Si tenim present que el nom d’hospital deriva de llatí hospes, i d’aquest hospitalia, que vol dir lloc per a acollir les visites, és a dir, hospitalitat, deduirem que els edificis anomenats com a “hospitals de pobres” no eren només hospitals per guarir a la gent, sinó que eren lloc d’acollida de caminants i peregrins…

A: Abellan, Joan Anton. Els “Hospitals de pobres de la comarca del Pla de l’Estany. Revista de Banyoles, 949 (2012)

L’hospital de Cabanes (1227) va ser el tercer hospital creat a l’Alt Empordà, després de Peralada (1154) i Castelló d’Empúries (1193). A: Bernils Mach, Josep M. La medicina medieval a l’Empordà. Diari de Girona, 15/5/2011

… Un tercer hospital era el de Cabanes, el 1227, que fou una donació de Guillem Tolsà prop molí de l’església. Estava als afores de la vila, on avui hi ha el carrer de les Escoles. Torna a ser esmentat al 1574. L’any 1856 tenia dificultats econòmiques per sobreviure i tres anys després, les seves rendes foren incorporades a l’Hospital de Figueres per tal que atengués els malalts del poble …

En un primer moment els hospitals es coneixien amb el nom de “espital” i poc a poc el nom va anar derivant a ospital, hospital, hospital de pobres i, finalment, sant hospital. I el qui tenia cura del servei de la institució fou anomenat “spitaler” i després l’espitaler, l’hospitaler  i, a partir de la segona meitat del segle XVII, el metge i el cirurgià.

Actualment no queda cap resta de l’edifici de l’antic Hospital de Pobres de Cabanes, però se sap que es trobava al carrer Escoles, carrer que fins a l’any 1929 va portar el nom de carrer de l’Hospital.

Documentat des del 1230, l’Hospital de Cabanes es citat a les Escriptures del Monestir de Vilabertran, el 1235 i s’hi havien fet llegats el 1221, el 1230 i el 1234. L’any 1732, només s’esmenta la capella i el 1772, el batlle i els regidors de Cabanes envien un informe al Bisbe Lorenzana explicant que els francesos havien cremat tots els papers de l’Hospital i que s’havia perdut el Llibre Mestre. Existia constància de dues Visites Pastorals el 1687 i el 1704 i que l’Hospital posseia alguns censals, que no havia rebut deixes i que no existia Obra Pia al poble.

Els registres parroquials demostren que, durant la Guerra de Successió, la institució funcionava amb normalitat i que l’hospitaler era Joan Vaguer.

• 1701.- Enterren a Lluis Mir fadri del lloch de Ribasaltas Bisbat de Elna … mori en lo Hospital de est lloch…
• 1705.- El 28 de novembre, bategen a Maria, filla de pares incognits la qual portaren al hospital de Cabanas a entrada de nit…
• 1707.- Es signa un testament on consta que fonch fet y firmat lo present testament per dit testador Barthomeu Font bracer en la cambra del hospital de pobres de Cabanes vuy als 8 janer 1707…
• 1714.-  Al seu testament, Jaume Palé, ferrer, deixa una casa cituada en Cabanes prop lo hospital…

Se suposa que durant la Guerra Gran podria haver servit d’hospital de sang. Cal tenir present que entre els dies 17 i 20 de novembre de 1794, va tenir lloc la Batalla del Roure, a molt poca distància del poble.

El 1828, l’alcalde Josep Brugat i els regidors Andreu Bracumart, Antoni Tuegols, Joan Miró i Joan Serra com a administradors del Sant Hospital de pobres i de la caritat nomenen procurador del Sant Hospital a Francesc Balot i Pagès, hisendat de Peralada. El document en poder de D. Alberto Xirau y Tuegols, not. de Perelada es va signar el 31 d’agost de 1828, actuant com a testimonis Vicenç Pont i Aguer i Bernat Casanovas (Arxiu Municipal)

El 24 de gener de 1842, Jaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1886?), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876, va ser nomenat administrador de hospital, amb potestat per a:

… percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan… [document]

El 22 de març de 1848, Jaume Coll, signa un estat de comptes de l’hospital:

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber:

El pas del temps o potser les guerres, degueren provocar la destrucció de l’edifici. Per aquest motiu, la Corporació municipal es va reunir per decidir què feien amb l’Hospital, després d’haver rebut un ofici de la Junta de Beneficència de la Província que sembla que els instava a tancar-lo o bé donar-li un nou impuls. Aquesta reunió queda documentada a l’Acta municipal del 8 de març de 1856.

L’alcalde va manifestar que seria convenient mantenir l’hospital en funcionament

… a fin de que los pobres pudieran contar siempre con un asilo, en el que estubiesen mejor asistidos que en sus casas, aun cuando en ellas se les socorriese …  i es va afegir que … Teniendo en cuenta que esta población frecuentemente se encuentra invadida por los ríos Muga y Llobregat que en tales avenidas, que a veces tienen la población circumbalada cuatro y cinco días en cuyas ocasiones los enfermos que hayan de asistirse en sus casas es fácil les falte todo, aun cuando de esta vecindad abunde en los mas nobles sentimientos. Considerando que en la población no hay botica y que la mas inmediata estará por lo menos, a media hora de distancia que queda interceptada en tiempo de avenidas…

També es considerava que:

• amb l’augment de comunicacions que fomenten la població i la riquesa, també augmentarà el nombre d’habitants i haurà més persones que necessitaran l’hospital.
• que la reedificació de l’establiment és un desig humanitari del poble
• que amb poc esforç es podria reedificar però que era indispensable que quedés reservat a l’Ajuntament l’edifici i l’hort que hi havia al costat

La Corporació va acordar respondre al President de la Junta de Beneficència per manifestar-li la seva intenció de rehabilitar l’hospital.

Firmen l’acta, l’alcalde, Bonaventura Salleras Bru, els regidors Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Barceló, Josep Heras i el síndic Miquel Vergés.

Un full del 9 de març de 1856 conté un llistat dels censos i explica que n’hi ha molts que no es cobren i que no se’ls pot obligar a pagar perquè l’hospital no té les escriptures de creació del cens

De moment es desconeix si es va tirar endavant la rehabilitació, però hi ha un informe del Governador Civil de l’any 1859, on s’esmenta una altra institució, que podria haver-se organitzat durant la Guerra Gran i a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà es conserven documents relacionats amb l’hospital. L’últim és  un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906).

Els arxius patrimonials de famílies del poble també donen fe dels censos que es pagaven a l’hospital de Cabanes.  El 17 de setembre de 1862, Jaume Coll i Bosch i la seva esposa Ana Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

• Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
• Un a favor de l’hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

… un censo de redito 8 reales al Hospital de pobres de Cabanas. Otro de redito treinta y dos reales al Hospital de pobres de Llers …  y habiéndose aprobado con fecha duez y siete de setiembre de mil ochocientos sesenta y dos por la Junta provincial de Ventas la redencion del expresado gravámen y hecha la liquidacion de cargas … doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales dos tenian…

El 25 de desembre de 1862 es fa una relació del que suposa la despesa en roba per a l’hospital que “por falta de fondos estan en descubierto del último presupuesto“. Hi consten dos “gergones”, 4 coixineres, 4 mantes, 8 llençols i 4 fundes de coixinera, per import de 544 rals.

Un altre document del mateix any conté la relació de “Gastos de compra de medicinas y efectos de botica en reserva por lo que pueda ocurrir faltando farmaceutico á este pueblo“. Es desconeix si aquest material estava a l’hospital o es guardava en alguna altra dependència municipal. L’import de la compra és de 96 rals i conté: sulfat de quinina, acetat de morfina, licor anodino, amoniac líquid, emplastre aglutinant, làudano, bàlsam de malalts, diaqueton, tartaro, àcid nítric, draps, venes i desfiles, una caixa amb de fractura, manoples i fèrules

En una relació del 1865 que conté les finques rústiques i urbanas de l’Ajuntament hi ha un full dedicat als censos de l’Hospital de Cabanes. Hi consta un llistat de 6 persones amb la data de pagament del cens, l’edifici de l’hospital i sis làmines. S’explica que l’hospital no té escriptures de les finques rústiques però que “segun noticia” es troben a la notaria comtal de Peralada.

El 1950, en una relació de propietats de l’Ajuntament, hi apareix una “Làmina intransferible”, amb un valor de 1725,60 ptes., procedent de béns de l’Hospital.

Bibliografia:

• Acta municipal de l’Ajuntament de Cabanes, del 8 de març de 1856 i registres parroquials
• Bernils i Mach, Josep M.
  • Historia del Hospital de Figueras. Años 1313 a 1967. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966)
  • Hospital de Figueres : 680 anys d’història. Figueres : Hospital de Figueres, 1993
• Borrell Sabater Miquel
  • Els hospitals de pobres. A: La pobresa al segle XVIII. La xarxa asistencial selvatana. Quaderns de la Selva, 13 (2001)
  • Hospicis i hospitals de pobres. Quaderns de la Revista de Girona, 2007
• Egea, Antoni. Els antics hospitals. A: Alberes, 17 (2017), pàg. 40-41
• Pastrana Román, Valeri. Salut i societat a l’Europa rural: segles XVIII-XX
• Reglamento para el régimen interior de la Junta Provincial de Beneficencia de Gerona. Gerona : Impr. y libr. de Paciano Torres, 1884. A: AHG. Biblioteca. Impresos antics, I-845
• Reventós i Conti, Jacint ; Marquès, Josep M. Els hospitals de les comarques gironines. A: Història dels hospitals de Catalunya. Vol. 2:  Barcelona : Hacer : Fundació Picasso-Reventós : Fundació Uriach 1838, 1999-2003.
• 700 anys de l’Hospital de Figueres. Figueres : Fundació Salut Empordà, 2013
• Torrent i Orri, Rafel. El castillo de la Carta-Pobla de Figueras, su primer hospital y la capilla de San Sebastián. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 4 (1963)

Documents:

• 1230.- Testament de Guillem Julià, de Cabanes …  fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i la confraria de l’Esperit Sant (5 de gener de 1230). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 46, Reg. 5508
• 1234.-  Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià  …  disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure, i Santa Maria de Judo (20 de febrer de 1234). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 440, Reg. 9789
• 1825/1906.- Plec de documentació relativa a l’administració de les rendes de l’Hospital de Pobres. Hi ha llevadors de censos dels anys 1847 i 1854; un poder atorgat per l’Ajuntament de Cabanes a favor de Francesc Balot Pagès (1832, Albert Xirau Tuègols); tres escriptures notarials de reclamació de censals entre els administradors de l’Hospital de Pobres i particulars (1825 i 1827, Francesc Pagès); i un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906). ACAE110-114-T1-91
  • El Ple municipal del dia 18 de novembre de 1906 també cita aquesta desamortització de béns. L’alcalde informa que el veí de Madrid, D. Miguel Esteban Alonso, es compromet a gestionar y sacar a flote el remanente de las fincas que en … época se le desamortizaron al Santo Hospital de Cabanas, sin más retribución que el 10% de los intereses vencidos y cuando las láminas estén ya a disposición del Ayuntamiento …
• 1854.- Hospital de Cabanas. Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro. Font: ACAE
  (*) Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.