les quals, en el moment de l’escriptura, desembossa 93 lliures, 6 sous i 8 diners. Els regidors es comprometen a pagar la resta pel Nadal de l’any següent. També s’obliguen a satisfer com a cens 1 lliura i 10 sous anuals, que s’abonaran en la diada de Nadal.
Albert Compte i Freixenet
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Els riberals del Llobregat i el repartiment de 1783 de les terres establertes (autor: Albert Compte)
L’escriptura del repartiment, que porta data de 7 d’abril de 1783, comença per recordar que l’any 1700 se signà una concòrdia entre la Universitat i el comte, en la qual es resolgué que restessin com a pastures certes terres ermes.
La Universitat renuncia, des d’aquest moment, a la condició imposada en la mencionada concòrdia que no es poguessin cultivar i demana al comte que les estableixi als habitants amb casa i família en el lloc de Cabanes “ab respectiva proporció”. El comte, des de Madrid, accepta la petició i ordena al Procurador del comtat que realitzi els tràmits corresponents.
1783. Establiment d’un terreny del Riberal de Llobregat
1783.- Donació del Sr. Jordi Roura Hortal
Establiment de un cortó de terra del Riberal de Llobregat al terme de Cabanas firmat per lo Procurador del Sr. Comte de Perelada a favor de Jaume Garriga treballador de Cabanes
Entrada ………………. 29 sous
Cens a 1r Agost … 9 diners
En poder de Joan Pagès Notari de Perelada als set dias del Mes Juny del anÿ 1783
Els dos documents es troben a l’Arxiu Municipal de Cabanes.
Documents:
Aplec de documentació relativa a les llicències de pastures de béns comunals (1723/1924) Hi ha l’establiment de vuitanta-sis vessanes de terra fet i firmat pel procurador del Comte de Peralada a favor de la Universitat del Castell de Cabanes (1723, Fèlix Gavella); l’esborrany d’una concòrdia firmada entre la Universitat del Castell de Cabanes i el Comte de Peralada relativa a diverses qüestions de béns comunals i altres. ACAE110-114-T1-95
Aigualleix. Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents
Albio (del riu Muga). Terreny que queda al descobert després d’un aiguat o que es forma lentament per les variacions en el curs dels rius
Emfiteusi. Contracte de cessió perpetual o a llarg termini d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o d’altres prestacions a qui fa la cessió, el qual en conserva el domini directe
Establiment. Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic. Contracte pel qual es concedeix un immoble en emfiteusi en què el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.
Mallolo. El topònim Maiol o Mallol, no es registra documentalment fins l’any 1176 i sembla que podria provenir del cultiu de maioles o vinyes joves
Coneguda també com a Guerra dels matiners va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.
Lo dia 24 de Dbre [desembre] de 1847 se alsaren una partida anumenats Matines contra al Gubern Actual y al dia 31 del presen tingueren hordra tots lus Ajuntamens de alsan.. sumaten tot al paysanatja y cada hu revista las sebas propietats y casas de cam.
Als hultims del mes de fabré de 1848 y ague hun gran alborot a dins Fransa entra las Tropas y Paysans pero las tropas se empesaren ab la paysanatja y al Rey y su familia sen fugiren á Inglaterra per no aber de pendrer mort y axis sesá [parà] la guerra y pusáren la lley anumenada Republica.
Recull de premsa:
1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballos», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3
1848.- Castelló de Ampurias, 15 (Del Clamor) Esta madrugada es la segunda vez que los montemolinistas han invadido nuestra villa. La primera con el objeto de conminarnos con una multa si el dia 9 del corriente no les hacíamos efectiva la contribución de 40.000 rs. que pagamos al gobierno en dos plazos, y que hoy se han presentado para percibirla y multarnos porque aquella no se les hizo efectiva tal cual habian dispuesto. Todo esto acontece en un país en que la facción no podria parar un solo minuto mientras existe una columna para proteger al Ampurdán; porque el carlista que entra en esta “ratonera” no es susceptile que salga sin ser copado, batido o reventado; al revés de la tropa que apenas con marchas forzadas, les puede salir siempre al encuentro.- Sin embargo, la facción se ha acostumrado a vivir en estos alrededores, cebada con los grandes recursos que encuentra; no es ostigada y hace tres días que de fijo se sabe su existencia en los vecinos pueblos de … Garriguella, etc. y que otros tantos la hermosa columna del comandante Lafont, fuerte de tres o cuatro compañías de cazadores, un piquete dd caballería y otro de mozos de escuadra, se encuentra en Figueras y no obstante no busca a la facción cuyo número y valor no iguala en mucho al de la tropa …
… Al Sr. Romaguera, vecino de Cabanas, media legua de Figueras de Figueras, la facción le exige 30 onzas en oro ó el caballo; este rico hacendado ha consultado a las autoridades de Figueres que le contestan que si entrega el caballo pagará los 4.000r. y marchará en seguida a la disposición del capitán general
A su tránsito por Peralada la facción ha hecho seguir presos a los dos propietarios Sr. Molinaret y Sr. Carbó. Se asegura que es a causa de que se negaron a satisfacer las respectivas cuotas por la contribución que les paga aquella villa. Al Sr. cura de Garriguella la facción le ha impuesto la multa de 25000 rs. exactamente no se sabe el motivo; pero se cree que es porque temerariament se negó en aprontar el respectivo contingente por el patrimonio que posee.. A: La Esperanza (Madrid. 1844). 22/8/1848, pàgina 3.
El Sr. Romaguera havia de ser Vicenç Pont i Aguer (1786-1849) o bé el seu fill Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)
Figueras 4 de marzo. Al mismo tiempo que unos doscientos facciosos al mando segun parece de Serrats y Saragatal se corrieron anoche hasta Darnius en cuyas inmediaciones permanecieron parte del día de hoy recaudando contribuciones o amenazando a los alcaldes para que pasen dentro un cierto plazo a satisfacerlas en los puntos que se les designa. Marsal con unos 100 infantes y 40 caballos se ha dirigido con igual objeto a San Pedro Pescador, Vilacolum, Armentera y otros pueblos del centro del llano, que durante la pasada guerra no se las pagaron jamás y que no se vieron invadidos per ellos mas que una rara vez.
Sobre la una de la tarde ha salido una columna de esta villa pero ha regresado al anochecer, no habiendo pasado de Cabanas …. A: El Clamor público, 13/3/1849
Tot i que es diu que als primers anys de la guerra les partides carlines van ser poc importants a Catalunya, la premsa , els registres parroquials i la crònica de Pere Serra i Prim ens confirmen que va afectar a Cabanes.
Quan va començar la guerra, Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric, només tenia 13 anys, però tot i així a les seves memòries que va començar a escriure el 1938 en fa una crònica que comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Entre la primera i la segona guerra carlina, Cabanes també va patir problemes i actes de violència.
Documents:
1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistats dels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
1837.- Registres de defunció
El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembre logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
1843.- En el dia 8 de enero de 1843 hallandose Martin Albreda en el Castillo de S. Fernando de orden del Sr. Gobernador para declarar sobre lo acontecido en Cadaques en la expedicion de que formó parte por disposicion superior la Milicia de Perelada capitaneada por los Albreda despues de haber el propio Martin evacuado su cometido pasó a Llers, donde se le avisó, que junto con otros jóvenes de Perelada que se hallaban alli serian insultados per los de Cabanas al regreso, por lo que salieron luego de Llers y experimentaron lo que se les habia dicho, pues que los de Cabanas les siguieron apedreandolos, accion que reprendió un parcero de D. Mauricio Albert y Terrades, y lo declaró despues en la causa de Martin: adelantaronse despues y al llegar a una senda se pararon aguardando a los de Perelada y como al parar estos por aquella mi hermano iba delante al pasar el referido Martin le tiraron en la cabeza dos piedras, de que quedó enteramente trastornado; y habiendose reparado, tiró de su cuchillo, y envistió a los de Cabanas, abriendose paso y escapando de este modo, con lo que dió ocasión a dos de sus compañeros, que pasaron a Cabanas a dar parte a la Autoridad…. A: Arxiu Palau de Peralada. APP. Reg. 752
Recull de premsa:
1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y tambien Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina los facciosos. El castellano, 585, 23/6/1838, pàg. 3
1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de 203 libras en poco tiempo. A: El Guardia Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
1837.- … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…. A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2
Descripció. El conjunt de les Escoles de Cabanes el formen dos edificis: l’escola dels nois (1927) en un edifici de planta i pis, envoltat per una tanca de pilastres de pedra i reixa de ferro, amb una porta d’entrada de formes noucentistes. I l’escola de les noies (1930), un edifici de planta baixa amb escala d’accés i obertures per arc de mig punt. La descripció que es fa de l’edifici a l’època està recollida per J.M. Bernils 2001, pàg. 72
Cronologia. Les escoles de Cabanes havien estat ubicades en diversos locals llogats o habilitats per escola però amb escasses condicions pedagògiques. La primera menció a l’escola de Cabanes és de 1860, quan es construeix un local destinat a escola de nenes al costat de l’antic edifici de l’hospital (actual c. Escoles). Dos anys després s’habilita una sala propera per a escola de nens. La primera escola de nova planta per al poble de Cabanes fou construïda gràcies al patrocini de Josep Pagès i Dalmau, que l’any 1927 va donar un antic edifici a la banda de tramuntana, al c. Colom, per fer-hi una escola pública per nens. Aquesta fou inaugurada aquest mateix any (la descripció de l’acte i del seu promotor són molt ben explicats per J.M. Bernils). Després de la construcció l’any 1927 de l’escola dels nois l’ajuntament demana al govern la construcció d’una escola per a nenes al costat. La nova escola va ser inaugurada l’any 1930.
L’edifici de l’escola de nenes s’ha reconstruït i acull la nova escola de Cabanes, inaugurada el 2008. L’edifici de l’escola de nens encara es conserva. El primer pis està al servei de l’escola i la planta baixa és la llar d’infants.
Construcció de les escoles (1927-1930). Documents municipals “Libro que el Ayuntamiento de Cabanas destina para sentar sus actas” Actes de Cabanes (1925-1931) (ACAE112-321-T2-15)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Antecedents:
Al Ple del 8 d’octubre de 1921, s’exposa que l’escola de nens està tancada pel mal estat del local i que el professor es nega a donar classes. Els veïns també reclamen millores a l’edifici. Cal refer el teulat, posar una claraboia i pintar però l’Ajuntament no disposa de les més de 2.000 pessetes que costaria l’obra. Es proposa de demanar un préstec al banc o a un particular.
El Ple Municipal del 27/12/1926 (foli 18), presidit per Joaquim Prats, acorda:
Primero: que el Municipio acuerda construir con el auxilio del Estado, un edificio destinado a escuela unitaria de niños per ser así absolutamente necesario para el servicio de la enseñanza pública.
Segundo: Que se autorice al Sr. Alcalde presidente para que en nombre y representación del Municipio solicite del Il. Sr. Director General de Primera Enseñanza la construcción de aquel edificio …
Tercero: Que para contribuir a la construcción, este municipio ofrece, desde luego, cooperar con los siguientes elementos:
a) El solar con las condiciones y requisitos adequados a la construccion: y
b) Ocho mil pesetas en metálico
Al Ple Municipal del 16/11/1927 (folis 26-31), l’alcade Joaquim Prat exposa:
… que ha recibido la minuta de la escritura de donación que ha ofrecido hacer a este Ayuntamiento el hijo de la localidad D. José Pagés y Dalmau, de los terrenos per el mismo comprados a D. Juan Brusés Vives, sitos en la calle de Colón número uno y del edificio Escuela construido a sus expensas en parte de dichos terrenos, todo lo cual ha ofrecido regalar a este Ayuntamiento con destino a Escuela municipal o Nacional de primera enseñanza, así como para que sobre otra parte del mismo terreno donado pueda construirse por el mismo Municipio o por el Estado con subvención del pueblo la otra Escuela nacional que requiere esta localidad.
Relació de detalls de l’escriptura que consten a la mateixa acta municipal:
… Que don José Pagés y Dalmau, deseando dotar a su pueblo natal de un edificio destinado a Escuela primaria, con su patio y huerto para instrucción, solaz y recreo de los niños de ambos sexos de Cabanas, ha construído para Escuela pública un edificio para otorgar como otorge en este acto, donación al Ayuntamiento de Cabanas, en representación del Municipio.= Dicho edificio Escuela consiste en la finca siguiente: edificio destinado a Escuela pública municipal o nacional de niños, con su patio y huerto adjunto, señalada con el número uno de la calle de Colón en el término municipal de Cabanas, no encontrando su medida superficial y linda de por junto, al frente o Mediodía y por la derecha entrando a Oriente, con el camino de Espolla, antes, hoy calle de Colón, por la izquierda a Poniente, con los herederos de Joaquín Pagés antes, hoy Juan Oliva y por la espalda, fondo o Norte, con los Herederos de Antonio Conill y con Margarita Maurici, antes, hoy José Reberter = Pertenece esta finca al donador en cuanto al edificio por haberlo hecho construir de su cuenta y en cuanto al terreno por compra a D. Juan Brusés y Vives, mediante escritura autorizada por el Notario de esta ciudad, D. Martin Mestres a 9 de Octubre de 1925 … = …
La donació s’atorga amb aquestes condicions:
Primera; si por cualquier circunstancia o motivo la finca donada no fuese utilizada para Escuela municipal o nacional de niños, o en virtud de las leyes o disposiciones de carácter legal que puedan, en lo sucesivo promulgarse, dejase de pertenecer al Municipio o villa de Cabanas, esta donación no tendrá valor alguno y la finca donada, con sus anexos pasará nuevamente a ser propiedad del donador o de sus herederos o derecho-habientes, los cuales, en dicho caso, fijarán o definirán sus respectivos derechos a la finca.
Segunda: la descrita finca comprende actualmente dentro de sus lindes, la casa o edificio Escuela un solar o patio contiguo a la casa, que linda al Sud en unos once metros con el camino de Espolla, hoy calle de Colón; al Norte con Margarita Maurici antes, hoy José Reberter, al Este con el edificio Escuela y al Oeste, en unos veinte metros con resto de finca y el huerto en que consiste dicho resto. Al edificio y al solar o patio contiguo mencionados no se les podrá dar otro uso o destino que el de Escuela para niños de uno otro sexo o de ambos a la vez. El piso alto de la casa se utilizará para aula y sus dependencias y la planta baja y el patio o solar, para recreo, ejercicios físicos, etc. en los días de clase. En los días de fiesta y vacaciones de cualquier mes del año, la planta baja y solar o patio estará a disposición de todos los niños de edad escolar, estén o no matriculados, asistan o no a las clases, para reunirse, ejercitarse y recrearse con juegos propios de su edad y época. En todo tiempo, los días de clase para evitar que los escolares tengan que esperar en la calle la llegada de los Señores Maestros y los festivos y vacaciones para tener libre entrada a los fines anteriormente indicados, la puerta de la calle, la que separa ambas escaleras y la que da entrada a los bajos de la casa por el lado oeste deberán estar cerradas en forma que los niños puedan abrirlas fácilmente quedando así a disposición de todos los niños y niñas de edad escolar, la planta baja de la casa y el patio o solar contiguo. = El huerto existente en la total descrita finca, que linda por el Este con el patio o solar en unos veinte metros, con Maurici, hoy José Reberter y con sucesores de Antonio Conill, por el Sud, con el camino de Espolla, hoy calle de Colón, en unos veinte metros y por el Oeste con Herederos de Joaquin Pagés hoy Juan Oliva, solo podrá destinarse para la construccion de otro edificio Escuela para niños de uno u otro sexo y el resto que resulte disponible para ejercicios físicos recreos de los niños de edad escola tal y como se ha dispuesto anteriorment. Parte de dicho huerto, podrá también destinarse a prácticas de floricultura y jardinería.
Tercera. No obstante la prohibición anteriormente consignada podrán también utilizarse los locales del edificio-escuela para reuniones de carácter cultural y conferencias agrícolas o de otras ramas de la Ciencia. Los escolares tendrán derecho preferente para asistir a dichas reuniones.
Cuarta. No podrán depositarse en la finca descrita ni en sus edificios, objetos que disminuyan su capacidad. Está prohibido edificar vivienda para los Maestro o para otro uso.
Quinta. La administración y régimen de la Escuela objeto de esta donación estará a cargo de la Junta Local de Primera Enseñanza.
Sexta. Dicha Junta Local de Primera Enseñanza reglamentará el uso de los locales y dependencias de la finca antes descrita y tendrá por lo que a la Escuela donada se refiera, todas las atribuciones que la Ley conceda a dicha Junta. No obstante, la Junta deberá tener siempre en cuenta que los locales deberán estar a disposición de los escolares de ambos sexos por lo menos seis horas diarias tres por la mañana y tres por la tarde sujetándose a las condiciones dichas. ….
…. Enterados los señores concejales de las condiciones y donación de que se trata, todos ellos expresaron su absoluta conformidad haciendo los más encomiables elogios del altruismo y desprendimiento que a favor del pueblo demuestra el Sr. D. José Pagés y Dalmau …. se acuerda por unanimidad aceptar la donación … quedando autorizado el Sr. Alcalde Presidente de este Ayuntamiento para que en su día acepte dicha donación y firme la correspondiente escritura de referencia.
Luego se ocupó la corporación dels problema relativo al crecido importe que representará el pago del timbre y principalmente del impuesto de Derechos reales que devenga la donación del inmueble de que acaba de tratarse dado el crecido tanto por ciento con que el Estado grava las donaciones y el valor real de lo que es objeto de ella.
Y teniendo en cuenta que este gasto es muy superior a las posibilidades económicas de esta localidad; que de tenerse de hacer efectivo llegaría a constituir un serio contratiempo para la efectividad del proyecto: que en realidad no solo sale con la donación beneficiado el Municipio si que también se favorece al Estado que por este medio logra contar con una Escuela nacional dotada de todas las mejoras y condiciones apetecibles sin costarle nada, y con terrenos para poder construir la otra que el Municipio tiene solicitada, así como con campos de recreo, ejercicio y expansión de los escolares de uno y otro sexo… …. se acuerda … se solicite del Sr. Ministro de Hacienda sea declarada la exención de impuestos que a este pueblo interesa ….
Al Ple Municipal del 8 de juny de 1928 es llegeix una comunicació de la Dirección General de Primera Enseñanza (folis 33
= En el expediente sobre construcción de una Escuela unitaria para niñas en Cabanas (Gerona)
= S.M. el Rey (q.D.g.) ha tenido a bien aprobar el proyecto … por la oficina técnica por su presupuesto de 30.692,25 pesetas, pero deducida la aportacion aportada por el Ayuntamiento se reduce el coste de las obras para el Estado, que han de ejecutarse por el sistema de administración, a 22.692,25 pesetas …
… El Ayuntamiento … acuerda que sin pérdida de tiempo se proceda a remitir la cantidad de ocho mil pesetas que se reclaman a la Caja General de Depósito, a fin de que a lo más pronto posible pueda verse realizada la obra solicitada …
Al Ple del 5 de juliol de 1928 (foli 35) es comunica que ha estat desestimada la sol·licitud d’exempció d’impostos en la
… donación de la Escuela de niños que tan generosamente ha costeado el Sr. Pagés …
… Acto seguido dice el Sr. Alcalde que ahora que ya se halla construida la Escuela de niños y a punto de comenzar la construcción de la de niñas, opina que sería un hermoso proyecto el de abrir la calle de las Escuelas por el punto donde se hallan precisamente emplazadas las Casas Consistoriales , para con ello comunicar directamente el centro de la población con los nuevos edificios escolares, lo que constituiría una estupenda perspectiva que realmente podría realizarse con poco coste, adecentando al propio tiempo en la forma que se creyese conveniente las Casas Consitoriales para las que podrían emplearse las diversas dependencias que anejas al edificio resultaran aprovechables para su urbanización…
El Ple municipal de 30 de desembre de 1929 (foli 47)
… el Alcalde hizo presente a la Corporación municipal que según referencias que tenia del Sr. Arquitecto provincial, de un día a otro se va a hacer entrega de la Escuela de niñas recientemente construïda, acordándose unanimidad inaugurar dicha escuela y nombrar una Comisión compuesta del Sr. Alcalde, concejal Sr. Batllori i Secretario de este Ayuntamiento, para preparar los festejos que se han de celebrar y ponerse de acuerdo con las autoridades para la fecha de su inauguración.
Al Ple del 6 de juny de 1932 es dona compte d’una comunicació del Ministerio de Instrucción pública referente a la donación hecha a este Ayuntamiento por D. José Pagès Dalmau, se acuerda quedar enterados y que se entregue una copia de la misma al Sr. Pagès.
Al Ple de l’11 de juliol de 1932 el regidor Pere Salleras informa que el seu oncle Josep Pagès Dalmau desitja fer donació de l’escola de nens i del solar contigu i demana si l’Ajuntament acceptaria de formalitzar l’escriptura. L’Ajuntament accepta la donació que el Sr. Pagès havia fet de paraula però atès que de moment no disposen de fons per pagar les depeses que aquest tràmit ocasionarien acorden posposar la donació i avisar al Sr. Pagès tant bon punt aconsegueixin els diners.
Al Ple del 3 de desembre es va fer ressò del sentiment del consistori per la defunció del Sr. Pagès. L’alcalde va proposar de donar el nom de carrer del doctor Pagès al carrer de les escoles. Els regidors republicans que des de feia mesos es manifestaven en contra de l’alcalde van negar-se a acceptar cap proposta que vingués de l’alcalde, Joaquim Torrent.
El dia 13 d’Octubre tingué lloc a Cabanes, la inauguració de les noves Escoles. A l’acte que fou lluidíssim, hi prengué part amb un vibrant parlament, el líder catalanista de les terres gironines, doctor August (o Agustí?) Riera i Pau. Publicacions de la terra, 11/11/1930
Documents
1925/26. Un full manuscrit fa referència a una casa anomenada “Porchu”, núm 41, despoblat. En dóna la situació i les dades registrals (17/6//1926). A baix: José Pagès Dalmau. … Sr. Mestres 9 octubre 1925
1927.- Acta d’entrega del terreny on s’ha d’ubicar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-465
Calendari Donació (1927/1930) (Notes en dos fulls mecanografiats)
11/3/1927.- Donació de l’Escola de nens de Cabanes a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau (Escriptura del Notari Sr. Mestres?)
16/11/1927 (Acta). S’accepta la donació, però s’acorda solicitar l’exempció del pagament de drets reals
8/6/1928 (Acta). El Director General de Primera Enseñanza aproba el projecte de l’escola de nenes i accepta l’oferta de l’Ajuntament de Cabanes amb l’aportació de 8.000 ptes del total de 30.692’25 que val l’obra. Les 22.692’25 restants les paga l’Estat
5/7/1928 (Acta). Es fa saber la desestimació de la sol·licitut d’exempció del pagament de drets reals sobre la donació de l’escola de nens
30/12/1929 (Acta). Es fa saber la propera entrega de l’escola de nenes i es nomena la Comissió encarregada de preparar la inauguració
29/3/1930 (Acta). Es fa saber la proposta de venda a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau de l’edifici escola de nens i el solar corresponent
4/10/1930 (Acta). Es fa saber l’entrega de l’edifici de l’escola de nenes i s’acorda inaugurarlo el dia de la “Fiesta de la Raza” contractant una orquestra i convidant a les autoritats provincials amb un “banquete”
1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal. ACAE110-114-T1-15
1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464
El cementiri de Cabanes es troba a uns 200 m. de població. Sempre ha estat en el mateix lloc i és una pervivència del primitiu, situat a la sagrera medieval de l’església de Sant Maurici. Documentada des del s. IX, l’església va ser enderrocada per l’aiguat de 1784 i només se’n conserva una pared.
Títol funerari-1954
L’any 1902 va ser necessari ampliar el cementiri per la banda on havia hagut l’església, de manera que va quedar adossat a aquesta. El conjunt, com es habitual, està envoltat per una paret de tanca emblanquinada. L’accés té lloc per un portal enreixat al damunt de quatre graons. A l’interior fileres de nínxols tot voltant amb jardins a la part intermitja.
Amb una superfície de 1250 m2, el cementiri llinda per la cara oest amb el passeig del cementiri, pel sud amb el camí de la font, i pel nord amb el mur de l’antiga església i camps de conreu i per l’oest amb camps de conreu. La part més antiga de 750 m2 és la que llinda amb la pared de l’ésglésia. Els 500 m2 restants provenen d’una ampliació posterior i ocupen part de l’antic cementiri civil.
Ampliació del cementiri. Inauguració: 9/11/2024
Làpides i panteons
1.- Capellans
A l’entrada del cementiri s’hi poden veure unes quantes lloses, tres d’elles amb inscripcions funeràries que són, junt amb la pica baptismal, unes de les poques restes que ens queden de l’antiga església parroquial. Són les làpides de quatre capellans, morts al llarg del segle XVIII.
Vegeu: Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró
Jaume Puig (Cabanes, 1652-1708)
Els germans: Salvador Miró (Navata, 1679? – Cabanes, 1729) i Vicens Miró (Navata? – Cabanes, 1735)
Julià Roca (Sant Feliu de Pallerols, 1728 – Cabanes, 1788)
Elvira Miró i Prats (+1926), esposa de Manuel Lagresa Terrades (fill de l’amo de l’Hotel París)
3.- Guerra Civil. Placa en record als morts a causa de la Guerra Civil (1936-1939)
Detalls històrics
1902
El Sr. Pere Salleras Soler renuncia a favor del poble dels drets que pugui tenir sobre un terreny situat a l’est del cementiri. Aquest terreny serà tancat per l’Ajuntament, seguint una línia recta a continuació de la part nord fins arribar al camí de la Font. També fa renúncia a favor del municipi dels drets que pugui tenir sobre un altre terreny que llinda a l’oest del cementiri, traurà la tanca que hi ha des de l’escala de l’entrada al cementiri fins a l’últim plàtan o el més allunyat dels dos o tres que hi ha dins el terreny tancat. Font: Acta del ple municipal
1916
El Ple del dia 23 de maig de 1916 acorda que tots els propietaris de nínxols del cementiri catòlic els han de tenir inscrits al registre de l’Ajuntament. Els qui en el termini de tres mesos no ho hagin fet en perdran la propietat i el nínxol passarà a mans de l’Ajuntament.
1917
El Ple del 9 d’octubre de 2017 informa que l’Ajuntament procedeix a requisar els nínxols no registrats. Aquests es venen al preu de 12 pessetes i els títols tenen un cost d’1 pesseta. Amb l’import obtingut es construeix una capella al cementiri que també serveix com a sala d’autòpsies.
1928
“Libro registro de nichos del cementerio”. Llibre anul·lat per rectificació de noms dels propietaris actuals. Hi ha un llistat dels nínxols que hi ha al cementiri i el compte que presenta el dipositari encarregat del cementiri. ACAE110-114-T1-448
Compra del cotxe fúnebre.-A: “Libro de actas de la Junta municipal permanente [de Cabanas]” (1928-1930) Reunió de la Comissió Permanent del 2 d’agost de 1928. … Manifiesta el Sr. Alcalde que como puede comprobarse, resulta, además de anticuado, muy pesado el transporte o conducción de cadáveres al cementerio a brazo y que es de parecer que disponiendo el Ayuntamiento de medios seria conveniente adquirir un coche fúnebre para suplir la actual conducción. S’acorda: Primero: adquirir un coche fúnebre para el traslado de cadáveres al cementerio …. Segundo: La conducción de cadáveres será gratuita por parte del Ayuntamiento, debiendo no obstante la familia interesada abonar los gastos u honorarios del conductor… El 20 de setembre es fa una reserva de crèdit de 1.300 pts. per pagar el cotxe
1932
Al Ple del 20 de febrer de 1932 els regidors republicans constaten la necessitat de secularitzar el cementiri. S’acorda de treure la creu que hi havia sobre la porta d’entrada al cementiri i crear una comissió.
El 21 de març, el Ple proposa la secularització del cementiri, d’acord amb a llei de 30/1/1932 i el Reglament de 8/4/1932. S’acorda fer l’acte el diumenge 27 de març a les 11, convidant als veïns a assistir-hi. L’acte no es va portar a terme perquè l’alcalde no hi va assistir a presidir la manifestació de des de l’Ajuntament havia d’anar al cementiri (Ple del 2 d’abril)
El Ple del 23 de maig tornar a acordar la secularització del cementiri a l’hora que es proposa de construir uns nínxols a la pared del mig i retolar l’entrada amb les paraules: Cementiri Municipal.
La secularització suposava, entre altres mesures, la unificació dels cementiris civils i religiosos, i la capacitat de l’Ajuntament d’administrar les necròpolis i de regular els enterraments catòlics, amb la potestat de prohibir-los o de gravar-los amb impostos.
Encara que el text parla de “cicuralización” hem de suposar que volia dir “secularización”.
Tot i els acords del Ple a finals d’any encara no s’havia portat a terme la secularització.
COMARCALS. Des de Cabanes. La dictadura del Sr. Torrent… La secularització de cementiris encara està per fer; no l’importa que sigui una llei de les Corts Constituents, ni cap ordre del Governador per més terminant que sigui …. . Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 31/12/1932.
1936
El Ple del 29 de març de 1936 detalla el projecte de pressupost on es consigna una quantitat per construir un estatge per al cotxe mortuori.
1939
El règim del general Franco va anul·lar la secularització. Durant el franquisme, el cementiri estava format per dues parcel·les separades per una reixa. Eren el cementiri catòlic i el civil on s’hi enterraven per exemple els suïcides i altres pecadors que no podien ser enterrats en sòl sagrat.
1953/54
Expedient d’obres del cementiri. Conté els acords dels treballs d’arranjament del cementiri municipal. ACAE110-114-T1-463
Se acuerda proceder a la reparación y adecentamiento de los nichos del Cementerio, construyendo aquellos que no llegan al tercer piso y reparando los que presenten mal estado ….
Se acuerda establecer el servicio funerario mediante coche de tracción mecánica, a cargo del industrial de Figueras Sr. Vicens quien se compromete a realizar todos los servicios de entierro y transporte hasta el Cementerio per la suma de 400 ptas. el cual dará principio a partir de esta fecha previo convenio a contratar.
Es dóna compte de la “circular de la Agrupación Sindical Provincial de Pompas Fúnebres por la que se traslada acuerdo de no celebrar entierro en las tardes de los domingos y dias festivos ….
S’acorda construir un monòlit de pedra a la part dreta, entrant al cementiri, al primer departament, en memòria de tots els caiguts a la guerra civil, sense distinció d’ideologies (Ple Municipal, 27/7/1979, foli 260). La proposta va tardar a ser una realitat.
1986
La corporació municipal exposa que a la façana de l’església parroquial hi ha una làpida dedicada a “determinados muertos en la guerra civil”. Considerant que aquesta làpida s’hauria de dedicar a tots els morts i que seria més adequat que fos al cementiri i no a l’església, s’acorda retirar la làpida de l’església i posar-ne una al cementiri que estigui dedicada a tots els morts de la guerra civil de 1936-1939. Text de la placa: “A tots els que perderen la vida per causa de la guerra 1936-1939” – 1975/80 Llibre actes: foli 129v.
1992
S’adjudica a Construccions Llanet S.L. la construcció de 48 nínxols.
2010
Es va portar a terme un projecte de reforma i ampliació que no es va realitzar.
2012
Reforma i manteniment del cementiri, sense augmentar-ne la superfície. Poc després, a finals d’octubre, una forta tramuntanada va tirar a terra un dels xiprers i es va malmetre algun nínxol.
Es construeixen nínxols per a recollir les cendres dels difunts incinerats
Cabanes. Quaderns de la Revista de Girona, 96. Diputació de Girona – Caixa de Girona, Girona, 2001.
Grau, D. Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona – Caixa de Girona, Girona, 2002.
Enterraments dins de l’església
Tot i no ser una norma habitual alguns enterraments s’han fet dins de l’església, sigui per la dignitat del difunt, sacerdot o membre d’una família rellevant, o sigui perquè un aiguat no permetia arribar al cementiri. Aquests enterraments es feien a la capella de Sant Sebastià o a l’església parroquial de Sant Vicenç. També hi ha constància d’un enterrament dins l’església de Cadins.
A partir del segle XV, l’autoritat eclesiàstica va permetre fer enterraments dins les esglésies, la pressió dels fidels, uns per religiositat i altres per prestigi varen acabar per aconseguir-ho. Però la demanda fou tan nombrosa que per limitar l’espai, es varen tenir que reservar les concessions a persones benestants i/o lliures. A: Les tombes de l’església. Revista Forn d’Anells núm. 126 (2016)
1683.- Reverent Anton Cortey. El 30 de gener, va morir a Cabanes el prevere de Castelló d’Empúries, Anton Cortey i el primer de febrer va ser enterrat al qual se li dona sepultura eclesiastica en la capella de St. Sebastia cituada en lo present pole de Cabanas … amb l’assistència de nou sacerdots, dos religiosos dominics i el mestre. Al testament signat el dia 19 havia demanat que a l’enterrament ser enterrat dins la capella de Sant Sebastià i que no es toqués altra campana que la de la capella.
1708.- Reverent Jaume Puig. Als vint a vuyt dies del mes de setembre del any mil set cents vuyt dins la Iglesia Parroquial de Sant Vicens de Cabanas y devant lo altar del Sant Christo de dita iglesia fou enterrat lo Reverent Jaume Puig prebere y Domer de dita Iglesia de Cabanas …
1709.-
Dr. Joan Millesa. El 8 d’abril en la iglesia de sant Vicens del lloch y castell de Cabanas y devant lo altar de Nostra Senyora dels Angels es estat enterrat lo doctor Joan Millesa Prevera y domer de la dita Iglesia fill del lloch de Pardinas vall de Ribas Bisbat de Urgell ….
Reverent Baldiri Usall. El 27 d’octubre dins la isglesia prb de St Vicens de Cabanes devant lo Altar mayor de St Vicens fou donada sepultura a lo Rnt Baldiri Usall pre y Sacrista de dita Isglesia
1722.- Pere Tubert, de Oix (Talaixà) és enterrat dins l’església de Sant Feliu de Cadins. Pere fou portat a Sant Feliu, perquè en aquells anys el Rei l’havia convertit en un “llatzaret” on havien de passar la quarentena totes aquelles persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.
Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.
1729.- Reverent Salvador Miró. Als dotse mori y als tretse del mes de desembre del any mil set cens vint y nou se ha donada ecclesiastica sepultura dins de la Parroquial Iglesia devant lo altar major de Sant Vicens del lloch y castell de Cabanes an al Reverent Salvador Miró Prevere y Domer de dita parroquial iglesia …
1735.- Reverent Vicenç Miró. Als trenta del mes mars del any mil cetcents trenta y sinch mori lo Reverent Vicens Miro prevere i sagrista de la Parroquial Iglesia del lloch i castell de Sant Vicens de cabanas y lo dia trenta hu se li donà Ecclesiastica sepultura ab assistencia de dotse sacerdots dient tots lo offici doble y missa per lo difunt y fou enterrat devant de Sant Vicens al costat de son germà …
1788.- Reverent Julià Roca. Als vuy de desembre del any mil set cens vuytanta y vuyt mori de mort natural lo Rt. Julia Roca sacrista de Cabanas de edat sexanta anys poch mes o menos y feu testament y rebe tots los sacraments pro tali articulo y lo dia nou se li dona sepultura eclesiastica dins la Iglesia Parroquial de St. Vicens de Cabanas …
1815.- Reverent Josep Carrera. El 19 de febrer se ha donat sepultura eclesiàstica dins la Iglesia de S. Vicens de Cabanas al cadaver del Rt. Jpt Carrera Pbre y Scr de dita… Josep Carrera era fill de Martí Carrera, de Vilallonga i de Caterina Puigdevall, segons consta en el testament signat el 8 de febrer.
Cementiri de forasters
1786.- El 16 de setembre morí Josep Pagès?, jove pastor d’Espinavell, parròquia de Molló. L’endemà va ser enterrat a la part del canto que dona a ponent devant la creu per ser elegit sementiri de forasters
Altres cementiris
Encara que no n’hi ha constància documental és molt possible que també hi hagués un cementiri al costat del monestir de Cadins i també al costat de les esglésies antigues del terme.
Cementiri civil
Els cementiris civils, confessionalment neutres, foren imposats com a servei obligatori per a tots els municipis per la Llei del 29 d’abril de 1855. Havien d’estar situats en un lloc contigu al cementiri catòlic, encara que romanien totalment separats per una tanca o un mur i amb entrades independents. Ja abans d’aquesta Llei, s’havia autoritzat l’existència de cementiris segregats dels catòlics, sempre que fossin tancats amb tàpia, sense capella, ni cap altre símbol de culte, i amb accés independent, sempre que hi hagués un acord previ de les autoritats locals. No fou fins a la RO del 10 de juliol de 1910 que es permeté alçar, en aquests cementiris no catòlics, una capella amb indicació exterior de llur culte i practicar-hi els ritus propis d’altres religions. Aquesta normativa, que fou derogada, per la Llei del 18 de desembre de 1938, produí un retorn al règim tradicional, amb separació de cementiri catòlic i cementiri civil.
Actualment, el règim jurídic sobre cementiris parteix de Ley 49/1978, de 3 de novembre, de Enterramientos en Cementerios Municipales (LECM), que deroga totes les disposicions que s’hi oposen. S’estableix un règim d’igualtat sobre enterraments i l’obligació de comunicar els anomenats «cementiris civils» amb els catòlics. Es permet la celebració de qualsevol mena de ritu sobre cada sepultura, així com l’obertura de capelles o llocs de culte en el recinte del cementiri. S’imposa als ajuntaments el deure de construir cementiris municipals que es configuren com a béns de domini públic. Font: termcat
Als cementiris civils s’hi enterraven els suïcides, els no batejats i els no catòlics.
Semblaria que el cementiri civil de Cabanes es va crear l’any 1904. Als anys 60 del segle passat, al cementiri civil no hi havia nínxols i els enterraments es feien a terra. Ara ja no en queda cap vestigi de la reixa que separava els dos cementiris.
21 d’agost de 1904
Al Ple Municipal s’informa que Joan Municoy, Joan Quera, Jeroni Soler i Vicenç Costey presenten les condicions per executar les obres del nou cementiri civil. S’acorda abonar l’obra a raó de 15 pessetes la cana (8 pams) de paret. Condicions de l’obra: la paret haurà de ser de maçoneria (pedra picada lligada amb calç o ciment), de 9 quarts de gruix i tindrà la mateixa altura que la paret del cementiri catòlic. L’Ajuntament s’encarregarà de l’obertura de la rasa per aixecar la paret i altres treballs per fer la bassa de calç.
Immaculada Martí Caralt. AHG170-326-T2-3547 Expedient personal d’Immaculada Martí Caralt. Data(es) 1977-1978 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 350/6
Àngel Garre Bosch. AHG170-326-T2-2407 Expedient personal d’Àngel Garre Bosch Data(es) 1980 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 350/5
Fitxa dels ocupants de la plaça de metge titular de Cabanes. Descripció: [PROFESSIÓ]: Metge. [NOMS I COGNOMS]: Veremundo Guardiola Malloll, Xavier Maruoi de Borbau, Josefa Santiago Pla, Montserrat Caus Carb, Narcís Heras Vicenç, Jordi Heras Trias, Immaculada Martí Caralt. [MUNICIPI(S)]: Cabanes. Cronologia: 1935-1993. AHG170-326-T2-3748
Pere OIiveras Figueras. El Ple Municipal del 21/12/1955 informa que des del 30 de novembre Pere Oliveras és practicant titular interí de Cabanes i Vilabertran.
AHG170-326-T2-901. Data(es) 1955/1959. Expedient personal de Pere Oliveras Figueras [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 15/102
AHG170-326-T2-1918 Fitxa personal de Pere Oliveras Figueras Data(es) 1955-1965 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran, Vilafant, Avinyonet de Puigventós,Cistella, Vilanant [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
Jesús Martínez Saez.
AHG170-326-T2-2722. Data(es) 1959/1982. Expedient personal de Jesús Martínez Saez [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Cabanes, Borrassà, Hostalric, Pont de Molins [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 396/18
AHG170-326-T2-1408. Fitxa personal de Jesús Martínez Saez . Data(es) 1959-1987 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant, Borrassà, Siurana, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla, Cabanes, Vilabertran, Pont de Molins, Biure, Boadella, Hostalric, Massanes, Sant Feliu de Buixalleu [VOLUM I SUPORT]: Set fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
Narcisa Martínez Argelés
AHG170-326-T2-3272. Data(es) 1970/1982. Expedient personal de Narcís[a] Martínez Argelés [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/2
AHG170-326-T2-1884 Fitxa personal de Narcisa Martínez [Ayala] Data(es) 1970-1970 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
Fitxa dels ocupants de la plaça de practicant de Cabanes. Descripció: [PROFESSIÓ]: Practicant
[NOMS I COGNOMS]: Narcisa Martínez Argeles, Mercè Cufí Caselles, Pere Oliveras Figueras, Dolors Font Fayet, Jesús Martínez Sáez. [MUNICIPI(S)]: Cabanes. Cronologia: 1955-1991. AHG170-326-T2-3587
Pere Sors Cufí (?-2022). El 7 d’octubre de 2022 va deixar Cabanes per passar a Masarac, mentre mantenia la consulta de Vilabertran
Sílvia Rubio Viladomat (2022-?). El 10 d’octubre de 2022 va arribar a Cabanes, procedent d’Espolla, Garriguella, Rabós i Vilamaniscle
Abans de la implantació de la Seguretat Social i de l’existència de la Sanitat pública, els metges exercien de forma privada des del seu mateix domicili i els pacients accedien el servei mitjançant el pagament d’una “conducta” o “iguala”.
Conducta: Contracte pel qual s’obtenen els serveis professionals d’un facultatiu (metge, apotecari, menescal, barber, ferrer, etc.) durant tot un any o altre termini, a canvi d’una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie.
El metge de família atenia els veïns “aconductats” des del seu propi domicili i també els visitava particularment si la malaltia ho requeria. Els Drs. Heras, per exemple, tenien la consulta a can Fortiana, al carrer Sanitat, on segurament van visitar fins el 1977, quan el Dr. Jordi Heras va deixar la plaça per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres.
Es desconeix la data de la inauguració del primer dispensari municipal. La premsa ens informa que el 1974 s’acorda reconstruir una casa del carrer Escoles, 10, per dedicar-la a dispensari. Efectivament el Ple municipal del 29 de desembre de 1973 acorda autoritzar l’inici d’obres a l’edifici de l’antic ajuntament.
Entre 1984 o 1985 es va remodelar i possiblement s’hi va fer una nova escala d’accés que no envaís el carrer. De la inauguració d’aquesta reforma se’n fa esment al Ple de l’1 de març de 1985. El febrer de 1995, Trini Bonaterra Batlle, arquitecta del Consell Comarcal de l’Empordà va presentar un projecte de reforma per tal d’adaptar-lo a les normes exigides pel Decret de supressió de barreres arquitectòniques. Es va substituir un dels trams de l’escala d’accés per una rampa, es va adequar el lavabo i s’hi van posar els llums d’emergència. La disposició de les sales i la seva superfície no va variar, excepte en el cas del lavabo
sala d’espera: 18,39 m2
despatx metge: 14, 26 m2
despatx infermeria: 14,20 m2
pas: 8,38 m2
lavabo: 4,55 m2
magatzem: 2,55 m2
Superfície útil total: 62,33 m2
Entre els anys 1997 i 1998 es va portar a terme la rehabilitació i la inauguració de l’equipament.
El 2018 s’inicien les obres del nou dispensari municipal en un espai situat al carrer Canal, a la banda oest del Local Social. El projecte presentat el desembre de 2014 per l’arquitecte Jaume Corominas Blanch contempla una superfície útil de 92,82 m2.
Data d’adjudicació del contracte: 12/06/18
Data de formalització del contracte: 02/07/18
Dades de l’empresa adjudicatària: EXCAVACIONES AMPURDAN 2000 SL
Import: 120.058,62 € amb IVA – Import sense IVA: 99.222,00 €
La construcció de l’edifici ha permès rehabilitar l’espai que ja acull els locals de Sant Isidre, l’associació cultural Potamolls, Ràdio Cabanes i Correus i crear una nova plaça dedicada als Drs. Heras.
Davant de l’entrada del nou dispensari s’hi ha aixecat un monument d’agraïment als donants de sang.
Tall de la cinta inaugural a càrrec de la doctora Rosa Fortià, l’alcalde Àlex Hernández i el regidor Andreu Viarnès
Recull d’imatges
Recull de premsa i documents
1974.- Al Ple Municipal del 28 de març de 1974 s’acorda reconstruir una part de la casa núm. 10 del carrer Escoles (antigua Casa Consistorial y Escuelas) per dedicar-la a Dispensari Municipal que serviria pel practicant i que també podria ser destinat al metge si fos del seu interès, ja que el Sr. Heras encara visitava al seu domicili del carrer Sanitat.
1985.- Un any després ja estava en funcionament: … 1984: un any força bo. Aquest any passat, segons comenta Josep Terrats, ha estat «un any força bo, amb diferents innovacions per al benestar del poble, com és el cas d’unes remodelacions a l’Ajuntament, el dispensari municipal … Hora Nova, 397, 22 de gener de 1985
1986.- L’Ajuntament de Cabanes, encara que es tracta d’un petit municipi altempordanés, té molts projectes en marxa. Si l’any passat inaugurava les dependéncies del dispensari municipal… A: Cabanes ha inaugurat diverses obres. Los Sitios de Gerona, 13 de febrer de 1986
1997.- … Dispensari rehabilitat. D’altra banda , el ple de l’ Ajuntament també va aprovar el projecte de rehabilitació del dispensari municipal redactat per l’arquitecte Trinitat Bonaterra. El pressupost és d’un milió de pessetes, dels quals quatre-centes mil pessetes seran subvencionades pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya . Aquest projecte inclou la construcció d’una rampa, així com d’altres millores d’accessibilitat i de l’interior de l’edifici … Hora Nova, 30 de setembre de 1997
1998.- … Finalment, el darrer projecte previst en aquesta població altempordanesa és la rehabilitació del dispensari, amb un cost de més d’un milió de pessetes … Hora Nova, 2 de juny de 1998
2017.- Arché, Gemma. La Diputació subvencionarà amb més d’1 milió d’euros 23 projectes de la comarca. Hora Nova, 28 de març de 2017
2018
Puntí, Joan. El nou consultori de Cabanes serà al costat del centre cívic. El nou dispensari substituirà el provisional, instal·lat ara en una nau industrial i que no manté els mínims exigibles. El PuntAvui, 10 d’abril de 2018
Àrea Bàsica de Salut (ABS) és el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva població, que és atès per un Equip d’Atenció Primària (de 5.000 a 25.000 persones). Les ABS poden ser rurals, urbanes o bé amb característiques mixtes. Les rurals solen tenir una població més petita, però aquesta està més disseminada al territori. Depenent de la mida de l’ABS, dels nuclis de població i de la dispersió d’aquesta, les ABS poden disposar d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), o d’aquest i d’un o més consultoris dependents orgànicament del CAP.
L’ABS de Peralada és de base associativa i la gestió la porten els seus professionals. Es va engegar el 2002 i dóna servei a més de 7.000 habitants amb consultoris a diversos nuclis de població, a banda del central, a Peralada.
2000.- Sanitat veu molt difícil poder privatitzar l’ABS de Peralada. S’ha trobat amb reposició d’alcaldes de la zona i de metges. Diari de Girona, 11 d’abril de 2000
2002.- Albera Salut va rebre l’encàrrec del Servei Català de la Salut per a dur a terme la gestió de l’Àrea Bàsica de Peralada i actualment Cabanes en forma part junt amb Espolla, Garriguella, Masarac, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Peralada, Rabós, Sant Climent, Vilabertran, Vilajuïga, Vilamaniscle, Vilanova de la Muga i Vilarnadal.
2003.-
Entra en servei a Peralada la primera ABS de la demarcació gestionada pels treballadors. El Punt, 21 de gener de 2003
El personal sanitari de l’ABS de Peralada constitueix l’Albera Salut … El personal sanitari —metges, ATS’s i diplomats d’infermeria— que fins ara efectuaven l’assistència primària s’encarreguen a partir del passat mes de desembre de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Peralada … Hora Nova. 4 de febrer de 2003
L‘equip mèdic de l’àrea bàsica de salut de Peralada, satisfet amb els resultats de l’autogestió … TV3, 21 d’abril de 2003
2012.- Albera Salut es consolida com a model autogestionat. L’ABS de Peralada és l’única de les comarques gironines de base associativa, en què la gestió la porten els seus professionals… L’ABS de Peralada, que aplica el model d’una entitat amb base associativa (EBA), ha arribat al seu desè aniversari… El PuntAvui, 10, d’agost de 2012
2023.- Coll, Santi. Albera Salut, una fórmula d’èxit per a una dotzena de pobles. Un grup de professionals sanitaris va apostar per la gestió concertada de l’ABS de Peralada. Diari de Girona, 6/2/2023
Aquest post no depèn de la direcció de Ràdio Cabanes. “cabanesemporda.com” és un recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà) i aquesta entrada és una més de les que conformen la web.
Radio Cabanes 101.1 FM La petita de l’Empordà C/ Canal, s/n – Cabanes – tel. 972503208 Facebook
L’emissora neix el 23 d’abril de l’any 1996, com una iniciativa de l’Ajuntament de Cabanes (Alt Empordà) per obrir la població, les seves entitats i activitats a la resta de la comarca i posteriorment gràcies a la presència a internet a la resta del món.
Des d’un primer moment es busca la intervenció d’un professional amb experiència en el món de la ràdio i es tria la proposta d’una emissora bàsicament musical que a més d’estar al servei de les entitats i població de Cabanes també contribuirà en la promoció de les activitats que es fan a la comarca.
2018
Quant a la part musical es fa una aposta per la temàtica dels anys 50, 60, 70, 80, ja que es tenen en compte dos fets importants, el primer és que la majoria de les Emissores Municipals i Cadenes de Ràdio existents es dediquen a la música actual i per fer el mateix que aquests mitjans no cal la creació d’una de nova. La segona raó, és que amb el pas del temps, el món de la ràdio s’ha anat transformant, oblidant als veritables oients seguidors d’aquest mitjà. Omplir aquest gran buit serà la tasca de Ràdio Cabanes, atenent que les persones que més escolten la ràdio són els adults i adultes que han anat creixent amb la música abans esmentada, el jovent i seguidors de la música actual la majoria d’hores són als centres d’ensenyament i allà no hi ha ràdio.
A Ràdio Cabanes també hi haurà espais destinats a la música Catalana, especialment sardanes i havaneres.
La proposta d’aquesta programació bàsica, que amb els anys anirà ampliant i adaptant a les necessitats i preferències dels qui escolten la fa en Lluís X. Fabregat a qui, des d’aquell moment i fins a l’actualitat, l’Ajuntament de Cabanes li dóna la responsabilitat de fer-la realitat com a director. També es té en compte que la creació de Ràdio Cabanes pot servir per donar a conèixer el món de la ràdio a les persones interessades, per tant hi ha la possibilitat d’ensenyar a fer ràdio i crear els seus propis locutors i locutores. És per això que es posa en marxa una escola de ràdio permanent.
Ràdio Cabanes és actualment una de les emissores que mes s’escolten a l’Alt Empordà, emet les 24 hores del dia gràcies a la col·laboració de dues locutores i el seu director que a la vegada és locutor, cap de programació i responsable de la part tècnica. A Ràdio Cabanes també hi participen alumnes de Periodisme i Escoles Oficials de Ràdio, que s’incorporen a les tasques diàries de l’emissora per tal de complimentar les pràctiques obligatòries. Això és gràcies al fet que Ràdio Cabanes ha estat reconeguda per aquestes entitats oficials per poder tutelar, acreditar i validar les hores de pràctiques de l’alumnat.
Ràdio Cabanes és una entitat que dóna servei de radiodifusió a la comarca de l’Alt Empordà, amb Concessió Administrativa com Emissora Municipal. Emet pel 101’10 KHz. De F.M. Gaudeix del suport de l’Ajuntament de Cabanes que cedeix el local on hi ha les instal·lacions i des d’on es fan les emissions i també es fa càrrec de les despeses bàsiques com telèfon, internet, llum i aigua. La resta de despeses de l’emissora com el manteniment, renovació ampliació de material i d’altres es porta a terme gracies a les col.laboracions i aportacions econòmiques de diverses empreses o particulars ja que Ràdio Cabanes es una emissora sense afany de lucre.
Ràdio Cabanes dóna veu a les inquietuds de les entitats i particulars del poble: l’Ajuntament, l’escola, Albera Salut, etc i es fa ressó de totes activitats programades col·laborant amb la seva difusió. També emet en directe els concerts de la Festa Major i altres activitats d’interès públic.
Cada any, pels volts del 23 d’abril, celebra l’aniversari amb una festa on hi participen els encarregats dels diferents programes i els oients.
ACORD GOV/147/2009, de 22 de setembre, pel qual s’atorga a l’Ajuntament de Cabanes una concessió per a la prestació del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència.
En data 9 de novembre de 2004, l’Ajuntament de Cabanes va sol·licitar la concessió per a la instal·lació i funcionament d’una emissora de freqüència modulada, a l’empara del Decret 263/1990, de 23 d’octubre, de regulació del procés de concessió de la gestió indirecta per part de les corporacions locals del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència. El 17 de maig de 2005, el Govern de la Generalitat va acordar atorgar a l’Ajuntament de Cabanes la concessió provisional d’una emissora de freqüència modulada de tipus municipal.
Les característiques tècniques que s’assignen a l’esmentada emissora, de conformitat amb la comunicació de la posada en servei de les instal·lacions, són les següents:
Emissora de radiodifusió sonora d’ones mètriques amb modulació de freqüència
Inauguració: dijous 17 de maig 2018, a les 4 de la tarda
Visites: 19, 20 i 21 de maig
LLoc: Sala del Sindicat de Cabanes
El novembre de 2017, l’Escola de Cabanes va visitar l’exposició “VIURE I SENTIR” de pintures i gravats de Roser Vila. Molts nens i nenes es van animar a participar-hi amb les seves pintures, cosa que va fer més gran l’exposició. També van mostrar el seu interès pels gravats i per com estaven fets.
Davant d’aquesta motivació i de l’interès pedagògic de l’activitat, l’Escola va programar uns tallers de gravat pel darrer trimestre del curs 2017/18. Les sessions es van fer a la classe de plàstica i al taller de la pintora. Cada cicle va treballar una tècnica diferent amb una sola orientació temàtica: La primavera. L’alumnat va treballar l’expressió, el control del gest, l’equilibri, la imaginació, la creativitat, el treball de línea i forma, van fer servir eines i materials desconeguts i a l’era de les tecnologies van treballat amb el pensament i les mans.
Va ser un treball conjunt entre el professorat, l’alumnat i les persones col.laboradores, en especial l’AMPA.
L’exposició consta de 170 peces, amb sis tècniques de gravat diferents.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Cabanes - Alt Empordà 