Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Església parroquial de Sant Vicenç

7 comentaris

Sant Vicenç, actual església parroquial (s. XIX-XXI)
Rectors de la parròquia, des de 1820  |  Altars i imatges  |  Confirmacions (1941-1956)

Església parroquial de Sant VicençSituada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig de la plaça de l’Església. Església d’una sola nau amb creuer, capelles laterals i capçalera poligonal. La nau, el creuer i les capelles estan coberts per voltes de canó amb llunetes i arcs faixons,mentre que el presbiteri presenta una volta poligonal amb llunetes. Les voltes s’assenten damunt d’una cornisa motllurada, sostinguda per pilastres adossades als murs laterals. L’absis està situat al centre del creuer, avançat respecte el baldaquí que recull la imatge de Sant Vicenç. Aquesta part està coberta amb una volta de mocador, amb la part central decorada. La sagristia, situada al costat del presbiteri i coberta amb una volta de mirall, presenta la data 1805 gravada a la llinda de la porta d’accés. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d’arc rebaixat emmarcat per dues pilastres, que sostenen un entaulament damunt del que hi ha una fornícula rematada per un frontó triangular. A l’interior de la fornícula hi ha la imatge de Sant Vicenç, instal·lada de nou l’any 2004. Al damunt del portal hi ha una gran rosassa adovellada. A l’extrem nord-oest de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall. A l’interior del temple hi ha diverses imatges escultòriques i es conserva una pica baptismal de pedra amb peu, decorada amb motius geomètrics i vegetals, i datada al segle XVII (1604). També cal destacar el baldaquí del presbiteri, data al segle XVIII. La construcció és bastida amb pedra desbastada disposada formant filades més o menys regulars, amb alguna refecció feta de maons.

La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1070 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Es creu que la primera dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”. Encara així l’actual església no va ser construïda fins a principis del segle XIX, després de que un gran aiguat destruís l’altra església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.

A: patmapa.gencat.cat  | Patrimoni.gencat

L’església d’una nau amb creuer, cúpula i capçalera poligonal, de cinc cares. Orientada al sud-oest. A la façana, porta emmarcada per pilastres i entaulament, coronada per una fornícula buida acabada en frontó i al damunt rosassa. Presenta campanar de planta quadrada amb un cos superior octogonal amb arcs apuntats.

A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal, dels segles XVI-XVII, decorada amb motius geomètrics i vegetals. I un baldaquí del segle XVIII.

es va aixecar en el segle XVIII després de que un gran aiguat destruís l’altre església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

A l’article: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues, Albert Compte i Freixenet hi explica:

L’actual església parroquial de Cabanes, situada dintre l’antic recinte emmurallat, a diferència de l’anterior que es trobava extramurs i a una distància d’un quart de quilòmetre del poble, és molt tardana.

Contràriament a bona part de les esglésies empordaneses, fruit d’una ampliació de les velles estructures romàniques en el transcurs dels segles XVII i XVIII, la de Cabanes no es començà a construir fins l’any 1803 i no s’acabà de cobrir fins el 1820.

Aquest mateix any, el 22 de gener, “la benehí per autoritat Episcopal y celebrà lo Divinal Offici lo Sr. Domer Hilari Torras…”. Arxiu Parroquial de Cabanes, Llibre de Consueta. (Aquestes dades m’han estat amablement facilitades per l’actual rector de Vilabertan i Cabanes, mossèn Jordi Puigdevall).

L’impressionant aspecte i les considerables dimensions de l’església nova no lliguen gaire amb l’agitada etapa durant la qual té lloc l’edificació (postguerra Gran, Guerra del Francès, sexenni ferrandí). Aquest fet, al mateix temps que ens obliga a reflexionar sobre la capacitat de l’home per sobreposar-se a les desgràcies de la història, testimonia l’extraordinària aptitud productiva del camp cabanenc i el que podia donar per ella mateixa una economia essencialment agrària basada en la fertilitat dels sòls al·luvials, els cereals, la vinya i la cria de bestiar.

La pila baptismal de la parròquia -que té gravada la data de 1604- podria ser d’alguna de les esglésies avui desaparegudes.

Curiosament aquesta data també la trobem al peu de la creu de terme, que hi havia a la zona del pedró, i a la casa Vanover, del carrer Canal.

La placa que hi ha a la façana de l’església ens diu que és una construcció del s. XVIII, tot i que els documents ens confirmen que es va començar a construir a primers del segle XIX.

Història de l’església

Josep M. Bernils i Mach, a la seva monografia Cabanes hi reprodueix un document de l’arxiu parroquial amb unes quantes dades sobre la construcció i les obres de l’església:

  • 1803, 28 d’agost. 1a pedra nova església
  • 1818, 3 de juliol. 1a teulaCan Vanover
  • 1818, 13 d’agost. La última teula
  • 1820, 22 de gener. Solemne benedicció pel Sr. domer Hilari Torras de Sant Andreu de Sucarrats, de la Vall de Vianya
  • 1929. Es féu una pintada
  • 1939. Es va fer algun arranjament per posar-la en condicions de celebrar el culte després dels desperfectes ocasionats per la Guerra Civil

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb l’església de Cabanes: obres, actes religiosos, capellans, influència dels moviments republicans, …:

  • 1846.- Mort Gregori XVI i entra Pius IX: En lo añ 1846 muri al Sumo Pontifise Gregori setze y entra Pio Nono
  • 1847.- El Papa convoca un jubileu: Duná 3 semanas de tems per guañá dit gibuleu en huna semana de estas se abia de fer 3 dejunis dimecra dibendras disapta y 3 visitas a la Iglesia a fer alguna horasio: huna de las tres se abia de haná a cunfasá y pendrer la comuniho y tabe se habia de fer critad a los pobras seguns la pursivilitad de cada cual y tots lus de esta casa abem fetas las dilligencias per guañarla y crech las 2 terceras parts de la publasiho.
  • 1851.- Es convoca un altre jubileu: pero la gent no ha cumplert de mol tan cum altra vegada… En lo matex añ tingueren [misiho] de 3 pares Misihonistas
  • 1852.- El mes de març es comença a construir el campanar. Els veïns hi van col·laborar treballant de franc i amb diners: Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena ab 4 mestres de casas … publasiho fen totas las juntas de franch o de critad y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … El dia 1 de juny es va portar la gàbia del rellotge, però els veïns s’havien cansat de contribuir a l’obra i no es van posar les campanes ni el rellotge que ja feia temps que era fet Besalú: la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu tems a. Per Nadal es va continuar l’obra, arreglant l’escala i posant el terra i la barana del cor
  • 1853.- El 2 de gener es van baixar les campanes que, des del 1803, eran a la capella de Sant Sebastià i el dia 18 les posaren al campanar nou. A finals de juny es van fer fondre dues campanes velles per fer les del rellotge: Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras. El 4 de setembre es van batejar les campanes noves i es va instal·lar el rellotge: Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts
  • 1854 o 1855.- L’alcalde, Jaume Brugat i altres particulars decideixen arreglar la capella de Sant Sebastià que estava destrossada després d’haver estat habilitada com a Cos de Guàrdia durant les Guerres Carlines
  • 1856.- El bisbe va venir a Confirmar i promoure indulgències en diferents altars

    Segell parroquia sant Vicenç

    Segell – 1858

  • 1857.- El mes d’abril es va acabar d’arreglar la capella de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6 capellans. …y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.
  • 1859.- Es va fer l’altar de Sant Vicenç i es va deixar a punt per daurar-lo. Aquí se trubara que als hultims añ de 1859 se ba fer laltá major de San Visens a pun de andurarlu
  • 1864.- Arriba Mn Joaquim Geli. La seva estada al poble és motiu de conflictes amb l’Ajuntament i els veïns, fins que el 1868 es veu empès a marxar
  • 1868-1873.- Arriba Mn Francesc Galí en substitució de Mn. Geli
  • 1870.- El dia 24 de gener, es canvia la imatge de Sant Vicenç, pagada per la família de Can Carreras: Aqui se trubará que al dia 24 de jane de 1870 se cambia la imatja de San Visens de la yglesia de Cabanas perque era hun poc hurdinari y no fou al dia 22 perque el dia 21 fou huna diada de caura molta neu per tota aquesta plana y muntañas y axis fou que nol pusgueren purtá cum estaba ja trachtat y esta imatja la feu fer Dña Rafela de Casa Cunill en Holot
  • 1873.- Durant uns tres mesos, el capellà del poble va ser un fill de la família Trinch de Peralada
  • 1873.- El setembre va entrar en vigor l’obligatorietat del matrimoni civil, sense que es prohibís el casament per l’església. La proclamació de la Primera República, el dia 11 de febrer va provocar que molts pobles passessin setmanes sense capellà:  en 7bra de 1870 vingue hordra del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá. 
  • 1873.- El setembre arribà un nou capellà, Mn. Pere Fàbrega, que vivia de les misses, caritats i propines: viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla
  • 1875.- A l’octubre el Papa va convocar un nou jubileu. Els actes començaren el 14 de novembre
  • 1878.- Mort el Papa Pius IX i entra Lleó XIII. Mes atras se es dit que en lo añ 1846 entra al Papa Pio Nono y a regenta asta al mes de fabre de 1878 perque ba muri Y en est matex mes es entrat per Papa Llehon tretze.
  • 1878, novembre.- Arriba Mossèn Mundet.
  • 1879.- Es posen les baranes de l’altar. En lo añ 1879 se pusaren las brandillas de lalta majo
  • 1882.- Es posen les baranes de l’altar del Sant Crist. Als hultim del añ de 1882 pusaren las bredulas o tencaduras del altar o capella del Sn Cristu
  • 1884.- Es fa el daurat de l’altar. En hultim del añ 1884 se ba endaura lalta major de la iglesia de est pobla.
  • 1885.- Mn Mundet emmalalteix i és substituït per Mn Rafel
  • 1887.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.ooo persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmassoneria: y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo sentir despresian als blasfemus y flamasons dien queran causa de la filuxera y altres gams
  • 1889.- Arriba Mossèn Benet

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

  • 1841/1900.- Aplec de documentació solta de la parròquia de Cabanes. Hi ha rebuts i notes de pagament de la “Manda de Pia Forzosa” (1841-1842), un certificat de matrimoni canònic (1842) i una relació dels veïns que han participat en la recaptació de diners per la compra d’una campana per la capella de Sant Sebastià (1900ca.). ACAE110-109-T2-150

Altres dades d’interès

Pila baptismalRectors de la parròquia, des de 1820.

1852.- Es construeix l’escala del cor i el campanar.

1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.

1926.- Al diari La Comarca del 30 d’octubre, s’hi expliquen la reformes que s’hi havien fet aquell any: El pasado sábado, dia 23, se terminaron las obras para la renovación de la Iglesia Parroquial, empezadas el mes de agosto. El interior de la misma ha sido pintado completamente, con variados dibujos; además hay tres vidrieras con cristales de varios colores, siendo magnífica del modo que ha quedado. Han trabajado casi siempre tres pintores, dirigidos por el joven artista figuerense D. Antonio Calvet, y los andamios y, trabajos de albañileria iban a cargo del empresario Sr. Gratacós. Todos los trabajadores están muy complacidos de los vecinos que han necesitado, y especialmente del bondadoso sacerdote Rdo. José Costa, que, agradecido por todos los trabajos realizados sin ocurrir el menor incidente, les obsequió con una suculenta comida.

1932.- L’església es va quedar sense llum elèctrica, tal com exposa l’Acta Municipal de 21 de març de 1932. Acordóse: quitar la corriente eléctrica que conduce a la Iglesia por no querer poner contador el cura párroco.

1964.- Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració de les campanes de l’església. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

1966.- Mossèn Pere Serrat, capellà de la parròquia durant 30 anys, va ser destinat a l’Hospital de la Caritat de Figueres (Ampurdán, 5 d’octubre de 1966)

1968.- Fulla parroquial de Cabanes (1968/1974).Arxiu Comarcal de l’alt Empordà. ACAE111-98-T2-85 (4 exemplars)

altar1

1972.- Essent rector Mn. Josep Balateu, es va instal·lar l’altar al creuer i es va treure la barana o reixa del presbiteri. El 16 de gener de 1972 es va consagrar el nou altar, adaptat a les normes del Concili Vaticà. La notícia va aparèixer al diari Ampurdan del 19 de gener.

1997.- Es va portar a terme una restauració general. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997

  • Restauració de teulats, exteriors i campanar, 18.000.000 ptes. subvencionat per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • Construcció d’un lavabo a la sacristia, a càrrec del Bisbat, 545.795 ptes.
  • Restauració de l’interior a càrrec dels fidels i amics de la parròquia, 5.119.896 ptes.

2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

2004.- El 13 de juny es va posar la nova imatge de Sant Vicenç a la fornícula de la façana de l’església, essent rector Mn. Jordi Puigdevall i bisbe Carles Soler.

Imatge de Sant Vicenç. Façana de l'església

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions per fortificar-la. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 4 d’agost de 1873: Se acordó: Construir un tambor al frente de la iglesia parroquial para poder refugiarse las familias todas, en caso necesario y aparedar tots los agujeros por el lado de la Torre.
  • El dia 30 del mateix mes, una nova Acta Municipal esmenta: … se adjudicó las obras de refuerzo de la defensa especificándose lo siguiente: tambor frente a la Iglesia Parroquial, hecho de pared de piedra y cals de 3.5 palmos de espesor, 51 palmos de largo en semicírculo y la altura de la puerta, otra pared interior de ladrillo puesto llano de 18 palmos de largo por 12 de largo en circulo también, hacer un piso con viguetas y 3 dobles de resilla que sea fuerte y permanente (Coro). Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 15 de febrer de 1874. S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.
  • 27 de juliol de 1874. S’acorda: Que se derriben las destruidas obras de fortificación: la de frente a la puerta de la Iglesia Mayor, el portal de la calle Espolla, por amenazar éstas de ruina. Asimismo, el portal del molino y la puerta comun….

Al començament de la guerra civil (1936-1939), es va desmantellar l’església per a adaptar-la a altres usos i es va destruir l’altar. Ja al final del conflicte, una mugada i el mal estat del gual de la carretera que va a Figueres va impedir l’arribada d’un carregament d’explosius que s’havien d’emmagatzemar a l’església i que l’haguessin ensorrat, junt amb la major part del poble. El 8 de febrer de 1939, aquests explosius van provocar la desaparició de l’església i quasi tot el poble de Llers.

Als llibres parroquials, no es troba cap referència a la construcció, ni a la benedicció de l’església. Possiblement existeixen altres llibres que donen constància d’aquests fets.

Altars i imatges de l’església parroquial

A la façana, dins una fornícula, hi ha una imatge de Sant Vicenç que es va col·locar l’any 2004. A l’interior hi trobem:

  • Al presbiteri: El baldaquí amb la imatge de Sant Vicenç, patró de la parròquia. La festa major se celebra el 22 de gener, dia de Sant Vicenç.
  • Al creuer (mirant l’altar major):
  • A les capelles laterals:
    • A la dreta: l’altar de la Mare de Déu dels Dolors amb el Sant Crist
    • A l’esquerra: l’altar de Sant Pere

La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. Té sentit, doncs, que l’altar de la Candelera, una de les advocacions més antigues de la Verge Maria -relacionada amb la maternitat-, estigui dedicat a la Sagrada Família i tingui les imatges de la Verge, amb el seu fill als braços, els seus pares, Joaquim i Anna, i Sant Josep. A la part superior hi ha una creu grega.

L’altar del Roser està relacionat amb l’orde dels Dominics. Hi trobem Sant Domènec de Guzman, fundador de l’orde del Dominics, Santa Caterina de Siena, monja del tercer orde de Sant Domènec i la Mare de Déu del Roser. Sant Domènec assegurava que, el 1208, se li va aparèixer la Verge amb un rosari a les mans i que li va ensenyar a resar-lo. Fins a la fi del s. XVI, el culte a aquesta Verge estava limitat als convents dominics. Des del 1571, la festa del Roser se celebra el 7 d’octubre  per donar gràcies per la batalla de Lepant, la victòria de la qual fou atribuïda a l’ajut d’aquesta  Mare de Déu. L’estrella que corona l’altar també és un dels símbols dels dominics. Sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers, és l’unic sant de l’altar que no té cap relació amb els dominics.

Rectors de la parròquia, des de 1820

  • Hilari Torras.
    • 1820.- Beneix la nova església de Sant Vicenç
    • 1828.- Els registres parroquials estan signats pels ecònoms Josep Poch i Antonino Caritg
    • 1829.- Va ser enterrat el 23 de gener. Havia signat testament davant el notari Francesc Pagés, de Peralada
  • 1830.- Esteve VidalCol·lació (*) de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit d’Hilari Torras, a favor d’Esteve Vidal, domer d’Aiguaviva, a presentació reial.
    • 1818.- Obté la sagristia de Mont-ras
    • 1830.- Nomenat rector de Cabanes. S’incorpora a la parròquia el gener de 1931
    • 1833.- Els registres parroquials estan signats pels ecònoms  Francesc Palahí i Salvador Pagès
    • 1833-35.- Defunció
  • 1835.- Joan Caritg. Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit d’Esteve Vidal i
    Benet Bosch

    Aquí descansa el-rdo-cra-pro de Cabanas Don-Benito-Bosch. Murió 14-7-1894. Edat 49 años.

    renunciada per Julià Grau, a favor de Joan Caritg, rector de Castanyet (Sta. Coloma de Farners), a presentació reial.

    • 1827.- Obté la rectoria de Llofriu
    • 1834.- Obté la rectoria de Castanyet
    • 1835.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1864?.- Defunció
  • 1864.- Joaquim Geli i VilanovaCol·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Joan Caritg, a favor de Joaquim Geli, rector de Corçà, a presentació reial. 
    • 1858.- Era ecònom de Corçà i passa a ser-ne rector
    • 1864.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1878.- Renuncia a la parròquia, en ser  nomenat rector de Crespià

Pere Serra i Prim a les seves memòries escriu: Aqui se trubará que en 7bre de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli. Pere Serra també ens explica el conflicte obert entre l’Ajuntament, els veïns i el rector que no acceptava el que se li va donar pels oficis de la festa. Per tal de resoldre la qüestió, van venir un frare i un civil  i es va arribar a un acord, però el rector es va desdir de tot el que s’havia tractat. Com explica l’autor, Mn Geli demanava coses impossibles i exigia que si la festa acabava amb guanys el volia per a ell, però si hi havia pèrdues no hi volia estar … se feu rehuni a la casa de la vila ab los majors de la poblasio per arreglar aquest asuntu pero no se arregla perque bulia cosas ynpusiblas a mes del pagu dels hofisis si y abia ganansia la bulia y si abia perdua no y bulia está …

El setembre de 1868, la Junta Revolucionària el va intimar a marxar immediatement, cosa que va fer però sense renunciar a la plaça. Per això el seu substitut, Mn. Francesc Galí (de Camprodon), només cobrava la meitat dels guanys, ja que la resta anava per a Mn. Joaquim Geli

  • 1868, setembre-1873, març.- Francesc Galí, de Camprodón. Va substituir Mn Geli. Després de la proclamació de la primera República, el febrer de 1873, va tenir algun conflicte i va ser destinat a l’Armentera. Pere Serra explica: est sustitud se anumena Musen Francisco Gali fill de Camburdon y ba existi a fins al mes de mars de 1873 que sobras de teni las armas y li donaren alguna esprasiho que no li agrada gayra se marxa a Gerona y tenia hun sustitut de perelada per las festas afins al dia de la assensiho [Ascensió] dia 22 de matg quel Sr Bisba feu beni altre sustitut fill de peralada que estaba a Armantera y a dita Armantera y pusá musen Francisco Gali es al di cambiats de parroquia y est sustitut es fill de la casa Trinch de Peradada …
  • 1873, maig.- Capellà de nom desconegut, fill de la casa Trinch de Peralada. Venia de l’Armentera. Va arribar el 22 de maig, dia de l’Ascenssió i va marxar el segon diumenge de juliol per manca de suport econòmic. Pere Serra ens ho explica: ab la cundisio que li abiam de fer salari per viura y nus servi afins 2on diumenje de juliol del presen y se marxá perque no li dabam res.
  • 1873, setembre.- Pere Fàbrega. No tenia assignació econòmica i vivia de les misses, caritats i propines: viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla
  • 1878.- Benet Mundet i AmetllerCol·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per promoció de Joaquim Geli, a favor de Benet Mundet i Ametller, ecònom de Sant Llorenç de la Muga, a presentació reial. Probablement, nat a Caldes de Malavella, el 21 de març de 1831. Fill de d’Antoni Mundet i Maria Ametller.
    • 1878.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1883.- Rep el benefici de la capella dels  Dolors, del mas Mundet de Caldes de Malavella.
    • 1886.- Data de la defunció.

Pere Serra i Prim ens descriu la seva arribada al poble: Aqui se trubará que Musen Pera Fabrega ha existit en esta publasiho des del 7bra de 1873 asta al Nbra de 1878 que feren las mudas del capellans y pusaren hun Rechto que lo seu nom es Mundet.

  • 1885.- Mn. Rafael.  Arriba per substituir a Mn Mundet que està malalt: Ja es dit que en Nbra de 1878 vingue al Señor Rechto Musen Mundet y als primes de agost de 1885 se ausentá perque la salut nol permetia aquest treball y vingue Musen Rafael.
  • 1889.- Benet Bosch i Busquets (1846-1894). Col·lació de la rectoria de Cabanes, renunciat per Benet Mundet, a favor de Benet Bosch i Busquets, a presentació reial. Probablement, nat a Banyoles, l’11 de febrer de 1846. Fill d’Antoni Bosch i Isabel Busquets. Va morir a Cabanes, el 14 de juliol de 1894, tenia 49 anys.

Una vegada mort Pere Serra, el seu gendre afegeix aquesta nota a les seves memòries: En 2 de agosto de 1889 bingue per Parroco Musen Benet

Benet Bosch

  • 1897.- Lluís Llapart i Vila (1861-1919). Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Benet Bosch, a favor de Lluís Llapart i Vila, a presentació reial. Probablement, nat a Girona, el 10 d’abril de 1861. Fill de Ramon Llapart i Francesca Vila.
    • 1897.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1900-1901.-  Era músic i dirigia el cor de l’església. Diario de Gerona, 28/01/1900  –  26/01/1901
    • 1914.- El bisbe confereix el benefici de Sant Dalmau i silencier de la seu a Lluís Llapart i Vila, rector de Cabanes, el qual renuncia la rectoria i s’estableix a Girona.
    • 1915.- Viu a Girona i treballa a la Catedral. Girona. Padró, 1915. La seva minyona era Maria Corney Bisbe, de Celrà. Girona. Padró, 1917
    • 1926.- Viu al carrer Cervantes, 5, de Girona, té unes rendes de 945 ptes i paga 180 ptes de lloguer. Girona. Padró, 1926
    • 1929.- Lluís Llapart va morir a Girona. Diario de Gerona, 19/01/1929  |  La Veu de l’ Empordà, 26/01/1929  |  El Ampurdán,  26/01/1929

      Làpida de Mossèn Josep Costa

      Aquí esperen l’eternal resurrecció les despulles de Mn. Josep Costa Massot, rector d’aquesta parròquia que morí en mig dels seus filigresos, el 10 d’abril de 1936, als 68 anys d’edat. Pregueu per a ell.

  • 1917.- Josep Costa i Massot (1868-1936). Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Lluís Llapart i Vila, a favor de Josep Costa i Massot, a presentació reial. Probablement nat a Ridaura el 7 d’abril de 1868. Fill d’Esteve Costa i Mariàngela Massot.
  • 1928.- Enric Murtra (1878-1936).  Probablement nat a Girona, el 17 de juliol de 1878. Era el quart fill de Salvador Murtra Coll, escultor, i Rita Vilaplana Esteve, de jove vivia al carrer Calderers, 11, 1r, de Girona, una casa propietat del capellà Josep Carbó. El seu germà gran, Artur, també va ser escultor. Girona. Padró, 1900
    Enric Murtra va ser el capellà de l’oratori de la família Romaguera, a Sant Feliu de Cadins i no tenia responsabilitats a la parròquia.
  • 1918.- Obté el benefici dels Dolors, de Figueres
  • 1928.- Junt amb el Sr Eusebi Puig, va a Vilabertran a recollir el Sr Bisbe que ve a Cabanes en Visita Pastoral. La Veu de l’ Empordà, 12/05/1928
  • 1936.- Forma part de la Junta de l’Hospital de Figueres i signa l’acta d’incautació que el convertirà en Hospital de Guerra. Annals Empordanesos, pag. 245
  • 1936.- Va morir assassinat, el novembre de 1936. Mossèn Enric Murtra Vilaplana, nascut a Girona. Tenia 57 anys. Ajudava a la parròquia de Sant Pere. Era professor de Religió. Detingut a Figueres fou mort als voltants de Salt i cremat el seu cos. Les seves restes no han estat mai trobades. Diari de Girona, 28 d’agost de 2008
  • 1936.- Ramon Costa Massot (1877-1936), germà de Josep Costa.
    • 1912.- Va ser nomenat rector de Vila-rubau, fins el 1917
    • 1917.- Va ser nomenat rector de Sant Climent Sescebes.
    • 1936.- En morir el seu germà, també es va fer càrrec de la parròquia de Cabanes fins el mes de juliol que va esclatar la Guerra Civil. El 20 de juliol, va morir assassinat, se suposa que al castell de Sant Ferran de Figueres. Tenia 59 anys. Abulí, Oriol. La violencia en el Alt Empordà durante la Guerra Civil…
  • 1936-1939.- Guerra Civil. L’església va ser incautada i no hi havia rector.
  • 1939.- Josep Xatart, originari de Peralada.
  • 1939.- Francesc Guillamet i Moret. Igual que Josep Xatart, en acabar la Guerra Civil, es fa càrrec temporalment de la parròquia de Cabanes mentre es gestiona el nomenament de Pere Serrat.
    • 1897.- Nomenat rector de Castell d’Empordà
    • 1930.- Francesc Guillament, fins aquell any, prevere de Vidreres, passa a ser coadjutor de Salt. Diario de Gerona, 12/5/1930
  • 1939.- Pere Serrat i Font (1884-1971). Nat a Santa Pau el 31 de gener de 1884. Fill d’Isidre Serrat i Magdalena Font i ordenat el 5 de juny de 1909. El 1917, a presentació reial,  passa a la rectoria de Santa Maria de Finestres, vacant per promoció de Joan Vilamanyà.
  • 1966-1974.- Josep Balateu i Coromina (1938) Fill d’Amer. Ordenat el 1960. La seva primera destinació va ser Cabanes, el 1981 va passar a Santa Susanna (Alt Maresme), el 1994 a Palamós i el 2010 a Amer.
    • 1966.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1972.- El 16 de gener, va consagrar el nou altar, adaptat a les normes del Concili Vaticà. La notícia va aparèixer al diari Ampurdan del 19/1/1972
    • 1974-78.- Rector de la parròquia de Sant Salvador, de Girona
    • 1978.- Estada a Canet de Mar, durant 5 mesos
    • 1978.- Nomenat rector d’Arbúcies. Los Sitios, 10/09/1978
    • 1981.- Nomenat ecònom de Santa Sussana. Los Sitios, 1/9/1981
    • 1994.- Deixa la rectoria de Santa Sussana (El Punt, 25/8/1994) i passa a la parròquia de Palamós.
    • 2010.- Josep Balateu és nomenat rector d’Amer i de Sant Climent d’Amer. Durant els dos anys que hi va ser, va ocupar-se de l’embelliment de l’interior de l’esglesia parroquial i l’esglesia del monestir de benedictins.  Carta de comiat (setembre, 1974). “El rector de Palamós diu adéu després de 16 anys”. El PuntAvui, 30/9/2010.
    • 2012.- Jubilació. Bisbat de Girona, 17/7/2012. Actualment, adscrit a la parròquia de Sant Jaume de Salt, ajuda a 5 parròquies principalment els dissabtes i diumenges: Mercadal, Carme, Sant Narcis, Sant Salvador i Sant Jaume de Salt
  • 1974.- Joan Roura Batlle (1931-1986).  Natural de Mieres. Va exercir a Cabanes Vilarnadal i Les Escaules, entre d’altres.Joan Roura Batlle
    • 1955.- Va ser nomenat diaca. Los Sitios, 4/5/1955
    • 1974.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1985.- Nomenat rector de Les Escaules. Los Sitios, 31/10/1985
    • 1986.- Va morir a Girona, el 7 de març de 1986. El Punt, 8/3/1986. Està enterrat al cementiri de Cabanes.
  • 1986.- Jordi Puigdevall Reixach (1927-2017). Ordenat el 1950.
    • 1956.- Va ser destinat a Vulpellach. El 1965, estava a Anglès. El 1968, va a Canet de Mar i més tard a Vilabertran, des d’on passar a la parròquia de Cabanes.
    • 1986.- El full informatiu del gener de 1987 informa que s’acorda demanar al Bisbat que es nomeni un rector per a la parròquia
    • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9/7/1997
    • 2004.- El 13 de juny es va posar la nova imatge de Sant Vicenç a la fornícula de la façana de l’església
    • 2004.- Nomenat capellà de les Germanetes dels Pobres de Girona, centre on va morir el 20 de març de 2017
    • 2017.- Necrològica. Diari de Girona, 21/2/2017. Va néixer a Fornells de la Selva el 9 de maig de 1927. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 2 de juliol de 1950 a l’església de Sant Martí del Seminari. Va exercir el ministeri sacerdotal primer com a vicari de Tossa de Mar, de l’Escala i de la parròquia de la Catedral-Mare de Déu del Carme de Girona. El 1953 fou nomenat encarregat de Sant Climent de Peralta i ecònom de Vulpellac, d’on fou nomenat rector el 1956. Del 1964 al 1968, regent d’Anglès; del 1968 al 1982, capellà del santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar; del 1982 al 2004, primer regent i després rector de Vilabertran i del 1986 al 2004, també rector de Cabanes i Vilarnadal. Del 1987 al 1990, arxipreste de l´arxiprestat de la Salut de Terrades i del 2004 al 2015, capellà de les Germanetes dels Pobres de Girona, on ha mort el dia 20 de febrer de 2017.
  • 2004.- Martí Colomer Pujol. Nat el 1941. Ordenat el 1965. Va exercir de rector de Cabanes durant pocs mesos.
    • 1977.- Era rector de Massanes i el 1993 de Sant Iscle de Vallalta i Torrentbó.
    • 2005.- Nomenat rector de l’Escala i de Viladamat. El 2009, va ser coordinador de l’agrupació de parròquies i el 2010, rector consultor
    • 2012.- Nomenat administrador parroquial de Castelló d’Empúries i Arxipreste de l’Alt Empordà Marina
    • 2013.- Nomenat administrador parroquial de Vilacolum i Vilamacolum i Membre del Col·legi de Consultors
  • 2005.- Lluís Plana Sau. Fill de La Cellera. Nascut el 1939. Ordenat el 1962. Professionalment va ser enquadernador.
    • 1962.- Y para reemplazar a su vez a Mn. José Planas, ha sido nombrado Coadjutor de Sarria de Ter, su primer destino, al novel sacerdote sellerense, de cuya ordenación y Primera Misa, dimos cuenta recientemente en este Ventanal, don Luis Plana Sau. Los Sitios, 4/8/1962
    • 1967.- Nomenat coadjutor de la parròquia de la Immaculada, de Figueres
    • 1990.- Era rector de Santa Maria de Figueres i també va ser rector de la Immaculada Concepció de Figueres.
    • 2005.- Va ser nomenat rector de Peralada, Cabanes, Pedret i Marzà, Vilabertran i Vilarnadal.

Font: Arxiu Diocesà de Girona i premsa local

(*) Col·lació: Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benefici. 

7 thoughts on “Església parroquial de Sant Vicenç

  1. Retroenllaç: Confraria del Roser | Cabanes - Alt Empordà

  2. Retroenllaç: Esglésies | Cabanes - Alt Empordà

  3. Retroenllaç: Llindes, inscripcions, plaques… | Cabanes - Alt Empordà

  4. Retroenllaç: Guerra Civil (1936-1939) | Cabanes - Alt Empordà

  5. Retroenllaç: Capellans | Cabanes - Alt Empordà

  6. Retroenllaç: Crònica local – segle XIX | Cabanes - Alt Empordà

  7. Retroenllaç: Sufragi femení | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s