Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Sala “El Sindicat”: inauguració i exposició històrica

Sala El SindicatEl dia 5 de novembre de 2017 es va inaugurar la Sala “El Sindicat”, situada al primer pis del Local Social. És un espai polivalent, amb un aforament d’unes 100 persones, adequat per a activitats de mig format. Està preparat per a exposicions i dotat d’equipament multimèdia (projector, pantalla i equip de so).

Es va triar el nom de «El Sindicat» per tal de recuperar la memòria històrica de l’edifici.

Tot i que ja fa anys que la construcció se la coneix amb el nom de «Local social», un nom molt adient per a un equipament obert a tots els veïns i entitats del municipi,  per als més grans encara és el Sindicat, ja que l’edifici va ser construït, el 1932, pels socis del Sindicat Agrícola de Cabanes.

Amb aquesta nom es vol deixar constància dels orígens de l’edificació i retre homenatge als cabanencs que, fa vuitanta-cinc anys, van fundar el Sindicat Agrícola de Cabanes, sense oblidar als qui, el 1985, en van gestionar la cessió a l’Ajuntament i als qui generosament van cedir els seus drets per tal que «El Sindicat» passés a ser un espai al servei de tot el poble.

En motiu de l’apertura de la sala es va penjar un quadre fixe que descriu gràficament l’evolució de l’edifici, es va editar un tríptic i es va inaugurar una exposició que, en set plafons, resumeix la història del Sindicat i dels seus socis, des del 1932 fins el 1985 que va passar a l’Ajuntament.

Estava previst que la inauguració fos el dia 16 de desembre, però va coincidir amb la concentració d’alcaldes de la pl. Sant Jaume de Barcelona i es va anul·lar l’acte.

Fotos de la inauguració

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Panell, tríptic i plànol

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Exposició

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Inauguració: cartell i invitació

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

Cabanes als anys 60

Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012)
Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill
Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El fons fotogràfic d’en Joan Noguer està format per més de 50 sobres de negatius i una vintena de capses de diapositives. Després d’una revisió molt superficial s’hi han trobat moltes imatges d’indrets i persones no identificades però també algunes de temàtica local:

  • Nevada (1963)
  • Benedicció de les campanes (1964)
  • La Sembra de pinyons (anys 1963 i 1965)
  • Processó de Corpus – Equip de futbol – Imatges de racons del poble – Fotos personals i de la seva família – Fotos de veïns del poble …

Amb aquesta petita exposició aprofitem per agrair la donació de la família Altimira-Noguer i donem a conèixer l’existència d’aquest fons de l’Arxiu Municipal, mentre esperem que més endavant es pugui revisar tot el material i se’n pugui fer una exposició com cal.


Deixa un comentari

Franquisme: postguerra

El franquisme va ser una llarga etapa, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat des del 1939, fins a la seva defunció, el 1975. Aquesta dictadura es va imposar després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República que va provocar la guerra civil (1936-1939).

La història del franquisme es pot dividir en aquests períodes:

  • Guerra Civil (1936-1939)
  • Període blau (1939-1945)
  • Autarquia econòmica (1946-1952)
  • Nacionalcatolicisme (1953-1958)
  • Desenvolopisme (1959-1965)
  • Aperturisme (1966-1969)
  • Franquisme tardà (1970-1975)
  • Transició (1976-1980)

La postguerra fou el període posterior a la guerra i es caracteritzà per la crisi demogràfica, econòmica i social. La dècada dels 40 van ser anys de represàlies, però també pobresa per les destrosses de la guerra, l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l’autarquia.

Els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat  va ser la manca d’abastaments i el racionament dels productes de primera necessitat, els quals es subministraven mitjançant les cartilles de racionament. Per aquest motiu es va crear la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” (1939-1952) encarregada de la regulació i control dels abastaments i racionament dels articles de primera necessitat.

Durant un temps, a primers  de febrer es va celebrar la “Fiesta de la liberación” per commemorar l’entrada de les tropes franquistes. Documents:

  • ACAE110-114-T1-540 Dos expedients que contenen la documentació relativa a la “Fiesta de la Liberación”. 1953-1954
  • ACAE110-114-T1-541 Aplec de diversos pressupostos de cobles-orquestres per la “Fiesta de la Liberación”. 1956
  • ACAE110-114-T1-542 Contracte de treball de la cobla-orquestra La Principal de Tortellà per la “Fiesta de la Liberación”. 1952

El “salvoconducto“, la targeta d’abastament, la tarjeta de consum de gasolina, … eren documents indispensables per a la vida quotidiana.

targeta d'abastaments

Cabanencs represaliats pel franquisme

 A Cabanes hi va haver 26 persones represaliades. Atenent que la població, el 1936, era de 742 persones, representa un 3’5%.

Entre les persones executades durant el període blau (1939-1945) apareix Emili Torrent Viñas, 44 anys, natural i resident a Cabanes

A: Procediments judicials militars (Sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar territorial tercer de Barcelona, 1939-1980

  • Represaliats pel franquisme. Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012
    • Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
    • Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
    • Joan Llanet Iglesias, Cabanes
    • Salvi Fajol Cels, Cabanes
    • Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme. LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llista de procediments judicials militars que afecten a 66.590 persones físiques i 15 jurídiques. ANC. Arxiu Nacional de Catalunya
  • Consulta de consells de guerra i expedients de depuració. Associació de familiars de represalitats pel franquisme.
  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de represalitats pel franquisme
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.

Causa general de Cabanes

Causa General. Archivo Histórico Nacional. Fiscalía del Tribunal Supremo. Data: 1940/45 (74 fulls)
Codi: ES.28079.AHN/2.2.2.1.16.1.2//FC-CAUSA_GENERAL,1432,Exp.14. Conté:

  • Oficios.

    causa general

    Causa General de Cabanes

  • Estado nº1: relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas (Ramon Costa Massot, capellà de Cabanes, Pere Terrats Carbó, capellà de Vilanant i natural de Cabanes)
  • Estado nº2: relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja (Francesc Esteve Collgròs, de Capmany)
  • Estado nº3: relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja.
  • Decretos.
  • Diligencias.
  • Certificaciones.
  • Providencias del Fiscal y del Juez.
  • Informes de la Guardia Civil y de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
  • Declaraciones de testigos.

Els inicis del franquisme 

1939

  • Relació dels objectes artístics trobats al domicili d’una veïna del poble dels quals se’n fa càrrec l’alferes del Patrimoni Artístic Nacional. ACAE110-114-T1-494
  • Relació d’objectes litúrgics de l’església dipositats a la Secretaria de l’Ajuntament. ACAE110-114-T1-18
  • Dos qüestionaris del “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones” per tal d’evaluar els danys soferts pel municipi durant la guerra civil. ACAE110-114-T1-460
  • 21 de febrer.- El Comandament militar de Figueres disposa que s’ha de recollir tot el bestiar abandonat procedent del que havia estat “robado por los rojos a sus legítimos dueños y a fin de que en su dia se les pueda devolver y la Patria no se vea privada de esas riquezas” i defineix el procediment a seguir.
  • 18 de març.- L’Ajuntament reitera la informació que ja s’havia enviat al servei de recuperació de material de guerra que en un hort de la zona de les Falgueres hi ha algunes bombes d’aviació i en una casa propera municions.
  • 24 de març (1939?) L’alcalde escriu una carta de recomanació a favor del Sr. Juan Brusés Vives, advocat i secretari de Jutjat de 1a instància núm. 16 de Barcelona
  • Oct/Des.- Factures de l’enterrament de Reverent Pere Terrats Carbó, assassinat a Sta. Llogaia el 1936 (Productos litúrgicos Roura, 72 ptes.; Taller de carpintería y Funeraria Juan Vicens, 150 ptes; Josep Pey, 50 ptes pel trasllat del cadàver; Mn. Pere Serrat, 104 ptes. per tres oficis funerals amb cinc sacerdots)

1940

  • 21 de juny.- Carlos de Acuña, sergent d’artilleria destacat a Terrades (Servei de Recuperació de material de guerra) demana a l’Ajuntament si al terme de Cabanes hi ha material de guerra. L’endemà, l’alcalde dóna resposta manifestant que un mes abans s’havia informat que en un olivar que es troba dins els terrenys del camp d’aviació hi ha un centenar de bombes.ban_maquis
  • 4 de novembre.- En previsió d’una possible entrada dels maquis al terme municipal, un Ban de la Comandància Militar de Cabanes comunica: “El vecindario de las casas de campo, por ningun concepto podran tener durante la noche luces encendidas que se vean desde el exterior, en la inteligencia de que si despues de serles notificado contraviniesen este Bando se hará fuego sin previo aviso sobre la casa de que se trata

El primers consitoris de la postguerra

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes notes escrites per  Josep Noguer darrera els fulls d’un talonari, expliquen petits detalls del final de la guerra …

El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras

… i dels primers ajuntaments que es van constituir a Cabanes:

  • Primer Ayuntamiento: Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera, pues actuó hasta últimos de mayo del mismo año 1939, pues actuaron 107 días
  • 1939 y entró José Terrats Carbó como alcalde
  • 1941 fue el segundo (alcalde) 
  • 1941 (y el tercero como alcalde) José Ylla Brugat
  • 1947 Cuarto Jaime Heras Miró
  • Salleras y Pijoan fueron alcaldes accidentales entre Ylla y Heras
  • Con Ylla fue Pedro Salleras alcalde accidental y después fue Vicente Pijoan y después de este nombraron a Heras

Bibliografia:


1 comentari

“Salvoconducto”

salvoconductDurant els primers anys del franquisme, es va decretar un control policíac absolut sobre les comarques pirinenques i es va imposar l’obligatorietat de dur un salconduit especial, era l’anomenat “Salvoconducto especial de fronteras”, una papereta rectangular amb les dades personals i la bandera del règim en diagonal.

Durant anys la província de Girona, des del riu Fluvià a la ratlla de la frontera, fou declarada “Zona impermeabilitzada”. En conseqüència els que habitaven aquesta franja de terreny per poder desplaçar-se i circular havien d’estar documentats amb aquest “salconduït” i tota persona que no portés aquest passi era detinguda i era obligada a tornar enrere o posada a disposició de les autoritats competents.

salvocontucto_solicitud

“Solicitud de Salvoconducto”

Per executar la política d’inspecció es desplegà un nombrós contingent de forces de seguretat. L’exèrcit i la Guàrdia Civil es complementaran en aquesta tasca, tot i que el pes del control fronterer el portà la Benemérita a través de les múltiples casernes encarregades de vigilar tots els camins procedents de França. Els cabanencs periòdicament s’havien de desplaçar a la caserna de la Guàrdia Civil de Peralada per renovar i pagar el seu “salvoconducto” i com es pot veure al salconduit de la Sra.  Maria Parada, el seu preu era d’una pesseta i només tenia validesa per a un mes.

Fins al 1955 encara hi havia restriccions de lliure circulació de persones dins l’anomenada “zona de frontera” (uns 50 km a l’interior de la frontera amb França) i calia comprar el salconduit per circular-hi. Aquell mateix any el general Franco visità el seu amic Miquel Mateu, a Peralada i s’assabentà que encara eren vigents les restriccions de circulació perquè el cuiner de Miquel Mateu no havia pogut arribar a Peralada per disposar d’un salconduit caducat. Pel que sembla, Mazo Mendo percebia personalment els ingressos de la venda dels salconduits, cosa que ell negà categòricament a l’informe que hagué de redactar per a Madrid sobre l’incident. Aquest darrer afer segurament fou la causa del seu trasllat al govern civil de Lleida l’any 1956.

Bibliografia:


2 comentaris

Segona República (1931-1939)

[en construcció]

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)
Sindicat Agrícola de Cabanes

Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid. Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim: el franquisme. Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats: la pau (14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936) i la guerra (17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939) (Guerra Civil Espanyola)

1931republica

Dos dies després de les eleccions municipals que determinaren la caiguda de la monarquia i poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola, Francesc Macià proclamà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica». L’endemà, el 15 d’abril de 1931, el Ple Municipal de Cabanes es va reunir per prendre possessió de la Casa de la Vila i proclamar la República Catalana.

El 7 de juny de 1931, amb l’arribada de la República, s’escullen els càrrecs de jutge i fiscal dels municipis que, fins al moment, havien estat nomenats des del poder executiu.

1931.- Telefonema. Correspondència rebuda per Francesc Macià. Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-818 / President Francesc Macià

jutges_1931

1932

Una carta del 4 de desembre del 1932 i escrita pels consellers de la majoria republicana de l’Ajuntament de Cabanes, informa d’unes brutes maniobres electorals efectuades en aquest municipi de Cabanes, per part de l’Alcalde i del Secretari de l’Ajuntament, en les eleccions del passat dia 20 de novembre.

Antoni Xirau els respon en una altra carta, que informarà d’aquests fets al Governador Civil de Girona.

A: Carles i Utset, Francina
Documentació sobre Esquerra Republicana de Catalunya a l’Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 26 (1982)

Al mateix document hi apareix el nom de Josep Jofre i Alberni, com a president del Comitè Polític de Begur i Agustí Cabruja (periodista, escriptor i polític saltenc), com a Secretari del Comitè Polític de Salt. El 8 de desembre de 1936, Agustí Cabruja, envia una carta amb el membret de la Comissaria de la Generalitat-Secretaria particular-Girona on demana al Ciutadà Alcalde de Cabanes que:

… atengui el prec que li formula l’amic Josep Jofre i Alberni, Agent Administratiu d’aquesta ciutat. Per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona

La recomanació va fer efecte i el ple del 26 de desembre …

… acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”.- Josep Jofre Alberni, que té el seu domicili al carrer Progrés, nº 25, de Girona per a què a partir del dia primer de Gener del 1937 representi aquest Consell Municipal en totes les relacions existents entre el mateix i tots els organismes públics de la capital

acta 26_12_1936

1934

Eleccions municipals del 14 de gener de 1934, a Cabanes:  Electors: 493 – Participació: 88,2% – Resultats:

  • Associació Instructiva, Recreativa i Joventut Democràtica (FRS-ERC / Federació Republicana Socialista-Esquerra Republicana de Catalunya) –  53,6% –  233 vots – 4 regidors: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagès Serra, Pere Alegri Batlle o Pere Martí Casadevall
  • Unió Ciutadana (LC-Lliga Catalana)  46’4% – 202 vots – 2 regidors: Vicenç Pijoan Sala i Jaume Heras Miró

Eleccions_1934

Relació de detinguts i empresonats per la insurrecció d’octubre entre octubre de 1934 i gener de 1935. A: López Esteve, Manel. Els fets del 6 d’octubre de 1934. Annex II

1936Canvi de consistori

El 16 de febrer es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals que van donar el triomf a la coalició d’esquerres denominada Front Popular. La victòria de les esquerres, a més de comportar l’amnistia dels presos polítics, també significà la restitució dels ajuntaments que havien estat democràticament elegits a les municipals de gener de 1934 i depurats arran dels Fets del 6 d’Octubre d’aquell mateix any. El 18 de febrer, una nota de l’Alcalde Josep Noguer posa en coneixement dels veïns que … a la tarda d’avui ha estat reposat l’Ajuntament popular elegit el dia 14 de gener del 1934… després del canvi de consistori.

Un document signat pel secretari interí Modest Serra, mostra la relació de caps de família que han allotjat soldats de la Brigada Topogràfica durant els mesos d’abril i maig. Són dotze casas i cadascuna ha allotjat 2 soldats, durant 2 dies.

Recull de premsa:

Bibliografia:


2 comentaris

Escola – Guerra Civil

Vegeu també: Mestres – s. XX

Situació de l’escola de Cabanes, l’any 1936
Font: Arxiu Municipal de Cabanes

Locals (incautats per l’Ajuntament i aptes per a ensenyament)escola de cabanes, 1936

  • Un edifici de nova construcció destinat ja per a Escola i fet construir expressament pel fill del poble Josep Pagès Dalmau, i que per no haver-se fet el traspàs continuava a mans dels seus hereters
    • Cabuda: 50 alumnes, que és el cens escolar de la població
    • Condicions: conté roper, despatx pel mestre i biblioteca, pati d’esbarjo, waters, …
  • El 29 d’agost, es constata:
    • que caldria implantar una Escola mixta de pàrvuls. … pel que fa a l’Escola de pàrvuls que s’ha de crear, serà necessari habilitar un edifici dels varis que hi ha a la població adeqüats per aquest comès i posar-hi el material convenient …
    • que a la població hi ha edificis adeqüats per a residència de tots els mestres
  • Can Turà.  Casa senyorial incautada per a dedicar-la a Escola de pàrvuls.
    • Dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” tramitada l’11 de desembre hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls. En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola. Fins ara no s’han trobat documents que confirmin que can Turà fos habilitada com a l’escola, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa.

Personal

  • El nombre de personal és suficient, però convindria canviar els mestres perquè els dos que actualment exerceixen (Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop) són caracteritzats elements de dreta i de conviccions religioses ben declarades.
  • La plaça de mestressa de l’Escola de pàrvuls va ser ocupada per Concepció Pomés Marcó

Cens escolar

  • infants de 3 a 6 anys: 38
  • infants de 6 a 14 anys: 75
  • joves i noies de més de 14 anys que volen cursar estudis superiors: 7

Documents
Emesos per l’Ajuntament i el Comitè Antifeixista de Cabanes, poc després del cop d’estat de juliol de 1936

  • Agost, 19.- Informe adreçat al Sr. Miquel Santaló. Comissari delegat d’Ensenyament de Girona per manifestar-li la situació de l’escola de Cabanes: edifici, material, personal,…
  • Agost, 29.- El Comitè antifeixista local i l’Ajuntament demanen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres la recusació dels mestres Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop i sol·liciten nous mestres, així com també un altre mestre o mestressa per a la l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població. També informa de les condicions de l’edifici, el material disponible i el cens escolar de Cabanes.
  • Octubre, 2.- Carta adreçada a l’Escola Nova Unificada de Figueres demanant que els alumnes Ramon i Josep Bech Descamps i Joana Trinc Cusí dels masos Mirapigues i Sepulcre, del terme de Peralada, puguin continuar a l’escola de Cabanes per ser més aprop i també perquè en època de pluges no es poden desplaçar a Peralada.
  • Novembre, 2.- La Corporació municipal acorda recollir a la casa Vilanova, de Figueres, el material escolar destinat a l’Escola de pàrvuls.
  • Novembre, 3.- L’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.
  • Desembre, 12.- Notificació adreçada a la Conselleria de Cultura. Escola Nova Unificada de Barcelona, informant-los de la presa de possessió de la mestressa de l’escola de pàrvuls Concepció Pomés Marcó, nomenada pe CENU de Figueres, a la qual li donà possessió el dissolt Comitè antifeixista local, sense que consti enlloc cap acta de presa de possessió. A l’acta municipal del 14 de novembre ja s’havia acordat subvencionar a Concepció Pomés Marcó, Mestressa de l’Escola de pàrvuls de nova creació en 225 pessetes al mes en paga als treballs que realitza, en pro de la cultura local, ja que de moment el Comitè de l’Escola Nova Unificada, de Figueres, va ordenar als Ajuntaments que tinguessin cura del seu sosteniment a fins que la Generalitat ho coordinés tot.
  • 1939, 13 de gener. L’alcade Ramon Prunella certifica que Juan Bautista Muntada va exercir de mestre a Cabanesfins el dia 1 de novembre de l’any anterior.

Actes del Ple Municipal

  • 25/12/1937.- S’acorda treure les teules de l’edifici abans destinat a escoles, a fi de què, si cau la teulada que està molt malmesa, al menys les teules no es trenquin.
  • 05/02/1938.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble….. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 09/04/1938.- … es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. …
  • 31/10/1938.-  … Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.

Punts programàtics del Comitè comarcal de l’Escola Nova Unificada de Figueres

  1. Supressió de l’Educació Confessional i Dogmática.
  2. Escola obligatoria a tots els infants de 3 a 14 anys.
  3. Formació del Front Pedagógic que segueixi el mateix voler de les Milícíes Antifeixistes.

El 26 de maig de 1939 l’Auditoría de Guerra de la 4ª Región militar demana a l’alcalde de Cabanes informi del antecedents del “Maestro Nacional José Argelés Compta”, destinat a Cabanes i natural de Cabanelles.

Bibliografia:


4 comentaris

Josep Llombart Llensa (1910-1991)

Josep Llombart Llensa. Veterinari

Fill de Joan Llombart Pou, de Cabanes i de Francesca Llensa Pujol, de Cervera de la Marenda (Elna) i nét del metge i investigador Josep Llombart Pagès (Cabanes, 1857-1905).

Els seus pares es van casar el març de 1909 i ell degué néixer l’any següent.

Va cursar estudis de veterinària a Saragossa, acabant la carrera el 1931. L’any següent, amb només 22 anys va ser nomenat veterinari titular de Palamós on va viure amb la seva esposa Pepita Palet Prats.

Elegit primer president de lAssociació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica», creada l’1 de febrer de 1932, aviat va haver de deixar el càrrec per traslladar-se a Palamós, però el 1933 va ser nomenat president honorari de l’entitat.

En un article de l’Empordà Federal del 18 de juny de 1932, el corresponsal de Cabanes el defineix com:

Un home d’ideals progressius i demòcrates, amant de la lliberlat, de caràcter franc i noble, de ferm i altíssim criteri, unit a un tracte cortès i amable, una paraula suggestiva i amb una cultura i talent extraordinaris, està predestinat a triomfar; l’amic Llombart reuneix abastament totes aquestes qualitats, i ell ha triomfat; ell serà un més de tants cabanencs que portarà a la glòria del nostre poble, terres enllà.

Els anys 1951, 1954 i 1955 va formar part de la junta de govern del col·legi de veterinaris de Girona

Documents:

Recull de premsa