Vegeu també:

• La primera guerra carlina a Cabanes (1833-1840)
• La segona guerra carlina a Cabanes (1846-1849)
• La tercera guerra carlina a Cabanes (1872-1876)

El moviment carlista es va iniciar el 31 de desembre de 1832, quan el rei Ferran VII va derogar la llei sàlica per permetre a la seva filla Isabel heretar la corona en detriment del seu germà Carles.

A la mort de Ferran VII, el 1833, els insurrectes carlistes van proclamar rei al príncep Carles Maria Isidre i van confiar-li la defensa de l’absolutisme i la societat tradicional. D’aquesta manera esclatava una guerra civil, un conflicte que, més enllà de la lluita dinàstica, suposava la lluita entre la pervivència de l’absolutisme extremadament reaccionari i la implantació d’una monarquia constitucional que permetés la introducció del liberalisme moderat a Espanya.

Per tant, l’expressió guerres carlines o “carlinades”  és emprada per referir-se a les tres guerres civils espanyoles del segle XIX entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d’Isabel II d’Espanya.

• Primera Guerra Carlina (1833-1840) Durant els primers anys, les partides carlines van ser poc importants a Catalunya. A partir de 1935, els carlins catalans es van organitzar i controlaren bona part del territori de l’interior i de muntanya: el Solsonès, el Bergadà, el Lluçanès, el Ripollès, bona part de la Garrotxa i la zona dels Ports i Tortosa. La militància carlina estava formada per pagesos, petits propietaris rurals, masovers, el clergat rural i la petita noblesa. Per contra els liberals eren membres de la burgesia i l’incipient proletariat. Les grans viles i ciutats industrials i les comarques litorals i de la plana eren afins als liberals. També Olot i Ripoll.
• Segona Guerra Carlina [Guerra dels matiners] (1846–1849) Va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.
• Tercera Guerra Carlina (1872-1876) La darrera guerra carlina començà a les contrades gironines, amb l’entrada, procedent de França, de Francesc Savalls, el mes de maig de 1872

Per conèixer la seva incidència a Cabanes tenim diferents documents pendents d’analitzar:

• Actes municipals de l’Ajuntament  (del 1856 i a partir de 1872)
• Memòries de Pere Serra i Prim (1820-1889)
• 1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistatsdels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
• 1843.- Conflicte entre Martí Albreda, de la Milícia de Peralada, i un grup de cabanencs que els van apedregar (Biblioteca-Arxiu del Castell de Peralada)
• Llibres parroquials de Cabanes
  • Registres de casaments
  • Registres de defunció
    • 1837.- El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
    • 1844.- El 18 de gener, Miquel “Xato”, soldat, fill de Sta. Coloma de Queralt, mor per un tret

Recull de premsa:

• 1837. … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…. A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2
• 1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y también Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina a los facciosos. A: El castellano, 23/6/1838,  pàg. 3
• 1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un
  punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de  203 libras en poco tiempo. A: El G. Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
• 1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembrc logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
• 1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballo», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3

Bibliografia:

• Carlins a Llers. LlersBlog
• Carlins i republicans. Banyoles Cultura
• El carlisme. buxaweb.com
• Francesc Savalls i Massot. Enciclopedia.cat
• Compte, Albert ; Joan, Enric. La darrera guerra carlina a La Jonquera. El “foc” del 6 d’octubre de 1873. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 16 (1983)
• Grahit i Grau, José. La última guerra carlista en Gerona y su provincia.
  • Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 8 (1953)
  • Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 9 (1954)
• Moreno Chacón, Manuel. La proclamació de la Primera República a Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 45 (2014)
• Sapiens.cat
  • Guerres carlines. Blog
  • Guerres carlines. Reportatge
• Vilar i Vergés, Josep.  Els trabucaires. Diputació de Girona, 2017 (Quaderns de la Revista de Girona, 188)

===

• Papell, Antonio. L’Empordà a la guerra carlina : mig segle d’història empordanesa. Figueres : Tipografia Ideal, 1931.
• Vehí i Castelló, Agustí, 1958-2013. Torna el fusell i posa’t a treballar! : la Milícia Nacional a Figueres a la darrera guerra carlina : 1872-1876. Ajuntament de Figueres, 2008.