Sant Maurici o església del cementiri (829?-1784)

... o … Església Parroquial de Sant Vicenç?

L’església de Sant Maurici apareix localitzada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999 i les seves restes encara es poden veure en una de les parets del cementiri.

El jaciment es troba en el cementiri de Cabanes a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del rec del Molí. Es tracta de les restes d’una església medieval visibles a la banda externa del mur de tramuntana del cementiri de Cabanes. Foren identificades per Carme Riu l’any 1988 i publicades per primera vegada per Joan Badia (1990). S’observa el mur d’una nau en una llargada conservada de 20 metres i un fragment de l’absis semicircular que el talla a llevant. De l’anàlisi de l’aparell s’observen dues fases diferenciades, que correspondrien a un moment més antic (sector de llevant i absis) i una reforma posterior. A més el canvi de parament és senyalat per l’existència del basament d’un contrafort o pilar adossat. Dins el recinte del cementiri, en el passeig principal, s’observen cinc lloses de grans dimensions amb encaixos, així com dues làpides de sepultures amb inscripcions (*). A la banda interna del mur de tramuntana no es pot observar el mur, ja que està cobert per la construcció dels nínxols. No s’hi ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica. Existeixen diverses hipòtesis a l’hora d’identificar aquesta església, però cap d’elles amb arguments clars. Joan Badia, a partir de les poques restes conservades, esbossa una aproximació cronològica entre els segles XI i XIV. El seu estat de conservació és força dolent.

A: Patmapa.gencat.cat

(*) Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, editat l’any 2001, per la Diputació de Girona, diu que Sant Maurici fou la primera església parroquial de Cabanes, i ja es troba documentada a l’arxiu diocesà de Girona, l’any 829.

A l’obra Rationes decimarum hispaniae (1279-80), figura entre els temples que tenien rendes pròpies que havien de contribuir a les croades.

Pella i Forgas, a la plana 307, del llibre Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, editat per primera vegada el 1883 i reeditat l’any 1980, hi escriu:

Unas cabañas, Kabannas, cerca de Perelada formaban una pequeña villa con su iglesia de S. Mauricio y era en dominio de la ilustre família que nada menos dió a la patria la estirpe de la casa de Barcelona; fue la villa de Winidilda, esposa de Wifredo el Velloso, que en el año 840 la cedió al monasterio de S. Juan de las Abadesas. El document original de la donació s’ha perdut, però se’n conserva una còpia a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Alguns estudiosos han vinculat les restes del cementiri amb l’església de Sant Maurici, que ja apareix en l’acta de consagració de l’església de sant Joan de les Abadesses. Durant els segles X i XI trobem diversos documents que parlen de les esglésies de Cabanes, sense especificar-ne l’advocació, ni el nombre exacte.

Una altra teoria apunta a que es tracta de l’antiga parròquia de Cabanes. L’actual temple parroquial, dedicat a Sant Vicenç, està situat al bell mig del poble i davant del castell. Es va construir en el segle XVIII. No sembla que hi hagi vestigis d’un temple anterior sota l’actual edifici barroc. Per tant, no seria d’estranyar que aquesta teoria fos realitat. En molts pobles de l’Empordà com Peratallada, Palau-Sator o Monells, l’església es troba situada fora dels murs. En alguns com la Selva de Mar o Bellcaire la parroquialitat es va traslladar a un nou temple situat a l’interior del nucli urbà i en d’altres casos com Foixà, Torroella de Fluvià o Palau-Savardera, el temple i el castell tenen barris independents al seu voltant. No és descabellat pensar que l’església, situada a l’actual cementiri i malgrat estar a les afores del poble, fos en realitat l’antiga parroquial.

Si aquesta segona hipòtesis és correcta? El temple romànic també estava dedicat a Sant Vicenç? O potser estava sota l’advocació de Sant Maurici i era la capella del castell era la que estava dedicada a Sant Vicenç? Masses incògnites que fins ara poques persones han intentat resoldre… De fet les restes del temple havien passat totalment desapercebudes, totalment cobertes per heures. Per sort, en 1988 van ser descobertes per Carme Riu.

A: Art Medieval

A partir del segle XIII, es troben poques referències a l’església, tot i que apareix en un plànol de principis del segle XVIII.

A resultes de la visita pastoral de 1740, es va presentar un mandat episcopal reiterant la necessitat de reparar l’església de Cabanes o construir-ne una de nova.

1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.

• Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs”
• Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.

1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i Sant Maurici devia fer les funcions de parròquia del poble, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

L’església es va ensorrar degut a la inundació que va tenir lloc el dia 6 d’octubre de 1784. En un document, de principi del 1800, que es conserva a l’arxiu del Palau de Peralada, s’explica que degut a la inundació: no han pogut los habitants del poble de Cabanes valerse de la parroquial església.

Tot i que va tenir una existència de quasi mil anys, als registres parroquials dels anys 1613-1784 no n’hi ha cap referència amb el nom de Sant Maurici i alguns investigadors tenen dubtes sobre el nom de l’església.

És probable que de sempre hagués estat l’Església Parroquial de Sant Vicenç i que per causes desconegudes se li hagués adjudicat el nom de Sant Maurici.

Esperem que en el futur des de l’Institut d’Estudes Empordanesos o gràcies a les investigacions d’historiadors interessats en la comarca en podem treure l’entrellat

Més informació

• Patrimoni.gencat
• ArtMedieval