Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: escola


by 2 comentaris

Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)

Descripció. El conjunt de les Escoles de Cabanes el formen dos edificis: l’escola dels nois (1927) en un edifici de planta i pis, envoltat per una tanca de pilastres de pedra i reixa de ferro, amb una porta d’entrada de formes noucentistes. I l’escola de les noies (1930), un edifici de planta baixa amb escala d’accés i obertures per arc de mig punt. La descripció que es fa de l’edifici a l’època està recollida per J.M. Bernils 2001, pàg. 72

Cronologia. Les escoles de Cabanes havien estat ubicades en diversos locals llogats o habilitats per escola però amb escasses condicions pedagògiques. La primera menció a l’escola de Cabanes és de 1860, quan es construeix un local destinat a escola de nenes al costat de l’antic edifici de l’hospital (actual c. Escoles). Dos anys després s’habilita una sala propera per a escola de nens. 
La primera escola de nova planta per al poble de Cabanes fou construïda gràcies al patrocini de Josep Pagès i Dalmau, que l’any 1927 va donar un antic edifici a la banda de tramuntana, al c. Colom, per fer-hi una escola pública per nens. Aquesta fou inaugurada aquest mateix any (la descripció de l’acte i del seu promotor són molt ben explicats per J.M. Bernils).
Després de la construcció l’any 1927 de l’escola dels nois l’ajuntament demana al govern la construcció d’una escola per a nenes al costat. La nova escola va ser inaugurada l’any 1930. 

A: Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930)
Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona

L’edifici de l’escola de nenes s’ha reconstruït i acull la nova escola de Cabanes, inaugurada el 2008. L’edifici de l’escola de nens encara es conserva. El primer pis està al servei de l’escola i la planta baixa és la llar d’infants.

Construcció de les escoles (1927-1930). Documents municipals
“Libro que el Ayuntamiento de Cabanas destina para sentar sus actas”
Actes de Cabanes (1925-1931) (ACAE112-321-T2-15)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antecedents:

  • Al Ple del 8 d’octubre de 1921, s’exposa que l’escola de nens està tancada pel mal estat del local i que el professor es nega a donar classes. Els veïns també reclamen millores a l’edifici. Cal refer el teulat, posar una claraboia i pintar però l’Ajuntament no disposa de les més de 2.000 pessetes que costaria l’obra. Es proposa de demanar un préstec al banc o a un particular.

El Ple Municipal del 27/12/1926 (foli 18), presidit per Joaquim Prats, acorda:

  • Primero: que el Municipio acuerda construir con el auxilio del Estado, un edificio destinado a escuela unitaria de niños per ser así absolutamente necesario para el servicio de la enseñanza pública.
  • Segundo: Que se autorice al Sr. Alcalde presidente para que en nombre y representación del Municipio solicite del Il. Sr. Director General de Primera Enseñanza la construcción de aquel edificio …
  • Tercero: Que para contribuir a la construcción, este municipio ofrece, desde luego, cooperar con los siguientes elementos:
    • a) El solar con las condiciones y requisitos adequados a la construccion: y
    • b) Ocho mil pesetas en metálico

Al Ple Municipal del 16/11/1927 (folis 26-31), l’alcade Joaquim Prat exposa:

… que ha recibido la minuta de la escritura de donación que ha ofrecido hacer a este Ayuntamiento el hijo de la localidad D. José Pagés y Dalmau, de los terrenos per el mismo comprados a D. Juan Brusés Vives, sitos en la calle de Colón número uno y del edificio Escuela construido a sus expensas en parte de dichos terrenos, todo lo cual ha ofrecido regalar a este Ayuntamiento con destino a Escuela municipal o Nacional de primera enseñanza, así como para que sobre otra parte del mismo terreno donado pueda construirse por el mismo Municipio o por el Estado con subvención del pueblo la otra Escuela nacional que requiere esta localidad.

Relació de detalls de l’escriptura que consten a la mateixa acta municipal:

… Que don José Pagés y Dalmau, deseando dotar a su pueblo natal de un edificio destinado a Escuela primaria, con su patio y huerto para instrucción, solaz y recreo de los niños de ambos sexos de Cabanas, ha construído para Escuela pública un edificio para otorgar como otorge en este acto, donación al Ayuntamiento de Cabanas, en representación del Municipio.= Dicho edificio Escuela consiste en la finca siguiente: edificio destinado a Escuela pública municipal o nacional de niños, con su patio y huerto adjunto, señalada con el número uno de la calle de Colón en el término municipal de Cabanas, no encontrando su medida superficial y linda de por junto, al frente o Mediodía y por la derecha entrando a Oriente, con el camino de Espolla, antes, hoy calle de Colón, por la izquierda a Poniente, con los herederos de Joaquín Pagés antes, hoy Juan Oliva y por la espalda, fondo o Norte, con los Herederos de Antonio Conill y con Margarita Maurici, antes, hoy José Reberter = Pertenece esta finca al donador en cuanto al edificio por haberlo hecho construir de su cuenta y en cuanto al terreno por compra a D. Juan Brusés y Vives, mediante escritura autorizada por el Notario de esta ciudad, D. Martin Mestres a 9 de Octubre de 1925 … = …

La donació s’atorga amb aquestes condicions:

  • Primera; si por cualquier circunstancia o motivo la finca donada no fuese utilizada para Escuela municipal o nacional de niños, o en virtud de las leyes o disposiciones de carácter legal que puedan, en lo sucesivo promulgarse, dejase de pertenecer al Municipio o villa de Cabanas, esta donación no tendrá valor alguno y la finca donada, con sus anexos pasará nuevamente a ser propiedad del donador o de sus herederos o derecho-habientes, los cuales, en dicho caso, fijarán o definirán sus respectivos derechos a la finca.
  • Segunda: la descrita finca comprende actualmente dentro de sus lindes, la casa o edificio Escuela un solar o patio contiguo a la casa, que linda al Sud en unos once metros con el camino de Espolla, hoy calle de Colón; al Norte con Margarita Maurici antes, hoy José Reberter, al Este con el edificio Escuela y al Oeste, en unos veinte metros con resto de finca y el huerto en que consiste dicho resto. Al edificio y al solar o patio contiguo mencionados no se les podrá dar otro uso o destino que el de Escuela para niños de uno  otro sexo o de ambos a la vez. El piso alto de la casa se utilizará para aula y sus dependencias y la planta baja y el patio o solar, para recreo, ejercicios físicos, etc. en los días de clase. En los días de fiesta y vacaciones de cualquier mes del año, la planta baja y solar o patio estará a disposición de todos los niños de edad escolar, estén o no matriculados, asistan o no a las clases, para reunirse, ejercitarse y recrearse con juegos propios de su edad y época. En todo tiempo, los días de clase para evitar que los escolares tengan que esperar en la calle la llegada de los Señores Maestros y los festivos y vacaciones para tener libre entrada a los fines anteriormente indicados, la puerta de la calle, la que separa ambas escaleras y la que da entrada a los bajos de la casa por el lado oeste deberán estar cerradas en forma que los niños puedan abrirlas fácilmente quedando así a disposición de todos los niños y niñas de edad escolar, la planta baja de la casa y el patio o solar contiguo. = El huerto existente en la total descrita finca, que linda por el Este con el patio o solar en unos veinte metros, con Maurici, hoy José Reberter y con sucesores de Antonio Conill, por el Sud, con el camino de Espolla, hoy calle de Colón, en unos veinte metros y por el Oeste con Herederos de Joaquin Pagés hoy Juan Oliva, solo podrá destinarse para la construccion de otro edificio Escuela para niños de uno u otro sexo y el resto que resulte disponible para ejercicios físicos  recreos de los niños de edad escola tal y como se ha dispuesto anteriorment. Parte de dicho huerto, podrá también destinarse a prácticas de floricultura y jardinería.
  • Tercera. No obstante la prohibición anteriormente consignada podrán también utilizarse los locales del edificio-escuela para reuniones de carácter cultural y conferencias agrícolas o de otras ramas de la Ciencia. Los escolares tendrán derecho preferente para asistir a dichas reuniones.
  • Cuarta. No podrán depositarse en la finca descrita ni en sus edificios, objetos que disminuyan su capacidad. Está prohibido edificar vivienda para los Maestro o para otro uso.
  • Quinta. La administración y régimen de la Escuela objeto de esta donación estará a cargo de la Junta Local de Primera Enseñanza.
  • Sexta. Dicha Junta Local de Primera Enseñanza reglamentará el uso de los locales y dependencias de la finca antes descrita y tendrá por lo que a la Escuela donada se refiera, todas las atribuciones que la Ley conceda a dicha Junta. No obstante, la Junta deberá tener siempre en cuenta que los locales deberán estar a disposición de los escolares de ambos sexos por lo menos seis horas diarias tres por la mañana y tres por la tarde sujetándose a las condiciones dichas. ….

…. Enterados los señores concejales de las condiciones y donación de que se trata, todos ellos expresaron su absoluta conformidad haciendo los más encomiables elogios del altruismo y desprendimiento que a favor del pueblo demuestra el Sr. D. José Pagés y Dalmau …. se acuerda por unanimidad aceptar la donación … quedando autorizado el Sr. Alcalde Presidente de este Ayuntamiento para que en su día acepte dicha donación y firme la correspondiente escritura de referencia.

Luego se ocupó la corporación dels problema relativo al crecido importe que representará el pago del timbre y principalmente del impuesto de Derechos reales que devenga la donación del inmueble de que acaba de tratarse dado el crecido tanto por ciento con que el Estado grava las donaciones y el valor real de lo que es objeto de ella.

Y teniendo en cuenta que este gasto es muy superior a las posibilidades económicas de esta localidad; que de tenerse de hacer efectivo llegaría a constituir un serio contratiempo para la efectividad del proyecto: que en realidad no solo sale con la donación beneficiado el Municipio si que también se favorece al Estado que por este medio logra contar con una Escuela nacional dotada de todas las mejoras y condiciones apetecibles sin costarle nada, y con terrenos para poder construir la otra que el Municipio tiene solicitada, así como con campos de recreo, ejercicio y expansión de los escolares de uno y otro sexo… …. se acuerda … se solicite del Sr. Ministro de Hacienda sea declarada la exención de impuestos que a este pueblo interesa ….

Al Ple Municipal del 8 de juny de 1928 es llegeix una comunicació de la Dirección General de Primera Enseñanza (folis 33

= En el expediente sobre construcción de una Escuela unitaria para niñas en Cabanas (Gerona)

= S.M. el Rey (q.D.g.) ha tenido a bien aprobar el proyecto … por la oficina técnica por su presupuesto de 30.692,25 pesetas, pero deducida la aportacion aportada por el Ayuntamiento se reduce el coste de las obras para el Estado, que han de ejecutarse por el sistema de administración, a 22.692,25 pesetas …

… El Ayuntamiento … acuerda que sin pérdida de tiempo se proceda a remitir la cantidad de ocho mil pesetas que se reclaman a la Caja General de Depósito, a fin de que a lo más pronto posible pueda verse realizada la obra solicitada …

Al Ple del 5 de juliol de 1928 (foli 35) es comunica que ha estat desestimada la sol·licitud d’exempció d’impostos en la

… donación de la Escuela de niños que tan generosamente ha costeado el Sr. Pagés …

… Acto seguido dice el Sr. Alcalde que ahora que ya se halla construida la Escuela de niños y a punto de comenzar la construcción de la de niñas, opina que sería un hermoso proyecto el de abrir la calle de las Escuelas por el punto donde se hallan precisamente emplazadas las Casas Consistoriales , para con ello comunicar directamente el centro de la población con los nuevos edificios escolares, lo que constituiría una estupenda perspectiva  que realmente podría realizarse con poco coste, adecentando al propio tiempo en la forma que se creyese conveniente las Casas Consitoriales para las que podrían emplearse las diversas dependencias que anejas al edificio resultaran aprovechables para su urbanización… 

El Ple municipal de 30 de desembre de 1929 (foli 47)

… el Alcalde hizo presente a la Corporación municipal que según referencias que tenia del Sr. Arquitecto provincial, de un día a otro se va a hacer entrega de la Escuela de niñas recientemente construïda, acordándose unanimidad  inaugurar dicha escuela y nombrar una Comisión compuesta del Sr. Alcalde, concejal Sr. Batllori i Secretario de este Ayuntamiento, para preparar los festejos que se han de celebrar y ponerse de acuerdo con las autoridades para la fecha de su inauguración.

Al Ple del 6 de juny de 1932 es dona compte d’una comunicació del Ministerio de Instrucción pública referente a la donación hecha a este Ayuntamiento por D. José Pagès Dalmau, se acuerda quedar enterados y que se entregue una copia de la misma al Sr. Pagès.

Al Ple de l’11 de juliol de 1932 el regidor Pere Salleras informa que el seu oncle Josep Pagès Dalmau desitja fer donació de l’escola de nens i del solar contigu i demana si l’Ajuntament acceptaria de formalitzar l’escriptura. L’Ajuntament accepta la donació que el Sr. Pagès havia fet de paraula però atès que de moment no disposen de fons per pagar les depeses que aquest tràmit ocasionarien acorden posposar la donació i avisar al Sr. Pagès tant bon punt aconsegueixin els diners.

Al Ple del 3 de desembre es va fer ressò del sentiment del consistori per la defunció del Sr. Pagès. L’alcalde va proposar de donar el nom de carrer del doctor Pagès al carrer de les escoles. Els regidors republicans que des de feia mesos es manifestaven en contra de l’alcalde van negar-se a acceptar cap proposta que vingués de l’alcalde, Joaquim Torrent.

Recull de premsa:

  • Construcció de les escoles.  La comarca : semanario de vida Empurdanesa, 125 (15/1/1927)
  • Coll, Mateu. La nova escola de nens. Publicacions de la Terra, 22/1/1929. Pàg. 6-7
  • El dia 13 d’Octubre tingué lloc a Cabanes, la inauguració de les noves Escoles. A l’acte que fou lluidíssim, hi prengué part amb un vibrant parlament, el líder catalanista de les terres gironines, doctor August (o Agustí?) Riera i Pau. Publicacions de la terra, 11/11/1930

Documents

  • 1925/26. Un full manuscrit fa referència a una casa anomenada “Porchu”, núm 41, despoblat. En dóna la situació i les dades registrals (17/6//1926). A baix: José Pagès Dalmau. … Sr. Mestres 9 octubre 1925
  • 1927.- Acta d’entrega del terreny on s’ha d’ubicar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-465
  • Calendari Donació (1927/1930) (Notes en dos fulls mecanografiats)
    • 11/3/1927.- Donació de l’Escola de nens de Cabanes a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau (Escriptura del Notari Sr. Mestres?)
    • 16/11/1927 (Acta). S’accepta la donació, però s’acorda solicitar l’exempció del pagament de drets reals
    • 8/6/1928 (Acta). El Director General de Primera Enseñanza aproba el projecte de l’escola de nenes i accepta l’oferta de l’Ajuntament de Cabanes amb l’aportació de 8.000 ptes del total de 30.692’25 que val l’obra. Les 22.692’25 restants les paga l’Estat
    • 5/7/1928 (Acta). Es fa saber la desestimació de la sol·licitut d’exempció del pagament de drets reals sobre la donació de l’escola de nens
    • 30/12/1929 (Acta). Es fa saber la propera entrega de l’escola de nenes i es nomena la Comissió encarregada de preparar la inauguració
    • 29/3/1930 (Acta). Es fa saber la proposta de venda a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau de l’edifici escola de nens i el solar corresponent
    • 4/10/1930 (Acta). Es fa saber l’entrega de l’edifici de l’escola de nenes i s’acorda inaugurarlo el dia de la “Fiesta de la Raza” contractant una orquestra i convidant a les autoritats provincials amb un “banquete”
  • 1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
  • 1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal.  ACAE110-114-T1-15
  • 1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464


by Deixa un comentari

“Gravats” Joves artistes de l’Escola de Cabanes

Exposició de Gravats

Inauguració:  dijous 17 de maig 2018, a les 4 de la tarda
Visites: 19, 20 i 21 de maig
LLoc: Sala del Sindicat de Cabanes

El novembre de 2017, l’Escola de Cabanes va visitar l’exposició “VIURE I SENTIR” de pintures i gravats de Roser Vila. Molts nens i nenes es van animar a participar-hi amb les seves pintures, cosa que va fer més gran l’exposició. També van mostrar el seu interès pels gravats i per com estaven fets.

Davant d’aquesta motivació i de l’interès pedagògic de l’activitat, l’Escola va programar uns tallers de gravat pel darrer trimestre del curs 2017/18. Les sessions es van fer a la classe de plàstica i al taller de la pintora. Cada cicle va treballar una tècnica diferent amb una sola orientació temàtica: La primavera.  L’alumnat va treballar l’expressió, el control del gest, l’equilibri, la imaginació, la creativitat, el treball de línea i forma, van fer servir eines i materials desconeguts i a l’era de les tecnologies van treballat amb el pensament i les mans.

Va ser un treball conjunt entre el professorat, l’alumnat i les persones col.laboradores, en especial l’AMPA.

L’exposició consta de 170 peces, amb sis tècniques de gravat diferents.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Fotos:


by 4 comentaris

Jaume Coll i Bosch (1817-1887)

Jaume Coll BoschJaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1887), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.

Història personal

Fill de Silvestre Coll, pagès, i d’Anna Bosch, va néixer a Llers el 24 de juliol de 1817.

Després de signar capítols matrimonials, el 2 de febrer de 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, filla de Josep Porterias, de Cabanes i de Maria Riera, de Mollet d’Espolla.

Casament de Jaume Coll

Aquest any, Jaume ja era mestre del poble i amb ells es va iniciar una nissaga de mestres.

El 1874, la seva filla, Margarida Coll Porterias, es va casar amb Joaquim Ripoll Lloveras que també era mestre de Cabanes,  i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Jaume Coll i Anna Porterias van tenir vuit fills i en van sobreviure quatre:

  • 1843.- Joaquim. Fuster de professió,  el 1864, es va casar a la Catedral de Girona, amb Rosa Lluch Curas i el 1891, es tornava a casar a Olot, amb Cecília Jordà i Costa.
  • 1850.- Joan. Jornaler, es desconeix si es va casar
  • 1852.- Margarida. Casada amb el mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras
  • 1855.- Joaquima. Casada a Cabanes, amb Miquel Hubach Batllori (1857-?), el  1876

Jaume va signar testament a Figueres el 12 de febrer de 1886, tenia 68 anys. Les disposicions testamentàries determinaven que l’hereva seria la filla petita, Joaquima, cosa extranya en aquells anys. El motiu podria ser degut al fet que Joaquim, l’hereu, va ser fuster i va marxar del poble i Joan, el segon fill havia anat a l’Havana com demostra una carta enviada al seu pare des de Barcelona, el setembre de 1877, potser sense el consentiment patern.

… Sobre todo padre, no se me haga U. el tonto en remitirme todo cuando le pida; pues que sin saberlo puedo hallarme alli en la Isla con varios trabajos y con algun dinero poderlos remediar, con U. confio siempre.
Me es bastante triste como le manifesté el separarme de soldado, pero en fin, en Dios confio de todo.
Creo embarcar el dia 22 segun manifiestan, al llegar a la Habana ya le escribiré…

Un document del febrer del 1887 i un altre d’octubre de 1888 constaten la seva defunció que va tenir lloc el 10 de gener de 1887.

La família Coll-Porterias ha donat nom a dues cases del poble:

  • can Daniel mestre,  en record de Daniel Hubach, fill de Miquel Hubach Batllori i Joaquima Coll Porterias i nét del mestre Jaume Coll Bosch
  • ca l’Emilia mestra, nom que prové de l’Emília Ripoll Coll, néta, filla i esposa d’un mestre.

Història professional

Jaume Coll va ser un dels mestres més antics de la província. Va obtenir el títol de mestre quan encara no existien les Escoles Normals. Va ser mestre de Masarac durant cinc o sis anys.

Una carta de recomanació, signada per l’Ajuntament de Besalú el 1842, ens fa pensar que Jaume Coll degué treballar un temps en aquesta població, abans que el 15 de setembre de 1940 ocupés la plaça de mestre de Cabanes, tot i que no va ser fins el 1843 que l’Ajuntament de Cabanes va signar l’acta de nomenament, tres mesos abans que obtingués el títol de Maestro de Escuela primaria elemental. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll havia fet l’any anterior.

A banda de la feina de mestre, també va actuar com a procurador de l’Hospital de Cabanes, secretari municipal i recaptador d’impostos.

El 1848 va signar un nou contracte i plec de condicions amb millores salarials i deu anys més tard, l’abril de 1858, demanava certificats de bona conducta al capellà i al consistori i les còpies del títol de mestre i de la partida de baptisme, sense que se’n pugui saber el motiu.

El 1868, en el marc de la Revolució coneguda amb el nom de La Gloriosa, va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres. El 1870 demana al consistori un certificat de bona conducta, possiblement per avalar la seva reincorporació, i el 1872 va haver de fer front a les queixes d’alguns pares que li recriminaven que no dedicava prou atenció a l’escola.

El 2 de juny de 1876, després de quasi 40 anys de servei al poble, va prende possessió de la plaça de mestre de l’escola de Massanes, gràcies a una permuta amb el seu gendre Joaquim Ripoll. El motiu del canvi d’escola podria haver estat motivat pels problemes que va tenir amb alguns veïns, durant el sexenni democràtic o revolucionari o, més probablement, per facilitar la plaça al seu gendre ja que, pocs dies després de la presa de possessió, Jaume Coll va renunciar a la plaça per causa de la seva avançada edat i de la malaltia pulmonar que l’afectava.

Documents

1817, 25 de juliol.- Registre parroquial del bateig de Jaume Coll, celebrat a la parròquia de Llers el 25 de juliol. Els padrins foren el Sr. Jaume Daunis, cirurgià i Magdalena Bassaguañas, fadrina, tots de Llers.

Jaume Coll-bateig

1840, 15 de setembre.– Jaume Coll pren possessió de l’escola de Cabanes, tot i que no obtindrà el títol fins el 1843. En un ofici signat a Cabanes el 28 d’abril de 1842, Jaume Coll exposa que:

… en 15 setiembre 1840, previa la manifestacion de la … la autoridad local de este pueblo, me coloqué en él pa dedicarme a la enseñanza de los niños, estableciendo una escuela pública…

1842, 24 de gener.- L’Ajuntament de Cabanes atorga poders a Jaume Coll per cobrar els impostos, censos, pensions, lloguers i altres crèdits de l’Hospital de Caritat [document]

… otorgaban todo su poder cual de derecho se requiere y es necesario a Jayme Coll vecino del mismo pueblo para que por dichos otorgantes, sus personas, voz y derecho representando, pueda percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan …

1842, 20 d’abril.- L’Ajuntament de Besalú, signa un certificat de recomanació a favor del mestre Jaume Coll.

Certificamos como visto y atendido el merito y circunstancias recomendables de D. Jayme Coll Maestro de primera educacion del pueblo de Cabanas …

1842, 28 d’abril.- Jaume Coll remet un ofici on fa constar que viu en una casa llogada per l’Ajuntament que aquest li ha de pagar 1100 rals de sou que és el mínim que li correspon i que la Comissió d’instrucció primària del poble li ha marcat les normes que ha de complir quant a les retribucions que pot cobrar als alumnes:

  • los que aprendiesen á leer, escribir, gramática española y aritmética pagarían 8 (rals?) mensuales
  • 6 los que que no se dedicasen más a tres de dichos ramos
  • 4 (rals) los que aprendiesen de leer y escribir
  • 2 los que solamente aprendiesen a leer
  • Ademas prescribió la comision que hubiese de enseñar gratis la decima parte de los alumnos, recayendo este beneficio en los mas pobres.

També informa que:

… habito una casa alquilada por el ayuntamiento y que en el año de 1841 percibi los 1100 (rals) de dotacion y a pesar de todo esto hay en el dia alguna resistencia a satisfacerme otra retribucion y el ayuntamiento no se resuelve a verificar el reparto, sin que VE se sirva disponerlo…
… Yo hubiera deseado acompañar á VE el acuerdo de mi admision y demas que ocurrio, pero en los pueblos de corto vecindario no siempre se observan las debidas formalidades y asi es que no consta en la secretaria nada de lo que precedio a mi admision por maestro …
… Suplico a VE respetuosament se sirva mandar al Ayuntamiento de Cabanas que proceda á repartir los 1100 (rals) de la dotacion para satisfacerme, esta cantidad que es el minimum que corresponde á los maestros, continuando en suministrarme casa para mi habitacion…Jaume Coll-contracte

1843, 9 de gener.- Nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions signades per
l’Ajuntament i el mestre. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll citava a l’ofici del 28 d’abril de 1842

… el alcalde y ayuntamiento acordamos y establecemos el nombramiento por maestro de educacion primaria publica a Don Jayme Coll vecino del mismo y profesor publico de dicha instruccion …

1843, 25 de gener.- Capítols matrimonials signats per Jaume Coll i Anna Porterias, en poder del notari Josep Draper

1843, 20 de febrer.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a colector (recaptador d’impostos)

Cuentas que rinde el infrascrito Jayme Coll como colector que fue de las tierras comunales y parte de los impuestos todo perteneciente al año proximo pasado de 1842 …

1843, 29 d’abril.- S’expedeix el títol de Maestro de Escuela primaria elemental a favor de Jaume Coll

… D. Jaime Coll natural de Llers provincia de Gerona de edad de veinte y cinco años ha acreditado en debida forma haber sido examinado por la comision de examenes de la provincia de Gerona conforme a lo dispuesto en la ley … en las materias siguientes, a saber: Religion y Moral, Lectura, Escritura, Aritmetica, Gramatica castellana, Ortografia y Metodos generales y especiales de enseñanza, correspondientes a la instruccion primaria elemental … y merecido la nota de superior i el número segundo…

1848, 5 de febrer.- Nou nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions que anul·la el document signat el 1843. Segons el nou contracte passa a cobrar 2000 rals anuals, ha d’ensenyar més matèries (ortologia, caligrafia, religió i moral) i ha d’actuar com a secretari i recaptador. El document també constata que és mestre de l’escola i que l’Ajuntament li adjudica un tros de terra per a hort. [document]

… y ademas dos pedacitos de tierra llamados vulgo artigal que de muchisimos años en esta parte estan destinados al maestro de dicha instruccion del referido pueblo pagados estos de los fondos del comun …

Jaume Coll, contracte

La jornada escolar era de sis hores, tres al matí i tres a la tarda

4. De obligacion estara el maestro a la escuela tres horas por la mañana y otras tantas por la tarde, las que empezaran por la mañana a las ocho en el invierno y a las siete en el verano y por la tarde a la una en todo el año

1848, 22 de març.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a procurador de l’Hospital de Caritat de Cabanes

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber …

Jaume Coll-hospital

1858, 6 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’Ajuntament (Vicente Sabater, alcalde; Antonio Ramis, regidor 1º; Jose Pages, regidor 2º; Juan Planas, regidor 3º; Francisco Fortià,regidor 4º; Salbador Pi, sindico); i la Comissió local d’instrucció pública de Cabanes (Vicente Sabater, presidente; Jose Oliba, teniente; Juan Vidal, regidor; Pelegrin de Carreras [metge de Cabanes]; Mariano Pous; Vicente Ramis; Juan Caritg, cura parroco) Joaquin Prim, secretario

Certificamos: Que D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria elemental completa durante los diez y ocho años que dirige la escuela publica de esta poblacion ha observado una buena conducta moral y politica por cuyo motivo las corporaciones que suscriben no han tenido que dirigirle amonestacion alguna ni relativamente al magisterio ni a otra especie; al contrario merece la confianza de la mayoria sensata de la misma poblacion, por su buena enseñanza, tanto en los fundamentos de la Religion Cristiana y sana moral com en las demas materias que comprende la espresada instruccion …

1858, 12 d’abril.- Còpia del títol d’instrucció primària, emès el 29 d’abril de 1843

1858, 13 d’abril.- Còpia del registre de bateig de Jaume Coll, celebrat el 25 de juliol de 1817.

… Certifico: que en uno de los libros de Bautismos que obran en el Archivo de esta parroquial Iglesia se halla una partida que traducida fielment del Ydioma catalan al castellano es como sigue:
A los veinte y cinco del mes de julio del año mil ochocientos diez ÿ siete … he bautizado a Jayme … nacido el dia antes hijo legitimo ÿ natural de Silvestre Coll labrador ÿ de Ana Bosch consortes de Llers …

1858, 19 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’alcalde, Vicenç Sabater, i el lloctinent del rector, Martí Fontanilla.

Certificamos: que D. Jaime Coll casado profesor de instruccion primaria de este pueblo durante los diez y ocho años que reside en el mismo y tiene a su cargo la direccion de la escuela, ha observado una buena conducta tanto politica como en moral, ni que haya dado motivo de queja a autoridad alguna, antes bien siempre obediente y sumiso á aquella...

certificat de bona conducta

1862, 17 de setembre.- Jaume Coll i la seva esposa Anna Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

  • Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
  • Un a favor de l‘hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

… doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales tenian…

1863.- El diari “El Ampurdanés” de 18 de gener cita un Jaime Coll, de Cabanes, informant que dóna 20 rals per a la suscripció a favor del: inventor del Ictineo Monturiol.

1868.- Jaume Coll va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres, en el marc de la Revolució de 1868 o La Gloriosa

… Las juntas rebolusionarias del partit de Figueras tenian facultad del general Pierrat de fer en sas poblasions lu que be els aparegues y en esta de Cabanas desemplearen al mestra Jaume Coll que tenia mes de 30 añs de antiguitat y pusaren a Jose Pous perque era ynteresat seu que sols era pasat y tabe tragueren al Sr Rechtor Juaquim Geli que abitaba aqui desdel 7bre de 18.. y que marxes ynmediatamen y que dins 24 horas tingues la rechturia desembarrasada… (Crònica de Pere Serra i Prim)

1870, 17 d’octubre.- Certificat de bona conducta, signat per l’alcalde, els regidors i el síndic. Possiblement el necessitava per reincorporar-se a la plaça de mestre de Cabanes després de la seva destitució. El document diu:

Certificamos: Que D. Jayme Coll y Bosch profesor de instruccion publica de este pueblo es sugeto de buena conducta y buen proceder, tanto en politica como en moral; que desde el año de mil ochocientos cuarenta ha desempeñado actualment el magisterio de esta poblacion a satisfaccion de la generalidad de los vecinos de la misma; habiendo varias veces presentado á examenes públicos á los niños que dirige, los cuales han dejado satisfechos los deseos de la Corporacion que suscribe; que en los primeros años de desempeñar el magisterio que dirige, con la asignacion era solamente de doscientas setenta y cinco pesetas desempeñaba tambien la Secretaria del Ayuntamiento y segun hemos oido decir a varios individuos de los Ayuntamientos de aquella fecha cumplio debidamente su mision…

1872, 24 de novembre.- Es reuneix el Consistori municipal i la “Junta de Escuelas” per fer front a les queixes d’alguns pares sobre el comportament del mestre, Jaume Coll. La “Junta de escuelas” estava formada per: Anton Aguer, Joan Matas i Oliva, Josep Rebarté, Climent Aguer i  Josep Pomés.

Jaume Coll, mestre

… el objeto de haberlos reunido era para enterarlos que habia recivido algunas quejas de varios padres de familia que el profesor de instruccion publica de este pueblo abandonaba la escuela faltando a sus obligaciones para atender a otros asuntos de su interes particular …    …  acuerdan, que: por esta vez se le dispensa de las faltas cometidas por el citado profesor D. Jayme Coll, y que en adelante á contar desde hoy se vigila y que a la primera reincidencia por cualquier concepto sin el previo permiso para ello de la Junta de Escuelas y Ayuntamiento, se proceda enseguida a la formacion del correspondiente espediente de Cargos para su pronto e inmediata destitucion …

1876, 19 de maig.- Nomenament com a mestre de Massanes. Pren possessió el 2 de juny.

Título de Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas a favor de D. Jaime Coll. Registrado nº 313, fóleo 13
Don Julian Casaña y Leonardo rector de la universidad literaria de Barcelona.
Por cuanto atendiendo a las circunstancias que concurren en Don Jaime Coll he acordado nombrarle en virtud de permuta Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas con el haber anual de ochocientas veinte y cinco pesetas y demas emolumentos que le confiere la ley… Dado en Barcelona a diez y nueve de mayo de mil ochocientos setenta y seis…
En fecha 2 de junio del corriente año 1876 la Junta local de Instruccion publica de este pueblo ha dado posesion del destino que acredita el precedente nombramiento a D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria. Massanas fecha ut supra …

1876, 10 d’octubre.- Se li va admetre la dimissió de l’escola de Massanes, amb reserva de drets. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona Año II, 32, 10/10/1876.

1886, 12 de febrer.- Testament signat davant el notari de Figueres, D. Antoni de Puig i Descals.

1887, 25 de gener.- Masjoan, Joan. Necrología.  A: «Boletín de Primera Enseñanza»

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fonts:
Arxiu familiar de Josep Hubach i Carolina Nogués, actes municipals,
crònica de Pere Serra i Prim, premsa local, registres parroquials


by Deixa un comentari

Escola i mestres – s. XVII-XVIII

Relació d’alguns mestres que exerciren a Cabanes entre els segles XVII i XVIII

Joan Manÿalic

1643

  • El 7 de juny de 1643, bategen a Joan Josep Dalmau, fill de Sebastià Dalmau i de Maria. Els padrins foren, Joan Manÿalic estudiant i lo present any mestre de dit Cabanes i Maria Andarrer de la vila de Castello de Ampurias.

? Altimira

1689

  • El 24 d’octubre de 1689, se celebra el casament entre Esteve Salvyre (fill de Farriol Salvyre, teixidor de Cabanes) i Anna Maria Ventós (filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent).
    Els testimonis de la cerimònia foren Nofre Pomés, bracer i … Altimira, mestra de escola de Cabanas.

    • Esteve Salvyre era germà de  Maria Salvayre, que tres anys abans havia protagonitzat el miracle de la muda de Cabanes.

Pere Bach

1698

  • El 14 de març, Pere Bach mestre de minÿons del lloch ÿ castell de Cabanes, signa testament. El document ens mostra les seves relacions personals i familiars i altres curiositats
    • Relacions socials.-
      • Marmessors.-  Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes; Josep Puig i Casadevall, pagès de Cabanes i Onofre Terrades, baster de Figueres.
      • Testimonis.- Rafel Brugat, vidu treballador; Francisco Fernandes, alferes de la Compañia de D. Manuel de Aranda; Rafel Ribas, traginer de Castelló d’Empúries; Francisco Calvo, soldat de cavalls de la mateixa companyia; Pere Joan, pastor habitant de Cabanes; Baptista Pastoret, habitant de Cabanes; Jaume Martí, bracer. Els dos militars devien estar allotjats a la casa Puig Casadevall i els altres podien ser treballadors de la família.
      • Domicili.- El testament fou signat a la cambra i casa de Josep Casadevall, pagès de Cabanes (segurament l’antiga casa Romaguera del carrer Canal)
    • Família.- Beneficiaris dels béns: Maria Bofill, vídua i germana de Pere; Isabel Bach, vídua i cunyada; Gerònima Bach, donzella i neboda. No hi ha constància d’esposa i fills, pel que cal suposar que fos solter o vidu sense descendència
    • Curiositats.-
      • El poble li deu uns mesos de salari i l’import acordat per la seva participació en enterros: … mano que los manumissors cobrian tots los meus deutes tant de celari del mestrat me deu la Vila des del primer de juny de 1697 a fins vuÿ dia present als 14 mars 1698, com tambe de les messades, enterros ÿ altres deutes me estaran devent…

Francesc Llauró

1703

  • El 16 de setembre, bategen a Joan Llauró, fill llegitim y natural de Francesc Llauro mestre de escola de dit lloch y de Esperança Llauro muller sua. Joan mort el 1705 i al registre s’hi repeteix: Joan Llauro albat fill de Francesch Llauro mestre de la escola de Cabanes y de Esperança Llauro muller sua.

Martí Dalmau

1711

  • El 20 de maig, bategen a Maria Planas. El seu padrí va ser Martí Dalmau llicenciat i mestra de Cabanas natural de Las Escaulas

Josep Casadevall

1747

  • L’1 de desembre, bategen a Francesca Roca Sorrell. El seu padrí va ser Joseph Dalmau mestre de minyons habitant en dit lloc 

Joan Bonavia

1787

  • El 18 de novembre, Joan Bonavia, mestre del lloch y castell de Cabanas … fill  … de Joan Bonavia sastre y de Eularia Bonavia y Mir signa testament en la casa del Hospital davant el capellà Julià Roca. Morí sense descendència i nomenà hereva la seva esposa Francesca Casals


by 5 comentaris

Escola i mestres – s. XX

Escola de nenes (1936) Foto: Pere Serra Colomer

Maria Esteba, Francesc Gilabert, Soledat Nart, Mateu Coll, Ramon Tamarit, Trinitat Pou, Teresa Colls, Maria Butiñà, Josep Mas, Francesca Pradel, Pilar Serra, Josep Argelés, Joaquim Ibero Isern, Joan Trull, Geroni Falgàs, Josep Ylla

Vegeu també:

Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)
Escola de Cabanes-Guerra Civil
Relació de mestres de les comarques de Girona del 1911 al 1951

1893/1916.- Maria Esteba Matlleria. Mestra de les nenes des de 1893 a 1916

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1893/1920.- Francesc Gilabert Catà. Mestre dels nens des de 1893 a 1920.

  • 1920.- El mestre de Cabanes don Francesc Gilabert ha establert la Mutualitat escolar en sa escola. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 13/3/1920

1911.- Els dies 28 de Maig i 4 de Juny tingueren lloch els exàmens a les escoles públiques, dirigides pels mestres D. Francesch Gelabert i Da. Maria Esteva. L’acte fou presidit per les autoritats locals. A:  La Veu de l’ Emporda, 17/6/1911, pàg. 3

1916/1921.- Maria Campmol Fraxanet. El 1904 era mestra interina d’Agullana. El 1905 demana de presentar-se per opositar a una plaça.  El 1906 va ser nomenada mestra substituta per a Puigcerdà,  el 1908 era mestra en propietat per a  Arcabell (Lleida), el 1909 per a Saderra (Orís). El 1911 va passar a El Far i el 1916 a Cabanes. El 1923 va anar a Sta Cristina d’Aro i el 1929 va passar a Caldes de Malavella. Va morir a Girona el 20 d’agost de 1954. D’acord amb el que es pot deduir de l’esquela mortuòria no s’havia casat.

 Mestra de nenes. … les mestresses de Cabanes i Castelló d’Empúries, donya Maria Campmol i donya Remei Bosch, han establert en les respectives escoles la Mutualitat escolar. Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 6/3/1920.

1921/1933.- Mateu Coll Juncà (1895-?). Mestre dels nens des de 1921 a 1933 (A: AHG170-16-T2-681 diu Segell escola de nenserròniament que es va jubilar el 1924). Natural de Santa Pau, fill de Joan Coll Salavia i Maria Juncà Dorca. El 1922, es va casar a Cabanes amb Dolors Pich Cabana.

Bibliografia:

Al Ple del 8 d’octubre de 1921, s’exposa que l’escola de nens està tancada pel mal estat del local i que el professor es nega a donar classes. Els veïns també reclamen millores a l’edifici. Cal refer el teulat, posar una claraboia i pintar però l’Ajuntament no disposa de les més de 2.000 pessetes que costaria l’obra. Es proposa de demanar  un préstec al banc o a un particular.

Recull de premsa:Firma

  • 1920.- És mestre de Cabanelles. Ha pres possessió de l’escola de nens d’aquest poble (Cabanelles), en qualitat d’interí, don Mateu Coll. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 31/1/1920.
  • 1932.- El dia 24 del mes que som, els alumnes i ex-alumnes de l’Escola Nacional de nois dirigida per el Sr. Mateu Coll, faran una excursió sota el següent itinerari: Figueres, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, S Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva, Girona, Figueres i Cabanes. Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 18/6/1932

1924/29.- Soledat Nart Condò ( o Narb Coudo). Mestra de les nenes des de 1924 a 1929

escola de nenes

Principis del segle XX

  • 1924.- Han estat nomenades mestresses de Capmany i Cabanes,
    respectivament, les senyores Pilar Josa i Soledat Nart    . La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”,  17/5/1924
  • 1925.- Carta de Soledad Nart dirigida a Bernat Sarrieu. FONS AGA191-93 / Mossen Jusèp Condò Sambeat. Documents privats de Bernard Sarrieu. Els originals es troben a: Archives Départementales de la Haute Garonne
  • 1927.- Va sol·licitar obtenir drets passius màxims. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres, 13/8/1927
  • 1928.- Soledat Nart i Mateu Coll van participar activament en la visita pastoral del Bisbe. …los colegios de ninos y niñas con sus profesores don Mateo Coll y dona Soledad Nart … Pronunciaron discursos de salutación al Prelado el niño Luis Mir y la niña Delia … El Ampurdán,  12/5/1928

1929/30.- Trinitat Pou Vila. Mestra de nens i nenes els anys 1929-1930

1930/33.- Teresa Colls i Prunell. Mestra de les nenes els anys 1930-1933

  • 1929. Han estat nomenades mestresses provisionals de Cabanes i Padret i Marsà (Vilanova de la Muga) Na Teresa Colls Prunell i Na Maria Comas Vinardell, respectivament… Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 21/12/1929.
  • 1931.- Las alumnas de la escuela nacional de Cabanas, acompañadas de su inteligente profesora doña Teresa Colls Prunell verificaron una atractiva excursión a La Bisbal, Palamós, Palafrugell, faro de San Sebastián, La Escala y Ampurias. Por la noche dieron un animado colorido paseando por la Rambla de esta ciudad. L’autonomista, 22/10/1931
  • 1933.- La maestra nacional de Cabanas señorita Teresa Colls Prunell ha sido nombrada para una de las plazas de los grupos escolares de Barcelona. Nuestra enhorabuena. L’autonomista, 24/03/1933

1932.- Josep Maria Molinet Calverol. (Figueres, 22.XII.1910 – 12.II.1995)

1933-?.- Ramon Tamarit Pérez. Mestre dels nens l’any 1933

  • 1933, 12 de juliol.- Va pronunciar la conferència «Com deu ésser l’Escola segons la Constitució Espanyola” al local del Sindicat Agrícola,  seu de L’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica». Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R., 29/7/1933
  • 1933/34.- Apareix a les llistes d’aspirants a una plaça d’interí. L’autonomista, 8/12/1933 – L’autonomista, 21/02/1934

1933.- Maria Butiñà Vila. Mestra de nens i nenes l’any 1933 (interina)

  • 1932.- Apareix en una llista d’aspirants a interins, substitucions o suplències. L’autonomista, 07/09/1932

1933/34, 1935/36 i 1940/ 76.- Francesca Pradel LLop. Nada el 27 de gener de 1911. Mestra de les nenes els anys 1933-34 i 1936-1976

  • El curs 1928/29 apareix a la llista de noies que han obtingut el títol de mestra. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984
  • El 1935 se li concedeix el trasllat de l’escola de Vilafant a la de Cabanes. A: Diari de Girona: d’avisos i notícies, 29 de novembre de 1935, pàg. 4
  • El 29 d’agost de 1936, el Comitè antifeixista i l’Ajuntament s’adrecen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres  … en mires al suprem interès de la localitat, per tal de que siguin substituits inmediatament els mestres de la poblacio, Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop, ja que per la seva significació reaccionària i per les seves idees declaradament catòliques, pal·lesament demostrades a través de la seva llarva convivència entre nosaltres, representen un perill per la causa republicana i una provocació constant pels veïns del Municipi aimants de la llibertat i del progrés … so·licitem ens siguin destinats un nou mestre i una nova mestressa (d’esser possible un matrimoni) així com també un altre mestre o mestressa per a que tingui cura de l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població …
  • 1937. Al Fons Isabel Hosta Pujol (AHG170-367) s’hi troben les cartes que, durant la Guerra Civil, Isabel (Betty), padrina de guerra d’una colla d’amics gironins, rebia de Francesc Castanyer. Els dos coneixien a Josep Gimbernat Prim, espòs de Xaviera. En una de les cartes escrita des de Saragossa, el 29 d’agost de 1937, Francesc explica detalls de la batalla de Codo que havia tingut lloc els dies 24 i 25 i li fa saber la manca de notícies sobre alguns amics, entre els quals cita “Gimbernat (marido de Pradel)”. En una altra carta (1/6/1937) narra que a Saragossa s’hi troben Rosa i Xaviera, que ara ja no és mestra de Taute (Tauste?) perquè s’ha presentat la titular de la plaça. Podem suposar que es refereix a Xaviera Pradel.
  • L’octubre de 1939 ja tornava ser a Cabanes.
  • El 10 de juliol de 1940 és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
  • El 1954 ascendeix de categoria. Escuela Española, 688, 14 d’abril de 1954
  • El 1961 es citada a l’Escalafón del Magisterio amb 25 anys i 6 mesos de plaça amb propietat. Escuela Española, Sup. 1064 de 16 de març. Madrid, 21 de març de 1961
  • El 1964 se li assigna un sou de 30.480 ptes. BOE, 147, 19 de juny de 1964, pàg. 7965

1934.- Josep Mas Dalmau (Rupià 1914-1981), mestre dels nens des de febrer a octubre quan, amb 19 anys, va ser nomenat mestre a Sant Feliu de Guíxols. Va estar 4 anys a Palamós i el 1948 retornava a Sant Feliu. El 1961 es traslladà a Barcelona

1934/36.- Pilar Serra Bech. Mestra de les nenes els anys 1934-1936 (interina). El 1936 va passar a Flaçà

1934/41 i 1948/54.- Josep Argelés Compte. Natural de Cabanelles. Mestre dels nens des de 1934 a 1941 (excepte en temps de la guerra civil) i des de 1948 a 1954

  • El 29 d’agost de 1936, juntament amb Xaviera Pradel, va ser recusat pel Comitè antifeixista i l’Ajuntament
  • 1939. El mes d’agost l’Ajuntament paga el seu habitatge, però malgrat ser mestre titular no sembla que es faci càrrec de l’escola del poble. Al Ple del 10 de desembre s’informa que falta un mestre al poble i s’acorda demanar que es cobreixi la plaça.
  • 1940. Al Ple del 7 de gener es confirma que el Sr. Argelés no està a l’escola però en el cas de posar un substitut ell cobraria 150 pessetes com a mestre titular i el substitut cobraria només 150 pessetes. En aquestes condicions cap mestre accepta la plaça i el consistori fa gestions amb el servei d’Inspecció.

1936/?.- Concepció Pomés Marcó (?-1977) Filla de Benet Pomés Caritg i de Dolors Marcó Estela, de Cabanes. El 1936 va ser nomenada mestressa de l’Escola de pàrvuls

1936/37-?.- Narcís Heras. El 3 de novembre, l’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys. El Ple del 27 de març de 1937 constata que se li paguen 4,50 pessetes per material escolar per als nens refugiats.

1937/?.- Maria Rosa Sancho. Possiblement treballava amb els infants refugiats

1937/1938.- Juan Baptista Muntada Macau. Quan va accedir al càrrec de secretari ja vivia al poble i n’era el mestre. El 13 de gener de 1939 l’alcalde Ramon Prunella certifica que va exercir de mestre a Cabanes fins el dia 1 de novembre de l’any anterior. També era el secretari de l’Ajuntament des de 12/10/1937 fins el 18/11/1838.

1938.- Anna Cusí (nenes)

1941/46.- Joaquim Ibero Isern. Mestre dels nens des de 1941 a 1946 que va passar a residir a Barcelona. Va prendre possessió l’1 de setembre de 1941. A Cabanes vivia amb la seva esposa Concepción Ribalaiga i el seu fill Lluís.

1946.- Jaime Dilmé Brugada. Mestre dels nens (provisional, 1 mes)

1946/48.- Joan Trull Hospital. Mestre dels nens des de 1946 a 1948

1948/49.- Josep Argelés Compte. Mestre dels nens

1954/1955.- Jeroni Falgàs Riera. Mestre dels nens els anys 1954-1955. El Ple municipal de l’1 d’octubre de 1954 el va nomenar mestre interí de l’escola de nens. També va ser substitut de Josep Ylla durant uns quants cursos i, al menys el’any 1960,  feia classes particulars al domicili del carrer Canal (Can Vanover)

1955/1974.- Josep Ylla Brugat. Fill de Florenci Ylla Pagès, de Viladamat i de Ramona Brugat Gibert, de Cabanes. Mestre dels nens des de 1955 a 1974

1967/68.- El 10 d’octubre Angelina Pujolar Castañer es nomenada mestra interina

1968/70.- El 10 de juliol Cèlia Sala Solatges rep el nomenament definitiu de Mestra de Cabanes. El 30 d’agost de 1970, deixa l’escola de Cabanes per anar a un nou destí

1969.- El 29 de novembre, Josep M. Bosch Colls és nomenat mestre substitut, per malaltia de Josep Ylla

1970/71.- El 16 de setembre entra com a mestra provisional Mercè Marcos Grau

1971/98.- El 31 de juliol es nomena la mestra Carme Ferrer Clusells

1974/75.- Àngel Tetilla Fuentes

1975.- Juan J. Hoyos García

1975/80.- Joan Masó Geli

1980/81.- Miquel Macau Pagès

1981/82.- Margarida Renart Prujà i Rosa Maria Dorca

1982/1991.- Neus Roca Sellas

1993/94.- L’escola forma part de la ZER Canigó

1998.- Tanca l’escola de Cabanes. La mestra era Carme Ferrer. El local de l’escola de nens es va cedir a la Unió Esportiva Cabanes i a l’escola de nenes s’hi feia el Casal d’Estiu

Documents (Arxiu Municipal de Cabanes i Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà)

  • 1916.- El Ple del 5 de novembre de 1916 acorda posar dues bombetes a l’escola de nenes.
  • 1918.-
    • El Ple del 20 de gener de 1918 acorda celebrar la Festa de l’Arbre el dia de Sant Isidre. Plantaran arbres davant de les escoles de nens i de nenes.
    • El Ple de l’11 d’agost de 1918 acorda posar una claraboia a l’escola de nenes a petició de la mestra que es queixava de manca de llum.
  • 1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
  • 1940.- Se acordó que el delegado de cultura D. Vicente Gimbernat hiciera gestiones para lograr sea destinado un maestro a esta población. Acta Ple Municipal del 14 de gener.
  • Entre 1948 i 1950 es va projectar de construir al carrer Escoles, cantonada carretera de Pont de Molins a Peralada (c/ Colon), una vivenda per als mestres . A l’Arxiu municipal de Cabanes es conserven els projectes de l’arquitecte Claudio Díaz, però la construcció no es va portar a terme.
    • 1948.- Plano para la construcción de una casa vivienda de un Sr. Maestro. Claudio Díaz, arquitecte (març, 1948). Una carpeta amb: projecte/memòria d’habilitació de l’antiga escola de nens per a vivenda, plànols, memòria i projecte.
    • 1950.- Proyecto de casa vivienda para los Sres. Maestros (en el antiguo local-escuela y almacén contiguo) Claudio Díaz, arquitecte (nov. 1950) Una carpeta amb: projecte/memòria, plànols, plec de condicions i pressupost (3 exemplars)
  • 1955/69.- Constitució de la “Junta Municipal de Enseñanza”. Llibre amb les actes del 28/3/1955; 6/3/1957; 13/1/1969 (A: Arxiu Municipal de Cabanes)
    • 1955/1980.- Documents diversos sobre la “Junta Municipal de Enseñanza” i altres relacionats amb les escoles
  • 1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal.  ACAE110-114-T1-15
  • 1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464
  • 1965.- Amb motiu de l’augment de població, en especial immigrants del sud d’Espanya, es demana la creació d’una escola de pàrvuls
  • 1967.- Es demana la creació d’una nova unitat de nenes
  • 1974.- El 15 de febrer, l’Ajuntament i la Junta de Enseñanza decideixen rescindir el contracte de la casa del C/ Canal, 12 (Can Vanover) que tenien llogada en concepte de casa del mestre.

Recull de premsa:

  • Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930). A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona
  • Construcció de les escoles.  La comarca : semanario de vida Empurdanesa, 125 (15/1/1927)
  • Josep Pagès i Dalmau
  • Comissió d’Història de l’AMPA de les escoles de Cabanes. + de 100 anys d’escoles a Cabanes. Cabanes, 2009
  • Relació de mestres de les comarques de Girona del 1911 al 1951. Conté: Nom – Població – Categoria – Escola – Data possessió
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 16/04/1893
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 10/12/1913
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 01/10/1915
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/06/1916
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/09/1918
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 18/03/0189
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/04/1921
    • Soletat Narto Condo Cabanes Propietària Nenes 29/04/1924
    • Soletat Narto Condo Cabanes Propietària Nenes 01/07/1924
    • Trinitat Pou Vila Cabanes Propietària Nenes 03/05/1929
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/06/1930
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/09/1931
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/01/1933
    • Maria Butiñá Vila Cabanes Interina Nenes 23/06/1933
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Interina Nenes 03/09/1933
    • Pilar Serra Bech Cabanes Interina Nenes 19/11/1934
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 23/01/1936
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1940
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1941
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1942
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1947
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1949
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 14/10/1893
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 04/07/1914
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/09/1918
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/08/1919
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/04/1920
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 11/02/1921
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/04/1921
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/07/1924
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/09/1931
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/10/1932
    • Ramon Tamarit Pérez Cabanes Interí Nens 23/06/1933
    • José Mas Dalmau Cabanes Interí Nens 18/01/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 15/09/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/09/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/01/1940
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/09/1941
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/01/1942
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/01/1945
    • Jaime Dilmé Brugada Cabanes Propietari provisional Nens 01/10/1946
    • Juan Trull Hospital Cabanes Propietari provisional Nens
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/09/1948
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/01/1949


by 4 comentaris

Escola i mestres – s. XIX

Escoles  |  Mestres

D’acord amb el que determinava a la secció IV, títol II, capítol IV, de la Ley de Instrucción Pública de 9 de septiembre de 1857, coneguda com a Ley Moyano,  els pobles havien de tenir una “Junta de primera enseñanza” formada per l’alcalde, un regidor, un eclesiástic i tres o més pares de família. Les competències d’aquestes Juntes eren:

  • Informar a la Junta Provincial en los casos previstos por esta ley y demás en que se les consulte.
  • Promover las mejoras y adelantos de los Establecimientos de primera y segunda enseñanza.
  • Vigilar sobre la buena administración de los fondos de los mismos Establecimientos.
  • Dar cuenta a la Junta Provincial, de las faltas que adviertan en la enseñanza y régimen de los Institutos y Escuelas puestas a su cuidado.

Cabanes tenia la seva pròpia Junta encara que, segons les ocasions, se l’anomenés “Junta de escuelas” o “Junta local de instrucción publica” i que cap capellà en formés part, al menys entre 1872 i 1875, potser degut a que el 1873 es va declarar la Primera República.

El 1887 es requereix a l’Ajuntament un nou edifici escolar: Ordenar al Ayuntamiento de Cabanas proporcione al Maestro público otro local-escuela que reúna las debidas condiciones, significándole que se acudirá al Sr. Gobernador civil en caso de incumplimiento. La Nueva Lucha, 19/03/1887

Les actes del ple  i altres documents de l’Ajuntament de Cabanes ens mostren l’activitat de la Junta local, reprovant el comportament del mestre Jaume Coll, atenent l’Inspector, proposant l’ampliació de l’escola o nomenant el nou mestre, Joaquim Ripoll.

Escoles

Oficis i altres documents:

1840, 14 d’agost.- Ofici de la «Comisión de la Instrucción Primaria de la provincia de Gerona» notificant que D. Pedro Abdón Anglada ha presentat una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrí Carreras i que reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.

Actes municipals:

1873, 3 de novembre.- Juan Muñoz, Señor Inspector de las escuelas de la provincia es reuneix amb l’Alcalde i la Junta per demanar la seva opinió sobre el funcionament de les escoles. Es constata que hi ha absentisme escolar i algunes mancances materials. Signen: l’alcalde, Juan Pou;  l’inspector Joan Muñoz; el vocal Vicenç Hortal i el secretari, José Lleonsi

… por hoy no tienen ninguna queja formal que esponer si bien que aun entendian podian obtenerse mayores adelantos; a lo cual el señor inspector manifesto su conformidad puesto que habia echo las mismas observaciones si vien echó de menos asiduidad en la asistencia de los niños y falta de algunos medios materiales … la enseñanza. Invitados sobre esto a dichos señores dijeron que tan pronto les fuera posible entregarian parte de material y personal a los referidos maestros…

1875, 17 d’octubre.- L’alcalde, Jaume Pallicer, convoca el Consistori i la Junta municipal per decidir la compra l’un solar per poder ampliar l’escola i l’edifici de l’Ajuntament. L’import del solar és de 150 ptes. Per l’Ajuntament signen: l’alcalde, Jaume Pallicer; Josep Ribas, Miquel Bolasell, Rafel Aguer i Joan Pey. Per la Junta municipal signen: Rafel Aguer, Albert Bigas, Joan Tuèbols, Pere Abricb, Antoni Gimbernat, Josep Serra, Pere Roca, Josep Gimbernat, Pere…, Vicenç Riquet, Jaume Miró i Josep Costa.

… el objeto de la sesion era a consecuencia de ampliar la casa consistorial y escuela publica añadiendo el solar que poseen una compañia de Castellon y esta contiguo a la casa consistorial cuyo importe de venta es el de ciento cincuenta pesetas … … y visto que la escuela publica no tenia local suficiente para contener los alumnos que avitan á ella y que no puede ampliarse sin la compra del mencionada solar …

Recull de premsa:

Mestres

Jaume Coll, Joaquim Ripoll, Francesc Gilabert, Maria Esteba
Més informació: Escoles i mestres – s. XX

Rafael Pumarola

El 3 de juny 1838 fa de testimoni del matrimoni entre: Salvador Gimbernat Calciner, de Vilabertran i Maria Tuèbols Pomés, de Cabanes. “…El Sr. Rafael Pumarola maestro de niños de esta ….”

L’any 1840 Pere Abdó Anglada presenta una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrí Carreras i reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.

Jaume Coll i Bosch (1817-1887).Mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.

Natural de Llers, el 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, de Cabanes iniciant així una nissaga de mestres cabanencs. La seva filla, Margarida Coll Porterias (1852-?), el 1874 es va casar amb el també mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Vegeu: Jaume Coll i Bosch 

Joaquim Ripoll Lloveras

Joaquim Ripoll (1851-?) natural de Vilasacra era fill de Joan Ripoll i Rosa Lloveras. El 14 de març de 1874, es va casar amb Margarida Coll Porterias, filla del mestre Jaume Coll.

Una de les seves filles, Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896 es va casar amb Francesc Gilabert Catà, el nou mestre de Cabanes

1875. És nomenat mestre de Massanes i poc després fa una permuta amb el seu sogre, Jaume Coll i Bosch, i ve a Cabanes.

1876, 7 de juny.- Acta del nomenament del Sr. Joaquim Ripoll com a nou mestre de Cabanes. Signen el document, l’alcalde, Jaume Palliser; el vocal, Josep Oliba; el vocal Jaume Miró; el vocal, Josep Gimbernat; el vocal, Josep Terrats; el secretari, Joaquim Prim

Nomenament de Joaquim Ripoll, mestre

… habiendose presentado D Joaquín Ripoll, maestro de Instrucción Primaria, con el correspondiente título y credencial, expedidos por el Ilmo Sr Rector de la Universidad literaria de Barcelona en diez y nueve del próximo pasado Mayo, los cuales acreditan el nombramiento a su favor del cargo de maestro publico de niños de este pueblo, debía dársele posesion de dicho destino, con arreglo á lo que dispone la vigente ley de Instruccion Pública; y ordenó al infrascrito Secro. leyera en alta voz los referidos título y credencial, al objeto de entererarse de los mismos los Señores vocales de la Junta; lo cual verificado por aquel funcionario, se puso en seguida en posesion de la Escuela pública de niños de este pueblo al indicado D. Joaquin Ripoll, con las formalidades prescritas por las leyes, órdenes é instrucciones vigentes, reconociéndole …tal desde este acto y ofreciéndole guardar y hacerle guardar y respetar todas las prerogativas inherentes á su cargo …

1881. Té  5 anys i mig d’activitat profesional, era mestre de Cabanes amb un sou de 825 ptes. anuals i aspirava a la plaça de Vilasacra.

1887. Apareix com a mestre de Cabanes, amb més de 10 anys de servei,  en un llistat de mestres de la “Junta de la instrucción pública de la provincia de Gerona”. A: La Nueva Lucha. Diario de Gerona, 12/07/1887.

1893. Essent mestre d’Argentona obre expedient de permuta amb Francesc Burniol,  mestre de Sant Pere Pescador. Es reconeix a Esteve Trayter com a habilitat de Joaquim Ripoll, mestre de Sant Pere Pescador.

Cartes al director i recull de premsa:

Francesc Gilabert Catà

Francesc Gilabert era natural d’Albesa (Lleida).

El 1886 rep el títol professional i és nomenat mestre interí de Castellciutat i el 1888 passa a Alàs.  El 1890 havia estat proposat per a l’escola de L’Escala, amb un sou de 500 ptes. El 1982 se li adjudica l’escola de Torroella de Fluvià però presenta la renúncia i el 1893 va ser nomenat mestre de Cabanes, amb un sou de 625 ptes.

El juliol de 1896, es va casar amb Emília Ripoll Coll (1875-?), filla del mestre Joaquim Ripoll i néta de Jaume Coll.

Va ser mestre de l’escola del poble des de 1893 a 1920.

Recull de premsa:

Paula Terradas Fontcoberta

Filla de Joaquim Terradas i Maria Teresa Fontcoberta, va ser batejada a Olot el 17 de febrer de 1830. El 10 de gener de 1862 es va casar a Cabanes amb Josep Tuèbols Deviu (Cabanes, 23/2/1836), fill de Miquel Tuèbols Pomés, de Cabanes i de Maria Deviu Suñer, de Cantallops.  Van tenir uns quants fills nats a Cabanes.

El 1887 apareix amb una antiguitat de 26 anys, 10 mesos i 10 dies. A: La Nueva Lucha, 31/3/1887, pàg. 3

L’any següent apareix en una llista com a mestra de 3a categoria, núm 25 de l’escalafó i un sou de 50 pts. A: La Nueva Lucha, 19/4/1888, pàg. 3

El 1891 demana la jubilació per haver arribat a l’edat reglamentària. A:  Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona : Año XVII Número 38 – 1891 septiembre 22

Es va jubilar a finals del 1891 essent mestra de Cabanes, però es desconeix quan va entrar a la nostra escola.

Remitir a doña Paula Terradas, Maestra de Cabanas, la Real Orden por la que se le concede la jubilación por edad reglamentaria. A: El Noticiero. San Feliu de Guíxols, 6 de des. de 1891, pàg. 2

Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona : Año XVIII Número 7 – 1892 febrero 16

1891-1899. Expediente de clasificación de jubilación nº T-41 de la maestra de Cabanes (Gerona) Paula Terradas Fuenteberta. Signatura: AGA,62,02768,0041. Codi: ES.28005.AGA//AGA,62,02768,0041

Maria Esteba Matlleria

Maria Esteba, mare d’Abelard Fàbrega Esteba, va ser mestra de Cabanes des del 1893 al 1916.


by 1 comentari

Fotografies antigues – 1917/18

Aquestes dues fotografies, del fons de Modest Serra i Mont,  tenen quasi cent anys. Han estat cedides pel seu fill, Pere Serra i Colomer

La primera imatge ens mostra 52 nens de l’escola de nois de Cabanes, amb el seu mestre, que podria ser Francesc Gilabert i Catà, que va ser mestre de Cabanes entre 1893 i 1920). Aquesta foto també apareix a la plana 42 del llibre “+ de 100 anys d’escoles a Cabanes“, editat el 2009.

Escola de Cabanes, 1917

La segona foto és del 24 d’abril del 1918. Mostra 13 nois i 13 noies, tots d’una edat semblant i tots molt mudats. Els nois porten gorra o barret i corbata i les noies mantellina, rosaris i un llibre a les mans. Això fa suposar que sigui una foto del dia de la Comunió.

Foto 1918

Encara que no poguem identificar qui són els nois i nois de les imatges, el dos documents ens donen algunes pistes interessants:

  • El 2014, Cabanes tenia censats 921 habitants, dels quals 152 estaven en la franja de 0 a 14 anys. La població dels anys 1917 i 1918 era semblant a l’actual ja que, el 1920, Cabanes tenia 860 habitants, però segurament el tant per cent de població infantil era superior a l’actual. La foto del 1917, ens mostra 52 nens, als que hi hem d’afegir un nombre similar de nenes, els nadons i infants fins als 5 o 6 anys i els nois i noies de 12 i 13 anys. Entre tots és molt possible que se superés els 142 que els correspondria si es mantigués la mateixa proporció d’avui en dia.
  • És interessant el vestuari. Dóna la impressió que els nens de la foto escolar no porten el vestit de cada dia, sinó que s’han “arreglat” per a la foto i els de la segona imatge van molt mudats
  • També és de destacar la positura dels nens, els més petits amb els braços creuats i els més grans amb la mà al pit.