Bibliografia:

• Compte, Albert:  Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 218 (1996). L’Institut d’Estudis Empordanesos ho va editar com a un llibret de 24,5×16,5cm.
• Cruz Cardiel Natxo. El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996) Pàg. 191-240

Albert Compte i Freixenet, en el seu estudi sobre “El Alto Ampurdán”, indica que el repartiment de terres comunals començà en el primer terç del segle XVIII a Sant Pere Pescador, i que en l’interior els municipis més afectats foren Cabanes i Peralada.

En una Concòrdia signada l’any 1700 entre el Comte de Peralada i la Universitat de Cabanes es delimiten els drets de un i altra sobre uns terrenys d’aigualleixos. A conseqüència d’aquest acord el comte promet el repartiment de petites parcel·les d’una vessana, destinades a horts familiars. Així començaren els primers repartiments coneguts a Cabanes, que continuaren en el transcurs dels segles XVIII i XIX, afectant també la riba dreta del Llobregat.

El primer repartiment d’aigualleixos que coneixem és una conseqüència de la concòrdia de 1700 i té lloc immediatament després de la seva firma. Correspon al paratge anomenat el Balcar i, a continuació, el Restallador i el Tamariuà, situats a la ribera esquerra del tram central del curs cabanenc de la Muga.

Fent ús de les facultats atorgades per la concòrdia de 1700, de poder establir totes aquelles terres que no s’havien entregat com a comuns a la Universitat del Castell de Cabanes, un quart de segle després d’aquella entesa, l’any 1723, el comte estableix a la dita Universitat i, en el seu nom, als quatre regidors que llavors constituïen l’Ajuntament, una considerable extensió d’aigualleixos de la Muga: unes vuitanta-sis vessanes, en el lloc anomenat el Riberal.

Fins ara només hem trobat dues escriptures d’establiments, un del riberal de la Muga del 1723 i un del riberal del Llobregat del 1783.

Data de la traducció: 18 de juliol de 1910 – A: Arxiu municipal de Cabanes

1723.- Traducció al castellà d’un establiment signat el 8 de desembre

Diciembre 8 de 1723

Establecimiento perpetuo de un Aigualeix del Riberal de la Muga à la parte de Vilabertran y Figueras, territorio lo Salitar, firmado per lo Pror. del Exmo. Sr. Conde de Pelelada, à favor de los Regidores y Universidad de Cabanas.
Entrada …… 280 ll b
Censo …….. 1 ll  10 s

Document en format pdf  –  Transcripció

A l’article d’Albert Compte:  Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues.  s’esmenten el document citat i els establiments del 1783.

Els establiments dels anys 1723 i 1726 a la Universitat, un intent d’assegurar el patrimoni comunal

Fent ús de les facultats atorgades per la concòrdia de 1700, de poder establir totes aquelles terres que no s’havien entregat com a comuns a la Universitat del Castell de Cabanes, un quart de segle després d’aquella entesa, l’any 1723, el comte estableix a la dita Universitat i, en el seu nom, als quatre regidors que llavors constituïen l’Ajuntament, una considerable extensió d’aigualleixos de la Muga: unes vuitanta-sis vessanes, en el lloc anomenat el Riberal.
Aquesta gran finca es trobava situada en el marge meridional de la Muga, “en la part que mira vers Vilabertran y Figueras”, en el paratge que l’escriptura d’establiment designa com el Salità, si bé una bona part corresponia als actuals Turells. Afrontava, a sol ixent, en part amb la llera del riu i, en part, amb el camí que anava de Peralada a Vilabertran i la divisió del terme de Vilabertran amb Cabanes; al sud, amb el camí públic que conduïa al mas Maymó; a occident amb el camí que va de Cabanes al mas Forn d’en Llastí, i a tramuntana, altra vegada amb el curs de la Muga fins enllaçar amb els límits orientals. Es tractaria d’aigualleixos o terres més o menys salobres destinades a pastures.
La Universitat paga com a entrada 280 lliures barc., de les quals, en el moment de l’escriptura, desembossa 93 lliures, 6 sous i 8 diners. Els regidors es comprometen a pagar la resta pel Nadal de l’any següent. També s’obliguen a satisfer com a cens 1 lliura i 10 sous anuals, que s’abonaran en la diada de Nadal.

Albert Compte i Freixenet

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els riberals del Llobregat i el repartiment de 1783 de les terres establertes (autor: Albert Compte)

L’escriptura del repartiment, que porta data de 7 d’abril de 1783, comença per recordar que l’any 1700 se signà una concòrdia entre la Universitat i el comte, en la qual es resolgué que restessin com a pastures certes terres ermes.

La Universitat renuncia, des d’aquest moment, a la condició imposada en la mencionada concòrdia que no es poguessin cultivar i demana al comte que les estableixi als habitants amb casa i família en el lloc de Cabanes “ab respectiva proporció”. El comte, des de Madrid, accepta la petició i ordena al Procurador del comtat que realitzi els tràmits corresponents.

1783. Establiment d’un terreny del Riberal de Llobregat

1783.- Donació del Sr. Jordi Roura Hortal

Establiment de un cortó de terra del Riberal de Llobregat al terme de Cabanas firmat per lo Procurador del Sr. Comte de Perelada a favor de Jaume Garriga treballador de Cabanes

Entrada ………………. 29 sous
Cens a 1r Agost …  9 diners

En poder de Joan Pagès Notari de Perelada als set dias del Mes Juny del anÿ 1783

Transcripció de l’escriptura d’establiment.
Vegeu: Documents S. XVIII-XIX

Els dos documents es troben a l’Arxiu Municipal de Cabanes.

Documents:

• Aplec de documentació relativa a les llicències de pastures de béns comunals (1723/1924) Hi ha l’establiment de vuitanta-sis vessanes de terra fet i firmat pel procurador del Comte de Peralada a favor de la Universitat del Castell de Cabanes (1723, Fèlix Gavella);  l’esborrany d’una concòrdia firmada entre la Universitat del Castell de Cabanes i el Comte de Peralada relativa a diverses qüestions de béns comunals i altres. ACAE110-114-T1-95
• Catastro del lugar y término de Cabanas (1779) ACAE110-114-T1-317

Vocabulari: 

• Aigualleix. Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents
• Albio (del riu Muga). Terreny que queda al descobert després d’un aiguat o que es forma lentament per les variacions en el curs dels rius
• Emfiteusi. Contracte de cessió perpetual o a llarg termini d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o d’altres prestacions a qui fa la cessió, el qual en conserva el domini directe
• Establiment. Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic. Contracte pel qual es concedeix un immoble en emfiteusi en què el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.
• Mallolo. El topònim Maiol o Mallol, no es registra documentalment fins l’any 1176 i sembla que podria provenir del cultiu de maioles o vinyes joves