Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Segle XX


by Deixa un comentari

Cadastres de Cabanes (3): Segle XX

Més informació sobre cadastres: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (2)

Recull de documents que es troben a l’Arxiu Històric de Girona (Fons: Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Hisenda. Cartografia de la implantació del cadastre, 1950-1984)


by 1 comentari

Guerra civil. Quintes: Lleva del biberó

“La lleva del ‘biberó’-1941. A tots els que van combatre a la Batalla de l’Ebre”. Text gravat al monòlit de la serra de Pàndols:

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)

La “lleva del biberó” estava formada pels joves que havien nascut el 1920. Aquesta entrada, amb data de mitjans del 2020 centenari del naixement d’aquests soldats, vol ser un record per a aquells nois que amb 17 i 18 anys van ser cridats per anar al front. Molts d’ells hi van perdre la vida i els que van tenir més sort hi van perdre la joventut, tal com manifesta Víctor Amela al títol del llibre on recopila el testimoni de vint-i-cinc supervivents.

Tot i que el nom de “lleva del biberó” es refereix únicament a la lleva del 41, els joves nascuts el 1920, les vivències van ser igual de dures per a tots els soldats d’ambdós bàndols que van ser allistats el 1936, així com per als joves i no tan joves que es van anar incorporant a l’exèrcit durant els tres anys de lluita.

Al llarg de la guerra civil van ser cridats a files tots els homes nascuts entre 1901 i 1921 (Lleves del 22 al 42)

  • El 1936 es decreta la mobilització de les lleves del 34, 35 i 36 (nats entre 1913 i 1915).  Durant el que resta de 1936 i durant el 1937 es mobilitzen les quintes del 30, 31, 32 i 33 i del 37, 38 i 39. A Cabanes es determina que el 29 de desembre de 1936 s’han de revisar i classificar els inútils i presumptes inútils del municipi corresponents a les lleves dels anys 1932, 33, 34 i 35.
  • El setembre de 1937, s’incorpora la lleva del 38 (nats el 1917) i la del 30 i a l’octubre els nats el 1918. El dia 9 de setembre de 1937 són cridats a presentar-se a la Junta de Clasificación els nois de Cabanes de les lleves del 31, 32, 33, 34, 35 i 36. El día 16 de setembre es concentren els de la lleva del 30. El día 24 de setembre dels de la lleva del 38. El 4 d’octubre els de les lleves del 1931 al 36.
  • El 21 de febrer de 1938, són cridats els nats el 1919 (lleva del 40) i també la lleva del 29 formada per homes de 30 anys, la majoria casats i amb fills.
  • El 12 d’abril de 1938 són mobilitzats els nascuts el 1920 (lleva del 41 o  lleva del biberó) junt amb les lleves del 27 i 28, homes de 31 i 32 anys. El 1938 també es van mobilitzar les lleves del 22 al 26 (nats entre 1901 i 1905) per fer fortificacions. Els majors de 30 anys van ser coneguts com la “lleva del sac”
  • El 4 de gener de 1939, es crida als nats el 1921 (lleva del 42), coneguts amb el nom de “quinta del xumet”. El 19 de gener s’ordena la incorporació de les lleves del 15, 16, 17 i 18  (nats el 1894 i 97) que es van incorporar entre el 17 i 31 de gener, pocs dies abans d’acabar la guerra.
  • El 14 de gener de 1939 es fa la crida als nats entre 1898 i 1900 (lleves del 19, 20 i 21). S’han d’incorporar entre el 17 i el 26 de gener.

Un ban, sense data, publicat a Cabanes per Modest Serra Mont, secretari de l’Ajuntament i Delegat Conseller de Defensa per a les operacions d’allistament convoca a tots els qui el dia 30 de setembre tinguessin complerts 18 anys i no haguessin complert els 41. Possiblement el bon sigui del 1937.

L’únic testimoni de la guerra que ens ha arribat és el de Salvador Prunella Brancós, allistat el 1937 (lleva del 38).

De la “lleva del biberó” i de la incorporació a files de les altres quintes només en resten alguns documents amb el llistat dels soldats i els impresos oficials amb els decrets d’incorporació als centres d’educació militar i els decrets de mobilització.

D’aquests joves només sabem que van ser convocats però es desconeix si tots ells van ser mobilitzats, quina va ser la seva experiència i si existeix algun document o diari personal guardat en arxius familiars.

Font:
FamilySearch. Imatges històriques. “Cabanes, Girona. Quintas (1936/1950)” (250 imatges)

Lleva del 41 coneguda com a “Lleva del biberó”
Mobilitzats el 1938 – Nascuts el 1920

El 23 d’abril de 1938, s’ordena que el dia 28 d’abril els joves de la lleva del 41 dels partits de Girona, La Bisbal i Figueres es presentin al CRIM núm. 19 (Caserna de la Llibertat de Girona). Els respectius ajuntaments són els encarregats de transmetre per escrit l’ordre als reclutes. Queden exclosos d’incorporar-se a files aquells joves voluntàriament mobilitzats a l’exèrcit, que continuaran a les seves unitats.

El lloc de residència és decisiu per a decidir en quina unitat i on lluitarien els soldats de la Lleva del 41 mobilitzats a l’abril. Dels residents a la demarcació de Barcelona, Girona i Lleida la gran majoria són enviats a unitats que lluiten o lluitaran als fronts del Segre i la Noguera Pallaresa.

A la relació nominal dels nois de la lleva del 41 de Cababes, comptabilitzats el 26 de gener, hi apareixen 5 cabanencs i Pere Batlle que després va ser mobilitzat a Figueres, en canvi a la relació del 5 de febrer de 1938, hi consten els 5 cabanencs, un noi d’Albons i 3 refugiats de Córdoba, Béziers i Caspe.

Als documents veiem reflectit aquell punt que recorden molts dels “biberons” entrevistats per Víctor Amela: “Todos los mozos irán provistos de una manta, zapatos, plato y cubierto, todo ello en buen uso“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres lleves de cabanencs mobilitzats al llarg de la Guerra Civil (1936-1939)

Lleves del 38 i 39
Mobilitzats el 1937 – Nascuts el 1917 i 1918

Tot i que el llistat de la lleva del 38 té data de primers del 1938 que és quan els joves haurien d’haver estat cridats a files, ja havien estat mobilitzats el setembre del 1937. Un mes més tard, l’octubre de 1937, van ser cridats els nats el 1918.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lleves del 29 i del 40
Mobilitzats el 1938 – Nascuts el 1908 i el 1919

A la convocatòria del Centro de Reclutamiento Instrucción y movilización de Girona s’especifica el dia, hora i lloc on s’han de presentar els joves, el que han de portar, manta, sabates, plat i cullera i el mitjà de transport que poden utilitzar: tren, cotxe requisat per aquest fi o trasllat a peu a raó de 20 km. diaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Les targetes d’allistament de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya s’havien fet el mes d’octubre de 1936. Font: FamilySearch. Imatges històriques. “Registro de alistamiento” (117 imatges)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Lleva del Biberó, que va ser reclutada i enviada al front amb 17 anys, representa com pocs altres fets d’aquells anys la brutalitat de la guerra. Aquells joves, adolescents en un temps d’utopies i d’esperances, van topar violentament contra una realitat ferotge. Molts van morir al front, altres van prendre el camí de l’exili, que en molts casos els va situar de nou al camp de batalla de la Segona Guerra Mundial, i encara d’altres van ser empresonats i represaliats pel règim feixista. Fos com fos, les seves vides van quedar per sempre marcades per uns fets que ni ells ni ningú haurien hagut de viure, ni aquí ni enlloc…

… Les persones nascudes l’any 1920 són cridades a files de manera forçada l’any 1938 arreu de l’Estat espanyol pels dos bàndols enfrontats. Els joves haurien d’haver fet el servei militar obligatori l’any 1941, en complir l’edat de 21 anys. Són declarats útils per a lluitar en una guerra, però a aquella edat no tenen reconegut el dret a vot ni el dret a ser majors d’edat a efectes civils, segons la legislació de l’època. «No se’ls hi hauria permès l’entrada a certs espectacles per no haver complert els 18 anys i tanmateix se’ls considerà aptes per assistir i ser actors en l’espectacle més atroç, el d’una guerra civil»6, sentencia el biberó i historiador Josep Benet….

 A: la Lleva del Biberó-41: 3.669 biberons

El nom [de lleva del biberó] s’atribueix a la dirigent de la CNT-FAI Federica Montseny, en conèixer el decret de mobilització de les lleves del 40 i del 41 davant l’extrema joventut dels efectius, alguns amb poc més de disset anys acabats d’estrenar. Entre finals de maig del 1938, a causa dels intents de l’exèrcit republicà per contenir l’avanç de l’exèrcit franquista en la línia del Segre, i el 25 de juliol, amb l’inici de la contraofensiva republicana a l’Ebre, uns 30.000 nois de tot Catalunya que havien de fer tasques auxiliars, es van veure involucrats de ple en els fronts de guerra. Per acabar-ho d’adobar, durant el penós procés de la retirada, hi van afegir els joves mobilitzats de la lleva del 42, nascuts el 1921 …

… Els “biberons” es van trobar amb un exèrcit republicà mal vestit, mal alimentat, mal armat i amb dissidències importants dins les línies de comanament. Cal afegir que molts dels nous efectius no havien tingut ni temps per a familiaritzar-se amb l’armament i havien fet poca o nul·la instrucció militar….. Així doncs, aquells joves soldats de la lleva del 41, juntament amb els voluntaris del Bruc i altres lleves ja veteranes, entraren en foc i protagonitzaren el més sagnant dels combats el maig de 1938 …

A:Bagencs de la “Lleva del Biberó”

Bibliografia:


by 2 comentaris

Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)

Descripció. El conjunt de les Escoles de Cabanes el formen dos edificis: l’escola dels nois (1927) en un edifici de planta i pis, envoltat per una tanca de pilastres de pedra i reixa de ferro, amb una porta d’entrada de formes noucentistes. I l’escola de les noies (1930), un edifici de planta baixa amb escala d’accés i obertures per arc de mig punt. La descripció que es fa de l’edifici a l’època està recollida per J.M. Bernils 2001, pàg. 72

Cronologia. Les escoles de Cabanes havien estat ubicades en diversos locals llogats o habilitats per escola però amb escasses condicions pedagògiques. La primera menció a l’escola de Cabanes és de 1860, quan es construeix un local destinat a escola de nenes al costat de l’antic edifici de l’hospital (actual c. Escoles). Dos anys després s’habilita una sala propera per a escola de nens. 
La primera escola de nova planta per al poble de Cabanes fou construïda gràcies al patrocini de Josep Pagès i Dalmau, que l’any 1927 va donar un antic edifici a la banda de tramuntana, al c. Colom, per fer-hi una escola pública per nens. Aquesta fou inaugurada aquest mateix any (la descripció de l’acte i del seu promotor són molt ben explicats per J.M. Bernils).
Després de la construcció l’any 1927 de l’escola dels nois l’ajuntament demana al govern la construcció d’una escola per a nenes al costat. La nova escola va ser inaugurada l’any 1930. 

A: Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930)
Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona

L’edifici de l’escola de nenes s’ha reconstruït i acull la nova escola de Cabanes, inaugurada el 2008. L’edifici de l’escola de nens encara es conserva. El primer pis està al servei de l’escola i la planta baixa és la llar d’infants.

Construcció de les escoles (1927-1930). Documents municipals
“Libro que el Ayuntamiento de Cabanas destina para sentar sus actas”
Actes de Cabanes (1925-1931) (ACAE112-321-T2-15)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antecedents:

  • Al Ple del 8 d’octubre de 1921, s’exposa que l’escola de nens està tancada pel mal estat del local i que el professor es nega a donar classes. Els veïns també reclamen millores a l’edifici. Cal refer el teulat, posar una claraboia i pintar però l’Ajuntament no disposa de les més de 2.000 pessetes que costaria l’obra. Es proposa de demanar un préstec al banc o a un particular.

El Ple Municipal del 27/12/1926 (foli 18), presidit per Joaquim Prats, acorda:

  • Primero: que el Municipio acuerda construir con el auxilio del Estado, un edificio destinado a escuela unitaria de niños per ser así absolutamente necesario para el servicio de la enseñanza pública.
  • Segundo: Que se autorice al Sr. Alcalde presidente para que en nombre y representación del Municipio solicite del Il. Sr. Director General de Primera Enseñanza la construcción de aquel edificio …
  • Tercero: Que para contribuir a la construcción, este municipio ofrece, desde luego, cooperar con los siguientes elementos:
    • a) El solar con las condiciones y requisitos adequados a la construccion: y
    • b) Ocho mil pesetas en metálico

Al Ple Municipal del 16/11/1927 (folis 26-31), l’alcade Joaquim Prat exposa:

… que ha recibido la minuta de la escritura de donación que ha ofrecido hacer a este Ayuntamiento el hijo de la localidad D. José Pagés y Dalmau, de los terrenos per el mismo comprados a D. Juan Brusés Vives, sitos en la calle de Colón número uno y del edificio Escuela construido a sus expensas en parte de dichos terrenos, todo lo cual ha ofrecido regalar a este Ayuntamiento con destino a Escuela municipal o Nacional de primera enseñanza, así como para que sobre otra parte del mismo terreno donado pueda construirse por el mismo Municipio o por el Estado con subvención del pueblo la otra Escuela nacional que requiere esta localidad.

Relació de detalls de l’escriptura que consten a la mateixa acta municipal:

… Que don José Pagés y Dalmau, deseando dotar a su pueblo natal de un edificio destinado a Escuela primaria, con su patio y huerto para instrucción, solaz y recreo de los niños de ambos sexos de Cabanas, ha construído para Escuela pública un edificio para otorgar como otorge en este acto, donación al Ayuntamiento de Cabanas, en representación del Municipio.= Dicho edificio Escuela consiste en la finca siguiente: edificio destinado a Escuela pública municipal o nacional de niños, con su patio y huerto adjunto, señalada con el número uno de la calle de Colón en el término municipal de Cabanas, no encontrando su medida superficial y linda de por junto, al frente o Mediodía y por la derecha entrando a Oriente, con el camino de Espolla, antes, hoy calle de Colón, por la izquierda a Poniente, con los herederos de Joaquín Pagés antes, hoy Juan Oliva y por la espalda, fondo o Norte, con los Herederos de Antonio Conill y con Margarita Maurici, antes, hoy José Reberter = Pertenece esta finca al donador en cuanto al edificio por haberlo hecho construir de su cuenta y en cuanto al terreno por compra a D. Juan Brusés y Vives, mediante escritura autorizada por el Notario de esta ciudad, D. Martin Mestres a 9 de Octubre de 1925 … = …

La donació s’atorga amb aquestes condicions:

  • Primera; si por cualquier circunstancia o motivo la finca donada no fuese utilizada para Escuela municipal o nacional de niños, o en virtud de las leyes o disposiciones de carácter legal que puedan, en lo sucesivo promulgarse, dejase de pertenecer al Municipio o villa de Cabanas, esta donación no tendrá valor alguno y la finca donada, con sus anexos pasará nuevamente a ser propiedad del donador o de sus herederos o derecho-habientes, los cuales, en dicho caso, fijarán o definirán sus respectivos derechos a la finca.
  • Segunda: la descrita finca comprende actualmente dentro de sus lindes, la casa o edificio Escuela un solar o patio contiguo a la casa, que linda al Sud en unos once metros con el camino de Espolla, hoy calle de Colón; al Norte con Margarita Maurici antes, hoy José Reberter, al Este con el edificio Escuela y al Oeste, en unos veinte metros con resto de finca y el huerto en que consiste dicho resto. Al edificio y al solar o patio contiguo mencionados no se les podrá dar otro uso o destino que el de Escuela para niños de uno  otro sexo o de ambos a la vez. El piso alto de la casa se utilizará para aula y sus dependencias y la planta baja y el patio o solar, para recreo, ejercicios físicos, etc. en los días de clase. En los días de fiesta y vacaciones de cualquier mes del año, la planta baja y solar o patio estará a disposición de todos los niños de edad escolar, estén o no matriculados, asistan o no a las clases, para reunirse, ejercitarse y recrearse con juegos propios de su edad y época. En todo tiempo, los días de clase para evitar que los escolares tengan que esperar en la calle la llegada de los Señores Maestros y los festivos y vacaciones para tener libre entrada a los fines anteriormente indicados, la puerta de la calle, la que separa ambas escaleras y la que da entrada a los bajos de la casa por el lado oeste deberán estar cerradas en forma que los niños puedan abrirlas fácilmente quedando así a disposición de todos los niños y niñas de edad escolar, la planta baja de la casa y el patio o solar contiguo. = El huerto existente en la total descrita finca, que linda por el Este con el patio o solar en unos veinte metros, con Maurici, hoy José Reberter y con sucesores de Antonio Conill, por el Sud, con el camino de Espolla, hoy calle de Colón, en unos veinte metros y por el Oeste con Herederos de Joaquin Pagés hoy Juan Oliva, solo podrá destinarse para la construccion de otro edificio Escuela para niños de uno u otro sexo y el resto que resulte disponible para ejercicios físicos  recreos de los niños de edad escola tal y como se ha dispuesto anteriorment. Parte de dicho huerto, podrá también destinarse a prácticas de floricultura y jardinería.
  • Tercera. No obstante la prohibición anteriormente consignada podrán también utilizarse los locales del edificio-escuela para reuniones de carácter cultural y conferencias agrícolas o de otras ramas de la Ciencia. Los escolares tendrán derecho preferente para asistir a dichas reuniones.
  • Cuarta. No podrán depositarse en la finca descrita ni en sus edificios, objetos que disminuyan su capacidad. Está prohibido edificar vivienda para los Maestro o para otro uso.
  • Quinta. La administración y régimen de la Escuela objeto de esta donación estará a cargo de la Junta Local de Primera Enseñanza.
  • Sexta. Dicha Junta Local de Primera Enseñanza reglamentará el uso de los locales y dependencias de la finca antes descrita y tendrá por lo que a la Escuela donada se refiera, todas las atribuciones que la Ley conceda a dicha Junta. No obstante, la Junta deberá tener siempre en cuenta que los locales deberán estar a disposición de los escolares de ambos sexos por lo menos seis horas diarias tres por la mañana y tres por la tarde sujetándose a las condiciones dichas. ….

…. Enterados los señores concejales de las condiciones y donación de que se trata, todos ellos expresaron su absoluta conformidad haciendo los más encomiables elogios del altruismo y desprendimiento que a favor del pueblo demuestra el Sr. D. José Pagés y Dalmau …. se acuerda por unanimidad aceptar la donación … quedando autorizado el Sr. Alcalde Presidente de este Ayuntamiento para que en su día acepte dicha donación y firme la correspondiente escritura de referencia.

Luego se ocupó la corporación dels problema relativo al crecido importe que representará el pago del timbre y principalmente del impuesto de Derechos reales que devenga la donación del inmueble de que acaba de tratarse dado el crecido tanto por ciento con que el Estado grava las donaciones y el valor real de lo que es objeto de ella.

Y teniendo en cuenta que este gasto es muy superior a las posibilidades económicas de esta localidad; que de tenerse de hacer efectivo llegaría a constituir un serio contratiempo para la efectividad del proyecto: que en realidad no solo sale con la donación beneficiado el Municipio si que también se favorece al Estado que por este medio logra contar con una Escuela nacional dotada de todas las mejoras y condiciones apetecibles sin costarle nada, y con terrenos para poder construir la otra que el Municipio tiene solicitada, así como con campos de recreo, ejercicio y expansión de los escolares de uno y otro sexo… …. se acuerda … se solicite del Sr. Ministro de Hacienda sea declarada la exención de impuestos que a este pueblo interesa ….

Al Ple Municipal del 8 de juny de 1928 es llegeix una comunicació de la Dirección General de Primera Enseñanza (folis 33

= En el expediente sobre construcción de una Escuela unitaria para niñas en Cabanas (Gerona)

= S.M. el Rey (q.D.g.) ha tenido a bien aprobar el proyecto … por la oficina técnica por su presupuesto de 30.692,25 pesetas, pero deducida la aportacion aportada por el Ayuntamiento se reduce el coste de las obras para el Estado, que han de ejecutarse por el sistema de administración, a 22.692,25 pesetas …

… El Ayuntamiento … acuerda que sin pérdida de tiempo se proceda a remitir la cantidad de ocho mil pesetas que se reclaman a la Caja General de Depósito, a fin de que a lo más pronto posible pueda verse realizada la obra solicitada …

Al Ple del 5 de juliol de 1928 (foli 35) es comunica que ha estat desestimada la sol·licitud d’exempció d’impostos en la

… donación de la Escuela de niños que tan generosamente ha costeado el Sr. Pagés …

… Acto seguido dice el Sr. Alcalde que ahora que ya se halla construida la Escuela de niños y a punto de comenzar la construcción de la de niñas, opina que sería un hermoso proyecto el de abrir la calle de las Escuelas por el punto donde se hallan precisamente emplazadas las Casas Consistoriales , para con ello comunicar directamente el centro de la población con los nuevos edificios escolares, lo que constituiría una estupenda perspectiva  que realmente podría realizarse con poco coste, adecentando al propio tiempo en la forma que se creyese conveniente las Casas Consitoriales para las que podrían emplearse las diversas dependencias que anejas al edificio resultaran aprovechables para su urbanización… 

El Ple municipal de 30 de desembre de 1929 (foli 47)

… el Alcalde hizo presente a la Corporación municipal que según referencias que tenia del Sr. Arquitecto provincial, de un día a otro se va a hacer entrega de la Escuela de niñas recientemente construïda, acordándose unanimidad  inaugurar dicha escuela y nombrar una Comisión compuesta del Sr. Alcalde, concejal Sr. Batllori i Secretario de este Ayuntamiento, para preparar los festejos que se han de celebrar y ponerse de acuerdo con las autoridades para la fecha de su inauguración.

Al Ple del 6 de juny de 1932 es dona compte d’una comunicació del Ministerio de Instrucción pública referente a la donación hecha a este Ayuntamiento por D. José Pagès Dalmau, se acuerda quedar enterados y que se entregue una copia de la misma al Sr. Pagès.

Al Ple de l’11 de juliol de 1932 el regidor Pere Salleras informa que el seu oncle Josep Pagès Dalmau desitja fer donació de l’escola de nens i del solar contigu i demana si l’Ajuntament acceptaria de formalitzar l’escriptura. L’Ajuntament accepta la donació que el Sr. Pagès havia fet de paraula però atès que de moment no disposen de fons per pagar les depeses que aquest tràmit ocasionarien acorden posposar la donació i avisar al Sr. Pagès tant bon punt aconsegueixin els diners.

Al Ple del 3 de desembre es va fer ressò del sentiment del consistori per la defunció del Sr. Pagès. L’alcalde va proposar de donar el nom de carrer del doctor Pagès al carrer de les escoles. Els regidors republicans que des de feia mesos es manifestaven en contra de l’alcalde van negar-se a acceptar cap proposta que vingués de l’alcalde, Joaquim Torrent.

Recull de premsa:

  • Construcció de les escoles.  La comarca : semanario de vida Empurdanesa, 125 (15/1/1927)
  • Coll, Mateu. La nova escola de nens. Publicacions de la Terra, 22/1/1929. Pàg. 6-7
  • El dia 13 d’Octubre tingué lloc a Cabanes, la inauguració de les noves Escoles. A l’acte que fou lluidíssim, hi prengué part amb un vibrant parlament, el líder catalanista de les terres gironines, doctor August (o Agustí?) Riera i Pau. Publicacions de la terra, 11/11/1930

Documents

  • 1925/26. Un full manuscrit fa referència a una casa anomenada “Porchu”, núm 41, despoblat. En dóna la situació i les dades registrals (17/6//1926). A baix: José Pagès Dalmau. … Sr. Mestres 9 octubre 1925
  • 1927.- Acta d’entrega del terreny on s’ha d’ubicar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-465
  • Calendari Donació (1927/1930) (Notes en dos fulls mecanografiats)
    • 11/3/1927.- Donació de l’Escola de nens de Cabanes a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau (Escriptura del Notari Sr. Mestres?)
    • 16/11/1927 (Acta). S’accepta la donació, però s’acorda solicitar l’exempció del pagament de drets reals
    • 8/6/1928 (Acta). El Director General de Primera Enseñanza aproba el projecte de l’escola de nenes i accepta l’oferta de l’Ajuntament de Cabanes amb l’aportació de 8.000 ptes del total de 30.692’25 que val l’obra. Les 22.692’25 restants les paga l’Estat
    • 5/7/1928 (Acta). Es fa saber la desestimació de la sol·licitut d’exempció del pagament de drets reals sobre la donació de l’escola de nens
    • 30/12/1929 (Acta). Es fa saber la propera entrega de l’escola de nenes i es nomena la Comissió encarregada de preparar la inauguració
    • 29/3/1930 (Acta). Es fa saber la proposta de venda a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau de l’edifici escola de nens i el solar corresponent
    • 4/10/1930 (Acta). Es fa saber l’entrega de l’edifici de l’escola de nenes i s’acorda inaugurarlo el dia de la “Fiesta de la Raza” contractant una orquestra i convidant a les autoritats provincials amb un “banquete”
  • 1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
  • 1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal.  ACAE110-114-T1-15
  • 1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464


by 3 comentaris

Ruta 312 – Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord

Més informació:
Camp d’aviació i hangars: Aeròdrom 312 / SAF-26
Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada

Ruta 312. Dossier en format pdf

Dossier de suport didàctic, per a una visita activa, basat en el llibre Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939), per conèixer l’aeròdrom 312, per realitzar una visita lliure pels terrenys de l’antic camp d’aviació republicà i introduir-se a la seva història, per seguir una visita guiada …

És una ruta circular amb inici i final a l’aparcament del Parc de la Font de Vilabertran i tres parades (A, B i C) per veure les pistes, l’allotjament del personal i el taller de muntatge.

A cada parada es recomana ubicar-se mitjançant els mapes/plànols i els texts corresponents a la parada en qüestió, i reflexionar/comentar sobre el mateix o, simplement, deixar volar la imaginació.

Idea i contingut: David Garcia Algilaga

  1. (I) Inici.- Aparcament Parc de la Font / Vilabertran – Introducció
  2. (A).- Perímetre occidental (Mas Gitano) / Cabanes – Construcció – Avions
  3. (B).- Pla de la dinamita / Cabanes – Personal
  4. (C).- Antic hangar, muntatge d’avions /Cabanes – SAF-26
  5. (F) Final.- Aparcament Parc de la Font / Vilabertran – Final

Podeu trobar el dossier imprès a les oficines de l‘Ajuntament de Cabanes (horari d’atenció al públic)

– Es recomana fer l’activitat en grups reduïts.
– Es demana respectar les propietats i no fer malbé els camps de cultiu.
– L’Ajuntament de Cabanes no es fa responsable de possibles accidents o lesions de persones que facin aquesta activitat.

notícia de l'Empordà

Empordà, 9/10/2018

L’estiu de 2020 es va publicar la Ruta 318 Canet de la Tallada

Propostes de ruta per fer tot passejant:

Els itineraris segueixen camins asfaltats.
Tot i que són carreteres poc transitades convé tenir cura de les normes de circulació:
Caminar pel voral de l’esquerra, anar d’un en un, creuar la carretera pels llocs de més visibilitat i portar roba de colors clars i vius i millor armilla reflectant.

  • Sortida i arribada a Vilabertran (Distància: 6 km – Temps aproximat 75 minuts+parades).
    • (1) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran) | (2) Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | (4) Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) |  (5) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • Sortida i arribada a Cabanes (Distància 10 km – Temps aproximat 120 minuts+parades)
    • Aparcament La Fruitareda (Cabanes) | La Creu | Camí natural de la Muga | Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Aparcament La Fruitareda (Cabanes)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • Sortida i arribada a Cabanes. Visita als hangars (Distància 5,3 km – Temps aproximat 65 minuts+parada)
    • Aparcament La Fruitareda | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Més informació:


by 3 comentaris

Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada

Vegeu també: Camp d’aviació i hangars  | Mecànics d’aviació
Ruta 312. Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran

 (6/4/2018) – Presentació del llibre:
Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda
Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins ; David Gesalí Barrera (coord.)  – Viladamat : Gorbs, 2017

Roberto Plà: imatges del llibre i de les presentacions

A la presentació hi participaren l’editor Carles Gorbs, els autors David Garcia Algilaga i Roberto Plà i el Club de lectura de Cabanes.

  • Benvinguda (Antònia Gimbernat)
  • Lectura de poesies: “El fill al front”, d’Agustí Bartra i “Penúltim poema a la meva mare” i “Baixar al metro”, de Joan Margarit, a càrrec del Club de lectura de Cabanes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu també: Garcia Algilaga, David. #AERÒDROMS… PRESENTAT A CABANES… amb AUTOBÚS!

Exposició: “Cabanes. Aeròdrom 312/SAF-26”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes:

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA 1936-1939
Coord. David Gesalí – Ed. Gorbs

Recull de premsa:

(7/4/2018) Ruta guiada:
Aeròdrom 312. Figueres Nord (Cabanes/Vilabertran)

Ruta circular a càrrec de David Garcia Algilaga
qui també ens ha preparat el dossier “RUTA 312″
que servirà de suport material per a una ruta
cultural-turística i/o esportiva que permeti fer la visita
al camp de forma lliure o guiada, en cotxe, bicicleta o a peu

Tot i que estava previst fer la ruta amb uns quants cotxes, el nombre de persones inscrites i la dificultat que suposava el desplaçament, va portar a l’ajuntament a llogar un autobús.

La sortida es va fer des l’aparcament del Parc de la Font de Vilabertran, amb cinc punts de d’explicació i lectures extretes del llibre “Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939)“

  1. Aeròdrom (Aparcament del Parc de la Font de Vilabertran) Primera lectura: situació del camp, descripció feta per les forces nacionals. Sortida amb l’autobús
    1. Parada -sense baixar de l’autobús- a l’entrada del camp, just al costat del trencant per anar a Vilabertran (giratori de la mitja lluna)
  2. Construcció/avions (Camí perimetral occidental). Segona lectura: construcció del camp i avions que s’hi podien veure
  3. Personal (Pla de la Dinamita) Tercera lectura: dependències militars i refugis
  4. SAF-26 (Antic hangar/taller). Quarta lectura: SAF-26, muntatge d’avions
  5. Evacuació (Aparcament del Parc de la Font de Vilabertran). Última lectura: destrucció del camp

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos: Facebook

 

2021 (abril). Publicació d’una nova guia dels aeròdroms republicans amb mapes de Jordi Martínez Guillén i l’assessorament del Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG)

  • Clavijo, Julio. Guia dels camps de l’aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona. Gorbs, 2020

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


by 6 comentaris

Mecànics d’aviació. República i Guerra Civil

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939) – Camp d’aviació i hangars
Font: Asociación de Aviadores de la república

Avió de fabricació russa Polikarpov I-16 “Mosca”

Es coneixen tres mecànics d’aviació nascuts al poble, tot i no estar destinats a l’aeròdrom de Cabanes. Dos d’ells, Miquel i Martí Teixidor, eren germans. Josep Argelés també va tenir un germà a l’exèrcit que va ser Tinent d’Infanteria de l’Escola Popular de Guerra.

Miquel i Martí Teixidor Bolasell eren fills de Joan Teixidor Puig, carreter, natural de Vilamacolum i d’Emília Bolasell Barceló, de Cabanes. Els seus avis paterns foren Joan Teixidor, de S. Miquel de Fluvià i Llúcia Puig, de Vilaür i els seus avis materns foren Miquel Bolasell, de Pau i Francesca Barceló, de Cabanes.

Casats el 1898, Joan Teixidor i Emília Bolasell vivien al carrer Tetuán, 16.

Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1938)

Miquel Teixidor Bolasell va néixer a Cabanes el 24 de febrer de 1899.

El 1924 estava a l’Àfrica al servei de l’exèrcit d’aviació:

Febrero, 3.—Id. al soldado Miguel Teixidor Bolasell, de Cabanas de Aviación . . . 50ptas. A: Relación de lo recaudado por esta Comisión de la Cruz Roja Española a favor de los soldados del Ejército de Àfrica de esta Ciudad y Comarca …  La Comarca [1924] : semanario de vida Empurdanesa. 27/9/1924

mecànics d’aviació cabanencs

Va ser mecànic de l’aviador militar figuerenc Joaquim Cóllar Serra (1906 – 1933).

… L’aviador figuerenc va gestionar la donació d’un veler, construït a l’Escola de Mecànics de l’Aviació Militar, amb la participació del mecànic cabanenc Miquel Teixidor, a l’ACE, …

… Collar va viatjar des de Madrid pilotant un avió militar d’escola, i portant el mecànic Teixidor com a passatger. Després de fer escala a Barcelona, el seu avió va aterrar en el camp d’aterratge del Manol, on varen ser rebuts amb gran entusiasme. Teixidor va muntar el planador i tot va deixar-se a punt perquè el dia 3 de gener de 1932 es fes el bateig de l‘aerodina …

… Aquest aparell indispensable per a aprendre a volar es un magnífic planejador Zooluig de 12 metres d’envergadura per 7 metres de llarg, monoplace construït a l’Escola de mecànics de l’aviació militar construït per el mecànic fill de Cabanes Miquel Teixidor que ha vingut a portar-lo des de Madrid … Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 2/1/1932

A: García Algilaga, David.
ACE: Aeronàutic Club Empordanès (1931-1936). AIEE, Figueres, 41 (2010), pàg. 401-431

… El diumenge dia 3 de gener de 1932 van venir a Figueres l’aviador militar figuerenc, el tinent Joaquim Collar, acompanyat del mecànic Miquel Teixidor, natural de Cabanes, que havia muntat un planejador i venien a estrenar-lo a Figueres…

A: Bernils, Josep M. 90 anys de l’aviació a Figueres. AIEE, Figueres, 35(2002), pàg. 299-314

A finals del 1936 se li va concedir el reingrés a l’Aviació Militar com a Sergent Mecànic, amb antiguitat des de l’1 de novembre de 1936, per tenir el títol de Mecànic d’Aviació.  A: Gaceta de la republica núm. 329 – 24/11/1936

Als 38 anys, va morir d’accident (21/3/1937) al camp d’aviació d’Albacete, en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Vegeu: Víctimes de la guerra.

A la Llista de combatents cabanencs morts en la guerra es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.

Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.

Miquel Teixidor Bolasell s’havia casat amb Gertrudis Rigau Donat (+Barcelona, 1967)

Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998)

Martí Teixidor Bolasell va néixer a Cabanes el 27 de gener de 1913.

L’octubre de 1927 va ingressar a l’aviació a l’aeroport de Cuatro Vientos (Madrid) i es va especialitzar com a Mecànic d’Aviació.

El gener de 1937 reingressa a cos de Mecànic d’Aviació com a Sergent Mecànic, donat que havia fet el curs però no se li havia donat el títol per no tenir l’edat reglamentària. … Vista la instancia promovida por los obreros militarizados de Aviación militar, don Martín Teixidor Bolacell, …, …   como consecuencia de la solicitud de reingreso en el cuerpo de mecánico de aviación, resultando que el obrero llevo a cabo con la promoción 15 de la Escuela de mecánico, un curso de dicha especialidad con aprovechamiento, y que no se le expidió el titulo correspondiente debido a no tener la edad reglamentaria, entregándole en su lugar un certificado acreditando su aptitud, y haber seguido prestando sus servicios en talleres del arma de aviación …  … Se concede el ingreso en Aviación militar,  con el empleo de Sargento Mecánico, antigüedad de esta fecha y efectos administrativos de primero de Enero próximo, a don Martín Teixidor Bolacell, .. .  Gaceta de la República núm. 365 (30/12/1936)

L’abril de 1938, se li concedeix el títol de mecànic … Terminado con aprovechamiento, por el sargento de Aviación D.  Martín Teixidor Bolacell, el curso de mecánicos … he resuelto concederle el título, correspondiente a dicha especialidad, en el que disfrutará l a antigüedad de 22 del corriente mes ... Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 103 (30/04/1938)

El juny de 1938, passa a Tinent mecànic  … se resuelve otorgar el empleo de teniente mecánico del arma de aviación con la antigüedad de 01/12/1936 al mecánico y montador que con anterioridad siguió el curso, y reingresado en el arma de aviación en el transcurso del movimiento subversivo debiendo ser clasificado en el empleo de sargento y brigada con la antigüedad de 19/07/1936 y 01/10/1936 respectivamente. Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional núm. 155 (24/06/1938)

Polikàrpov I-16- Mosca. Viquipedia

L’agost del 1938 consta com a Tinent Mecànic de l’Arma d’Aviació amb antiguitat des de la data que va acabar el curs  … he resuelto disponer queden rectificadas las disposiciones ministeriales por que se les otorgó el título que también se expresa -en el sentido de que la antigüedad que a cada uno corresponde en el mismo es la de la fecha en que empezaron a prestar sus servicios en el Arma de Aviación referida desde la iniciación de la sublevación militar, quedando subsistentes los demás extremos de las disposiciones citadas…. Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, núm. 200 (08/08/1938)

Durant la Guerra va formar part del Grup 11, el Grup 30 i el Grup Mosques. El seu últim destí fou a La Ñora (Murcia) i el seu cap fou el Capità Cinela. Va acabar la guerra amb el grau de Tinent.

• Especialitat: Mecànic
• Unitat: Grup 30
• Avió: Mosca – polikarpov I-16
• Estat: Tinent
(Fuente ARCHIVO HISTÓRICO DEL EJÉRCITO DEL AIRE.
Juzgado por Aver. conducta / Sin responsabilidad en el año 1940)

Va morir als 85 anys. Necrològica.  ABC, 26/3/1998

Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980)

Josep Argelés Puig va néixer el 31 de gener de 1905, al carrer Sanitat, núm. 5 de Cabanes. Era fill de Joan Argelés Montcanut, jornaler de Terrades i de Francisca Puig Roura, de Cabanes, casats el 1902.

Els seus avis paterns foren Joan Argelés Coll de l’Estela i Rosa Montcanut Callís, de Sant Llorenç de la Muga (casats el 1864). Els avis materns foren Bartomeu Puig Capallera, natural de Vilarig i domiciliat a Cabanes i Francesca Roura Cantenys, vidua de Cabanes (casats el 1881)

Josep Argelés es va casar amb Roser Orobitg . Va morir a Barcelona el 10 de desembre de 1980. Se li va dedicar una petita necrològica a la revista Alas gloriosas, 12 (nov./des. 1980)

El 3 de novembre de 1926 va ingresar a l’aviació a l’aeroport de Cuatro Vientos. Es va especialitzar com a mecànic.

Tot i no tenir-ne constància documental sembla que havia format part de l’Aeronàutic Club Empordanès.

Segons Circular del Diario Oficial del Ministerio de Marina y Aire, núm. 222 (04/11/1936) i en compliment de la O.C. de 05/05/1936 (Gaceta de Madrid Núm. 219), se li concedeix l’ascens a Sergent, amb antiguitat des del 19/07/1936. A: Ascens a Sergent. Diario Oficial del Ministerio de Marina y Aire, 4/11/1936

Segons Circular de la Gaceta de la República, núm. 326 del 21 de novembre de 1936, per tal d’agrair al cos de Mecànics d’aviació que tant s’havien distingit pel seu treball i adhesió al règim se li va concedir l’ascens a Tinent de l’arma d’aviació, amb antiguitat des del  01/10/1936.  A:  Ascens a Tinent. Gaceta de la República, 21/11/1936

Durant la Guerra Civil va estar destinat al “Parque Regional,  1ª Escuadrilla del Grup 28 de Grumman” (Barcelona).

Més tard se li va reconèixer el grau de Tinent mecànic, amb antiguitat 908 i data 12 de desembre de 1928. En acabar la guerra va entrar a França i va ser reclòs al camp de concentració d’Argelès sur Mer.

Segons el padró municipal, el desembre de 1940, es troba dins el contingent existent al Dipòsit de Recepció de Presoners de Guerra de Figueres.  A: Clara, Josep. El Camp de concentració de Figueres (1939/1942) AIEE, 47 (2016)

El 1979 va passar a la reserva com a Caporal d’aviació. A: Orden de 4 de septiembre de 1979 por la que se dispone el pase a la situación de «Retirado» del Cabo de Aviación don José Argeles Puig. Boletín Oficial del Ministerio de Defensa, 18/9/1979

  • Especialitat: Mecànic
  • Unitat: Grup 28
  • Estat: Tinent

Josep va tenir una germana, Dolors, que el 1932 es casar a Cabanes amb Salvador Gil Jacas i van tenir un fill, Joan (1933).  El 13 de juliol de 1939, Dolors i el seu fill van entrar a França, a peu, per Port Vendres. El 1940 Salvador, Dolors, el seu fill Josep i l’àvia Àngela Jacas van sortir de Burdeos (Gironde, Francia) amb el vaixell Lasalle i van arribar a Puerto Plata (República Dominicana) el 23 febrer de 1940. A: Centro Documental de la Memoria Histórica. Pares. Archivos españoles

El 1956 Salvador i Dolors van tornar a Cabanes, on ella va morir el 1958. El seu fill Joan Argelés Gil, ja no va tornar a Espanya.

Bartomeu Argelés Puig (suposadament germà de Josep), fou soci fundador de la Unió Esportiva Cabanes (1928) i també jugador.

El 18 d’octubre de 1936 entrà al Consistori de Cabanes com a representant de la CNT. El 10 de juliol de 1937 dimití per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars. Vegeu: Alumne de las Escuelas Populares de Guerra al Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional del 26 d’agost de 1937.

El desembre de 1937, passa al grau de Teniente de Infanteria de la Escuela Popular de Guerra. Vista la propuesta formulada por la Escuela Popular de Guerra núm. 3, he resuelto promover al empleo de tenientes en campaña de las Armas y Cuerpo que se citan, … Al Cuadro Eventual del XX Cuerpo de Ejército. A: Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, 31/12/1937

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu nom apareix a la llista de cabanencs morts a la guerra sense data ni lloc de defunció.


by 1 comentari

Sala “El Sindicat”: inauguració i exposició històrica

Sala El SindicatEl dia 5 de novembre de 2017 es va inaugurar la Sala “El Sindicat”, situada al primer pis del Local Social. És un espai polivalent, amb un aforament d’unes 100 persones, adequat per a activitats de mig format. Està preparat per a exposicions i dotat d’equipament multimèdia (projector, pantalla i equip de so).

Es va triar el nom de «El Sindicat» per tal de recuperar la memòria històrica de l’edifici.

Tot i que ja fa anys que la construcció se la coneix amb el nom de «Local social», un nom molt adient per a un equipament obert a tots els veïns i entitats del municipi,  per als més grans encara és el Sindicat, ja que l’edifici va ser construït, el 1932, pels socis del Sindicat Agrícola de Cabanes.

Amb aquesta nom es vol deixar constància dels orígens de l’edificació i retre homenatge als cabanencs que, fa vuitanta-cinc anys, van fundar el Sindicat Agrícola de Cabanes, sense oblidar als qui, el 1985, en van gestionar la cessió a l’Ajuntament i als qui generosament van cedir els seus drets per tal que «El Sindicat» passés a ser un espai al servei de tot el poble.

En motiu de l’apertura de la sala es va penjar un quadre fixe que descriu gràficament l’evolució de l’edifici, es va editar un tríptic i es va inaugurar una exposició que, en set plafons, resumeix la història del Sindicat i dels seus socis, des del 1932 fins el 1985 que va passar a l’Ajuntament.

Estava previst que la inauguració fos el dia 16 de desembre, però va coincidir amb la concentració d’alcaldes de la pl. Sant Jaume de Barcelona i es va anul·lar l’acte.

Fotos de la inauguració

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Panell, tríptic i plànol

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Exposició

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Inauguració: cartell i invitació

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by 2 comentaris

Cabanes als anys 60

Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012)
Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill
Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El fons fotogràfic d’en Joan Noguer està format per més de 50 sobres de negatius i una vintena de capses de diapositives. Després d’una revisió molt superficial s’hi han trobat moltes imatges d’indrets i persones no identificades però també algunes de temàtica local:

  • Nevada (1963)
  • Benedicció de les campanes (1964)
  • La Sembra de pinyons (anys 1963 i 1965)
  • Processó de Corpus – Equip de futbol – Imatges de racons del poble – Fotos personals i de la seva família – Fotos de veïns del poble …

Amb aquesta petita exposició aprofitem per agrair la donació de la família Altimira-Noguer i donem a conèixer l’existència d’aquest fons de l’Arxiu Municipal, mentre esperem que més endavant es pugui revisar tot el material i se’n pugui fer una exposició com cal.


by 3 comentaris

Franquisme: postguerra

Bibliografia:
ALAIÓ i MANUBENS, Manel
La repressió franquista. Represaliats i víctimes de la Guerra Civil a l’Alt Empordà. Gorbs, 2023

Documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i del Fons Noguer (1939/40)

El franquisme va ser una llarga etapa, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat des del 1939, fins a la seva defunció, el 1975. Aquesta dictadura es va imposar després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República que va provocar la guerra civil (1936-1939).

La història del franquisme es pot dividir en aquests períodes:

  • Guerra Civil (1936-1939)
  • Període blau (1939-1945)
  • Autarquia econòmica (1946-1952)
  • Nacionalcatolicisme (1953-1958)
  • Desenvolupisme (1959-1965)
  • Aperturisme (1966-1969)
  • Franquisme tardà (1970-1975)
  • Transició (1976-1980)

La postguerra fou el període posterior a la guerra i es caracteritzà per la crisi demogràfica, econòmica i social. La dècada dels 40 van ser anys de represàlies, però també pobresa per les destrosses de la guerra, l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l’autarquia.

Racionament

Acabada la Guerra Civil els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat  va ser la manca d’abastaments i el racionament dels productes de primera necessitat, els quals es subministraven mitjançant les cartilles de racionament. Per aquest motiu es va crear la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” (1939-1952) encarregada de la regulació i control dels abastaments i racionament dels articles de primera necessitat.

Els camps estaven controlats per inspectors que vigilaven la collita. Els productors tenien l’obligació de vendre la producció a l’Estat a un preu taxat i aquest, al seu torn, també la venia a un preu fixat als consumidors i la racionava mitjançant les cartilles de racionament. Això va provocar el ressorgiment d’un mercat negre, també anomenat d’estraperlo, on la picaresca era moneda corrent. El pa es va convertir en un símbol. La farina de blat es va substituir per altres farines com la de blat de moro o de tramús, que eren la base del pa de moresc i les farinetes que molts deuen recordar….

… El 18 de maig de 1939 es va establir oficialment a tot l’Estat el règim de racionament. Els vencedors, a través de la Comissaria General d’Avituallaments i Transports, van activar un pla d’intervenció dels productes alimentaris per fixar-ne els preus amb el propòsit de normalitzar-ne el comerç i fomentar-ne la producció. A Catalunya, els governadors civils s’encarregaven de controlar el proveïment i la distribució dels aliments. Al començament, les cartilles de racionament eren de tipus familiar i estaven dividides en quatre categories segons el nivell salarial de la població: de primera, de segona i de tercera classe, i infantil. Més endavant van ser substituïdes per les cartilles individuals en un intent de controlar-les millor i evitar la picaresca.

Per accedir al subministrament de productes es retallaven els cupons corresponents al període de temps pertinent i a l’article o grup de productes que es rebien. La cartilla individual també incloïa els residents en hotels, pensions o residències i per cada setmana d’estada se’n retallava un full sencer de cupons. En el cas dels àpats accidentals, se’n retallava la meitat d’un cupó de pa.

A: Museu d’història de Catalunya

Quan per poder menjar, primer havies de retallar  |  Quins productes s’incloïen en una cartilla de racionament?

Les cartilles eren de 1a, 2a 3a categoria segon el nivell social, l’estat de salut i el tipus de treball del cap de família. Els productes entregats eren bàsicament: cigrons, boniatos, bacallà, oli, sucre i cansalada. De manera esporàdica es podia aconseguir cafè, xocolate, codonyat o sabó. La carn, la llet i els ous pràcticament només s’aconseguien al mercat negre. Els aliments que es donaven per persona i setmana podia variar però girava a l’entorn d’un quart de litre d’oli, 100 gr. de sucre, 100 gr. de cigrons, 200 gr. de sabó, 1 quilo de patates, 1 panet diari. El pa era negre

Cartilla i cupons de racionament – Vàlida per a 14 dies

Una orden Ministerial del 14 de mayo de 1939 estableció un régimen de racionamiento en el país para los productos básicos de alimentación y de primera necesidad. Para llevarlo a cabo se crearon dos cartillas de racionamiento, una destinada a la carne y otra al resto de productos alimenticios… En un principio las cartillas eran individuales, pero en 1943 pasaron a ser familiares….

… Este sistema estuvo vigente hasta mayo de 1952, cuando las cartillas desaparecieron para los alimentos. Y es que durante estos casi 15 años el sistema demostró ser de muy mala calidad y dio origen al estraperlo y a la venta ilegal de estos productos en el llamado ‘mercado negro’. A: ustedpregunta

Bibliografia:

Fiesta de la liberación

Durant un temps, a primers  de febrer es va celebrar la “Fiesta de la liberación” per commemorar l’entrada de les tropes franquistes. Documents:

  • ACAE110-114-T1-540 Dos expedients que contenen la documentació relativa a la “Fiesta de la Liberación”. 1953-1954
  • ACAE110-114-T1-541 Aplec de diversos pressupostos de cobles-orquestres per la “Fiesta de la Liberación”. 1956
  • ACAE110-114-T1-542 Contracte de treball de la cobla-orquestra La Principal de Tortellà per la “Fiesta de la Liberación”. 1952

El “salvoconducto“, la targeta d’abastament, la tarjeta de consum de gasolina, … eren documents indispensables per a la vida quotidiana.

targeta d'abastaments

Cabanencs represaliats pel franquisme

 A Cabanes hi va haver 26 persones represaliades. Atenent que la població, el 1936, era de 742 persones, representa un 3’5%.

Entre les persones executades durant el període blau (1939-1945) apareix Emili Torrent Viñas, 44 anys, natural i resident a Cabanes

A: Procediments judicials militars (Sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar territorial tercer de Barcelona, 1939-1980

  • Represaliats pel franquisme. Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012
    • Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
    • Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
    • Joan Llanet Iglesias. Veí de Cabanes, paleta, casat. Procediment judicial núm. 54.742 on jutjaren 21 persones conjuntament. Condemnat a sis anys i un dia. Còpia digital cedida per la Sra. Maria Dolors Lofra Vila, de Torroella de Montgrí. Col·lecció de consells de guerra de persones altempordaneses (1939-1945). ACAE111-92-T1-292
    • Salvi Fajol Cels, Cabanes. Consell de guerra. ACAE111-92
    • Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme. LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llista de procediments judicials militars que afecten a 66.590 persones físiques i 15 jurídiques. ANC. Arxiu Nacional de Catalunya
  • Expedients del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques. Fons: ACAE110-261
  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de Represalitats pel Franquisme.
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Consell de guerra núm. 34041
      • Joaquim Aguer Ferrerfàbrega, de 33 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 12 anys de reclusió temporal. El 1940 se li va commutar per una pena de sis mesos. Fou llicenciat el juliol de 1941
      • Conrad Pagès Serra, de 58 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 15anys de presó.
    • Consell de guerra núm. 54742
      • Joan Llanet Iglesias, de 32 anys, natural i veí de Cabanes, casat, paleta. Condemnat a 6 anys de presó major
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes. Darrera actualització 01/07/2019. Arxiu Nacional de Catalunya (document en format pdf)

Causa general de Cabanes

Causa General. Archivo Histórico Nacional. Fiscalía del Tribunal Supremo. Data: 1940/45 (74 fulls)
Codi: ES.28079.AHN/2.2.2.1.16.1.2//FC-CAUSA_GENERAL,1432,Exp.14. Conté:

causa general
Causa General de Cabanes
  • Oficios
  • Estado nº1: relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas (Ramon Costa Massot, capellà de Cabanes, Pere Terrats Carbó, capellà de Vilanant i natural de Cabanes)
  • Estado nº2: relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja (Francesc Esteve Collgròs, de Capmany)
  • Estado nº3: relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja.
  • Decretos.
  • Diligencias.
  • Certificaciones.
  • Providencias del Fiscal y del Juez.
  • Informes de la Guardia Civil y de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
  • Declaraciones de testigos.

Memòries de la guerra i l’exili

Els inicis del franquisme 

1939

  • Relació dels objectes artístics trobats al domicili d’una veïna del poble dels quals se’n fa càrrec l’alferes del Patrimoni Artístic Nacional. ACAE110-114-T1-494
  • Relació d’objectes litúrgics de l’església dipositats a la Secretaria de l’Ajuntament. ACAE110-114-T1-18
  • Dos qüestionaris del “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones” per tal d’avaluar els danys soferts pel municipi durant la guerra civil. ACAE110-114-T1-460
  • 21 de febrer.- El Comandament militar de Figueres disposa que s’ha de recollir tot el bestiar abandonat procedent del que havia estat “robado por los rojos a sus legítimos dueños y a fin de que en su dia se les pueda devolver y la Patria no se vea privada de esas riquezas” i defineix el procediment a seguir.
  • 18 de març.- L’Ajuntament reitera la informació que ja s’havia enviat al servei de recuperació de material de guerra que en un hort de la zona de les Falgueres hi ha algunes bombes d’aviació i en una casa propera municions.
  • 24 de març (1939?) L’alcalde escriu una carta de recomanació a favor del Sr. Juan Brusés Vives, advocat i secretari de Jutjat de 1a instància núm. 16 de Barcelona
  • Oct/Des.- Factures de l’enterrament de Reverent Pere Terrats Carbó, assassinat a Sta. Llogaia el 1936 (Productos litúrgicos Roura, 72 ptes.; Taller de carpintería y Funeraria Juan Vicens, 150 ptes; Josep Pey, 50 ptes pel trasllat del cadàver; Mn. Pere Serrat, 104 ptes. per tres oficis funerals amb cinc sacerdots)
  • 1 de juny. El Coronel de la Comandancia Militar de Figueras exposa que por Comandantes Militares, Alcaldías o Jerarquías de F.E.T i de las J.O.N.S. se extienden salvoconductos a individuos que estando internados en Campos de Concentración en Francia, regresan por este procedimiento y como tales Autoridades no tienen atribución a estos fines
  • El 4 de setembre l’alcalde demana al Jefe de Servicio de Recuperación de material de Guerra la retirada de material de guerra i municions que hi pugui haver al ex-campo de aviación situat entre Figueres i Cabanes
  • 22 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- … se propuso que los gastos de inhumación y funerales del Rdo. D. Pedro Terrats, asesinado por las hordas marxistas, sean sufragados por el Ayuntamiento, ya que se trata de un hijo de la población. Al mismo tiempo se acuerda que este acto sirva de precedente por si se presenta algún otro caso y más concretamente si puede averiguarse el paradero del anterior Cura Párroco, [Ramon Costa Massot] seguramente asesinado también.
  • Catàleg dels expedients de reconstrucció de béns del fons de la Comissió Provincial de Regions Devastades i Reparacions. Finques de Cabanes o de persones relacionades amb el poble
    • Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano, a Cabanes (23/04/1939 – 14/02/1941) Propietari: RAGUER, Antonia
    • Reconstrucció de la finca destinada a habitatge situada en el carrer de Peralada, número 56, de Figueres (30/08/1939 – 05/08/1940) Propietari: PUIG DE CONILL, Antonio de
    • Reconstrucció de l’immoble situat en el carrer de Molins, números 3 i 5, de Pont de Molins (08/01/1940 – 09/02/1943) Propietari: GORGOT GORGOT, Jaime
    • Reconstrucció de la finca destinada a habitatge situada a la rambla de Sara Jordà, número 21, de Figueres (10/05/1939 – 06/05/1942) Propietari: PAGES BASSOLS, José María

1940

  • 15 de març.- El governador militar demana si el poble “sufrió durante la pasada guerra algún bombardeo“. El 25 de març l’alcalde envia un telegrama informant que tengo el honor de manifestarle que el interior de la población no sufrió bombardeos sólo cayó algun tabique por las explosiones de los alrededores, siendo todo de poca importancia.
  • 15 de març. Jutjat municipal de Cabanes.
    • Personas asesinadas durante la dominació roja: Rdo. Ramón Costa – Rdo. Pedro Terrats Carbó, rector de Vilananat, assassinat el 11/8/1939
    • Caídos por Dios y por España en el frente nacional: José Gimbernat Prim – Eudaldo Albreda Moya
    • Caídos en el frente de la España roja: Luís Gibert Batlle, José Gibert Trébol, Joan Aguer Ferrer, Josep Hubach Carbó, Bartolomé Argelés Puig, Juan Porterías Costa, Ricardo Llanet Iglesias, Jaime Pagés Beya, Isidro Serra Tubau, Andrés Costa Hubach.
  • 4 d’abril. Llicència per l’ús d’aparells de ràdio. L’ordre de 4 d’abril de 1940 dicta les normes per a l’expedició de llicències d’ús de les ràdios. Els particulars havien de pagar 12 ptes/any i abans de comprar un aparell nou n’havien de sol·licitar la llicència. El termini per a fer efectiva l’adquisició o renovació d’aquesta llicència anava des de l’1 de maig al 31 de juliol, en cas d’incompliment la taxa es duplicava i s’hi afegia una sanció de 100 a 500 ptes.
  • 8 de maig (Acta del Ple Municipal).- Se acordó también que las radios recogidas al entrar las Tropas Nacionales sean depositadas en el Ayuntamiento.
  • 1 de juny (Acta del Ple Municipal).- Tampoco los tenedores de radios han cumplimentado la orden de entrega, conminándoles en que lo hagan en el plazo de 24 horas.
  • 21 de juny.- Carlos de Acuña, sergent d’artilleria destacat a Terrades (Servei de Recuperació de material de guerra) demana a l’Ajuntament si al terme de Cabanes hi ha material de guerra. L’endemà, l’alcalde dóna resposta manifestant que un mes abans s’havia informat que en un olivar que es troba dins els terrenys del camp d’aviació hi ha un centenar de bombes.
  • El 10 de juliol de 1940 Xaviera Pradel Llop, mestra de l’escola de nenes, és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
  • 13 de juliol.- L’alcalde envia una queixa al governador militar perquè els soldats que hi ha al poble vienen a pastar los caballos en las alfalfas, llevándose a menudo sacos de la misma, así como fruta de los árboles, muchas veces verde, llegando incluso a amenazar a los propietarios. Justifica la queixa dient que Además de ser un perjuicio para el agricultor, es un desdoro para el Glorioso Ejército Nacional.
  • 18 d’octubre.- A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”.
  • 1944
    • 24 de febrer. Des del Servicio de Recuperación de material de Guerra es demana informació precisa sobre el material de guerra, recuperable o no, así como el que ofrece peligro, como son bombas de mano abandonadas en el campo, para proceder a su destrucción o recogida.
    • 4 de novembre.- En previsió d’una possible entrada dels maquis al terme municipal, un Ban de la Comandància Militar de Cabanes comunica: “El vecindario de las casas de campo, por ningun concepto podran tener durante la noche luces encendidas que se vean desde el exterior, en la inteligencia de que si después de serles notificado contraviniesen este Bando se hará fuego sin previo aviso sobre la casa de que se trata“

1946

  • Un ofici del 27 de març informa que dadas las circunstancias actuales de abastecimiento de pan y de acuerdo con las normas dictadas para la intensificación de recogidas de cereal panificable, en esta fecha se prohibe la fabricación de PASTAS PARA SOPA, a los reservistas de trigo, que fue autorizada con fecha 14 del pasado febrero. El 20 de setembre l’alcalde informa que ha rebut diversos sol·licituds per elaborar pasta per a sopa amb farina de reserva, un producte molt necessari i nutritiu per a la població rural i demana l’autorització corresponent. Un ofici del 17 de desembre signat pel Jefe Provincial del Sindicato autoritza elaborar pastas para sopa a beneficio de los productores reservistas de trigo
  • L’1 de juliol es reuneix la Junta Local de Protección de Menores formada per Vicenç Pijoan, alcalde; Joan Ribas, secretari; Mn Pere Serret, capellà; Joaquim Viarnès, jutge; Joaquim Ibero, mestre; Xaviera Pradel, mestra; Josep Serra, pare de família; Ramona Prats, mare de família; Joan Viñolas, obrer. acorden destinar 300 ptes. a la festa de Sant Vicenç i 100 ptes. a la festa de Sant Isidre

El primers consistoris de la postguerra

  • Final de la Guerra Civil
  • franquisme_alcaldes

Unes notes escrites per  Josep Noguer darrera els fulls d’un talonari, expliquen petits detalls del final de la guerra …
El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcalde segun dicen. En 8 entraron en Figueras…
i dels primers ajuntaments que es van constituir a Cabanes:

  • Primer Ayuntamiento: Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera, pues actuó hasta últimos de mayo del mismo año 1939, pues actuaron 107 días
  • 1939 y entró José Terrats Carbó como alcalde
  • 1941 fue el segundo (alcalde)
  • 1941 (y el tercero como alcalde) José Ylla Brugat
  • 1947 Cuarto Jaime Heras Miró
  • Salleras y Pijoan fueron alcaldes accidentales entre Ylla y Heras
  • Con Ylla fue Pedro Salleras alcalde accidental y después fue Vicente Pijoan y después de este nombraron a Heras

1954

  • El Ple Municipal del 2 de novembre acorda la instal·lació de la lápida a los Caídos por Dios y por España que perpetúe la memoria de los que fueron asesinados por la horda roja o bien que cayeron en el frente de batalla, procedentes de esta localidad, a colocar en la fachada de la iglesia parroquial. Es proposa que s’inauguri per la propera Fiesta de la Liberación o qualsevol altra festa del municipi. S’hi destinen 600 ptes.

Bibliografia:


by 2 comentaris

“Salvoconducto”

salvoconduct

Vegeu també: Franquisme: postguerra

Durant els primers anys del franquisme, es va decretar un control policíac absolut sobre les comarques pirinenques i es va imposar l’obligatorietat de dur un salconduit especial, era l’anomenat “Salvoconducto especial de fronteras”, una papereta rectangular amb les dades personals i la bandera del règim en diagonal.

Durant anys la província de Girona, des del riu Fluvià a la ratlla de la frontera, fou declarada “Zona impermeabilitzada”. En conseqüència els que habitaven aquesta franja de terreny per poder desplaçar-se i circular havien d’estar documentats amb aquest “salconduït” i tota persona que no portés aquest passi era detinguda i era obligada a tornar enrere o posada a disposició de les autoritats competents.

salvocontucto_solicitud

“Solicitud de Salvoconducto”

Per executar la política d’inspecció es desplegà un nombrós contingent de forces de seguretat. L’exèrcit i la Guàrdia Civil es complementaran en aquesta tasca, tot i que el pes del control fronterer el portà la Benemérita a través de les múltiples casernes encarregades de vigilar tots els camins procedents de França. Els cabanencs periòdicament s’havien de desplaçar a la caserna de la Guàrdia Civil de Peralada per renovar i pagar el seu “salvoconducto” i com es pot veure al salconduit de la Sra.  Maria Parada, el seu preu era d’una pesseta i només tenia validesa per a un mes.

Fins al 1955 encara hi havia restriccions de lliure circulació de persones dins l’anomenada “zona de frontera” (uns 50 km a l’interior de la frontera amb França) i calia comprar el salconduit per circular-hi. Aquell mateix any el general Franco visità el seu amic Miquel Mateu, a Peralada i s’assabentà que encara eren vigents les restriccions de circulació perquè el cuiner de Miquel Mateu no havia pogut arribar a Peralada per disposar d’un salconduit caducat. Pel que sembla, Mazo Mendo percebia personalment els ingressos de la venda dels salconduits, cosa que ell negà categòricament a l’informe que hagué de redactar per a Madrid sobre l’incident. Aquest darrer afer segurament fou la causa del seu trasllat al govern civil de Lleida l’any 1956.

Els desplaçaments al costat de la frontera es necessitava una autorització especial del Govern Civil que es donava per molt pocs dies. El 28 d’octubre de 1955, la família Heras-Gimbernat va rebre el permís per anar i tornar al “Barrio Español de los Límites (La Jonquera)”, un permís que caducava el dia 30. AHG170-478-T2-49194

Bibliografia: